Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Vicente Juan Climent Ferrando
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és analitzar les dinàmiques socials i els usos lingüístics en entorns multilingües com Catalunya i d'altres territoris de l'Estat com ara les Illes Balears, País València, Euskadi o Galícia i també d'altres territoris d'Europa com Irlanda, Gal·les, Finlàndia, entre molts altres. S’abordaran qüestions teòriques de l’estudi de la relació entre llengua i societat a través de situacions pràctiques d’ús de la llengua o llengües dels parlants. L’assignatura es presenta com una introducció al perfil d’especialització del graduat en Llengües Aplicades, de Llengües en entorns socials, més concretament a l’àmbit de sociolingüística.

El programa de l’assignatura s’abordarà des de la perspectiva àmplia de la sociolingüística en situacions de multilingüisme, tractant casos reals de situacions de contacte de llengües i de variació lingüística, amb una metodologia primordialment inductiva. Així, els estudiants faran una presa de consciència i de reflexió sobre el contingut de l’assignatura a partir d’observacions de dos estudis de cas. L’objectiu d’aquesta metodologia és que l’estudiant adquireixi competències generals de formulació de preguntes, argumentació basada en situacions reals, recollida, anàlisi i interpretació de dades. La relació entre la llengua i el seu ús en el context social la farà amb la resolució de casos, seguint l’enfocament de l’aprenentatge basat en problemes’ (ABP). Aprendrà a compartir, discutir i exposar els coneixements adquirits per la resolució dels casos amb el grup i aprendrà a aplicar aquests coneixements en el context del problema a resoldre.  

La principal novetat de l'assignatura és que l'estudiant passa a ser el centre de l'assignatura: tothom analitzarà un cas pràctic de l'ús de les llengües en un entorn concret, a través de l'observació real d'un context específic (usos lingüístics als comerços, a l'Administració, als mercats, a la Universitat, etc.). A través d'aquesta observació en primera persona, l'estudiant analitzarà la vitalitat de les llengües en entorns socials concrets. Quina llengua es parla més? Quins factors expliquen aquests usos lingüístics? És suficient l'oficialitat d'una llengua perquè la gent la faci servir? Quins altres elements són necessaris perquè una llengua pugui sobreviure? Aquestes són algunes de les preguntes que resoldrem a l'assignatura.  

 

L’assignatura es dividirà en dos parts. La primera part se centrarà en la relació entre la llengua i el context social, donant una visió àmplia del que comporta un enfocament sociolingüístic, pragmàtica (presentació i discussió del Cas I a les sessions de Seminari). La primera part de l'assignatura té com a objectiu principal presentar els conceptes teòrics principals sobre sociolingüística.

L'estudiant és el protagonista de la segona part: triarà un àmbit que vol analitzar i aplicarà els conceptes teòrics a un cas pràctic i real. Aquesta segona part es farà en grup. L'objectiu final d'aquesta segona part, i de l'assignatura en general, és analitzar casos reals, situacions reals on es parlen diverses llengües i esbrinar per què es produeixen, o no, jerarquies lingüístiques. 

 

L'assignatura té un caràcter transversal i interdisciplinari i s'abordaran, en definitiva les qüestions lingüístiques en el seus contextos socials, tot analitzant la societat, la política i la protecció/absència de drets lingüístics, i el seu impacte en les llengües. 

Competències associades

CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre
coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació
secundària general, i se sol trobar en un nivell que, si bé recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen
coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. 

 

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el
seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les
competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea
d'estudi.

 

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar
dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre
judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.

 

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees,
problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no
especialitzat

 

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats
d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un
alt grau d’autonomia

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Explica les nocions bàsiques per analitzar el paper que exerceixen les llengües en la
construcció de la identitat i la cultura de les comunitats i les persones.


— RA2. Analitza els aspectes socioculturals de les llengües i els discursos a partir de nocions
crítiques per comprendre el paper que exerceix el discurs en la construcció de les
representacions culturals i les ideologies.


— RA3. Descriu les dificultats de comunicació derivades de la diversitat cultural i extreu
pautes per resoldre alguns dels conflictes més habituals.


— RA4. Dissenya i planifica l'anàlisi de situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir
de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i
multiculturals.


— RA5. Analitza, valora i dissenya accions d'ordenació de l'ús de la llengua en àmbits i
contextos específics.


