Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

31144 - Literatura i Viatge


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
808 - Centre Màsters d'Humanitats del Departament d'Humanitats
Estudi:
8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament
Assignatura:
31144 - Literatura i Viatge
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Maria Dasca Batalla
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Què és l'espai? Quin paper té l'espai en les nostres representacions de la realitat i en el coneixement que n'inferim? L'objectiu d'aquest curs és respondre aquestes preguntes tot aprofundint en l'anàlisi d'una sèrie d'obres literàries contemporànies. 

Partint de la selecció de diversos textos teòrics (centrats en la representació de la perifèria i la frontera, el paper de la memòria en la construcció d’una identitat espacial, la relació entre l’espai urbà, rural i rururbà, l’impacte de l’ecologia en la configuració del lloc, i la concepció del mapa i del territori), cada sessió s’organitzarà a partir del diàleg que aquests textos estableixen amb obres literàries i artístiques concretes, on l’espai sigui un element rellevant.

El curs partirà d’una orientació clarament interdisciplinària i comparativa: els estudiants hauran de demostrar la seva perícia a l’hora de fer connexions entre els textos (teòrics i creatius) i les imatges (fotografies, pel·lícules i curtmetratges) i hauran de familiaritzar-se amb teories i conceptes provinents d’àrees interdisciplinàries com la geocrítica, les humanitats verdes o l’ecocrítica. 

 

Objectius formatius

Aquest curs ha estat seleccionat pel programa de recerca EDvolució 2022/2023. Per aquest motiu, aquest programa és provisional i pot ser objecte de modificació al llarg del curs.

L’assignatura té els següents objectius:

1. Potenciar la reflexió sobre el procés d’aprenentatge i el procés de recerca.

2. Desenvolupar l’esperit crític i l’interès per la cultura.

3. Adquirir i consolidar una metodologia de recerca i d’anàlisi.

4. Millorar les habilitats comunicatives (escrites i orals) i l’ús correcte dels recursos digitals.

5. Vincular la reflexió teòrica i especulativa amb la participació en experiències culturals concretes, que tinguin a veure amb els autors o temes abordats durant el curs.

6. Impulsar l’autonomia en l’aprenentatge i en la recerca.

7. Desvetllar la sensibilitat per l’entorn social i la consciència ciutadana (aquest punt es pot vincular amb l’adopció –com a eix transversal de tot el curs– de la perspectiva de gènere).

 

Tasques que permetran el desenvolupament dels objectius del curs:

Aquests set objectius es treballaran a partir de les següents tasques avaluables:

  1. La lectura (abans de les classes teòriques i de seminari) dels materials que seran objecte d’anàlisi en cada sessió. Les classes de seminari se centraran en la discussió dels materials objecte de la sessió. Dos o tres estudiants hauran de preparar unes preguntes sobre el contingut dels materials, a classe les formularan i organitzaran el debat amb la resta de la classe. Per tal de dinamitzar la sessió, caldrà que introdueixen un element (un estudi de cas, un text, una imatge, etc.) que no es tracti en els materials, però que pugui relacionar-s’hi. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 2, 4 i 7 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 10%.
  2. La redacció de dues entrades en el blog de l’assignatura, on l’estudiant/a reflexioni sobre la preparació i el material de les classes teòriques i sobre el contingut d’una activitat cultural (no programada en l’assignatura) que es pugui relacionar amb el temari. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 1, 2, 5 i 7 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 20%.
  3. Al final del curs cada alumne/a haurà de presentar un treball escrit de 10-12 pàgines (bibliografia i apèndixs al marge), centrat en una de les temàtiques espacials que es tractaran en el curs. El treball ha de tenir l’estructura pròpia d’un treball de recerca (ha de contenir els següents apartats: introducció, objectius, marc teòric, anàlisi, conclusions i bibliografia) i ha de tractar amb originalitat i de manera interdisciplinària el tema escollit. Tot i que el punt de partida de la recerca ha de ser una temàtica o una problemàtica espacial, l’estudiant/a ha de ser capaç de vincular aquesta temàtica/problemàtica a l’anàlisi d’un text, imatge o vídeo concret, la selecció del qual ha de ser justificada a l’inici. Aquesta activitat es relaciona amb els objectius 2, 3, 4 i 6 de l’assignatura. Percentatge de la nota final: 70%.

Competències associades

Competències generals:

 

  • CB6. Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
  • CB7. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • CB8. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

 

 

Competències transversals:

 

  • CT1. Capacitat de crítica i d’autocrítica.
  • CT2. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • CT3. Capacitat de relacionar de manera informada coneixements propis de diferents àmbits i disciplines.

 

 

Competències específiques:

 

  • CE1. Aprofundir en el coneixement d'una especialitat, com són la literatura, l'art i el pensament, i desenvolupar alhora una visió transversal.
    • RA1. Reconèixer els models teòrics que descriuen les interaccions sistèmiques entre literatura, art i pensament, així com les seves manifestacions pràctiques.
    • RA2. Dominar instruments de reflexió, d’anàlisi i d’interpretació propis de la formació avançada en les disciplines humanístiques.
    • RA3. Mostrar coneixements de la producció cultural.

 

  • CE2. Que els estudiants hagin demostrat capacitat per relacionar diferents discursos culturals tant des d'una perspectiva contemporània com històrica.
    • RA1. Analitzar productes artístics procedents de diferents tradicions culturals.

 

  • CE3. Elaborar anàlisis comparatives amb aportacions significatives de la literatura, l'art i el pensament.
    • RA1. Presentar una visió crítica de les orientacions principals de la disciplina i la seva història amb exemples pràctics.
    • RA2. Dominar les relacions entre literatura i arts visuals, i en general els problemes plantejats per correspondència i intercanvi entre discursos verbals i visuals en la cultura actual.

 

  • CE4. Que els estudiants mostrin capacitat de reflexió, d’anàlisi i d’interpretació de fenòmens culturals.
    • RA1. Reflexionar sobre les preguntes i els corrents més importants en el moment actual relacionats amb la disciplina.
    • RA2. Analitzar i interpretar els problemes de fenomenologia aplicats als estudis propis de la disciplina.
    • RA3. Aplicar habilitats interdisciplinàries per aprofundir en la interpretació d'un fenomen cultural.

 

  • CE5. Que els estudiants hagin demostrat un ús rigorós de mètodes d'investigació per a l'elaboració d'un projecte de recerca que aporti aspectes originals en l'anàlisi d'una temàtica rellevant en el camp dels estudis avançats en humanitats.
    • RA3. Dominar els conceptes, les tècniques i els mètodes de treball propis de la disciplina.

Resultats de l'aprenentatge

  

Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’assignatura es pot relacionar amb els següents objectius de desenvolupament sostenible:

1. Fi de la pobresa.

3. Salut i benestar.

4. Educació de qualitat.

10. Reducció de les desigualtats.

13. Acció climàtica.

 

Aquests objectius es tenen en compte en el plantejament de l'assignatura. Al llarg del curs es forniran eines per interpretar la relació amb l’espai des d’una perspectiva social i comparativa, amb l'objectiu de despertar la sensibilitat cap a problemàtiques globals com la pobresa, la salut, l'accés a l'educació i l'emergència climàtica. En l’anàlisi dels textos (procedents de cultures literàries diferents) es tindran en compte els vincles que hi ha entre l’espacialitat i el context social, econòmic i cultural en què produeix cada text.

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.

Continguts

Atenció: aquests continguts poden ser objecte de modificació.

 

1. Literatura i espai (Quim Monzó)

2. Centralitats i perifèries (Xuan Bello)

3. Espai, toponímia i varietat lingüística (Perejaume, Robert Macfarlane)

4. Lloc i memòria (Rafael Chirbes, Francesc Serés, Olga Tukarczuk)

5. La ciutat en femení (Mercè Ibarz)

6. L’espai natural (Víctor Català, Helen Macdonald, Irene Solà)

7. Rururbanitats (Vicenç Pagès Jordà, Toni Sala)

8. El mapa i el territori (Michel Houellebecq)

9. La frontera (Dino Buzzati, J. M.Coetzee)

10. Viatge i alteritat (Terenci Moix, Montserrat Roig)

Metodologia docent

Les classes plenàries combinaran una part d’exposició teòrica (a càrrec de la professora) amb una part d’aplicació pràctica, en què els estudiants hauran de fer petits exercicis de comentari i i discutir-los amb la resta del grup. Les classes de seminari se centraran, bàsicament, en les lectures que els estudiants hauran preparat a casa i que hauran d’explicar oralment.

