Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3343 - Grau en Traducció i Interpretació

25617 - Gestió Terminològica


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3343 - Grau en Traducció i Interpretació
Assignatura:
25617 - Gestió Terminològica
Crèdits:
5.0
Curs:
4 i 3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Merce Lorente Casafont
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

La matèria GESTIÓ TERMINOLÒGICA complementa la formació bàsica en terminologia en el marc de la traducció especialitzada, focalitzant l’atenció en aspectes metodològics i aplicats propis d’un entorn professional. L’objectiu específic de la matèria és proporcionar les competències i les habilitats bàsiques al traductor en el disseny i el desenvolupament d’un projecte de terminologia sistemàtica multilingüe, real i publicable.

 

Els projectes desenvolupats són vocabularis especialitzats bàsics en català amb equivalents al castellà i l’anglès, alguns dels quals es desenvolupen en col·laboració amb altres institucions. Els estudiants que participen activament en cada projecte apareixen com a coautors del vocabulari.

Competències associades

Competències bàsiques (CB)

  • CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi
  • CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

Generals (G)

  • G1. Treballar individualment i en equip
  • G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
  • G5. Realitzar projectes amb qualitat
  • G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals

Específiques (E)

  • E10. Conèixer la terminologia d'almenys un àmbit temàtic especialitzat en almenys una combinatòria lingüística E11. Utilitzar les eines informàtiques aplicades a la mediació lingüística, incloent-hi el domini de tècniques de traducció assistida i localització
  • E12. Buscar i gestionar la informació i documentació necessàries per a l'exercici de la traducció
  • E14. Aplicar rigor en la revisió i el control de qualitat de la mediació lingüística i la traducció
  • E15. Dissenyar i gestionar projectes de traducció i mediació

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Identifica i entén les eines informàtiques i les fonts documentals de qualitat que aporten eficàcia en l'exercici professional de la traducció.

  • Eines d’anàlisi de corpus
  • Eines de gestió terminològica

RA8. Utilitza de forma avançada eines de gestió automatitzada de terminologia multilingüe.

  • Utilitza plataformes de cerca documentals.
  • Elabora mapes conceptuals amb eines de gestió.
  • Consulta de forma avançada corpus i bancs de dades terminològiques.
  • Treballa regularment amb una eina en línia de gestió de corpus i de terminologia.
  • Aplica eines d’extracció automàtica de terminologia.

RA11. Avalua la importància del coneixement lingüístic en el disseny i la utilitat de les eines d'automatització de revisió, processament i traducció de textos.

RA12. Detecta i jutja les oportunitats laborals dels professionals de la traducció en els diferents àmbits de les indústries de la llengua.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat # Igualtat de gènere # Indústria, innovació i infraestructura #

Prerequisits

Haver cursat alguna assignatura obligatòria de terminologia.

Continguts

  1. Els recursos terminogràfics: diccionaris especialitzats, bancs de dades, ontologies, tesaurus, infografies. El disseny d’un projecte de terminologia sistemàtica multilingüe. Principis i criteris per al disseny de recursos terminogràfics. Estructura del diccionari.

  2. La introducció del mediador en un àmbit especialitzat. La selecció de documentació per al treball terminològic: selecció de fonts de preparació, de buidatge i de consulta. Les grans bases de dades terminològiques: IATE, EUROVOC, UNTERM, TERMIUM, GDT, CERCATERM, EUSKALTERM.

  3. L’estructuració conceptual de matèries i de temes especialitzats: mapes conceptuals, ontologies, jerarquies, índexs. La delimitació de l’abast d’un treball terminològic sistemàtic: l’arbre de camp.

  4. La tecnologia al servei de la terminologia. Els programes de gestió de corpus i terminologia: Terminus 2.0. Estàndards i conversió de formats de bases de dades terminològiques. 

  5. L’extracció automàtica de terminologia: mètodes lingüístics i estadístics. Processament morfològic, reconeixement d’entitats. Els extractors: YATE, Terminus 2.0.

  6. La representació del significat de les unitats lèxiques. La definició. Tipus de definicions. Control de la qualitat en la redacció de definicions. La incorporació d’il·lustracions.