— RA6. Adquireix habilitats per implementar els serveis lingüístics que requereixi una
empresa o institució per al desenvolupament de la seva activitat i per gestionar unitats
administratives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar. Parlarem del benestar social i de la importància de garantir els drets lingüístics com a element clau del benestar social. 

ODS 4: Educació de qualitat. Analitzarem la importància d'una educació multilingüe a través del concepte de "multilingüisme/plurilingüisme autocentrat" o "multilingüisme equitatiu". 

ODS 10: Reducció de les desigualtats. L'enfocament de la gestió de les llengües des de l'òptica de la "sostenibilitat lingüística" és clau per reduir les desigualtats lingüístiques, que són en definitiva desigualtats socials.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides. El concepte de "justícia lingüística" ens ajuda a entendre la necessitat d'adoptar un enfocament sostenible de les llengües, en que les grans no es mengin les petites. 

Prerequisits

Cap

Continguts

— Aspectes fonamentals de sociologia de les llengües: llengua, comunitat i individu. Principis
bàsics d'etnografia cultural i de mediació intercultural.


— Anàlisi sociolingüística de la interacció entre llengües: bilingüisme, plurilingüisme/multilingüísme
diglòssia, argot professional, criolls. Anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits
particulars en comunitats i organitzacions; processos de normalització lingüística, estatuts
de les llengües i polítiques lingüístiques europees.


— Organització social i producció, distribució i recepció dels discursos i el coneixement.
Interrelació entre pràctiques socials, interacció verbal, discurs i ideologia.

Metodologia docent

Organització

 

  • Divisió de l’assignatura en dos blocs (5 setmanes cada bloc) on es treballen dos casos.

 

Sessions de GG:

  • Lectures preparatòries prèvies a completar abans de la sessió (Campus Virtual).

  • Presentació dels temes centrals de la sessió per part del professor/a. Discussió de les lectures. Exemplificació amb casos reals paral·lels als de les sessions de Seminari.

Sessions de Seminari (treball en grups):

  • Presentació, discussió i tancament dels casos seguint els passes de l’ABP

  • Presentacions orals (en grup) dels casos

  • Lliurament (individual) escrit de casos paral·lels

 

Metodologia

L'assignatura es treballarà seguint els 7 passes de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP):

1)    Aclariment de termes i conceptes.

2)    Definició del problema.

3)    Generació d'explicacions (pluja de idees): hipòtesis.

4)    Estructuració de les explicacions proposades.

5)    Formulació d'objectius d'aprenentatge (fer un pla de treball).

6)    Recerca de recursos d'aprenentatge (establerts al pla de treball) [estudi autònom]

7)    Posta en comú, discussió en grup, abstracció del coneixement i avaluació del que s'ha

      aprés.

 

Rol de l'estudiant (sessions de Seminari)

  • Participació en el grup amb diferents tasques: moderar, coordinar, redactar, editar, confeccionar actes, etc.

  • Recerca, selecció i gestió de la informació.

  • Estudi individual.

  • Aprenentatge col·laboratiu: compartir i discutir els nous coneixements amb el grup.

  • Exposició del coneixement adquirit i aplicació en el context del problema.

  • Elaboració d'un pla de treball en grup.

Avaluació

Avaluació:

2 treballs en grup (màxim 4 persones): 40% cada treball 

1 treball/presentació final : 20% de la nota final

Recuperació: un únic treball individual. 100% 

Bibliografia i recursos d'informació

Bastardas, A. 2019.  From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. UBe, Barcelona 

 

García Marcos, F.J. 1999. Fundamentos críticos de sociolingüística. Almeria: la Universidad.

 

Montoya, Brauli. 2006. Normalització i estandardització. Alzira: Bromera.

 

Pradilla, Miquel Àngel. 2004. Caleidoscopi Lingüístic. Cardona: Edicions Octaedro, S.L.

 

Pueyo, Miquel i Turull, Albert. 2003. Diversitat i política linguística en un món global. Barcelona: Pòrtic-UOC.

 

Romaine, Suzanne. 1996. El lenguaje en la sociedad: una introducción a la sociolingüística. Barcelona: Ariel.

 

Ruíz, Francesc. 2001. Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Vila, X, et al. 2020. L’evolució dels usos lingüístics a Catalunya: un bilingüisme simètric? Apunts de Sociolingüística Catalana, CUSC-Universitat de Barcelona 

 

 

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Vicente Juan Climent Ferrando
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és analitzar les dinàmiques socials i els usos lingüístics en entorns multilingües com Catalunya i d'altres territoris de l'Estat com ara les Illes Balears, País València, Euskadi o Galícia i també d'altres territoris d'Europa com Irlanda, Gal·les, Finlàndia, entre molts altres. S’abordaran qüestions teòriques de l’estudi de la relació entre llengua i societat a través de situacions pràctiques d’ús de la llengua o llengües dels parlants. L’assignatura es presenta com una introducció al perfil d’especialització del graduat en Llengües Aplicades, de Llengües en entorns socials, més concretament a l’àmbit de sociolingüística.

El programa de l’assignatura s’abordarà des de la perspectiva àmplia de la sociolingüística en situacions de multilingüisme, tractant casos reals de situacions de contacte de llengües i de variació lingüística, amb una metodologia primordialment inductiva. Així, els estudiants faran una presa de consciència i de reflexió sobre el contingut de l’assignatura a partir d’observacions de dos estudis de cas. L’objectiu d’aquesta metodologia és que l’estudiant adquireixi competències generals de formulació de preguntes, argumentació basada en situacions reals, recollida, anàlisi i interpretació de dades. La relació entre la llengua i el seu ús en el context social la farà amb la resolució de casos, seguint l’enfocament de l’aprenentatge basat en problemes’ (ABP). Aprendrà a compartir, discutir i exposar els coneixements adquirits per la resolució dels casos amb el grup i aprendrà a aplicar aquests coneixements en el context del problema a resoldre.  

La principal novetat de l'assignatura és que l'estudiant passa a ser el centre de l'assignatura: tothom analitzarà un cas pràctic de l'ús de les llengües en un entorn concret, a través de l'observació real d'un context específic (usos lingüístics als comerços, a l'Administració, als mercats, a la Universitat, etc.). A través d'aquesta observació en primera persona, l'estudiant analitzarà la vitalitat de les llengües en entorns socials concrets. Quina llengua es parla més? Quins factors expliquen aquests usos lingüístics? És suficient l'oficialitat d'una llengua perquè la gent la faci servir? Quins altres elements són necessaris perquè una llengua pugui sobreviure? Aquestes són algunes de les preguntes que resoldrem a l'assignatura.  

 

L’assignatura es dividirà en dos parts. La primera part se centrarà en la relació entre la llengua i el context social, donant una visió àmplia del que comporta un enfocament sociolingüístic, pragmàtica (presentació i discussió del Cas I a les sessions de Seminari). La primera part de l'assignatura té com a objectiu principal presentar els conceptes teòrics principals sobre sociolingüística.

L'estudiant és el protagonista de la segona part: triarà un àmbit que vol analitzar i aplicarà els conceptes teòrics a un cas pràctic i real. Aquesta segona part es farà en grup. L'objectiu final d'aquesta segona part, i de l'assignatura en general, és analitzar casos reals, situacions reals on es parlen diverses llengües i esbrinar per què es produeixen, o no, jerarquies lingüístiques. 

 

L'assignatura té un caràcter transversal i interdisciplinari i s'abordaran, en definitiva les qüestions lingüístiques en el seus contextos socials, tot analitzant la societat, la política i la protecció/absència de drets lingüístics, i el seu impacte en les llengües. 

Competències associades

CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre
coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació
secundària general, i se sol trobar en un nivell que, si bé recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen
coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. 

 

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el
seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les
competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea
d'estudi.

 

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar
dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre
judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.

 

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees,
problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no
especialitzat

 

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats
d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un
alt grau d’autonomia

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Explica les nocions bàsiques per analitzar el paper que exerceixen les llengües en la
construcció de la identitat i la cultura de les comunitats i les persones.


— RA2. Analitza els aspectes socioculturals de les llengües i els discursos a partir de nocions
crítiques per comprendre el paper que exerceix el discurs en la construcció de les
representacions culturals i les ideologies.


— RA3. Descriu les dificultats de comunicació derivades de la diversitat cultural i extreu
pautes per resoldre alguns dels conflictes més habituals.


— RA4. Dissenya i planifica l'anàlisi de situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir
de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i
multiculturals.


— RA5. Analitza, valora i dissenya accions d'ordenació de l'ús de la llengua en àmbits i
contextos específics.


— RA6. Adquireix habilitats per implementar els serveis lingüístics que requereixi una
empresa o institució per al desenvolupament de la seva activitat i per gestionar unitats
administratives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar. Parlarem del benestar social i de la importància de garantir els drets lingüístics com a element clau del benestar social. 

