Informació de la Guia Docent

Presentació

Aquesta assignatura presenta les tradicions que conformen el pensament polític de les democràcies constitucionals contemporànies. Ho fa amb la convicció que una comprensió més clara de les idees subjacents a les nostres pràctiques polítiques és capaç d'aguditzar el nostre enteniment dels fets polítics i socials del nostre temps.

Ho porta a terme presentant tres tradicions de pensament que s'originen amb la modernitat (en el curs, el pensament antic i medieval serà considerat sempre com a precedent de les idees que sustenten les societats modernes i contemporànies): les teories del contracte social (de Thomas Hobbes a John Rawls), les teories utilitaristes (de David Hume al rerefons del pensament econòmic contemporani) i les teories crítiques (de Karl Marx als ideòlegs dels moviments socials). Les lliçons dedicades a aquestes tradicions van precedides d'una explicació (lliçó segona) de la concepció de John Rawls que emmarca el curs, de les dues grans contribucions de l'antiguitat clàssica, de les quals sorgeix la filosofia política tal com la comprenem (lliçons tercera i quarta): Plató i Aristòtil i d'un panorama del pensament medieval i renaixentista sobre el trànsit entre el món antic i el modern (lliçó cinquena).

Competències associades | Resultats generals d'aprenentatge

Competències bàsiques:

1. Familiaritzar-se amb les idees subjacents a les pràctiques polítiques de la modernitat.
2. Interpretar adequadament els textos històrics dels filòsofs més rellevants en matèria de filosofia política.
3. Aplicar el coneixement adquirit per analitzar amb major profunditat els desafiaments contemporanis.
4. Adquirir la capacitat de pensar originalment sobre les qüestions tractades, a partir dels clàssics: gigantium humeris insidentes, ut possimus plura eis et remotiora videre; és a dir, sobre les espatlles de gegants, podem veure-hi millor i més lluny que ells.

Competències específiques:

1. Aconseguir llegir i entendre els textos d’autors rellevants del passat.
2. Comprendre les idees polítiques en el rerefons de les idees filosòfiques, més generals.
3. Comparar les diverses tradicions de pensament polític.
4. Analitzar els problemes del present amb la perspectiva de les idees històricament més rellevants.
5. Captar la manera en què les idees democràtiques han anat evolucionant.
6. Aguditzar les capacitats de crítica en relació amb les idees àmpliament assumides en les nostres societats.

Continguts

El programa presenta, en primer lloc, les lliçons teòriques (15), que consistiran en una presentació de les qüestions centrals de l'autor o els autors tractats. Se suposarà que els estudiants han llegit els textos que es refereixen al programa. El curs descansa sobre els dos llibres següents del filòsof polític més important del segle XX, John Rawls: es tracta de dos dels cursos que durant molts anys va impartir a la Universitat de Harvard i que, al final de la seva vida o un cop ja mort, van ser publicats:

John Rawls, Lectures on the History of Moral Philosophy, ed. de Barbara Herman, (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2000); hi ha traducció castellana, Lecciones sobre la historia de la filosofía moral, trad. d'Andrés de Francisco, (Madrid: Paidós, 2001). [d'ara endavant RawlsMP]

John Rawls, Lectures on the History of Political Philosophy, ed. de Samuel Freeman, (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2007); hi ha traducció castellana: Lecciones sobre la historia de la filosofía política, trad. d'Albino Sánchez Mosquera, (Madrid: Paidós, 2009). [d'ara endavant RawlsPP]

A això cal afegir-hi la lectura dels clàssics, preferentment, i en la mesura del possible, en la llengua original (que es troba sempre en bones edicions a Internet) o, si no és possible, en traduccions fiables.

Les lliçons teòriques seran impartides pel Prof. J.J. Moreso, tret de la 3 i la 4, que seran impartides pel Prof. A. Firenze.

