Curs Acadèmic:
2022/23
8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament
31144 - Literatura i Viatge
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
808 - Centre Màsters d'Humanitats del Departament d'Humanitats
Estudi:
8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament
Assignatura:
31144 - Literatura i Viatge
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Català |
| Seminari: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
Professorat:
Maria Dasca Batalla
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Presentació
Què és l'espai? Quin paper té l'espai en les nostres representacions de la realitat i en el coneixement que n'inferim? L'objectiu d'aquest curs és respondre aquestes preguntes tot aprofundint en l'anàlisi d'una sèrie d'obres literàries contemporànies.
Partint de la selecció de diversos textos teòrics (centrats en la representació de la perifèria i la frontera, el paper de la memòria en la construcció d’una identitat espacial, la relació entre l’espai urbà, rural i rururbà, l’impacte de l’ecologia en la configuració del lloc, i la concepció del mapa i del territori), cada sessió s’organitzarà a partir del diàleg que aquests textos estableixen amb obres literàries i artístiques concretes, on l’espai sigui un element rellevant.
El curs partirà d’una orientació clarament interdisciplinària i comparativa: els estudiants hauran de demostrar la seva perícia a l’hora de fer connexions entre els textos (teòrics i creatius) i les imatges (fotografies, pel·lícules i curtmetratges) i hauran de familiaritzar-se amb teories i conceptes provinents d’àrees interdisciplinàries com la geocrítica, les humanitats verdes o l’ecocrítica.
Objectius formatius
Aquest curs ha estat seleccionat pel programa de recerca EDvolució 2022/2023. Per aquest motiu, aquest programa és provisional i pot ser objecte de modificació al llarg del curs.
L’assignatura té els següents objectius:
1. Potenciar la reflexió sobre el procés d’aprenentatge i el procés de recerca.
2. Desenvolupar l’esperit crític i l’interès per la cultura.
3. Adquirir i consolidar una metodologia de recerca i d’anàlisi.
4. Millorar les habilitats comunicatives (escrites i orals) i l’ús correcte dels recursos digitals.
5. Vincular la reflexió teòrica i especulativa amb la participació en experiències culturals concretes, que tinguin a veure amb els autors o temes abordats durant el curs.
6. Impulsar l’autonomia en l’aprenentatge i en la recerca.
7. Desvetllar la sensibilitat per l’entorn social i la consciència ciutadana (aquest punt es pot vincular amb l’adopció –com a eix transversal de tot el curs– de la perspectiva de gènere).
Tasques que permetran el desenvolupament dels objectius del curs:
Aquests set objectius es treballaran a partir de les següents tasques avaluables:
- La lectura (abans de les classes teòriques i de seminari) dels materials que seran objecte d’anàlisi en cada sessió. Les classes de seminari se centraran en la discussió dels materials objecte de la sessió. Dos o tres estudiants hauran de preparar unes preguntes sobre el contingut dels materials, a classe les formularan i organitzaran el debat amb la resta de la classe. Per tal de dinamitzar la sessió, caldrà que introdueixen un element (un estudi de cas, un text, una imatge, etc.) que no es tracti en els materials, però que pugui relacionar-s’hi. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 2, 4 i 7 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 10%.
- La redacció de dues entrades en el blog de l’assignatura, on l’estudiant/a reflexioni sobre la preparació i el material de les classes teòriques i sobre el contingut d’una activitat cultural (no programada en l’assignatura) que es pugui relacionar amb el temari. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 1, 2, 5 i 7 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 20%.
- Al final del curs cada alumne/a haurà de presentar un treball escrit de 10-12 pàgines (bibliografia i apèndixs al marge), centrat en una de les temàtiques espacials que es tractaran en el curs. El treball ha de tenir l’estructura pròpia d’un treball de recerca (ha de contenir els següents apartats: introducció, objectius, marc teòric, anàlisi, conclusions i bibliografia) i ha de tractar amb originalitat i de manera interdisciplinària el tema escollit. Tot i que el punt de partida de la recerca ha de ser una temàtica o una problemàtica espacial, l’estudiant/a ha de ser capaç de vincular aquesta temàtica/problemàtica a l’anàlisi d’un text, imatge o vídeo concret, la selecció del qual ha de ser justificada a l’inici. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 2, 3, 4 i 6 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 70%.
Competències associades
Competències generals:
- CB6. Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
- CB7. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- CB8. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Competències transversals:
- CT1. Capacitat de crítica i d’autocrítica.
- CT2. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- CT3. Capacitat de relacionar de manera informada coneixements propis de diferents àmbits i disciplines.
Competències específiques:
- CE1. Aprofundir en el coneixement d'una especialitat, com són la literatura, l'art i el pensament, i desenvolupar alhora una visió transversal.
- RA1. Reconèixer els models teòrics que descriuen les interaccions sistèmiques entre literatura, art i pensament, així com les seves manifestacions pràctiques.
- RA2. Dominar instruments de reflexió, d’anàlisi i d’interpretació propis de la formació avançada en les disciplines humanístiques.
- RA3. Mostrar coneixements de la producció cultural.
- CE2. Que els estudiants hagin demostrat capacitat per relacionar diferents discursos culturals tant des d'una perspectiva contemporània com històrica.
- RA1. Analitzar productes artístics procedents de diferents tradicions culturals.
- CE3. Elaborar anàlisis comparatives amb aportacions significatives de la literatura, l'art i el pensament.
- RA1. Presentar una visió crítica de les orientacions principals de la disciplina i la seva història amb exemples pràctics.
- RA2. Dominar les relacions entre literatura i arts visuals, i en general els problemes plantejats per correspondència i intercanvi entre discursos verbals i visuals en la cultura actual.
- CE4. Que els estudiants mostrin capacitat de reflexió, d’anàlisi i d’interpretació de fenòmens culturals.
- RA1. Reflexionar sobre les preguntes i els corrents més importants en el moment actual relacionats amb la disciplina.
- RA2. Analitzar i interpretar els problemes de fenomenologia aplicats als estudis propis de la disciplina.
- RA3. Aplicar habilitats interdisciplinàries per aprofundir en la interpretació d'un fenomen cultural.
- CE5. Que els estudiants hagin demostrat un ús rigorós de mètodes d'investigació per a l'elaboració d'un projecte de recerca que aporti aspectes originals en l'anàlisi d'una temàtica rellevant en el camp dels estudis avançats en humanitats.
- RA3. Dominar els conceptes, les tècniques i els mètodes de treball propis de la disciplina.
Resultats de l'aprenentatge
Objectius de Desenvolupament Sostenible
L’assignatura es pot relacionar amb els següents objectius de desenvolupament sostenible:
1. Fi de la pobresa.
3. Salut i benestar.
4. Educació de qualitat.
10. Reducció de les desigualtats.
13. Acció climàtica.
Aquests objectius es tenen en compte en el plantejament de l'assignatura. Al llarg del curs es forniran eines per interpretar la relació amb l’espai des d’una perspectiva social i comparativa, amb l'objectiu de despertar la sensibilitat cap a problemàtiques globals com la pobresa, la salut, l'accés a l'educació i l'emergència climàtica. En l’anàlisi dels textos (procedents de cultures literàries diferents) es tindran en compte els vincles que hi ha entre l’espacialitat i el context social, econòmic i cultural en què produeix cada text.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits.
Continguts
Atenció: aquests continguts poden ser objecte de modificació.
1. Literatura i espai (Quim Monzó)
2. Centralitats i perifèries (Xuan Bello)
3. Espai, toponímia i varietat lingüística (Perejaume, Robert Macfarlane)
4. Lloc i memòria (Rafael Chirbes, Francesc Serés, Olga Tukarczuk)
5. La ciutat en femení (Mercè Ibarz)
6. L’espai natural (Víctor Català, Helen Macdonald, Irene Solà)
7. Rururbanitats (Vicenç Pagès Jordà, Toni Sala)
8. El mapa i el territori (Michel Houellebecq)
9. La frontera (Dino Buzzati, J. M.Coetzee)
10. Viatge i alteritat (Terenci Moix, Montserrat Roig)
Metodologia docent
Les classes plenàries combinaran una part d’exposició teòrica (a càrrec de la professora) amb una part d’aplicació pràctica, en què els estudiants hauran de fer petits exercicis de comentari i i discutir-los amb la resta del grup. Les classes de seminari se centraran, bàsicament, en les lectures que els estudiants hauran preparat a casa i que hauran d’explicar oralment.
Una part significativa de les classes (plenàries i de seminari) es basarà en la feina que l’estudiant/a farà prèviament ‒centrada, sobretot, en la lectura i en el visionat de vídeos, i en petits exercicis de documentació sobre conceptes o termes d’especial rellevància per a l’assignatura (com ara paisatge, rurà/urbà, no-lloc o heteroptopia). Això permetrà als alumnes guanyar confiança i els ajudarà a preparar el treball final (que ha estat concebut com l’exercici en el qual posaran a prova les competències adquirides).
El treball amb grups reduïts permetrà proporcionar una atenció personalitzada als alumnes, que afectarà, sobretot, l’avaluació. L’estudiant/a rebrà una valoració per escrit de totes les activitats avaluables, on s’especificaran, amb detall, quins han estat els punts forts i els punts febles de l’exercici. En la nota es valorarà especialment que l’estudiant desenvolupi una “veu pròpia” sobre el tema objecte d’anàlisi, que sigui fruit de la seva reflexió personal.
Es farà un ús intensiu de l’aula global, que serà la font principal d’informació per a l’estudiantat. Aquest plataforma serà el lloc on es penjaran tots els continguts i materials de l’assignatura, juntament amb orientacions generals sobre els textos i indicacions sobre on trobar material complementari o bibliografia referida als continguts de cada sessió. En moltes sessions s’oferirà l’opció d’escollir entre més d’un text, que l’alumne haurà de llegir detingudament. A més, també s’hi penjarà material complementari i recursos propedèutics, destinats a millorar les seves habilitats en la documentació, la interpretació i l’escriptura acadèmica. L’ús d’aquests recursos té com a finalitat estimular la curiositat de l’estudiant i ajudar-lo a pensar en possibles temes de recerca, que pugui desenvolupar en el treball final, en assignatures del segon i tercer trimestre, en el treball de fi de màster o en una possible tesi doctoral.
Avaluació
|
Avaluació
|
Recuperació
|
|
Activitat d’avaluació
|
Ponderació sobre la nota final
|
Recuperable / No recuperable
|
Ponderació sobre la nota final
|
Forma de recuperació
|
Requisits i observacions
|
|
Presentació oral en una classe de seminari (1)
|
10%
|
no
|
10%
|
|
|
|
Presentació escrita de dues entrades al blog (2)
|
20% (10%+10%)
|
sí
|
20%
(10% + 10%)
|
|
|
|
Presentació d’un treball escrit (3)
|
70%
|
sí
|
70%
|
Presentació d’un nou treball.
|
Per aprovar l’assignatura, cal aprovar el treball.
|
|
|
100%
|
|
100%
|
|
|
(1) Presentació oral de les lectures d’una classe de seminari i moderació del debat amb la resta de la classe. Exercici en grup.
(2) Presentació escrita de dues entrades al blog de l’assignatura, centrades en les lectures obligatòries. Exercici individual.
(3) Presentació d’un treball escrit, centrat en una de les temàtiques abordades durant el curs. El treball s’ha de basar en un text/obra literària no comentada a classe. Exercici individual.
Tractament dels casos de plagi
La normativa de la Facultat sobre el plagi considera que el plagi és una pràctica fraudulenta greu, que cal sancionar amb el suspens de l’exercici i amb el suspens de l'assignatura.
Si teniu dubtes sobre com citar d'un text, us recomanem que mireu aquest vídeo o els consulteu als teus professors.
Bibliografia i recursos d'informació
Bibliografia teòrica
Bachelard, Gaston (1958). La poétique de l’espace (París: Presses Universitaires de France).
Bou, Enric (2013). La invenció de l’espai: ciutat i viatge (València: Publicacions de la Universitat de València).
Collot, Michel (2014). Pour une géographie littéraire (París: Éditions Corti).
Garrard, Greg (2004). Ecocriticism (Londres/Nova York: Routledge).
Labrador Méndez, Germán (2013). ‘El precio del espacio: los desarrollos últimos del giro espacial en los estudios peninsulares y la producción de espacio en la España actual’, Revista Hispánica Moderna 66.2, 221-34.
Nogué, Joan (2010). Paisatge, territori i societat civil (València: 3 i 4).
Tally, Robert T. Jr. (2013). Spatiality (Londres/Nova York: Routledge).
Tally, Robert T. Jr. (ed.) (2017). The Routledge Handbook of Literature and Space (Londres/Nova York: Routledge).
Warf Barney and Santa Arias (ed.) (2009). The spatial turn: interdisciplinary approaches (Londres/Nova York: Routledge).
Westphal, Bertrand (ed.) (2000). La Géocritique mode d’emploi (Limoges: Presses de l’Université de Limoges).
Bibliografia complementària
S'anirà donant a mesura que s'expliquin els temes del programa.
Recursos didàctics
Es penjaran textos i es compartiran recursos a l'aula Moodle.