Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2020/21

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21674 - Teoria Política I


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2020/21
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21674 - Teoria Política I
Crèdits:
6.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Fernando Jose Gil Porquet, Sergi Morales Galvez
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

El curs es proposa introduir les principals discussions que han travessat la teoria política des de l’antiguitat fins a la revolució americana, centrant-se en una selecció de textos clàssics com La República de Plató, La Política d’Aristòtil, El Príncep de Maquiavel, El Leviatan de Hobbes, El Segon Tractat del Govern Civil de Locke o El Contracte Social de Rousseau, entre d’altres.

Ens centrarem en la discussió d’alguns punts específics d’aquest corpus bibliogràfic: la tensió entre la filosofia i la política en el naixement de la tradició de pensament polític occidental, la qüestió del règim polític i la seva variabilitat, les diferents concepcions del dret natural, el lloc que ocupa la divisió social, el problema del poder polític, de la sobirania i el seu vincle amb l’obediència a la llei, i la tensió entre legalitat i legitimitat.

L’objectiu central consisteix en discutir, a partir de la lectura de textos clàssics, les maneres en com qüestions centrals de la vida política han estat tractades al llarg de la història de la teoria política i il·luminar, gràcies a aquest treball de lectura i interpretació crítica, problemes polítics del nostre present.  

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “teoria política” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).

CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

Continguts

Unitat 1: Introducció (una sessió)

Introducció al pensament polític, història de les idees i teoria política. Objecte i metodologia de la teoria política.

Bibliografia obligatòria:

  • Pettit, P. (1991). Political theory: An overview. In P. Pettit (Ed.), Contemporary Political Theory (pp. 1-16). NY, Toronto: Macmillan.

Bibliografia recomanada:

  • Bauböck, R. (2008) Normative Political Theory and Empirical Research. In D. Della Porta and M. Keating (Eds.), Approaches and Methodologies in the Social Sciences: A Pluralist Perspective (pp. 40-60). Cambridge: Cambridge University Press.
  • List, C., & Valentini, L. (2016). The methodology of political theory.In H. Cappelen, T. S. Gendler,J. Hawthorne (Eds.), The Oxford Handbook of Philosophical Methodology (pp. 525-254), Oxford: Oxford University Press.
  • Vallespín, F. (1990) Aspectos Metodológicos en la Historia de la Teoría Política. In F. Vallespín (Ed.), Historia de la Teoría Política I (pp. 21-56). Madrid: Alianza Editorial.

Bibliografia complementària:

  • Ball, T. (1995). Reappraising political theory. Oxford: Clarendom Press.
  • Carens, J. H. (2004). A contextual approach to political theory. Ethical theory and moral practice, 7(2), 117-132.
  • Kukathas, C. (2004). Contextualism reconsidered: Some sceptical reflections. Ethical theory and moral practice, 7(4), 215-25.
  • Lægaard, S. (2014). Multiculturalism and contextualism: How is context relevant for political theory? European Journal of Political Theory, 14 (3), 259-276.
  • Lægaard, S. (2016). Contextualism in normative political theory. In W. R. Thompson (Ed.), Oxford  Research Encyclopaedia of Politics. Oxford: Oxford University Press.
  • Pocock, J. G. A. (2006). Theory  in history: Problems of context and narrative. The Oxford Handbook of Political Theory, 163-74.
  • Zapata-Barrero, R. (2005). El significado de la Teoría Política: gestión de cambios estructurales e innovación política. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 109(1), 37-74.
  • White, S. (2002). Introduction: Pluralism, platitudes, and paradoxes: Fifty years of western political  thought. Political Theory, 30(4), 472-481.

 

 

Unitat 2: La filosofia política clàssica (cinc sessions).

