Informació del Pla Docent

Presentació

Aquesta assignatura t’ofereix les eines per desenvolupar el teu potencial com a orador/a. Farem un repàs històric dels grans referents en la creació i la realització de discursos orals en públic, des dels orígens de la retòrica, a la Grècia clàssica, fins als discursos orals més rellevants de l’actualitat. Analitzarem l’estructura del discurs, la tècnica de l’argumentació (tipus d’arguments i fal·làcies) i els recursos retòrics per enriquir el contingut de les presentacions. I portarem la teoria a la pràctica amb intervencions orals dels estudiants a classe, planificades i improvisades, expositives i argumentatives.

Al llarg del curs descobriràs com elaborar i estructurar una argumentació de manera sòlida i com presentar-la de manera efectiva per persuadir l’audiència. Per això, l’assignatura es basarà en l’experiència pràctica, que t’ajudarà a augmentar el teu ventall de registres orals i et donarà més flexibilitat, seguretat i autonomia discursiva davant qualsevol presentació oral.

L'assignatura Oratòria forma part del pla d'implementació 2021-22 i 2022-23 del projecte d'innovació i transformació pedagògica EDVOLUCIÓ de la UPF. Per aquest motiu, les dades consignades en aquest PDA podrien experimentar alguns canvis en els apartats de Competències, Continguts, Metodologia i Avaluació, sempre abans de l'inici de les classes.

Competències associades

Resultats de l'aprenentatge

Els resultats d’aprenentatge d’aquesta assignatura es desprenen de les competències, els continguts, la metodologia i l’avaluació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

5#10#16

Prerequisits

No hi ha prerequisits establerts per a aquesta assignatura, més enllà dels propis de qualsevol estudiant per cursar assignatures de tercer o quart curs del Grau en Humanitats.

Continguts

Tema 1:  Introducció a l’oratòria: els orígens de la retòrica clàssica

Orígens a la Grècia i la Roma clàssica. Els primers referents: Còrax, Aristòtil, Ciceró, Quintilià. L’oratòria en els nostres dies: Perelman, Carnegie i Lucas. Ètica vs retòrica.

Tema 2: L’orador i el públic: tipologies i aprenentatges

Autoconsciència, personalitat i nervis. Seguretat i autoestima a partir de l'estil de l'emissor. Les finalitats: ensenyar, convèncer, delectar, vendre, etc. El grau de formalitat.

Tema 3: L’estructura del discurs: creativitat, guió i posada en escena

Estructuració, guió i audiència. Fórmules d'inici i de final. La captatio benevolentiae. La recapitulació. Tipus de conclusions. L'elaboració i l'ús del guió.

Tema 4: La comunicació no verbal

La comunicació no verbal. Imatge personal i posició corporal. Gestualitat facial, mirada i mans. Gestió de l’auditori i de l’audiència. Mirroring.

Tema 5: La comunicació paraverbal: l’ús de la veu i la recitació

La comunicació paraverbal. Intensitat, durada, to, timbre, ritme, entonació i prosòdia. El silenci. La recitació. La preparació i la memorització (memòria).

Tema 6: L’argumentació: tipus d’arguments i altres recursos argumentatius

Tipus d'arguments: autoritat, model, benefici, demostració, analogia, incompatibilitat, etc. La citació, l'exemple, l'anècdota i la narració (storytelling).

Tema 7: L’argumentació: sil·logisme i fal·làcies

El sil·logisme i l’entimema. Les fal·làcies: ad hominem, ad populum, ad verecundiam, ad fidelitatem, post hoc ergo propter hoc, ad nauseam, tu quoque, etc. Figures retòriques.

Tema 8: La persuasió i el debat

Framing, cleavages i shortcuts. El tatami. Gèneres i pràctica de debat. Argumentació pràctica i contraargumentació. La refutació. Gestió del temps i adaptació al tatami.