  7. El tractament de la variació en terminologia. La variació intralingüística (variants geolectals, variants de registre). La variació interlingüística: els equivalents.

  8. Neologia especialitzada. Propostes neològiques. Tractament dels manlleus.

  9. L’edició d’un vocabulari. Tasques d’exportació i de postedició. Materials complementaris. Creació d’índexs i taules.

 

Metodologia docent

Cada seminari en què s’organitzen els estudiants del curs és el responsable del desenvolupament d’un dels vocabularis, en totes les seves fases d’execució, i cada estudiant és responsable de un nombre fix de fitxes terminogràfiques.

 

Les activitats docents de l’assignatura es distribueixen en 10 sessions de grup gran de 1h45’ (14% de la dedicació) i 8 seminaris de 1h30’ (10% de la dedicació). En les sessions de seminari es desenvolupa part del projecte terminogràfic i se’n va fent el seguiment i la resolució de dubtes. Les sessions de grup gran s’organitzen en: 45’ de classe magistral, en què s’exposen les metodologies i es relacionen amb els fonaments teòrics; 60’ de classes inverses, en què els estudiants organitzats en grups de 5 o 6 persones exposen, debaten i plantegen propostes sobre un problema metodològic plantejat la setmana anterior (ABP).

 

Es recomana que la resta de la dedicació de l’estudiant a l’assignatura (95 hores aprox., 76% de la dedicació) es distribueixi equilibradament en les 10 setmanes del trimestre. Aquesta dedicació inclou la preparació de les classes inverses en grups de treball, l’estudi i la cerca d’informació i l’elaboració del treball final.

Avaluació

Avaluació

Recuperació

Activitat d’avaluació

Ponderació sobre la nota final

Recuperable/

No recuperable

Ponderació sobre la nota final

Forma de recuperació

Requisits i observacions

Treball individual final: Paquet de treball fruit de la participació en la construcció d’un diccionari especialitzat per a traductors

50%

Recuperable

50%

Nou lliurament revisat.

Totes les competències indicades.

Exercici sobre redacció de definicions

20%

Recuperable

20%

Nou lliurament revisat.

CB3, CB4, G5; E12, E14.

Propostes i participació activa en les classes inverses.

30%

No recuperable

 

 

Totes les competències indicades.

Bibliografia i recursos d'informació

CABRÉ, M. TERESA. (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries. [Traducció castellana: La Terminología. Teoría, métodos, aplicaciones. Barcelona: Antártida, 1993]. [Edició en francès: La Terminologie. Théorie, méthode et applications. París/Ottawa: presses Universitaires d’Ottawa/Armand Colin, 1998]. [Edició en anglès: Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam: John Benjamins, 1999]

 

CABRÉ, M. TERESA (1999). La terminología: Representación y comunicación. Elementos para una teoría comunicativa de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. Sèrie Monografies, 3.

 

CABRÉ, M. Teresa; DOMÈNECH, Ona; ESTOPÀ, Rosa (2018). La terminologia avui. Termes, textos i aplicacions. Barcelona: Editorial UOC.

 

ESTOPÀ, ROSA. «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic». A: COROMINA, EUSEBI; MESTRES, JOSEP M. (coord.). Aspectes de terminologia, neologia i traducció. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia; Universitat de Vic, 2010. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 2)

 

L’HOMME, MARIE-CLAUDE (2004). La terminologie : principes et techniques. Montréal: Les Presses de l'Université de Montréal.

 

MONTERO MARTÍNEZ, SILVIA; FABER BENÍTEZ, Pamela (2008). Terminología para traductores e intérpretes. Granada: Tragacanto.

 

SAGER, JUAN-CARLOS (1990). A practical course in terminology processing. Amsterdam; Filadelfia: John Benjamins. [Edició en castellà: Curso práctico sobre el procesamiento en terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].

 

TERMCAT (2010). El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes


Academic Year/course: 2022/23

3343 - Bachelor's (degree) programme in Translation and Interpretation

25617 - Terminology Management


Teaching Guide Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
334 - Translation and language sciences
Study:
3343 - Bachelor's (degree) programme in Translation and Interpretation
Subject:
25617 - Terminology Management
Credits:
5.0
Course:
3 and 4
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan
Seminar: Group 101: Catalan
Group 102: Catalan
Teachers:
Merce Lorente Casafont
Teaching Period:
Second Quarter
Schedule:

Presentation

TERMINOLOGY MANAGEMENT course complements the formation on terminology of future   specialized translators, focusing attention on methodological and applied aspects of professional environment. The specific aim of the course is to provide to the future translators the basic skills and competencies for the design and development of multilingual terminology projects.


The projects developed are basic specialized vocabularies in Catalan, with equivalents in Spanish and English, some of which are developed in collaboration with other institutions. Students who actively participate in each project appear as co-authors of the vocabulary.

Associated skills

Basic skills (CB)

 

CB2. That the students know how to apply their knowledge in their work or vocation in a professional way and possess the skills that are usually demonstrated through the preparation and defense of arguments and the resolution of problems within their area of ​​study study

CB3. That students have the ability to gather and interpret relevant data (usually within their area of ​​study) to make judgments that include reflection on relevant social, scientific or ethical issues

CB4. That students can convey information, ideas, problems and solutions to both specialist and non-specialist audiences

CB5. That the students have developed the learning skills necessary to undertake further studies with a high degree of autonomy

 

General skills (G)

 

G1. Work individually and in a team

G3. Work in interdisciplinary contexts

G5. Carry out projects with quality

G6. Apply knowledge to new professional situations

 

Specific skills (E)

 

E10. Know the terminology of at least one thematic area specialized in at least one linguistic combinatorics

E11. Use computer tools applied to linguistic mediation, including the mastery of assisted translation and localization techniques

E12. Find and manage the information and documentation necessary for the exercise of the translation

E14. Apply rigor in the review and quality control of linguistic mediation and translation

E15. Design and manage translation and mediation projects

Learning outcomes

RA1. Identifies and understands the computer tools and quality documentary sources that bring efficiency in the professional practice of translation.

• Corpus analysis tools

• Terminological management tools

LO8. Advanced use of automated multilingual terminology management tools.

• Use document search platforms.

• Prepares conceptual maps with management tools.

• Advanced consultation of corpora and terminological data banks.

• Work regularly with an online corpus and terminology management tool.

• Apply automatic terminology extraction tools.

RA11. It assesses the importance of linguistic knowledge in the design and usefulness of text review, processing and translation automation tools.

LO12. It detects and judges the job opportunities of translation professionals in the different areas of the language industries.

Sustainable Development Goals

Quality education #n Gender equality # Industry, innovation and infrastructure #

Prerequisites

Having taken a compulsory subject in terminology

Contents

  1. Terminographic resources: specialized dictionaries, data banks, ontologies, thesauruses, infographics. The design of a systematic multilingual terminology project. Principles and criteria for the design of terminographic resources. Structure of the dictionary.
  2. The mediator role in a specialized area. The selection of documentation for terminological work: selection of preparation, emptying and consultation sources. The big terminological databases: IATE, EUROVOC, UNTERM, TERMIUM, GDT, CERCATERM, EUSKALTERM.
  3. Conceptual structuring of subjects and specialized topics: conceptual maps, ontologies, hierarchies, indexes. The delimitation of the scope of a systematic terminological work: the field tree.
  4. Technology at the service of terminology. Corpus and terminology management programs: Terminus 2.0. Standards and conversion of terminological database formats.
  5. Automatic extraction of terminology: linguistic and statistical methods. Morphological processing, entity recognition. Extractors: YATE, Terminus 2.0.
  6. Meaning representation fromlexical units. The definition. Types of definitions. Quality control in the drafting of definitions. Illustrations.
  7. Variation treatment in terminology. Intralinguistic variation (geolectal variants, registration variants). Interlinguistic variation: equivalents.
  8. Specialized neology. Neological proposals. Treatment of loans.
  9. Editing a vocabulary. Export and post-editing tasks. Supplementary materials. Creation of indexes and tables.

Teaching Methods

Each seminar in which the students of the course are organized is responsible for the development of one of these vocabularies, in all its phases of execution, and each student is responsible for a fixed number of terminographic files.

 

The teaching activities of the subject are distributed in 10 large group sessions of 1h45' (14% of the dedication) and 8 seminars of 1h30' (10% of the dedication). In the seminar sessions, part of the terminographic project is developed and the follow-up and resolution of doubts is carried out. The large group sessions are organized in: 45 minutes of master class, in which the methodologies are exposed and related to the theoretical foundations; 60' of inverse classes, in which students organized in groups of 5 or 6 people expose, debate and make proposals on a methodological problem raised the previous week (ABP).

 

It is recommended that the rest of the student's dedication to the subject (approx. 95 hours, 76% of dedication) be distributed evenly over the 10 weeks of the quarter. This dedication includes the preparation of the inverse classes in work groups, the study and search for information and the preparation of the final project.

Evaluation

Evaluation

Reassessment

Evaluation activities

Percentage of the final mark

It can / cannot be made up

 

Percentage of the final mark

 

How is it made up?

 

Requisites and observations

Final individual work: Work package derived from the participation in the construction of a specialized dictionary for translators

50%

It can be made up

 

50%

New revised delivery.

All of the competencies included in this course.

Exercise on writing definitions

20%

It can be made up

 

20%

New revised delivery.

CB3, CB4, G5; E12, E14.

Proposals and active participation in flipped classes

30%

It cannot be made up

-

 

All of the competencies included in this course.

Bibliography and information resources

CABRÉ, M. TERESA. (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries. [Traducció castellana: La Terminología. Teoría, métodos, aplicaciones. Barcelona: Antártida, 1993]. [Edició en francès: La Terminologie. Théorie, méthode et applications. París/Ottawa: presses Universitaires d’Ottawa/Armand Colin, 1998]. [Edició en anglès: Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam: John Benjamins, 1999]

 

CABRÉ, M. TERESA (1999). La terminología: Representación y comunicación. Elementos para una teoría comunicativa de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. Sèrie Monografies, 3.

 

CABRÉ, M. Teresa; DOMÈNECH, Ona; ESTOPÀ, Rosa (2018). La terminologia avui. Termes, textos i aplicacions. Barcelona: Editorial UOC.

 

ESTOPÀ, ROSA. «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic». A: COROMINA, EUSEBI; MESTRES, JOSEP M. (coord.). Aspectes de terminologia, neologia i traducció. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia; Universitat de Vic, 2010. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 2)

L’HOMME, MARIE-CLAUDE (2004). La terminologie : principes et techniques. Montréal: Les Presses de l'Université de Montréal.

 

MONTERO MARTÍNEZ, SILVIA; FABER BENÍTEZ, Pamela (2008). Terminología para traductores e intérpretes. Granada: Tragacanto.

 

SAGER, JUAN-CARLOS (1990). A practical course in terminology processing. Amsterdam; Filadelfia: John Benjamins. [Edició en castellà: Curso práctico sobre el procesamiento en terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].

 

TERMCAT (2010). El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes


Curso Académico: 2022/23

3343 - Grado en Traducción e Interpretación

25617 - Gestión Terminológica


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
334 - Facultad Traducción y Ciencias del Lenguaje
Estudio:
3343 - Grado en Traducción e Interpretación
Asignatura:
25617 - Gestión Terminológica
Créditos:
5.0
Curso:
4 y 3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Profesorado:
Merce Lorente Casafont
Periodo de Impartición:
Segundo trimestre
Horario:

Presentación

La materia GESTIÓN TERMINOLÓGICA complementa la formación básica en terminología en el marco de la traducción especializada, focalizando la atención en aspectos metodológicos y aplicados propios de un entorno profesional. El objetivo específico de la materia es proporcionar las competencias y las habilidades básicas al traductor en el diseño y el desarrollo de un proyecto de terminología sistemática multilingüe, real y publicable.

 

Los proyectos desarrollados son vocabularios especializados básicos en catalán, con equivalentes al castellano y al inglés, algunos de los cuales se desarrollan en colaboración con otras instituciones. Los estudiantes que participan activamente en cada proyecto aparecen como coautores del vocabulario.

Competencias asociadas

Competencias básicas (CB)

 

CB2. Que los estudiantes sepan aplicar sus conocimientos en su trabajo o vocación de una forma profesional y posean las competencias que suelen demostrarse por medio de la elaboración y defensa de argumentos y la resolución de problemas dentro de su área de estudio

CB3. Que los estudiantes tengan la capacidad de reunir e interpretar datos relevantes (normalmente en su área de estudio) para emitir juicios que incluyan una reflexión sobre temas relevantes de índole social, científica o ética

CB4. Que los estudiantes puedan transmitir información, ideas, problemas y soluciones a un público tanto especializado como no especializado

CB5. Que los estudiantes hayan desarrollado aquellas habilidades de aprendizaje necesarias para emprender estudios posteriores con un alto grado de autonomía

 

Generales (G)

 

G1. Trabajar individualmente y en equipo

G3. Trabajar en contextos interdisciplinares

G5. Realizar proyectos con calidad

G6. Aplicar los conocimientos a nuevas situaciones profesionales

 

Específicas (E)

 

E10. Conocer la terminología de al menos un ámbito temático especializado en al menos una combinatoria lingüística E11. Utilizar las herramientas informáticas aplicadas a la mediación lingüística, incluyendo el dominio de técnicas de traducción asistida y localización

E12. Buscar y gestionar la información y documentación necesarias para el ejercicio de la traducción

E14. Aplicar rigor en la revisión y control de calidad de la mediación lingüística y la traducción

E15. Diseñar y gestionar proyectos de traducción y mediación

Resultados del aprendizaje

RA1. Identifica y entiende las herramientas informáticas y fuentes documentales de calidad que aportan eficacia en el ejercicio profesional de la traducción.

• Herramientas de análisis de corpus

• Herramientas de gestión terminológica

 

RA8. Utiliza de forma avanzada herramientas de gestión automatizada de terminología multilingüe.

• Utiliza plataformas de búsqueda documentales.

• Elabora mapas conceptuales con herramientas de gestión.

• Consulta de forma avanzada corpus y bancos de datos terminológicos.

• Trabaja regularmente con una herramienta online de gestión de corpus y de terminología.

• Aplica herramientas de extracción automática de terminología.

 

RA11. Evalúa la importancia del conocimiento lingüístico en el diseño y utilidad de las herramientas de automatización de revisión, procesamiento y traducción de textos.

 

RA12. Detecta y juzga las oportunidades laborales de los profesionales de la traducción en los distintos ámbitos de las industrias de la lengua.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

Educación de calidad # Igualdad de género # Industria, innovación e infraestructura #

Prerrequisitos

Haber cursado una asignatura obligatoria de terminología.

Contenidos

  1. Los recursos terminográficos: diccionarios especializados, bancos de datos, ontologías, tesauro, infografías. El diseño de un proyecto de terminología sistemática multilingüe. Principios y criterios para el diseño de recursos terminográficos. Estructura del diccionario.
  2. La introducción del mediador en un ámbito especializado. La selección de documentación para el trabajo terminológico: selección de fuentes de preparación, vaciado y consulta. Las grandes bases de datos terminológicas: IATE, EUROVOC, UNTERM, TERMIUM, GDT, CERCATERM, EUSKALTERM.
  3. La estructuración conceptual de materias y temas especializados: mapas conceptuales, ontologías, jerarquías, índices. La delimitación del alcance de un trabajo terminológico sistemático: el árbol de campo.
  4. La tecnología al servicio de la terminología. Los programas de gestión de corpus y terminología: Terminus 2.0. Estándares y conversión de formatos de bases de datos terminológicas.
  5. La extracción automática de terminología: métodos lingüísticos y estadísticos. Procesamiento morfológico, reconocimiento de entidades. Los extractores: YATE, Terminus 2.0.
  6. La representación del significado de las unidades léxicas. La definición. Tipo de definiciones. Control de la calidad en la redacción de definiciones. La incorporación de ilustraciones.
  7. El tratamiento de la variación en terminología. La variación intralingüística (variantes geolectales, variantes de registro). La variación interlingüística: los equivalentes.
  8. Neología especializada. Propuestas neológicas. Tratamiento de los préstamos.
  9. La edición de un vocabulario. Tareas de exportación y postedición. Materiales complementarios. Creación de índices y tablas.

Metodología docente

Cada seminario en el que se organizan los estudiantes del curso es el responsable del desarrollo de uno de los vocabularios, en todas sus fases de ejecución, y cada estudiante es responsable de un número fijo de fichas terminográficas.

 

Las actividades docentes de la asignatura se distribuyen en 10 sesiones de grupo grande de 1h45' (14% de la dedicación) y 8 seminarios de 1h30' (10% de la dedicación). En las sesiones de seminario se desarrolla parte del proyecto terminográfico y se va haciendo el seguimiento y la resolución de dudas. Las sesiones de grupo grande se organizan en: 45′ de clase magistral, en las que se exponen las metodologías y se relacionan con los fundamentos teóricos; 60' de clases inversas, en las que los estudiantes organizados en grupos de 5 o 6 personas exponen, debaten y plantean propuestas sobre un problema metodológico planteado la semana anterior (ABP).

 

Se recomienda que el resto de la dedicación del estudiante a la asignatura (95 horas aprox., 76% de la dedicación) se distribuya equilibradamente en las 10 semanas del trimestre. Esta dedicación incluye la preparación de las clases inversas en grupos de trabajo, el estudio y la búsqueda de información y la elaboración del trabajo final.

Evaluación

Evaluación

Recuperación

Actividad de evaluación

Ponderación sobre la nota final

Recuperable/

No recuperable

Ponderación sobre la nota final

Forma de recuperación

Requisitos y observaciones

Trabajo individual final: Paquete de trabajo fruto de la participación en la construcción de un diccionario especializado para traductores

50%

Recuperable

50%

Nueva entrega revisada.

Todas las competencias indicadas.

Ejercicio sobre redacción de definiciones

20%

Recuperable

20%

Nueva entrega revisada.

CB3, CB4, G5; E12, E14.

Propuestas y participación activa en las clases inversas

30%

No recuperable

-

 

Todas las competencias indicadas.

Bibliografía y recursos de información

CABRÉ, M. TERESA. (1992). La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries. [Traducció castellana: La Terminología. Teoría, métodos, aplicaciones. Barcelona: Antártida, 1993]. [Edició en francès: La Terminologie. Théorie, méthode et applications. París/Ottawa: presses Universitaires d’Ottawa/Armand Colin, 1998]. [Edició en anglès: Terminology: Theory, methods and applications. Amsterdam: John Benjamins, 1999]

 

CABRÉ, M. TERESA (1999). La terminología: Representación y comunicación. Elementos para una teoría comunicativa de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. Sèrie Monografies, 3.

 

CABRÉ, M. Teresa; DOMÈNECH, Ona; ESTOPÀ, Rosa (2018). La terminologia avui. Termes, textos i aplicacions. Barcelona: Editorial UOC.

 

ESTOPÀ, ROSA. «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic». A: COROMINA, EUSEBI; MESTRES, JOSEP M. (coord.). Aspectes de terminologia, neologia i traducció. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia; Universitat de Vic, 2010. (Memòries de la Societat Catalana de Terminologia; 2)

L’HOMME, MARIE-CLAUDE (2004). La terminologie : principes et techniques. Montréal: Les Presses de l'Université de Montréal.

 

MONTERO MARTÍNEZ, SILVIA; FABER BENÍTEZ, Pamela (2008). Terminología para traductores e intérpretes. Granada: Tragacanto.

 

SAGER, JUAN-CARLOS (1990). A practical course in terminology processing. Amsterdam; Filadelfia: John Benjamins. [Edició en castellà: Curso práctico sobre el procesamiento en terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].

 

TERMCAT (2010). El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes)