Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3363 - Grau en Medicina

26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
336 - Facultat de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
3363 - Grau en Medicina
Assignatura:
26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Pràctiques: Grup 101: Pendent
Grup 102: Català, Castellà
Grup 103: Pendent
Grup 104: Pendent
Seminari: Grup 101: Pendent
Grup 102: Pendent
Professorat:
Juan Pedro-Botet Montoya, Juan Albanell Mestres, Lucas Ilzarbe Sanchez, Andres Ozaita Mintegui, Jordi Monfort Faure, Luis Molina Ferragut, Marc Talló Parra, Joan Ramon Masclans Enviz, Lucia Marquez Mosquera, Jose Enrique Martinez Rodriguez, Joaquin Gea Guiral, Esther Barreiro Portela, Juana Antonia Flores Le Roux
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

GRAU de MEDICINA, CURS 2022-2023

 

PLA DOCENT

 

Nom de l’assignatura: FONAMENTS del DIAGNÒSTIC: FISIOPATOLOGIA i INTRODUCCIÓ a la SEMIOLOGIA  (ref. 26249 )

                                      

 Titulació: Grau de Medicina

Curs: 2on (grau UPF)

Trimestre: 3er trimestre

Nombre de crèdits ECTS: 5

Activitats: Teoria 17 h, Seminaris 10 h, Pràctiques 22,5 h

Hores dedicació estudiant: 125

Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès

Coordinació: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

 

 1. Identificació de l'assignatura.

   La Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és una matèria obligatòria i troncal del segon curs del grau de Medicina.

Consta de 5 ECTS (125 hores de dedicació per part de l’estudiant, de les que sols la tercera part són presencials), integrant tant continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

   La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia fa fonamentalment una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. També s’introdueixen els principis de la Semiologia. La present assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat de les alteracions i manifestacions que es donen a malalties molt prevalents als nivells cel·lular, tissular, de sistema i de tot l'individu. Més tard, l’assignatura de Fonaments del Diagnòstic: Semiologia (3er curs) aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l’organisme. Aquest plantejament permet un progressiu i complementari d’ensenyament, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d’una banda, i a la seva expressió topogràfica i de sistema/òrgan ‘diana’ predominant per l’altra.

   Des d'un punt de vista curricular longitudinal, l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a les assignatures funcionals: Ciències de la Vida I: Bioquímica General, Ciències de la Vida III: Metabolisme Cel·lular i Biologia Molecular, Neurociències Bàsiques II: Fisiologia General i del Sistema Nerviós, Estructura i Funció del Cos Humà IV: Fisiologia de Sistemes. També te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara Estructura i Funció del Cos Humà I, II & III: Anatomia i Histologia, Neurociències Bàsiques I: Estructura del Sistema Nerviós, i Fonaments del Diagnòstic: Anatomia Patològica i les de caire més bàsic (sobre tot, Ciències de la Vida II: Biologia Cel·lular). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia es l’assignatura ja mencionada de Semiologia (amb la que manté una estreta coordinació), així com les assignatures posteriors lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Coordinació i professorat

   Serà coordinada pels professors Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

   La Dra. Beatriz Bellosillo actuarà com a adjunta a Joaquim Gea en la part de Fisiopatologia. Com a professorat complementari participaran els membres dels Dept. MELIS de la UPF i Dept. de Medicina de la UAB (J. Albanell, E. Balcells, E. Barreiro, X. Bessa, M. Blé, M. Crespo, J.A. Flores, A. Goday, M.P. Gracia, L. Márquez, José E. Martínez, J.R. Masclans, Ll. Molina, J. Monfort, S. Ois, A. Ozaita, S. Pascual-Guàrdia, A. Rodríguez-Campello i D.A. Rodríguez.

   En funcions de Tutoria dels pòsters o dels seminaris de problemes clínics (SPC): A. Ferrer, J.P. Horcajada, H. Knobel, L. Márquez, J.E. Martínez, J.E. Naves, R. Rocamora, J. Roquer, L. Sans, L. Sorli i J. Villar.

   A banda dels mencionats, participaran en funcions de pràctiques de semiologia: I. Campodarve, A. Caguana, I. Cirera, L. Correa, R. Güerri, M. Montero, J.E. Naves, X. Nogués i A. Supervía.

 

3. Objectius

 Generals.

a) Que l'estudiant(a) entengui les causes i conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics, a nivells cel·lular, tissular, de sistemes i d'individu.

b)  Ajudar a que l’estudiant entengui els factors i mecanismes responsables d’aquest fracàs.

c) Iniciar a l’estudiant en l’obtenció propedèutic de les dades semiològiques


Específics.

a)  Que l'estudiant(a) aprofundeixi els seus coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.

b)  Ajudar a que l'estudiant(a) percebi els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs dels processos fisiològics, amb expressió clínica.

c)  Iniciar a l’estudiant en la terminologia i llenguatge mèdic.

d) Que l'estudiant(a) adquireixi les habilitats per fer servir els instruments d'anàlisi fisiopatològic i part dels corresponents a la propedèutica.

Competències associades

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Complementar els fonaments teòrics de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.) per part dels estudiants.

Resultats de l'aprenentatge

En consonància amb aquestes competències, l'estudiant haurà de:

a) Conèixer be els conceptes generals de salut i malaltia, procés nosològic, signe, símptoma i síndrome.

b) Conèixer be els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Entendre els fonaments de la relació entre el professional sanitari, especialment el metge, el pacient.i el seu entorn

d) Estar familiaritzat amb les causes i mecanismes tant de disfunció com de malaltia.

e) Estar capacitat per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Haver adquirit competències transversals bàsiques (espertit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

NO hi han prerequisits, encara que és molt recomanable haver superat ja les assignatures d'Anatomia i la de Fisiologia Humana

Continguts

PLA DOCENT - PROGRAMA

 

Àrea Temàtica I: Conceptes generals & Processos i Mecanismes de Base General

 

Presentació de l’assignatura

 

I. Afectació de l’estat general

 

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia.

Síndromes d’afectació de l’estat general I: Aprimament patològic i Caquèxia.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional mèdic: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia, semiologia i

    propedèutica. El diagnòstic i el pronòstic. L’acte terapèutic

3. Signe i símptoma. Malaltia i síndrome. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

    Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

4. Constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

5. Aprimament patològic

       5.1. Astènia, anorèxia, pèrdua de pes.

       5.2. Fisiopatologia de la caquèxia.

      - Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

      - Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

             - Eventuals molècules-diana.

 

Tema 2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndromes d’afectació de l’estat general II: La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

 

Tema 3. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic) i dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

 

Tema 4. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi. Susceptibilitat genètica. Oncogèns i gens supressors. Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals. Utilitat dels biomarcadors genètics. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

2. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

3. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

4. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

5. Patobiologia de les metàstasis. Principals síndromes paraneoplàsiques.

 

Tema 5. Síndromes d’afectació de l’estat general III: Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques. Autoimmunitat.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

 

 

II. Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

 

Tema 6. Insuficiència respiratòria

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tissular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO2.

1.3. Etiologia i classificacions diverses de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.1. Mecanismes Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Causes. Mecanismes. Inflamació i remodelació tissular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

 

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

  1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
  2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
  3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca. Insuficiència cardíaca esquerra, dreta i biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

 

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA:

============================================================

 

Tema 8. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia.

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

 

Tema 9. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia, els ganglis limfàtics i la melsa.

  1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1.3. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia i manifestacions clíniques.

3.2. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

  1. Melsa: Hiperesplenisme i Hipoesplenisme.

 

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor i del metabolisme ossi.

  1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
  2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia i Fisiopatologia. Classificació. Localitzacions més freqüents.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

     Etiopatogènia, fisiopatologia. Artritis infeccioses, microcristal·lines i immunològiques. Proves complementàries.

  1. Fisiopatologia òssia. Classificació de les osteopaties

    Balanç ossi negatiu. Acoblament. Mineralització. Estructura laminar òssia.

  1. Síndromes osteoporòtica i osteomalàcica.

 

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

  1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
  2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
  3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

  1. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

 

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

  1. Concepte i tipus.
  2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes. Manifestacions.

  1. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

  

=======================================================

Seminari 2   - Sessió de Pòsters (2,5 h):

======================================================

  

Tema 13. Interaccions entre diferents sistemes; Shock & Aturada cardiorespiratòria

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.

  1.1. Mecanismes i tipus principals de xoc (Hipovolèmic. Cardiogènic i Distributiu.        

  1.2. Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

        1.3. Conseqüències tissulars. Lesió per isquèmia-reperfusió.

        1.4. Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

2. Aturada cardio-respiratòria

        2.1. Impacte a òrgans i sistemes

        2.2. Impacte cel.lular i molecular

        2.3. Resucitació. Fisiopatologia

 

 

III. Introducció a la Semiologia

 

Tema 14. Semiologia general de l'Aparell Respiratori

1.  Principals funcions del aparell respiratori i mecanismes de defensa de les vies respiratòries.

2.   Dispnea: Concepte i tipus. Graduació. Formes de presentació

2.1.    Alteracions quantitatives i qualitatives del ritme respiratori.

3.    Cianosi: Central i perifèrica. Principals característiques i causes.

4.    Ronquera: Concepte i tipus. Causes.

5.    Tos: Mecanismes. Característiques i tipus de tos. Complicacions.

6.    Expectoració: El aclariment mucociliar. Broncorrea. Valoració clínica. Anàlisi de l’esput.

7.    Hemoptisi: Etiologia. Valoració clínica.

8.    Dolor toràcic d’origen respiratori: Etiologia. Tipus més freqüents.

9.    Acropàquia: Concepte. Etiopatogènia.

 

Tema 15. Principals signes i símptomes del Sistema Cardiocirculatori

1. Dolor toràcic d’origen cardio-circulatori: Característiques. Causes.

2. Palpitacions: Definició. Causes.

3. Sorolls cardíacs

4. Dispnea d’origen cardiocirculatori.

5. Tos i sistema cardiocirculatori.

6. Edema: Causes. Tipus. Localitzacions

7. Síncope: Definició. Causes.

8. Cianosi d’origen cardiocirculatori.

 

Tema 16. Semiologia general de l’Aparell Digestiu.