A continuació es presentaran les qüestions que seran abordades en les tres sessions de seminari que (en tres grups diferents) seran abordades i coordinades pel Prof. Firenze (la primera sessió), la Prof. Jahel Queralt (la segona sessió) i J.J. Moreso (la tercera sessió).

Lliçons teòriques:

Lliçó primera: La filosofia política en la modernitat

1.1 El pensament clàssic i el pensament modern

1.2 Filosofia moral i filosofia política

1.3 L’estudi de textos històrics

1.4 La funció de la filosofia política en una democràcia

Lectures: RawlsMP: Introduction i RawlsPP Introduction

Lliçó segona: Rawls. La justícia com a equitat

2.1 Constructivisme kantià

2.2 La posició original

2.3 Els principis de justícia

2.4 Rawls després d'A Theory of Justice

Lectures: John Rawls, Justice as Fairness. A Restatement, ed. E. Kelly, (Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2001). Parts I i II

Lliçó tercera: Plató i la fundació del poder polític

3.1 L'origen de la polis i el problema de la justícia

3.2 L'analogia estructural entre ciutat i ànima

3.3 La missió del filòsof i la refundació moral de la comunitat política

Lectures: Plató, República (II, 368c-376c; IV, 433a-444e; V, 462a-465b; VI, 497b-505a).

M. Vegetti, «Conflicto y recomposición: el proyecto del alma y de la ciudad en Platón», a Id., La ética de los antiguos, Síntesis, Madrid 2000, pp. 151-208.

Lliçó quarta: Aristòtil i la legitimació del poder polític

4.1 L'autonomia epistemològica de la filosofia pràctica: Aristòtil crític de Plató

4.2 La definició de l'home com a animal polític i la naturalització de les jerarquies socials

4.3 De l'home bo al bon ciutadà: l'ambigua relació entre virtut ètica i virtut política

Lectures: Aristòtil, Ètica a Nicòmac (I, 1102a-1103a; II, 1103a-1107a; VI, 1139a-1141b); Política (I, 1252a-1255b; III, 1274b-1278b).

M. Vegetti, «Recomposición sin conflicto: la ética de Aristóteles entre sociedad y naturaleza», a Id., La ética de los antiguos, Síntesis, Madrid 2000, pp. 209-276.

Lliçó cinquena: Entre els antics i els moderns

5.1. Agustí d'Hipona i les dues ciutats

5.2. Tomàs d'Aquino i el bé comú

5.3. Nicolau Maquiavel i el poder

Lectures:

Augustinus, De Civitate Dei, Lib. XIX

http://www.thelatinlibrary.com/augustine/civ19.shtml

Thomas Aquinatis, Summa Theologiae, I-II, q. 90-96.

http://www.corpusthomisticum.org/sth2090.html

Niccolò Machiavelli, Il príncipe

https://www.liberliber.it/online/autori/autori-m/niccol-machiavelli/il-principe/

Dos textos secundaris:

Kilcullen, John i Robinson, Jonathan, "Medieval Political Philosophy", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2017 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/sum2017/entries/medieval-political/>.

Nederman, Cary, "Niccolò Machiavelli", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/win2014/entries/machiavelli/>.

Lliçó sisena: La concepció hobbesiana

6.1. Hobbes en la història de la filosofia

6.2. El contracte social i l'estat de natura

6.3. La concepció de la sobirania

Lectures: RawlsPP: Lectures on Hobbes.

Thomas Hobbes, Leviathan, [1651] ed. de C.B. Macpherson (Baltimore: Penguin Books, 1968), caps. XIII a XIX.

http://oregonstate.edu/instruct/phl302/texts/hobbes/leviathan-contents.html

Lliçó setena: El contracte i la tolerància en John Locke

7.1 La doctrina del Dret natural

7.2 La doctrina del govern legítim

7.3 La tolerància

7.4 Els drets, especialment el dret de propietat

Lectures: RawlsPP, Lectures on Locke. 

John Locke, Two Treatises of Government, [1680-1690], ed. Peter Lasslett (Cambridge: Cambridge University Press). Book II. Caps. I a XIX.

http://www.lonang.com/exlibris/locke/

Lliçó vuitena: La voluntat general en Rousseau

8.1. Els fonaments del contracte social

8.2. La voluntat general

8.3. La qüestió de l’estabilitat

Lectures: RawlsPP, Lectures on Rousseau.

Jean Jacques Rousseau: Du Contrat Social, [1762], ed. Bruno Bernardi, (Paris: GF Flammarion, 2006). Livre I, caps. 1-9, Livre II, caps 1 y 2; Livre IV, cap. 1.

http://classiques.uqac.ca/classiques/Rousseau_jj/contrat_social/Contrat_social.pdf

Lliçó novena: Kant i el regne dels fins

9.1. Kant’s Sightseeing

9.2. L'imperatiu categòric

9.3. El constructivisme i la prioritat del correcte

9.4. La llei moral i el regne dels fins

Lectures: RawlsMP, Kant: I, II, VI, VIII y X

Immanuel Kant: Grundlegung zur Metaphysik der Sitten [1785], Hrsg., eingel. und erl. von Jens Timmermann. (Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2004), trad. castellana de Manuel García Morente, La fundamentación de la metafísica de las costumbres, (Madrid: Espasa-Calpe, 2008), cap. III.

http://www.korpora.org/Kant/aa04/385.html

Lliçó desena: L'enfocament humeà

10.1. La filosofia moral de David Hume

10.2. La justícia com a virtut artificial

10.3. L'espectador imparcial

Lectures: RawlsMP: Hume, I, III y V.

David Hume, Treatise of Human Nature, [1739-1740], ed. P.H. Nidditch (Oxford: Oxford University Press, 1978), II, iii y III, i-iii.

http://www.gutenberg.org/ebooks/4705

Lliçó onzena: L'utilitarisme benthamià

11.1. Els fonaments filosòfics

11.2. La filosofia moral

11.3. La teoria jurídica i la teoria de la democràcia

Lectures: J.J. Moreso, Jeremy Bentham: luces y sombras.

Jeremy Bentham, An Introduction to the Principles of Morals and Legislation, [1789], ed. J.H. Burns and H.L.A. Hart, (London. Athlonee Press, 1970), caps. I-V.

http://www.econlib.org/library/Bentham/bnthPML.html

Lliçó dotzena: John Stuart Mill sobre la llibertat

12.1. La concepció de la utilitat

12.2. La llibertat

12.3. La justícia

12.4. La subjecció de les dones

Lectures: RawlsPP: Lectures on Mill

John Stuart Mill, On Liberty [1859]. The subjection of Women [1869] in the Collected Works, ed. by J. M. Robson, (Toronto: University of Toronto Press, 1963-1991).

http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=347&Itemid=28

Lliçó tretzena: Els orígens del pensament feminista: Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft i Harriet Taylor Mill

13.1. Olympe de Gouges: els drets de la dona

13.2. Mary Wollstonecraft: la independència de les dones

13.3. Harriet Taylor Mill: l'emancipació de les dones

Lectures recomanades:

Woolfrey, Joan : Olympe de Gouges (1748—1793): Internet Encyclopedia of Philosophy https://iep.utm.edu/gouges/

Tomaselli, Sylvana, "Mary Wollstonecraft", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2020 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/win2020/entries/wollstonecraft/>.

Miller, Dale E., "Harriet Taylor Mill", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2019 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/spr2019/entries/harriet-mill/>.

