Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Eduardo Cairol Carabi
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

         

DENKBILDER: IMATGES QUE FAN PENSAR.

UNA CONVERSA SOBRE LES IMATGES TÈCNIQUES

Kracauer, Benjamin & Adorno als inicis de la cultura de masses.  

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eduard Cairol

 

Quan va aparèixer la fotografia a mitjan segle XIX, el seu accentuat caràcter tècnic va suscitar una forta polèmica sobre si es podia considerar o no com a un art; així, alguns la van veure com a un pur instrument científic. El que molt pocs van copsar aleshores és que la qüestió no era pas aquesta, sinó fins a quin punt el mateix concepte d’art havia canviat per sempre.

            El primer objectiu del curs –que, en aquest respecte, prolonga la reflexió plantejada a primer curs a l’assignatura de Fonaments de la Història i Teoria de l’Art– consisteix a esbrinar quina transformació experimenta el concepte d’art i altres termes afins –artista, obra, experiència estètica, etc.– com a conseqüència de l’impacte provocat per la confluència entre societat de masses i desenvolupament tecnològic.

            El segon objectiu consisteix a reflexionar des d’una perspectiva crítica sobre l’impacte polític de les imatges. Tot plegat a l’Alemanya dels anys vint i trenta, com també avui dia.

 

Aquest Pla Docent serà objecte de concreció per part del Programa del Curs de cada any acadèmic, sense que això pugui implicar en cap cas contradicció amb el marc establert en el present document.

 

 

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

1. Comprensió i interpretació crítica de textos i documents de naturalesa conceptual o testimonial.

 

2. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar la transversalitat del coneixement.

 

3. Educació d’un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer el seu caràcter històric.

 

4. Desenvolupament d’una

capacitat crítica que integri les

perspectives feminista i

post-colonial en les anàlisis del fenomen artístic.

1. Coneixement de les principals nocions i categories manejades pels autors que apareixen en el Programa quant a la seva anàlisi de la Modernitat estètica.

 

2. Capacitat de comprendre-les històricament i interpretar-les a la llum del conjunt de la reflexió dels autors respectius.

 

3. Aptitud de posar-les en diàleg amb altres aproximacions a la Modernitat i sobretot amb les opinions més tòpiques al respecte de la mateixa.

 

4. Capacitat per qüestionar el

paradigma masculí i europeu

de la teoria i la història de l’art.

Resultats de l'aprenentatge

En aquest marc conceptual, l’assignatura es proposa explorar molt particularment la reflexió elaborada per tres autors vinculats en diferent grau a la denominada ”Escola de Frankfurt” (S. Kracauer, W. Benjamin i T. W. Adorno), una reflexió sovint centrada en el cinema (a més de la fotografia i la ràdio) com a cas/os privilegiat/s d’estudi.

            Però, al capdavall, el dispositiu desplegat tot al llarg del curs hauria de fer possible tanmateix l’aplicació per analogia dels arguments i les reflexions suscitats també a la nostra actual realitat d’implosió dels mitjans tècnics en relació amb una cultura de masses centrada en la imatge. Això s’ha de fer possible amb l’aproximació a figures de transició com Marcuse i sobretot Guy Debord, que actualitza la reflexió original feta als anys trenta.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

Prerequisits

            No es demana cap prerequisit per cursar l’assignatura.

Continguts

1.- INTRODUCCIÓ AL CURS: ÉSSER MODERNS!

La modernitat. La modernité: la massa, la màquina, el progrés... Les Querelles entre antics i moderns. Baudelaire: la fotografia.

 

2.- LA MODERNITAT-WEIMAR: BERLIN D’ENTRE GUERRES.

Berlin durant la República de Weimar. La modernitat berlinesa. Una nova cultura, de masses. Política de les imatges.

 

3.- L’ESCOLA DE FRANKFURT: HORKHEIMER I LA CRÍTICA.

La modernitat i la nova ciència de la Sociologia. Marxisme, psicoanàlisi... Horkheimer i el programa d’una teoria crítica.

 

4.-  S. KRACAUER: L’ORNAMENT DE LA MASSA.

Extraterritorialitat de Kracauer. La fotografia i l’època moderna. El cinema com a ornament de la massa. Kracauer als EUA.

 

5.- W. BENJAMIN: LA DECADÈNCIA DE L’AURA.

La insòlita síntesi benjaminiana. Experiència i pobresa del present. L’obra d’art a l’era tècnica: fotografia. Cinema i revolució.

 

6.- T. W. ADORNO: LA INDÚSTRIA CULTURAL.

Adorno mandarí cultural. Polèmica amb Benjamin i la dialèctica negativa: la indústria cultural. Regressió en la ràdio-escolta.

 

7.- EL LLEGAT DE L’ESCOLA DE FRANKFURT I MAIG DEL 68.

L’Escola de Frankfurt: l’exili i el retorn a Europa. Fromm i Marcuse als anys 60. Guy Debord i la idea de societat de l’espectacle.

 

8.- QUAN LES IMATGES PRENEN POSICIÓ…

En aquesta Segona Part, els membres del grup –tot adoptant el punt de vista propi de la teoria crítica– duran a terme la interpretació  d’imatges o de documents iconogràfics de qualsevol mena, però sempre en clau política. De forma documentada, però alhora lliure i sense complexos.

            Aquesta interpretació crítica adoptarà la forma d’Assaig Visual que es presentarà i discutirà en el si del grup, i que posteriorment es farà públic en un àmbit més ampli.

Metodologia docent

El curs es desplega, doncs, a través d’una dinàmica en dos temps: sessions amb un contingut material, que tanmateix serà deduït i aprofundit per la dinàmica de discussió del grup, i sessions amb caire més assagístic.

            Degut a la crisi sanitària, durant el curs 2021-2022 es preveu la possibilitat que la totalitat o una part de les activitats del curs s’hagin de dur a terme de forma no presencial. En aquest hipotètic cas, cada tema (Primera Part) seria presentat a través de: enregistraments en vídeo, àudios i presentacions de diapositives pel professor, a més de textos i altres documents a disposició dels estudiants a l’Aula Globa. Les classes en format sincrònic es realitzarien mitjançant l’eina Collaborate, i quedarien enregistrades i a disposició durant tot el curs. Aquesta mateixa eina informàtica seria utilitzada també per a les sessions sincròniques de la Segona Part (Presentacions dels estudiants i discussió en el marc del grup). L’atenció tutorial s’oferiria a través de Fòrums temàtics oberts al llarg del curs.

            Els estudiants lliuraran les activitats d’avaluació a través dels recursos informàtics habilitats a aquest efecte (Tasca) i a través seu rebran també les observacions i qualificacions del professor. 

  

 

 

Dimarts

Dijous

SETMANA 1

Presentació

Ésser moderns!

SETMANA 2

El Berlin de Weimar

La Teoria crítica

SETMANA 3

Kracauer

Kracauer

SETMANA 4

Kracauer

Kracauer

SETMANA 5

Benjamin

Benjamin

SETMANA 6

Benjamin

Benjamin

SETMANA 7

Adorno

Adorno

SETMANA 8

Adorno

Adorno

SETMANA 9

El llegat de l’EdF

Debord

SETMANA 10

Presentacions

Presentacions

Avaluació

D’acord amb l’anterior, en Primera Convocatòria, el curs serà avaluat a través de TRES EXERCICIS:

 

  1. ACTIVITAT/S DE CLASSE. Interpretar una paraula o una frase.

2 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

Durant el curs, el docent demanarà a una sèrie d’estudiants que, de cara a la propera sessió de treball, aclareixi a la resta del grup el significat d’un terme tècnic o una expressió idiosincràtica. 

 

  1. REFLEXIÓ CRÍTICA. Interpretar un concepte o un text.

3 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

El professor demanarà també als estudiants que elaborin una reflexió crítica sobre un determinat aspecte del curs, com a contribució a una qüestió objecte de controvèrsia. Aquesta reflexió, en tot cas molt breu, podria adoptar la forma d’entrada a un Fòrum.  

 

  1. ASSAIG VISUAL. Interpretar una imatge o unes imatges.

5 punts sobre la nota final. Activitat en grup (o individual, en el cas que les condicions sanitàries ho aconsellin).

 

            Els estudiants aplicaran els coneixements i les competències adquirits durant el curs a la reflexió de caire crític sobre alguna o algunes imatges de la realitat contemporània. Aquesta reflexió tindrà la forma d’Assaig Visual, és a dir, estarà vertebrada a partir de jocs i correspondències entre imatges, acompanyades del pertinent suport teòric o textual. Serà imprescindible que aquest Assaig (com a tal, de caràcter temptatiu i personal) inclogui referències expresses a materials i documents utilitzats durant el curs.    

            L’Assaig Visual es presentarà en el seu format definitiu el dia de la convocatòria d’examen oficial fixada per la Facultat, però en el moment del curs previst en el Programa, serà presentat i discutit en el si del grup.

            En tot cas, els estudiants lliuraran un únic text amb totes les signatures de l’equip, i realitzaran una sola presentació pública de la recerca.

            Un cop en el seu format definitiu, es donarà els treballs dels estudiants seran donats a conèixer més enllà de l’àmbit estricte de la classe.

    

            Per optar a la RECUPERACIÓ, caldrà haver presentat almenys UN DELS TRES exercicis d’avaluació previstos. A la Recuperació es presentaran només els exercicis suspesos o no presentats en el termini previst.

            La Recuperació seguirà, quan no es digui el contrari, idèntiques pautes que la convocatòria ordinària d’avaluació. Ara bé, l’activitat ASSAIG VISUAL serà realitzada individualment.  

Bibliografia i recursos d'informació

FONTS

- ADORNO, Theodor W., Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha (dins: Disonancias. Introducción a la sociología de la música. Obra completa, 14, Akal); La industria cultural (dins: Dialéctica de la Ilustración, Trotta).

- BAUDELAIRE, Charles, El público moderno y la fotografía (dins: Salones y otros escritos sobre arte, Visor).

- BENJAMIN, Walter, L’obra d’art a l’època de la seva reproduïbilitat tècnica (Diverses edicions); Experiencia y pobreza (dins: Iluminaciones, Taurus).

- DEBORD, Guy, La sociedad del espectáculo, Pre-textos.

- HORKHEIMER, Max, Teoría tradicional y teoría crítica, Paidós.

- KRACAUER, Sigfried, Las pequeñas dependientas van al cine; El ornamento de la masa (Tots dos a: Estética sin territorio, Colegio oficial de aparejadores y arquitectos técnicos de la región de Murcia

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA

- CARROLL, Noel, Una filosofia del arte de masas, Visor.

- DIDI-HUBERMAN, Georges, Cuando las imágenes toman posición, Antonio Machado Libros.

- MITCHELL, W. J. T., ¿Qué quieren las imágenes?, Sans Soleil.

- WEITZ, Eric D., La Alemania de Weimar. Presagio y tragèdia, Turner.

- WIGGERSHAUS, Rolff, La Escuela de Frankfurt, FCE.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Eduardo Cairol Carabi
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

         

DENKBILDER: IMATGES QUE FAN PENSAR.

UNA CONVERSA SOBRE LES IMATGES TÈCNIQUES

Kracauer, Benjamin & Adorno als inicis de la cultura de masses.  

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eduard Cairol

 

Quan va aparèixer la fotografia a mitjan segle XIX, el seu accentuat caràcter tècnic va suscitar una forta polèmica sobre si es podia considerar o no com a un art; així, alguns la van veure com a un pur instrument científic. El que molt pocs van copsar aleshores és que la qüestió no era pas aquesta, sinó fins a quin punt el mateix concepte d’art havia canviat per sempre.

            El primer objectiu del curs –que, en aquest respecte, prolonga la reflexió plantejada a primer curs a l’assignatura de Fonaments de la Història i Teoria de l’Art– consisteix a esbrinar quina transformació experimenta el concepte d’art i altres termes afins –artista, obra, experiència estètica, etc.– com a conseqüència de l’impacte provocat per la confluència entre societat de masses i desenvolupament tecnològic.

            El segon objectiu consisteix a reflexionar des d’una perspectiva crítica sobre l’impacte polític de les imatges. Tot plegat a l’Alemanya dels anys vint i trenta, com també avui dia.

 

Aquest Pla Docent serà objecte de concreció per part del Programa del Curs de cada any acadèmic, sense que això pugui implicar en cap cas contradicció amb el marc establert en el present document.

 

 

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

1. Comprensió i interpretació crítica de textos i documents de naturalesa conceptual o testimonial.

 

2. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar la transversalitat del coneixement.

 

3. Educació d’un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer el seu caràcter històric.

 

4. Desenvolupament d’una

capacitat crítica que integri les

perspectives feminista i

post-colonial en les anàlisis del fenomen artístic.

1. Coneixement de les principals nocions i categories manejades pels autors que apareixen en el Programa quant a la seva anàlisi de la Modernitat estètica.

 

2. Capacitat de comprendre-les històricament i interpretar-les a la llum del conjunt de la reflexió dels autors respectius.

 

3. Aptitud de posar-les en diàleg amb altres aproximacions a la Modernitat i sobretot amb les opinions més tòpiques al respecte de la mateixa.

 

4. Capacitat per qüestionar el

paradigma masculí i europeu

de la teoria i la història de l’art.

Resultats de l'aprenentatge

En aquest marc conceptual, l’assignatura es proposa explorar molt particularment la reflexió elaborada per tres autors vinculats en diferent grau a la denominada ”Escola de Frankfurt” (S. Kracauer, W. Benjamin i T. W. Adorno), una reflexió sovint centrada en el cinema (a més de la fotografia i la ràdio) com a cas/os privilegiat/s d’estudi.

            Però, al capdavall, el dispositiu desplegat tot al llarg del curs hauria de fer possible tanmateix l’aplicació per analogia dels arguments i les reflexions suscitats també a la nostra actual realitat d’implosió dels mitjans tècnics en relació amb una cultura de masses centrada en la imatge. Això s’ha de fer possible amb l’aproximació a figures de transició com Marcuse i sobretot Guy Debord, que actualitza la reflexió original feta als anys trenta.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

Prerequisits

            No es demana cap prerequisit per cursar l’assignatura.

Continguts

1.- INTRODUCCIÓ AL CURS: ÉSSER MODERNS!

La modernitat. La modernité: la massa, la màquina, el progrés... Les Querelles entre antics i moderns. Baudelaire: la fotografia.

 

2.- LA MODERNITAT-WEIMAR: BERLIN D’ENTRE GUERRES.

Berlin durant la República de Weimar. La modernitat berlinesa. Una nova cultura, de masses. Política de les imatges.

 

3.- L’ESCOLA DE FRANKFURT: HORKHEIMER I LA CRÍTICA.

La modernitat i la nova ciència de la Sociologia. Marxisme, psicoanàlisi... Horkheimer i el programa d’una teoria crítica.

 

4.-  S. KRACAUER: L’ORNAMENT DE LA MASSA.

Extraterritorialitat de Kracauer. La fotografia i l’època moderna. El cinema com a ornament de la massa. Kracauer als EUA.

 

5.- W. BENJAMIN: LA DECADÈNCIA DE L’AURA.

La insòlita síntesi benjaminiana. Experiència i pobresa del present. L’obra d’art a l’era tècnica: fotografia. Cinema i revolució.

 

6.- T. W. ADORNO: LA INDÚSTRIA CULTURAL.

Adorno mandarí cultural. Polèmica amb Benjamin i la dialèctica negativa: la indústria cultural. Regressió en la ràdio-escolta.

 

7.- EL LLEGAT DE L’ESCOLA DE FRANKFURT I MAIG DEL 68.

L’Escola de Frankfurt: l’exili i el retorn a Europa. Fromm i Marcuse als anys 60. Guy Debord i la idea de societat de l’espectacle.

 

8.- QUAN LES IMATGES PRENEN POSICIÓ…

En aquesta Segona Part, els membres del grup –tot adoptant el punt de vista propi de la teoria crítica– duran a terme la interpretació  d’imatges o de documents iconogràfics de qualsevol mena, però sempre en clau política. De forma documentada, però alhora lliure i sense complexos.

            Aquesta interpretació crítica adoptarà la forma d’Assaig Visual que es presentarà i discutirà en el si del grup, i que posteriorment es farà públic en un àmbit més ampli.

Metodologia docent

El curs es desplega, doncs, a través d’una dinàmica en dos temps: sessions amb un contingut material, que tanmateix serà deduït i aprofundit per la dinàmica de discussió del grup, i sessions amb caire més assagístic.

