Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

8047 - Màster Universitari en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica

32031 - Investigació i Desenvolupament de Medicaments


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
804 - Centre Màsters del Departament de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
8047 - Màster Universitari en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica
Assignatura:
32031 - Investigació i Desenvolupament de Medicaments
Crèdits:
7.5
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Pràctiques: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Anglès
Professorat:
Elisabet Rosell Vives, Marc Güell Cargol, Alexandre Ripoll Vazquez, Maria Angeles Sierra Jimenez
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Des de 2006  la UFP ofereix el Màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica, que és un dels de major prestigi en el seu ambit. El programa dura un curs acadèmic i té com a objectiu principal formar els estudiants en l'àmbit de les empreses, o grups de recerca, destinats a la investigació de medicaments i productes biotecnològics que seran utilitzats en la prevenció i el tractament de les malalties.

L'ensenyament combina teoria en diferents formats:classes magistrals, seminaris formatius i seminaris d'autoaprenentatge, durant la primera fase de treball a l’aula. A partir de gener, es completa la formació amb sis mesos de pràctiques a dedicació completa en empreses o institucions del sector.

En la primera part, l'estudiant cursarà dues assignatures específiques: Investigació i Desenvolupament de Medicaments (IDM)  i Biotecnologia Farmacèutica (BTF). Les dues assignatures es complementen entre elles i l'avaluació es fa conjunta. L'estudiant per a complementar la seva formació haurà d'escollir una assignatura optativa.

Competències associades

Competències específiques a assolir

 

Les competències de coneixements específiques d’aquestes assignatures són:

 

  • Analitzar les principals característiques  de les industries farmacèutiques i biotecnològiques
  • Establir els principis de fabricació industrial de les especialitats farmacèutiques
  • Conèixer els reptes i les possibilitats de la investigació farmacèutica
  • Conèixer les característiques  la investigació preclínica i clínica
  • Familiaritzar-se amb els processos de patents, de registre, de qualitat, que intervenen en el desenvolupament d’un fàrmac
  • Obtenir el coneixement del procés d'investigació i desenvolupament

Competències metedològiques:

  • Formular hipòtesis de treball basant-se en antecedents bibliogràfics i experimentals
  • Aprendre la dinàmica del treball en grup
  • Aprendre els elements bàsics de la comunicació
  • Aplicar els coneixements de recerca de la informació a una situació real
  • Aprendre a aplicar elements de decisió a situacions específiques

Competències d'actitud:

  • Establir el primer contacte amb el món de la investigació, la indústria privada i el món sanitari
  • Aprendre els principis bioètics del funcionament laboral
  • Conèixer el principi de cultura d'empresa i de recerca

Les competències generals i bàsiques que han d'assolir els estudiants del Màster estan en sintonia amb les presents en l'actual legislació:

  • CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Resultats de l'aprenentatge

Objectius Generals:

El projecte docent de l’activitat pretén:

  1. Dotar als estudiants dels coneixements generals sobre els processos farmacèutics i biotecnològics aplicats a la recerca en les empreses farmacèutiques i biotecnològiques, així com a la investigació bàsica biomèdica
  2. Debatre els compromisos ètics que poden plantejar-se en un entorn de recerca i desenvolupament de productes d’elevada importància social
  3. Presentar les diferents figures professionals a les que els graduats universitaris poden optar dins del sector, incloent l'àrea mèdica, marketing i comercial
  4. Facilitar l’adquisició de competències transversals essencials en el processos de comunicació de la indústria biofarmacèutica

Objectius específics

Durant el procés docent, els alumnes tindran el material específic de cada tema a la seva disposició (mitjançant l’Aula global).

En alguns temes específics, els estudiants hauran de contribuir amb el treball dels seminaris d’autoapreentatge, exposant a la resta de companys els exemples treballats.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Des del Màster volem contribuir i conscienciar per complir els objectius:

  • ODS 3: Salut i benestar. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats
  • ODS 4: Educació de qualitat. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom
  • ODS 5: Igualtat de gènere. Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i nenes
  • ODS 8:Treball digne i creixement econòmic. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom
  • ODS 9: Indústria, innovació i infraestructures. Construir infraestructures, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
  • ODS 13: Acció climàtica. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes

Per això es treballarà també en adquirir les competències transversals recomenades per la UNESCO:

  • Competència de pensament sistèmic: la capacitat de reconèixer i comprendre les relacions; analitzar sistemes complexos; pensar com els sistemes s’integren en els dominis i les escales diferents; i afrontar la incertesa.
  • Competència preventiva: la capacitat de comprendre i avaluar múltiples futurs —possible, probable i desitjable; crear la pròpia visió del futur; aplicar el principi de cautela; avaluar les conseqüències de les accions; i abordar els riscos i els canvis.
  • Competència normativa: la capacitat de comprendre i reflexionar sobre les normes i els valors subjacents a les accions pròpies; i negociar els valors, els principis i els objectius de la sostenibilitat en un context de conflictes d’interessos i equilibris, coneixements incerts i contradiccions.
  • Competència estratègica: la capacitat de crear i aplicar col·lectivament accions innovadores que fomentin la sostenibilitat a escala local i més enllà.
  • Competència de col·laboració: la capacitats aprendre dels altres; entendre i respectar les necessitats, perspectives i accions dels altres (empatia); comprendre els altres, identificar-s’hi i ser-hi sensibles (lideratge empàtic); abordar els conflictes en un grup; i facilitar la resolució de conflictes col·laborativa i participativa.
  • Competència de pensament crític: la capacitat de qüestionar normes, pràctiques i opinions; reflexionar sobre els valors, les percepcions i les actuacions propis; i prendre una posició en el discurs de la sostenibilitat.
  • Competència de consciència d’un mateix: la capacitat de reflexionar en la funció que un mateix té dins la comunitat local i la societat (global); avaluar constantment i continuar motivant les accions pròpies; i abordar els sentiments i els desitjos propis.
  • Competència de resolució de conflictes integrada: la capacitat global d’aplicar diferents marcs de resolució de conflictes a problemes complexos de sostenibilitat i generar possibles solucions viables, inclusives i equitatives que promoguin el desenvolupament sostenible, tot integrant les competències assenyalades abans.

 

Prerequisits

Per fer el màster, els candidats han d'acreditar un títol universitari recent en disciplines de l'àmbit de les ciències de la salut. Excepcionalment, el podran cursar graduats de disciplines de ciències bàsiques que acreditin els complements de formació adequats. A més, han de tenir interès per la recerca farmacèutica en els seus diferents vessants. Es reconeixeran així mateix els mèrits previs en el camp de la recerca biofarmacèutica i l'experiència en el sector.