ODS 4: Educació de qualitat. Analitzarem la importància d'una educació multilingüe a través del concepte de "multilingüisme/plurilingüisme autocentrat" o "multilingüisme equitatiu". 

ODS 10: Reducció de les desigualtats. L'enfocament de la gestió de les llengües des de l'òptica de la "sostenibilitat lingüística" és clau per reduir les desigualtats lingüístiques, que són en definitiva desigualtats socials.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides. El concepte de "justícia lingüística" ens ajuda a entendre la necessitat d'adoptar un enfocament sostenible de les llengües, en que les grans no es mengin les petites. 

Prerequisits

Cap

Continguts

— Aspectes fonamentals de sociologia de les llengües: llengua, comunitat i individu. Principis
bàsics d'etnografia cultural i de mediació intercultural.


— Anàlisi sociolingüística de la interacció entre llengües: bilingüisme, plurilingüisme/multilingüísme
diglòssia, argot professional, criolls. Anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits
particulars en comunitats i organitzacions; processos de normalització lingüística, estatuts
de les llengües i polítiques lingüístiques europees.


— Organització social i producció, distribució i recepció dels discursos i el coneixement.
Interrelació entre pràctiques socials, interacció verbal, discurs i ideologia.

Metodologia docent

Organització

 

  • Divisió de l’assignatura en dos blocs (5 setmanes cada bloc) on es treballen dos casos.

 

Sessions de GG:

  • Lectures preparatòries prèvies a completar abans de la sessió (Campus Virtual).

  • Presentació dels temes centrals de la sessió per part del professor/a. Discussió de les lectures. Exemplificació amb casos reals paral·lels als de les sessions de Seminari.

Sessions de Seminari (treball en grups):

  • Presentació, discussió i tancament dels casos seguint els passes de l’ABP

  • Presentacions orals (en grup) dels casos

  • Lliurament (individual) escrit de casos paral·lels

 

Metodologia

L'assignatura es treballarà seguint els 7 passes de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP):

1)    Aclariment de termes i conceptes.

2)    Definició del problema.

3)    Generació d'explicacions (pluja de idees): hipòtesis.

4)    Estructuració de les explicacions proposades.

5)    Formulació d'objectius d'aprenentatge (fer un pla de treball).

6)    Recerca de recursos d'aprenentatge (establerts al pla de treball) [estudi autònom]

7)    Posta en comú, discussió en grup, abstracció del coneixement i avaluació del que s'ha

      aprés.

 

Rol de l'estudiant (sessions de Seminari)

  • Participació en el grup amb diferents tasques: moderar, coordinar, redactar, editar, confeccionar actes, etc.

  • Recerca, selecció i gestió de la informació.

  • Estudi individual.

  • Aprenentatge col·laboratiu: compartir i discutir els nous coneixements amb el grup.

  • Exposició del coneixement adquirit i aplicació en el context del problema.

  • Elaboració d'un pla de treball en grup.

Avaluació

Avaluació:

2 treballs en grup (màxim 4 persones): 40% cada treball 

1 treball/presentació final : 20% de la nota final

Recuperació: un únic treball individual. 100% 

Bibliografia i recursos d'informació

Bastardas, A. 2019.  From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. UBe, Barcelona 

 

García Marcos, F.J. 1999. Fundamentos críticos de sociolingüística. Almeria: la Universidad.

 

Montoya, Brauli. 2006. Normalització i estandardització. Alzira: Bromera.

 

Pradilla, Miquel Àngel. 2004. Caleidoscopi Lingüístic. Cardona: Edicions Octaedro, S.L.

 

Pueyo, Miquel i Turull, Albert. 2003. Diversitat i política linguística en un món global. Barcelona: Pòrtic-UOC.

 

Romaine, Suzanne. 1996. El lenguaje en la sociedad: una introducción a la sociolingüística. Barcelona: Ariel.

 

Ruíz, Francesc. 2001. Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Vila, X, et al. 2020. L’evolució dels usos lingüístics a Catalunya: un bilingüisme simètric? Apunts de Sociolingüística Catalana, CUSC-Universitat de Barcelona 

 

 

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3344 - Grau en Llengües Aplicades

25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
334 - Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge
Estudi:
3344 - Grau en Llengües Aplicades
Assignatura:
25347 - Estudi de Casos: Llengües i Societat
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Vicente Juan Climent Ferrando
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és analitzar les dinàmiques socials i els usos lingüístics en entorns multilingües com Catalunya i d'altres territoris de l'Estat com ara les Illes Balears, País València, Euskadi o Galícia i també d'altres territoris d'Europa com Irlanda, Gal·les, Finlàndia, entre molts altres. S’abordaran qüestions teòriques de l’estudi de la relació entre llengua i societat a través de situacions pràctiques d’ús de la llengua o llengües dels parlants. L’assignatura es presenta com una introducció al perfil d’especialització del graduat en Llengües Aplicades, de Llengües en entorns socials, més concretament a l’àmbit de sociolingüística.

El programa de l’assignatura s’abordarà des de la perspectiva àmplia de la sociolingüística en situacions de multilingüisme, tractant casos reals de situacions de contacte de llengües i de variació lingüística, amb una metodologia primordialment inductiva. Així, els estudiants faran una presa de consciència i de reflexió sobre el contingut de l’assignatura a partir d’observacions de dos estudis de cas. L’objectiu d’aquesta metodologia és que l’estudiant adquireixi competències generals de formulació de preguntes, argumentació basada en situacions reals, recollida, anàlisi i interpretació de dades. La relació entre la llengua i el seu ús en el context social la farà amb la resolució de casos, seguint l’enfocament de l’aprenentatge basat en problemes’ (ABP). Aprendrà a compartir, discutir i exposar els coneixements adquirits per la resolució dels casos amb el grup i aprendrà a aplicar aquests coneixements en el context del problema a resoldre.  

La principal novetat de l'assignatura és que l'estudiant passa a ser el centre de l'assignatura: tothom analitzarà un cas pràctic de l'ús de les llengües en un entorn concret, a través de l'observació real d'un context específic (usos lingüístics als comerços, a l'Administració, als mercats, a la Universitat, etc.). A través d'aquesta observació en primera persona, l'estudiant analitzarà la vitalitat de les llengües en entorns socials concrets. Quina llengua es parla més? Quins factors expliquen aquests usos lingüístics? És suficient l'oficialitat d'una llengua perquè la gent la faci servir? Quins altres elements són necessaris perquè una llengua pugui sobreviure? Aquestes són algunes de les preguntes que resoldrem a l'assignatura.  

 

L’assignatura es dividirà en dos parts. La primera part se centrarà en la relació entre la llengua i el context social, donant una visió àmplia del que comporta un enfocament sociolingüístic, pragmàtica (presentació i discussió del Cas I a les sessions de Seminari). La primera part de l'assignatura té com a objectiu principal presentar els conceptes teòrics principals sobre sociolingüística.

L'estudiant és el protagonista de la segona part: triarà un àmbit que vol analitzar i aplicarà els conceptes teòrics a un cas pràctic i real. Aquesta segona part es farà en grup. L'objectiu final d'aquesta segona part, i de l'assignatura en general, és analitzar casos reals, situacions reals on es parlen diverses llengües i esbrinar per què es produeixen, o no, jerarquies lingüístiques. 

 

L'assignatura té un caràcter transversal i interdisciplinari i s'abordaran, en definitiva les qüestions lingüístiques en el seus contextos socials, tot analitzant la societat, la política i la protecció/absència de drets lingüístics, i el seu impacte en les llengües. 

Competències associades

CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre
coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació
secundària general, i se sol trobar en un nivell que, si bé recolza en
llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen
coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. 

 

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements en el
seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les
competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i
defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea
d'estudi.

 

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar
dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre
judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.

 

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees,
problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no
especialitzat

 

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats
d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un
alt grau d’autonomia

Resultats de l'aprenentatge

RA1. Explica les nocions bàsiques per analitzar el paper que exerceixen les llengües en la
construcció de la identitat i la cultura de les comunitats i les persones.


— RA2. Analitza els aspectes socioculturals de les llengües i els discursos a partir de nocions
crítiques per comprendre el paper que exerceix el discurs en la construcció de les
representacions culturals i les ideologies.


— RA3. Descriu les dificultats de comunicació derivades de la diversitat cultural i extreu
pautes per resoldre alguns dels conflictes més habituals.


— RA4. Dissenya i planifica l'anàlisi de situacions de plurilingüisme i multiculturalitat a partir
de conceptes sociolingüístics per a la gestió lingüística de contextos plurilingües i
multiculturals.


— RA5. Analitza, valora i dissenya accions d'ordenació de l'ús de la llengua en àmbits i
contextos específics.


— RA6. Adquireix habilitats per implementar els serveis lingüístics que requereixi una
empresa o institució per al desenvolupament de la seva activitat i per gestionar unitats
administratives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar. Parlarem del benestar social i de la importància de garantir els drets lingüístics com a element clau del benestar social. 

ODS 4: Educació de qualitat. Analitzarem la importància d'una educació multilingüe a través del concepte de "multilingüisme/plurilingüisme autocentrat" o "multilingüisme equitatiu". 

ODS 10: Reducció de les desigualtats. L'enfocament de la gestió de les llengües des de l'òptica de la "sostenibilitat lingüística" és clau per reduir les desigualtats lingüístiques, que són en definitiva desigualtats socials.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides. El concepte de "justícia lingüística" ens ajuda a entendre la necessitat d'adoptar un enfocament sostenible de les llengües, en que les grans no es mengin les petites. 

Prerequisits

Cap

Continguts

— Aspectes fonamentals de sociologia de les llengües: llengua, comunitat i individu. Principis
bàsics d'etnografia cultural i de mediació intercultural.


— Anàlisi sociolingüística de la interacció entre llengües: bilingüisme, plurilingüisme/multilingüísme
diglòssia, argot professional, criolls. Anàlisi sociolingüística de contextos i àmbits
particulars en comunitats i organitzacions; processos de normalització lingüística, estatuts
de les llengües i polítiques lingüístiques europees.


— Organització social i producció, distribució i recepció dels discursos i el coneixement.
Interrelació entre pràctiques socials, interacció verbal, discurs i ideologia.

Metodologia docent

Organització

 

  • Divisió de l’assignatura en dos blocs (5 setmanes cada bloc) on es treballen dos casos.

 

Sessions de GG:

  • Lectures preparatòries prèvies a completar abans de la sessió (Campus Virtual).

  • Presentació dels temes centrals de la sessió per part del professor/a. Discussió de les lectures. Exemplificació amb casos reals paral·lels als de les sessions de Seminari.

Sessions de Seminari (treball en grups):

  • Presentació, discussió i tancament dels casos seguint els passes de l’ABP

  • Presentacions orals (en grup) dels casos

  • Lliurament (individual) escrit de casos paral·lels

 

Metodologia

L'assignatura es treballarà seguint els 7 passes de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP):

1)    Aclariment de termes i conceptes.

2)    Definició del problema.

3)    Generació d'explicacions (pluja de idees): hipòtesis.

4)    Estructuració de les explicacions proposades.

5)    Formulació d'objectius d'aprenentatge (fer un pla de treball).

6)    Recerca de recursos d'aprenentatge (establerts al pla de treball) [estudi autònom]

7)    Posta en comú, discussió en grup, abstracció del coneixement i avaluació del que s'ha

      aprés.

 

Rol de l'estudiant (sessions de Seminari)

  • Participació en el grup amb diferents tasques: moderar, coordinar, redactar, editar, confeccionar actes, etc.

  • Recerca, selecció i gestió de la informació.

  • Estudi individual.

  • Aprenentatge col·laboratiu: compartir i discutir els nous coneixements amb el grup.

  • Exposició del coneixement adquirit i aplicació en el context del problema.

  • Elaboració d'un pla de treball en grup.

Avaluació

Avaluació:

2 treballs en grup (màxim 4 persones): 40% cada treball 

1 treball/presentació final : 20% de la nota final

Recuperació: un únic treball individual. 100% 

Bibliografia i recursos d'informació

Bastardas, A. 2019.  From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. UBe, Barcelona 

 

García Marcos, F.J. 1999. Fundamentos críticos de sociolingüística. Almeria: la Universidad.

 

Montoya, Brauli. 2006. Normalització i estandardització. Alzira: Bromera.

 

Pradilla, Miquel Àngel. 2004. Caleidoscopi Lingüístic. Cardona: Edicions Octaedro, S.L.

 

Pueyo, Miquel i Turull, Albert. 2003. Diversitat i política linguística en un món global. Barcelona: Pòrtic-UOC.

 

Romaine, Suzanne. 1996. El lenguaje en la sociedad: una introducción a la sociolingüística. Barcelona: Ariel.

 

Ruíz, Francesc. 2001. Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Vila, X, et al. 2020. L’evolució dels usos lingüístics a Catalunya: un bilingüisme simètric? Apunts de Sociolingüística Catalana, CUSC-Universitat de Barcelona