1. Trastorns de la deglució. Les disfàgies: tipus.

2.  Regurgitació i pirosi.

3.   Nàusees i vòmits. Concepte. Dinàmica del vòmit. Classificació.

3.1. Vòmits centrals i perifèrics. Semiologia.

4.       Dolor abdominal: Característiques i tipus.

4.1. Dolors còlic, peritoneal i d’irritació de la mucosa. Altres dolors.

4.2. Hemorràgia digestiva: Hematèmesi. Melenes. Causes.

5.   Icterícia. Concepte. Causes, classificació

6.   Hipertensió portal i Ascites: Conceptes. Causes. Classificacions.

7.   Insuficiència hepàtica. Concepte. Causes i mecanismes

 

Tema 17. Semiologia general del sistema nerviós.

  1. Cefalea. Tipus.
  2. Pèrdua de consciència: síncope i coma.
  3. Convulsions.
  4. Dèficits motors.
  5. Trastorns sensitius. Dolor neuropàtic. Parestèsies.
  6. Vertígens.
  7. Trastorns visuals.
  8. Discinèsies.
  9. Pèrdua de les facultats intel·lectuals.

    10. Trastorns de la parla: Afàsia i  Disàrtria

 

==============================================

 

AVALUACIÓ ACREDITATIVA:

 

RECUPERACIÓ JULIOL:

===============================================


SEMINARIS CLÀSSICS

 

 

Seminari 1 (Fisiopatologia). Fisiopatologia Sistèmica

Aquest seminari (1 h) te un format tradicional, amb 4 grups d’estudiants i sempre amb un professor.

Limitació a l’exercici.

1. Limitació a l’exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicacions en la limitació.

.............................................................................................................................

 

SEMINARI 2 (Fisiopatologia). PÒSTERS i Sessió de Pòsters

   Els pòsters seran elaborats pels 8 subgrups al llarg del curs (els 4 grups tradicionals es dividiran en subgrups a & b), i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada subgrup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. La sessió de presentació (2:30 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l’assignatura. Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

   Es donaran uns 10’ per penjar els pòsters (sols dos dels membres del grup), seguidament uns 15’ de discussió a peu de pòster (amb sols 3 membres del grup), per on passaran els professores coordinadors fent preguntes. Amb això i temps intermedi hauran transcorregut uns 30’

   Seguidament 2 estudiants de cada grup presentaran el tema de forma oral a tota la classe en 10’ (temps molt estricte), que vindran seguits de uns 3’ de preguntes i aclariments que respondran 2 estudiants que encara no hagin participat ni a la discussió a peu del pòster ni a l’exposició.

   El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà de incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l’estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques. Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipòxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Els temes exposats als pòsters seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a: Miopaties. Tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Grup 101b: Bronquièctasis no-FQ (tutor, E. Barreiro, ebarreiro@imim.es )

Grup 102a: Epilèpsia (tutor R. Rocamorarrocamora@psmar.cat )

Grup 102b: Trastorns del metabolisme de lípids J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat).

Grup 103a: Càncer colorectal (tutor L. Marquez,  lmarquez@psmar.cat )

Grup 103b: Càncer de mama (tutor J. Albanell, jalbanell@psmar.cat )

Grup 104a: Secció medul·lar (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Grup 104b: Fisiopat. aigua i electròlits. Trastorns equilibri àcid-base (tutor: L. Sans, lsans@psmar.cat ).

 

No adjudicats enguany:

Esclerodèrmia (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat )

Traumatisme cranioencefàlic (tutor, Mª Pilar Gracia, mgraciaa@psmar.cat )

Pneumònia (tutor J. Gea, jgea@psmar.cat ). Demències (tutor per determinar)

Síndrome parkinsonià (tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Accident vascular cerebral (tutor per determinar)

 Lupus eritematós sistèmic. Tutor J. Monfort jmonfort@psmar.cat )

Pancreatitis aguda (tutor L.Màrquez, lmarquez@psmar.cat )

Fibrosi quística. Tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Hipertensió arterial sistémica: J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat )

Síndrome nefròtica (tutor M. Crespo, mcrespo@parcdesalutmar.cat )

El pacient edematós (tutor L. Sans, lsans@psmar.cat )


SEMINARI 3. Fisiopatologia de Problemes Clínics (SPC). EXPOSICIÓ ORAL

 

   Aquest seminari serà elaborat per cada subgrup al llarg del curs (els 4 grups tradicionals estaran també dividits en a & b). Cada un dels subgrups disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una única sessió de 2:30 hores. Exposaran els 8 subgrups (15’ estrictes d’exposició i uns 3’ de discussió-aclariment de conceptes per cadascun).

   Les temàtiques es donen al començament del curs i també varien anualment. Inclouen entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s’obrirà un torn de preguntes per part dels professors i els companys del curs. Els temes exposats a aquests seminaris seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Tutors i grups pels temes que preparen els alumnes per exposar a classe (2020-2021):

Grup 101a: Pneumopatia Intersticial (tutor, Eva Balcells, ebalcells@psmar.cat )

Grup 101b: Distrés i VM (tutor: Joan Ramon Masclans, jrmasclans@psmar.cat )

Grup 102a: Fisiopatologia i classificació de les diarrees

                   (tutor: Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Grup 102b: La SIDA (tutor: Hernando Knobel, hknobel@psmar.cat)

Grup 103a: Disfunció de la regulació hipofisària

                   (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Grup 103b: Tromboembolisme pulmonar i càncer

                   (tutor: Diego Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

Grup 104a: El cos humà en immersió (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Grup 104b: Hipòtesis autoimmunes de malalties clàssiques

                    (tutor: Jordi Monfort jmonfort@psmar.cat)

 

Temes de Reserva aquest curs:

COVID-19, fisiopatologia (tutor: Judith Villar, jvillar@psmar.cat )

La grip (tutor: Juan Pablo Horcajada, jhorcajada@parcdesalutmar.cat )

Disfunció suprarenal (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Exercici muscular intens (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Fibrilació auricular (tutor Lluis Molina, lmolina@psmar.cat)

El cos humà a grans altituds (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular (tutor: Joan Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat)

Obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri. (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Artropatia gotosa (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat)

Fisiopatologia de la infecció per Listèria (tutor: ;Mª Lluïsa Sorli, lsorli@parcdesalutmar.cat )

Utilitat dels models animals de càncer de pulmó (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es)

Disfuncions endocrines i creixement (tutor: Albert Goday, agoday@parcdesalutmar.cat)

Esclerosi Múltiple (tutor: José Enrique Martínez, jmartinezr@psmar.cat )

Malaltia inflamatòria intestinal (tutor: Lucía Márquez, lmarquez@psmar.cat  )

Acalasia (tutor, Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Basament pleural (tutor Diego A. Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

 Models animals de caquèxia, utilitat (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es


Seminaris de Semiologia

Tornen a ser seminaris clássics d'una hora de durada cada un.

 

Seminari 4. Introducció a la Semiologia: La història clínica i l’exploració física.

  1. L’anamnesi: Tècnica. Característiques del bon enquestador. Revisió del símptomes per aparells i sistemes
  2. Fases del mètode clínic.
  3. Epícrisi.
  4. Tipus d’història clínica. Història clínica orientada per problemes.
  5. Principis generals de l’exploració física.
  6. Inspecció general, pell i fàneres.
  7. Exploració d’adenopaties. Cap i coll.
  8. Exploració per aparells.
  9. Instrumental.
  10. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

 

Seminari 5. Exploració física de l'aparell respiratori

1.       Sistemàtica. Punts de referència.

1.1.    Inspecció general. Malformacions toràciques.

2.       Palpació del tòrax. Tècnica.

2.1.    Mobilitat.

2.2.    Emfisema subcutani. Frecs pleurals. Vibracions vocals.

3.       Percussió del tòrax. Tècnica.

3.1.    Tipus de sons.

4.       Auscultació del tòrax. Sorolls normals i patològics.

5.       Principals exploracions complementàries.

5.1.    Anàlisi del esput.

5.2.    Toracocentesis i biòpsia pleural. Broncoscòpia - EBUS.

5.3.    Tècniques d’imatge (radiologia, isotòpiques, altres).

5.4.    Exploració de la funció respiratòria.

 

Seminari 6. Exploració física del sistema cardiocirculatori-I

 Inspecció general

1. Examen del pols arterial: Tècnica. Freqüència, ritme, Forma

1.1.    Registre gràfic

1.2.    Tipus de pols: Radial, característiques. Carotídi

2.       Examen de la pressió arterial

3.       Examen del pols venós. Ones jugulars. Registre. Tipus

4.       Examen cardíac

4.1.    Inspecció

4.2.    Palpació. Batec de la punta cardíaca

4.3.    Percussió

4.4.    Auscultació: Focus cardíacs

5.       Pressió venosa

5.1.    Tècnica de medició

5.2.    Pressió venosa central

 

Seminari 7. Exploració física de l'aparell circulatori -II

1.       Sorolls cardíacs i les seves alteracions.

1.1.    Fisiològics

1.2.    Patològics

1.3.    Alteracions dels sorolls normals: Intensificació, disminució i desdoblaments

Sorolls addicionals

2.       Bufs cardíacs.

2.1.    Mecanismes i característiques

2.2.    Tipus

2.2.1. Sistòlics: D’ejecció i de regurgitació

2.2.2. Diastòlics: De regurgitació, d’ompliment ventricular

2.2.3. Continus

 

Seminari 8. Exploració física de l'aparell digestiu. Exploració de l'abdomen, i exploració ano-rectal

1.       Aspectes generals

2.       Examen de la boca

3.       Exploració de l’abdomen: Inspecció i palpació, tant profona com superficial

3.1.    Percussió

3.2.    Auscultació

3.3.    Exploració de l’ascites

4.       Exploració ano-rectal: Inspecció. Tacte rectal

 

Seminari 9. Exploració general del sistema nerviós - I

1.       Aspectes generals

1.1.    Marxa: Tipus

1.2.    Motilitat. Balanç muscular

1.3.    To muscular. Moviments passius

2.       Trofisme

3.       Coordinació

4.       Pràxia

4.1.    Sensibilitat. Tipus

4.2.    Reflexes monosinàptics miotàctics. Bicipital i rotulià

4.2.1.   Reflexes polisinàptics nocioceptius. Corneal i plantar. Signe de Babinski

5.       Clonus

 

Seminari 10. Exploració general del sistema nerviós - II

1.       Olfactori i Òptic

2.       MOC, Patètic i MOE.

3.       Trigemin. Reflexes

4.       Facial

4.1.    Auditiu: Transmissió aèria i òssia del so.

4.2.    Branca vestibular

5.       Glosofaringi i Pneumogàstric. Exploració parasimpàtica

6.       Espinal i Hipoglòs

 

 

PRÀCTIQUES

 

Fisiopatologia. Aquestes són 6 pràctiques d’una hora de durada cada una, que es fan habitualment a Exploracions Complementàries (EECC) dels diferents serveis de l’Hospital del Mar (totes són  la mateixa zona)

 

Pràctica 1. Fisiopatologia de l’aparell respiratori.

Espirometria forçada. Prova broncodilatadora. Determinació i significat dels volums estàtics i la resistència de la via aèria (oscil·lometria i pletismografia). Transferència del CO. Gasometria arterial. Oximetria.

 

Pràctica 2.  Fisiopatologia del sistema cardiovascular.

El cor: Electrocardiagrafia, fonaments. Ecografia en repòs i d’esforç.

 

Pràctica 3. Fisiopatologia multisistema.

Exercici i Funció muscular: l’exercici en el sa i en el pacient. Valoració dels elements limitants (cicloergometria). Concepte i avaluació de la força (dinamometria). Concepte i avaluació de la resistència (temps límit). Implicacions metabòliques. Concepte de fatiga. Antropometria, BMI, pes ideal. Determinació de la massa muscular (impedanciometria).

 

Pràctica 4. Fisiopatologia de l’aparell digestiu.

L'esòfag: el reflux, la pHmetria i la manometria esofàgica.

 

Pràctica 5. Neurofisiopatologia.

Detecció de les alteracions del sistema nerviós. Fonaments de la EMG i la EEG, estudi de la conducció nerviosa, potencials evocats i estimulació transcranial del còrtex cerebral.

 

Pràctica 6. Fracàs multiorgànic. Ventilació espontània i ventilació mecànica.

Principis de la respiració espontània i de la ventilació mecànica. Volum corrent, freqüència respiratòria, temps respiratoris. Mecànica ventilatòria.

 

 

 

Pràctiques de Semiologia.

 

Són 2 pràctiques més. La pràctica d’habilitats i la pràctica de simulació

 

Pràctica 7. Anamnesis i exploració

Es farà a diferents serveis de l’hospital de 12:10 a 14:00 hores durant una setmana (5 dies).

Implica que cada subgrup de 7-8 estudiants (i.e. 101a, 101b, 102a, 102b, 103a, 103b, 104a i 104b) farà la pràctica en un dels serveis clínics següents de l’Hospital del Mar (adjudicació aleatòria per sorteig): Pneumologia, Medicina Interna, Urgències i Medicina Infecciosa.

Cada grup assistirà a sessions de una mica menys de 2 hores (1h 40- 50’), diàriament i per una setmana (dilluns a divendres), en l’horari ja mencionat de 12:10-14:00 h Són doncs, menys de 10 hores per estudiant (en realitat, són 8 h 20’, en ser períodes de 50’).

Pel professorat d’hospitalització suposa 10 h docents en total per cada un d’ells.

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell respiratori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els principals símptomes i signes en les síndromes respiratòries (especialment: insuficiència respiratòria aguda i crònica, condensació pulmonar i síndromes pleurals).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori, (especialment: insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, síndrome pericàrdica, síncope i claudicació).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell digestiu

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell digestiu (especialment: síndrome ictèrica, insuficiència hepàtica, síndrome ascítica, dolor abdominal, hemorràgia digestiva, síndrome diarreica).

 

La historia clínica des de diferents perspectives

Presentació oral i escrita d'una història clínica. Comentari d'ingrés. Informe d'alta. Epícrisi.

 

 

 Pràctica 8. Habilitats i simulació clíniques en sistema cardiovascular

Cada subgrup farà 3 sessions d’una mica menys de e 2 h cada una (en realitat, 5h reals).

2 de les sessions seran a l’aula d’habilitats

1 sessió es farà als espais de simulació

Metodologia docent

5. Activitats previstes durant el procés docent:

 

a) Classes magistrals (17 h)

   Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge. Per facilitar aquest, els estudiants tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats a les classes magistrals, així com material que es consideri complementari.

 

b) Seminaris (10 h) 

Es realitzaran tres tipus de Seminaris.

- Seminaris de perfil clàssic, sobre temes generals de fisiopatologia o anamnesi-exploració física del pacient, en grups de 7-8 estudiants amb un professor. Seran 8 grups, en dividir-se els grups estàndard en dos subgrups, a y b.

- Seminari Sessió de Pòsters, aproximadament a meitat del programa de l’assignatura. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores

- Seminaris de Problemes Clínics (SPC), amb exposició oral posterior a classe, i en grups d’estudiants supervisats per un professor. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores,

 

c) Sessions de pràctiques

   Durant el trimestre es faran sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. Són 20-21 hores per estudiant.

Avaluació

6. Avaluació dels aprenentatges

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

 

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per a la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. Format PRESENCIAL.

 

Acreditativa: Es farà a final de curs, tot i que la nota final inclou també nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4,5 punts (45 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format: 22 preguntes, modalitat presencial.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 2,5 punts (25 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format: 5 preguntes, modalitat presencial.

 

IMPORTANT: La matèria susceptible d’examen inclourà els temes del programa, no sols les classes magistrals sinó també els exposats pels companys als seminaris de pòsters i de SPC.

 

   Els dos conceptes que venen a continuació sols seran valorats en cas d’obtenir al menys 4 punts sobre 10 en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-presentació corresponent al seminari d’aprenentatge per problemes clínics (SPC) es valorarà fins a 1 punt (full normalitzat d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

e) La participació als seminaris estàndard es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

f) La participació en al menys 15 de les 18 pràctiques es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

   La presència en al menys 15 de les 20 pràctiques del curs 2022-2023 serà imprescindible per poder ser avaluat a l’examen final d’Assaig i de PEM).

 

   Hi haurà una única avaluació anual (aquesta avaluació inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

   Podran recuperar les parts (a) i (b) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura. Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu caràcter d’Avaluació Continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen de recuperació, sempre que es superi un 4 en aquest últim.

 

 7. Criteris de superació i qualificacions qualitatives

   Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

   La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals de cada grau, sempre que superin el llindar d’Excel·lent.

 

Bibliografia i recursos d'informació

8. Bibliografia recomanada.

 

8.1. Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), Elsevier Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

 

8.2. Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

 

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

 

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

 

8.3. Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

 

8.4. Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3363 - Grau en Medicina

26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
336 - Facultat de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
3363 - Grau en Medicina
Assignatura:
26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Pràctiques: Grup 101: Pendent
Grup 102: Català, Castellà
Grup 103: Pendent
Grup 104: Pendent
Seminari: Grup 101: Pendent
Grup 102: Pendent
Professorat:
Juan Pedro-Botet Montoya, Juan Albanell Mestres, Lucas Ilzarbe Sanchez, Andres Ozaita Mintegui, Jordi Monfort Faure, Luis Molina Ferragut, Marc Talló Parra, Joan Ramon Masclans Enviz, Lucia Marquez Mosquera, Jose Enrique Martinez Rodriguez, Joaquin Gea Guiral, Esther Barreiro Portela, Juana Antonia Flores Le Roux
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

GRAU de MEDICINA, CURS 2022-2023

 

PLA DOCENT

 

Nom de l’assignatura: FONAMENTS del DIAGNÒSTIC: FISIOPATOLOGIA i INTRODUCCIÓ a la SEMIOLOGIA  (ref. 26249 )

                                      

 Titulació: Grau de Medicina

Curs: 2on (grau UPF)

Trimestre: 3er trimestre

Nombre de crèdits ECTS: 5

Activitats: Teoria 17 h, Seminaris 10 h, Pràctiques 22,5 h

Hores dedicació estudiant: 125

Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès

Coordinació: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

 

 1. Identificació de l'assignatura.

   La Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és una matèria obligatòria i troncal del segon curs del grau de Medicina.

Consta de 5 ECTS (125 hores de dedicació per part de l’estudiant, de les que sols la tercera part són presencials), integrant tant continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

   La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia fa fonamentalment una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. També s’introdueixen els principis de la Semiologia. La present assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat de les alteracions i manifestacions que es donen a malalties molt prevalents als nivells cel·lular, tissular, de sistema i de tot l'individu. Més tard, l’assignatura de Fonaments del Diagnòstic: Semiologia (3er curs) aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l’organisme. Aquest plantejament permet un progressiu i complementari d’ensenyament, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d’una banda, i a la seva expressió topogràfica i de sistema/òrgan ‘diana’ predominant per l’altra.

   Des d'un punt de vista curricular longitudinal, l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a les assignatures funcionals: Ciències de la Vida I: Bioquímica General, Ciències de la Vida III: Metabolisme Cel·lular i Biologia Molecular, Neurociències Bàsiques II: Fisiologia General i del Sistema Nerviós, Estructura i Funció del Cos Humà IV: Fisiologia de Sistemes. També te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara Estructura i Funció del Cos Humà I, II & III: Anatomia i Histologia, Neurociències Bàsiques I: Estructura del Sistema Nerviós, i Fonaments del Diagnòstic: Anatomia Patològica i les de caire més bàsic (sobre tot, Ciències de la Vida II: Biologia Cel·lular). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia es l’assignatura ja mencionada de Semiologia (amb la que manté una estreta coordinació), així com les assignatures posteriors lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Coordinació i professorat

   Serà coordinada pels professors Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

   La Dra. Beatriz Bellosillo actuarà com a adjunta a Joaquim Gea en la part de Fisiopatologia. Com a professorat complementari participaran els membres dels Dept. MELIS de la UPF i Dept. de Medicina de la UAB (J. Albanell, E. Balcells, E. Barreiro, X. Bessa, M. Blé, M. Crespo, J.A. Flores, A. Goday, M.P. Gracia, L. Márquez, José E. Martínez, J.R. Masclans, Ll. Molina, J. Monfort, S. Ois, A. Ozaita, S. Pascual-Guàrdia, A. Rodríguez-Campello i D.A. Rodríguez.

   En funcions de Tutoria dels pòsters o dels seminaris de problemes clínics (SPC): A. Ferrer, J.P. Horcajada, H. Knobel, L. Márquez, J.E. Martínez, J.E. Naves, R. Rocamora, J. Roquer, L. Sans, L. Sorli i J. Villar.

   A banda dels mencionats, participaran en funcions de pràctiques de semiologia: I. Campodarve, A. Caguana, I. Cirera, L. Correa, R. Güerri, M. Montero, J.E. Naves, X. Nogués i A. Supervía.

 

3. Objectius

 Generals.

a) Que l'estudiant(a) entengui les causes i conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics, a nivells cel·lular, tissular, de sistemes i d'individu.

b)  Ajudar a que l’estudiant entengui els factors i mecanismes responsables d’aquest fracàs.

c) Iniciar a l’estudiant en l’obtenció propedèutic de les dades semiològiques


Específics.

a)  Que l'estudiant(a) aprofundeixi els seus coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.

b)  Ajudar a que l'estudiant(a) percebi els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs dels processos fisiològics, amb expressió clínica.

c)  Iniciar a l’estudiant en la terminologia i llenguatge mèdic.

d) Que l'estudiant(a) adquireixi les habilitats per fer servir els instruments d'anàlisi fisiopatològic i part dels corresponents a la propedèutica.

Competències associades

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Complementar els fonaments teòrics de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.) per part dels estudiants.

Resultats de l'aprenentatge

En consonància amb aquestes competències, l'estudiant haurà de:

a) Conèixer be els conceptes generals de salut i malaltia, procés nosològic, signe, símptoma i síndrome.

b) Conèixer be els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Entendre els fonaments de la relació entre el professional sanitari, especialment el metge, el pacient.i el seu entorn

d) Estar familiaritzat amb les causes i mecanismes tant de disfunció com de malaltia.

e) Estar capacitat per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Haver adquirit competències transversals bàsiques (espertit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

NO hi han prerequisits, encara que és molt recomanable haver superat ja les assignatures d'Anatomia i la de Fisiologia Humana

Continguts

PLA DOCENT - PROGRAMA

 

Àrea Temàtica I: Conceptes generals & Processos i Mecanismes de Base General

 

Presentació de l’assignatura

 

I. Afectació de l’estat general

 

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia.

Síndromes d’afectació de l’estat general I: Aprimament patològic i Caquèxia.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional mèdic: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia, semiologia i

    propedèutica. El diagnòstic i el pronòstic. L’acte terapèutic

3. Signe i símptoma. Malaltia i síndrome. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

    Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

4. Constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

5. Aprimament patològic

       5.1. Astènia, anorèxia, pèrdua de pes.

       5.2. Fisiopatologia de la caquèxia.

      - Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

      - Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

             - Eventuals molècules-diana.

 

Tema 2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndromes d’afectació de l’estat general II: La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

 

Tema 3. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic) i dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

 

Tema 4. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi. Susceptibilitat genètica. Oncogèns i gens supressors. Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals. Utilitat dels biomarcadors genètics. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

2. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

3. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

4. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

5. Patobiologia de les metàstasis. Principals síndromes paraneoplàsiques.

 

Tema 5. Síndromes d’afectació de l’estat general III: Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques. Autoimmunitat.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

 

 

II. Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

 

Tema 6. Insuficiència respiratòria

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tissular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO2.

1.3. Etiologia i classificacions diverses de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.1. Mecanismes Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Causes. Mecanismes. Inflamació i remodelació tissular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

 

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

  1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
  2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
  3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca. Insuficiència cardíaca esquerra, dreta i biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

 

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA:

============================================================

 

Tema 8. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia.

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

 

Tema 9. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia, els ganglis limfàtics i la melsa.

  1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1.3. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia i manifestacions clíniques.

3.2. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

  1. Melsa: Hiperesplenisme i Hipoesplenisme.

 

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor i del metabolisme ossi.

  1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
  2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia i Fisiopatologia. Classificació. Localitzacions més freqüents.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

     Etiopatogènia, fisiopatologia. Artritis infeccioses, microcristal·lines i immunològiques. Proves complementàries.

  1. Fisiopatologia òssia. Classificació de les osteopaties

    Balanç ossi negatiu. Acoblament. Mineralització. Estructura laminar òssia.

  1. Síndromes osteoporòtica i osteomalàcica.

 

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

  1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
  2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
  3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

  1. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

 

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

  1. Concepte i tipus.
  2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes. Manifestacions.

  1. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

  

=======================================================

Seminari 2   - Sessió de Pòsters (2,5 h):

======================================================

  

Tema 13. Interaccions entre diferents sistemes; Shock & Aturada cardiorespiratòria

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.

  1.1. Mecanismes i tipus principals de xoc (Hipovolèmic. Cardiogènic i Distributiu.        

  1.2. Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

        1.3. Conseqüències tissulars. Lesió per isquèmia-reperfusió.

        1.4. Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

2. Aturada cardio-respiratòria

        2.1. Impacte a òrgans i sistemes

        2.2. Impacte cel.lular i molecular

        2.3. Resucitació. Fisiopatologia

 

 

III. Introducció a la Semiologia

 

Tema 14. Semiologia general de l'Aparell Respiratori

1.  Principals funcions del aparell respiratori i mecanismes de defensa de les vies respiratòries.

2.   Dispnea: Concepte i tipus. Graduació. Formes de presentació

2.1.    Alteracions quantitatives i qualitatives del ritme respiratori.

3.    Cianosi: Central i perifèrica. Principals característiques i causes.

4.    Ronquera: Concepte i tipus. Causes.

5.    Tos: Mecanismes. Característiques i tipus de tos. Complicacions.

6.    Expectoració: El aclariment mucociliar. Broncorrea. Valoració clínica. Anàlisi de l’esput.

7.    Hemoptisi: Etiologia. Valoració clínica.

8.    Dolor toràcic d’origen respiratori: Etiologia. Tipus més freqüents.

9.    Acropàquia: Concepte. Etiopatogènia.

 

Tema 15. Principals signes i símptomes del Sistema Cardiocirculatori

1. Dolor toràcic d’origen cardio-circulatori: Característiques. Causes.

2. Palpitacions: Definició. Causes.

3. Sorolls cardíacs

4. Dispnea d’origen cardiocirculatori.

5. Tos i sistema cardiocirculatori.

6. Edema: Causes. Tipus. Localitzacions

7. Síncope: Definició. Causes.

8. Cianosi d’origen cardiocirculatori.

 

Tema 16. Semiologia general de l’Aparell Digestiu.

1. Trastorns de la deglució. Les disfàgies: tipus.

2.  Regurgitació i pirosi.

3.   Nàusees i vòmits. Concepte. Dinàmica del vòmit. Classificació.

3.1. Vòmits centrals i perifèrics. Semiologia.

4.       Dolor abdominal: Característiques i tipus.

4.1. Dolors còlic, peritoneal i d’irritació de la mucosa. Altres dolors.

4.2. Hemorràgia digestiva: Hematèmesi. Melenes. Causes.

5.   Icterícia. Concepte. Causes, classificació

6.   Hipertensió portal i Ascites: Conceptes. Causes. Classificacions.

7.   Insuficiència hepàtica. Concepte. Causes i mecanismes

 

Tema 17. Semiologia general del sistema nerviós.

  1. Cefalea. Tipus.
  2. Pèrdua de consciència: síncope i coma.
  3. Convulsions.
  4. Dèficits motors.
  5. Trastorns sensitius. Dolor neuropàtic. Parestèsies.
  6. Vertígens.
  7. Trastorns visuals.
  8. Discinèsies.
  9. Pèrdua de les facultats intel·lectuals.

    10. Trastorns de la parla: Afàsia i  Disàrtria

 

==============================================

 

AVALUACIÓ ACREDITATIVA:

 

RECUPERACIÓ JULIOL:

===============================================


SEMINARIS CLÀSSICS

 

 

Seminari 1 (Fisiopatologia). Fisiopatologia Sistèmica

Aquest seminari (1 h) te un format tradicional, amb 4 grups d’estudiants i sempre amb un professor.

Limitació a l’exercici.

1. Limitació a l’exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicacions en la limitació.

.............................................................................................................................

 

SEMINARI 2 (Fisiopatologia). PÒSTERS i Sessió de Pòsters

   Els pòsters seran elaborats pels 8 subgrups al llarg del curs (els 4 grups tradicionals es dividiran en subgrups a & b), i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada subgrup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. La sessió de presentació (2:30 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l’assignatura. Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

   Es donaran uns 10’ per penjar els pòsters (sols dos dels membres del grup), seguidament uns 15’ de discussió a peu de pòster (amb sols 3 membres del grup), per on passaran els professores coordinadors fent preguntes. Amb això i temps intermedi hauran transcorregut uns 30’

   Seguidament 2 estudiants de cada grup presentaran el tema de forma oral a tota la classe en 10’ (temps molt estricte), que vindran seguits de uns 3’ de preguntes i aclariments que respondran 2 estudiants que encara no hagin participat ni a la discussió a peu del pòster ni a l’exposició.

   El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà de incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l’estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques. Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipòxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Els temes exposats als pòsters seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a: Miopaties. Tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Grup 101b: Bronquièctasis no-FQ (tutor, E. Barreiro, ebarreiro@imim.es )

Grup 102a: Epilèpsia (tutor R. Rocamorarrocamora@psmar.cat )

Grup 102b: Trastorns del metabolisme de lípids J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat).

Grup 103a: Càncer colorectal (tutor L. Marquez,  lmarquez@psmar.cat )

Grup 103b: Càncer de mama (tutor J. Albanell, jalbanell@psmar.cat )

Grup 104a: Secció medul·lar (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Grup 104b: Fisiopat. aigua i electròlits. Trastorns equilibri àcid-base (tutor: L. Sans, lsans@psmar.cat ).

 

No adjudicats enguany:

Esclerodèrmia (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat )

Traumatisme cranioencefàlic (tutor, Mª Pilar Gracia, mgraciaa@psmar.cat )

Pneumònia (tutor J. Gea, jgea@psmar.cat ). Demències (tutor per determinar)

Síndrome parkinsonià (tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Accident vascular cerebral (tutor per determinar)

 Lupus eritematós sistèmic. Tutor J. Monfort jmonfort@psmar.cat )

Pancreatitis aguda (tutor L.Màrquez, lmarquez@psmar.cat )

Fibrosi quística. Tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Hipertensió arterial sistémica: J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat )

Síndrome nefròtica (tutor M. Crespo, mcrespo@parcdesalutmar.cat )

El pacient edematós (tutor L. Sans, lsans@psmar.cat )


SEMINARI 3. Fisiopatologia de Problemes Clínics (SPC). EXPOSICIÓ ORAL

 

   Aquest seminari serà elaborat per cada subgrup al llarg del curs (els 4 grups tradicionals estaran també dividits en a & b). Cada un dels subgrups disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una única sessió de 2:30 hores. Exposaran els 8 subgrups (15’ estrictes d’exposició i uns 3’ de discussió-aclariment de conceptes per cadascun).

   Les temàtiques es donen al començament del curs i també varien anualment. Inclouen entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s’obrirà un torn de preguntes per part dels professors i els companys del curs. Els temes exposats a aquests seminaris seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Tutors i grups pels temes que preparen els alumnes per exposar a classe (2020-2021):

Grup 101a: Pneumopatia Intersticial (tutor, Eva Balcells, ebalcells@psmar.cat )

Grup 101b: Distrés i VM (tutor: Joan Ramon Masclans, jrmasclans@psmar.cat )

Grup 102a: Fisiopatologia i classificació de les diarrees

                   (tutor: Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Grup 102b: La SIDA (tutor: Hernando Knobel, hknobel@psmar.cat)

Grup 103a: Disfunció de la regulació hipofisària

                   (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Grup 103b: Tromboembolisme pulmonar i càncer

                   (tutor: Diego Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

Grup 104a: El cos humà en immersió (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Grup 104b: Hipòtesis autoimmunes de malalties clàssiques

                    (tutor: Jordi Monfort jmonfort@psmar.cat)

 

Temes de Reserva aquest curs:

COVID-19, fisiopatologia (tutor: Judith Villar, jvillar@psmar.cat )

La grip (tutor: Juan Pablo Horcajada, jhorcajada@parcdesalutmar.cat )

Disfunció suprarenal (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Exercici muscular intens (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Fibrilació auricular (tutor Lluis Molina, lmolina@psmar.cat)

El cos humà a grans altituds (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular (tutor: Joan Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat)

Obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri. (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Artropatia gotosa (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat)

Fisiopatologia de la infecció per Listèria (tutor: ;Mª Lluïsa Sorli, lsorli@parcdesalutmar.cat )

Utilitat dels models animals de càncer de pulmó (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es)

Disfuncions endocrines i creixement (tutor: Albert Goday, agoday@parcdesalutmar.cat)

Esclerosi Múltiple (tutor: José Enrique Martínez, jmartinezr@psmar.cat )

Malaltia inflamatòria intestinal (tutor: Lucía Márquez, lmarquez@psmar.cat  )

Acalasia (tutor, Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Basament pleural (tutor Diego A. Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

 Models animals de caquèxia, utilitat (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es


Seminaris de Semiologia

Tornen a ser seminaris clássics d'una hora de durada cada un.

 

Seminari 4. Introducció a la Semiologia: La història clínica i l’exploració física.

  1. L’anamnesi: Tècnica. Característiques del bon enquestador. Revisió del símptomes per aparells i sistemes
  2. Fases del mètode clínic.
  3. Epícrisi.
  4. Tipus d’història clínica. Història clínica orientada per problemes.
  5. Principis generals de l’exploració física.
  6. Inspecció general, pell i fàneres.
  7. Exploració d’adenopaties. Cap i coll.
  8. Exploració per aparells.
  9. Instrumental.
  10. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

 

Seminari 5. Exploració física de l'aparell respiratori

1.       Sistemàtica. Punts de referència.

1.1.    Inspecció general. Malformacions toràciques.

2.       Palpació del tòrax. Tècnica.

2.1.    Mobilitat.

2.2.    Emfisema subcutani. Frecs pleurals. Vibracions vocals.

3.       Percussió del tòrax. Tècnica.

3.1.    Tipus de sons.

4.       Auscultació del tòrax. Sorolls normals i patològics.

5.       Principals exploracions complementàries.

5.1.    Anàlisi del esput.

5.2.    Toracocentesis i biòpsia pleural. Broncoscòpia - EBUS.

5.3.    Tècniques d’imatge (radiologia, isotòpiques, altres).

5.4.    Exploració de la funció respiratòria.

 

Seminari 6. Exploració física del sistema cardiocirculatori-I

 Inspecció general

1. Examen del pols arterial: Tècnica. Freqüència, ritme, Forma

1.1.    Registre gràfic

1.2.    Tipus de pols: Radial, característiques. Carotídi

2.       Examen de la pressió arterial

3.       Examen del pols venós. Ones jugulars. Registre. Tipus

4.       Examen cardíac

4.1.    Inspecció

4.2.    Palpació. Batec de la punta cardíaca

4.3.    Percussió

4.4.    Auscultació: Focus cardíacs

5.       Pressió venosa

5.1.    Tècnica de medició

5.2.    Pressió venosa central

 

Seminari 7. Exploració física de l'aparell circulatori -II

1.       Sorolls cardíacs i les seves alteracions.

1.1.    Fisiològics

1.2.    Patològics

1.3.    Alteracions dels sorolls normals: Intensificació, disminució i desdoblaments

Sorolls addicionals

2.       Bufs cardíacs.

2.1.    Mecanismes i característiques

2.2.    Tipus

2.2.1. Sistòlics: D’ejecció i de regurgitació

2.2.2. Diastòlics: De regurgitació, d’ompliment ventricular

2.2.3. Continus

 

Seminari 8. Exploració física de l'aparell digestiu. Exploració de l'abdomen, i exploració ano-rectal

1.       Aspectes generals

2.       Examen de la boca

3.       Exploració de l’abdomen: Inspecció i palpació, tant profona com superficial

3.1.    Percussió

3.2.    Auscultació

3.3.    Exploració de l’ascites

4.       Exploració ano-rectal: Inspecció. Tacte rectal

 

Seminari 9. Exploració general del sistema nerviós - I

1.       Aspectes generals

1.1.    Marxa: Tipus

1.2.    Motilitat. Balanç muscular

1.3.    To muscular. Moviments passius

2.       Trofisme

3.       Coordinació

4.       Pràxia

4.1.    Sensibilitat. Tipus

4.2.    Reflexes monosinàptics miotàctics. Bicipital i rotulià

4.2.1.   Reflexes polisinàptics nocioceptius. Corneal i plantar. Signe de Babinski

5.       Clonus

 

Seminari 10. Exploració general del sistema nerviós - II

1.       Olfactori i Òptic

2.       MOC, Patètic i MOE.

3.       Trigemin. Reflexes

4.       Facial

4.1.    Auditiu: Transmissió aèria i òssia del so.

4.2.    Branca vestibular

5.       Glosofaringi i Pneumogàstric. Exploració parasimpàtica

6.       Espinal i Hipoglòs

 

 

PRÀCTIQUES

 

Fisiopatologia. Aquestes són 6 pràctiques d’una hora de durada cada una, que es fan habitualment a Exploracions Complementàries (EECC) dels diferents serveis de l’Hospital del Mar (totes són  la mateixa zona)

 

Pràctica 1. Fisiopatologia de l’aparell respiratori.

Espirometria forçada. Prova broncodilatadora. Determinació i significat dels volums estàtics i la resistència de la via aèria (oscil·lometria i pletismografia). Transferència del CO. Gasometria arterial. Oximetria.

 

Pràctica 2.  Fisiopatologia del sistema cardiovascular.

El cor: Electrocardiagrafia, fonaments. Ecografia en repòs i d’esforç.

 

Pràctica 3. Fisiopatologia multisistema.

Exercici i Funció muscular: l’exercici en el sa i en el pacient. Valoració dels elements limitants (cicloergometria). Concepte i avaluació de la força (dinamometria). Concepte i avaluació de la resistència (temps límit). Implicacions metabòliques. Concepte de fatiga. Antropometria, BMI, pes ideal. Determinació de la massa muscular (impedanciometria).

 

Pràctica 4. Fisiopatologia de l’aparell digestiu.

L'esòfag: el reflux, la pHmetria i la manometria esofàgica.

 

Pràctica 5. Neurofisiopatologia.

Detecció de les alteracions del sistema nerviós. Fonaments de la EMG i la EEG, estudi de la conducció nerviosa, potencials evocats i estimulació transcranial del còrtex cerebral.

 

Pràctica 6. Fracàs multiorgànic. Ventilació espontània i ventilació mecànica.

Principis de la respiració espontània i de la ventilació mecànica. Volum corrent, freqüència respiratòria, temps respiratoris. Mecànica ventilatòria.

 

 

 

Pràctiques de Semiologia.

 

Són 2 pràctiques més. La pràctica d’habilitats i la pràctica de simulació

 

Pràctica 7. Anamnesis i exploració

Es farà a diferents serveis de l’hospital de 12:10 a 14:00 hores durant una setmana (5 dies).

Implica que cada subgrup de 7-8 estudiants (i.e. 101a, 101b, 102a, 102b, 103a, 103b, 104a i 104b) farà la pràctica en un dels serveis clínics següents de l’Hospital del Mar (adjudicació aleatòria per sorteig): Pneumologia, Medicina Interna, Urgències i Medicina Infecciosa.

Cada grup assistirà a sessions de una mica menys de 2 hores (1h 40- 50’), diàriament i per una setmana (dilluns a divendres), en l’horari ja mencionat de 12:10-14:00 h Són doncs, menys de 10 hores per estudiant (en realitat, són 8 h 20’, en ser períodes de 50’).

Pel professorat d’hospitalització suposa 10 h docents en total per cada un d’ells.

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell respiratori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els principals símptomes i signes en les síndromes respiratòries (especialment: insuficiència respiratòria aguda i crònica, condensació pulmonar i síndromes pleurals).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori, (especialment: insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, síndrome pericàrdica, síncope i claudicació).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell digestiu

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell digestiu (especialment: síndrome ictèrica, insuficiència hepàtica, síndrome ascítica, dolor abdominal, hemorràgia digestiva, síndrome diarreica).

 

La historia clínica des de diferents perspectives

Presentació oral i escrita d'una història clínica. Comentari d'ingrés. Informe d'alta. Epícrisi.

 

 

 Pràctica 8. Habilitats i simulació clíniques en sistema cardiovascular

Cada subgrup farà 3 sessions d’una mica menys de e 2 h cada una (en realitat, 5h reals).

2 de les sessions seran a l’aula d’habilitats

1 sessió es farà als espais de simulació

Metodologia docent

5. Activitats previstes durant el procés docent:

 

a) Classes magistrals (17 h)

   Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge. Per facilitar aquest, els estudiants tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats a les classes magistrals, així com material que es consideri complementari.

 

b) Seminaris (10 h) 

Es realitzaran tres tipus de Seminaris.

- Seminaris de perfil clàssic, sobre temes generals de fisiopatologia o anamnesi-exploració física del pacient, en grups de 7-8 estudiants amb un professor. Seran 8 grups, en dividir-se els grups estàndard en dos subgrups, a y b.

- Seminari Sessió de Pòsters, aproximadament a meitat del programa de l’assignatura. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores

- Seminaris de Problemes Clínics (SPC), amb exposició oral posterior a classe, i en grups d’estudiants supervisats per un professor. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores,

 

c) Sessions de pràctiques

   Durant el trimestre es faran sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. Són 20-21 hores per estudiant.

Avaluació

6. Avaluació dels aprenentatges

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

 

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per a la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. Format PRESENCIAL.

 

Acreditativa: Es farà a final de curs, tot i que la nota final inclou també nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4,5 punts (45 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format: 22 preguntes, modalitat presencial.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 2,5 punts (25 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format: 5 preguntes, modalitat presencial.

 

IMPORTANT: La matèria susceptible d’examen inclourà els temes del programa, no sols les classes magistrals sinó també els exposats pels companys als seminaris de pòsters i de SPC.

 

   Els dos conceptes que venen a continuació sols seran valorats en cas d’obtenir al menys 4 punts sobre 10 en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-presentació corresponent al seminari d’aprenentatge per problemes clínics (SPC) es valorarà fins a 1 punt (full normalitzat d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

e) La participació als seminaris estàndard es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

f) La participació en al menys 15 de les 18 pràctiques es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

   La presència en al menys 15 de les 20 pràctiques del curs 2022-2023 serà imprescindible per poder ser avaluat a l’examen final d’Assaig i de PEM).

 

   Hi haurà una única avaluació anual (aquesta avaluació inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

   Podran recuperar les parts (a) i (b) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura. Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu caràcter d’Avaluació Continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen de recuperació, sempre que es superi un 4 en aquest últim.

 

 7. Criteris de superació i qualificacions qualitatives

   Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

   La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals de cada grau, sempre que superin el llindar d’Excel·lent.

 

Bibliografia i recursos d'informació

8. Bibliografia recomanada.

 

8.1. Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), Elsevier Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

 

8.2. Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

 

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

 

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

 

8.3. Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

 

8.4. Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3363 - Grau en Medicina

26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
336 - Facultat de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
3363 - Grau en Medicina
Assignatura:
26249 - Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Pràctiques: Grup 101: Pendent
Grup 102: Català, Castellà
Grup 103: Pendent
Grup 104: Pendent
Seminari: Grup 101: Pendent
Grup 102: Pendent
Professorat:
Juan Pedro-Botet Montoya, Juan Albanell Mestres, Lucas Ilzarbe Sanchez, Andres Ozaita Mintegui, Jordi Monfort Faure, Luis Molina Ferragut, Marc Talló Parra, Joan Ramon Masclans Enviz, Lucia Marquez Mosquera, Jose Enrique Martinez Rodriguez, Joaquin Gea Guiral, Esther Barreiro Portela, Juana Antonia Flores Le Roux
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

GRAU de MEDICINA, CURS 2022-2023

 

PLA DOCENT

 

Nom de l’assignatura: FONAMENTS del DIAGNÒSTIC: FISIOPATOLOGIA i INTRODUCCIÓ a la SEMIOLOGIA  (ref. 26249 )

                                      

 Titulació: Grau de Medicina

Curs: 2on (grau UPF)

Trimestre: 3er trimestre

Nombre de crèdits ECTS: 5

Activitats: Teoria 17 h, Seminaris 10 h, Pràctiques 22,5 h

Hores dedicació estudiant: 125

Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès

Coordinació: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

 

 1. Identificació de l'assignatura.

   La Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és una matèria obligatòria i troncal del segon curs del grau de Medicina.

Consta de 5 ECTS (125 hores de dedicació per part de l’estudiant, de les que sols la tercera part són presencials), integrant tant continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

   La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia fa fonamentalment una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. També s’introdueixen els principis de la Semiologia. La present assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat de les alteracions i manifestacions que es donen a malalties molt prevalents als nivells cel·lular, tissular, de sistema i de tot l'individu. Més tard, l’assignatura de Fonaments del Diagnòstic: Semiologia (3er curs) aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l’organisme. Aquest plantejament permet un progressiu i complementari d’ensenyament, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d’una banda, i a la seva expressió topogràfica i de sistema/òrgan ‘diana’ predominant per l’altra.

   Des d'un punt de vista curricular longitudinal, l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a les assignatures funcionals: Ciències de la Vida I: Bioquímica General, Ciències de la Vida III: Metabolisme Cel·lular i Biologia Molecular, Neurociències Bàsiques II: Fisiologia General i del Sistema Nerviós, Estructura i Funció del Cos Humà IV: Fisiologia de Sistemes. També te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara Estructura i Funció del Cos Humà I, II & III: Anatomia i Histologia, Neurociències Bàsiques I: Estructura del Sistema Nerviós, i Fonaments del Diagnòstic: Anatomia Patològica i les de caire més bàsic (sobre tot, Ciències de la Vida II: Biologia Cel·lular). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de l’assignatura Fonaments del Diagnòstic: Fisiopatologia i Introducció a la Semiologia es l’assignatura ja mencionada de Semiologia (amb la que manté una estreta coordinació), així com les assignatures posteriors lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Coordinació i professorat

   Serà coordinada pels professors Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

   La Dra. Beatriz Bellosillo actuarà com a adjunta a Joaquim Gea en la part de Fisiopatologia. Com a professorat complementari participaran els membres dels Dept. MELIS de la UPF i Dept. de Medicina de la UAB (J. Albanell, E. Balcells, E. Barreiro, X. Bessa, M. Blé, M. Crespo, J.A. Flores, A. Goday, M.P. Gracia, L. Márquez, José E. Martínez, J.R. Masclans, Ll. Molina, J. Monfort, S. Ois, A. Ozaita, S. Pascual-Guàrdia, A. Rodríguez-Campello i D.A. Rodríguez.

   En funcions de Tutoria dels pòsters o dels seminaris de problemes clínics (SPC): A. Ferrer, J.P. Horcajada, H. Knobel, L. Márquez, J.E. Martínez, J.E. Naves, R. Rocamora, J. Roquer, L. Sans, L. Sorli i J. Villar.

   A banda dels mencionats, participaran en funcions de pràctiques de semiologia: I. Campodarve, A. Caguana, I. Cirera, L. Correa, R. Güerri, M. Montero, J.E. Naves, X. Nogués i A. Supervía.

 

3. Objectius

 Generals.

a) Que l'estudiant(a) entengui les causes i conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics, a nivells cel·lular, tissular, de sistemes i d'individu.

b)  Ajudar a que l’estudiant entengui els factors i mecanismes responsables d’aquest fracàs.

c) Iniciar a l’estudiant en l’obtenció propedèutic de les dades semiològiques


Específics.

a)  Que l'estudiant(a) aprofundeixi els seus coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.

b)  Ajudar a que l'estudiant(a) percebi els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs dels processos fisiològics, amb expressió clínica.

c)  Iniciar a l’estudiant en la terminologia i llenguatge mèdic.

d) Que l'estudiant(a) adquireixi les habilitats per fer servir els instruments d'anàlisi fisiopatològic i part dels corresponents a la propedèutica.

Competències associades

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Complementar els fonaments teòrics de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.) per part dels estudiants.

Resultats de l'aprenentatge

En consonància amb aquestes competències, l'estudiant haurà de:

a) Conèixer be els conceptes generals de salut i malaltia, procés nosològic, signe, símptoma i síndrome.

b) Conèixer be els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Entendre els fonaments de la relació entre el professional sanitari, especialment el metge, el pacient.i el seu entorn

d) Estar familiaritzat amb les causes i mecanismes tant de disfunció com de malaltia.

e) Estar capacitat per apreciar les característiques específiques dels pacients amb malaltia crònica, d’edat avançada, fragilitat i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Ser capaç d’obtenir de forma ordenada les dades semiològiques generals

i) Haver adquirit competències transversals bàsiques (espertit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

NO hi han prerequisits, encara que és molt recomanable haver superat ja les assignatures d'Anatomia i la de Fisiologia Humana

Continguts

PLA DOCENT - PROGRAMA

 

Àrea Temàtica I: Conceptes generals & Processos i Mecanismes de Base General

 

Presentació de l’assignatura

 

I. Afectació de l’estat general

 

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia.

Síndromes d’afectació de l’estat general I: Aprimament patològic i Caquèxia.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional mèdic: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia, semiologia i

    propedèutica. El diagnòstic i el pronòstic. L’acte terapèutic

3. Signe i símptoma. Malaltia i síndrome. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

    Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

4. Constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

5. Aprimament patològic

       5.1. Astènia, anorèxia, pèrdua de pes.

       5.2. Fisiopatologia de la caquèxia.

      - Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

      - Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

             - Eventuals molècules-diana.

 

Tema 2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndromes d’afectació de l’estat general II: La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

 

Tema 3. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic) i dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

 

Tema 4. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi. Susceptibilitat genètica. Oncogèns i gens supressors. Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals. Utilitat dels biomarcadors genètics. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

2. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

3. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

4. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

5. Patobiologia de les metàstasis. Principals síndromes paraneoplàsiques.

 

Tema 5. Síndromes d’afectació de l’estat general III: Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques. Autoimmunitat.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

 

 

II. Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

 

Tema 6. Insuficiència respiratòria

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tissular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO2.