Tema 9: L’ús dels elements complementaris de suport

Previsió i maneig d'elements tecnològics de suport: pantalla, fotocòpies, micròfon, vídeo, presentacions en PowerPoint i afins.

Tema 10: La improvisació.

La improvisació. Previsió dels temes i continguts, i adaptació del discurs en funció de les circumstàncies de darrera hora.

Metodologia docent

Es promourà l’experiència vivencial de l’alumnat, amb la pràctica de discursos orals improvisats i preparats. La major part de les sessions tindran el format de seminaris o tallers on es fomentarà la participació activa per tal de cercar l’evolució individual en la competència comunicativa oral. A banda, l’alumnat haurà d’analitzar almenys dos discursos, un d’un orador/a cèlebre i un altre de propi, per tal de fer-se conscient de les pròpies virtuts a potenciar i dels aspectes a millorar.

Després de les intervencions orals a classe es dedicarà un temps a la discussió de la intervenció en els aspectes formals i de contingut, en la qual participaran tots els assistents a la sessió.

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es concreta en els instruments següents:

1- Intervencions orals a classe (55%)

1.1- Intervencions individuals (35%). Cada estudiant efectuarà dues intervencions (15% la primera, 20% la segona) que escollirà d’entre les opcions següents:

1. Elevator Pitch

2. La lloança i la vituperació

3. El debat personal

4. La crítica literària (o teatral, cinematogràfica, etc.).

5. La recitació poètica

6. El tema que m’apassiona

7. La pregunta parlamentària

8. TED Talk

9. Petxakutxa

Es valorarà la qualitat de la intervenció oral segons els elements exposats a classe fins al moment: estructura, veu, gest, recursos retòrics, suports, etc. En acabar la primera intervenció es proposaran uns reptes individuals a assolir de cara a la segona intervenció, en funció de les virtuts com a orador/a i els aspectos a millorar. En la segona intervenció es valorarà positivament que s’hagin assolit els reptes plantejats (per aquest motiu compta pel 20% de la nota).

1.2- Participació en un debat (20%). S’organitzaran debats sobre diversos temes escollits a classe, amb una normativa determinada, que serviran per posar en pràctica l’argumentació i la contraargumentació. Es proporcionarà una rúbrica amb els elements que es tindran en compte a l’hora d’avaluar les intervencions en el debat.

2- Activitats escrites (45%)

2.1- Anàlisi de discursos orals (25%). Es faran dos o tres exercicis en base als paràmetres dels continguts treballats a classe. Es proporcionarà una plantilla amb els elements (mínims) a avaluar. Les anàlisis, que tindran una extensió aproximada de 750 paraules cadascuna, seran les següents :

a- Una anàlisi d’un discurs oral famós (15%).

b- Una anàlisi d’un discurs oral propi (10%).

c- Una anàlisi d’un discurs oral d’un company/a (10% extra opcional).

2.2- Ressenya escrita (20%). Es farà d'un dels llibres sobre oratòria d'una llista fixada prèviament. L'argumentació de la ressenya s'acompanyarà de diverses citacions, més enllà del propi llibre ressenyat. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, descriure, etc., algunes de les tesis postulades per l’autor/a de l'obra.

L'elaboració de la ressenya permetrà enfocar l’anàlisi i la crítica del llibre triat de manera molt oberta. Les úniques condicions que s’hauran de complir són l’anàlisi dels continguts exposats per l’autor/a i les referències a qüestions tractades a classe i a la bibliografia recomanada. A banda d'això, l'estudiant hi podrà incorporar continguts i opinions procedents d'altres fonts bibliogràfiques i d'altres matèries o àmbits, si són ben fonamentades. L'extensió haurà de ser d'unes 1.500 paraules (unes 3-5 pàgines, segons el format tipogràfic).

Des de l'inici del trimestre es farà pública la llista completa dels llibres per a la ressenya. Caldrà lliurar el treball a l'Aula Global a través de Turnitin. No se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic.

Criteris bàsics d’avaluació de l’anàlisi de dos discursos i de la ressenya

A/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat.

B/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos.

C/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió: puntuació, connectors, anacoluts, etc.

D/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana.

E/ Pulcritud ortotipogràfica i d'edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i referència bibliogràfica, etc.).

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la facultat, la recuperació serà per als estudiants amb la nota "Suspens" a l’avaluació ordinària i per optar-hi caldrà haver efectuat almenys una de les activitats orals o una de les escrites. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats es guardaran per a la recuperació i no es podran repetir per apujar la nota.

Els percentatges de la recuperació variaran de la manera segûent:

1- Intervencions orals a classe: en la recuperació passen a valer del 55% al 30%.

2- Activitats escrites: en la recuperació passen a valer del 45% al 70%.

Les activitats orals a classe no es podran recuperar i restaran amb la nota obtinguda en l’avaluació ordinària rebaixada al 30%. Les activitats escrites seran les mateixes (dues anàlisis i una ressenya), però amb la puntuació ampliada al 70%. A la recuperació no es podrà fer l’anàlisi extra per un valor del 10% afegit.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica recomanada

. Aristòtil. (2007). Retórica. Madrid: Alianza.

. Casas, M., Castellà, J. M., & Vilà, M. (2016). Els secrets de parlar en públic: guía pràctica per a professionals (1st ed.). Vic: Eumo.

. Carnegie, D. (1976). Cómo ganar amigos e influir sobre las personas. Barcelona: Edhasa.

. Ciceró, M. T. (2013). El orador. (E. Sánchez Salor (Trad.), Ed.). Madrid: Alianza.

. Davis, F. (2013). La comunicación no verbal. (L. Mourglier (Trad.), Ed.) (3rd ed.). Madrid: Alianza.

. Lucas, S. E. (2015). The Art of Public Speaking (12th ed.). New York: McGraw Hill Education.

. Lakoff, G. (2011). No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític. (H. Lamuela, Ed.) (1st ed.). Barcelona: Viena.

. Leith, S. (2015). ¿Me hablas a mí? La retórica de Aristóteles a Obama (2nd ed.). Barcelona: Penguin Random House.

Bibliografia complementària o d’ampliació

Tema 1:  Introducció a l’oratòria: els orígens de la retòrica clàssica.

Anònim. (2003). Retòrica a Herenni. (J. Medina (Trad.), Ed.). Barcelona: La Magrana.

Camps, V. (2005). Etica, retórica, política (3rd ed.). Madrid: Alianza Universidad.

Demòstenes. (1990). Discursos. (J. L. Navarro González (Trad.), Ed.). Madrid: Alianza.

Pastor, L. (2007). La retòrica antiga. Barcelona: UOC.

Quintilià, Marc Fabi (94 dC): Institució oratòria, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (traducció de Josep M. Casas i Homs, Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç).

Tema 2: L’orador i el públic: tipologies i aprenentatges

Goleman, D. (2016). El cerebro y a inteligencia emocional: Nuevos descubrimientos. (C. Mayor (Trad.), Ed.). Barcelona: Ediciones B.

Laborda Gil, X. (2014). Intel·ligència comunicacional: El orador sexy (1st ed.). Barcelona: Plataforma editorial.

Serrano, S. (2008). El regal de la comunicació (1st ed.). Barcelona: Ara Llibres.

van Dijk, T. A. (2012). Discurso y contexto. Un enfoque sociocognitivo. (A. Lozosain, Ed.) (1st ed.). Barcelona: Gedisa.

Tema 3: L’estructura del discurs: creativitat, guió i posada en escena

Álvarez Marañón, G. (2015). El arte de presentar: Como planificar, estructurar, diseñar y exponer presentaciones (8th ed.). Barcelona: Gestión 2000; Planeta.

Detz, J. (2014). Cómo escribir y pronunciar un discurso: Guía práctica para lograr que cada palabra cuente. (E. Bernardo Gil (Trad.), Ed.). Barcelona: Alba.

Dowis, R. (2000). The Lost Art Of The Great Speech: How To Write One, How To Deliver It (1st ed.). New York: AMACOM.

Tema 4: La comunicació no verbal

James, J. (2003). El lenguaje corporal: La guía práctica esencial para asumir el control de nuestra imagen. Barcelona: Planeta.

Knapp, M. L. (2012). La comunicación no verbal: El cuerpo y el entorno (10th ed.). Barcelona: Planeta.

Patterson, M. L. (2011). Más que Palabras: El Poder de la Comunicación No verbal. Barcelona: Aresta; UOC.

Tema 5: La comunicació paraverbal: l’ús de la veu i la recitació

Clarà, I. (2012). El llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraula: per jugar, per aprendre, per divertir-se (1st ed.). Barcelona: Pòrtic.

Font Rotchés, D. (2007). L’entonació del català (1st ed.). Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat.

Rodero Antón, E. (2003). Locución radiofónica (1st ed.). Madrid: Universidad de Salamanca.

Tema 6: L’argumentació: Tipus d’arguments i altres recursos

Perelman, C., & Olbrechts-Tyteca, L. (2016). Tratado de la argumentación: La nueva retórica. (J. Sevilla (Trad.), Ed.). Madrid: Gredos.

Sadowsky, J., & Roche, L. (2013). Las siete reglas del Storytelling: Inspire a su equipo con liderazgo auténtico (1st ed.). Buenos Aires: Granica.

Spang, K. (2009). Persuasión: Fundamentos de retórica (1st ed.). Pamplona: Eunsa.

Weston, A. (2011). Las claves de la argumentación: Edición actualizada. (M. Vidal (Trad.), Ed.). Barcelona: Ariel.

Tema 7: L’argumentació: Les fal·làcies i les figures retòriques

Bermejo Luque, L. (2014). Falacias y argumentación. Madrid: Plaza y Valdés.

Bordes Solanas, M. (2016). Las trampas de Circe: Falacias lógicas y argumentación informal. Madrid: Cátedra.

García Damborenea, R. (2013). Figuras retóricas y otros ingredientes del discurso político (1st ed.). London: Uso de Razón - Amazon.

Heinrichs, J. (2017). Thank you for arguing: what Aristotle, Lincoln, and Homer Simpson can teach us about the art of persuasion (3rd ed.). Three rivers press.

Tema 8: La persuasió i el debat

Bermúdez, M., & Lucena, J. (2019). Manual de debate: Guía práctica para desarrollar tus habilidades en el debate académico y la oratoria (1st ed.). Madrid: Berenice.

Fabregat, A. (2017). Convence y vencerás: Descubre el poder de la palabra y consigue todo lo que te propongas. Barcelona: Alienta.

Schopenhauer, A. (2015). El arte de tener siempre razón: La dialéctica erística. (E. Serra (Trad.), Ed.). Barcelona.

Tema 9: L’ús dels elements complementaris de suport

Donovan, J. (2013). Método TED para hablar en público: Los secretos de las conferencias que triunfan en todo el mundo. (G. Deza (Trad.), Ed.). Barcelona: Ariel.

Duarte, N. (2010). Resonate: Present Visual Stories That Transform Audiences. New Jersey: Wiley.

Reynolds, G. (2010). Presentación zen: Ideas sencillas para el diseño de presentaciones. Madrid: Pearson Educación.

Tema 10: La improvisació.

Picó, A. (2013). El mètode Picó per parlar en públic: Secrets i tècniques per millorar la comunicació. Barcelona: Angle.

Ramon-Cortés, F. (2012). L’illa dels 5 fars: Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona: Edicions 62.

Rubio, J., & Puigpelat, F. (2007). Com parlar bé en públic. Barcelona: Mina.

Swan, R. L. (2009). El método Obama. Las 100 claves comunicativas del hombre que ha revolucionado el mundo (1st ed.). Barcelona: Random House Mondadori.