Documentació necessària d'admissió:

  1. Títol universitari oficial de grau (o el títol de llicenciat, d'enginyer, en cas de les titulacions estrangeres, el títol equivalent atorgat per una institució d'ensenyament superior acreditada). Els àmbits acadèmics de la titulació han de ser: científic-naturals o de la salut. El perfil idoni del participant del Màster Universitari en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica serà aquell que tingui una llicenciatura o un grau en Medicina, Farmàcia, Biologia, Biologia humana, Bioquímica, Biotecnologia, Ciències Biomèdiques, o Veterinària.
  2. Expedient acadèmic de la formació oficial acreditada amb la nota mitjana de la universitat d'origen.
  3. Carta de motivació en castellà o català, en què s'exposi l'interès per cursar el màster, d'una extensió d'entre 400 i 600 paraules.
  4. Document nacional d'identitat o passaport.
  5. Acreditació nivell anglès, aconsellat mínim B2, recomenat C1

Documentació addicional:

  • cartes recomanació. Es valorarà especialment una carta de professor universitari i una altra carta més professional.
  • experiència laboral / investigadora. Es valorarà que el participant tingui experiència de com a mínim un any a l'àrea biofarmacèutica tant a nivell nacional com internacional (indústries privades, companyies biotecnològiques, centres de recerca).
  • formació acadèmica o professional complementària

Continguts

 

Classes magistrals assignatura Investigació i Desenvolupament de Medicaments (IDM)

Tema 1. Introducció.Reptes i estratègies en la recerca farmacèutica.

Tema 2. Evolució dels perfils professionals en la industria biofarmacèutica.

Tema 3. La investigació química aplicada al descobriment de medicaments.

Tema 4. La investigació preclínica (I): del descobriment al desenvolupament de fàrmacs.

Tema 5. La investigació preclínica (II): els estudis farmacocinètics  i de metabolisme

Tema 6. La investigació preclínica (III): els estudis toxicològics.

Tema 7. La investigació clínica (I): aspectes històrics i bases de l'assaig clínic. Disseny i metodologia dels assaigs clínics.

Tema 8. La recerca clínica (II): els assaigs clínics en la pràctica diària.

Tema 9. Aspectes rellevants sobre les patents en investigació de medicaments.

Tema 10. Assumptes regulatoris: el registre de medicaments.

Tema 11. Paper del màrqueting farmacèutic en l’entorn de la recerca de nous medicaments.

Tema 12. Farmacovigilància en la recerca i comercialització de nous medicaments

 

Seminaris d'autoaprenentatge assignatura Investigació i Desenvolupament de Medicaments (IDM)

Seminari 1 COVID-19, una mirada ecològica i socioeconòmica

Seminari 2 Medicaments genèrics i estudis de bioequivalència.

Seminari 3 Chanleges and pitfalls to use omics

Seminari 4.Microbiota

Seminari 5 Reflexions sobre la comercialització de nous medicaments: la salut no té preu però té un cost.

Seminari 6 La informació i la publicitat de medicaments.

Seminari 7 Els superbacteris, a les portes d’una nova pandèmia?

 

Sessions comuns de les dues assignatures:

Aprenentatge basat en problemes:

  • Cas nº1.  Una carrera contaminada i sense doctorat
  • Cas nº2. Nou gos, gats vells, problemes per a tots ells.
  • Cas nº3. El colibacil que va canviar el món.

Sessions especials/Tallers:

  1. Sessió/taller especial sobre Gestió del talent i la marca personal.
  2. Sessió/Taller: com fer el meu CV
  3. Sessió especial Informativa sobre les pràctiques
  4. Sessions especial presentació empreses
  5. Sessió especial de biocinema

Metodologia docent

Classes magistrals:

Les assignatures Investigació i Desenvolupament dels Medicaments i Biotecnologia Farmacèutica són una assignatures obligatòries del Màster d’Indústria Farmacèutica i Biotecnològica. Cada una té 7,5 crèdits ECTS i s’imparteix en el primer trimestre. Les activitats docents seran impartides per un nucli de professors de la UPF i un conjunt de professors convidats de l’àmbit professional del màster. La coordinació de les assignatures es troba a càrrec d’ Àngels Sierra Jimenez i Elisabet Rosell i Vives.

 

Seminaris d’autoaprenentatge:

Els estudiants en grups de 4-5 participants hauran de preparar a la resta de companys els dotze temes proposats sota la coordinació i moderació d’un tutor responsable. La documentació guia de cada seminari es lliurarà amb una setmana antelació, el seminari durarà dues hores com a màxim i posteriorment es lliurarà, també en una setmana, l’informe que constituirà part avaluable de l’assignatura.

Sessions d’aprenentatge basat en problemes (ABP)

S’han programat un total de 9 sessions d’ABP repartides en tres casos que tindran una durada de tres sessions cadascun d’ells. Cada sessió constarà d’una tutoria de dues hores impartida pels professors quatre grups reduïts d’estudiants. A més de les 2 hores de tutoria, cada sessió implicarà un treball addicional en grups i individual dels propis estudiants sense tutor. S'utilitzaran recursos docents innovadors per a involucrar més als alumnes.

Tallers:

Es realitzaran tallers especials que completaran la formació dels estudiants i els ajudaran a assolir les seves competències més transversals. Un dels tallers serà realitzat per egressats que explicaran la seva experiència professional per ajudar als estudiants a definir la seva àrea d'interès.

Biocinema:

A partir d’una pel·lícula comercial s’organitzarà un debat amb grup sota la supervisió d’un professor.

 

Avaluació

L'avaluació d'aquesta assignatura es farà de manera conjunta amb la de l'assignatura Biotecnologia Farmacèutica.

Característiques de l’avaluació de l’assignatura

L'avaluació consta de cinc instruments:

Avaluació continuada:

  1. Es considera molt important l’assistència, actitud i participació en les sessions d’ABP i en els seminaris d’autoaprenentatge durant tot el trimestre. Per aquest motiu, avaluaran aquestes per cada estudiant de forma individualitzada de manera que en el seu conjunt  contribuirà en un 30% a la nota total en les següents proporcions:
    1. Assistència, participació i informes de les sessions d’ABP: 20%.
    2. Assistència, participació i informes dels seminaris d’autoaprenentatge: 15%.
  2. Avaluació final:
    1. Preguntes d'elecció múltiple en una prova d’avaluació (prova test) que es convocarà al final del trimestre. Es farà èmfasi en el coneixement factual i contribuiran en un 35% a la nota.
    2. Cas d’ABP: Plantejament i resolució d’un cas simplificat d’ABP en una prova d’avaluació (prova d’assaig) que es convocarà al final del trimestre. Els estudiants hauran de llegir i analitzar un cas d’ABP en el format habitual de les activitats esmentades en la secció anterior. S’avaluarà la capacitat analítica de l’estudiant, el plantejament de les situacions i la resolució d’una d’elles triada per l’alumne. Contribuirà en un 15% a la nota.
    3. Anàlisi d’un article publicat en una prova d’avaluació (prova d’assaig) que es convocarà al final del trimestre. Els estudiants hauran de llegir i analitzar un article científic, que els hi serà lliurat una setmana abans, a fi d’avaluar la integració dels coneixements adquirits i la capacitat de lectura crítica. Es demanarà que responguin a una sèrie de preguntes curtes, tant sobre l’assignatura reflectides a la publicació com sobre els temes propis de l’article. Contribuirà en un 15% a la nota.

Criteris de superació i qualificacions qualitatives

Per superar l’assignatura, l’estudiant ha de participar en les activitat programades i ha d’obtenir una nota mínima de 5. Una nota de 7 donarà lloc a la qualificació de notable i la de 9 a excel·lent. Si s’escau, al millor estudiant se’l pot reconèixer amb una matrícula d’honor (una per assignatura).

Bibliografia i recursos d'informació

 

  1. Abbas AK, Lichtman AH , Pillai S. Cellular and Molecular Immunology. Elsevier Saunders, 2021.
  2. Aiache JM, Aiache S, Renoux R. Introducción al estudio del medicamento. Barcelona: Masson, 1996.
  3. Alghabban A. Pharmaceutical medicine dictionary. Edinburg: Churchill-Livingstone, 2001.
  4. Aulton ME, dir. Farmacia. La ciencia del diseño de las formas farmacéuticas. 2ª ed. Madrid: Elsevier, 2004.
  5. Baños JE, Brotons C, Farré M. Glosario de investigación clínica y epidemiológica. Barcelona: Fundació Dr. Antonio Esteve, 1999.
  6. Baños JE, Farré M. Principios de farmacología clínica. Barcelona: Masson, 2002
  7. Bartfai T, Lees GV. Drug discovery. From bedside to Wall Street. Amsterdam: Elsevier, 2006.
  8. Blass BE. Basic principles of drug discovery and development. London: Academic Press, Elsevier, 2015.
  9. Bosch F, Baños JE, Cobos A. Diccionari de recerca clínica de medicaments. Barcelona: Termcat i Fundació Dr. Antoni Esteve, 2014.
  10. Bosch F, Erill S, ed. From clinical research to clinical pharmacology. Pharmacotherapy Revisited: An Esteve Foundation Series, Vol. 7. Barcelona: Prous Science; 2006.
  11. Bravo Díaz, L. Farmacognosia. Madrid: Elsevier, 2003.
  12. Brunton LL, Lazo JS, Parker KL. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  13. Chin JY. Practical Leadership for Biopharmaceutical Executives. Woodhead publishing, 2012.
  14. Cook AG. Forecasting for the pharmaceutical industry. Surrey: Gower Publishing, 2015.
  15. Dal-Re R, Carné X, Gracia D. Luces y sombras en la investigación clínica. Madrid: Triacastela; Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2013. 
  16. Doménech J, Martínez J, Plá JM. Biofarmacia y farmacocinética. Vol II. Barcelona: Síntesis, 1998.
  17. Edwards LD, Fox AW, Stonier PD. Principles and practice of pharmaceutical medicine. 3th ed. Oxford: Blackwell Publishing Ltd, 2011.
  18. Evans WC. Trease and Evans’ Pharmacognosy. London: WB Saunders, 1996.
  19. Flórez J, Armijo JA, Mediavilla A. Farmacología humana. 6ª ed. Barcelona: Elsevier Masson, 2013.
  20. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. Brunton L, Chabner B, Chabner BA, Knollman B. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  21. Griffin JP, Posner J, Barker GR. The Textbook of Pharmaceutical Medicine. 7th ed. Chichester: Wiley-Blackwell BMJ Books, 2013.
  22. Hernández Herrero G, Moreno González A, Zaragozá garcía F, Porras Chavarino A. Tratado de Medicina Farmacéutica. Madrid: Panamericana; 2011
  23. Kar A. Essentials of biopharmaceutics and pharmacokinetics. New Delhi: Elsevier, 2010.
  24. Laporte JR. Principios básicos de investigación clínica. 2ª ed. Barcelona: AstraZeneca; 2001. http://www.icf.uab.es/llibre/llibre.htm
  25. Rapport L, Lockwood B. Nutraceuticals. Londres: Pharmaceutical Press, 2002.
  26. Raviña E. The evolution of drug discovery. From traditional medicines to modern drugs. Weinheim: Wiley-VCH, 2011.
  27. Rogge MC, Taft DR. Preclinical Drug Development. 2nd ed. New York: Informa Healthcare, 2009.
  28. Samuelsson G. Drugs of natural origin. 4ª ed. Estocolm: Apotekarsocieteten, 1999.
  29. Sneader W. Drug discovery: a history. Chichester: Wiley; 2005.
  30. Spilker B. Guide to drug development. A comprehensive review and assessment. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins Health; 2009.
  31. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol I: Aspectos fundamentales de los sistemas farmacèuticos y operaciones básicas. Madrid: Síntesis, 1997.
  32. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol II: Formas farmacéuticas. Madrid: Síntesis, 1997.
  33. Villar del Fresno AM. Farmacognosia general. Madrid: Síntesis, 1999.
  34. Vogel HG. Drug discovery and evaluation. Pharmacological assays. 2nd ed. Berlin: Springer-Verlag; 2002.
  35. William B. Coleman, Gregory J. Tsongalis. The Molecular Basis of Human Cancer. Second Edition. Springer-Verlag; 2016.

 


Academic Year/course: 2022/23

8047 - Master in Pharmaceutical and Biotechnology Industry

32031 - Drug Research and Development


Teaching Guide Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
804 - Masters Centre of the Department of Medicine and Life Sciences
Study:
8047 - Master in Pharmaceutical and Biotechnology Industry
Subject:
32031 - Drug Research and Development
Credits:
7.5
Course:
1
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan
Practice: Group 101: Catalan
Group 102: Catalan
Group 103: Catalan
Group 104: English
Teachers:
Elisabet Rosell Vives, Marc Güell Cargol, Alexandre Ripoll Vazquez, Maria Angeles Sierra Jimenez
Teaching Period:
First Quarter
Schedule:

Presentation

Since 2006, the UFP offers the Master in Pharmaceutical and Biotechnology Industry, which is one of the most prestigious in its field. The program lasts one academic year and its main objective is to train students for their incorporation in companies, or research groups, that made medicines and biotechnological products for the prevention and treatment of diseases.

Teaching combines theory in different formats: lectures, training seminars and self-study seminars, during the first phase of work in the classroom. Starting in January, the training is completed with six months of full-time internships in companies or institutions in the sector.

In the first part, the student will take two specific subjects: Drug Research and Development (IDM) and Pharmaceutical Biotechnology (BTF). The two subjects complement each other and the evaluation is done jointly. To complement their training, the student must choose an optional subject.

Associated skills

Specific skills to achieve

The specific knowledge competencies of these subjects are:

  • Analyze the main characteristics of the pharmaceutical and biotechnology industries
  • Establish the principles of industrial manufacturing of pharmaceutical specialties
  • Know the challenges and possibilities of pharmaceutical research
  • Know the characteristics of preclinical and clinical research
  • Become familiar with the patent, registration and quality processes involved in the development of a drug
  • Gain knowledge of the research and development process

Metedological competences:

  • Formulate working hypotheses based on bibliographic and experimental background
  • Learn the dynamics of group work
  • Learn the basics of communication
  • Apply research knowledge of the information to a real situation
  • Learn to apply decision elements to specific situations

Attitude skills:

  • Establish the first contact with the world of research, private industry and the health world
  • Learn the bioethical principles of work functioning
  • Know the principle of company culture and research

The general and basic competences that the Master's students must achieve are in tune with those present in the current legislation:

CB6 - Possess and understand knowledge that provides a basis or opportunity to be original in the development and / or application of ideas, often in a research context.
CB7 - That students know how to apply the acquired knowledge and their ability to solve problems in new or unfamiliar environments within broader (or multidisciplinary) contexts related to their area of ​​study.
CB8 - That students are able to integrate knowledge and face the complexity of formulating judgments based on information that, being incomplete or limited, includes reflections on social and ethical responsibilities linked to the application of their knowledge and judgments.
CB9 - That students know how to communicate their conclusions and the knowledge and ultimate reasons that support them to specialized and non-specialized audiences in a clear and unambiguous way.
CB10 - That students possess the learning skills that allow them to continue studying in a way that will be largely self-directed or autonomous.

Learning outcomes

General objectives:

The educational project of the activity aims to:

- Provide students with general knowledge about pharmaceutical and biotechnological processes applied to research in pharmaceutical and biotechnological companies, as well as biomedical research
- Discuss the ethical commitments that may arise in an environment of research and development of products of high social importance
- Present the different professional figures in which university graduates can choose within the sector
- Facilitate the acquisition of essential transversal skills in the communication processes of the biopharmaceutical industry

Specific objectives:

During the teaching process, students will have the specific material for each topic at their disposal (through the Global Classroom).

In some specific topics, students will have to contribute with the work of the self-assessment seminars, exposing the worked examples to the rest of their classmates.

Sustainable Development Goals

From the Master we want to contribute and raise awareness to meet the objectives:

  • SDG3Good Health and Well-Being – Ensure healthy lives and promote well-being for all at all ages

  • SDG 4. Quality Education – Ensure inclusive and equitable quality education and promote lifelong learning opportunities for all

  • SDG 55. Gender Equality – Achieve gender equality and empower all women and girls

  • SDG l8. Decent Work and Economic Growth – Promote sustained, inclusive and sustainable economic growth, full and productive employment and decent work for all

  • SDG 9. Industry, Innovation and Infrastructure – Build resilient infrastructure, promote inclusive and sustainable industrialization and foster innovations

  • SDG 13. Climate Action – Take urgent action to combat climate change and its impacts

For this reason, work will also be done on acquiring the transversal competencies recommended by UNESCO:

  • Systems thinking competency: the abilities to recognize and understand relationships; to analyse complex systems; to think of how systems are embedded within different domains and different scales; and to deal with uncertainty.

  • Anticipatory competence: the abilities to understand and evaluate multiple futures – possible, probable and desirable; to create one’s own visions for the future; to apply the precautionary principle; to assess the consequences of actions; and to deal with risks and changes.

  • Normative competency: the abilities to understand and reflect on the norms and values that underlie one’s actions; and to negotiate sustainability values, principles, goals, and targets, in a context of conflicts of interests and trade-offs, uncertain knowledge and contradictions.

  • Strategic competency: the abilities to collectively develop and implement innovative actions that further sustainability at the local level and further afield.

  • Collaboration competency: the abilities to learn from others; to understand and respect the needs, perspectives and actions of others (empathy); to understand, relate to and be sensitive to others (empathic leadership); to deal with conflicts in a group; and to facilitate collaborative and participatory problem solving.

  • Critical thinking competency: the ability to question norms, practices and opinions; to reflect on own one’s values, perceptions and actions; and to take a position in the sustainability discourse.Self-awareness competency: the ability to reflect on one’s own role in the local community and (global) society; to continually evaluate and further motivate one’s actions; and to deal with one’s feelings and desires.

  • Integrated problem-solving competency: the overarching ability to apply different problem-solving frameworks to complex sustainability problems and develop viable, inclusive and equitable solution options that promote sustainable development, integrating the above-mentioned competences.

Prerequisites

For the admission to the master's degree, candidates must prove a recent university degree in disciplines in the field of health sciences. Exceptionally, they may be graduates in basic science disciplines that accredit the appropriate training complements. In addition, they must have an interest in biopharmaceutical research in its different aspects. Previous merits in the field of medical-pharmaceutical research and experience in the sector will also be recognized.

Necessary documentation for admission:

  1. Official university degree degree (or the degree of bachelor, engineer, in the case of foreign degrees, the equivalent degree granted by an accredited institution of higher education). The academic fields of the degree must be: scientific-natural or health. The ideal profile of the participant of the Master's Degree in Pharmaceutical and Biotechnology Industry will be one who has a bachelor's degree or a degree in Medicine, Pharmacy, Biology, Human Biology, Biochemistry, Biotechnology, Biomedical Sciences, or Veterinary Medicine.

  2. Academic record of the official training accredited with the average grade of the university of origin.

  3. Motivation letter in Spanish or Catalan, in which the interest in taking the master's degree is exposed, with an extension of between 400 and 600 words.

  4. National identity document or passport

  5. For English natives: Spanish level accreditation, minimum B2, preferably C1. For spanish: english minimum B2, preferably C1

Additional documentation:

  • recommendation letters. A letter from a university professor and another more professional letter will be especially valued.
  • work / research experience. It will be valued that the participant has experience of at least one year in the biopharmaceutical area both nationally and internationally (private industries, biotechnology companies, research centers).
  • complementary academic or professional training.

Contents

Master classes in Drug Research and Development (IDM)

Topic 1. Introduction. Challenges and strategies in pharmaceutical research.

Topic 2. Evolution of the professional profiles in the biopharmaceutical industry.

Topic 3. Chemical research applied to the discovery of drugs.

Topic 4. Preclinical research (I): from discovery to drug development.

Topic 5. Preclinical research (II): pharmacokinetic and metabolism studies

Topic 6. Preclinical research (III): toxicological studies.

Topic 7. Clinical research (I): historical aspects and bases of the clinical trial. Design and methodology of clinical trials.

Topic 8. Clinical research (II): clinical trials in daily practice.

Topic 9. Relevant aspects of patents in drug research.

Topic 10. Regulatory issues: the registration of drugs.

Topic 11. Role of pharmaceutical marketing in the research environment of new drugs.

Topic 12. Pharmacovigilance in the research and marketing of new drugs

 

Self-learning seminars for Drug Research and Development (IDM)

Seminar 1 COVID-19, an ecological and socio-economic view

Seminar 2 Generic medicines and bioequivalence studies.

Seminar 3 Challenges and pitfalls to use omics

Seminar 4. Microbiota

Seminar 5 Reflections on the commercialization of new medicines: health is priceless but has a cost.

Seminar 6 Drug information and advertising.

Seminar 7 Superbugs, on the brink of a new pandemic?

Common sessions of the two courses:

Project based learning:

Case nº1. A contaminated career without a doctorate
Case nº2. New dog, old cats, trouble for all of them.
Case nº3. The hummingbird that changed the world.


Special sessions / Workshops:

  • Special session / workshop on Talent Management and personal branding.
  • Session / Workshop: how to make my CV
  • Special information session on internships
  • Special company presentation sessions
  • Special biocinema session

Teaching Methods

Master classes:

The courses Research and Development of Medicines and Pharmaceutical Biotechnology are an obligatory assignment of the Master of Pharmaceutical and Biotechnological Industry. Each subject has 7.5 ECTS credits and  is taught in the first quarter. Teaching activities will be taught by a group of UPF professors and a group of professors invited to participate in the master's professional field. The coordination of the assignments is troba a càrrec d ’Àngels Sierra Jimenez and Elisabet Rosell i Vives.

Self-study seminars:

Students in groups of 4-5 participants must prepare the following twelve theoretical topics for the rest of their classmates under the coordination and moderation of a responsible tutor. The guiding documentation for each seminar will be delivered one week in advance, the seminar will last a maximum of two hours and then the report that will constitute an assessable part of the subject will be delivered, also in one week.

Project-based learning sessions (PBL)

A total of 9 PBL sessions have been scheduled, divided into three cases that will each last for three sessions. Each session will consist of a two-hour tutorial given by the teachers in four small groups of students. In addition to the 2 hours of tutoring, each session will involve additional group and individual work by the students themselves without a tutor. Innovative teaching resources will be used to get students more involved.

Workshops

Special workshops will be held that will complete the training of students and help them to attend the transversal skills. One of the workshops will be carried out by alumni that will explain they professional experience to help the students to define their interst.

Biocinema:

Starting from a commercial film, a debate will be organized by a group that was supervised by a professor.

Evaluation

The evaluation of this course will be done jointly with that of the Pharmaceutical Biotechnology subject.

Characteristics of the evaluation:

The evaluation consists of five instruments:

Continuous evaluation:

Attendance, attitude and participation in PBL sessions and self-study seminars throughout the quarter is considered very important. For this reason, they will evaluate these for each student individually so that as a whole they will contribute 30% to the total grade in the following proportions:
- Attendance, participation and evaluation reports of the ABP sessions: 20%.
- Attendance, participation and evaluation of reports of self-learning seminars: 15%.

Final evaluation:

Multiple choice questions in an evaluation test that will be convened at the end of the term. Emphasis will be placed on factual knowledge and they will contribute 35% to the grade.


PBL case: Approach and resolution of a simplified PBL case in an evaluation test that will be convened at the end of the quarter. Students should read and analyze a PBL case in the usual format of the activities mentioned in the previous section. The analytical capacity of the student, the approach of the situations and the resolution of one of them chosen by the student will be evaluated. It will contribute 15% to the academic grade.


Analysis of an article published in an evaluation test (assay). Students must read and analyze a scientific article, which will be delivered a week before, in order to evaluate the integration of the acquired knowledge and critical reading ability. They will be asked to answer a series of short questions, both about the subject reflected in the publication and about the topics of the article. It will contribute 15% to the academic grade.

Pass criteria and qualitative qualifications

To pass the course, the student must participate in the scheduled activities and must obtain a minimum grade of 5. A grade of 7 will lead to a grade of notable and a grade of 9 to excellent. In his case, the best student can be recognized with an honor distinction (one per subject).

Bibliography and information resources

  1. Abbas AK, Lichtman AH , Pillai S. Cellular and Molecular Immunology. 9 edición .Elsevier Saunders, 2021
  2. Aiache JM, Aiache S, Renoux R. Introducción al estudio del medicamento. Barcelona: Masson, 1996.
  3. Alghabban A. Pharmaceutical medicine dictionary. Edinburg: Churchill-Livingstone, 2001.
  4. Aulton ME, dir. Farmacia. La ciencia del diseño de las formas farmacéuticas. 2ª ed. Madrid: Elsevier, 2004.
  5. Baños JE, Brotons C, Farré M. Glosario de investigación clínica y epidemiológica. Barcelona: Fundació Dr. Antonio Esteve, 1999.
  6. Baños JE, Farré M. Principios de farmacología clínica. Barcelona: Masson, 2002
  7. Bartfai T, Lees GV. Drug discovery. From bedside to Wall Street. Amsterdam: Elsevier, 2006.
  8. Blass BE. Basic principles of drug discovery and development. London: Academic Press, Elsevier, 2015.
  9. Bosch F, Baños JE, Cobos A. Diccionari de recerca clínica de medicaments. Barcelona: Termcat i Fundació Dr. Antoni Esteve, 2014.
  10. Bosch F, Erill S, ed. From clinical research to clinical pharmacology. Pharmacotherapy Revisited: An Esteve Foundation Series, Vol. 7. Barcelona: Prous Science; 2006.
  11. Bravo Díaz, L. Farmacognosia. Madrid: Elsevier, 2003.
  12. Brunton LL, Lazo JS, Parker KL. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  13. Chin JY. Practical Leadership for Biopharmaceutical Executives. Woodhead publishing, 2012.
  14. Cook AG. Forecasting for the pharmaceutical industry. Surrey: Gower Publishing, 2015.
  15. Dal-Re R, Carné X, Gracia D. Luces y sombras en la investigación clínica. Madrid: Triacastela; Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2013. 
  16. Doménech J, Martínez J, Plá JM. Biofarmacia y farmacocinética. Vol II. Barcelona: Síntesis, 1998.
  17. Edwards LD, Fox AW, Stonier PD. Principles and practice of pharmaceutical medicine. 3th ed. Oxford: Blackwell Publishing Ltd, 2011.
  18. Evans WC. Trease and Evans’ Pharmacognosy. London: WB Saunders, 1996.
  19. Flórez J, Armijo JA, Mediavilla A. Farmacología humana. 6ª ed. Barcelona: Elsevier Masson, 2013.
  20. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. Brunton L, Chabner B, Chabner BA, Knollman B. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  21. Griffin JP, Posner J, Barker GR. The Textbook of Pharmaceutical Medicine. 7th ed. Chichester: Wiley-Blackwell BMJ Books, 2013.
  22. Hernández Herrero G, Moreno González A, Zaragozá garcía F, Porras Chavarino A. Tratado de Medicina Farmacéutica. Madrid: Panamericana; 2011
  23. Kar A. Essentials of biopharmaceutics and pharmacokinetics. New Delhi: Elsevier, 2010.
  24. Laporte JR. Principios básicos de investigación clínica. 2ª ed. Barcelona: AstraZeneca; 2001. http://www.icf.uab.es/llibre/llibre.htm
  25. Rapport L, Lockwood B. Nutraceuticals. Londres: Pharmaceutical Press, 2002.
  26. Raviña E. The evolution of drug discovery. From traditional medicines to modern drugs. Weinheim: Wiley-VCH, 2011.
  27. Rogge MC, Taft DR. Preclinical Drug Development. 2nd ed. New York: Informa Healthcare, 2009.
  28. Samuelsson G. Drugs of natural origin. 4ª ed. Estocolm: Apotekarsocieteten, 1999.
  29. Sneader W. Drug discovery: a history. Chichester: Wiley; 2005.
  30. Spilker B. Guide to drug development. A comprehensive review and assessment. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins Health; 2009.
  31. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol I: Aspectos fundamentales de los sistemas farmacèuticos y operaciones básicas. Madrid: Síntesis, 1997.
  32. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol II: Formas farmacéuticas. Madrid: Síntesis, 1997.
  33. Villar del Fresno AM. Farmacognosia general. Madrid: Síntesis, 1999.
  34. Vogel HG. Drug discovery and evaluation. Pharmacological assays. 2nd ed. Berlin: Springer-Verlag; 2002.
  35. William B. Coleman, Gregory J. Tsongalis. The Molecular Basis of Human Cancer. Second Edition. Springer-Verlag; 2016.


Curso Académico: 2022/23

8047 - Máster Universitario en Industria Farmacéutica y Biotecnológica

32031 - Investigación y Desarrollo de Medicamentos


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
804 - Centro Másteres del Departamento de Medicina y Ciencias de la Vida
Estudio:
8047 - Máster Universitario en Industria Farmacéutica y Biotecnológica
Asignatura:
32031 - Investigación y Desarrollo de Medicamentos
Créditos:
7.5
Curso:
1
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Prácticas: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Grupo 103: Catalán
Grupo 104: Inglés
Profesorado:
Elisabet Rosell Vives, Marc Güell Cargol, Alexandre Ripoll Vazquez, Maria Angeles Sierra Jimenez
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

Desde 2006 la UFP ofrece el Máster en Industria Farmacéutica y Biotecnológica, que es uno de los de mayor prestigio en su ámbito. El programa dura un curso académico y tiene como objetivo principal formar a los estudiantes en el ámbito de las empresas, o grupos de investigación, destinados a la investigación de medicamentos y productos biotecnológicos que serán utilizados en la prevención y el tratamiento de las enfermedades.

La enseñanza combina teoría en diferentes formatos: clases magistrales, seminarios formativos y seminarios de autoaprendizaje, durante la primera fase de trabajo en el aula. A partir de enero, se completa la formación con seis meses de prácticas en dedicación completa en empresas o instituciones del sector.

En la primera parte, el estudiante cursará dos asignaturas específicas: Investigación y Desarrollo de Medicamentos (IDM) y Biotecnología Farmacéutica (BTF). Las dos asignaturas se complementan entre ellas y la evaluación se hace conjunta. El estudiante para complementar su formación deberá elegir una asignatura optativa.

Competencias asociadas

Competencias específicas a alcanzar


Las competencias de conocimientos específicos de estas asignaturas son:

    Analizar las principales características de las industrias farmacéuticas y biotecnológicas
    Establecer los principios de fabricación industrial de las especialidades farmacéuticas
    Conocer los retos y las posibilidades de la investigación farmacéutica
    Conocer las características la investigación preclínica y clínica
    Familiarizarse con los procesos de patentes, de registro, de calidad, que intervienen en el desarrollo de un fármaco
    Obtener el conocimiento del proceso de investigación y desarrollo

Competencias metedológicas:

    Formular hipótesis de trabajo basándose en antecedentes bibliográficos y experimentales
    Aprender la dinámica del trabajo en grupo
    Aprender los elementos básicos de la comunicación
    Aplicar los conocimientos de investigación de la información a una situación real
    Aprender a aplicar elementos de decisión a situaciones específicas

Competencias de actitud:

    Establecer el primer contacto con el mundo de la investigación, la industria privada y el mundo sanitario
    Aprender los principios bioéticos del funcionamiento laboral
    Conocer el principio de cultura de empresa y de investigación

Las competencias generales y básicas que deben alcanzar los estudiantes del Master están en sintonía con las presentes en la actual legislación:


CB6 - Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y / o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.
CB7 - Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
CB8 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
CB9 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.
CB10 - Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que habrá de ser en gran medida autodirigido o autónomo.

Resultados del aprendizaje

Objetivos Generales:

El proyecto docente de la actividad pretende:

- Dotar a los estudiantes de los conocimientos generales sobre los procesos farmacéuticos y biotecnológicos aplicados a la investigación en las empresas farmacéuticas y biotecnológicas, asi como de la investigación biomédica
- Debatir los compromisos éticos que pueden plantearse en un entorno de investigación y desarrollo de productos de elevada importancia social
- Presentar las diferentes figuras profesionales en las que los graduados universitarios pueden optar dentro del sector
- Facilitar la adquisición de competencias transversales esenciales en los procesos de comunicación de la industria biofarmacéutica

Objetivos específicos:

Durante el proceso docente, los alumnos tendrán el material específico de cada tema a su disposición (mediante el Aula global).

En algunos temas específicos, los estudiantes deberán contribuir con el trabajo de los seminarios de autoaprendizaje, exponiendo al resto de compañeros los ejemplos trabajados.

 

Objetivos de Desarrollo Sostenible

Desde el Master queremos contribuir y concienciar para cumplir los objetivos:

  • ODS 3: Salud y bienestar. Garantizar una vida sana y promover el bienestar para todas y todos en todas las edades

  • ODS 4:Educación de calidad. Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos

  • ODS 5:Igualdad de género. Lograr la igualdad entre los géneros y empoderar a todas las mujeres y las niñas

  • ODS 8:Trabajo decente y crecimiento económico. Promover el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos

  • ODS 9: Industria, innovación e infraestructura | Construir infraestructuras resilientes, promover la industrialización inclusiva y sostenible y fomentar la innovación

  • ODS 13:Acción por el clima. Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos

Para ello se trabajará también en adquirir las competencias transversales recomendadas por la UNESCO:

  • Competencia de pensamiento sistémico: las habilidades para reconocer y comprender las relaciones; para analizar los sistemas complejos; para pensar cómo están integrados los sistemas dentro de los distintos dominios y escalas; y para lidiar con la incertidumbre.

  • Competencia de anticipación: las habilidades para comprender y evaluar múltiples escenarios futuros - el posible, el probable y el deseable; para crear visiones propias de futuro; para aplicar el principio de precaución; para evaluar las consecuencias de las acciones; y para lidiar con los riesgos y los cambios

  • Competencia normativa: las  habilidades para comprender y reflexionar sobre las normas y valores que subyacen en nuestras acciones; y para negociar los valores, principios, objetivos y metas de sostenibilidad en un contexto de conflictos de intereses y concesiones mutuas, conocimiento incierto y contradicciones

  • Competencia estratégica: las  habilidades para desarrollar e implementar de forma colectiva acciones innovadoras que fomenten la sostenibilidad a nivel local y más allá

  • Competencia de colaboración: las habilidades para aprender de otros; para comprender y respetar las necesidades, perspectivas y acciones de otros (empatía); para comprender, identificarse y ser sensibles con otros (liderazgo empático); para abordar conflictos en grupo; y para facilitar la resolución de problemas colaborativa y participativa

  • Competencia de pensamiento crítico: la habilidad para cuestionar normas, prácticas y opiniones; para reflexionar sobre los valores, percepciones y acciones propias; y para adoptar una postura en el discurso de la sostenibilidad

  • Competencia de autoconsciencia: la  habilidad para reflexionar sobre el rol que cada uno tiene en la comunidad local y en la sociedad (mundial); de evaluar de forma constante e impulsar las acciones que uno mismo realiza; y de lidiar con los sentimientos y deseos personales

  • Competencia integrada de resolución de problemas: la habilidad general para aplicar distintos marcos de resolución de problemas a problemas de sostenibilidad complejos e idear opciones de solución equitativa que fomenten el desarrollo sostenible, integrando las competencias antes mencionadas

 

Prerrequisitos

Para realizar el máster, los candidatos deben acreditar un título universitario reciente en disciplinas del ámbito de las ciencias de la salud. Excepcionalmente, el podrán ser graduados en disciplinas de ciencias básicas que acrediten los complementos de formación adecuados. Además, deben tener interés por la investigación biofarmacéutica en sus diferentes vertientes. Se reconocerán asimismo los méritos previos en el campo de la investigación médico-farmacéutica y la experiencia en el sector.

Documentación necesaria de admisión:

  • Título universitario oficial de grado (o el título de licenciado, ingeniero, en caso de las titulaciones extranjeras, el título equivalente otorgado por una institución de educación superior acreditada). Los ámbitos académicos de la titulación deberán ser: científico-naturales o de la salud. El perfil idóneo del participante del Máster Universitario en Industria Farmacéutica y Biotecnológica será aquel que tenga una licenciatura o un grado en Medicina, Farmacia, Biología, Biología humana, Bioquímica, Biotecnología, Ciencias Biomédicas, o Veterinaria.
  • Expediente académico de la formación oficial acreditada con la nota media de la universidad de origen.
  • Carta de motivación en castellano o catalán, en la que se exponga el interés por cursar el máster, de una extensión de entre 400 y 600 palabras.
  • Documento nacional de identidad o pasaporte

Documentación adicional:

  • acreditación nivel inglés, mínimo B2, preferentemente C1.
  • cartas recomendación. Se valorará especialmente una carta de profesor universitario y otra carta más profesional.
  • experiencia laboral / investigadora. Se valorará que el participante tenga experiencia de al menos un año en el área   biofarmacéutica tanto a nivel nacional como internacional (industrias privadas, compañías biotecnológicas, centros de investigación).
  • formación académica o profesional complementaria.

Contenidos

Clases magistrales asignatura Investigación y Desarrollo de Medicamentos (IDM)

Tema 1. Introducció.Reptes y estrategias en la investigación farmacéutica.

Tema 2. Evolución de los perfiles profesionales en la industria biofarmacéutica.

Tema 3. La investigación química aplicada al descubrimiento de medicamentos.

Tema 4. La investigación preclínica (I): del descubrimiento al desarrollo de fármacos.

Tema 5. La investigación preclínica (II): los estudios farmacocinéticos y de metabolismo

Tema 6. La investigación preclínica (III): los estudios toxicológicos.

Tema 7. La investigación clínica (I): aspectos históricos y bases del ensayo clínico. Diseño y metodología de los ensayos clínicos.

Tema 8. La investigación clínica (II): los ensayos clínicos en la práctica diaria.

Tema 9. Aspectos relevantes sobre las patentes en investigación de medicamentos.

Tema 10. Asuntos regulatorios: el registro de medicamentos.

Tema 11. Papel del marketing farmacéutico en el entorno de la investigación de nuevos medicamentos.

Tema 12. Farmacovigilancia en la investigación y comercialización de nuevos medicamentos

 

Seminarios de autoaprendizaje asignatura Investigación y Desarrollo de Medicamentos (IDM)

Seminario 1 COVID-19, una mirada ecológica y socioeconómica

Seminario 2 Medicamentos genéricos y estudios de bioequivalencia.

Seminario 3 Chanleges and pitfalls to use omics

Seminario 4.Microbiota

Seminario 5 Reflexiones sobre la comercialización de nuevos medicamentos: la salud no tiene precio pero tiene un coste.

Seminario 6 La información y la publicidad de medicamentos.

Seminario 7 Las superbacterias, ¿a las puertas de una nueva pandemia?

 

Sesiones comunes de las dos asignaturas:

Aprendizaje basado en problemas:

Caso nº1. Una carrera contaminada y sin doctorado
Caso nº2. Nuevo perro, gatos viejos, problemas para todos ellos.
Caso nº3. El colibacilo que cambió el mundo.


Sesiones especiales / Talleres:

Sesión / taller especial sobre Gestión del talento y la marca personal.
Sesión / Taller: cómo hacer mi CV
Sesión especial Informativa sobre las prácticas
Sesiones especial presentación empresas
Sesión especial de biocinema

Metodología docente

Clases magistrales:

Las asignaturas "Investigación y Desarrollo de los Medicamentos" y "Biotecnología Farmacéutica" son asignaturas obligatorias del Máster de Industria Farmacéutica y Biotecnológica. Cada una tiene 7,5 créditos ECTS y se imparte en el primer trimestre. Las actividades docentes serán impartidas por un núcleo de profesores de la UPF y un conjunto de profesores invitados del ámbito profesional del máster. La coordinación de las asignaturas se encuentra a cargo de Àngels Sierra Jimenez y Elisabet Rosell i Vives.

Seminarios de autoaprendizaje:

Los estudiantes en grupos de 4-5 participantes deberán preparar al resto de compañeros los doce temas teóricos siguientes bajo la coordinación y moderación de un tutor responsable. La documentación guía de cada seminario se entregará con una semana antelación, el seminario durará dos horas como máximo y posteriormente se entregará, también en una semana, el informe que constituirá parte evaluable de la asignatura.

Sesiones de aprendizaje basado en problemas (ABP)

Se han programado un total de 9 sesiones de ABP repartidas en tres casos que tendrán una duración de tres sesiones cada uno de ellos. Cada sesión constará de una tutoría de dos horas impartida por los profesores  en cuatro grupos reducidos de estudiantes. Además de las 2 horas de tutoría, cada sesión implicará un trabajo adicional en grupos e individual de los propios estudiantes sin tutor. Se utilizarán recursos docentes innovadores para involucrar más a los alumnos.

Talleres:

Se realizarán talleres especiales que completarán la formación de los estudiantes y los ayudarán a alcanzar sus competencias más transversales. Uno de los talleres será realizado por egresados ​​que explicarán su experiencia profesional para ayudar a los estudiantes a definir su área de interés.

Biocinema:

A partir de una película comercial organizará un debate con grupo bajo la supervisión de un profesor

Evaluación

La evaluación de esta asignatura se hará de manera conjunta con la de la asignatura Biotecnología Farmacéutica.

Características de la evaluación de la asignatura

La evaluación consta de cinco instrumentos:

Evaluación continua:

Se considera muy importante la asistencia, actitud y participación en las sesiones de ABP y en los seminarios de autoaprendizaje durante todo el trimestre. Por este motivo, evaluarán estas por cada estudiante de forma individualizada de modo que en su conjunto contribuirá en un 30% a la nota total en las siguientes proporciones:
        - Asistencia, participación y valoración informes de las sesiones de ABP: 20%.
        - Asistencia, participación y valoración de informes de los seminarios de autoaprendizaje: 15%.
    

Evaluación final:

  1.  Preguntas de elección múltiple en una prueba de evaluación (prueba test) que se convocará al final del trimestre. Se hará énfasis en el conocimiento factual y contribuirán en un 35% en la nota.
  2. Caso de ABP: Planteamiento y resolución de un caso simplificado de ABP en una prueba de evaluación (prueba de ensayo) que se convocará al final del trimestre. Los estudiantes deberán leer y analizar un caso de ABP en el formato habitual de las actividades mencionadas en la sección anterior. Se evaluará la capacidad analítica del estudiante, el planteamiento de las situaciones y la resolución de una de ellas elegida por el alumno. Contribuirá en un 15% en la nota.
  3. Análisis de un artículo publicado en una prueba de evaluación (prueba de ensayo) que se convocará al final del trimestre. Los estudiantes deberán leer y analizar un artículo científico, que les será entregado una semana antes, a fin de evaluar la integración de los conocimientos adquiridos y la capacidad de lectura crítica. Se pedirá que respondan a una serie de preguntas cortas, tanto sobre la asignatura reflejadas en la publicación como sobre los temas propios del artículo. Contribuirá en un 15% en la nota.



Criterios de superación y calificaciones cualitativas

Para superar la asignatura, el estudiante debe participar en las actividades programadas y debe obtener una nota mínima de 5. Una nota de 7 dará lugar a la calificación de notable y la de 9 a excelente. En su caso, al mejor estudiante se le puede reconocer con una matrícula de honor (una por asignatura).

 

Bibliografía y recursos de información

BIBLIOGRAFÍA RECOMENDADA:

  1. Abbas AK, Lichtman AH , Pillai S. Cellular and Molecular Immunology. 9 edición .Elsevier Saunders, 2021
  2. Aiache JM, Aiache S, Renoux R. Introducción al estudio del medicamento. Barcelona: Masson, 1996.
  3. Alghabban A. Pharmaceutical medicine dictionary. Edinburg: Churchill-Livingstone, 2001.
  4. Aulton ME, dir. Farmacia. La ciencia del diseño de las formas farmacéuticas. 2ª ed. Madrid: Elsevier, 2004.
  5. Baños JE, Brotons C, Farré M. Glosario de investigación clínica y epidemiológica. Barcelona: Fundació Dr. Antonio Esteve, 1999.
  6. Baños JE, Farré M. Principios de farmacología clínica. Barcelona: Masson, 2002
  7. Bartfai T, Lees GV. Drug discovery. From bedside to Wall Street. Amsterdam: Elsevier, 2006.
  8. Blass BE. Basic principles of drug discovery and development. London: Academic Press, Elsevier, 2015.
  9. Bosch F, Baños JE, Cobos A. Diccionari de recerca clínica de medicaments. Barcelona: Termcat i Fundació Dr. Antoni Esteve, 2014.
  10. Bosch F, Erill S, ed. From clinical research to clinical pharmacology. Pharmacotherapy Revisited: An Esteve Foundation Series, Vol. 7. Barcelona: Prous Science; 2006.
  11. Bravo Díaz, L. Farmacognosia. Madrid: Elsevier, 2003.
  12. Brunton LL, Lazo JS, Parker KL. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  13. Chin JY. Practical Leadership for Biopharmaceutical Executives. Woodhead publishing, 2012.
  14. Cook AG. Forecasting for the pharmaceutical industry. Surrey: Gower Publishing, 2015.
  15. Dal-Re R, Carné X, Gracia D. Luces y sombras en la investigación clínica. Madrid: Triacastela; Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2013. 
  16. Doménech J, Martínez J, Plá JM. Biofarmacia y farmacocinética. Vol II. Barcelona: Síntesis, 1998.
  17. Edwards LD, Fox AW, Stonier PD. Principles and practice of pharmaceutical medicine. 3th ed. Oxford: Blackwell Publishing Ltd, 2011.
  18. Evans WC. Trease and Evans’ Pharmacognosy. London: WB Saunders, 1996.
  19. Flórez J, Armijo JA, Mediavilla A. Farmacología humana. 6ª ed. Barcelona: Elsevier Masson, 2013.
  20. Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics. Brunton L, Chabner B, Chabner BA, Knollman B. 12th ed. New York: McGraw-Hill; 2011.
  21. Griffin JP, Posner J, Barker GR. The Textbook of Pharmaceutical Medicine. 7th ed. Chichester: Wiley-Blackwell BMJ Books, 2013.
  22. Hernández Herrero G, Moreno González A, Zaragozá garcía F, Porras Chavarino A. Tratado de Medicina Farmacéutica. Madrid: Panamericana; 2011
  23. Kar A. Essentials of biopharmaceutics and pharmacokinetics. New Delhi: Elsevier, 2010.
  24. Laporte JR. Principios básicos de investigación clínica. 2ª ed. Barcelona: AstraZeneca; 2001. http://www.icf.uab.es/llibre/llibre.htm
  25. Rapport L, Lockwood B. Nutraceuticals. Londres: Pharmaceutical Press, 2002.
  26. Raviña E. The evolution of drug discovery. From traditional medicines to modern drugs. Weinheim: Wiley-VCH, 2011.
  27. Rogge MC, Taft DR. Preclinical Drug Development. 2nd ed. New York: Informa Healthcare, 2009.
  28. Samuelsson G. Drugs of natural origin. 4ª ed. Estocolm: Apotekarsocieteten, 1999.
  29. Sneader W. Drug discovery: a history. Chichester: Wiley; 2005.
  30. Spilker B. Guide to drug development. A comprehensive review and assessment. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins Health; 2009.
  31. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol I: Aspectos fundamentales de los sistemas farmacèuticos y operaciones básicas. Madrid: Síntesis, 1997.
  32. Vila JL. Tecnología farmacéutica. Vol II: Formas farmacéuticas. Madrid: Síntesis, 1997.
  33. Villar del Fresno AM. Farmacognosia general. Madrid: Síntesis, 1999.
  34. Vogel HG. Drug discovery and evaluation. Pharmacological assays. 2nd ed. Berlin: Springer-Verlag; 2002.
  35. William B. Coleman, Gregory J. Tsongalis. The Molecular Basis of Human Cancer. Second Edition. Springer-Verlag; 2016.