Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2021/22

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23644 - La Teoria Política al Segle XXI


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23644 - La Teoria Política al Segle XXI
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Zenia Agnes Andrea Hellgren
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies. La perspectiva de gènere i de la no discriminació està integrat de forma transversal durant tot el curs.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de joc dels debats contemporanis

Descripció: En aquesta primera sessió introductòria es presentarà l’orientació general de l’assignatura i com en l’època actual abordem algunes de les qüestions clàssiques de la teoria política i la democràcia. Plantegem com al llarg del curs incorporem en aquest marc teòric fenòmens i moviments polítics contemporanis com les lluites contra el canvi climàtic, feministes i antiracistes, o els populismes i els nacionalismes de dretes i d’esquerres.

 

Tema 2. Llibertat, igualtat, justícia: conceptualitzacions republicanes contemporànies

Descripció: En aquesta sessió examinarem la relació, i de vegades tensió, entre aquests conceptes centrals a les teories republicanes de ciutadania, amb especial èmfasi en el seu significat a la societat contemporània i como això es veu reflectit en diferents ideologies polítiques. Abordem el concepte de la democràcia deliberativa i la seva rellevància per entendre la teoria política actual.

Gutmann, Amy and Thompson, Dennis (2000). Why Deliberative Democracy is Different. Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

Piketty, Thomas (2021). Capital and ideology: A global perspective on inequality regimes. Br J Sociol/ London School of Economics, 72:139–150. 

 

Tema 3. Neoliberalisme: el “fi de la història” o el fi de la democràcia?

Descripció: L’emergència de l’anomenat “neoliberalisme” és un fenomen llargament discutit que encara avui és objecte de discussió, i sobre el qual en veurem la seva genealogia ideològica, situació actual i els seus efectes en l’esfera política contemporània. Abordem la provocativa declaració d’un dels teòrics més influents del neoliberalisme, Francis Fukuyama, que “les ideologies ja no són necessàries i han estat substituïdes per l’economia” i discutim la rellevància actual d’aquest pensament.

Brown, Wendy (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Fukuyama, Francis (1989). The end of history? The National Interest No. 16, pp. 3-18.

 

Tema 4. La política no parlamentaria: activisme, moviments socials i lobbying

Descripció: Per entendre la política contemporània és imprescindible abordar les múltiples formes d’activisme no parlamentaria que han anat creixent en les darreres dècades. En aquesta sessió parlarem de l’impacte polític de moviments globals i locals contemporanis com les noves esquerres i els moviments contra el canvi climàtic, però també dels sovint poderosos grups de lobbying que operen a nivell nacional, europeu i global per influir les decisions polítiques.

Young, Iris Marion (2001). Activist Challenges to Deliberative Democracy. Political Theory Vol. 29, No. 5 (Oct., 2001), pp. 670-690.

Woll, Cornelia (2006). Lobbying in the European Union: From sui generis to a comparative perspective. Journal of European Public Policy,13:3,456-469.

 

Tema 5. Interseccionalitat i els feminismes contemporanis

Descripció: El moviment “Me too” va intensificar els debats i moviments feministes arreu del món. En aquesta sessió ens centrem específicament en la tercera i quarta onada de feminismes, que es van desenvolupar des dels anys 90 fins l’actualitat, i reflexionem sobre l’impacte que ha tingut “Me too” en diferents àmbits, com ara el “mainstreaming” de perspectives feministes que està tenint lloc a les universitats nacionals. Introduïm el concepte de la interseccionalitat i les seves aplicacions als estudis de la política contemporània.

Gilley, Jennifer (2005). Writings of the Third Wave: Young Feminists in Conversation. Reference & User Services Quarterly, 44(3), 187-198.

 

Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299.