Els orígens del pensament polític occidental: la polis grega i la democràcia atenenca (Tucídides, Plató, Aristòtil)

2.1.  Tucídides

Bibliografia recomanada:

  • Tucídides (2013). Historia de la Guerra del Peloponeso. Crítica Bibliografia complementària:
  • Kagan, D. (2014). Tucídides: cronista, guerrero, historiador. Edhasa.
  • Forde, S. (1995). International Realism and the Science of Politics, Thucydides, Machiavelli and Neo-Realism,

International Studies Quarterly 39, 141-160.

-Orwin, C. (1984). The Just and the Advantageous in Thucydides: The Case of the Mytilanean Debate. The American Political Science Review, vol. 78, no. 2, 1984, 485-495.

2.2.  Plató

Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):

  • Plató (2006  [1985]). La República. Diálogos IV.. Madrid, Editorial Gredos, 1985. Katz editores, 2006 (llibres 2, 3 i 5).

Bibliografia recomanada:

  • Plató. (2008) Apologia de Sòcrates. Barcelona: Edicions 62.
  • Plató (2008). Las Leyes. Alianza Editorial

Bibliografia complementària:

  • Arendt, H. (2008) “Sócrates”, en La promesa de la política, Barcelona: Paidós.
  • Farrar, C. (1995). “La teoría política de la antigua Grecia como respuesta a la democracia”, a Dunn, John (Dir.), Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets.
  • Reeve, C.D.C. “Plato”. In D. Boucher (Ed.) Political Thinkers, From Socrates to the Present. Oxford: Oxford University Press.

2.3.  Aristòtil

Bibliografia recomanada:

  • Aristòtil (1998) La Política. Madrid: Alianza Editorial.

Bibliografia complementària:

  • Burns, T. “Aristotle”, In D. Boucher (Ed.) Political Thinkers, From Socrates to the Present. Oxford: Oxford University Press.
  • Carnes, L. (1987) “Aristotle”. In L. Strauss & J. Cropsey (Eds.) History of   Political Philosophy. Chicago: Chicago University Press.

 

 

Unitat 3: Roma i el cristianisme (dues sessions).

Sacralització i secularització en la història de les formes polítiques. Les doctrines polítiques i l’aparició del cristianisme. Estoïcisme i cristianisme.

3.1.  Ciceró i Sèneca

Bibliografia recomanada:

  • Ciceró. (2000). Sobre la República. Gredos
  • Ciceró. (1989). Las Leyes. Madrid, Alianza Editorial.
  • Sèneca (2012) Tratados Morales.Austral Bibliografia complementària:
  • Sèneca (1995) Moral and Political Essays. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Asmis, E. (2005). A New Kind of Model: Cicero's Roman Constitution in "De republica". The American Journal of Philology, 126(3), 377-416
  • Asmis, E. (2008). Cicero on Natural Law and the Laws of the State. Classical Antiquity, 27(1), 1-33.
  • Everitt, A. (2003). Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician. Random House
  • Griffin, M. T. (1992). Seneca: a philosopher in politics. Clarendon Press.
  • Wood, N. (1988). Cicero's Social and Political Thought. University of California Press

3.2.  Sant Agustí d’Hipona i Sant Tomàs d’Aquino

Bibliografia recomanada:

  • Sant Agustí. (1988). La Ciudad de Dios. Editorial Católica.
  • Aquino, T. (1988). Suma teológica, Editorial Católica. Bibliografia complementària:
  • Aquino, T. (1991). Suma contra los gentiles, Editorial Porrúa.
  • Sant Agustí. (1990). Confesiones. Alianza Editorial.
  • Aquinas, T. (2007). Commentaries on Aristotle’s Politics. Hackett Publishing
  • Aquinas, T. (2002). Political Writings. Ed. Robert Dyson. Cambridge.
  • Brown, P. (2013). Augustine of Hippo: a biography. University of California Press.
  • Davies, B. (1992). The Thought of Thomas Aquinas. Clarendon
  • Dyson, R.W. (2001). The pilgrim city: Social and political ideas in the writings of St. Augustine of Hippo. Boydell & Brewer Ltd.
  • Kries, D. (1993). On Leo Strauss's understanding of the natural law theory of Thomas Aquinas. The Thomist: A Speculative Quarterly Review, 57(2), 215-232.
  • Turner, D. (2013). Thomas Aquinas: A Portrait. New Haven: Yale University Press.

 

 

Unitat 4: El pensament en el món islàmic (una sessió).

El pensament polític en el món islàmic: Al Farabi, Maimónides, Ibn Jaldún

Bibliografia recomanada:

  • Al-Farabi. (1985). La Ciudad Ideal. Tecnos
  • Maimónides. (1994). Guía de Perplejos. Trotta
  • Ibn Jaldún (2008). Introducción a la historia universal: (Al-Muqaddi-mah). Almuzara Bibliografia complementària:
  • Al-Farabi. (1992). Obras filosófico-políticas. CSIC
  • Galston, M. (1990). Politics and Excellence: The Political Philosophy of Alfarabi. Princeton: Princeton University Press.
  • Najjar, F. M. (1980). Democracy in Islamic Political Philosophy. Studia Islamica, No. 51, pp. 107-122.
  • Khalidi, M. A. (2003). Al-Fārābī on the Democratic City. British Journal for the History of Philosophy 11 (3), pp. 379-394.
  • Davidson, H. (2005). Moses Maimonides: The Man and His Works. Oxford.
  • Stroumsa, S. (2011). Maimonides in his World: Portrait of a Mediterranean Thinker. Princeton: Princeton University Press.
  • Molas, J. M. (2015). La descoberta «platònica» de Maimònides en Leo Strauss. Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, (54), 55-75.
  • Irwin, R. (2018). Ibn Khaldun: An Intellectual Biography. Princeton: Princeton University Press.
  • Estapé, F. (1996). Ibn Jaldun o el precursor de les ciències econòmiques. Anuari de la Societat Catalana d'Economia, 26-65.
  • Rodríguez, R. V. (2007). La política según Ibn Jaldún. Ámbitos: revista de estudios de ciencias sociales y humanidades, (18), 17-26.

 

 

Unitat 5: Maquiavel (dues sessions).

La ruptura del pensament polític tradicional: Maquiavel. La política com a organització i com a lògica de poder. La raó d’Estat. L’articulació del Príncep i els Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio.

Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):

  • Machiavelli, N. (2013) El Príncep. Barcelona: Edicions 62. (capítols 5 i 9).
  • Machiavelli, N. (2011) Discursos sobre la Primera década de Tito Livio. Madrid: Gredos (capítols del 1 al 5, del llibre I).

Bibliografia complementària:

  • Baron, H. (1993) En busca del humanismo cívico florentino. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Lefort, C. (2010) Maquiavelo. Lecturas de lo Político. Madrid: Trotta.
  • Pocock, J. (1975) The Macchiavellian Moment. Princeton: Princeton University Press.
  • Skinner, Q. (1995) Las Ciudades-República Italianas. In J. Dunn (Ed.) Democracia. El viaje inacabado (508

a.C - 1993 d.C). Taurus: Barcelona.

  • Skinner, Q. (2008) Maquiavelo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Viroli, M. (1990) Machiavelli and the Republican idea of polítics. In G. Bock, M. Viroli & Q. Skinner (Eds.) Machiavelli and Republicanism. Cambridge: Cambridge University Press.

 

 

Unitat 6: La Teoria Política Moderna (I). Hobbes i Locke (dues sessions).

La revolució científica i la centralitat de la raó. Les corrents jusnaturalistes. Hobbes. La construcció de l’Estat a Locke.

6.1.  Hobbes

Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):

-Hobbes, T. (2003) Leviatán o la materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica (capítols 13, 17, 18, 21 i 29).

Bibliografia complementària:

-Bobbio, N. (1986) Thomas Hobbes. México: Fondo de Cultura Económica.

-Hilb, C. i Sirczuk, M. (2007) Gloria, miedo y vanidad. El rostro plural del hombre hobbesiano. Buenos Aires: Editorial Prometeo.

-Macpherson, C.B. (1979) La Teoría Política del Individualismo Posesivo: de Hobbes a Locke. Barcelona: Fontanella.

-Ryan, A. (2016) On Hobbes: Escaping the War of All and Against All. New York, Liveright Publishing Corporation.

-  Schmitt, C. (2004) El Leviatán en la teoría del Estado de Thomas Hobbes. Granada: Editorial Comares.

6.2.  John Locke

Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):

-Locke, J. (1997) Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil. Un Ensayo Concerniente al Verdadero Origen, Alcance y Finalidad del Gobierno Civil. Buenos Aires: Alianza Editorial (capítols 7, 9 i 19).

Bibliografia complementària:

- Bobbio, N. (1987) La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. México: Fondo de Cultura Económica.

- Manin, B. (1998) Los principios del gobierno representativo. Madrid: Alianza Editorial.

  • Requejo, F. (1990) Las democracias: Democracia antigua, democracia liberal y Estado de Bienestar. Barcelona: Ariel.
  • Skinner, Q. (1986) Los fundamentos del pensamiento político moderno. México: Fondo de Cultura Económica.

 

 

Unitat 7: La Teoria Política Moderna (II). Rousseau i Montesquieu (tres sessions).

El creixement de les idees revolucionàries: l’Enciclopèdia, Rousseau. Relativisme sociològic i anàlisis polític: Montesquieu.

7.1.  Rousseau

Bibliografia recomanada

  • -Rousseau, J-J. (2000) Del Contrato Social. Madrid: Alianza Editorial (fragments).
  • Rousseau, J-J. (1990) Discursos sobre l’Origen i els Fonaments de la Desigualtat entre los Homes. València, Servei de Publicacions Universitat de València.

Bibliografia complementaria:

-Dent, N. J. H. (2005). Rousseau. Routledge.

7.2.  Montesquieu

Bibliografia obligatòria:

  • Montesquieu, C. (2002) Del Espíritu de las Leyes. Tecnos.

Bibliografia complementària:

  • Courtney, C., Mosher, P. A. R. M. A., Krause, S., Kingston, R. E., Larrere, C., & Cox, I. (2000). Montesquieu's Science of Politics: Essays on the Spirit of Laws. Rowman & Littlefield Publishers.
  • Ward, L. (2007). Montesquieu on federalism and Anglo-Gothic constitutionalism. Publius: The Journal of Federalism, 37(4), 551-577.

 

 

Unitat 8: La Teoria Política Moderna (III). Adam Smith, El Federalista i Mary Wollstonecraft (quatre sessions).

L’aparició de l’economia moderna. El liberalisme econòmic. Adam Smith. La revolució nord-americana. El Federalista. Els primers feminismes: Mary Wollstonecraft.

8.1.  Adam Smith

Bibliografia recomanada:

  • Smith, A. (2009). Una Investigación sobre la Naturaleza y Causas de la Riqueza de las Naciones. Tecnos

 

Bibliografia complementària:

-  Devine, D. (1977). Adam Smith and the Problem of Justice in Capitalist Society. The Journal of Legal Studies, 6(2), 399-409.

-  Ross, I. S. (2010). The Life of Adam Smith. Oxford: Oxford University Press.

-  Smith, A. (2013). La teoría de los sentimientos morales. Madrid: Alianza Editorial

 

8.2.  El Federalista

Bibliografia recomanada:

  • Hamilton, A; Madison, J; i Jay, J. (2009) El Federalista. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern. Versió online aquí.

 Bibliografia complementària:

- Amar, A. R. (2012). America's constitution: A biography. Random House.

- Lutz, D. S. (1990). The Intellectual Background to the American Founding. Tex. Tech. L. Rev., 21, 2327.

8.3. Mary Wollstonecraft

Bibliografia recomanada:

-Wollstonecraft, M. (2014) Vindicació dels drets de la dona. Barcelona: L’Art de la Memòria Edicions.

Bibliografia complementària:

-Pateman, C. (2003) Wollstonecraft. In Boucher, David, i Kelly, Paul (Ed.), Political Thinkers: From Socrates to Present. Oxford: Oxford University Press.

 

 


SEMINARIS

 

 

A l’inici de cada seminari s’explicarà l’activitat a desenvolupar. En tots els casos consistirà en treballs en grup i una presentació a classe.

El/la alumne ha d’assistir als seminaris havent llegit els textos corresponents a cada seminari.

Avaluació:

Per cada seminari: Treball en grup i presentació del mateix (10% del conjunto de l’avaluació de l’assignatura).

Lectures:

Les lectures pels diferents seminaris són les següents.

Pel primer seminari:

  • Plató
    • "La República": Llibres 2, 3 i 5.

Pel segon seminari:

  • Nicolau Maquiavel: "El Príncep", capítols 5 i 9.
  • Nicolau Maquiavel: "Discursos de la Primera Dècada de Tito Livi", capítols del 1 al 5 (llibre I).

Pel tercer seminari:

  • Thomas Hobbes: "Leviatan", capítols 13, 17, 18, 21 i 29.
  • John Locke: "Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil", capítols 7, 9 i 19.

Metodologia docent

Donats els condicionants derivats de la situació excepcional causada per la pandèmia i les mesures adoptades per la UPF, les sessions magistrals es realitzaran en format no presencial. Els seminaris es preveuen fer en format presencial. Òbviament, en el cas que les condicions sanitaries així ho exigeixin, es plantejaria el format íntegrament no presencial.

 

CALENDARI BÀSIC

 

Temari

Data

Seminaris

Unitat 1: Introducció

Introducció teoria pol.

Dimarts 29Set 10.30-12.30

 

Unitat 2: Filosofia Política Clàssica

Tucídides

Dimecres 30S 8.30-10.30

 

Plató

Dimarts 6Oct 10.30-12.30

 

Plató

Dimecres 7O 8.30-10.30

 

Aristòtil

Dimarts 13O 10.30-12.30

Set. 3 i 4 Seminari de pensament clàssic: Plató.

Aristòtil

Dimecres 14O 8.30-10.30

Unitat 3: Roma i el Cristianisme

Ciceró i Sèneca

Dimarts 20O 10.30-12.30

Sant Agustí i Sant Tomàs

Dimecres 21O 8.30-10.30

Unitat 4: Pensament món islàmic

Al Farabi, Maimónides, Ibn Jaldún

Dimarts 27O 10.30-12.30

Set. 5 i 6 Seminari de Maquiavel

Unitat 5: Renaixement

Humanisme, republicans i Maquiavel

Dimecres 28O 8.30-10.30

Maquiavel

Dimarts 3Nov 10.30-12.30

Unitat 6: T. Pol. Moderna (I)

Hobbes

Dimecres 4N 8.30-10.30

Locke

Dimarts 10N 10.30-12.30

Set 7 i 8 Seminari dels contractualistes (Hobbes i Locke)

Unitat 7: T. Pol. Moderna (II)

Rousseau

Dimecres 11N 8.30-10.30

Rousseau

Dimarts 17N 10.30-12.30

Montesquieu

Dimecres 18N 8.30-10.30

Unitat 8: T. Pol. Moderna (III)

Adam Smith

Dimarts 24N 10.30-12.30

 

Federalistes

Dimecres 25N 8.30-10.30

 

Mary Wollstonecraft

Dimarts 1Des 10.30-12.30

 

Conclusió

Dimecres 2D 8.30-10.30

 

Avaluació

CRITERIS D’AVALUACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL CURS

 

 

 

Sistema d’avaluació

 

Activitat d’avaluació

 

Criteris d’avaluació

 

 

% nota final

 

 

Recuperació

 

% recuperació (sobre nota final)

Prova escrita (examen final) sobre la teoria impartida en l’assignatura

De 0 a 10 (qualificació numèrica)

70%

Recuperable.

Realització d’una nova prova escrita en la data establerta en el calendari acadèmic

100%

Participació en seminaris i entrega de treballs, activitats a classe, etc.

De 0 a 10 (qualificació numèrica)

30%

No recuperable.

-

 

El curs està dividit entre classes de teoria i seminaris d’anàlisis. L’avaluació es realitzarà mitjançant dues activitats: a) una prova escrita sobre la teoria impartida a l’assignatura i b) les activitats dels seminaris.

  1. Un 70% s’obtindrà a partir de la prova escrita sobre la teoria impartida a l’assignatura.
  2. Un 30% s’obtindrà en base a la participació activa en els seminaris i de l’entrega dels treballs que siguin demanats allà.

Els textos s’hauran de llegir abans de la classe i seminari corresponent. El material de lectura (tant l’obligatori com el recomanat) estarà disponible a l’Aula Global. La participació als seminaris serà presencial i és obligatòria per poder presentar-se a l’examen final. Les classes magistrals seran online (en directe) i seran enregistrades i penjades a l’Aula Global.

S’ha optat per dedicar-li vàries hores a alguns dels textos centrals de les diferents tradicions de pensament que tractarem, pel que resulta fonamental acompanyar l’assistència a classes amb la lectura i el plantejament dels problemes que els textos generen tal i com està estipulat al cronograma.

 

-Normes sobre l’avaluació:

    1. No podran aprovar l’assignatura aquells/es estudiants que obtinguin una puntuació igual o inferior al 3,5 en la prova escrita sobre la teoria impartida.
    2. Hi ha tres seminaris. La participació i assistència als seminaris és obligatòria. Les absències han d’estar justificades. Aquells/es alumnes que justifiquin la seva absència hauran d’entregar els exercicis de forma individual. Qui falti a un seminari sense presentar justificant rebrà una qualificació equivalent a 0.
    3. No podran aprovar l’assignatura aquells/es estudiants que no hagin participat, o justificat la seva absència, en almenys dos dels tres seminaris.
    4. Els textos dels seminaris estaran disponibles a l’Aula Global. És necessari assistir a cada seminari amb els textos corresponents llegits i, si s’escau, amb l’exercici assignat fet.
    5. Els treballs que el/la estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En cas de detectar-se plagi d’un treball aliè, la qualificació de l’assignatura serà un suspens. La cita literal de textos s’ha de fer sempre entre cometes i/o cursiva, indicant a continuació la font d’on s’ha extret la informació. A l’apartat de bibliografia s’hauran de fer constar totes las fonts utilitzades, webs incloses.

 

-Condicions per poder presentar-se a la recuperació:

Només podran presentar-se a la recuperació els/les estudiants que, havent participat en almenys dos dels tres seminaris i havent-se presentat a la prova escrit sobre la teoria impartida a l’assignatura, hagin obtingut una qualificació final de suspens a l’avaluació trimestral (o hagin obtingut menys d’un 3,5/10 a la prova escrita, encara que de mitjana hagin aprovat). La recuperació consistirà en una prova escrita que tindrà lloc en la data establerta en el calendari acadèmic.

 

L'examen final de l'assignatura es preveu de fer en format no presencial. Les condicions poden variar segons l'evolució de la situació sanitària.


Curso Académico: 2020/21

3391 - Grado en Ciencias Políticas y de la Administración

21674 - Teoría Política I


Teaching Guide Information

Curso Académico:
2020/21
Centro académico:
339 - Facultad de Ciencias Políticas y Sociales
Estudio:
3391 - Grado en Ciencias Políticas y de la Administración
Asignatura:
21674 - Teoría Política I
Créditos:
6.0
Curso:
3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Grupo 2: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Grupo 103: Catalán
Grupo 104: Catalán
Grupo 201: Catalán
Grupo 202: Catalán
Grupo 203: Catalán
Grupo 204: Catalán
Profesorado:
Fernando Jose Gil Porquet, Sergi Morales Galvez
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Competencias asociadas

Esta asignatura se enmarca en el ámbito de la materia “teoría política” que, en conjunto, desarrolla las siguientes competencias:

 

COMPETENCIAS BÁSICAS:

CB1. Que los estudiantes hayan demostrado poseer y comprender conocimientos en un área de estudio que parte de la base de la educación secundaria general, y se suele encontrar a un nivel que, si bien se apoya en libros de texto avanzados, incluye también algunos aspectos que implican conocimientos procedentes de la vanguardia de su campo de estudio.

CB2. Que los estudiantes sepan aplicar sus conocimientos a su trabajo o vocación de una forma profesional y posean las competencias que suelen demostrarse por medio de la elaboración y defensa de argumentos y la resolución de problemas dentro de su área de estudio.

CB4. Que los estudiantes puedan transmitir información, ideas, problemas y soluciones a un público tanto especializado como no especializado.

CB5. Que los estudiantes hayan desarrollado aquellas habilidades de aprendizaje necesarias para emprender estudios posteriores con un alto grado de autonomía.

 

COMPETENCIAS GENERALES:

CG1.Capacidad de análisis y síntesis.

CG12. Capacidad para generar nuevas ideas (creatividad).

CG18. Motivación de logro.

 

COMPETENCIAS TRANSVERSALES:

CT1. Identificar y analizar críticamente la desigualdad de género y su intersección con otros ejes de desigualdad.

 

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS:

CE1. Identificar las principales teorías y enfoques de la Ciencia Política y de la Administración.

CE2. Analizar la estructura y el funcionamiento de los sistemas políticos.

CE8. Interpretar las teorías políticas contemporáneas y sus argumentaciones.


Curso Académico: 2020/21

3391 - Grado en Ciencias Políticas y de la Administración

21674 - Teoría Política I


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2020/21
Centro académico:
339 - Facultad de Ciencias Políticas y Sociales
Estudio:
3391 - Grado en Ciencias Políticas y de la Administración
Asignatura:
21674 - Teoría Política I
Créditos:
6.0
Curso:
3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Grupo 2: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Grupo 103: Catalán
Grupo 104: Catalán
Grupo 201: Catalán
Grupo 202: Catalán
Grupo 203: Catalán
Grupo 204: Catalán
Profesorado:
Fernando Jose Gil Porquet, Sergi Morales Galvez
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Competencias asociadas

Esta asignatura se enmarca en el ámbito de la materia “teoría política” que, en conjunto, desarrolla las siguientes competencias:

 

COMPETENCIAS BÁSICAS:

CB1. Que los estudiantes hayan demostrado poseer y comprender conocimientos en un área de estudio que parte de la base de la educación secundaria general, y se suele encontrar a un nivel que, si bien se apoya en libros de texto avanzados, incluye también algunos aspectos que implican conocimientos procedentes de la vanguardia de su campo de estudio.

CB2. Que los estudiantes sepan aplicar sus conocimientos a su trabajo o vocación de una forma profesional y posean las competencias que suelen demostrarse por medio de la elaboración y defensa de argumentos y la resolución de problemas dentro de su área de estudio.

CB4. Que los estudiantes puedan transmitir información, ideas, problemas y soluciones a un público tanto especializado como no especializado.

CB5. Que los estudiantes hayan desarrollado aquellas habilidades de aprendizaje necesarias para emprender estudios posteriores con un alto grado de autonomía.

 

COMPETENCIAS GENERALES:

CG1.Capacidad de análisis y síntesis.

CG12. Capacidad para generar nuevas ideas (creatividad).

CG18. Motivación de logro.

 

COMPETENCIAS TRANSVERSALES:

CT1. Identificar y analizar críticamente la desigualdad de género y su intersección con otros ejes de desigualdad.

 

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS:

CE1. Identificar las principales teorías y enfoques de la Ciencia Política y de la Administración.

CE2. Analizar la estructura y el funcionamiento de los sistemas políticos.

CE8. Interpretar las teorías políticas contemporáneas y sus argumentaciones.