Consulta de Guies Docents

Curs Acadèmic: 2022/23

8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

30752 - Iniciació a la Recerca Doctoral

Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:

2022/23

Centre acadèmic:

808 - Centre Màsters d'Humanitats del Departament d'Humanitats

Estudi:

8081 - Màster Universitari en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

Assignatura:

30752 - Iniciació a la Recerca Doctoral

Àmbit:

---

Crèdits:

5.0

Curs:

Idiomes de docència:

Teoria:	Grup 1: Català
Seminari:	Grup 101: Català
	Grup 102: Català

Professorat:

Pere Gifra Adroher

Periode d'Impartició:

Primer trimestre

Horari:

Anar a la consulta d'Horaris

Presentació

Aquesta assignatura té com a objectiu introduir els i les estudiants en els procediments de recerca documental i en la resolució de problemes d'ordre metodològic que es plantegen durant el procés d'elaboració d'una investigació acadèmico-científica en l'àmbit de les disciplines humanístiques, des de l'acotació del tema fins a la formulació escrita dels resultats. Es presentaran les principals fases de l'elaboració d'un treball d'investigació a partir d'exemples i consells pràctics. Les explicacions es complementaran amb exercicis, seminaris i activitats formatives en competències informacionals. La docència es realitzarà sobretot en català, però també s'utilitzarà el castellà en algunes de les sessions amb persones convidades. A l'hora d'elaborar i presentar els treballs o les presentacions orals els estudiants poden optar pel català, el castellà o l'anglès. La docència d'aquesta assignatura serà presencial sempre que les circumstàncies ho permetin. En cas d'afectacions per covid 19, el professor realitzarà les modificacions pertinents al pla i a la metodologia docents a fi de facilitar el màxim compliment dels objectius de l'assignatura.

Competències associades

Competències generals:

• Aportació de coneixements originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees en un context d'investigació.
• Capacitat de comunicar conclusions, coneixements i argumentacions davant de públics especialitzats i no especialitzats.
• Obtenció d'habilitats d'aprenentatge que permetin continuar estudiant en gran mesura de forma autònoma.

Competències transversals:

• Desenvolupar la capacitat de crítica i autocrítica.
• Millorar les capacitats d'anàlisi i síntesi.
• Relacionar coneixements propis de diferents disciplines.
• Augmentar el grau d'autoconsciència crítica i el nivell d'autoexigència.

Competències específiques:

• Aprofundir en el coneixement d'una especialitat (literatura, art pensament) i alhora desenvolupar una visió transversal.
• Reconèixer els models teòrics que descriuen les interaccions sistèmiques entre literatura, art i pensament, així com les seves manifestacions pràctiques.
• Dominar instruments de reflexió, anàlisi i interpretació propis de la formació avançada en les disciplines humanístiques.
• Mostrar coneixements de la producció cultural.
• Elaborar anàlisis comparatives amb aportacions significatives de la literatura, l'art i el pensament.
• Presentar una visió crítica de les orientacions principals de la disciplina i la seva història amb exemples pràctics.
• Mostrar capacitat de reflexió, anàlisi i interpretació de fenòmens culturals.
• Reflexionar sobre les línies d'investigació més avançades en el moment actual relacionades amb la disciplina
• Demostrar un ús rigorós de mètodes d'investigació per a l'elaboració d'un projecte d'investigació que aporti aspectes originals en l'anàlisi d'una temàtica rellevant en el camp dels estudis avançats en humanitats.
• Dominar els conceptes i mètodes de treball propis de la disciplina.

Resultats de l'aprenentatge

- L'objectiu formatiu principal d'aquesta assignatura és que els estudiants coneguin les fases de l'elaboració d'un treball d'investigació i posin en pràctica els coneixements adquirits mitjançant l'elaboració d'un projecte de treball que serà avaluat.

- Els estudiants aprendran models i tècniques de lectura, escriptura i recerca acadèmica utilitzats en les Humanitats.

- En els seminaris els estudiants rebran formació sobre temes específics.

- Els estudiants adquiriran competències informacionals per a la recerca en Humanitats, sabran localitzar els recursos de recerca especialitzada disponibles en biblioteques (repositoris, cercadors, bases de dades, guies temàtiques), aprendran a utilitzar un programa de gestió bibliogràfica (Mendeley) i es familiaritzaran amb els diferents tipus de publicacions científiques.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

#Educació de qualitat

#Igualtat de gènere

#Acció per al clima

Continguts

1. La investigació en matèries humanístiques. Qüestions de mètode, línies d'investigació i interdisciplinarietat.

2. Com identificar l'objecte d'estudi, triar la metodologia a seguir i elaborar un pla de treball

3. El procés de selecció i tractament dels documents. Tipologia de les fonts. Recursos per a la recerca bibliogràfica:

- Sessió formativa 1. Introducció general als recursos de la Biblioteca / CRAI per a la recerca en Humanitats

- Sessió formativa 2. Gestor de bibliografies: Mendeley

4. Com disposar dels materials: estructura del treball i redacció definitiva

5. La difusió dels resultats de la investigació i la preparació de nous projectes

- Sessió formativa 3. La publicació científica i mantenir-se al dia de la informació científica

Metodologia docent

L'assignatura consisteix en vint hores d'ensenyament presencial amb tot el grup i la resta de les hores correspondran a seminaris amb la meitat del grup i tutories individuals. A més de les classes, el procés d'aprenentatge inclou lectures, grups de discussió, sessions formatives a càrrec del personal de la biblioteca i altres activitats formatives assignades pel professor.