 

 

Tema 6. Qüestionant l’hegemonia blanca: la teoria critica de raça i el seu impacte actual

Descripció: La teoria critica de raça (Critical Race Theory) origina dels anys 70 als EEUU, i recentment comença a tenir un major impacte també a l’acadèmia europea, alimentada per el moviment Black Lives Matter. És una teoria que sovint es percep com a contenciosa: els seus crítics argumenten que és fins i tot antiliberal. En aquesta sessió discutim el contingut i les implicacions polítiques d’aquesta teoria, i abordem la qüestió de la representativitat democràtica i la justícia a les societats actuals ètnicament superdiverses.

Olson, Joel (2004). Political Theory and the Racial Order. Polity, 36(3), 529-541.

Warmington, Paul (2020). Critical race theory in England: impact and opposition, Identities, 27:1, 20-37.

 

Tema 7. L'àgora republicana contemporània: de la deliberació a les Fake news 

Descripció: Les noves tecnologies van plantejar en el seu moment moltes expectatives sobre com podrien perfeccionar les democràcies contemporànies. Cada vegada creixen també les preocupacions per com son utilitzades per difondre agendes que xoquen amb els ideals democràtics. En aquesta sessió ens plantejarem com des de la teoria política podem entendre el món virtual com a “àgora” contemporània.  

Sunstein, Cass R. (2008). Neither Hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87–95.

Zhuravskaya, Ekaterina, Petrova, Maria and Enikolopov, Ruben (2020) Political Effects of the Internet and Social Media. Annual Review of Economics 12:1, 415-438.

 

Tema 8. L’era del populisme i la normalització de l’estat d’alarma

Descripció: En els darrers anys s’està discutint sobre la re-emergència del populisme. Això ha fet revisitar aquest concepte clàssic i en aquesta sessió explorarem quins elements de continuïtat i de canvi podem identificar en la seva formulació contemporània. Abordem el debat sobre el populisme dins un context de discursos de por i alarma constant, el clima polític post-11-S i la necessitat d’una part important de la ciutadania de trobar solucions “fàcils” en temps altament complexos. Continuant l’enfocament del tema 7 en les noves tecnologies com a eines polítiques, ens centrem en com les fan servir interessos populistes en l’era del (post) Covid-19.

Mudde, Cas (2004). The populist zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541–563.

Kurylo, Bohdana (2020). The discourse and aesthetics of populism as securitisation style. International Relations. doi:10.1177/0047117820973071

 

Tema 9. Identitats col·lectives: nacionalisme i cosmopolitisme

Descripció: Qüestions com a la cohesió social i la identitat col·lectiva semblen més complexes que mai a les societats contemporànies, on conviuen moltes maneres d’entendre el món i com hauríem d’organitzar la nostra convivència amb els altres. Sovint sorgeixen tensions tangibles entre diferents ideologies, com a nacionalismes, o identitats religioses. En aquesta sessió discutirem com es poden incorporar aquests temes en l’àmbit de la teoria política, i debatrem si caldria reactivar les idees del cosmopolitisme com a base per a la solidaritat en les societats contemporànies.

Poole, Ross (2007). Patriotism and nationalism. In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Farnham: Ashgate.

Dufek, Pavel (2013). Why strong moral cosmopolitanism requires a world-state. International Theory, 5(2), 177-212.

 

Tema 10. Les democràcies són per sempre?

Descripció: Actualment existeix una preocupació en l’esfera pública sobre les amenaces i reptes a què s’enfronten les democràcies contemporànies. Cal explorar doncs des de la teoria política explicativa i normativa quins són els factors de deteriorament de les democràcies i quins models alternatius emergeixen.

Somer, Murat and McCoy, Jennifer (2019). Transformations through Polarizations and Global Threats to Democracy. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 681(1):8-22.

Levitsky, Steven and Ziblatt, Daniel (2018). How democracies die. New York: Broadway Books.

Metodologia docent

Les sessions estan dissenyades per el format presencial; si la normativa actual canviés s’adaptaria el seu format a la docència hibrida o totalment virtual.