Lliçó catorzena: El pensament hegelià

14.1. El sistema filosòfic de Hegel

14.2. La filosofia com a reconciliació

14.3. La Sittlichkeit

Lectures: RawlsMP: Hegel I, II

Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Grundlinien der Philosophie des Rechts. Naturrecht und Staatswissenschaft, [1921] Herausgegeben und eingeleitet von Helmut Reichelt, Ullstein, Frankfurt am Main, 1972., Vorrede, Einleitung; trad. castellana de Juan Luis Vermal, Principios de la filosofía del derecho, (Barcelona: Edhasa, 1988), Prefacio e Introducción.

http://www.zeno.org/Philosophie/M/Hegel,+Georg+Wilhelm+Friedrich/Grundlinien+der+Philosophie+des+Rechts

Lliçó quinzena: La filosofia crítica de Karl Marx

15.1. El materialisme històric

15.2. La crítica del capitalisme

15.3. L'ideal d'una societat de treballadors lliures

Lectures: RawlsPP: Lectures On Marx.

Karl Marx, Das Kapital. Kritik der politischen Ökonomie, Erste Band[1867] (Berlin: Dietz Verlag, 1981).  Kaps. I, IV, VI, VII y X, trad. Castellana de Wenceslao Roces, El Capital, I, (México: Fondo de Cultura Económica, 1946)

http://www.mlwerke.de/me/me23/me23_000.htm

Seminaris:

I. La justícia i la pobresa al món

Rawls, The Law of Peoples (Cambridge: Harvard University Press, 1999): fragments seleccionats; hi ha traducció castellana d'Hernando Valencia Villa, El derecho de gentes (Barcelona: Ediciones Paidós, 2001).

Thomas Nagel, "The Problem of Global Justice", Philosophy and Public Affairs, 33 (2005): 113-147.

I un dels dos textos següents:

Thomas Pogge, World Poverty and Human Rights, (Cambridge: Polity Press, 2002), Introduction, 7 i 8, hi ha traducció castellana d'Ernest Weiker García, La pobreza en el mundo y los derechos humanos (Madrid: Paidós, 2005).

Peter Singer, The Life You Can Save. How to Play your Part in Ending World Poverty, (London: Picador, 2009), The Argument: 1-3, hi ha traducció castellana de Ricardo García Pérez, Salvar una vida. Cómo terminar con la pobreza (Madrid: Katz, 2012).

En un món amb més de mil milions d'éssers humans que viuen amb menys d'un dòlar al dia, mentre poc més de tres-centes famílies apleguen la meitat de la riquesa global, cal considerar quines són les exigències de la justícia per a la redistribució d'aquesta riquesa global.

II. Obligació política i desobediència civil

Lectures:

John Rawls, “The Definition of Civil disobedience”, a A Theory of Justice (Cambridge: Harvard University Press, 1999, ed. revisada; 1a ed. 1971), seccions 55-59, pp. 319-343.

Martin Luther King, Jr. “Letter from a Birmingham Jail” disponible a https://web.cn.edu/kwheeler/documents/Letter_Birmingham_Jail.pdf

Traducció http://www.angelfire.com/planet/islas/Spanish/v1n1-pdf/45-55.pdf

L'estat exerceix autoritat sobre nosaltres. És legítima, aquesta autoritat? Existeix el deure d'obeir el dret? En què es fonamenta? Podem justificar la desobediència civil? En aquesta sessió analitzarem les condicions que justifiquen l'autoritat política i la desobediència civil.

III. Democràcia, sobirania i secessió

Lectures:

Buchanan, Allen, "Secession", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2013 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <http://plato.stanford.edu/archives/sum2013/entries/secession/>.

REFERENCE RE SECESSION OF QUEBEC

https://scc-csc.lexum.com/scc-csc/scc-csc/en/item/1643/index.do

El debat present en la situació actual de Catalunya pot ser enriquit mitjançant el coneixement de la literatura contemporània sobre la secessió. La pregunta és: en quines condicions, si és que n'hi ha cap, està justificat als habitants d'un territori, que és part d'un Estat, separar-se'n i constituir un nou Estat?

Objectius de Desenvolupament Sostenible

10 - Reducció de les Desigualtats
16 - Pau, Justícia i Institucions Sòlides
17 - Aliances per assolir els Objectius
18 - Diversitat lingüística i cultural

Sistema d'avaluació i qualificació

Els estudiants seran avaluats segons la seva capacitat d'adquirir i mostrar els coneixements i les competències aquí assenyalades. Aquestes capacitats i competències s'avaluaran, d'una banda, en la participació activa en les classes presencials i en els seminaris i, d'una altra, en els treballs i exàmens escrits.

L'avaluació tindrà dues parts: una avaluació continuada i una avaluació final. Caldrà haver superat ambdues avaluacions per aprovar l'assignatura. L'avaluació continuada tindrà en compte la participació en les classes presencials i la participació en els seminaris i la contribució amb un assaig escrit sobre una de les tres qüestions dels seminaris o relacionada amb aquests d'alguna manera, d'un màxim de 3.000 paraules. L'examen final, que avaluarà més àmpliament l'adquisició de les competències i coneixements, serà la prova crucial en l'avaluació final.

La recuperació requerirà haver aprovat l'avaluació continuada i haver participat en l'examen escrit final. Tindrà lloc en el segon semestre en la data que s'indiqui i serà semblant a l'examen final del període normal.

Teaching Guide Information

Presentation

This subject presents the traditions that shape the political thought of contemporary constitutional democracies. It does so with the conviction that a clearer understanding of the ideas underlying our political practices can sharpen our insight into the political and social events of our time.

It achieves this by presenting three traditions of thought originating in modernity (in this course, ancient and medieval thought will always be considered as precedents to the ideas underpinning modern and contemporary societies): social contract theories (from Thomas Hobbes to John Rawls), utilitarian theories (from David Hume to the background of contemporary economic thought), and critical theories (from Karl Marx to the ideologues of social movements). The lessons dedicated to these traditions are preceded by an explanation (lesson 2) of John Rawls' conception, which frames the course, the two great contributions of classical antiquity, from which political philosophy as we understand it emerges (lessons 3 and 4): Plato and Aristotle and an overview of medieval and Renaissance thought regarding the transition from the ancient to the modern world (lesson 5).

Associated skills | General learning outcomes

Basic skills:

1. To become familiar with the ideas underlying the political practices of modernity.
2. To accurately interpret historical texts by the most relevant philosophers in the field of political philosophy.
3. To apply the knowledge acquired to analyze contemporary challenges in greater depth.
4. To acquire the capacity for original thought regarding the issues addressed, drawing from the classics: gigantium humeris insidentes, ut possimus plura eis et remotiora videre; that is, standing on the shoulders of giants, we can see better and further than they could.

Specific skills:

1. To succeed in reading and understanding texts by relevant authors from the past.
2. To comprehend political ideas within the broader context of general philosophical ideas.
3. To compare diverse traditions of political thought.
4. To analyze present-day problems through the perspective of the most historically significant ideas.
5. To grasp the way in which democratic ideas have evolved over time.
6. To sharpen critical skills regarding ideas that are widely taken for granted in our societies.

Contents

The syllabus presents, first of all, the theoretical lessons (15), which will consist of a presentation of the central issues regarding the author or authors discussed. It is assumed that students have read the texts referred to in the syllabus. The course is based on the following two books by the most important political philosopher of the 20th century, John Rawls: these are two of the courses that he taught at Harvard University for many years and which were published at the end of his life, or after his death:

John Rawls, Lectures on the History of Moral Philosophy, ed. by Barbara Herman, (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2000), a Spanish translation is available, Lecciones sobre la historia de la filosofía moral, trans. by Andrés de Francisco, (Madrid: Paidós, 2001). [henceforth RawlsMP]

John Rawls, Lectures on the History of Political Philosophy, ed. by Samuel Freeman, (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2007), a Spanish translation is available, Lecciones sobre la historia de la filosofía política, trans. by Albino Sánchez Mosquera, (Madrid: Paidós, 2009). [henceforth RawlsPP]

To this must be added the reading of the classics, preferably, and as far as possible, in the original language (which can always be found in good editions on the Internet) or, if this is not possible, in reliable translations.

The theoretical lessons will be taught by Prof. J.J. Moreso, except for lessons 3 and 4, which will be taught by Prof. A. Firenze.

The topics to be addressed in the three seminar sessions (in three different groups) are presented below; these will be coordinated by Prof. Firenze (the first session), Prof. Jahel Queralt (the second session), and J.J. Moreso (the third session).

Theoretical lessons:

Lesson One: Political philosophy in modernity

1.1 Classical thought and modern thought

1.2 Moral philosophy and political philosophy

1.3 The study of historical texts

1.4 The role of political philosophy in a democracy

Readings: RawlsMP: Introduction and RawlsPP Introduction

Lesson Two: Rawls. Justice as equity

2.1 Kantian constructivism

2.2 The original position

2.3 The principles of justice

2.4 Rawls after A Theory of Justice

Readings: John Rawls, Justice as Fairness. A Restatement, ed. E. Kelly, (Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2001). Parts I and II

Lesson Three: Plato and the foundation of political power

3.1 The origin of the polis and the problem of justice

3.2 The structural analogy between city and soul

3.3 The philosopher's mission and the moral refoundation of the political community

Readings: Plato, Republic (II, 368c-376c; IV, 433a-444e; V, 462a-465b; VI, 497b-505a).

M. Vegetti, «Conflicto y recomposición: el proyecto del alma y de la ciudad en Platón», in Id., La ética de los antiguos, Síntesis, Madrid 2000, pp. 151-208.

Lesson Four: Aristotle and the legitimation of political power

4.1 The epistemological autonomy of practical philosophy: Aristotle as a critic of Plato

4.2 The definition of man as a political animal and the naturalization of social hierarchies

4.3 From the good man to the good citizen: the ambiguous relationship between ethical virtue and political virtue

Readings: Aristotle, Nicomachean Ethics (I, 1102a-1103a; II, 1103a-1107a; VI, 1139a-1141b); Politics (I, 1252a-1255b; III, 1274b-1278b).

M. Vegetti, «Recomposición sin conflicto: la ética de Aristóteles entre sociedad y naturaleza», in Id., La ética de los antiguos, Síntesis, Madrid 2000, pp. 209-276.

Lesson Five: Between the ancients and the moderns

5.1. Augustine of Hippo and the two cities

5.2. Thomas Aquinas and the common good

5.3. Niccolò Machiavelli and power

Readings:

Augustinus, De Civitate Dei, Lib. XIX

http://www.thelatinlibrary.com/augustine/civ19.shtml

Thomas Aquinatis, Summa Theologiae, I-II, q. 90-96.

http://www.corpusthomisticum.org/sth2090.html

Niccolò Machiavelli, Il príncipe

https://www.liberliber.it/online/autori/autori-m/niccol-machiavelli/il-principe/

Two secondary texts:

Kilcullen, John i Robinson, Jonathan, "Medieval Political Philosophy", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2017 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/sum2017/entries/medieval-political/>.

Nederman, Cary, "Niccolò Machiavelli", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/win2014/entries/machiavelli/>.

Lesson Six: The Hobbesian conception

6.1. Hobbes in the history of philosophy

6.2. The social contract and the state of nature

6.3. The conception of sovereignty

Readings: RawlsPP: Lectures on Hobbes.

Thomas Hobbes, Leviathan, [1651] ed. by C.B. Macpherson (Baltimore: Penguin Books, 1968), chapters XIII to XIX.

http://oregonstate.edu/instruct/phl302/texts/hobbes/leviathan-contents.html

Lesson Seven: The contract and tolerance in John Locke

7.1 The doctrine of Natural Law

7.2 The doctrine of legitimate government

7.3 Tolerance

7.4 Rights, specifically the right to property

Readings: RawlsPP, Lectures on Locke. 

John Locke, Two Treatises of Government, [1680-1690], ed. Peter Lasslett (Cambridge: Cambridge University Press). Book II. Caps. I a XIX.

http://www.lonang.com/exlibris/locke/

Lesson Eight: The general will in Rousseau

8.1. The foundations of the social contract

8.2. The general will

8.3. The issue of stability

Readings: RawlsPP, Lectures on Rousseau.

Jean Jacques Rousseau: Du Contrat Social, [1762], ed. Bruno Bernardi, (Paris: GF Flammarion, 2006). Livre I, caps. 1-9, Livre II, caps 1 y 2; Livre IV, cap. 1.

http://classiques.uqac.ca/classiques/Rousseau_jj/contrat_social/Contrat_social.pdf

Lesson Nine: Kant and the kingdom of ends

9.1. Kant’s Sightseeing

9.2. The categorical imperative

9.3. Constructivism and the priority of the right

9.4. Moral law and the kingdom of ends

Readings: RawlsMP, Kant: I, II, VI, VIII y X

Immanuel Kant: Grundlegung zur Metaphysik der Sitten [1785], Hrsg., eingel. und erl. von Jens Timmermann. (Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2004), trad. castellana de Manuel García Morente, La fundamentación de la metafísica de las costumbres, (Madrid: Espasa-Calpe, 2008), cap. III.

http://www.korpora.org/Kant/aa04/385.html

Lesson Ten: The Humean approach

10.1. David Hume’s moral philosophy

10.2. Justice as an artificial virtue

10.3. The impartial spectator

Readings: RawlsMP: Hume, I, III y V.

David Hume, Treatise of Human Nature, [1739-1740], ed. P.H. Nidditch (Oxford: Oxford University Press, 1978), II, iii y III, i-iii.

http://www.gutenberg.org/ebooks/4705

Lesson Eleven: Benthamite utilitarianism

11.1. Philosophical foundations

11.2. Moral philosophy

11.3. Legal theory and the theory of democracy

Readings: J.J. Moreso, Jeremy Bentham: luces y sombras.

Jeremy Bentham, An Introduction to the Principles of Morals and Legislation, [1789], ed. J.H. Burns and H.L.A. Hart, (London. Athlonee Press, 1970), caps. I-V.

http://www.econlib.org/library/Bentham/bnthPML.html

Lesson Twelve: John Stuart Mill on liberty

12.1. The conception of utility

12.2. Liberty

12.3. Justice

12.4. The subjection of women

Readings: RawlsPP: Lectures on Mill

John Stuart Mill, On Liberty [1859]. The subjection of Women [1869] in the Collected Works, ed. by J. M. Robson, (Toronto: University of Toronto Press, 1963-1991).

http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=347&Itemid=28

Lesson Thirteen: The origins of feminist thought: Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, and Harriet Taylor Mill

13.1. Olympe de Gouges: the rights of woman

13.2. Mary Wollstonecraft: the independence of women

13.3. Harriet Taylor Mill: the emancipation of women

Recommended Readings:

Woolfrey, Joan : Olympe de Gouges (1748—1793): Internet Encyclopedia of Philosophy https://iep.utm.edu/gouges/

Tomaselli, Sylvana, "Mary Wollstonecraft", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2020 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/win2020/entries/wollstonecraft/>.

Miller, Dale E., "Harriet Taylor Mill", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2019 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/spr2019/entries/harriet-mill/>.

Lesson Fourteen: Hegelian thought

14.1. Hegel’s philosophical system

14.2. Philosophy as reconciliation

14.3. Sittlichkeit

Readings: RawlsMP: Hegel I, II

Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Grundlinien der Philosophie des Rechts. Naturrecht und Staatswissenschaft, [1921] Herausgegeben und eingeleitet von Helmut Reichelt, Ullstein, Frankfurt am Main, 1972., Vorrede, Einleitung; trad. castellana de Juan Luis Vermal, Principios de la filosofía del derecho, (Barcelona: Edhasa, 1988), Prefacio e Introducción.

http://www.zeno.org/Philosophie/M/Hegel,+Georg+Wilhelm+Friedrich/Grundlinien+der+Philosophie+des+Rechts

Lesson Fifteen: Karl Marx’s critical philosophy

15.1. Historical materialism

15.2. The critique of capitalism

15.3. The ideal of a society of free workers

Readings: RawlsPP: Lectures On Marx.

Karl Marx, Das Kapital. Kritik der politischen Ökonomie, Erste Band[1867] (Berlin: Dietz Verlag, 1981).  Kaps. I, IV, VI, VII y X, trad. Castellana de Wenceslao Roces, El Capital, I, (México: Fondo de Cultura Económica, 1946)

http://www.mlwerke.de/me/me23/me23_000.htm

Seminars:

I. Justice and poverty in the world

Rawls, The Law of Peoples (Cambridge: Harvard University Press, 1999): selected fragments; Spanish translation by Hernando Valencia Villa, El derecho de gentes (Barcelona: Ediciones Paidós, 2001).

Thomas Nagel, "The Problem of Global Justice", Philosophy and Public Affairs, 33 (2005): 113-147.

And one of the two following texts:

Thomas Pogge, World Poverty and Human Rights, (Cambridge: Polity Press, 2002), Introduction, 7 and 8, there is a Spanish translation by Ernest Weiker García, La pobreza en el mundo y los derechos humanos (Madrid: Paidós, 2005).

Peter Singer, The Life You Can Save: How to Play Your Part in Ending World Poverty, (London: Picador, 2009), The Argument: 1-3, there is a Spanish translation by Ricardo García Pérez, Salvar una vida. Cómo terminar con la pobreza (Madrid: Katz, 2012).

In a world where more than a billion human beings live on less than a dollar a day, while just over three hundred families hold half of the global wealth, it is necessary to consider what the demands of justice are for the redistribution of that global wealth.

II. Political obligation and civil disobedience

Readings:

John Rawls, “The Definition of Civil disobedience”, in A Theory of Justice (Cambridge: Harvard University Press, 1999, rev. ed.; 1st ed. 1971), secs. 55-59, pp. 319-343.

Martin Luther King, Jr. “Letter from a Birmingham Jail” available at https://web.cn.edu/kwheeler/documents/Letter_Birmingham_Jail.pdf

Translation http://www.angelfire.com/planet/islas/Spanish/v1n1-pdf/45-55.pdf

The state exercises authority over us. Is this authority legitimate? Is there a duty to obey the law? What is it based on? Can we justify civil disobedience? In this session, we will analyze the conditions that justify political authority and civil disobedience.

III. Democracy, sovereignty, and secession

Readings:

Buchanan, Allen, "Secession", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2013 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <http://plato.stanford.edu/archives/sum2013/entries/secession/>.

REFERENCE RE SECESSION OF QUEBEC

https://scc-csc.lexum.com/scc-csc/scc-csc/en/item/1643/index.do

The current debate surrounding the situation in Catalonia can be enriched by drawing on contemporary literature on secession. The question is: under what conditions, if any, is it justified for the inhabitants of a territory that is part of a state to secede from it and form a new state?

Sustainable Development Goals

10 - Reduced Inequalities
16 - Peace, Justice and Strong Institutions
17 - Partnerships for the Goals
18 - Linguistic and cultural diversity

Evaluation and grading system

Students will be assessed based on their ability to acquire and demonstrate the knowledge and competencies outlined here. These abilities and competencies will be evaluated, on the one hand, through active participation in in-person classes and seminars and, on the other, through written assignments and exams.

The assessment will consist of two parts: continuous assessment and a final evaluation. It will be necessary to pass both assessments to pass the course. Continuous assessment will take into account participation in in-person classes and seminars and the submission of a written essay on one of the three seminar topics or related to them in some way, with a maximum length of 3,000 words. The final exam, which will more broadly assess the acquisition of competencies and knowledge, will be the crucial component of the final evaluation.

The retake will require having passed the continuous assessment and having taken the final written exam. It will take place during the second semester on the specified date and will be similar to the final exam of the regular period.