Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25476 - Política Lingüística


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25476 - Política Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Joan Josep Maria Costa Carreras
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Anar a la consulta d'Horaris

Presentació

“Com en qualsevol altre procés de caràcter històric, [en la normalització lingüística] resulta també agosarada la descripció d'un model, perquè cada procés de normalització genera el seu model particular.” (Mollà, Toni; Viana, Amadeu (1991).

“Tema 3. La normalització lingüística”. A: Curs de sociolingüística/3, Alzira, Bromera, p. 104.)

 

En aquesta assignatura, es presenten. d'una manera crítica, l'anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions, els processos de normalització lingüística i les polítiques lingüístiques europees.

Com a disciplina acadèmica i aplicada que té com a objectiu resoldre problemes lingüístics, la política lingüística es porta a terme sempre en un temps i en un lloc concrets. Atès, doncs, que això impossibilita fer una presentació general a escala mundial, l'assignatura se centrarà en les planificacions lingüístiques que es duen a terme en l'espai lingüístic del català, que presenta una gran varietat de situacions sociolingüístiques i de polítiques lingüístiques. Aquest plantejament integra l'anàlisi de les polítiques lingüístiques europees, ja que afecten tant les polítiques dels estats en què es troba el català com les de les institucions específiques que s'encarreguen de normalitzar-lo.

Competències associades

Competències bàsiques (CB)

  • CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

Generals (G)

  • G1. Treballar individualment i en equip
  • G2. Reeixir en un entorn multicultural i divers
  • G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
  • G5. Mostrar interès per realitzar projectes amb qualitat
  • G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals 

Específiques (E)

  • E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
  • E6. Identificar les necessitats lingüístiques en l'àmbit social, i tenir capacitat per aplicar aquests coneixements a aquestes situacions
  • E9. Fer servir eines de recollida i anàlisi de dades en l'àmbit lingüístic
  • E13. Reflexionar sobre la diversitat cultural i el multilingüisme
  • E14. Dissenyar i gestionar projectes lingüístics en àmbits educatius, en empreses i institucions i en relació amb el desenvolupament de tecnologies lingüístiques

Resultats de l'aprenentatge

RA4. Analitza situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i multiculturals, i dissenya i aplica plans lingüístics.

RA5. Analitza, valora i dissenya accions de política lingüística en àmbits i contextos específics.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • ODS 5: Igualtat de gènere
  • ODS 10: Reducció de les desigualtats
  • ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

0. Justificació dels objectius i del contingut de l'assignatura

0.1.  Determinació espacial i temporal de la planificació lingüística

1.  Concepte de política i planificació lingüística

1.1.  Concepte de política lingüística

1.2.  Concepte de planificació lingüística

1.3.  Concepte de substitució i normalització lingüístiques

2.  Definició de planificació lingüística

2.1. Cooper (1989)

2.2. Bernal (2002)

2.3. Ginebra (2012)

2.4. Spolsky (2012)

2.5. Tusón (1994)

3.       La planificació lingüística, disciplina lingüística aplicada

3.1. Estatus epistemològic de la planificació lingüística

3.2.  Estatus extraepistemològic de la de la planificació lingüística

4.  Tipus de planificació lingüística

4.1. La planificació lingüística de corpus

4.2. La planificació lingüística d’estatus

4.3. La planificació de l’ensenyament-aprenentatge de llengües: estatus, corpus o tipus intermedi?

  1. Models de planificació lingüística

5.1. Models tecnocràtics

5.2. Models integrats i participatius

5.3. Vila (2019)

6. Moralitat de la planificació lingüística

6.1. El concepte de fairness, equity o distributive justice de Gazzola (2014)

6.2. Branchadell (2005).

7. Fases de la planificació lingüística en contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions

7.1. Boix i Vila (1998)

   7.1.1. La selecció del problema

   7.1.2. La definició del problema

   7.1.3. La formulació de les línies d’actuació

   7.1.4. La posada en pràctica

   7.1.5. L’avaluació

7.2. Gazzola (2014)

   7.2.1. El paper de l’avaluació en el cicle polític

   7.2.2. Avaluació ex ante

   7.2.3. Avaluació ex post

   7.2.4. Pla per a avaluar règims lingüístics

8. L’estandardització: el model de Haugen (Boix/Vila, 1998: 297)

9. La política lingüística de la Generalitat de Catalunya

10. La política lingüística de l‘Estat espanyol a Catalunya

11. La Carta europea de llengües regionals i minoritàries

Avaluació

Avaluacions ordinària i extraordinària

Avaluació

Recuperació

Activitat d’avaluació

Ponderació sobre la nota final

Recuperable/

No recuperable

Ponderació sobre la nota final

Forma de recuperació

Requisits i observacions

Pràctica 1: sobre el concepte de planificació lingüística [EN PARELLA]

15%

No recuperable

—

—

Competències avaluades: G1, G3 i E10

Pràctica 2: emmarcament del problema sociolingüístic triat  [EN PARELLA]

35%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 3: anàlisi de les fases i de l’avaluació de la línia d’actuació proposada i valoració general del procés seguit davant del problema  [EN PARELLA]

20%

Recuperable

20%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 4: anàlisi de 2 textos contradictoris sobre el problema sociolingüístic triat  [INDIVIDUAL]

30%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

 

Notes:

 

      1. Per aprovar l'assignatura, cal assolir una puntuació mínima del 50% en la puntuació de la quarta pràctica.
      2. Només es poden recuperar les activitats d'avaluació suspeses i quan el resultat final de l'assignatura hagi estat de “suspens·.
      3. En la correcció de les pràctiques es tindran en compte tant la qualitat de la redacció com la del contingut: la nota serà la mitjana de les dues competències, sempre que la nota de redacció no sigui superior a la de contingut.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

6.  Bibliografia bàsica de l'assignatura

 

Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier (1998). ?Polítiques i planificació lingüístiques?. A: ?. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, p. 271-339. ( https://www.academia.edu/8887181/Socioling%C3%BC%C3%ADstica_de_la_llengua_catalana)

Cooper, Robert L. (1989). Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press. [Reimprès el


1996. Trad. espanyola: La planificación lingüística y el cambio social. Madrid: Cambridge University Press, 1997.] Generalitat de Catalunya. "Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de

Catalunya" (https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius)

Ginebra, Jordi (2012). “Planificació, codificació i estandardització de les llengües”. A: Ginebra, Jordi; Bernal, Elisenda; Costa, Joan; Paloma, David. La normativa de la llengua catalana, Barcelona, F[undació de la] U[niversitat] O[berta de] C[atalunya], p. 1-67. [?Mòdul didàctic 1?, amb numeració independent.] [Consultable a http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00178298/index.html?ajax=true.]

Pradilla, Miquel Àngel (2015). La catalanofonia : Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística.

Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Spolsky, Bernard. (2012). The Cambridge Handbook of Language Policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Trenchs, Mireia (2017). “El multilingüisme en blanc i negre: les polítiques acadèmiques”. A: El multilingüisme en blanc i negre. (2017). Actes de la II Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. Barcelona 10 i 11 de novembre del 2016. Barcelona: Càtedra Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra. https://drive.google.com/file/d/0BwPlWn4yH1Y4dEdhODd5VmR2RFBfVWhvdUpWVHlkeHRxSmtF/view

Xarxa Vives d'Universitats. Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris (https://www.vives.org/book/criteris-multilingues-per-a-redaccio-textos-igualitaris/)

 

  1. Fonts de dades

 

EUROPEAN COMMISSION (2012). Special Eurobarometer 386, Europeans and their Languages. Report.


GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I IDESCAT (2015A).

LA POBLACIÓ 2013. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA.

ESTADÍSTICA D'USOS LINGÜÍSTICS DE


GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2015B). ANÀLISI DE L' ENQUESTA D'USOS LINGÜÍSTICS DE LA POBLACIÓ 2013. RESUM DELS FACTORS CLAU. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA. (BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; 15)

LECLERC, Jacques. L'aménagement linguistique dans le monde (lloc web, Université Laval, Quebec)

VAN PARYS, Jonathan. languageknowledge.eu (lloc web basat en les dades de l'Eurobaròmetre Especial 386 de 2012)

 

 

8.  Revistes especialitzades

Current Issues in Language Planning (Routledge) Language Policy (Springer)

Language Problems and Language Planning (John Benjamins)

Llengua i Ús (Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística) Revista de Llengua i Dret (Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública)

Treballs de Sociolingüística Catalana (Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolingüística)

 

 

9.  Biblioteca especialitzada

Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ( https://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/)


Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25476 - Política Lingüística


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25476 - Política Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Joan Josep Maria Costa Carreras
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Anar a la consulta d'Horaris

Presentació

“Com en qualsevol altre procés de caràcter històric, [en la normalització lingüística] resulta també agosarada la descripció d'un model, perquè cada procés de normalització genera el seu model particular.” (Mollà, Toni; Viana, Amadeu (1991).

“Tema 3. La normalització lingüística”. A: Curs de sociolingüística/3, Alzira, Bromera, p. 104.)

 

En aquesta assignatura, es presenten. d'una manera crítica, l'anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions, els processos de normalització lingüística i les polítiques lingüístiques europees.

Com a disciplina acadèmica i aplicada que té com a objectiu resoldre problemes lingüístics, la política lingüística es porta a terme sempre en un temps i en un lloc concrets. Atès, doncs, que això impossibilita fer una presentació general a escala mundial, l'assignatura se centrarà en les planificacions lingüístiques que es duen a terme en l'espai lingüístic del català, que presenta una gran varietat de situacions sociolingüístiques i de polítiques lingüístiques. Aquest plantejament integra l'anàlisi de les polítiques lingüístiques europees, ja que afecten tant les polítiques dels estats en què es troba el català com les de les institucions específiques que s'encarreguen de normalitzar-lo.

Competències associades

Competències bàsiques (CB)

  • CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

Generals (G)

  • G1. Treballar individualment i en equip
  • G2. Reeixir en un entorn multicultural i divers
  • G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
  • G5. Mostrar interès per realitzar projectes amb qualitat
  • G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals 

Específiques (E)

  • E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
  • E6. Identificar les necessitats lingüístiques en l'àmbit social, i tenir capacitat per aplicar aquests coneixements a aquestes situacions
  • E9. Fer servir eines de recollida i anàlisi de dades en l'àmbit lingüístic
  • E13. Reflexionar sobre la diversitat cultural i el multilingüisme
  • E14. Dissenyar i gestionar projectes lingüístics en àmbits educatius, en empreses i institucions i en relació amb el desenvolupament de tecnologies lingüístiques

Resultats de l'aprenentatge

RA4. Analitza situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i multiculturals, i dissenya i aplica plans lingüístics.

RA5. Analitza, valora i dissenya accions de política lingüística en àmbits i contextos específics.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • ODS 5: Igualtat de gènere
  • ODS 10: Reducció de les desigualtats
  • ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

0. Justificació dels objectius i del contingut de l'assignatura

0.1.  Determinació espacial i temporal de la planificació lingüística

1.  Concepte de política i planificació lingüística

1.1.  Concepte de política lingüística

1.2.  Concepte de planificació lingüística

1.3.  Concepte de substitució i normalització lingüístiques

2.  Definició de planificació lingüística

2.1. Cooper (1989)

2.2. Bernal (2002)

2.3. Ginebra (2012)

2.4. Spolsky (2012)

2.5. Tusón (1994)

3.       La planificació lingüística, disciplina lingüística aplicada

3.1. Estatus epistemològic de la planificació lingüística

3.2.  Estatus extraepistemològic de la de la planificació lingüística

4.  Tipus de planificació lingüística

4.1. La planificació lingüística de corpus

4.2. La planificació lingüística d’estatus

4.3. La planificació de l’ensenyament-aprenentatge de llengües: estatus, corpus o tipus intermedi?

  1. Models de planificació lingüística

5.1. Models tecnocràtics

5.2. Models integrats i participatius

5.3. Vila (2019)

6. Moralitat de la planificació lingüística

6.1. El concepte de fairness, equity o distributive justice de Gazzola (2014)

6.2. Branchadell (2005).

7. Fases de la planificació lingüística en contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions

7.1. Boix i Vila (1998)

   7.1.1. La selecció del problema

   7.1.2. La definició del problema

   7.1.3. La formulació de les línies d’actuació

   7.1.4. La posada en pràctica

   7.1.5. L’avaluació

7.2. Gazzola (2014)

   7.2.1. El paper de l’avaluació en el cicle polític

   7.2.2. Avaluació ex ante

   7.2.3. Avaluació ex post

   7.2.4. Pla per a avaluar règims lingüístics

8. L’estandardització: el model de Haugen (Boix/Vila, 1998: 297)

9. La política lingüística de la Generalitat de Catalunya

10. La política lingüística de l‘Estat espanyol a Catalunya

11. La Carta europea de llengües regionals i minoritàries

Avaluació

Avaluacions ordinària i extraordinària

Avaluació

Recuperació

Activitat d’avaluació

Ponderació sobre la nota final

Recuperable/

No recuperable

Ponderació sobre la nota final

Forma de recuperació

Requisits i observacions

Pràctica 1: sobre el concepte de planificació lingüística [EN PARELLA]

15%

No recuperable

—

—

Competències avaluades: G1, G3 i E10

Pràctica 2: emmarcament del problema sociolingüístic triat  [EN PARELLA]

35%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 3: anàlisi de les fases i de l’avaluació de la línia d’actuació proposada i valoració general del procés seguit davant del problema  [EN PARELLA]

20%

Recuperable

20%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 4: anàlisi de 2 textos contradictoris sobre el problema sociolingüístic triat  [INDIVIDUAL]

30%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

 

Notes:

 

      1. Per aprovar l'assignatura, cal assolir una puntuació mínima del 50% en la puntuació de la quarta pràctica.
      2. Només es poden recuperar les activitats d'avaluació suspeses i quan el resultat final de l'assignatura hagi estat de “suspens·.
      3. En la correcció de les pràctiques es tindran en compte tant la qualitat de la redacció com la del contingut: la nota serà la mitjana de les dues competències, sempre que la nota de redacció no sigui superior a la de contingut.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

6.  Bibliografia bàsica de l'assignatura

 

Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier (1998). ?Polítiques i planificació lingüístiques?. A: ?. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, p. 271-339. ( https://www.academia.edu/8887181/Socioling%C3%BC%C3%ADstica_de_la_llengua_catalana)

Cooper, Robert L. (1989). Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press. [Reimprès el


1996. Trad. espanyola: La planificación lingüística y el cambio social. Madrid: Cambridge University Press, 1997.] Generalitat de Catalunya. "Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de

Catalunya" (https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius)

Ginebra, Jordi (2012). “Planificació, codificació i estandardització de les llengües”. A: Ginebra, Jordi; Bernal, Elisenda; Costa, Joan; Paloma, David. La normativa de la llengua catalana, Barcelona, F[undació de la] U[niversitat] O[berta de] C[atalunya], p. 1-67. [?Mòdul didàctic 1?, amb numeració independent.] [Consultable a http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00178298/index.html?ajax=true.]

Pradilla, Miquel Àngel (2015). La catalanofonia : Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística.

Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Spolsky, Bernard. (2012). The Cambridge Handbook of Language Policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Trenchs, Mireia (2017). “El multilingüisme en blanc i negre: les polítiques acadèmiques”. A: El multilingüisme en blanc i negre. (2017). Actes de la II Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. Barcelona 10 i 11 de novembre del 2016. Barcelona: Càtedra Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra. https://drive.google.com/file/d/0BwPlWn4yH1Y4dEdhODd5VmR2RFBfVWhvdUpWVHlkeHRxSmtF/view

Xarxa Vives d'Universitats. Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris (https://www.vives.org/book/criteris-multilingues-per-a-redaccio-textos-igualitaris/)

 

  1. Fonts de dades

 

EUROPEAN COMMISSION (2012). Special Eurobarometer 386, Europeans and their Languages. Report.


GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I IDESCAT (2015A).

LA POBLACIÓ 2013. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA.

ESTADÍSTICA D'USOS LINGÜÍSTICS DE


GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2015B). ANÀLISI DE L' ENQUESTA D'USOS LINGÜÍSTICS DE LA POBLACIÓ 2013. RESUM DELS FACTORS CLAU. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA. (BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; 15)

LECLERC, Jacques. L'aménagement linguistique dans le monde (lloc web, Université Laval, Quebec)

VAN PARYS, Jonathan. languageknowledge.eu (lloc web basat en les dades de l'Eurobaròmetre Especial 386 de 2012)

 

 

8.  Revistes especialitzades

Current Issues in Language Planning (Routledge) Language Policy (Springer)

Language Problems and Language Planning (John Benjamins)

Llengua i Ús (Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística) Revista de Llengua i Dret (Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública)

Treballs de Sociolingüística Catalana (Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolingüística)

 

 

9.  Biblioteca especialitzada

Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ( https://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/)


Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25476 - Política Lingüística


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25476 - Política Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Joan Josep Maria Costa Carreras
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Anar a la consulta d'Horaris

Presentació

“Com en qualsevol altre procés de caràcter històric, [en la normalització lingüística] resulta també agosarada la descripció d'un model, perquè cada procés de normalització genera el seu model particular.” (Mollà, Toni; Viana, Amadeu (1991).

“Tema 3. La normalització lingüística”. A: Curs de sociolingüística/3, Alzira, Bromera, p. 104.)

 

En aquesta assignatura, es presenten. d'una manera crítica, l'anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions, els processos de normalització lingüística i les polítiques lingüístiques europees.

Com a disciplina acadèmica i aplicada que té com a objectiu resoldre problemes lingüístics, la política lingüística es porta a terme sempre en un temps i en un lloc concrets. Atès, doncs, que això impossibilita fer una presentació general a escala mundial, l'assignatura se centrarà en les planificacions lingüístiques que es duen a terme en l'espai lingüístic del català, que presenta una gran varietat de situacions sociolingüístiques i de polítiques lingüístiques. Aquest plantejament integra l'anàlisi de les polítiques lingüístiques europees, ja que afecten tant les polítiques dels estats en què es troba el català com les de les institucions específiques que s'encarreguen de normalitzar-lo.

Competències associades

Competències bàsiques (CB)

  • CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia

Generals (G)

  • G1. Treballar individualment i en equip
  • G2. Reeixir en un entorn multicultural i divers
  • G3. Treballar en contextos interdisciplinaris
  • G5. Mostrar interès per realitzar projectes amb qualitat
  • G6. Aplicar els coneixements a noves situacions professionals 

Específiques (E)

  • E1. Tenir un domini excel·lent, tant escrit com oral, de la llengua o llengües pròpies
  • E6. Identificar les necessitats lingüístiques en l'àmbit social, i tenir capacitat per aplicar aquests coneixements a aquestes situacions
  • E9. Fer servir eines de recollida i anàlisi de dades en l'àmbit lingüístic
  • E13. Reflexionar sobre la diversitat cultural i el multilingüisme
  • E14. Dissenyar i gestionar projectes lingüístics en àmbits educatius, en empreses i institucions i en relació amb el desenvolupament de tecnologies lingüístiques

Resultats de l'aprenentatge

RA4. Analitza situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i multiculturals, i dissenya i aplica plans lingüístics.

RA5. Analitza, valora i dissenya accions de política lingüística en àmbits i contextos específics.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • ODS 5: Igualtat de gènere
  • ODS 10: Reducció de les desigualtats
  • ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

0. Justificació dels objectius i del contingut de l'assignatura

0.1.  Determinació espacial i temporal de la planificació lingüística

1.  Concepte de política i planificació lingüística

1.1.  Concepte de política lingüística

1.2.  Concepte de planificació lingüística

1.3.  Concepte de substitució i normalització lingüístiques

2.  Definició de planificació lingüística

2.1. Cooper (1989)

2.2. Bernal (2002)

2.3. Ginebra (2012)

2.4. Spolsky (2012)

2.5. Tusón (1994)

3.       La planificació lingüística, disciplina lingüística aplicada

3.1. Estatus epistemològic de la planificació lingüística

3.2.  Estatus extraepistemològic de la de la planificació lingüística

4.  Tipus de planificació lingüística

4.1. La planificació lingüística de corpus

4.2. La planificació lingüística d’estatus

4.3. La planificació de l’ensenyament-aprenentatge de llengües: estatus, corpus o tipus intermedi?

  1. Models de planificació lingüística

5.1. Models tecnocràtics

5.2. Models integrats i participatius

5.3. Vila (2019)

6. Moralitat de la planificació lingüística

6.1. El concepte de fairness, equity o distributive justice de Gazzola (2014)

6.2. Branchadell (2005).

7. Fases de la planificació lingüística en contextos i àmbits particulars en comunitats i organitzacions

7.1. Boix i Vila (1998)

   7.1.1. La selecció del problema

   7.1.2. La definició del problema

   7.1.3. La formulació de les línies d’actuació

   7.1.4. La posada en pràctica

   7.1.5. L’avaluació

7.2. Gazzola (2014)

   7.2.1. El paper de l’avaluació en el cicle polític

   7.2.2. Avaluació ex ante

   7.2.3. Avaluació ex post

   7.2.4. Pla per a avaluar règims lingüístics

8. L’estandardització: el model de Haugen (Boix/Vila, 1998: 297)

9. La política lingüística de la Generalitat de Catalunya

10. La política lingüística de l‘Estat espanyol a Catalunya

11. La Carta europea de llengües regionals i minoritàries

Avaluació

Avaluacions ordinària i extraordinària

Avaluació

Recuperació

Activitat d’avaluació

Ponderació sobre la nota final

Recuperable/

No recuperable

Ponderació sobre la nota final

Forma de recuperació

Requisits i observacions

Pràctica 1: sobre el concepte de planificació lingüística [EN PARELLA]

15%

No recuperable

—

—

Competències avaluades: G1, G3 i E10

Pràctica 2: emmarcament del problema sociolingüístic triat  [EN PARELLA]

35%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 3: anàlisi de les fases i de l’avaluació de la línia d’actuació proposada i valoració general del procés seguit davant del problema  [EN PARELLA]

20%

Recuperable

20%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

Pràctica 4: anàlisi de 2 textos contradictoris sobre el problema sociolingüístic triat  [INDIVIDUAL]

30%

Recuperable

25%

Treball sobre un problema diferent

Competències avaluades: G1, 3 i E10

 

Notes:

 

      1. Per aprovar l'assignatura, cal assolir una puntuació mínima del 50% en la puntuació de la quarta pràctica.
      2. Només es poden recuperar les activitats d'avaluació suspeses i quan el resultat final de l'assignatura hagi estat de “suspens·.
      3. En la correcció de les pràctiques es tindran en compte tant la qualitat de la redacció com la del contingut: la nota serà la mitjana de les dues competències, sempre que la nota de redacció no sigui superior a la de contingut.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

6.  Bibliografia bàsica de l'assignatura

 

Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier (1998). ?Polítiques i planificació lingüístiques?. A: ?. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, p. 271-339. ( https://www.academia.edu/8887181/Socioling%C3%BC%C3%ADstica_de_la_llengua_catalana)

Cooper, Robert L. (1989). Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press. [Reimprès el


1996. Trad. espanyola: La planificación lingüística y el cambio social. Madrid: Cambridge University Press, 1997.] Generalitat de Catalunya. "Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de

Catalunya" (https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius)

Ginebra, Jordi (2012). “Planificació, codificació i estandardització de les llengües”. A: Ginebra, Jordi; Bernal, Elisenda; Costa, Joan; Paloma, David. La normativa de la llengua catalana, Barcelona, F[undació de la] U[niversitat] O[berta de] C[atalunya], p. 1-67. [?Mòdul didàctic 1?, amb numeració independent.] [Consultable a http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00178298/index.html?ajax=true.]

Pradilla, Miquel Àngel (2015). La catalanofonia : Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística.

Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Spolsky, Bernard. (2012). The Cambridge Handbook of Language Policy. Cambridge: Cambridge University Press.

Trenchs, Mireia (2017). “El multilingüisme en blanc i negre: les polítiques acadèmiques”. A: El multilingüisme en blanc i negre. (2017). Actes de la II Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. Barcelona 10 i 11 de novembre del 2016. Barcelona: Càtedra Pompeu Fabra. Universitat Pompeu Fabra. https://drive.google.com/file/d/0BwPlWn4yH1Y4dEdhODd5VmR2RFBfVWhvdUpWVHlkeHRxSmtF/view

Xarxa Vives d'Universitats. Criteris multilingües per a la redacció de textos igualitaris (https://www.vives.org/book/criteris-multilingues-per-a-redaccio-textos-igualitaris/)

 

  1. Fonts de dades

 

EUROPEAN COMMISSION (2012). Special Eurobarometer 386, Europeans and their Languages. Report.


GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I IDESCAT (2015A).

LA POBLACIÓ 2013. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA.

ESTADÍSTICA D'USOS LINGÜÍSTICS DE


GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2015B). ANÀLISI DE L' ENQUESTA D'USOS LINGÜÍSTICS DE LA POBLACIÓ 2013. RESUM DELS FACTORS CLAU. BARCELONA: GENERALITAT DE CATALUNYA. (BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; 15)

LECLERC, Jacques. L'aménagement linguistique dans le monde (lloc web, Université Laval, Quebec)

VAN PARYS, Jonathan. languageknowledge.eu (lloc web basat en les dades de l'Eurobaròmetre Especial 386 de 2012)

 

 

8.  Revistes especialitzades

Current Issues in Language Planning (Routledge) Language Policy (Springer)

Language Problems and Language Planning (John Benjamins)

Llengua i Ús (Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística) Revista de Llengua i Dret (Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública)

Treballs de Sociolingüística Catalana (Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolingüística)

 

 

9.  Biblioteca especialitzada

Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística ( https://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/centre_de_documentacio/)