Les sessions i els calendaris de l’assignatura es mantindran tal i com es presenten a l’Aula Global. Cada sessió comença amb una lectura per part de la professora, centrada en el tema a tractar del dia i la bibliografia corresponent. La segona part de la sessió consisteix en un seminari de debat sobre aquest tema, durant el qual els estudiants aniran presentant els seus treballs de recerca de grup basats en problemes que abordem durant el curs. Aquests grups i temes seran assignats entre la primera i la segona sessió del curs.

Avaluació

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura.

Primer, s'avaluarà la presentació del treball de recerca de grup, donant una nota col·lectiva per grup que doncs serà igual per a cada membre del grup. Aquesta activitat equivaldrà a un 20% de la nota final de l'assignatura.

Segon, el lliurament d’una recensió a partir de la bibliografia de l’assignatura, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquesta activitat equivaldrà a un 30% de la nota final de l'assignatura.

Tercer, la participació activa en l’assignatura a través dels debats als seminaris representaran el 10% de la nota final. Cal destacar que la presencia és obligatòria i cal justificar qualsevol absència degudament.

Cal obtenir almenys un 5 en aquestes tres primeres activitats per a poder anar a la prova final.

Quart, la prova final consisteix en la redacció d’un breu article d’argumentació basat en una tema a elegir entre quatre proposats per la professora el dia de l’examen. Els i les estudiants rebran instruccions detallades sobre el seu format el mateix dia. Aquesta activitat equivaldrà a un 40% de la nota final de l'assignatura.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.

Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals


Curs Acadèmic: 2021/22

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23644 - La Teoria Política al Segle XXI


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23644 - La Teoria Política al Segle XXI
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Zenia Agnes Andrea Hellgren
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies. La perspectiva de gènere i de la no discriminació està integrat de forma transversal durant tot el curs.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de joc dels debats contemporanis

Descripció: En aquesta primera sessió introductòria es presentarà l’orientació general de l’assignatura i com en l’època actual abordem algunes de les qüestions clàssiques de la teoria política i la democràcia. Plantegem com al llarg del curs incorporem en aquest marc teòric fenòmens i moviments polítics contemporanis com les lluites contra el canvi climàtic, feministes i antiracistes, o els populismes i els nacionalismes de dretes i d’esquerres.

 

Tema 2. Llibertat, igualtat, justícia: conceptualitzacions republicanes contemporànies

Descripció: En aquesta sessió examinarem la relació, i de vegades tensió, entre aquests conceptes centrals a les teories republicanes de ciutadania, amb especial èmfasi en el seu significat a la societat contemporània i como això es veu reflectit en diferents ideologies polítiques. Abordem el concepte de la democràcia deliberativa i la seva rellevància per entendre la teoria política actual.

Gutmann, Amy and Thompson, Dennis (2000). Why Deliberative Democracy is Different. Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

Piketty, Thomas (2021). Capital and ideology: A global perspective on inequality regimes. Br J Sociol/ London School of Economics, 72:139–150. 

 

Tema 3. Neoliberalisme: el “fi de la història” o el fi de la democràcia?

Descripció: L’emergència de l’anomenat “neoliberalisme” és un fenomen llargament discutit que encara avui és objecte de discussió, i sobre el qual en veurem la seva genealogia ideològica, situació actual i els seus efectes en l’esfera política contemporània. Abordem la provocativa declaració d’un dels teòrics més influents del neoliberalisme, Francis Fukuyama, que “les ideologies ja no són necessàries i han estat substituïdes per l’economia” i discutim la rellevància actual d’aquest pensament.

Brown, Wendy (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Fukuyama, Francis (1989). The end of history? The National Interest No. 16, pp. 3-18.

 

Tema 4. La política no parlamentaria: activisme, moviments socials i lobbying

Descripció: Per entendre la política contemporània és imprescindible abordar les múltiples formes d’activisme no parlamentaria que han anat creixent en les darreres dècades. En aquesta sessió parlarem de l’impacte polític de moviments globals i locals contemporanis com les noves esquerres i els moviments contra el canvi climàtic, però també dels sovint poderosos grups de lobbying que operen a nivell nacional, europeu i global per influir les decisions polítiques.