            Degut a la crisi sanitària, durant el curs 2021-2022 es preveu la possibilitat que la totalitat o una part de les activitats del curs s’hagin de dur a terme de forma no presencial. En aquest hipotètic cas, cada tema (Primera Part) seria presentat a través de: enregistraments en vídeo, àudios i presentacions de diapositives pel professor, a més de textos i altres documents a disposició dels estudiants a l’Aula Globa. Les classes en format sincrònic es realitzarien mitjançant l’eina Collaborate, i quedarien enregistrades i a disposició durant tot el curs. Aquesta mateixa eina informàtica seria utilitzada també per a les sessions sincròniques de la Segona Part (Presentacions dels estudiants i discussió en el marc del grup). L’atenció tutorial s’oferiria a través de Fòrums temàtics oberts al llarg del curs.

            Els estudiants lliuraran les activitats d’avaluació a través dels recursos informàtics habilitats a aquest efecte (Tasca) i a través seu rebran també les observacions i qualificacions del professor. 

  

 

 

Dimarts

Dijous

SETMANA 1

Presentació

Ésser moderns!

SETMANA 2

El Berlin de Weimar

La Teoria crítica

SETMANA 3

Kracauer

Kracauer

SETMANA 4

Kracauer

Kracauer

SETMANA 5

Benjamin

Benjamin

SETMANA 6

Benjamin

Benjamin

SETMANA 7

Adorno

Adorno

SETMANA 8

Adorno

Adorno

SETMANA 9

El llegat de l’EdF

Debord

SETMANA 10

Presentacions

Presentacions

Avaluació

D’acord amb l’anterior, en Primera Convocatòria, el curs serà avaluat a través de TRES EXERCICIS:

 

  1. ACTIVITAT/S DE CLASSE. Interpretar una paraula o una frase.

2 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

Durant el curs, el docent demanarà a una sèrie d’estudiants que, de cara a la propera sessió de treball, aclareixi a la resta del grup el significat d’un terme tècnic o una expressió idiosincràtica. 

 

  1. REFLEXIÓ CRÍTICA. Interpretar un concepte o un text.

3 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

El professor demanarà també als estudiants que elaborin una reflexió crítica sobre un determinat aspecte del curs, com a contribució a una qüestió objecte de controvèrsia. Aquesta reflexió, en tot cas molt breu, podria adoptar la forma d’entrada a un Fòrum.  

 

  1. ASSAIG VISUAL. Interpretar una imatge o unes imatges.

5 punts sobre la nota final. Activitat en grup (o individual, en el cas que les condicions sanitàries ho aconsellin).

 

            Els estudiants aplicaran els coneixements i les competències adquirits durant el curs a la reflexió de caire crític sobre alguna o algunes imatges de la realitat contemporània. Aquesta reflexió tindrà la forma d’Assaig Visual, és a dir, estarà vertebrada a partir de jocs i correspondències entre imatges, acompanyades del pertinent suport teòric o textual. Serà imprescindible que aquest Assaig (com a tal, de caràcter temptatiu i personal) inclogui referències expresses a materials i documents utilitzats durant el curs.    

            L’Assaig Visual es presentarà en el seu format definitiu el dia de la convocatòria d’examen oficial fixada per la Facultat, però en el moment del curs previst en el Programa, serà presentat i discutit en el si del grup.

            En tot cas, els estudiants lliuraran un únic text amb totes les signatures de l’equip, i realitzaran una sola presentació pública de la recerca.

            Un cop en el seu format definitiu, es donarà els treballs dels estudiants seran donats a conèixer més enllà de l’àmbit estricte de la classe.

    

            Per optar a la RECUPERACIÓ, caldrà haver presentat almenys UN DELS TRES exercicis d’avaluació previstos. A la Recuperació es presentaran només els exercicis suspesos o no presentats en el termini previst.

            La Recuperació seguirà, quan no es digui el contrari, idèntiques pautes que la convocatòria ordinària d’avaluació. Ara bé, l’activitat ASSAIG VISUAL serà realitzada individualment.  

Bibliografia i recursos d'informació

FONTS

- ADORNO, Theodor W., Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha (dins: Disonancias. Introducción a la sociología de la música. Obra completa, 14, Akal); La industria cultural (dins: Dialéctica de la Ilustración, Trotta).

- BAUDELAIRE, Charles, El público moderno y la fotografía (dins: Salones y otros escritos sobre arte, Visor).

- BENJAMIN, Walter, L’obra d’art a l’època de la seva reproduïbilitat tècnica (Diverses edicions); Experiencia y pobreza (dins: Iluminaciones, Taurus).

- DEBORD, Guy, La sociedad del espectáculo, Pre-textos.

- HORKHEIMER, Max, Teoría tradicional y teoría crítica, Paidós.

- KRACAUER, Sigfried, Las pequeñas dependientas van al cine; El ornamento de la masa (Tots dos a: Estética sin territorio, Colegio oficial de aparejadores y arquitectos técnicos de la región de Murcia

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA

- CARROLL, Noel, Una filosofia del arte de masas, Visor.

- DIDI-HUBERMAN, Georges, Cuando las imágenes toman posición, Antonio Machado Libros.

- MITCHELL, W. J. T., ¿Qué quieren las imágenes?, Sans Soleil.

- WEITZ, Eric D., La Alemania de Weimar. Presagio y tragèdia, Turner.

- WIGGERSHAUS, Rolff, La Escuela de Frankfurt, FCE.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20169 - Discursos i Tradicions Artístiques des de la Modernitat
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Eduardo Cairol Carabi
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

         

DENKBILDER: IMATGES QUE FAN PENSAR.

UNA CONVERSA SOBRE LES IMATGES TÈCNIQUES

Kracauer, Benjamin & Adorno als inicis de la cultura de masses.  

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eduard Cairol

 

Quan va aparèixer la fotografia a mitjan segle XIX, el seu accentuat caràcter tècnic va suscitar una forta polèmica sobre si es podia considerar o no com a un art; així, alguns la van veure com a un pur instrument científic. El que molt pocs van copsar aleshores és que la qüestió no era pas aquesta, sinó fins a quin punt el mateix concepte d’art havia canviat per sempre.

            El primer objectiu del curs –que, en aquest respecte, prolonga la reflexió plantejada a primer curs a l’assignatura de Fonaments de la Història i Teoria de l’Art– consisteix a esbrinar quina transformació experimenta el concepte d’art i altres termes afins –artista, obra, experiència estètica, etc.– com a conseqüència de l’impacte provocat per la confluència entre societat de masses i desenvolupament tecnològic.

            El segon objectiu consisteix a reflexionar des d’una perspectiva crítica sobre l’impacte polític de les imatges. Tot plegat a l’Alemanya dels anys vint i trenta, com també avui dia.

 

Aquest Pla Docent serà objecte de concreció per part del Programa del Curs de cada any acadèmic, sense que això pugui implicar en cap cas contradicció amb el marc establert en el present document.

 

 

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

1. Comprensió i interpretació crítica de textos i documents de naturalesa conceptual o testimonial.

 

2. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar la transversalitat del coneixement.

 

3. Educació d’un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer el seu caràcter històric.

 

4. Desenvolupament d’una

capacitat crítica que integri les

perspectives feminista i

post-colonial en les anàlisis del fenomen artístic.

1. Coneixement de les principals nocions i categories manejades pels autors que apareixen en el Programa quant a la seva anàlisi de la Modernitat estètica.

 

2. Capacitat de comprendre-les històricament i interpretar-les a la llum del conjunt de la reflexió dels autors respectius.

 

3. Aptitud de posar-les en diàleg amb altres aproximacions a la Modernitat i sobretot amb les opinions més tòpiques al respecte de la mateixa.

 

4. Capacitat per qüestionar el

paradigma masculí i europeu

de la teoria i la història de l’art.

Resultats de l'aprenentatge

En aquest marc conceptual, l’assignatura es proposa explorar molt particularment la reflexió elaborada per tres autors vinculats en diferent grau a la denominada ”Escola de Frankfurt” (S. Kracauer, W. Benjamin i T. W. Adorno), una reflexió sovint centrada en el cinema (a més de la fotografia i la ràdio) com a cas/os privilegiat/s d’estudi.

            Però, al capdavall, el dispositiu desplegat tot al llarg del curs hauria de fer possible tanmateix l’aplicació per analogia dels arguments i les reflexions suscitats també a la nostra actual realitat d’implosió dels mitjans tècnics en relació amb una cultura de masses centrada en la imatge. Això s’ha de fer possible amb l’aproximació a figures de transició com Marcuse i sobretot Guy Debord, que actualitza la reflexió original feta als anys trenta.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

Prerequisits

            No es demana cap prerequisit per cursar l’assignatura.

Continguts

1.- INTRODUCCIÓ AL CURS: ÉSSER MODERNS!

La modernitat. La modernité: la massa, la màquina, el progrés... Les Querelles entre antics i moderns. Baudelaire: la fotografia.

 

2.- LA MODERNITAT-WEIMAR: BERLIN D’ENTRE GUERRES.

Berlin durant la República de Weimar. La modernitat berlinesa. Una nova cultura, de masses. Política de les imatges.

 

3.- L’ESCOLA DE FRANKFURT: HORKHEIMER I LA CRÍTICA.

La modernitat i la nova ciència de la Sociologia. Marxisme, psicoanàlisi... Horkheimer i el programa d’una teoria crítica.

 

4.-  S. KRACAUER: L’ORNAMENT DE LA MASSA.

Extraterritorialitat de Kracauer. La fotografia i l’època moderna. El cinema com a ornament de la massa. Kracauer als EUA.

 

5.- W. BENJAMIN: LA DECADÈNCIA DE L’AURA.

La insòlita síntesi benjaminiana. Experiència i pobresa del present. L’obra d’art a l’era tècnica: fotografia. Cinema i revolució.

 

6.- T. W. ADORNO: LA INDÚSTRIA CULTURAL.

Adorno mandarí cultural. Polèmica amb Benjamin i la dialèctica negativa: la indústria cultural. Regressió en la ràdio-escolta.

 

7.- EL LLEGAT DE L’ESCOLA DE FRANKFURT I MAIG DEL 68.

L’Escola de Frankfurt: l’exili i el retorn a Europa. Fromm i Marcuse als anys 60. Guy Debord i la idea de societat de l’espectacle.

 

8.- QUAN LES IMATGES PRENEN POSICIÓ…

En aquesta Segona Part, els membres del grup –tot adoptant el punt de vista propi de la teoria crítica– duran a terme la interpretació  d’imatges o de documents iconogràfics de qualsevol mena, però sempre en clau política. De forma documentada, però alhora lliure i sense complexos.

            Aquesta interpretació crítica adoptarà la forma d’Assaig Visual que es presentarà i discutirà en el si del grup, i que posteriorment es farà públic en un àmbit més ampli.

Metodologia docent

El curs es desplega, doncs, a través d’una dinàmica en dos temps: sessions amb un contingut material, que tanmateix serà deduït i aprofundit per la dinàmica de discussió del grup, i sessions amb caire més assagístic.

            Degut a la crisi sanitària, durant el curs 2021-2022 es preveu la possibilitat que la totalitat o una part de les activitats del curs s’hagin de dur a terme de forma no presencial. En aquest hipotètic cas, cada tema (Primera Part) seria presentat a través de: enregistraments en vídeo, àudios i presentacions de diapositives pel professor, a més de textos i altres documents a disposició dels estudiants a l’Aula Globa. Les classes en format sincrònic es realitzarien mitjançant l’eina Collaborate, i quedarien enregistrades i a disposició durant tot el curs. Aquesta mateixa eina informàtica seria utilitzada també per a les sessions sincròniques de la Segona Part (Presentacions dels estudiants i discussió en el marc del grup). L’atenció tutorial s’oferiria a través de Fòrums temàtics oberts al llarg del curs.

            Els estudiants lliuraran les activitats d’avaluació a través dels recursos informàtics habilitats a aquest efecte (Tasca) i a través seu rebran també les observacions i qualificacions del professor. 

  

 

 

Dimarts

Dijous

SETMANA 1

Presentació

Ésser moderns!

SETMANA 2

El Berlin de Weimar

La Teoria crítica

SETMANA 3

Kracauer

Kracauer

SETMANA 4

Kracauer

Kracauer

SETMANA 5

Benjamin

Benjamin

SETMANA 6

Benjamin

Benjamin

SETMANA 7

Adorno

Adorno

SETMANA 8

Adorno

Adorno

SETMANA 9

El llegat de l’EdF

Debord

SETMANA 10

Presentacions

Presentacions

Avaluació

D’acord amb l’anterior, en Primera Convocatòria, el curs serà avaluat a través de TRES EXERCICIS:

 

  1. ACTIVITAT/S DE CLASSE. Interpretar una paraula o una frase.

2 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

Durant el curs, el docent demanarà a una sèrie d’estudiants que, de cara a la propera sessió de treball, aclareixi a la resta del grup el significat d’un terme tècnic o una expressió idiosincràtica. 

 

  1. REFLEXIÓ CRÍTICA. Interpretar un concepte o un text.

3 punts sobre la nota final. Activitat individual.

 

El professor demanarà també als estudiants que elaborin una reflexió crítica sobre un determinat aspecte del curs, com a contribució a una qüestió objecte de controvèrsia. Aquesta reflexió, en tot cas molt breu, podria adoptar la forma d’entrada a un Fòrum.  

 

  1. ASSAIG VISUAL. Interpretar una imatge o unes imatges.

5 punts sobre la nota final. Activitat en grup (o individual, en el cas que les condicions sanitàries ho aconsellin).

 

            Els estudiants aplicaran els coneixements i les competències adquirits durant el curs a la reflexió de caire crític sobre alguna o algunes imatges de la realitat contemporània. Aquesta reflexió tindrà la forma d’Assaig Visual, és a dir, estarà vertebrada a partir de jocs i correspondències entre imatges, acompanyades del pertinent suport teòric o textual. Serà imprescindible que aquest Assaig (com a tal, de caràcter temptatiu i personal) inclogui referències expresses a materials i documents utilitzats durant el curs.    

            L’Assaig Visual es presentarà en el seu format definitiu el dia de la convocatòria d’examen oficial fixada per la Facultat, però en el moment del curs previst en el Programa, serà presentat i discutit en el si del grup.

            En tot cas, els estudiants lliuraran un únic text amb totes les signatures de l’equip, i realitzaran una sola presentació pública de la recerca.

            Un cop en el seu format definitiu, es donarà els treballs dels estudiants seran donats a conèixer més enllà de l’àmbit estricte de la classe.

    

            Per optar a la RECUPERACIÓ, caldrà haver presentat almenys UN DELS TRES exercicis d’avaluació previstos. A la Recuperació es presentaran només els exercicis suspesos o no presentats en el termini previst.

            La Recuperació seguirà, quan no es digui el contrari, idèntiques pautes que la convocatòria ordinària d’avaluació. Ara bé, l’activitat ASSAIG VISUAL serà realitzada individualment.  

Bibliografia i recursos d'informació

FONTS

- ADORNO, Theodor W., Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha (dins: Disonancias. Introducción a la sociología de la música. Obra completa, 14, Akal); La industria cultural (dins: Dialéctica de la Ilustración, Trotta).

- BAUDELAIRE, Charles, El público moderno y la fotografía (dins: Salones y otros escritos sobre arte, Visor).

- BENJAMIN, Walter, L’obra d’art a l’època de la seva reproduïbilitat tècnica (Diverses edicions); Experiencia y pobreza (dins: Iluminaciones, Taurus).

- DEBORD, Guy, La sociedad del espectáculo, Pre-textos.

- HORKHEIMER, Max, Teoría tradicional y teoría crítica, Paidós.

- KRACAUER, Sigfried, Las pequeñas dependientas van al cine; El ornamento de la masa (Tots dos a: Estética sin territorio, Colegio oficial de aparejadores y arquitectos técnicos de la región de Murcia

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA

- CARROLL, Noel, Una filosofia del arte de masas, Visor.

- DIDI-HUBERMAN, Georges, Cuando las imágenes toman posición, Antonio Machado Libros.

- MITCHELL, W. J. T., ¿Qué quieren las imágenes?, Sans Soleil.

- WEITZ, Eric D., La Alemania de Weimar. Presagio y tragèdia, Turner.

- WIGGERSHAUS, Rolff, La Escuela de Frankfurt, FCE.