Informació del Pla Docent

Presentació

En l’àmbit de les ciències del llenguatge el “gènere” s’ha treballat gairebé únicament des d’una perspectiva gramatical. És a dir, com una categoria morfològica (masculí o femení) que s’assigna a les unitats lèxiques i que en condiciona les associacions pronominals i adjectives. Aquesta posició parteix del postulat que les relacions entre el codi (sistema lingüístic) i allò que el codi representa són arbitràries. Reduir el concepte de “gènere” a aquest plantejament equival a desvincular la llengua de la vida social dels parlants i a considerar-la un sistema de signes abstracte que no es veu afectat per les formes d’organització sociocultural de les comunitats humanes.

En aquesta assignatura entenem que la llengua és, certament, l’espai de la “representació”; però és també l’espai de la “interacció”; és a dir, allò que fa possible la comunicació i la sociabilitat. Comunicar amb perspectiva de gènere vol dir prendre consciència que els discursos que ens construeixen com a subjectes i que inconscientment reproduïm solen perpetuar la ideologia androcèntrica i patriarcal dominant. Per aquesta raó creiem que convé identificar com s’expressa la discriminació per raó de gènere en la llengua i el discurs, i proposar pràctiques comunicatives més inclusives i igualitàries.

Competències associades

Competències bàsiques (CB):

• CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi
• CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
• CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
• CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia

Competències generals (G):

• G1. Treballar individualment i en equip
• G5. Realitzar projectes amb qualitat
• G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals

Competències específiques (E):

• E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
• E4. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Domina amb excel·lència la llengua catalana i s’hi expressa amb correcció i coherència, oralment i per escrit, en tot tipus de discursos generals.

• Té un domini expert de la llengua catalana.

RA3. Formula raonaments i anàlisis gramaticals recolzant-se en les obres de referència.

• És capaç de descriure, mitjançant raonaments lingüístics, les formes i estructures del llenguatge que vehiculen i reprodueixen representacions discriminadores per raó de gènere.

RA6. Aprofundeix en el coneixement i la pràctica d'algun aspecte lingüístic rellevant de la llengua.

• Aconsegueix fer propostes lingüístiques i discursives que contribueixin a fomentar usos inclusius del llenguatge .

Objectius de Desenvolupament Sostenible

-ODS3: Competència d’autonomia (gestió del procés d’aprenentatge amb benestar emocional, pensament crític i creatiu)

-ODS4: Competència de coneixement transdisciplinari, interdisciplinari i interseccional (coneixement experiencial i situat),

-ODS5: Competència de gènere: capacitat per identificar desigualtats i normalitzacions de les opressions per raó de gènere o sexualitat, pensament crític, creativitat per expressar dissidències i proposar formes de transformació. Usos lingüístics i comunicatius no sexistes ni androcèntrics.

-ODS9: Competència comunicacional: capacitat per interactuar comunicativament de manera cooperativa en funció de les necessitats de cada situació, fluïdesa verbal, correcció ortogràfica, comprensió de textos orals i escrits, creativitat.

-ODS10:Competència de ciutadania global: pensament crític, capacitat per avaluar distintes formes d’opressió i de formular propostes de transformació sostenibles. Capacitat de treball en grup integrant diversitats.

-ODS11:Competència digital: capacitat per utilitzar l’alfabetització digital al servei de la sostenibilitat de la vida, aplicació de pensament crític, resolució de problemes.

Continguts

Els casos que es treballaran tractaran temes relacionats amb:

1. La normativa lingüística: El concepte de gènere no es pot reduir només a una forma gramatical, sobretot quan fa referència a éssers sexuats, sinó que remet necessàriament a alguna cosa externa a la llengua. Les regles gramaticals que regulen la construcció normativa del gènere en una llengua no han emergit del no-res sinó que són l’expressió d’un pensament normatiu ⎯per tant, androcèntric i patriarcal⎯ que articula i sosté l’ordre social establert. Actuar sobre la normativa lingüística és, doncs, actuar sobre la construcció i reproducció d’una manera d’entendre el món per mirar de transformar-la.
2. Les interaccions socials: Els éssers humans necessitem interaccionar socialment. Hi ha interaccions més espontànies, com les converses col·loquials, i altres més regulades, com les interaccions institucionals. En totes, però, sembla ser que dones i homes actuem a partir de patrons culturalment interioritzats. Si observem aquestes interaccions en detall, tant les que són més espontànies com les que ho són menys, o no ho són, ens adonem que reprodueixen jerarquies de gènere. Cal prestar, doncs, atenció a: quins rols s’assignen els participants (lideratge, expertesa, suport, etc.) en una conversa?, qui té el capital verbal?, qui introdueix el temes?, de què es parla? quin tipus d’enunciats són més recurrents en cada cas? com es produeixen les transicions dels torns de paraula?, com es gesticula?, quin espai ocupa cadascú?, com s’hi expressa la cortesía?, etc.
3. La construcció dels relats socials: Els grups humans donem sentit al món que ens envolta i, per fer-ho, ens valem de l’estructura narrativa. La narració (el relat) és la forma bàsica mitjançant la qual els individus i els col·lectius s’expliquen els esdeveniments que els toca viure. Només cal observar com els mitjans de comunicació presenten les notícies per adonar-nos que la manera com seleccionen i caracteritzen els protagonistes i com organitzen el relat té una forta incidència cognitiva. Des d’una perspectiva de gènere, és interessant observar: quantes notícies, ja siguin de premsa o d’informatius de ràdio i televisió, estan protagonitzades per dones?, amb quins temes se les relaciona?, apareixen com a subjectes actius o passius?, si són subjectes actius, quin tipus d’accions fan?, com són valorades aquestes accions? etc.

Metodologia docent

La metodologia docent es basa en pedagogies d’acció participativa: plantejament, discussió i resolució de casos / problemes. A les sessions de GG es presentaran les perspectives teòriques, marcs conceptuals i propostes instrumentals necessàries per treballar els casos que es plantegin i, a la sessions de seminari, s’analitzarà, es reflexionarà i es debatrà sobre el treball que es va fent individualment o en grup.

Es prioritari reflexionar sobre creences i pràctiques comunicatives del grup. El grup és un sistema que afecta els components que l’integren i, a la vegada, és afectat per la conducta dels seus components. S’hi produeix, per tant, una influència recíproca. Observar quines són les representacions, valors i creences dominants, en el grup, sobre les identitats de gènere, i les pràctiques interaccionals que se’n deriven, ens permet prendre consciència de la posició del grup en relació a les posicions hegemòniques.

Avaluació

Recuperació: Per poder recuperar les pràctiques suspeses cal haver assistit a classe amb regularitat. El cas 3 és recuperable perquè és una pràctica individual. Els casos 1 i 2, si no s’ha pogut participar en l’elaboració, només ho són parcialment; és a dir, es poden fer individualment, però la qualificació disminueix un 20%.

Bibliografia i recursos d'informació

Ahmed, Sara (2018). Vivir una vida feminista. Barcelona: Ediciones Bellaterra.

Butler, Judith (1990) Gender Trouble. New York : Routledge

Cameron, Deborah. [1992 (1985)]. “Silence, Alienation and Oppression: Feminist Models of Language (I)” A: “Feminism an Linguistic Theory. Cap. 7., pp.: 128-157

Coates, Jennifer., (1998), Language and gender: a reader, Oxford: Blackwell.

Holmes, Janet; Meyerhoff, Miriam. (2003). The Handbook of language and gender. Malden (Mass.): Blackwell.

Lledó, Eulàlia. (2005).  L'Espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Vic: Eumo.

Rodó de Zárate, Maria (2021).  Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Barcelona: Tigre de paper.

Tannen, Deborah. (1994) Gender and Discours, Oxford/ N.Y.: Oxford University Press, traducción española (1996), Género y discurso, Barcelona: Paidós.

Informació del Pla Docent

Presentació

En l’àmbit de les ciències del llenguatge el “gènere” s’ha treballat gairebé únicament des d’una perspectiva gramatical. És a dir, com una categoria morfològica (masculí o femení) que s’assigna a les unitats lèxiques i que en condiciona les associacions pronominals i adjectives. Aquesta posició parteix del postulat que les relacions entre el codi (sistema lingüístic) i allò que el codi representa són arbitràries. Reduir el concepte de “gènere” a aquest plantejament equival a desvincular la llengua de la vida social dels parlants i a considerar-la un sistema de signes abstracte que no es veu afectat per les formes d’organització sociocultural de les comunitats humanes.

En aquesta assignatura entenem que la llengua és, certament, l’espai de la “representació”; però és també l’espai de la “interacció”; és a dir, allò que fa possible la comunicació i la sociabilitat. Comunicar amb perspectiva de gènere vol dir prendre consciència que els discursos que ens construeixen com a subjectes i que inconscientment reproduïm solen perpetuar la ideologia androcèntrica i patriarcal dominant. Per aquesta raó creiem que convé identificar com s’expressa la discriminació per raó de gènere en la llengua i el discurs, i proposar pràctiques comunicatives més inclusives i igualitàries.

Competències associades

Competències bàsiques (CB):

• CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi
• CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
• CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
• CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia

Competències generals (G):

• G1. Treballar individualment i en equip
• G5. Realitzar projectes amb qualitat
• G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals

Competències específiques (E):

• E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
• E4. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Domina amb excel·lència la llengua catalana i s’hi expressa amb correcció i coherència, oralment i per escrit, en tot tipus de discursos generals.

• Té un domini expert de la llengua catalana.

RA3. Formula raonaments i anàlisis gramaticals recolzant-se en les obres de referència.

• És capaç de descriure, mitjançant raonaments lingüístics, les formes i estructures del llenguatge que vehiculen i reprodueixen representacions discriminadores per raó de gènere.

RA6. Aprofundeix en el coneixement i la pràctica d'algun aspecte lingüístic rellevant de la llengua.

• Aconsegueix fer propostes lingüístiques i discursives que contribueixin a fomentar usos inclusius del llenguatge .

Objectius de Desenvolupament Sostenible

-ODS3: Competència d’autonomia (gestió del procés d’aprenentatge amb benestar emocional, pensament crític i creatiu)

-ODS4: Competència de coneixement transdisciplinari, interdisciplinari i interseccional (coneixement experiencial i situat),

-ODS5: Competència de gènere: capacitat per identificar desigualtats i normalitzacions de les opressions per raó de gènere o sexualitat, pensament crític, creativitat per expressar dissidències i proposar formes de transformació. Usos lingüístics i comunicatius no sexistes ni androcèntrics.

-ODS9: Competència comunicacional: capacitat per interactuar comunicativament de manera cooperativa en funció de les necessitats de cada situació, fluïdesa verbal, correcció ortogràfica, comprensió de textos orals i escrits, creativitat.

-ODS10:Competència de ciutadania global: pensament crític, capacitat per avaluar distintes formes d’opressió i de formular propostes de transformació sostenibles. Capacitat de treball en grup integrant diversitats.

-ODS11:Competència digital: capacitat per utilitzar l’alfabetització digital al servei de la sostenibilitat de la vida, aplicació de pensament crític, resolució de problemes.

Continguts

Els casos que es treballaran tractaran temes relacionats amb:

1. La normativa lingüística: El concepte de gènere no es pot reduir només a una forma gramatical, sobretot quan fa referència a éssers sexuats, sinó que remet necessàriament a alguna cosa externa a la llengua. Les regles gramaticals que regulen la construcció normativa del gènere en una llengua no han emergit del no-res sinó que són l’expressió d’un pensament normatiu ⎯per tant, androcèntric i patriarcal⎯ que articula i sosté l’ordre social establert. Actuar sobre la normativa lingüística és, doncs, actuar sobre la construcció i reproducció d’una manera d’entendre el món per mirar de transformar-la.
2. Les interaccions socials: Els éssers humans necessitem interaccionar socialment. Hi ha interaccions més espontànies, com les converses col·loquials, i altres més regulades, com les interaccions institucionals. En totes, però, sembla ser que dones i homes actuem a partir de patrons culturalment interioritzats. Si observem aquestes interaccions en detall, tant les que són més espontànies com les que ho són menys, o no ho són, ens adonem que reprodueixen jerarquies de gènere. Cal prestar, doncs, atenció a: quins rols s’assignen els participants (lideratge, expertesa, suport, etc.) en una conversa?, qui té el capital verbal?, qui introdueix el temes?, de què es parla? quin tipus d’enunciats són més recurrents en cada cas? com es produeixen les transicions dels torns de paraula?, com es gesticula?, quin espai ocupa cadascú?, com s’hi expressa la cortesía?, etc.
3. La construcció dels relats socials: Els grups humans donem sentit al món que ens envolta i, per fer-ho, ens valem de l’estructura narrativa. La narració (el relat) és la forma bàsica mitjançant la qual els individus i els col·lectius s’expliquen els esdeveniments que els toca viure. Només cal observar com els mitjans de comunicació presenten les notícies per adonar-nos que la manera com seleccionen i caracteritzen els protagonistes i com organitzen el relat té una forta incidència cognitiva. Des d’una perspectiva de gènere, és interessant observar: quantes notícies, ja siguin de premsa o d’informatius de ràdio i televisió, estan protagonitzades per dones?, amb quins temes se les relaciona?, apareixen com a subjectes actius o passius?, si són subjectes actius, quin tipus d’accions fan?, com són valorades aquestes accions? etc.

Metodologia docent

La metodologia docent es basa en pedagogies d’acció participativa: plantejament, discussió i resolució de casos / problemes. A les sessions de GG es presentaran les perspectives teòriques, marcs conceptuals i propostes instrumentals necessàries per treballar els casos que es plantegin i, a la sessions de seminari, s’analitzarà, es reflexionarà i es debatrà sobre el treball que es va fent individualment o en grup.

Es prioritari reflexionar sobre creences i pràctiques comunicatives del grup. El grup és un sistema que afecta els components que l’integren i, a la vegada, és afectat per la conducta dels seus components. S’hi produeix, per tant, una influència recíproca. Observar quines són les representacions, valors i creences dominants, en el grup, sobre les identitats de gènere, i les pràctiques interaccionals que se’n deriven, ens permet prendre consciència de la posició del grup en relació a les posicions hegemòniques.

Avaluació

Recuperació: Per poder recuperar les pràctiques suspeses cal haver assistit a classe amb regularitat. El cas 3 és recuperable perquè és una pràctica individual. Els casos 1 i 2, si no s’ha pogut participar en l’elaboració, només ho són parcialment; és a dir, es poden fer individualment, però la qualificació disminueix un 20%.

Bibliografia i recursos d'informació

Ahmed, Sara (2018). Vivir una vida feminista. Barcelona: Ediciones Bellaterra.

Butler, Judith (1990) Gender Trouble. New York : Routledge

Cameron, Deborah. [1992 (1985)]. “Silence, Alienation and Oppression: Feminist Models of Language (I)” A: “Feminism an Linguistic Theory. Cap. 7., pp.: 128-157

Coates, Jennifer., (1998), Language and gender: a reader, Oxford: Blackwell.

Holmes, Janet; Meyerhoff, Miriam. (2003). The Handbook of language and gender. Malden (Mass.): Blackwell.

Lledó, Eulàlia. (2005).  L'Espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Vic: Eumo.

Rodó de Zárate, Maria (2021).  Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Barcelona: Tigre de paper.

Tannen, Deborah. (1994) Gender and Discours, Oxford/ N.Y.: Oxford University Press, traducción española (1996), Género y discurso, Barcelona: Paidós.