Young, Iris Marion (2001). Activist Challenges to Deliberative Democracy. Political Theory Vol. 29, No. 5 (Oct., 2001), pp. 670-690.

Woll, Cornelia (2006). Lobbying in the European Union: From sui generis to a comparative perspective. Journal of European Public Policy,13:3,456-469.

 

Tema 5. Interseccionalitat i els feminismes contemporanis

Descripció: El moviment “Me too” va intensificar els debats i moviments feministes arreu del món. En aquesta sessió ens centrem específicament en la tercera i quarta onada de feminismes, que es van desenvolupar des dels anys 90 fins l’actualitat, i reflexionem sobre l’impacte que ha tingut “Me too” en diferents àmbits, com ara el “mainstreaming” de perspectives feministes que està tenint lloc a les universitats nacionals. Introduïm el concepte de la interseccionalitat i les seves aplicacions als estudis de la política contemporània.

Gilley, Jennifer (2005). Writings of the Third Wave: Young Feminists in Conversation. Reference & User Services Quarterly, 44(3), 187-198.

 

Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299.

 

 

Tema 6. Qüestionant l’hegemonia blanca: la teoria critica de raça i el seu impacte actual

Descripció: La teoria critica de raça (Critical Race Theory) origina dels anys 70 als EEUU, i recentment comença a tenir un major impacte també a l’acadèmia europea, alimentada per el moviment Black Lives Matter. És una teoria que sovint es percep com a contenciosa: els seus crítics argumenten que és fins i tot antiliberal. En aquesta sessió discutim el contingut i les implicacions polítiques d’aquesta teoria, i abordem la qüestió de la representativitat democràtica i la justícia a les societats actuals ètnicament superdiverses.

Olson, Joel (2004). Political Theory and the Racial Order. Polity, 36(3), 529-541.

Warmington, Paul (2020). Critical race theory in England: impact and opposition, Identities, 27:1, 20-37.

 

Tema 7. L'àgora republicana contemporània: de la deliberació a les Fake news 

Descripció: Les noves tecnologies van plantejar en el seu moment moltes expectatives sobre com podrien perfeccionar les democràcies contemporànies. Cada vegada creixen també les preocupacions per com son utilitzades per difondre agendes que xoquen amb els ideals democràtics. En aquesta sessió ens plantejarem com des de la teoria política podem entendre el món virtual com a “àgora” contemporània.  

Sunstein, Cass R. (2008). Neither Hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87–95.

Zhuravskaya, Ekaterina, Petrova, Maria and Enikolopov, Ruben (2020) Political Effects of the Internet and Social Media. Annual Review of Economics 12:1, 415-438.

 

Tema 8. L’era del populisme i la normalització de l’estat d’alarma

Descripció: En els darrers anys s’està discutint sobre la re-emergència del populisme. Això ha fet revisitar aquest concepte clàssic i en aquesta sessió explorarem quins elements de continuïtat i de canvi podem identificar en la seva formulació contemporània. Abordem el debat sobre el populisme dins un context de discursos de por i alarma constant, el clima polític post-11-S i la necessitat d’una part important de la ciutadania de trobar solucions “fàcils” en temps altament complexos. Continuant l’enfocament del tema 7 en les noves tecnologies com a eines polítiques, ens centrem en com les fan servir interessos populistes en l’era del (post) Covid-19.

Mudde, Cas (2004). The populist zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541–563.

Kurylo, Bohdana (2020). The discourse and aesthetics of populism as securitisation style. International Relations. doi:10.1177/0047117820973071

 

Tema 9. Identitats col·lectives: nacionalisme i cosmopolitisme

Descripció: Qüestions com a la cohesió social i la identitat col·lectiva semblen més complexes que mai a les societats contemporànies, on conviuen moltes maneres d’entendre el món i com hauríem d’organitzar la nostra convivència amb els altres. Sovint sorgeixen tensions tangibles entre diferents ideologies, com a nacionalismes, o identitats religioses. En aquesta sessió discutirem com es poden incorporar aquests temes en l’àmbit de la teoria política, i debatrem si caldria reactivar les idees del cosmopolitisme com a base per a la solidaritat en les societats contemporànies.

Poole, Ross (2007). Patriotism and nationalism. In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Farnham: Ashgate.

Dufek, Pavel (2013). Why strong moral cosmopolitanism requires a world-state. International Theory, 5(2), 177-212.

 

Tema 10. Les democràcies són per sempre?

Descripció: Actualment existeix una preocupació en l’esfera pública sobre les amenaces i reptes a què s’enfronten les democràcies contemporànies. Cal explorar doncs des de la teoria política explicativa i normativa quins són els factors de deteriorament de les democràcies i quins models alternatius emergeixen.

Somer, Murat and McCoy, Jennifer (2019). Transformations through Polarizations and Global Threats to Democracy. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 681(1):8-22.

Levitsky, Steven and Ziblatt, Daniel (2018). How democracies die. New York: Broadway Books.

Metodologia docent

Les sessions estan dissenyades per el format presencial; si la normativa actual canviés s’adaptaria el seu format a la docència hibrida o totalment virtual.

Les sessions i els calendaris de l’assignatura es mantindran tal i com es presenten a l’Aula Global. Cada sessió comença amb una lectura per part de la professora, centrada en el tema a tractar del dia i la bibliografia corresponent. La segona part de la sessió consisteix en un seminari de debat sobre aquest tema, durant el qual els estudiants aniran presentant els seus treballs de recerca de grup basats en problemes que abordem durant el curs. Aquests grups i temes seran assignats entre la primera i la segona sessió del curs.

Avaluació

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura.

Primer, s'avaluarà la presentació del treball de recerca de grup, donant una nota col·lectiva per grup que doncs serà igual per a cada membre del grup. Aquesta activitat equivaldrà a un 20% de la nota final de l'assignatura.

Segon, el lliurament d’una recensió a partir de la bibliografia de l’assignatura, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquesta activitat equivaldrà a un 30% de la nota final de l'assignatura.

Tercer, la participació activa en l’assignatura a través dels debats als seminaris representaran el 10% de la nota final. Cal destacar que la presencia és obligatòria i cal justificar qualsevol absència degudament.

Cal obtenir almenys un 5 en aquestes tres primeres activitats per a poder anar a la prova final.

Quart, la prova final consisteix en la redacció d’un breu article d’argumentació basat en una tema a elegir entre quatre proposats per la professora el dia de l’examen. Els i les estudiants rebran instruccions detallades sobre el seu format el mateix dia. Aquesta activitat equivaldrà a un 40% de la nota final de l'assignatura.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.

Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals


Curs Acadèmic: 2021/22

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23644 - La Teoria Política al Segle XXI


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23644 - La Teoria Política al Segle XXI
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Zenia Agnes Andrea Hellgren
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies. La perspectiva de gènere i de la no discriminació està integrat de forma transversal durant tot el curs.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de joc dels debats contemporanis

Descripció: En aquesta primera sessió introductòria es presentarà l’orientació general de l’assignatura i com en l’època actual abordem algunes de les qüestions clàssiques de la teoria política i la democràcia. Plantegem com al llarg del curs incorporem en aquest marc teòric fenòmens i moviments polítics contemporanis com les lluites contra el canvi climàtic, feministes i antiracistes, o els populismes i els nacionalismes de dretes i d’esquerres.

 

Tema 2. Llibertat, igualtat, justícia: conceptualitzacions republicanes contemporànies

Descripció: En aquesta sessió examinarem la relació, i de vegades tensió, entre aquests conceptes centrals a les teories republicanes de ciutadania, amb especial èmfasi en el seu significat a la societat contemporània i como això es veu reflectit en diferents ideologies polítiques. Abordem el concepte de la democràcia deliberativa i la seva rellevància per entendre la teoria política actual.

Gutmann, Amy and Thompson, Dennis (2000). Why Deliberative Democracy is Different. Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

Piketty, Thomas (2021). Capital and ideology: A global perspective on inequality regimes. Br J Sociol/ London School of Economics, 72:139–150. 

 

Tema 3. Neoliberalisme: el “fi de la història” o el fi de la democràcia?

Descripció: L’emergència de l’anomenat “neoliberalisme” és un fenomen llargament discutit que encara avui és objecte de discussió, i sobre el qual en veurem la seva genealogia ideològica, situació actual i els seus efectes en l’esfera política contemporània. Abordem la provocativa declaració d’un dels teòrics més influents del neoliberalisme, Francis Fukuyama, que “les ideologies ja no són necessàries i han estat substituïdes per l’economia” i discutim la rellevància actual d’aquest pensament.

Brown, Wendy (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Fukuyama, Francis (1989). The end of history? The National Interest No. 16, pp. 3-18.

 

Tema 4. La política no parlamentaria: activisme, moviments socials i lobbying

Descripció: Per entendre la política contemporània és imprescindible abordar les múltiples formes d’activisme no parlamentaria que han anat creixent en les darreres dècades. En aquesta sessió parlarem de l’impacte polític de moviments globals i locals contemporanis com les noves esquerres i els moviments contra el canvi climàtic, però també dels sovint poderosos grups de lobbying que operen a nivell nacional, europeu i global per influir les decisions polítiques.

Young, Iris Marion (2001). Activist Challenges to Deliberative Democracy. Political Theory Vol. 29, No. 5 (Oct., 2001), pp. 670-690.

Woll, Cornelia (2006). Lobbying in the European Union: From sui generis to a comparative perspective. Journal of European Public Policy,13:3,456-469.

 

Tema 5. Interseccionalitat i els feminismes contemporanis

Descripció: El moviment “Me too” va intensificar els debats i moviments feministes arreu del món. En aquesta sessió ens centrem específicament en la tercera i quarta onada de feminismes, que es van desenvolupar des dels anys 90 fins l’actualitat, i reflexionem sobre l’impacte que ha tingut “Me too” en diferents àmbits, com ara el “mainstreaming” de perspectives feministes que està tenint lloc a les universitats nacionals. Introduïm el concepte de la interseccionalitat i les seves aplicacions als estudis de la política contemporània.

Gilley, Jennifer (2005). Writings of the Third Wave: Young Feminists in Conversation. Reference & User Services Quarterly, 44(3), 187-198.

 

Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299.

 

 

Tema 6. Qüestionant l’hegemonia blanca: la teoria critica de raça i el seu impacte actual

Descripció: La teoria critica de raça (Critical Race Theory) origina dels anys 70 als EEUU, i recentment comença a tenir un major impacte també a l’acadèmia europea, alimentada per el moviment Black Lives Matter. És una teoria que sovint es percep com a contenciosa: els seus crítics argumenten que és fins i tot antiliberal. En aquesta sessió discutim el contingut i les implicacions polítiques d’aquesta teoria, i abordem la qüestió de la representativitat democràtica i la justícia a les societats actuals ètnicament superdiverses.

Olson, Joel (2004). Political Theory and the Racial Order. Polity, 36(3), 529-541.

Warmington, Paul (2020). Critical race theory in England: impact and opposition, Identities, 27:1, 20-37.

 

Tema 7. L'àgora republicana contemporània: de la deliberació a les Fake news 

Descripció: Les noves tecnologies van plantejar en el seu moment moltes expectatives sobre com podrien perfeccionar les democràcies contemporànies. Cada vegada creixen també les preocupacions per com son utilitzades per difondre agendes que xoquen amb els ideals democràtics. En aquesta sessió ens plantejarem com des de la teoria política podem entendre el món virtual com a “àgora” contemporània.  

Sunstein, Cass R. (2008). Neither Hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87–95.

Zhuravskaya, Ekaterina, Petrova, Maria and Enikolopov, Ruben (2020) Political Effects of the Internet and Social Media. Annual Review of Economics 12:1, 415-438.