Una part significativa de les classes (plenàries i de seminari) es basarà en la feina que l’estudiant/a farà prèviament ‒centrada, sobretot, en la lectura i en el visionat de vídeos, i en petits exercicis de documentació sobre conceptes o termes d’especial rellevància per a l’assignatura (com ara paisatge, rurà/urbà, no-lloc o heteroptopia). Això permetrà als alumnes guanyar confiança i els ajudarà a preparar el treball final (que ha estat concebut com l’exercici en el qual posaran a prova les competències adquirides).

 

El treball amb grups reduïts permetrà proporcionar una atenció personalitzada als alumnes, que afectarà, sobretot, l’avaluació. L’estudiant/a rebrà una valoració per escrit de totes les activitats avaluables, on s’especificaran, amb detall, quins han estat els punts forts i els punts febles de l’exercici. En la nota es valorarà especialment que l’estudiant desenvolupi una “veu pròpia” sobre el tema objecte d’anàlisi, que sigui fruit de la seva reflexió personal.

Es farà un ús intensiu de l’aula global, que serà la font principal d’informació per a l’estudiantat. Aquest plataforma serà el lloc on es penjaran tots els continguts i materials de l’assignatura, juntament amb orientacions generals sobre els textos i indicacions sobre on trobar material complementari o bibliografia referida als continguts de cada sessió. En moltes sessions s’oferirà l’opció d’escollir entre més d’un text, que l’alumne haurà de llegir detingudament. A més, també s’hi penjarà material complementari i recursos propedèutics, destinats a millorar les seves habilitats en la documentació, la interpretació i l’escriptura acadèmica. L’ús d’aquests recursos té com a finalitat estimular la curiositat de l’estudiant i ajudar-lo a pensar en possibles temes de recerca, que pugui desenvolupar en el treball final, en assignatures del segon i tercer trimestre, en el treball de fi de màster o en una possible tesi doctoral.

Avaluació

 

Avaluació

Recuperació

Activitat d’avaluació

Ponderació sobre la nota final

Recuperable / No recuperable

Ponderació sobre la nota final

Forma de recuperació

Requisits i observacions

 

Presentació oral en una classe de seminari (1)

10%

 

no

10%

 

 

Presentació escrita de dues entrades al blog (2)

20% (10%+10%)

20%

(10% + 10%)

 

 

Presentació d’un treball escrit (3)

70%

70%

Presentació d’un nou treball.

Per aprovar l’assignatura, cal aprovar el treball.

 

100%

 

100%

 

 

 

(1) Presentació oral de les lectures d’una classe de seminari i moderació del debat amb la resta de la classe. Exercici en grup.

(2) Presentació escrita de dues entrades al blog de l’assignatura, centrades en les lectures obligatòries. Exercici individual.

(3) Presentació d’un treball escrit, centrat en una de les temàtiques abordades durant el curs. El treball s’ha de basar en un text/obra literària no comentada a classe. Exercici individual.

 

Tractament dels casos de plagi

 

La normativa de la Facultat sobre el plagi considera que el plagi és una pràctica fraudulenta greu, que cal sancionar amb el suspens de l’exercici i amb el suspens de l'assignatura.  

Si teniu dubtes sobre com citar d'un text, us recomanem que mireu aquest vídeo o els consulteu als teus professors.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia teòrica

 

Bachelard, Gaston (1958). La poétique de l’espace (París: Presses Universitaires de France).

Bou, Enric (2013). La invenció de l’espai: ciutat i viatge (València: Publicacions de la Universitat de València).

Collot, Michel (2014). Pour une géographie littéraire (París: Éditions Corti).

Garrard, Greg (2004). Ecocriticism (Londres/Nova York: Routledge).

Labrador Méndez, Germán (2013). ‘El precio del espacio: los desarrollos últimos del giro espacial en los estudios peninsulares y la producción de espacio en la España actual’, Revista Hispánica Moderna 66.2, 221-34.

Nogué, Joan (2010). Paisatge, territori i societat civil (València: 3 i 4).

Tally, Robert T. Jr. (2013). Spatiality (Londres/Nova York: Routledge).

Tally, Robert T. Jr. (ed.) (2017). The Routledge Handbook of Literature and Space (Londres/Nova York: Routledge).

Warf Barney and Santa Arias (ed.) (2009). The spatial turn: interdisciplinary approaches (Londres/Nova York: Routledge).

Westphal, Bertrand (ed.) (2000). La Géocritique mode d’emploi (Limoges: Presses de l’Université de Limoges).

 

Bibliografia complementària

S'anirà donant a mesura que s'expliquin els temes del programa.

 

Recursos didàctics

Es penjaran textos i es compartiran recursos a l'aula Moodle.

 


Curso Académico: 2022/23

8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento

31144 - Literatura y Viaje


Teaching Guide Information

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
808 - Centro Másteres de Humanidades del Departamento de Humanidades
Estudio:
8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento
Asignatura:
31144 - Literatura y Viaje
Ámbito:
---
Créditos:
5.0
Curso:
1
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Profesorado:
Maria Dasca Batalla
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

Este curso de postgrado pretende ofrecer un panorama general de la literatura de viajes contemporánea con análisis de algunos autores y algunas obras que permitan una valoración comparada. El curso tendrá una concreción en diversos trabajos -individuales o de grupo-, que los alumnos expondrán durante las clases o presentarán por escrito a finales del curso.

 

Objetivos formativos

 

Con este curso se quiere dar al alumno de posgrado una visión global de la literatura de viajes contemporánea (siglos XIX y XX), y se pretende que el estudiante se familiarice con algunos de los textos más representativos de este género literario. Estudiarán preferentemente los autores más destacados del género en la literatura catalana de los dos últimos siglos (Verdaguer, Pla, Sagarra, A. Bertrana, Espinàs ...).

Competencias asociadas

 

Competencias generales:

 

  • CB6. Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación
  • CB7. Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio
  • CB8. Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios

 

 

Competencias transversales:

 

  • CT1. Capacidad de crítica y autocrítica
  • CT2. Capacidad de análisis y síntesis.
  • CT3. Capacidad de relacionar de manera informada conocimientos propios de distintos ámbitos y disciplinas.

 

 

Competencias específicas:

 

  • CE1. Profundizar en el conocimiento de una especialidad, como son la literatura, el arte y el pensamiento, a la vez que desarrollar una visión transversal.
    • RA1. Reconoce los modelos teóricos que describen las interacciones sistémicas entre literatura, arte y pensamiento, así como sus manifestaciones prácticas.
    • RA2. Domina instrumentos de reflexión, análisis e interpretación propios de la formación avanzada en las disciplinas humanísticas.
    • RA3. Muestra conocimientos de la producción cultural.

 

  • CE2. Que los estudiantes hayan demostrado capacidad para relacionar distintos discursos culturales tanto desde una perspectiva contemporánea como histórica.
    • RA1. Analiza productos artísticos procedentes de distintas tradiciones culturales.

 

  • CE3. Elaborar análisis comparativos con aportaciones significativas de la literatura, el arte y el pensamiento.
    • RA1. Presenta una visión crítica de las orientaciones principales de la disciplina y su historia con ejemplos prácticos.
    • RA2. Domina las relaciones entre literatura y artes visuales, y en general los problemas planteados por correspondencia e intercambio entre discursos verbales y visuales en la cultura actual.

 

  • CE4. Que los estudiantes muestren capacidad de reflexión, análisis e interpretación de fenómenos culturales.
    • RA1. Reflexiona sobre las preguntas y corrientes más importantes en el momento actual relacionados con la
    • RA2. Analiza e interpreta los problemas de fenomenología aplicados a los estudios propios de la disciplina.
    • RA3. Aplica habilidades interdisciplinarias para profundizar en la interpretación de un fenómeno cultural.

 

  • CE5. Que los estudiantes hayan demostrado un uso riguroso de métodos de investigación para la elaboración de un proyecto de investigación que aporte aspectos originales en el análisis de una temática relevante en el campo de los estudios avanzados en humanidades.
    • RA3. Domina los conceptos, técnicas y métodos de trabajo propios de la disciplina.

Contenidos

 

1. El viaje como género literario.

2. Italia y Grecia: de Goethe a Chateaubriand.

3. El viaje romántico: "ideas y sensaciones".

4. El exotismo y el pintoresco: el voyage en Oriente.

5. Los mares del Sur: entre el mito y la realidad.

6. El viaje a pie: otra forma de mirar.

Metodología docente

 

La asignatura tendrá 20 horas de enseñanza presencial con el grupo entero y el resto de las horas de contacto con el profesor se harán en grupos más pequeños y tutorías obligatorias. Además de las clases, el proceso de aprendizaje incluye lecturas, grupos de discusión y otras actividades formativas asignadas por el profesor.

Evaluación

La forma de evaluación de todas las asignaturas del máster es la evaluación continua. Según las normas académicas de los másters oficiales de la UPF, la evaluación continua debe basarse en un mínimo de tres fuentes de evaluación, pruebas o ejercicios realizados durante el período lectivo de clases. Por fuentes de evaluación se debe entender prácticas de seminarios, reseñas, informes de lectura, informes orales, esquemas o propuestas por trabajos, trabajos en equipo, etc. Convendrá que estas fuentes sean objetivables y estén documentadas. Se pueden añadir, además, otros criterios como la participación en las discusiones en clase. Debido a que la evaluación continua es aquella que se realiza durante el período lectivo, todos los materiales a evaluar en las asignaturas del máster tienen como plazo máximo de presentación el último día del período de exámenes del trimestre en que se imparte la asignatura, periodo establecido en el calendario académico de la UPF. Las normas académicas de los másters oficiales de la UPF establecen que hay una única convocatoria por curso académico para cada asignatura o actividad formativa.

Bibliografía y recursos de información

 

Es extensa, y orientativa. Se dará a clase en papel.

 

 

Lecturas recomendadas

 

JW Goethe: Viaje a Italia (Columna, 1996 / Zeta, 2009)

Stendhal: Roma, Nápoles y Florencia (Pre-Textos, 1999)

Heinrich Heine: Cuadros de viaje (Ediciones 62, 1983 / Gredos, 2003)

Bruce Chatwin, En la Patagonia (Península, 2014)

WG Sebald: Los anillos de Saturno (Anagrama, 2008)

 

Jacint Verdaguer, De Tánger a San Petersburgo (Tusquets, 2003)

Aurora Bertrana: Marruecos sensual y fanático (Columna, 2000)

Josep M. de Sagarra: La ruta azul (Tres y Cuatro, 2002)

Josep Pla: Week-end (de verano) en Nueva York (Destino, 1999)

Josep M. Espinàs: A pie por Murcia (La Campana, 2009)


Curso Académico: 2022/23

8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento

31144 - Literatura y Viaje


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
808 - Centro Másteres de Humanidades del Departamento de Humanidades
Estudio:
8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento
Asignatura:
31144 - Literatura y Viaje
Ámbito:
---
Créditos:
5.0
Curso:
1
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Profesorado:
Maria Dasca Batalla
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

Este curso de postgrado pretende ofrecer un panorama general de la literatura de viajes contemporánea con análisis de algunos autores y algunas obras que permitan una valoración comparada. El curso tendrá una concreción en diversos trabajos -individuales o de grupo-, que los alumnos expondrán durante las clases o presentarán por escrito a finales del curso.

 

Objetivos formativos

 

Con este curso se quiere dar al alumno de posgrado una visión global de la literatura de viajes contemporánea (siglos XIX y XX), y se pretende que el estudiante se familiarice con algunos de los textos más representativos de este género literario. Estudiarán preferentemente los autores más destacados del género en la literatura catalana de los dos últimos siglos (Verdaguer, Pla, Sagarra, A. Bertrana, Espinàs ...).

Competencias asociadas

 

Competencias generales:

 

  • CB6. Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación
  • CB7. Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio
  • CB8. Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios

 

 

Competencias transversales:

 

  • CT1. Capacidad de crítica y autocrítica
  • CT2. Capacidad de análisis y síntesis.
  • CT3. Capacidad de relacionar de manera informada conocimientos propios de distintos ámbitos y disciplinas.

 

 

Competencias específicas:

 

  • CE1. Profundizar en el conocimiento de una especialidad, como son la literatura, el arte y el pensamiento, a la vez que desarrollar una visión transversal.
    • RA1. Reconoce los modelos teóricos que describen las interacciones sistémicas entre literatura, arte y pensamiento, así como sus manifestaciones prácticas.
    • RA2. Domina instrumentos de reflexión, análisis e interpretación propios de la formación avanzada en las disciplinas humanísticas.
    • RA3. Muestra conocimientos de la producción cultural.

 

  • CE2. Que los estudiantes hayan demostrado capacidad para relacionar distintos discursos culturales tanto desde una perspectiva contemporánea como histórica.
    • RA1. Analiza productos artísticos procedentes de distintas tradiciones culturales.

 

  • CE3. Elaborar análisis comparativos con aportaciones significativas de la literatura, el arte y el pensamiento.
    • RA1. Presenta una visión crítica de las orientaciones principales de la disciplina y su historia con ejemplos prácticos.
    • RA2. Domina las relaciones entre literatura y artes visuales, y en general los problemas planteados por correspondencia e intercambio entre discursos verbales y visuales en la cultura actual.

 

  • CE4. Que los estudiantes muestren capacidad de reflexión, análisis e interpretación de fenómenos culturales.
    • RA1. Reflexiona sobre las preguntas y corrientes más importantes en el momento actual relacionados con la
    • RA2. Analiza e interpreta los problemas de fenomenología aplicados a los estudios propios de la disciplina.
    • RA3. Aplica habilidades interdisciplinarias para profundizar en la interpretación de un fenómeno cultural.

 

  • CE5. Que los estudiantes hayan demostrado un uso riguroso de métodos de investigación para la elaboración de un proyecto de investigación que aporte aspectos originales en el análisis de una temática relevante en el campo de los estudios avanzados en humanidades.
    • RA3. Domina los conceptos, técnicas y métodos de trabajo propios de la disciplina.

Contenidos

 

1. El viaje como género literario.

2. Italia y Grecia: de Goethe a Chateaubriand.

3. El viaje romántico: "ideas y sensaciones".

4. El exotismo y el pintoresco: el voyage en Oriente.

5. Los mares del Sur: entre el mito y la realidad.

6. El viaje a pie: otra forma de mirar.

Metodología docente

 

La asignatura tendrá 20 horas de enseñanza presencial con el grupo entero y el resto de las horas de contacto con el profesor se harán en grupos más pequeños y tutorías obligatorias. Además de las clases, el proceso de aprendizaje incluye lecturas, grupos de discusión y otras actividades formativas asignadas por el profesor.

Evaluación

La forma de evaluación de todas las asignaturas del máster es la evaluación continua. Según las normas académicas de los másters oficiales de la UPF, la evaluación continua debe basarse en un mínimo de tres fuentes de evaluación, pruebas o ejercicios realizados durante el período lectivo de clases. Por fuentes de evaluación se debe entender prácticas de seminarios, reseñas, informes de lectura, informes orales, esquemas o propuestas por trabajos, trabajos en equipo, etc. Convendrá que estas fuentes sean objetivables y estén documentadas. Se pueden añadir, además, otros criterios como la participación en las discusiones en clase. Debido a que la evaluación continua es aquella que se realiza durante el período lectivo, todos los materiales a evaluar en las asignaturas del máster tienen como plazo máximo de presentación el último día del período de exámenes del trimestre en que se imparte la asignatura, periodo establecido en el calendario académico de la UPF. Las normas académicas de los másters oficiales de la UPF establecen que hay una única convocatoria por curso académico para cada asignatura o actividad formativa.

Bibliografía y recursos de información

 

Es extensa, y orientativa. Se dará a clase en papel.

 

 

Lecturas recomendadas

 

JW Goethe: Viaje a Italia (Columna, 1996 / Zeta, 2009)

Stendhal: Roma, Nápoles y Florencia (Pre-Textos, 1999)

Heinrich Heine: Cuadros de viaje (Ediciones 62, 1983 / Gredos, 2003)

Bruce Chatwin, En la Patagonia (Península, 2014)

WG Sebald: Los anillos de Saturno (Anagrama, 2008)

 

Jacint Verdaguer, De Tánger a San Petersburgo (Tusquets, 2003)

Aurora Bertrana: Marruecos sensual y fanático (Columna, 2000)

Josep M. de Sagarra: La ruta azul (Tres y Cuatro, 2002)

Josep Pla: Week-end (de verano) en Nueva York (Destino, 1999)

Josep M. Espinàs: A pie por Murcia (La Campana, 2009)