Teaching Guide Information

Presentació

Art del Renaixement i del Barroc és una assignatura de caràcter bàsic en els Estudis d’Humanitats que pretén fer una aproximació a un període concret de la Història de l’Art: el Renaixement i el Barroc. Aquesta aproximació no pressuposa, no obstant, abastar totes les manifestacions artístiques que es van produir en els anys compresos entre els segles XV a XVII però si assolir un nivell de coneixement que permeti, a partir d’una selecció d’obres –sovint les més paradigmàtiques però no sempre-, entendre els trets fonamentals i definidors dels moviments artístics esmentats per tal de poder establir la seva determinant contribució a la Història de l’Art.

L’objectiu és el de comprendre el fet artístic no de manera aïllada sinó com quelcom inserit en la societat pel qual és produit. Així, i sense descuidar els aspectes més recurrentment analitzats per la historiografia tradicional, l’assignatura dedicarà especial atenció a la història social de l’art i, particularment, a la vessant que considera els factors socials -en ocasions també ideològics- com essencials en la interpretació de la producció artística.

Competències associades

Competències generals

1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

2. Exposició d’un tema en públic.

3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d’informació diverses.

4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics.

5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d’una conclusió a partir d’unes premises.

6. Generalització o extracció d’una norma general a partir d’un nombre limitat de dades o exemples.

7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits.

8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament.

9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text.

10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d’una determinada  posició.

11. Saber treballar en equip.

12. Integració del treball en equip en el treball autònom.

13. Comunicació interpresonal en grup reduït i en gran grup.

14. Raonament crític.

15. Aprenentage autònom.

16. Capacitat de formació continuada.

Competències específiques

1.  Comprendre el significat dels termes Renaixement i Barroc. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de renaixentista o barroca

2. Comprendre la capacitat d’adaptació del Renaixement i el Barroc a les circumstàncies específiques de les diverses zones geogràfiques d’Europa.

3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un diàleg entre diferents centres artístics.
4. Establir les concomitàncies o les divergències entre els centres artístics creadors i els receptors.
5.  Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint, a interpretacions que no sempre son coincidents.
6.  Saber integrar, en l’anàlisi de les obres d’art, els plantejaments historiogràfics tradicionals amb les noves vies interpretatives.
7.  Adquirir habilitat en l’anàlisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura certera, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.
8.  Saber extreure informació útil dels textos artístico-literaris produïts en els segles XV, XVI i XVII.

Continguts

1. L’art com a expressió de l’orgull civil: la Florència del Quattrocento. Orsanmichele i l’escultura del primer Renaixement.

2. Antiguitat i Renaixement: la recepció dels models de l’art clàssic en l’art italià del 1400. La capella Scrovegni, la capella Brancacci i l’arquitectura de Brunelleschi.

3. La pintura flamenca al 1400. Un model alternatiu al Renaixement italià. Robert Campin, Jan Van Eyck i Rogier van der Weyden.

4. La imatge del poder: l’art a les corts italianes. Urbino, Mantua, Nàpols i Ferrara.

5. El moment de la perfecció: l’Alt Renaixement a Roma. Bramante, Rafael i Miquel Angel.

6. Venecia 1500-1530. La poètica i monumentalitat dels pintors venecians.

7. Roma o el bressol del Barroc. Gian Lorenzo Bernini al servei del Papat: arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vaticà.

8. El Segle d’Or de la pintura espanyola. L’assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez. El barroc a Llatinoamèrica.

9. L’art barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura morta, la pintura de gènere i el paisatge.

10. Les composicions històriques i al.legòriques del món flamenc: Rubens

Metodologia docent

El model metodològic que es seguirà per assolir els coneixements compresos en l’assignatura combinarà diferents vies d’aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria així com les indicacions generals per acabar d’elaborar cada un dels 10 blocs de continguts en què es divideix Art del Renaixement i del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l’alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, tant de la bibliografia específica de cada tema –la qual serà oportunament assenyalada en les classes plenàries- , com de les fonts documentals que tindrà penjades al moodle de l’assignatura. En els dos seminaris que farà cada alumne es treballaran, a través de l'anàlisi de diferents fonts (primàries i secundàries), dos dels punts més rellevants del temari de l'assignatura. Una vegada llegits els textos i treballats a classe, l'estudiant haurà de respondre de manera argumentada les dues preguntes proposades lliurant la seva tasca al professor.

Les classes plenàries es faran (en un 50% o més) on line de manera sincrònica (a través de Collaborate). Les classes fetes amb Collaborate s'enregistraran per tal que puguin ser visualitzades per l'alumne tantes vegades com sigui necessari. Algunes classes podran ser enregistrades prèviament per les docents i penjades a l'Aula Global (seguint el mateix format de classe magistral). 

Un dels dos seminaris es farà presencialment a la Universitat (dividirem el grup en tres subgrups). L'altra seminari es farà on line. La resta d' hores de presencialitat s'utilitzaran per fer classes magistrals. 

Tant per l’exàmen final com pels treballs que es presentaran i debatran en els diferents seminiaris, l’alumne ha d’aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.

La valoració de la informació es fara tenint en compte:

1.        La seva amplitud i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s’ha proposat a classe s’ha d’establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.

2.        La referencia exacta de les fonts d’informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d’aquestes i el “cribat” que el propi alumne hagi efectuat en la seva sel.lecció, donat que no tot és resposta per a tot i no tot el que se sap te que esser dit en qualsevol oportunitat que es presenti.

3.        Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o oïdor –el professor i la resta dels alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.

4.        La metodologia utilitzada a l’efectuar els treballs i exàmen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l’alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/exàmen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.

Reflexió

No hi ha un nivell mínim en quant a la reflexió sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran vàlids els treballs o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement fóra complert. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d’aquests coneixements.

Expressió

No es tindran en consideració els treballs o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles per la lletra i sense un mínim d’ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L’alumne ha de tenir en compte, per tant:

-         L’ordre i claredat expositiva en l’articulació general del treball.

-         La cura en la composició gràfica.

-         L’exactitud, claredat i concisió de l’expressió.

-         L’ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Història de l’Art.

Avaluació

L’avaluació s’efectuarà per mitjà dels instruments següents:

- Dos exercicis vinculats als seminaris, 30% de la nota final

- Un examen escrit, el qual representarà el 70 % de la nota final.

CAL OBTENIR UN MÍNIM DE 3.5 sobre 7 en l’examen  per poder superar l’assignatura.

Recuperació

-Examen escrit. Es manté el mateix percentatge que en la convocatòria ordinària.

 - Seminaris.  No es podran recuperar. 

L'examen es farà presencialment (si les circumstàncies pandèmiques ho permeten) o bé on line. En aquest cas serà un examen que començarà i acabarà a l'hora estipulada (com si fos a l'aula) i es penjarà a l'aula global (tasca turnitin).

Les dues pràctiques de seminari (3 pàgines cada pràctica) es penjaran a l'aula global al llarg del dia de lliurament.

Per la recuperació de l'examen, es mantenen les mateixes condicions.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).

BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986).

CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

PAOLETTI, J. i RADKE, G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).

WELCH, E., Art in Renaissance Italy, Oxford University Press, 2000.

WÖLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991 (1888).

PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960).

The Age of Van Eyck. The Mediterranean World and Early Netherlandish Painting 1430-1530, (cat. exp.),  Ludion Ghent-Amsterdam, 2002

HARBISON, C., El Espejo del artista: el arte del Renacimiento septentrional   en su contexto histórico, Akal, Madrid, 2007 (1995).

PARTRIDGE, L., El Renacimiento en Roma, Akal, Madrid, 2007 (1995)

Información de la Guía Docente

Presentació

Art del Renaixement i del Barroc és una assignatura de caràcter bàsic en els Estudis d’Humanitats que pretén fer una aproximació a un període concret de la Història de l’Art: el Renaixement i el Barroc. Aquesta aproximació no pressuposa, no obstant, abastar totes les manifestacions artístiques que es van produir en els anys compresos entre els segles XV a XVII però si assolir un nivell de coneixement que permeti, a partir d’una selecció d’obres –sovint les més paradigmàtiques però no sempre-, entendre els trets fonamentals i definidors dels moviments artístics esmentats per tal de poder establir la seva determinant contribució a la Història de l’Art.

L’objectiu és el de comprendre el fet artístic no de manera aïllada sinó com quelcom inserit en la societat pel qual és produit. Així, i sense descuidar els aspectes més recurrentment analitzats per la historiografia tradicional, l’assignatura dedicarà especial atenció a la història social de l’art i, particularment, a la vessant que considera els factors socials -en ocasions també ideològics- com essencials en la interpretació de la producció artística.

Competències associades

Competències generals

1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

2. Exposició d’un tema en públic.

3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d’informació diverses.

4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics.

5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d’una conclusió a partir d’unes premises.

6. Generalització o extracció d’una norma general a partir d’un nombre limitat de dades o exemples.

7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits.

8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament.

9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text.

10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d’una determinada  posició.

11. Saber treballar en equip.

12. Integració del treball en equip en el treball autònom.

13. Comunicació interpresonal en grup reduït i en gran grup.

14. Raonament crític.

15. Aprenentage autònom.

16. Capacitat de formació continuada.

Competències específiques

1.  Comprendre el significat dels termes Renaixement i Barroc. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de renaixentista o barroca

2. Comprendre la capacitat d’adaptació del Renaixement i el Barroc a les circumstàncies específiques de les diverses zones geogràfiques d’Europa.

3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un diàleg entre diferents centres artístics.
4. Establir les concomitàncies o les divergències entre els centres artístics creadors i els receptors.
5.  Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint, a interpretacions que no sempre son coincidents.
6.  Saber integrar, en l’anàlisi de les obres d’art, els plantejaments historiogràfics tradicionals amb les noves vies interpretatives.
7.  Adquirir habilitat en l’anàlisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura certera, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.
8.  Saber extreure informació útil dels textos artístico-literaris produïts en els segles XV, XVI i XVII.

Continguts

1. L’art com a expressió de l’orgull civil: la Florència del Quattrocento. Orsanmichele i l’escultura del primer Renaixement.

2. Antiguitat i Renaixement: la recepció dels models de l’art clàssic en l’art italià del 1400. La capella Scrovegni, la capella Brancacci i l’arquitectura de Brunelleschi.

3. La pintura flamenca al 1400. Un model alternatiu al Renaixement italià. Robert Campin, Jan Van Eyck i Rogier van der Weyden.

4. La imatge del poder: l’art a les corts italianes. Urbino, Mantua, Nàpols i Ferrara.

5. El moment de la perfecció: l’Alt Renaixement a Roma. Bramante, Rafael i Miquel Angel.

6. Venecia 1500-1530. La poètica i monumentalitat dels pintors venecians.

7. Roma o el bressol del Barroc. Gian Lorenzo Bernini al servei del Papat: arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vaticà.

8. El Segle d’Or de la pintura espanyola. L’assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez. El barroc a Llatinoamèrica.

9. L’art barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura morta, la pintura de gènere i el paisatge.

10. Les composicions històriques i al.legòriques del món flamenc: Rubens

Metodologia docent

El model metodològic que es seguirà per assolir els coneixements compresos en l’assignatura combinarà diferents vies d’aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria així com les indicacions generals per acabar d’elaborar cada un dels 10 blocs de continguts en què es divideix Art del Renaixement i del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l’alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, tant de la bibliografia específica de cada tema –la qual serà oportunament assenyalada en les classes plenàries- , com de les fonts documentals que tindrà penjades al moodle de l’assignatura. En els dos seminaris que farà cada alumne es treballaran, a través de l'anàlisi de diferents fonts (primàries i secundàries), dos dels punts més rellevants del temari de l'assignatura. Una vegada llegits els textos i treballats a classe, l'estudiant haurà de respondre de manera argumentada les dues preguntes proposades lliurant la seva tasca al professor.

Les classes plenàries es faran (en un 50% o més) on line de manera sincrònica (a través de Collaborate). Les classes fetes amb Collaborate s'enregistraran per tal que puguin ser visualitzades per l'alumne tantes vegades com sigui necessari. Algunes classes podran ser enregistrades prèviament per les docents i penjades a l'Aula Global (seguint el mateix format de classe magistral). 

Un dels dos seminaris es farà presencialment a la Universitat (dividirem el grup en tres subgrups). L'altra seminari es farà on line. La resta d' hores de presencialitat s'utilitzaran per fer classes magistrals. 

Tant per l’exàmen final com pels treballs que es presentaran i debatran en els diferents seminiaris, l’alumne ha d’aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.

La valoració de la informació es fara tenint en compte:

1.        La seva amplitud i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s’ha proposat a classe s’ha d’establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.

2.        La referencia exacta de les fonts d’informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d’aquestes i el “cribat” que el propi alumne hagi efectuat en la seva sel.lecció, donat que no tot és resposta per a tot i no tot el que se sap te que esser dit en qualsevol oportunitat que es presenti.

3.        Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o oïdor –el professor i la resta dels alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.

4.        La metodologia utilitzada a l’efectuar els treballs i exàmen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l’alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/exàmen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.

Reflexió

No hi ha un nivell mínim en quant a la reflexió sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran vàlids els treballs o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement fóra complert. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d’aquests coneixements.

Expressió

No es tindran en consideració els treballs o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles per la lletra i sense un mínim d’ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L’alumne ha de tenir en compte, per tant:

-         L’ordre i claredat expositiva en l’articulació general del treball.

-         La cura en la composició gràfica.

-         L’exactitud, claredat i concisió de l’expressió.

-         L’ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Història de l’Art.

Avaluació

L’avaluació s’efectuarà per mitjà dels instruments següents:

- Dos exercicis vinculats als seminaris, 30% de la nota final

- Un examen escrit, el qual representarà el 70 % de la nota final.

CAL OBTENIR UN MÍNIM DE 3.5 sobre 7 en l’examen  per poder superar l’assignatura.

Recuperació

-Examen escrit. Es manté el mateix percentatge que en la convocatòria ordinària.

 - Seminaris.  No es podran recuperar. 

L'examen es farà presencialment (si les circumstàncies pandèmiques ho permeten) o bé on line. En aquest cas serà un examen que començarà i acabarà a l'hora estipulada (com si fos a l'aula) i es penjarà a l'aula global (tasca turnitin).

Les dues pràctiques de seminari (3 pàgines cada pràctica) es penjaran a l'aula global al llarg del dia de lliurament.

Per la recuperació de l'examen, es mantenen les mateixes condicions.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).

BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986).

CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

PAOLETTI, J. i RADKE, G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).

WELCH, E., Art in Renaissance Italy, Oxford University Press, 2000.

WÖLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991 (1888).

PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960).

The Age of Van Eyck. The Mediterranean World and Early Netherlandish Painting 1430-1530, (cat. exp.),  Ludion Ghent-Amsterdam, 2002

HARBISON, C., El Espejo del artista: el arte del Renacimiento septentrional   en su contexto histórico, Akal, Madrid, 2007 (1995).

PARTRIDGE, L., El Renacimiento en Roma, Akal, Madrid, 2007 (1995)