 

Tema 8. L’era del populisme i la normalització de l’estat d’alarma

Descripció: En els darrers anys s’està discutint sobre la re-emergència del populisme. Això ha fet revisitar aquest concepte clàssic i en aquesta sessió explorarem quins elements de continuïtat i de canvi podem identificar en la seva formulació contemporània. Abordem el debat sobre el populisme dins un context de discursos de por i alarma constant, el clima polític post-11-S i la necessitat d’una part important de la ciutadania de trobar solucions “fàcils” en temps altament complexos. Continuant l’enfocament del tema 7 en les noves tecnologies com a eines polítiques, ens centrem en com les fan servir interessos populistes en l’era del (post) Covid-19.

Mudde, Cas (2004). The populist zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541–563.

Kurylo, Bohdana (2020). The discourse and aesthetics of populism as securitisation style. International Relations. doi:10.1177/0047117820973071

 

Tema 9. Identitats col·lectives: nacionalisme i cosmopolitisme

Descripció: Qüestions com a la cohesió social i la identitat col·lectiva semblen més complexes que mai a les societats contemporànies, on conviuen moltes maneres d’entendre el món i com hauríem d’organitzar la nostra convivència amb els altres. Sovint sorgeixen tensions tangibles entre diferents ideologies, com a nacionalismes, o identitats religioses. En aquesta sessió discutirem com es poden incorporar aquests temes en l’àmbit de la teoria política, i debatrem si caldria reactivar les idees del cosmopolitisme com a base per a la solidaritat en les societats contemporànies.

Poole, Ross (2007). Patriotism and nationalism. In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Farnham: Ashgate.

Dufek, Pavel (2013). Why strong moral cosmopolitanism requires a world-state. International Theory, 5(2), 177-212.

 

Tema 10. Les democràcies són per sempre?

Descripció: Actualment existeix una preocupació en l’esfera pública sobre les amenaces i reptes a què s’enfronten les democràcies contemporànies. Cal explorar doncs des de la teoria política explicativa i normativa quins són els factors de deteriorament de les democràcies i quins models alternatius emergeixen.

Somer, Murat and McCoy, Jennifer (2019). Transformations through Polarizations and Global Threats to Democracy. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 681(1):8-22.

Levitsky, Steven and Ziblatt, Daniel (2018). How democracies die. New York: Broadway Books.

Metodologia docent

Les sessions estan dissenyades per el format presencial; si la normativa actual canviés s’adaptaria el seu format a la docència hibrida o totalment virtual.

Les sessions i els calendaris de l’assignatura es mantindran tal i com es presenten a l’Aula Global. Cada sessió comença amb una lectura per part de la professora, centrada en el tema a tractar del dia i la bibliografia corresponent. La segona part de la sessió consisteix en un seminari de debat sobre aquest tema, durant el qual els estudiants aniran presentant els seus treballs de recerca de grup basats en problemes que abordem durant el curs. Aquests grups i temes seran assignats entre la primera i la segona sessió del curs.

Avaluació

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura.

Primer, s'avaluarà la presentació del treball de recerca de grup, donant una nota col·lectiva per grup que doncs serà igual per a cada membre del grup. Aquesta activitat equivaldrà a un 20% de la nota final de l'assignatura.

Segon, el lliurament d’una recensió a partir de la bibliografia de l’assignatura, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquesta activitat equivaldrà a un 30% de la nota final de l'assignatura.

Tercer, la participació activa en l’assignatura a través dels debats als seminaris representaran el 10% de la nota final. Cal destacar que la presencia és obligatòria i cal justificar qualsevol absència degudament.

Cal obtenir almenys un 5 en aquestes tres primeres activitats per a poder anar a la prova final.

Quart, la prova final consisteix en la redacció d’un breu article d’argumentació basat en una tema a elegir entre quatre proposats per la professora el dia de l’examen. Els i les estudiants rebran instruccions detallades sobre el seu format el mateix dia. Aquesta activitat equivaldrà a un 40% de la nota final de l'assignatura.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.

Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals