Teaching Guide Information

Presentació

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de joc dels debats contemporanis

Descripció: En aquesta primera sessió introductòria es presentarà l’orientació general de l’assignatura i com en l’època actual abordem algunes de les qüestions clàssiques de la teoria política i la democràcia.

Tema 2. La llibertat: conceptualitzacions republicanes contemporànies 

Descripció: Després de la contribució clàssica d’Isaiah Berlin sobre els dos tipus de llibertat, el debat contemporani està avui centrat en les aportacions des de la tradició republicana. En aquesta sessió veurem algunes de les contribucions més rellevants al respecte. 

Pettit, Philip. (2008). “Republican Liberty: Three Axioms, Four Theorems”. In C.Laborde and J.Maynor (eds) Republicanism and Political Theory. Oxford: Blackwells  (pp 102-30).   

Skinner, Q. (2002). A Third Concept of Liberty. Proceedings of the British Academy, 117(237): 237–68.

Tema 3. Moral, ciutadans i mercats 

Descripció: La progressiva extensió de la lògica de mercat a diferents esferes de les relacions socials i polítiques planteja problemes morals on veurem com diverses teories els intenten abordar i discutir. 

Sandel, M. J. (2000). What money can’t buy: The moral limits of markets. Tanner Lectures on Human Values, 21, 87–122.

Harvey, David. (2014) "Freedom and domination". In Seventeen Contradictions and the End of Capitalism. Cap 14. Oxford: Oxford University Press.

Tema 4. Els 'neo': liberalisme, conservadorisme, llibertarianisme.

Descripció: L’emergència de l’anomenat ‘neo-liberalisme’ és un fenomen llargament discutit que encara avui és objecte de discussió, i sobre el qual en veurem la seva genealogia ideològica, situació actual i els seus efectes en l’esfera política contemporània. 

Brown, W. (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Drury, Shadia B. (2007). Leo Strauss and the American Imperial Project. Political Theory, 35 (1): 62-7.

Tema 5. Tres maneres d’entendre el populisme

Descripció: En els darrers anys s’està discutint sobre la re-emergència del ‘populisme’. Això ha fet revisitar aquest concepte clàssic i en aquesta sessió explorarem quins elements de continuitat i de canvi podem identificar en la seva formulació contemporània. 

Canovan, M. (2005). The people. Cambridge: Polity. (selecció)

Mudde, C. (2004). The populist zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541–563.

Tema 5. La crítica agonista a les teories de la democràcia

Descripció: A partir de la discussió dels fonaments i objectius de la democràcia deliberativa explorarem en aquesta sessió les seves potencialitats, límits i crítiques en contraposició a la idea de pluralisme agonista.

Mouffe, C. (1999). Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism? Social Research, 66(3), 745-758.

Gutmann, A. and Thompson, D. (2000). Why Deliberative Democracy is Different. Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

Tema 6. L'àgora republicana contemporània: de la deliberació a les Fake news 

Descripció: Les noves tecnologies van plantejar en el seu moment moltes expectatives sobre com podrien perfeccionar les democràcies contemporànies. En aquesta sessió ens plantejarem com des de la teoria política podem realitzar una avaluació d’aquestes expectatives i dels seus efectes. 

Sunstein, C. R. (2008). Neither hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87–95.

Runciman, D. (2017). Political Theory and Real Politics in the Age of the Internet. Journal of Political Philosophy, 25(1), 3–21. 

Tema 7. Les democràcies són per sempre?

Descripció: Actualment existeix una preocupació en l’esfera pública sobre les amenaçes i reptes a què s’enfronten les democràcies contemporànies. Cal explorar doncs des de la teoria política explicativa i normativa quins són els factors de deteriorament de les democràcies i quins models alternatius emergeixen.

Levitsky, S., & Ziblatt, D. (2018). How democracies die. New York: Broadway Books.

Brennan, J. (2014). “Epistocracy Within Public Reason”. In A. E. Cudd & S. J. Scholz (Eds.), Philosophical Perspectives on Democracy in the 21st Century (pp. 191–204). Cham: Springer.

Tema 8. Moral, biologia i evolució: Implicacions per la teoria política

Descripció: Els avenços científics en camps com la biologia evolutiva o la genètica social plantegen diverses qüestions interdisciplinàries que hem d’incorporar a l’àmbit de la teoria política i la ciència política en general. En aquesta sessió discutirem alguns d’aquests elements que afecten a postulats clau tradicionals de la nostra disciplina.

Krebs, D. L. (2008). Morality: An Evolutionary Account. Perspectives on Psychological Science, 3,  149–72.

Brosnan, S. F., and de Waal, F. “Evolution of Responses to (un) Fairness.” Science 346, no. 6207 (2014): 1251776.

Hatemi, P. K., and McDermott, R. (2012). The Genetics of Politics: Discovery, Challenges, and Progress. Trends in Genetics, 28(10), 525–533.

Tema 9. Individus, nacions i Estats 

Descripció: En diversos moments de la història de la teoria i la ciència política s’ha plantejat un cert ‘oblit’ respecte com la identitat i el nacionalisme juguen un paper clau per entendre les nostres societats. En aquesta sessió discutirem doncs com cal incorporar aquests temes en l’àmbit de la teoria política. 

Poole, R. (2007). “Patriotism and nationalism”. In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Farnham: Ashgate.

Calhoun, C. (2007). Nations Matter: Culture, History and the Cosmopolitan Dream. London: Routledge. Caps 1 & 2.

Norman, W. J. (2006). Negotiating nationalism: nation-building, federalism, and secession in the multinational state. Oxford University Press.

Buchanan, A. (2013). “Prólogo a la edición española”. A Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Barcelona: Planeta.

Metodologia docent

En les circumstàncies del curs 2020-2021 les assignatures optatives es realitzaran en format online.

Les sessions i els calendaris de l’assignatura es mantindran tal i com es presenten a l’Aula Global. Cada sessió anirà acompanyada d’un seguit de vídeos enregistrats d’aproximadament 10/15 minuts on es presenten els conceptes bàsics del temari a tractar. Aquests vídeos aniran acompanyats d’una presentació de diapositives amb les idees clau exposades. Cada sessió també té unes lectures que estaran disponibles a l’aula de l’assignatura i a partir de les quals treballarem cada tema. 

Es realitzaran dues sessions online per videoconferència d’uns 90 minuts, una a l’inici de l’assignatura on exposarem de manera introductòria els aspectes fonamentals que s’hi veuran, i una al final del curs a mode de tancament de l’assignatura revisitant les idees clau que s’han anat presentant, plantejament de dubtes i preguntes, etc.

En aquesta modalitat online l’avaluació de l’assignatura també s’adaptarà amb un model específic que combini avaluació continuada i una prova final:

Plantejarem dos seminaris online. Podran prendre el format de debat en el fòrum a través d’una feina prèvia individual, en grup, i a través d’una posada en comú i discussió en dues sessions online. Es concretaran aquests aspectes de manera que suposin la màxima flexibilitat possible i adaptació a les circumstàncies. Inclouran en tot cas:

• El visionat d’un curtmetratge al final de les sessions sobre igualtat i llibertat.
• Un exercici pràctic valorant diferents situacions a partir de les teories disponibles en l’àmbit de la moral i els mercats. A partir de l’exercici individual es recopilaran les dades agregades amb les diferents respostes i es presentaran i discutiran en una sessió online.

Per fer un seguiment autònom de l’assignatura, al Fòrum els estudiants aniran elaborant preguntes de recerca relatives al temari de l’assignatura. Aquesta pregunta inicial de recerca es revisarà per part dels estudiants com a exercici individual fins al final del curs, i serà una de les opcions de resposta a l’activitat d’avaluació de la prova final. Servirà també de control de seguiment i participació de l’assignatura.

Avaluació

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura. 

Primer, s'avaluaran les activitats en els dos seminaris pràctics que inclouran la preparació, exposició i discussió a nivell individual i de grup de diversos materials proposats a l'aula virtual de l'assignatura. El seu pes serà del 30% de la nota final

Segon, el lliurament de dues recensions a partir de la bibliografia proposada en l’assignatura, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquesta activitat equivaldrà a un 20% de la nota final de l'assignatura.

Tercer, la participació general en l’assignatura a través del fòrum i altres activitats representaran un 10% de la nota final.

Cal obtenir almenys un 5 en aquestes tres primeres activitats per a poder anar a la prova final.

Quart, en substitució de l’examen tradicional es proposarà als estudiants gravar una vídeopresentació responent a dues preguntes a partir de quatre alternatives ofertes durant la darrera sessió online del curs, en forma de dos vídeos de màxim quinze minuts cadascun a presentar a través de les eines del Campus Global i que es podran preparar en el marge d’una setmana aproximadament fins la data formal de l’examen. La vídeo-presentació és obligatòria i cal obtenir almenys un 5 per superar l’assignatura. Té un pes del 40% en la nota final.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.

Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals

Información de la Guía Docente

Presentació

Els fonaments liberals i representatius de les democràcies han estat i continuen sent objecte de discussió constant en la teoria política, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a les democràcies contemporànies.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de joc dels debats contemporanis

Descripció: En aquesta primera sessió introductòria es presentarà l’orientació general de l’assignatura i com en l’època actual abordem algunes de les qüestions clàssiques de la teoria política i la democràcia.

Tema 2. La llibertat: conceptualitzacions republicanes contemporànies 

Descripció: Després de la contribució clàssica d’Isaiah Berlin sobre els dos tipus de llibertat, el debat contemporani està avui centrat en les aportacions des de la tradició republicana. En aquesta sessió veurem algunes de les contribucions més rellevants al respecte. 

Pettit, Philip. (2008). “Republican Liberty: Three Axioms, Four Theorems”. In C.Laborde and J.Maynor (eds) Republicanism and Political Theory. Oxford: Blackwells  (pp 102-30).   

Skinner, Q. (2002). A Third Concept of Liberty. Proceedings of the British Academy, 117(237): 237–68.

Tema 3. Moral, ciutadans i mercats 

Descripció: La progressiva extensió de la lògica de mercat a diferents esferes de les relacions socials i polítiques planteja problemes morals on veurem com diverses teories els intenten abordar i discutir. 

Sandel, M. J. (2000). What money can’t buy: The moral limits of markets. Tanner Lectures on Human Values, 21, 87–122.

Harvey, David. (2014) "Freedom and domination". In Seventeen Contradictions and the End of Capitalism. Cap 14. Oxford: Oxford University Press.

Tema 4. Els 'neo': liberalisme, conservadorisme, llibertarianisme.

Descripció: L’emergència de l’anomenat ‘neo-liberalisme’ és un fenomen llargament discutit que encara avui és objecte de discussió, i sobre el qual en veurem la seva genealogia ideològica, situació actual i els seus efectes en l’esfera política contemporània. 

Brown, W. (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Drury, Shadia B. (2007). Leo Strauss and the American Imperial Project. Political Theory, 35 (1): 62-7.

Tema 5. Tres maneres d’entendre el populisme

Descripció: En els darrers anys s’està discutint sobre la re-emergència del ‘populisme’. Això ha fet revisitar aquest concepte clàssic i en aquesta sessió explorarem quins elements de continuitat i de canvi podem identificar en la seva formulació contemporània. 

Canovan, M. (2005). The people. Cambridge: Polity. (selecció)

Mudde, C. (2004). The populist zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541–563.

Tema 5. La crítica agonista a les teories de la democràcia

Descripció: A partir de la discussió dels fonaments i objectius de la democràcia deliberativa explorarem en aquesta sessió les seves potencialitats, límits i crítiques en contraposició a la idea de pluralisme agonista.

Mouffe, C. (1999). Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism? Social Research, 66(3), 745-758.

Gutmann, A. and Thompson, D. (2000). Why Deliberative Democracy is Different. Social Philosophy and Policy, 17 (1): 161-80.

Tema 6. L'àgora republicana contemporània: de la deliberació a les Fake news 

Descripció: Les noves tecnologies van plantejar en el seu moment moltes expectatives sobre com podrien perfeccionar les democràcies contemporànies. En aquesta sessió ens plantejarem com des de la teoria política podem realitzar una avaluació d’aquestes expectatives i dels seus efectes. 

Sunstein, C. R. (2008). Neither hayek nor Habermas. Public Choice, 134(1-2), 87–95.

Runciman, D. (2017). Political Theory and Real Politics in the Age of the Internet. Journal of Political Philosophy, 25(1), 3–21. 

Tema 7. Les democràcies són per sempre?

Descripció: Actualment existeix una preocupació en l’esfera pública sobre les amenaçes i reptes a què s’enfronten les democràcies contemporànies. Cal explorar doncs des de la teoria política explicativa i normativa quins són els factors de deteriorament de les democràcies i quins models alternatius emergeixen.

Levitsky, S., & Ziblatt, D. (2018). How democracies die. New York: Broadway Books.

Brennan, J. (2014). “Epistocracy Within Public Reason”. In A. E. Cudd & S. J. Scholz (Eds.), Philosophical Perspectives on Democracy in the 21st Century (pp. 191–204). Cham: Springer.

Tema 8. Moral, biologia i evolució: Implicacions per la teoria política

Descripció: Els avenços científics en camps com la biologia evolutiva o la genètica social plantegen diverses qüestions interdisciplinàries que hem d’incorporar a l’àmbit de la teoria política i la ciència política en general. En aquesta sessió discutirem alguns d’aquests elements que afecten a postulats clau tradicionals de la nostra disciplina.

Krebs, D. L. (2008). Morality: An Evolutionary Account. Perspectives on Psychological Science, 3,  149–72.

Brosnan, S. F., and de Waal, F. “Evolution of Responses to (un) Fairness.” Science 346, no. 6207 (2014): 1251776.

Hatemi, P. K., and McDermott, R. (2012). The Genetics of Politics: Discovery, Challenges, and Progress. Trends in Genetics, 28(10), 525–533.

Tema 9. Individus, nacions i Estats 

Descripció: En diversos moments de la història de la teoria i la ciència política s’ha plantejat un cert ‘oblit’ respecte com la identitat i el nacionalisme juguen un paper clau per entendre les nostres societats. En aquesta sessió discutirem doncs com cal incorporar aquests temes en l’àmbit de la teoria política. 

Poole, R. (2007). “Patriotism and nationalism”. In Primoratz, I. and Pavkovic, A. (eds) Patriotism: Philosophical and Political Perspectives. Farnham: Ashgate.

Calhoun, C. (2007). Nations Matter: Culture, History and the Cosmopolitan Dream. London: Routledge. Caps 1 & 2.

Norman, W. J. (2006). Negotiating nationalism: nation-building, federalism, and secession in the multinational state. Oxford University Press.

Buchanan, A. (2013). “Prólogo a la edición española”. A Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Barcelona: Planeta.

Metodologia docent

En les circumstàncies del curs 2020-2021 les assignatures optatives es realitzaran en format online.

Les sessions i els calendaris de l’assignatura es mantindran tal i com es presenten a l’Aula Global. Cada sessió anirà acompanyada d’un seguit de vídeos enregistrats d’aproximadament 10/15 minuts on es presenten els conceptes bàsics del temari a tractar. Aquests vídeos aniran acompanyats d’una presentació de diapositives amb les idees clau exposades. Cada sessió també té unes lectures que estaran disponibles a l’aula de l’assignatura i a partir de les quals treballarem cada tema. 

Es realitzaran dues sessions online per videoconferència d’uns 90 minuts, una a l’inici de l’assignatura on exposarem de manera introductòria els aspectes fonamentals que s’hi veuran, i una al final del curs a mode de tancament de l’assignatura revisitant les idees clau que s’han anat presentant, plantejament de dubtes i preguntes, etc.

En aquesta modalitat online l’avaluació de l’assignatura també s’adaptarà amb un model específic que combini avaluació continuada i una prova final:

Plantejarem dos seminaris online. Podran prendre el format de debat en el fòrum a través d’una feina prèvia individual, en grup, i a través d’una posada en comú i discussió en dues sessions online. Es concretaran aquests aspectes de manera que suposin la màxima flexibilitat possible i adaptació a les circumstàncies. Inclouran en tot cas:

• El visionat d’un curtmetratge al final de les sessions sobre igualtat i llibertat.
• Un exercici pràctic valorant diferents situacions a partir de les teories disponibles en l’àmbit de la moral i els mercats. A partir de l’exercici individual es recopilaran les dades agregades amb les diferents respostes i es presentaran i discutiran en una sessió online.

Per fer un seguiment autònom de l’assignatura, al Fòrum els estudiants aniran elaborant preguntes de recerca relatives al temari de l’assignatura. Aquesta pregunta inicial de recerca es revisarà per part dels estudiants com a exercici individual fins al final del curs, i serà una de les opcions de resposta a l’activitat d’avaluació de la prova final. Servirà també de control de seguiment i participació de l’assignatura.

Avaluació

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura. 

Primer, s'avaluaran les activitats en els dos seminaris pràctics que inclouran la preparació, exposició i discussió a nivell individual i de grup de diversos materials proposats a l'aula virtual de l'assignatura. El seu pes serà del 30% de la nota final

Segon, el lliurament de dues recensions a partir de la bibliografia proposada en l’assignatura, estructurades a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. Aquesta activitat equivaldrà a un 20% de la nota final de l'assignatura.

Tercer, la participació general en l’assignatura a través del fòrum i altres activitats representaran un 10% de la nota final.

Cal obtenir almenys un 5 en aquestes tres primeres activitats per a poder anar a la prova final.

Quart, en substitució de l’examen tradicional es proposarà als estudiants gravar una vídeopresentació responent a dues preguntes a partir de quatre alternatives ofertes durant la darrera sessió online del curs, en forma de dos vídeos de màxim quinze minuts cadascun a presentar a través de les eines del Campus Global i que es podran preparar en el marge d’una setmana aproximadament fins la data formal de l’examen. La vídeo-presentació és obligatòria i cal obtenir almenys un 5 per superar l’assignatura. Té un pes del 40% en la nota final.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.

Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals