Informació del Pla Docent

Presentació

Iniciació a la interpretació (català-espanyol) té com a objectiu treballar activament el discurs oral formal en les llengües pròpies, motiu pel qual se’n presentaran succintament les característiques diferencials respecte del llenguatge escrit i s’aprofundirà en les qüestions ortològiques. Així mateix, s’introduirà l’alumnat en les habilitats i estratègies cognitives i comunicatives de l’expressió oral, que són la base de la pràctica interpretativa.

Competències associades

a) Competències bàsiques

• CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
• CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

b) Competències generals

• G1. Treballar individualment i en equip
• G2. Reeixir en un entorn multicultural i divers
• G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
• G4. Adaptar-se a contextos internacionals
• G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals

c) Competències específiques

• E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
• E2. Tenir domini operatiu receptiu i productiu, oral i escrit, de dues llengües estrangeres en la seva àrea acadèmica i / o professional
• E3. Mostra coneixements sobre les cultures de les llengües estrangeres de treball
• E7. Interpretar textos orals en situacions simulades (iniciació a la interpretació de conferències; domini de les tècniques d'interpretació d'enllaç)

Resultats de l'aprenentatge

• RA1. Adquireix una bona comprensió de la llengua oral de la qual ha d'interpretar (llengua d'origen).
• RA3. Posseeix les habilitats cognitives necessàries per a la interpretació d'enllaç.
• RA4. Posseeix capacitats inicials per a la interpretació consecutiva i simultània.
• RA7. Sap autoavaluar-se i valorar la qualitat de la pròpia interpretació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5. Igualtat de gènere

ODS 8. Treball decent i creixement econòmic

Continguts

1. Característiques del discurs oral formal. Oratòria. Memòria
2. Ortologia. Fonaments psicolingüístics de la parla. Veu i respiració
3. Coneixement del món i referències culturals: història, política, economia, geografia
4. Producció de discursos orals en català i castellà adequats, coherents, cohesionats i
   correctes

Metodologia docent

L’assignatura s’articula al voltant d’una proposta psicopedagògica que bàsicament pretén propiciar entorns d’autoaprenentage (individuals i en grup), potenciar la reflexió metacognitiva i treballar l’adquisició de competències i habilitats lingüístiques i discursives a partir de situacions enunciatives reals.

1. Propiciar els entorns d’autoaprenentatge

Aquest plantejament didàctic exigeix, d’una banda, que l’alumnat s’impliqui i es comprometi en el procés d’aprenentatge del grup. Concretament, ha d’entendre que els coneixements s’adquireixen interactuant i que propiciant l’aprenentatge col·laboratiu s’està facilitant l’aprenentatge individual de totes i cadascuna de les persones que hi participen.

2. Potenciar la reflexió metacognitiva

També es demana a l’aprenent que reflexioni sobre els seus coneixements lingüístics i els controli en el discurs oral formal: l’aprenent ha d’aprendre a controlar conscientment els coneixements lingüístics implícits, que porti al conscient allò que fa lingüísticament de manera inconscient i que, a més, sàpiga si allò que fa pertany a la variant estàndard de la llengua i és, o no és, acceptat per la gramàtica normativa. Aquest plantejament parteix del postulat que el parlant sap molt més de llengua d’allò que creu que sap i procura ajudar-lo a elaborar els processos metacognitius que haurà de dur a terme per descriure-la i analitzar-la.

3. Treballar l’adquisició de competències i habilitats lingüístiques i discursives a partir de situacions enunciatives reals.

L’objectiu didàctic que ocupa el lloc central en aquesta metodologia és que els estudiants adquireixin un bon domini de la llengua oral. Aquest domini vol dir adquirir competències i habilitats que passen per la llengua, però que van més enllà de la llengua. Per aquest motiu, s’espera per part de l’alumnat motivació per la qualitat, tant de la forma, en tots els nivells, del prosòdic al discursiu, com del contingut, per la qual cosa es complementaran les sessions amb exposicions i controls breus de coneixement del món.

Avaluació

Ordinària (març)

 Examen oral sobre un text:              40 %

 Exposició d’un tema al seminari:     15 %    (durada: 10 minuts màx.)

 Treball oral sobre Zweig* (vídeo):    15 %    (durada: 10 minuts màx.)

 Activitats del seminari:                      15 %

* Cal llegir obligatòriament el llibre Moments estel·lars de la humanitat (Quaderns Crema) / Momentos estelares de la humanidad (Acantilado) / Sternstunden der Menschheit (Fischer), triar una de les catorze “miniatures”, contextualitzar-la i comentar-la oralment. Aquest treball s’ha de lliurar en forma de vídeo (YouTube, Vimeo, etc.) enviant l’adreça del lloc on estigui penjat al professor de seminari, a través de Moodle.

 Activitats del GG:                15 %    (3 tests Moodle sobre coneixement del món i teoria)

Observacions

Per aprovar l’assignatura, cal aprovar l’examen oral amb un 6 com a mínim.

Totes les activitats orals s’avaluaran segons els elements següents:

• discurs:            exordi, ordre, rellevància de la informació, conclusió, etc. (20 %);
• oratòria:           posició corporal, velocitat, articulació, volum, etc. (15 %);
• correcció:         fonètica, morfològica, sintàctica, lèxica (50 %);
• registre:           adequació (15 %).

El llindar per considerar un discurs apte des del punt de vista lingüístic se situa en els cinc errors: més de cinc errors en el discurs final de l’examen comportarà la no-superació de l’assignatura.

Recuperació (juliol)

Els alumnes que al final de l’avaluació tinguin l’assignatura suspesa poden optar a la recuperació, segons els criteris següents (es mantenen els percentatges de l’avaluació ordinària):

Els estudiants no presentats queden exclosos d’aquesta recuperació.

Punts extra

S’obre la possibilitat de sumar fins a 1 punt més sobre la nota final, només en cas que la nota de l’examen sigui superior a 6, per mitjà de la participació en fòrums setmanals (setmanes 3 a 10) sobre el comentari de les pel·lícules següents, agrupades al voltant de fets històrics singulars.

Bibliografia i recursos d'informació

Alcoba, Santiago (coord.) (2000). La expresión oral. Barcelona: Ariel.

Ballenato, Guillermo (2006). Hablar en público. Arte y técnica de la oratoria. Madrid: Piràmide.

Campo Vidal, Manuel (2011). ¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor? Los siete pecados capitales del mal comunicador. Barcelona: RBA.

Casas, Mariona; Castellà, Josep M.; Vilà, Montserrat (2016). Els secrets de parlar en públic: guia pràctica per a professionals. Vic: Eumo.

Casas, Mariona; Castellà, Josep M.; Vilà, Montserrat (2020). L’oratòria a l’abast de tothom. Vic: Eumo.

Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació: criteris i exercicis d’elocució. Vic: Eumo.

Hernández Guerrero, J. A. (2009). “La importancia de la dicción en los discursos políticos actuales”. Oralia 12. 55-71.

Mora, Joan Carles; Prieto, Pilar; Mora, Íngrid; Valls, Ïo (coord.) (2021). Oralitat. Eines i recursos educatius per aprendre a parlar en públic. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. En línia a .

Morera, Montserrat (1997). Expressió oral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Pino, Hilario (2000). Hablar para convencer: cómo expresarse bien en público. Barcelona: Martínez Roca.

Vallverdú, Francesc (1986). Elocució i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc.

Informació del Pla Docent

Presentació

Iniciació a la interpretació (català-espanyol) té com a objectiu treballar activament el discurs oral formal en les llengües pròpies, motiu pel qual se’n presentaran succintament les característiques diferencials respecte del llenguatge escrit i s’aprofundirà en les qüestions ortològiques. Així mateix, s’introduirà l’alumnat en les habilitats i estratègies cognitives i comunicatives de l’expressió oral, que són la base de la pràctica interpretativa.

Competències associades

a) Competències bàsiques

• CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
• CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

b) Competències generals

• G1. Treballar individualment i en equip
• G2. Reeixir en un entorn multicultural i divers
• G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
• G4. Adaptar-se a contextos internacionals
• G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals

c) Competències específiques

• E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
• E2. Tenir domini operatiu receptiu i productiu, oral i escrit, de dues llengües estrangeres en la seva àrea acadèmica i / o professional
• E3. Mostra coneixements sobre les cultures de les llengües estrangeres de treball
• E7. Interpretar textos orals en situacions simulades (iniciació a la interpretació de conferències; domini de les tècniques d'interpretació d'enllaç)

Resultats de l'aprenentatge

• RA1. Adquireix una bona comprensió de la llengua oral de la qual ha d'interpretar (llengua d'origen).
• RA3. Posseeix les habilitats cognitives necessàries per a la interpretació d'enllaç.
• RA4. Posseeix capacitats inicials per a la interpretació consecutiva i simultània.
• RA7. Sap autoavaluar-se i valorar la qualitat de la pròpia interpretació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5. Igualtat de gènere

ODS 8. Treball decent i creixement econòmic

Continguts

1. Característiques del discurs oral formal. Oratòria. Memòria
2. Ortologia. Fonaments psicolingüístics de la parla. Veu i respiració
3. Coneixement del món i referències culturals: història, política, economia, geografia
4. Producció de discursos orals en català i castellà adequats, coherents, cohesionats i
   correctes

Metodologia docent

L’assignatura s’articula al voltant d’una proposta psicopedagògica que bàsicament pretén propiciar entorns d’autoaprenentage (individuals i en grup), potenciar la reflexió metacognitiva i treballar l’adquisició de competències i habilitats lingüístiques i discursives a partir de situacions enunciatives reals.

1. Propiciar els entorns d’autoaprenentatge

Aquest plantejament didàctic exigeix, d’una banda, que l’alumnat s’impliqui i es comprometi en el procés d’aprenentatge del grup. Concretament, ha d’entendre que els coneixements s’adquireixen interactuant i que propiciant l’aprenentatge col·laboratiu s’està facilitant l’aprenentatge individual de totes i cadascuna de les persones que hi participen.

2. Potenciar la reflexió metacognitiva

També es demana a l’aprenent que reflexioni sobre els seus coneixements lingüístics i els controli en el discurs oral formal: l’aprenent ha d’aprendre a controlar conscientment els coneixements lingüístics implícits, que porti al conscient allò que fa lingüísticament de manera inconscient i que, a més, sàpiga si allò que fa pertany a la variant estàndard de la llengua i és, o no és, acceptat per la gramàtica normativa. Aquest plantejament parteix del postulat que el parlant sap molt més de llengua d’allò que creu que sap i procura ajudar-lo a elaborar els processos metacognitius que haurà de dur a terme per descriure-la i analitzar-la.

3. Treballar l’adquisició de competències i habilitats lingüístiques i discursives a partir de situacions enunciatives reals.

L’objectiu didàctic que ocupa el lloc central en aquesta metodologia és que els estudiants adquireixin un bon domini de la llengua oral. Aquest domini vol dir adquirir competències i habilitats que passen per la llengua, però que van més enllà de la llengua. Per aquest motiu, s’espera per part de l’alumnat motivació per la qualitat, tant de la forma, en tots els nivells, del prosòdic al discursiu, com del contingut, per la qual cosa es complementaran les sessions amb exposicions i controls breus de coneixement del món.

Avaluació

Ordinària (març)

 Examen oral sobre un text:              40 %

 Exposició d’un tema al seminari:     15 %    (durada: 10 minuts màx.)

 Treball oral sobre Zweig* (vídeo):    15 %    (durada: 10 minuts màx.)

 Activitats del seminari:                      15 %

* Cal llegir obligatòriament el llibre Moments estel·lars de la humanitat (Quaderns Crema) / Momentos estelares de la humanidad (Acantilado) / Sternstunden der Menschheit (Fischer), triar una de les catorze “miniatures”, contextualitzar-la i comentar-la oralment. Aquest treball s’ha de lliurar en forma de vídeo (YouTube, Vimeo, etc.) enviant l’adreça del lloc on estigui penjat al professor de seminari, a través de Moodle.

 Activitats del GG:                15 %    (3 tests Moodle sobre coneixement del món i teoria)

Observacions

Per aprovar l’assignatura, cal aprovar l’examen oral amb un 6 com a mínim.

Totes les activitats orals s’avaluaran segons els elements següents:

• discurs:            exordi, ordre, rellevància de la informació, conclusió, etc. (20 %);
• oratòria:           posició corporal, velocitat, articulació, volum, etc. (15 %);
• correcció:         fonètica, morfològica, sintàctica, lèxica (50 %);
• registre:           adequació (15 %).

El llindar per considerar un discurs apte des del punt de vista lingüístic se situa en els cinc errors: més de cinc errors en el discurs final de l’examen comportarà la no-superació de l’assignatura.

Recuperació (juliol)

Els alumnes que al final de l’avaluació tinguin l’assignatura suspesa poden optar a la recuperació, segons els criteris següents (es mantenen els percentatges de l’avaluació ordinària):

Els estudiants no presentats queden exclosos d’aquesta recuperació.

Punts extra

S’obre la possibilitat de sumar fins a 1 punt més sobre la nota final, només en cas que la nota de l’examen sigui superior a 6, per mitjà de la participació en fòrums setmanals (setmanes 3 a 10) sobre el comentari de les pel·lícules següents, agrupades al voltant de fets històrics singulars.

Bibliografia i recursos d'informació

Alcoba, Santiago (coord.) (2000). La expresión oral. Barcelona: Ariel.

Ballenato, Guillermo (2006). Hablar en público. Arte y técnica de la oratoria. Madrid: Piràmide.

Campo Vidal, Manuel (2011). ¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor? Los siete pecados capitales del mal comunicador. Barcelona: RBA.

Casas, Mariona; Castellà, Josep M.; Vilà, Montserrat (2016). Els secrets de parlar en públic: guia pràctica per a professionals. Vic: Eumo.

Casas, Mariona; Castellà, Josep M.; Vilà, Montserrat (2020). L’oratòria a l’abast de tothom. Vic: Eumo.

Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació: criteris i exercicis d’elocució. Vic: Eumo.

Hernández Guerrero, J. A. (2009). “La importancia de la dicción en los discursos políticos actuales”. Oralia 12. 55-71.

Mora, Joan Carles; Prieto, Pilar; Mora, Íngrid; Valls, Ïo (coord.) (2021). Oralitat. Eines i recursos educatius per aprendre a parlar en públic. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. En línia a .

Morera, Montserrat (1997). Expressió oral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Pino, Hilario (2000). Hablar para convencer: cómo expresarse bien en público. Barcelona: Martínez Roca.

Vallverdú, Francesc (1986). Elocució i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc.