Unitat 1: Introducció (una sessió)
Introducció al pensament polític, història de les idees i teoria política. Objecte i metodologia de la teoria política.
Bibliografia obligatòria:
- Pettit, P. (1991). Political theory: An overview. In P. Pettit (Ed.), Contemporary Political Theory (pp. 1-16). NY, Toronto: Macmillan.
Bibliografia recomanada:
- Bauböck, R. (2008) Normative Political Theory and Empirical Research. In D. Della Porta and M. Keating (Eds.), Approaches and Methodologies in the Social Sciences: A Pluralist Perspective (pp. 40-60). Cambridge: Cambridge University Press.
- List, C., & Valentini, L. (2016). The methodology of political theory.In H. Cappelen, T. S. Gendler,J. Hawthorne (Eds.), The Oxford Handbook of Philosophical Methodology (pp. 525-254), Oxford: Oxford University Press.
- Vallespín, F. (1990) Aspectos Metodológicos en la Historia de la Teoría Política. In F. Vallespín (Ed.), Historia de la Teoría Política I (pp. 21-56). Madrid: Alianza Editorial.
Bibliografia complementària:
- Ball, T. (1995). Reappraising political theory. Oxford: Clarendom Press.
- Carens, J. H. (2004). A contextual approach to political theory. Ethical theory and moral practice, 7(2), 117-132.
- Kukathas, C. (2004). Contextualism reconsidered: Some sceptical reflections. Ethical theory and moral practice, 7(4), 215-25.
- Lægaard, S. (2014). Multiculturalism and contextualism: How is context relevant for political theory? European Journal of Political Theory, 14 (3), 259-276.
- Lægaard, S. (2016). Contextualism in normative political theory. In W. R. Thompson (Ed.), Oxford Research Encyclopaedia of Politics. Oxford: Oxford University Press.
- Pocock, J. G. A. (2006). Theory in history: Problems of context and narrative. The Oxford Handbook of Political Theory, 163-74.
- Zapata-Barrero, R. (2005). El significado de la Teoría Política: gestión de cambios estructurales e innovación política. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 109(1), 37-74.
- White, S. (2002). Introduction: Pluralism, platitudes, and paradoxes: Fifty years of western political thought. Political Theory, 30(4), 472-481.
Unitat 2: La filosofia política clàssica (cinc sessions).
Els orígens del pensament polític occidental: la polis grega i la democràcia atenenca (Tucídides, Plató, Aristòtil)
2.1. Tucídides
Bibliografia recomanada:
- Tucídides (2013). Historia de la Guerra del Peloponeso. Crítica Bibliografia complementària:
- Kagan, D. (2014). Tucídides: cronista, guerrero, historiador. Edhasa.
- Forde, S. (1995). International Realism and the Science of Politics, Thucydides, Machiavelli and Neo-Realism,
International Studies Quarterly 39, 141-160.
-Orwin, C. (1984). The Just and the Advantageous in Thucydides: The Case of the Mytilanean Debate. The American Political Science Review, vol. 78, no. 2, 1984, 485-495.
2.2. Plató
Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):
- Plató (2006 [1985]). La República. Diálogos IV.. Madrid, Editorial Gredos, 1985. Katz editores, 2006 (llibres 2, 3 i 5).
Bibliografia recomanada:
- Plató. (2008) Apologia de Sòcrates. Barcelona: Edicions 62.
- Plató (2008). Las Leyes. Alianza Editorial
Bibliografia complementària:
- Arendt, H. (2008) “Sócrates”, en La promesa de la política, Barcelona: Paidós.
- Farrar, C. (1995). “La teoría política de la antigua Grecia como respuesta a la democracia”, a Dunn, John (Dir.), Democracia. El viaje inacabado. Barcelona: Tusquets.
- Reeve, C.D.C. “Plato”. In D. Boucher (Ed.) Political Thinkers, From Socrates to the Present. Oxford: Oxford University Press.
2.3. Aristòtil
Bibliografia recomanada:
- Aristòtil (1998) La Política. Madrid: Alianza Editorial.
Bibliografia complementària:
- Burns, T. “Aristotle”, In D. Boucher (Ed.) Political Thinkers, From Socrates to the Present. Oxford: Oxford University Press.
- Carnes, L. (1987) “Aristotle”. In L. Strauss & J. Cropsey (Eds.) History of Political Philosophy. Chicago: Chicago University Press.
Unitat 3: Roma i el cristianisme (dues sessions).
Sacralització i secularització en la història de les formes polítiques. Les doctrines polítiques i l’aparició del cristianisme. Estoïcisme i cristianisme.
3.1. Ciceró i Sèneca
Bibliografia recomanada:
- Ciceró. (2000). Sobre la República. Gredos
- Ciceró. (1989). Las Leyes. Madrid, Alianza Editorial.
- Sèneca (2012) Tratados Morales.Austral Bibliografia complementària:
- Sèneca (1995) Moral and Political Essays. Cambridge: Cambridge University Press.
- Asmis, E. (2005). A New Kind of Model: Cicero's Roman Constitution in "De republica". The American Journal of Philology, 126(3), 377-416
- Asmis, E. (2008). Cicero on Natural Law and the Laws of the State. Classical Antiquity, 27(1), 1-33.
- Everitt, A. (2003). Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician. Random House
- Griffin, M. T. (1992). Seneca: a philosopher in politics. Clarendon Press.
- Wood, N. (1988). Cicero's Social and Political Thought. University of California Press
3.2. Sant Agustí d’Hipona i Sant Tomàs d’Aquino
Bibliografia recomanada:
- Sant Agustí. (1988). La Ciudad de Dios. Editorial Católica.
- Aquino, T. (1988). Suma teológica, Editorial Católica. Bibliografia complementària:
- Aquino, T. (1991). Suma contra los gentiles, Editorial Porrúa.
- Sant Agustí. (1990). Confesiones. Alianza Editorial.
- Aquinas, T. (2007). Commentaries on Aristotle’s Politics. Hackett Publishing
- Aquinas, T. (2002). Political Writings. Ed. Robert Dyson. Cambridge.
- Brown, P. (2013). Augustine of Hippo: a biography. University of California Press.
- Davies, B. (1992). The Thought of Thomas Aquinas. Clarendon
- Dyson, R.W. (2001). The pilgrim city: Social and political ideas in the writings of St. Augustine of Hippo. Boydell & Brewer Ltd.
- Kries, D. (1993). On Leo Strauss's understanding of the natural law theory of Thomas Aquinas. The Thomist: A Speculative Quarterly Review, 57(2), 215-232.
- Turner, D. (2013). Thomas Aquinas: A Portrait. New Haven: Yale University Press.
Unitat 4: El pensament en el món islàmic (una sessió).
El pensament polític en el món islàmic: Al Farabi, Maimónides, Ibn Jaldún
Bibliografia recomanada:
- Al-Farabi. (1985). La Ciudad Ideal. Tecnos
- Maimónides. (1994). Guía de Perplejos. Trotta
- Ibn Jaldún (2008). Introducción a la historia universal: (Al-Muqaddi-mah). Almuzara Bibliografia complementària:
- Al-Farabi. (1992). Obras filosófico-políticas. CSIC
- Galston, M. (1990). Politics and Excellence: The Political Philosophy of Alfarabi. Princeton: Princeton University Press.
- Najjar, F. M. (1980). Democracy in Islamic Political Philosophy. Studia Islamica, No. 51, pp. 107-122.
- Khalidi, M. A. (2003). Al-Fārābī on the Democratic City. British Journal for the History of Philosophy 11 (3), pp. 379-394.
- Davidson, H. (2005). Moses Maimonides: The Man and His Works. Oxford.
- Stroumsa, S. (2011). Maimonides in his World: Portrait of a Mediterranean Thinker. Princeton: Princeton University Press.
- Molas, J. M. (2015). La descoberta «platònica» de Maimònides en Leo Strauss. Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, (54), 55-75.
- Irwin, R. (2018). Ibn Khaldun: An Intellectual Biography. Princeton: Princeton University Press.
- Estapé, F. (1996). Ibn Jaldun o el precursor de les ciències econòmiques. Anuari de la Societat Catalana d'Economia, 26-65.
- Rodríguez, R. V. (2007). La política según Ibn Jaldún. Ámbitos: revista de estudios de ciencias sociales y humanidades, (18), 17-26.
Unitat 5: Maquiavel (dues sessions).
La ruptura del pensament polític tradicional: Maquiavel. La política com a organització i com a lògica de poder. La raó d’Estat. L’articulació del Príncep i els Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio.
Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):
- Machiavelli, N. (2013) El Príncep. Barcelona: Edicions 62. (capítols 5 i 9).
- Machiavelli, N. (2011) Discursos sobre la Primera década de Tito Livio. Madrid: Gredos (capítols del 1 al 5, del llibre I).
Bibliografia complementària:
- Baron, H. (1993) En busca del humanismo cívico florentino. México: Fondo de Cultura Económica.
- Lefort, C. (2010) Maquiavelo. Lecturas de lo Político. Madrid: Trotta.
- Pocock, J. (1975) The Macchiavellian Moment. Princeton: Princeton University Press.
- Skinner, Q. (1995) Las Ciudades-República Italianas. In J. Dunn (Ed.) Democracia. El viaje inacabado (508
a.C - 1993 d.C). Taurus: Barcelona.
- Skinner, Q. (2008) Maquiavelo. Madrid: Alianza Editorial.
- Viroli, M. (1990) Machiavelli and the Republican idea of polítics. In G. Bock, M. Viroli & Q. Skinner (Eds.) Machiavelli and Republicanism. Cambridge: Cambridge University Press.
Unitat 6: La Teoria Política Moderna (I). Hobbes i Locke (dues sessions).