Avaluació

La qualificació final d'aquesta assignatura s'obtindrà a partir de la mitjana corresponent a 3 exercicis vinculats als seminaris (cadascun representarà un 25% de la nota final), així com l'assistència i participació en les 3 sessions formatives (5% cada sessió ) i les classes (10%).

* Perquè els exercicis siguin qualificats, cal participar en els seminaris (no s'acceptaran si no s'ha assistit al seminari corresponent). Els exercicis es presentaran oralment durant la sessió o es lliuraran al final. No s'acceptaran fora de termini.

* Perquè l'assistència i la participació a classe sigui qualificada, cal assistir a un 80% de les sessions.

[Aquest sistema de qualificacions es podria veure lleugerament alterat segons l'afectació que el covid-19 pugui tenir sobre la docència presencial. En cas de canvis, s'informaria amb prou antelació als estudiants mitjançant l'Aula Global]

Bibliografia i recursos d'informació

Berry, Ralph. The Research Project: How to Write It. 5^th ed. London & New York: Routledge, 2005.

Beaud, Michel. L'art de la thèse: comment préparer et rédiger une thèse de doctorat, un mémoire de DEA ou de maîtrise ou tout autre travail universitaire. Paris: La Découverte, 1997.

Cervera Rodríguez, Ángel. Cómo elaborar trabajos académicos y científicos. Madrid: Alianza Editorial, 2019.

Colobrans, Jordi. El doctorando organizado: la gestión del conocimiento aplicada a la investigación. Zaragoza: Mira Editores, 2001.

Dunleavy, Patrick, Authoring a PhD. How to plan, draft, write and finish a doctoral thesis or dissertation. London: Palgrave, Macmillan, 2003

Eco, Umberto, Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. 6a ed. Barcelona: Gedisa, 2009 (original 1977).

Icart Isern, M. Teresa; Fuentelsaz Gallego, Carmen; Pulpón Segura, Anna M. Elaboración y presentación de un proyecto de investigación y una tesina. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2001.

Martínez de Sousa, José, Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012

Mestres, Josep Maria et. al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial, 2009

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan, Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000

Quesada, José, Redacción y presentación del trabajo intelectual: Tesinas, Tesis doctorales, Proyectos, Memorias y Monografías. Madrid: Paraninfo, 1987

Rigo, Antonia; Gabriel Genescà, Tesis i treballs: Aspectes formals. Vic: Eumo, 2000

Sánchez, Jesús (coord.), Saber escribir. Madrid: Instituto Cervantes, 2006

Soriano, Ramón, Cómo se escribe una tesis. Córdoba: Berenice, 2008

Van Peer, Willie; F. Hakemulder; S. Zyngier, Scientific Methods for the Humanities. Amsterdam, Philadelphia: John Benjamins Publishing, 2012

Vinci, Daniele, Metodologia generale. Strumenti bibliografici, modelli citazionali e tecniche di scrittura per le scienze umanistiche. 9a ed. PFS University Press, 2014

Walker, Melissa, Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa, 2000

White, Barry, Mapping your thesis: the comprehensive manual of theory and techniques for masters and doctoral research. Victoria: Acer Press, 2011

Curso Académico: 2022/23

8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento

30752 - Iniciación a la Investigación Doctoral

Información del Plan Docente

Curso Académico:

2022/23

Centro académico:

808 - Centro Másteres de Humanidades del Departamento de Humanidades

Estudio:

8081 - Máster Universitario en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento

Asignatura:

30752 - Iniciación a la Investigación Doctoral

Ámbito:

---

Créditos:

5.0

Curso:

Idiomas de docencia:

Teoría:	Grupo 1: Catalán
Seminario:	Grupo 101: Catalán
	Grupo 102: Catalán

Profesorado:

Pere Gifra Adroher

Periodo de Impartición:

Primer trimestre

Horario:

Ir a la consulta de Horarios

Presentación

Esta asignatura tiene como objetivo introducir a los/las estudiantes en los procedimientos de búsqueda documental y en la resolución de problemas de orden metodológico que se plantean durante el proceso de elaboración de una investigación académico-científica en el ámbito de las disciplinas humanísticas, desde la acotación del tema hasta la formulación escrita de los resultados. Se presentarán las principales fases en la elaboración de un trabajo de investigación a partir de ejemplos y consejos prácticos. Las explicaciones se complementarán con ejercicios, seminarios y actividades formativas en competencias informativas. La docencia se realizará sobre todo en catalán, pero también se utilizará el castellano en algunas de las sesiones con personas invitadas. A la hora de elaborar y presentar los trabajos y las presentaciones orales los estudiantes pueden optar por el catalán, el castellano o el inglés. La docencia de esta asignatura será presencial siempre que las circunstancias lo permitan. En caso de afectaciones por covid-19, el profesor realizará las modificaciones pertinentes al plan y a la metodología docentes a fin de facilitar la máxima compleción de los objetivos de la asignatura.

Competencias asociadas

Competencias generales:

Aportación de conocimientos originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas en un contexto de investigación.
Capacidad de comunicar conclusiones, conocimientos y argumentaciones ante públicos especializados y no especializados.
Obtención de habilidades de aprendizaje que permitan continuar estudiando en gran medida de forma autónoma.

Competencias transversales:

Desarrollar la capacidad de crítica y autocrítica.
Mejorar las capacidades de análisis y síntesis.
Relacionar conocimientos propios de distintas disciplinas.
Aumentar el grado de autoconciencia crítica y el nivel de autoexigencia.

Competencias específicas:

Profundizar en el conocimiento de una especialidad (literatura, arte pensamiento) a la vez que desarrollar una visión transversal.
Reconocer los modelos teóricos que describen las interacciones sistémicas entre literatura, arte y pensamiento, así como sus manifestaciones prácticas.
Dominar instrumentos de reflexión, análisis e interpretación propios de la formación avanzada en las disciplinas humanísticas.
Mostrar conocimientos de la producción cultural.
Elaborar análisis comparativos con aportaciones significativas de la literatura, el arte y el pensamiento.
Presentar una visión crítica de las orientaciones principales de la disciplina y su historia con ejemplos prácticos.
Mostrar capacidad de reflexión, análisis e interpretación de fenómenos culturales.
Reflexionar sobre las líneas de investigación más avanzadas en el momento actual relacionadas con la disciplina
Demostrar un uso riguroso de métodos de investigación para la elaboración de un proyecto de investigación que aporte aspectos originales en el análisis de una temática relevante en el campo de los estudios avanzados en humanidades.
Dominar los conceptos y métodos de trabajo propios de la disciplina.

Resultados del aprendizaje

- El objetivo formativo principal de esta asignatura es que los estudiantes conozcan la fases en la elaboración de un trabajo de investigación y pongan en práctica los conocimientos adquiridos mediante la elaboración de un proyecto de trabajo que será evaluado.

- Los estudiantes aprenderán modelos y técnicas de lectura, escritura e investigación académica utilizados en las Humanidades.

- En los seminarios los estudiantes recibirán formación sobre temas específicos.

- Los estudiantes adquirirán competencias informacionales para la investigación en Humanidades, sabrán localizar los recursos de búsqueda especializada disponibles en bibliotecas (repositorios, buscadores, bases de datos, guías temáticas), aprenderán a utilizar un programa de gestión bibliográfica (Mendeley) y se familiarizarán con los diferentes tipos de publicaciones científicas.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

#Educación de calidad

#Igualdad de género

#Acción para el clima

Contenidos

1. La investigación en materias humanísticas. Cuestiones de método, líneas de investigación e interdisciplinariedad.

2. Cómo identificar el objeto de estudio, elegir la metodología a seguir y elaborar un plan de trabajo

3. El proceso de selección y tratamiento de los documentos. Tipología de las fuentes. Recursos para la búsqueda bibliográfica:

- Sesión formativa 1. Introducción general a los recursos de la Biblioteca / CRAI para la investigación en Humanidades

- Sesión formativa 2. Gestor de bibliografías: Mendeley

4. Cómo disponer los materiales: estructura del trabajo y redacción definitiva

5. La difusión de los resultados de la investigación y la preparación de nuevos proyectos

- Sesión formativa 3. La publicación científica y mantenerse al día de la información científica

Metodología docente

La asignatura consiste en veinte horas de enseñanza presencial con todo el grupo y el resto de las horas corresponderán a seminarios con la mitad del grupo y tutorías individuales. Además de las clases, el proceso de aprendizaje incluye lecturas, grupos de discusión, sesiones formativas a cargo del personal de la biblioteca y otras actividades formativas asignadas por el profesor.

Evaluación

La calificación final de esta asignatura se obtendrá a partir de la media correspondiente a 3 ejercicios vinculados a los seminarios (cada uno representará un 25% de la nota final), así como la asistencia y participación en las 3 sesiones formativas (5% cada sesión) y las clases (10%).

* Para que los ejercicios sean calificados, es necesario participar en los seminarios (no se aceptarán si no se ha asistido al seminario correspondiente). Los ejercicios se presentarán oralmente durante la sesión o se entregarán al final. No se aceptarán fuera de plazo.

* Para que la asistencia y la participación en clase sea calificada, es necesario asistir a un 80% de las sesiones.

[Este sistema de calificaciones podría verse ligeramente alterado según la afectación que el covid-19 pueda tener sobre la docencia presencial. En caso de realizar cambios, se informaría a los estudiantes con la suficiente antelación mediante el Aula Global]

Bibliografía y recursos de información