Informació del Pla Docent

Presentació

Aquesta assignatura t’ofereix les eines per desenvolupar el teu potencial com a orador/a. Farem un repàs històric dels grans referents en la creació i la realització de discursos orals en públic, des dels orígens de la retòrica, a la Grècia clàssica, fins als discursos orals més rellevants de l’actualitat. Analitzarem l’estructura del discurs, la tècnica de l’argumentació (tipus d’arguments i fal·làcies) i els recursos retòrics per enriquir el contingut de les presentacions. I portarem la teoria a la pràctica amb intervencions orals dels estudiants a classe, planificades i improvisades, expositives i argumentatives.

Al llarg del curs descobriràs com elaborar i estructurar una argumentació de manera sòlida i com presentar-la de manera efectiva per persuadir l’audiència. Per això, l’assignatura es basarà en l’experiència pràctica, que t’ajudarà a augmentar el teu ventall de registres orals i et donarà més flexibilitat, seguretat i autonomia discursiva davant qualsevol presentació oral.

L'assignatura Oratòria forma part del pla d'implementació 2021-22 i 2022-23 del projecte d'innovació i transformació pedagògica EDVOLUCIÓ de la UPF. Per aquest motiu, les dades consignades en aquest PDA podrien experimentar alguns canvis en els apartats de Competències, Continguts, Metodologia i Avaluació, sempre abans de l'inici de les classes.

Competències associades

Resultats de l'aprenentatge

Els resultats d’aprenentatge d’aquesta assignatura es desprenen de les competències, els continguts, la metodologia i l’avaluació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

5#10#16

Prerequisits

No hi ha prerequisits establerts per a aquesta assignatura, més enllà dels propis de qualsevol estudiant per cursar assignatures de tercer o quart curs del Grau en Humanitats.

Continguts

Tema 1:  Introducció a l’oratòria: els orígens de la retòrica clàssica

Orígens a la Grècia i la Roma clàssica. Els primers referents: Còrax, Aristòtil, Ciceró, Quintilià. L’oratòria en els nostres dies: Perelman, Carnegie i Lucas. Ètica vs retòrica.

Tema 2: L’orador i el públic: tipologies i aprenentatges

Autoconsciència, personalitat i nervis. Seguretat i autoestima a partir de l'estil de l'emissor. Les finalitats: ensenyar, convèncer, delectar, vendre, etc. El grau de formalitat.

Tema 3: L’estructura del discurs: creativitat, guió i posada en escena

Estructuració, guió i audiència. Fórmules d'inici i de final. La captatio benevolentiae. La recapitulació. Tipus de conclusions. L'elaboració i l'ús del guió.

Tema 4: La comunicació no verbal

La comunicació no verbal. Imatge personal i posició corporal. Gestualitat facial, mirada i mans. Gestió de l’auditori i de l’audiència. Mirroring.

Tema 5: La comunicació paraverbal: l’ús de la veu i la recitació

La comunicació paraverbal. Intensitat, durada, to, timbre, ritme, entonació i prosòdia. El silenci. La recitació. La preparació i la memorització (memòria).

Tema 6: L’argumentació: tipus d’arguments i altres recursos argumentatius

Tipus d'arguments: autoritat, model, benefici, demostració, analogia, incompatibilitat, etc. La citació, l'exemple, l'anècdota i la narració (storytelling).

Tema 7: L’argumentació: sil·logisme i fal·làcies

El sil·logisme i l’entimema. Les fal·làcies: ad hominem, ad populum, ad verecundiam, ad fidelitatem, post hoc ergo propter hoc, ad nauseam, tu quoque, etc. Figures retòriques.

Tema 8: La persuasió i el debat

Framing, cleavages i shortcuts. El tatami. Gèneres i pràctica de debat. Argumentació pràctica i contraargumentació. La refutació. Gestió del temps i adaptació al tatami.

Tema 9: L’ús dels elements complementaris de suport

Previsió i maneig d'elements tecnològics de suport: pantalla, fotocòpies, micròfon, vídeo, presentacions en PowerPoint i afins.

Tema 10: La improvisació.

La improvisació. Previsió dels temes i continguts, i adaptació del discurs en funció de les circumstàncies de darrera hora.

Metodologia docent

Es promourà l’experiència vivencial de l’alumnat, amb la pràctica de discursos orals improvisats i preparats. La major part de les sessions tindran el format de seminaris o tallers on es fomentarà la participació activa per tal de cercar l’evolució individual en la competència comunicativa oral. A banda, l’alumnat haurà d’analitzar almenys dos discursos, un d’un orador/a cèlebre i un altre de propi, per tal de fer-se conscient de les pròpies virtuts a potenciar i dels aspectes a millorar.

Després de les intervencions orals a classe es dedicarà un temps a la discussió de la intervenció en els aspectes formals i de contingut, en la qual participaran tots els assistents a la sessió.

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es concreta en els instruments següents:

1- Intervencions orals a classe (55%)

1.1- Intervencions individuals (35%). Cada estudiant efectuarà dues intervencions (15% la primera, 20% la segona) que escollirà d’entre les opcions següents:

1. Elevator Pitch

2. La lloança i la vituperació

3. El debat personal

4. La crítica literària (o teatral, cinematogràfica, etc.).

5. La recitació poètica

6. El tema que m’apassiona

7. La pregunta parlamentària

8. TED Talk

9. Petxakutxa

Es valorarà la qualitat de la intervenció oral segons els elements exposats a classe fins al moment: estructura, veu, gest, recursos retòrics, suports, etc. En acabar la primera intervenció es proposaran uns reptes individuals a assolir de cara a la segona intervenció, en funció de les virtuts com a orador/a i els aspectos a millorar. En la segona intervenció es valorarà positivament que s’hagin assolit els reptes plantejats (per aquest motiu compta pel 20% de la nota).

1.2- Participació en un debat (20%). S’organitzaran debats sobre diversos temes escollits a classe, amb una normativa determinada, que serviran per posar en pràctica l’argumentació i la contraargumentació. Es proporcionarà una rúbrica amb els elements que es tindran en compte a l’hora d’avaluar les intervencions en el debat.

2- Activitats escrites (45%)

2.1- Anàlisi de discursos orals (25%). Es faran dos o tres exercicis en base als paràmetres dels continguts treballats a classe. Es proporcionarà una plantilla amb els elements (mínims) a avaluar. Les anàlisis, que tindran una extensió aproximada de 750 paraules cadascuna, seran les següents :

a- Una anàlisi d’un discurs oral famós (15%).

b- Una anàlisi d’un discurs oral propi (10%).

c- Una anàlisi d’un discurs oral d’un company/a (10% extra opcional).

2.2- Ressenya escrita (20%). Es farà d'un dels llibres sobre oratòria d'una llista fixada prèviament. L'argumentació de la ressenya s'acompanyarà de diverses citacions, més enllà del propi llibre ressenyat. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, descriure, etc., algunes de les tesis postulades per l’autor/a de l'obra.

L'elaboració de la ressenya permetrà enfocar l’anàlisi i la crítica del llibre triat de manera molt oberta. Les úniques condicions que s’hauran de complir són l’anàlisi dels continguts exposats per l’autor/a i les referències a qüestions tractades a classe i a la bibliografia recomanada. A banda d'això, l'estudiant hi podrà incorporar continguts i opinions procedents d'altres fonts bibliogràfiques i d'altres matèries o àmbits, si són ben fonamentades. L'extensió haurà de ser d'unes 1.500 paraules (unes 3-5 pàgines, segons el format tipogràfic).

Des de l'inici del trimestre es farà pública la llista completa dels llibres per a la ressenya. Caldrà lliurar el treball a l'Aula Global a través de Turnitin. No se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic.

Criteris bàsics d’avaluació de l’anàlisi de dos discursos i de la ressenya

A/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat.

B/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos.

C/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió: puntuació, connectors, anacoluts, etc.

D/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana.

E/ Pulcritud ortotipogràfica i d'edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i referència bibliogràfica, etc.).

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la facultat, la recuperació serà per als estudiants amb la nota "Suspens" a l’avaluació ordinària i per optar-hi caldrà haver efectuat almenys una de les activitats orals o una de les escrites. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats es guardaran per a la recuperació i no es podran repetir per apujar la nota.

Els percentatges de la recuperació variaran de la manera segûent:

1- Intervencions orals a classe: en la recuperació passen a valer del 55% al 30%.

2- Activitats escrites: en la recuperació passen a valer del 45% al 70%.

Les activitats orals a classe no es podran recuperar i restaran amb la nota obtinguda en l’avaluació ordinària rebaixada al 30%. Les activitats escrites seran les mateixes (dues anàlisis i una ressenya), però amb la puntuació ampliada al 70%. A la recuperació no es podrà fer l’anàlisi extra per un valor del 10% afegit.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica recomanada

. Aristòtil. (2007). Retórica. Madrid: Alianza.

. Casas, M., Castellà, J. M., & Vilà, M. (2016). Els secrets de parlar en públic: guía pràctica per a professionals (1st ed.). Vic: Eumo.

. Carnegie, D. (1976). Cómo ganar amigos e influir sobre las personas. Barcelona: Edhasa.

. Ciceró, M. T. (2013). El orador. (E. Sánchez Salor (Trad.), Ed.). Madrid: Alianza.

. Davis, F. (2013). La comunicación no verbal. (L. Mourglier (Trad.), Ed.) (3rd ed.). Madrid: Alianza.

. Lucas, S. E. (2015). The Art of Public Speaking (12th ed.). New York: McGraw Hill Education.

. Lakoff, G. (2011). No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític. (H. Lamuela, Ed.) (1st ed.). Barcelona: Viena.

. Leith, S. (2015). ¿Me hablas a mí? La retórica de Aristóteles a Obama (2nd ed.). Barcelona: Penguin Random House.

Bibliografia complementària o d’ampliació

Tema 1:  Introducció a l’oratòria: els orígens de la retòrica clàssica.

Anònim. (2003). Retòrica a Herenni. (J. Medina (Trad.), Ed.). Barcelona: La Magrana.

Camps, V. (2005). Etica, retórica, política (3rd ed.). Madrid: Alianza Universidad.

Demòstenes. (1990). Discursos. (J. L. Navarro González (Trad.), Ed.). Madrid: Alianza.

Pastor, L. (2007). La retòrica antiga. Barcelona: UOC.

Quintilià, Marc Fabi (94 dC): Institució oratòria, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (traducció de Josep M. Casas i Homs, Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç).

Tema 2: L’orador i el públic: tipologies i aprenentatges

Goleman, D. (2016). El cerebro y a inteligencia emocional: Nuevos descubrimientos. (C. Mayor (Trad.), Ed.). Barcelona: Ediciones B.

Laborda Gil, X. (2014). Intel·ligència comunicacional: El orador sexy (1st ed.). Barcelona: Plataforma editorial.

Serrano, S. (2008). El regal de la comunicació (1st ed.). Barcelona: Ara Llibres.

van Dijk, T. A. (2012). Discurso y contexto. Un enfoque sociocognitivo. (A. Lozosain, Ed.) (1st ed.). Barcelona: Gedisa.

Tema 3: L’estructura del discurs: creativitat, guió i posada en escena

Álvarez Marañón, G. (2015). El arte de presentar: Como planificar, estructurar, diseñar y exponer presentaciones (8th ed.). Barcelona: Gestión 2000; Planeta.

Detz, J. (2014). Cómo escribir y pronunciar un discurso: Guía práctica para lograr que cada palabra cuente. (E. Bernardo Gil (Trad.), Ed.). Barcelona: Alba.

Dowis, R. (2000). The Lost Art Of The Great Speech: How To Write One, How To Deliver It (1st ed.). New York: AMACOM.

Tema 4: La comunicació no verbal

James, J. (2003). El lenguaje corporal: La guía práctica esencial para asumir el control de nuestra imagen. Barcelona: Planeta.

Knapp, M. L. (2012). La comunicación no verbal: El cuerpo y el entorno (10th ed.). Barcelona: Planeta.

Patterson, M. L. (2011). Más que Palabras: El Poder de la Comunicación No verbal. Barcelona: Aresta; UOC.

Tema 5: La comunicació paraverbal: l’ús de la veu i la recitació

Clarà, I. (2012). El llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraula: per jugar, per aprendre, per divertir-se (1st ed.). Barcelona: Pòrtic.

Font Rotchés, D. (2007). L’entonació del català (1st ed.). Montcada i Reixac: Abadia de Montserrat.

Rodero Antón, E. (2003). Locución radiofónica (1st ed.). Madrid: Universidad de Salamanca.

Tema 6: L’argumentació: Tipus d’arguments i altres recursos

Perelman, C., & Olbrechts-Tyteca, L. (2016). Tratado de la argumentación: La nueva retórica. (J. Sevilla (Trad.), Ed.). Madrid: Gredos.

Sadowsky, J., & Roche, L. (2013). Las siete reglas del Storytelling: Inspire a su equipo con liderazgo auténtico (1st ed.). Buenos Aires: Granica.

Spang, K. (2009). Persuasión: Fundamentos de retórica (1st ed.). Pamplona: Eunsa.

Weston, A. (2011). Las claves de la argumentación: Edición actualizada. (M. Vidal (Trad.), Ed.). Barcelona: Ariel.

Tema 7: L’argumentació: Les fal·làcies i les figures retòriques

Bermejo Luque, L. (2014). Falacias y argumentación. Madrid: Plaza y Valdés.

Bordes Solanas, M. (2016). Las trampas de Circe: Falacias lógicas y argumentación informal. Madrid: Cátedra.

García Damborenea, R. (2013). Figuras retóricas y otros ingredientes del discurso político (1st ed.). London: Uso de Razón - Amazon.

Heinrichs, J. (2017). Thank you for arguing: what Aristotle, Lincoln, and Homer Simpson can teach us about the art of persuasion (3rd ed.). Three rivers press.

Tema 8: La persuasió i el debat

Bermúdez, M., & Lucena, J. (2019). Manual de debate: Guía práctica para desarrollar tus habilidades en el debate académico y la oratoria (1st ed.). Madrid: Berenice.

Fabregat, A. (2017). Convence y vencerás: Descubre el poder de la palabra y consigue todo lo que te propongas. Barcelona: Alienta.

Schopenhauer, A. (2015). El arte de tener siempre razón: La dialéctica erística. (E. Serra (Trad.), Ed.). Barcelona.

Tema 9: L’ús dels elements complementaris de suport

Donovan, J. (2013). Método TED para hablar en público: Los secretos de las conferencias que triunfan en todo el mundo. (G. Deza (Trad.), Ed.). Barcelona: Ariel.

Duarte, N. (2010). Resonate: Present Visual Stories That Transform Audiences. New Jersey: Wiley.

Reynolds, G. (2010). Presentación zen: Ideas sencillas para el diseño de presentaciones. Madrid: Pearson Educación.

Tema 10: La improvisació.

Picó, A. (2013). El mètode Picó per parlar en públic: Secrets i tècniques per millorar la comunicació. Barcelona: Angle.

Ramon-Cortés, F. (2012). L’illa dels 5 fars: Un recorregut per les claus de la comunicació. Barcelona: Edicions 62.

Rubio, J., & Puigpelat, F. (2007). Com parlar bé en públic. Barcelona: Mina.

Swan, R. L. (2009). El método Obama. Las 100 claves comunicativas del hombre que ha revolucionado el mundo (1st ed.). Barcelona: Random House Mondadori.