La revolució científica i la centralitat de la raó. Les corrents jusnaturalistes. Hobbes. La construcció de l’Estat a Locke.
6.1. Hobbes
Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):
-Hobbes, T. (2003) Leviatán o la materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica (capítols 13, 17, 18, 21 i 29).
Bibliografia complementària:
-Bobbio, N. (1986) Thomas Hobbes. México: Fondo de Cultura Económica.
-Hilb, C. i Sirczuk, M. (2007) Gloria, miedo y vanidad. El rostro plural del hombre hobbesiano. Buenos Aires: Editorial Prometeo.
-Macpherson, C.B. (1979) La Teoría Política del Individualismo Posesivo: de Hobbes a Locke. Barcelona: Fontanella.
-Ryan, A. (2016) On Hobbes: Escaping the War of All and Against All. New York, Liveright Publishing Corporation.
- Schmitt, C. (2004) El Leviatán en la teoría del Estado de Thomas Hobbes. Granada: Editorial Comares.
6.2. John Locke
Bibliografia obligatòria (de cara al seminari):
-Locke, J. (1997) Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil. Un Ensayo Concerniente al Verdadero Origen, Alcance y Finalidad del Gobierno Civil. Buenos Aires: Alianza Editorial (capítols 7, 9 i 19).
Bibliografia complementària:
- Bobbio, N. (1987) La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. México: Fondo de Cultura Económica.
- Manin, B. (1998) Los principios del gobierno representativo. Madrid: Alianza Editorial.
- Requejo, F. (1990) Las democracias: Democracia antigua, democracia liberal y Estado de Bienestar. Barcelona: Ariel.
- Skinner, Q. (1986) Los fundamentos del pensamiento político moderno. México: Fondo de Cultura Económica.
Unitat 7: La Teoria Política Moderna (II). Rousseau i Montesquieu (tres sessions).
El creixement de les idees revolucionàries: l’Enciclopèdia, Rousseau. Relativisme sociològic i anàlisis polític: Montesquieu.
7.1. Rousseau
Bibliografia recomanada
- -Rousseau, J-J. (2000) Del Contrato Social. Madrid: Alianza Editorial (fragments).
- Rousseau, J-J. (1990) Discursos sobre l’Origen i els Fonaments de la Desigualtat entre los Homes. València, Servei de Publicacions Universitat de València.
Bibliografia complementaria:
-Dent, N. J. H. (2005). Rousseau. Routledge.
7.2. Montesquieu
Bibliografia obligatòria:
- Montesquieu, C. (2002) Del Espíritu de las Leyes. Tecnos.
Bibliografia complementària:
- Courtney, C., Mosher, P. A. R. M. A., Krause, S., Kingston, R. E., Larrere, C., & Cox, I. (2000). Montesquieu's Science of Politics: Essays on the Spirit of Laws. Rowman & Littlefield Publishers.
- Ward, L. (2007). Montesquieu on federalism and Anglo-Gothic constitutionalism. Publius: The Journal of Federalism, 37(4), 551-577.
Unitat 8: La Teoria Política Moderna (III). Adam Smith, El Federalista i Mary Wollstonecraft (quatre sessions).
L’aparició de l’economia moderna. El liberalisme econòmic. Adam Smith. La revolució nord-americana. El Federalista. Els primers feminismes: Mary Wollstonecraft.
8.1. Adam Smith
Bibliografia recomanada:
- Smith, A. (2009). Una Investigación sobre la Naturaleza y Causas de la Riqueza de las Naciones. Tecnos
Bibliografia complementària:
- Devine, D. (1977). Adam Smith and the Problem of Justice in Capitalist Society. The Journal of Legal Studies, 6(2), 399-409.
- Ross, I. S. (2010). The Life of Adam Smith. Oxford: Oxford University Press.
- Smith, A. (2013). La teoría de los sentimientos morales. Madrid: Alianza Editorial
8.2. El Federalista
Bibliografia recomanada:
- Hamilton, A; Madison, J; i Jay, J. (2009) El Federalista. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern. Versió online aquí.
Bibliografia complementària:
- Amar, A. R. (2012). America's constitution: A biography. Random House.
- Lutz, D. S. (1990). The Intellectual Background to the American Founding. Tex. Tech. L. Rev., 21, 2327.
8.3. Mary Wollstonecraft
Bibliografia recomanada:
-Wollstonecraft, M. (2014) Vindicació dels drets de la dona. Barcelona: L’Art de la Memòria Edicions.
Bibliografia complementària:
-Pateman, C. (2003) Wollstonecraft. In Boucher, David, i Kelly, Paul (Ed.), Political Thinkers: From Socrates to Present. Oxford: Oxford University Press.
El/la alumne ha d’assistir als seminaris havent llegit els textos corresponents a cada seminari.
Per cada seminari: Treball en grup i presentació del mateix (10% del conjunto de l’avaluació de l’assignatura).
Les lectures pels diferents seminaris són les següents.