1.3. Etiologia i classificacions diverses de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.1. Mecanismes Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Causes. Mecanismes. Inflamació i remodelació tissular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

 

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

  1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
  2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
  3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca. Insuficiència cardíaca esquerra, dreta i biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

 

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA:

============================================================

 

Tema 8. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia.

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

 

Tema 9. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia, els ganglis limfàtics i la melsa.

  1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1.3. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia i manifestacions clíniques.

3.2. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

  1. Melsa: Hiperesplenisme i Hipoesplenisme.

 

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor i del metabolisme ossi.

  1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
  2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia i Fisiopatologia. Classificació. Localitzacions més freqüents.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

     Etiopatogènia, fisiopatologia. Artritis infeccioses, microcristal·lines i immunològiques. Proves complementàries.

  1. Fisiopatologia òssia. Classificació de les osteopaties

    Balanç ossi negatiu. Acoblament. Mineralització. Estructura laminar òssia.

  1. Síndromes osteoporòtica i osteomalàcica.

 

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

  1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
  2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
  3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

  1. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

 

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

  1. Concepte i tipus.
  2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes. Manifestacions.

  1. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

  

=======================================================

Seminari 2   - Sessió de Pòsters (2,5 h):

======================================================

  

Tema 13. Interaccions entre diferents sistemes; Shock & Aturada cardiorespiratòria

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.

  1.1. Mecanismes i tipus principals de xoc (Hipovolèmic. Cardiogènic i Distributiu.        

  1.2. Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

        1.3. Conseqüències tissulars. Lesió per isquèmia-reperfusió.

        1.4. Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

2. Aturada cardio-respiratòria

        2.1. Impacte a òrgans i sistemes

        2.2. Impacte cel.lular i molecular

        2.3. Resucitació. Fisiopatologia

 

 

III. Introducció a la Semiologia

 

Tema 14. Semiologia general de l'Aparell Respiratori

1.  Principals funcions del aparell respiratori i mecanismes de defensa de les vies respiratòries.

2.   Dispnea: Concepte i tipus. Graduació. Formes de presentació

2.1.    Alteracions quantitatives i qualitatives del ritme respiratori.

3.    Cianosi: Central i perifèrica. Principals característiques i causes.

4.    Ronquera: Concepte i tipus. Causes.

5.    Tos: Mecanismes. Característiques i tipus de tos. Complicacions.

6.    Expectoració: El aclariment mucociliar. Broncorrea. Valoració clínica. Anàlisi de l’esput.

7.    Hemoptisi: Etiologia. Valoració clínica.

8.    Dolor toràcic d’origen respiratori: Etiologia. Tipus més freqüents.

9.    Acropàquia: Concepte. Etiopatogènia.

 

Tema 15. Principals signes i símptomes del Sistema Cardiocirculatori

1. Dolor toràcic d’origen cardio-circulatori: Característiques. Causes.

2. Palpitacions: Definició. Causes.

3. Sorolls cardíacs

4. Dispnea d’origen cardiocirculatori.

5. Tos i sistema cardiocirculatori.

6. Edema: Causes. Tipus. Localitzacions

7. Síncope: Definició. Causes.

8. Cianosi d’origen cardiocirculatori.

 

Tema 16. Semiologia general de l’Aparell Digestiu.

1. Trastorns de la deglució. Les disfàgies: tipus.

2.  Regurgitació i pirosi.

3.   Nàusees i vòmits. Concepte. Dinàmica del vòmit. Classificació.

3.1. Vòmits centrals i perifèrics. Semiologia.

4.       Dolor abdominal: Característiques i tipus.

4.1. Dolors còlic, peritoneal i d’irritació de la mucosa. Altres dolors.

4.2. Hemorràgia digestiva: Hematèmesi. Melenes. Causes.

5.   Icterícia. Concepte. Causes, classificació

6.   Hipertensió portal i Ascites: Conceptes. Causes. Classificacions.

7.   Insuficiència hepàtica. Concepte. Causes i mecanismes

 

Tema 17. Semiologia general del sistema nerviós.

  1. Cefalea. Tipus.
  2. Pèrdua de consciència: síncope i coma.
  3. Convulsions.
  4. Dèficits motors.
  5. Trastorns sensitius. Dolor neuropàtic. Parestèsies.
  6. Vertígens.
  7. Trastorns visuals.
  8. Discinèsies.
  9. Pèrdua de les facultats intel·lectuals.

    10. Trastorns de la parla: Afàsia i  Disàrtria

 

==============================================

 

AVALUACIÓ ACREDITATIVA:

 

RECUPERACIÓ JULIOL:

===============================================


SEMINARIS CLÀSSICS

 

 

Seminari 1 (Fisiopatologia). Fisiopatologia Sistèmica

Aquest seminari (1 h) te un format tradicional, amb 4 grups d’estudiants i sempre amb un professor.

Limitació a l’exercici.

1. Limitació a l’exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicacions en la limitació.

.............................................................................................................................

 

SEMINARI 2 (Fisiopatologia). PÒSTERS i Sessió de Pòsters

   Els pòsters seran elaborats pels 8 subgrups al llarg del curs (els 4 grups tradicionals es dividiran en subgrups a & b), i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada subgrup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. La sessió de presentació (2:30 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l’assignatura. Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

   Es donaran uns 10’ per penjar els pòsters (sols dos dels membres del grup), seguidament uns 15’ de discussió a peu de pòster (amb sols 3 membres del grup), per on passaran els professores coordinadors fent preguntes. Amb això i temps intermedi hauran transcorregut uns 30’

   Seguidament 2 estudiants de cada grup presentaran el tema de forma oral a tota la classe en 10’ (temps molt estricte), que vindran seguits de uns 3’ de preguntes i aclariments que respondran 2 estudiants que encara no hagin participat ni a la discussió a peu del pòster ni a l’exposició.

   El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà de incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l’estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques. Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipòxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Els temes exposats als pòsters seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a: Miopaties. Tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Grup 101b: Bronquièctasis no-FQ (tutor, E. Barreiro, ebarreiro@imim.es )

Grup 102a: Epilèpsia (tutor R. Rocamorarrocamora@psmar.cat )

Grup 102b: Trastorns del metabolisme de lípids J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat).

Grup 103a: Càncer colorectal (tutor L. Marquez,  lmarquez@psmar.cat )

Grup 103b: Càncer de mama (tutor J. Albanell, jalbanell@psmar.cat )

Grup 104a: Secció medul·lar (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Grup 104b: Fisiopat. aigua i electròlits. Trastorns equilibri àcid-base (tutor: L. Sans, lsans@psmar.cat ).

 

No adjudicats enguany:

Esclerodèrmia (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat )

Traumatisme cranioencefàlic (tutor, Mª Pilar Gracia, mgraciaa@psmar.cat )

Pneumònia (tutor J. Gea, jgea@psmar.cat ). Demències (tutor per determinar)

Síndrome parkinsonià (tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Accident vascular cerebral (tutor per determinar)

 Lupus eritematós sistèmic. Tutor J. Monfort jmonfort@psmar.cat )

Pancreatitis aguda (tutor L.Màrquez, lmarquez@psmar.cat )

Fibrosi quística. Tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Hipertensió arterial sistémica: J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat )

Síndrome nefròtica (tutor M. Crespo, mcrespo@parcdesalutmar.cat )

El pacient edematós (tutor L. Sans, lsans@psmar.cat )


SEMINARI 3. Fisiopatologia de Problemes Clínics (SPC). EXPOSICIÓ ORAL

 

   Aquest seminari serà elaborat per cada subgrup al llarg del curs (els 4 grups tradicionals estaran també dividits en a & b). Cada un dels subgrups disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una única sessió de 2:30 hores. Exposaran els 8 subgrups (15’ estrictes d’exposició i uns 3’ de discussió-aclariment de conceptes per cadascun).

   Les temàtiques es donen al començament del curs i també varien anualment. Inclouen entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s’obrirà un torn de preguntes per part dels professors i els companys del curs. Els temes exposats a aquests seminaris seran també matèria de preparació pels exàmens.

 

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

 

Tutors i grups pels temes que preparen els alumnes per exposar a classe (2020-2021):

Grup 101a: Pneumopatia Intersticial (tutor, Eva Balcells, ebalcells@psmar.cat )

Grup 101b: Distrés i VM (tutor: Joan Ramon Masclans, jrmasclans@psmar.cat )

Grup 102a: Fisiopatologia i classificació de les diarrees

                   (tutor: Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Grup 102b: La SIDA (tutor: Hernando Knobel, hknobel@psmar.cat)

Grup 103a: Disfunció de la regulació hipofisària

                   (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Grup 103b: Tromboembolisme pulmonar i càncer

                   (tutor: Diego Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

Grup 104a: El cos humà en immersió (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Grup 104b: Hipòtesis autoimmunes de malalties clàssiques

                    (tutor: Jordi Monfort jmonfort@psmar.cat)

 

Temes de Reserva aquest curs:

COVID-19, fisiopatologia (tutor: Judith Villar, jvillar@psmar.cat )

La grip (tutor: Juan Pablo Horcajada, jhorcajada@parcdesalutmar.cat )

Disfunció suprarenal (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Exercici muscular intens (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Fibrilació auricular (tutor Lluis Molina, lmolina@psmar.cat)

El cos humà a grans altituds (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular (tutor: Joan Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat)

Obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri. (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Artropatia gotosa (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat)

Fisiopatologia de la infecció per Listèria (tutor: ;Mª Lluïsa Sorli, lsorli@parcdesalutmar.cat )

Utilitat dels models animals de càncer de pulmó (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es)

Disfuncions endocrines i creixement (tutor: Albert Goday, agoday@parcdesalutmar.cat)

Esclerosi Múltiple (tutor: José Enrique Martínez, jmartinezr@psmar.cat )

Malaltia inflamatòria intestinal (tutor: Lucía Márquez, lmarquez@psmar.cat  )

Acalasia (tutor, Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Basament pleural (tutor Diego A. Rodriguez, darodriguez@psmar.cat

 Models animals de caquèxia, utilitat (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es


Seminaris de Semiologia

Tornen a ser seminaris clássics d'una hora de durada cada un.

 

Seminari 4. Introducció a la Semiologia: La història clínica i l’exploració física.

  1. L’anamnesi: Tècnica. Característiques del bon enquestador. Revisió del símptomes per aparells i sistemes
  2. Fases del mètode clínic.
  3. Epícrisi.
  4. Tipus d’història clínica. Història clínica orientada per problemes.
  5. Principis generals de l’exploració física.
  6. Inspecció general, pell i fàneres.
  7. Exploració d’adenopaties. Cap i coll.
  8. Exploració per aparells.
  9. Instrumental.
  10. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

 

Seminari 5. Exploració física de l'aparell respiratori

1.       Sistemàtica. Punts de referència.

1.1.    Inspecció general. Malformacions toràciques.

2.       Palpació del tòrax. Tècnica.

2.1.    Mobilitat.

2.2.    Emfisema subcutani. Frecs pleurals. Vibracions vocals.

3.       Percussió del tòrax. Tècnica.

3.1.    Tipus de sons.

4.       Auscultació del tòrax. Sorolls normals i patològics.

5.       Principals exploracions complementàries.

5.1.    Anàlisi del esput.

5.2.    Toracocentesis i biòpsia pleural. Broncoscòpia - EBUS.

5.3.    Tècniques d’imatge (radiologia, isotòpiques, altres).

5.4.    Exploració de la funció respiratòria.

 

Seminari 6. Exploració física del sistema cardiocirculatori-I

 Inspecció general

1. Examen del pols arterial: Tècnica. Freqüència, ritme, Forma

1.1.    Registre gràfic

1.2.    Tipus de pols: Radial, característiques. Carotídi

2.       Examen de la pressió arterial

3.       Examen del pols venós. Ones jugulars. Registre. Tipus

4.       Examen cardíac

4.1.    Inspecció

4.2.    Palpació. Batec de la punta cardíaca

4.3.    Percussió

4.4.    Auscultació: Focus cardíacs

5.       Pressió venosa

5.1.    Tècnica de medició

5.2.    Pressió venosa central

 

Seminari 7. Exploració física de l'aparell circulatori -II

1.       Sorolls cardíacs i les seves alteracions.

1.1.    Fisiològics

1.2.    Patològics

1.3.    Alteracions dels sorolls normals: Intensificació, disminució i desdoblaments

Sorolls addicionals

2.       Bufs cardíacs.

2.1.    Mecanismes i característiques

2.2.    Tipus

2.2.1. Sistòlics: D’ejecció i de regurgitació

2.2.2. Diastòlics: De regurgitació, d’ompliment ventricular

2.2.3. Continus

 

Seminari 8. Exploració física de l'aparell digestiu. Exploració de l'abdomen, i exploració ano-rectal

1.       Aspectes generals

2.       Examen de la boca

3.       Exploració de l’abdomen: Inspecció i palpació, tant profona com superficial

3.1.    Percussió

3.2.    Auscultació

3.3.    Exploració de l’ascites

4.       Exploració ano-rectal: Inspecció. Tacte rectal

 

Seminari 9. Exploració general del sistema nerviós - I

1.       Aspectes generals

1.1.    Marxa: Tipus

1.2.    Motilitat. Balanç muscular

1.3.    To muscular. Moviments passius

2.       Trofisme

3.       Coordinació

4.       Pràxia

4.1.    Sensibilitat. Tipus

4.2.    Reflexes monosinàptics miotàctics. Bicipital i rotulià

4.2.1.   Reflexes polisinàptics nocioceptius. Corneal i plantar. Signe de Babinski

5.       Clonus

 

Seminari 10. Exploració general del sistema nerviós - II

1.       Olfactori i Òptic

2.       MOC, Patètic i MOE.

3.       Trigemin. Reflexes

4.       Facial

4.1.    Auditiu: Transmissió aèria i òssia del so.

4.2.    Branca vestibular

5.       Glosofaringi i Pneumogàstric. Exploració parasimpàtica

6.       Espinal i Hipoglòs

 

 

PRÀCTIQUES

 

Fisiopatologia. Aquestes són 6 pràctiques d’una hora de durada cada una, que es fan habitualment a Exploracions Complementàries (EECC) dels diferents serveis de l’Hospital del Mar (totes són  la mateixa zona)

 

Pràctica 1. Fisiopatologia de l’aparell respiratori.

Espirometria forçada. Prova broncodilatadora. Determinació i significat dels volums estàtics i la resistència de la via aèria (oscil·lometria i pletismografia). Transferència del CO. Gasometria arterial. Oximetria.

 

Pràctica 2.  Fisiopatologia del sistema cardiovascular.

El cor: Electrocardiagrafia, fonaments. Ecografia en repòs i d’esforç.

 

Pràctica 3. Fisiopatologia multisistema.

Exercici i Funció muscular: l’exercici en el sa i en el pacient. Valoració dels elements limitants (cicloergometria). Concepte i avaluació de la força (dinamometria). Concepte i avaluació de la resistència (temps límit). Implicacions metabòliques. Concepte de fatiga. Antropometria, BMI, pes ideal. Determinació de la massa muscular (impedanciometria).

 

Pràctica 4. Fisiopatologia de l’aparell digestiu.

L'esòfag: el reflux, la pHmetria i la manometria esofàgica.

 

Pràctica 5. Neurofisiopatologia.

Detecció de les alteracions del sistema nerviós. Fonaments de la EMG i la EEG, estudi de la conducció nerviosa, potencials evocats i estimulació transcranial del còrtex cerebral.

 

Pràctica 6. Fracàs multiorgànic. Ventilació espontània i ventilació mecànica.

Principis de la respiració espontània i de la ventilació mecànica. Volum corrent, freqüència respiratòria, temps respiratoris. Mecànica ventilatòria.

 

 

 

Pràctiques de Semiologia.

 

Són 2 pràctiques més. La pràctica d’habilitats i la pràctica de simulació

 

Pràctica 7. Anamnesis i exploració

Es farà a diferents serveis de l’hospital de 12:10 a 14:00 hores durant una setmana (5 dies).

Implica que cada subgrup de 7-8 estudiants (i.e. 101a, 101b, 102a, 102b, 103a, 103b, 104a i 104b) farà la pràctica en un dels serveis clínics següents de l’Hospital del Mar (adjudicació aleatòria per sorteig): Pneumologia, Medicina Interna, Urgències i Medicina Infecciosa.

Cada grup assistirà a sessions de una mica menys de 2 hores (1h 40- 50’), diàriament i per una setmana (dilluns a divendres), en l’horari ja mencionat de 12:10-14:00 h Són doncs, menys de 10 hores per estudiant (en realitat, són 8 h 20’, en ser períodes de 50’).

Pel professorat d’hospitalització suposa 10 h docents en total per cada un d’ells.

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell respiratori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els principals símptomes i signes en les síndromes respiratòries (especialment: insuficiència respiratòria aguda i crònica, condensació pulmonar i síndromes pleurals).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori, (especialment: insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, síndrome pericàrdica, síncope i claudicació).

 

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell digestiu

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell digestiu (especialment: síndrome ictèrica, insuficiència hepàtica, síndrome ascítica, dolor abdominal, hemorràgia digestiva, síndrome diarreica).

 

La historia clínica des de diferents perspectives

Presentació oral i escrita d'una història clínica. Comentari d'ingrés. Informe d'alta. Epícrisi.

 

 

 Pràctica 8. Habilitats i simulació clíniques en sistema cardiovascular

Cada subgrup farà 3 sessions d’una mica menys de e 2 h cada una (en realitat, 5h reals).

2 de les sessions seran a l’aula d’habilitats

1 sessió es farà als espais de simulació

Metodologia docent

5. Activitats previstes durant el procés docent:

 

a) Classes magistrals (17 h)

   Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge. Per facilitar aquest, els estudiants tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats a les classes magistrals, així com material que es consideri complementari.

 

b) Seminaris (10 h) 

Es realitzaran tres tipus de Seminaris.

- Seminaris de perfil clàssic, sobre temes generals de fisiopatologia o anamnesi-exploració física del pacient, en grups de 7-8 estudiants amb un professor. Seran 8 grups, en dividir-se els grups estàndard en dos subgrups, a y b.

- Seminari Sessió de Pòsters, aproximadament a meitat del programa de l’assignatura. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores

- Seminaris de Problemes Clínics (SPC), amb exposició oral posterior a classe, i en grups d’estudiants supervisats per un professor. Serà 1 sessió presencial de 2,5 hores,

 

c) Sessions de pràctiques

   Durant el trimestre es faran sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. Són 20-21 hores per estudiant.

Avaluació

6. Avaluació dels aprenentatges

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

 

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per a la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. Format PRESENCIAL.

 

Acreditativa: Es farà a final de curs, tot i que la nota final inclou també nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4,5 punts (45 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format: 22 preguntes, modalitat presencial.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 2,5 punts (25 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format: 5 preguntes, modalitat presencial.

 

IMPORTANT: La matèria susceptible d’examen inclourà els temes del programa, no sols les classes magistrals sinó també els exposats pels companys als seminaris de pòsters i de SPC.

 

   Els dos conceptes que venen a continuació sols seran valorats en cas d’obtenir al menys 4 punts sobre 10 en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-presentació corresponent al seminari d’aprenentatge per problemes clínics (SPC) es valorarà fins a 1 punt (full normalitzat d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

e) La participació als seminaris estàndard es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

f) La participació en al menys 15 de les 18 pràctiques es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

   La presència en al menys 15 de les 20 pràctiques del curs 2022-2023 serà imprescindible per poder ser avaluat a l’examen final d’Assaig i de PEM).

 

   Hi haurà una única avaluació anual (aquesta avaluació inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

   Podran recuperar les parts (a) i (b) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura. Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu caràcter d’Avaluació Continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen de recuperació, sempre que es superi un 4 en aquest últim.

 

 7. Criteris de superació i qualificacions qualitatives

   Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

   La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals de cada grau, sempre que superin el llindar d’Excel·lent.

 

Bibliografia i recursos d'informació

8. Bibliografia recomanada.

 

8.1. Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), Elsevier Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

 

8.2. Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

 

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

 

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

 

8.3. Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

 

8.4. Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm