Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3382 - Grau en Publicitat i Relacions Públiques

23871 - Anàlisi de la Imatge


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3382 - Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Assignatura:
23871 - Anàlisi de la Imatge
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Pràctiques: Grup 101: Català, Castellà
Grup 102: Català, Castellà
Professorat:
Isabel Maria Villegas Simon, Eva Pujadas Capdevila
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Tot sovint es defineix la societat contemporània com una Cultura Visual caracteritzada pels mitjans de comunicació i, específicament per l'eclosió dels dispositius mòbils i les xarxes socials que cada vegada impregnen més facetes de la nostra existència. Una de les facetes profundament afectades per aquesta eclosió visual és la constitució de la nostra identitat com a subjectes: identitats individuals, identitats colectives i construcció d'imaginaris socials que es desenvolupen en, a través de, des de, sobre, a partir de, en contra de....les imatges.

L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura és el de resseguir algunes de les cristal·litzacions que tenim culturalment associades a les imatges i a les formes rutinitzades de la seva interpretació que, en l'actualitat, lluny de plantejar-se com un procés personal i crític s'esdevé un procés socialitzat, culturalment condicionat i estandaritzat que contrasta fortament amb les funcions primigènies de les imatges i de l'Art, com espai de creació, de resistència i de llibertat.

Aquesta assignatura és una assignatura obligatòria se segon curs dels Estudis de Publicitat i Relacions Públiques que forma part de l'àrea d'Anàlisi i Investigació. En aquest sentit és una assignatura que es presenta al Pla d'Estudis com a continuació de les assignatures de Mètodes d'Anàlisi de Missatges, Anàlisi de la Forma, el Color i la Composició i que té les seves continuitats en les assignatures d'Anàlisi del Llenguatge Publictari, Anàlisi de la Publicitat en Mitjans Interactius i en totes les assignatures optatives de l'itinerari d'Anàlisi i Investigació que es despleguen al tercer i quart curs. Per una altra banda, és una ssignatura que connecta de manera fructífera amb els itineraris de Creativitat Publicitària, Relacions Públiques i Planificació Estratègica en la mesura que no és possible pensar cap d'aquestes activitats al marge de la significació de les imatges.

 

Competències associades

Competències generals:

- Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura;

- Capacitat resolutiva;

- Treball autònom;

- Treball en equip;

- Capacitat de crítica i d'autocrítica;

- Reflexió entorn els temes proposats;

- Redacció i Competència comunicativa (escrita i verbal);

- Expressió oral als seminaris;

- Capacitat de síntesi;

- Puntualitat en el lliurament de les tasques;

- Respecte i atenció cap al treball dels altres (alumnes i professor)

Competències específiques:

- Comprensió del rol de les imatges a la societat contemporània;

- Comprensió del rol de les imatges en la constitució de les identitats: individuals, colectives i imaginaris socials;

- Comprensió dels processos de la representació visual;

- Comprensió dels processos de la interpretació visual; 

- Comprensió dels processos creatius amb imatges;

- Lectura i comprensió dels textos obligatoris de l’assignatura;

- Aplicació dels conceptes de les diferents disciplines a l'anàlisi de les imatges;

- Capacitat d’identificar els eixos narratius i axiològics que proposen les imatges;

- Aplicació del coneixement assolit per a la creació visual

Resultats de l'aprenentatge

Com a resultat de l'aprenentatge d'aquesta assignatura, l'alumne podrà:
- Identificar els diferents nivells de significació de les imatges;
- Aplicar els principals conceptes de la semiòtica a l'anàlisi de les imatges fixes i audiovisuals;
- Identificar els diferents posicionaments ideològics sobre la realitat social inscrits en les imatges;
- Desenvolupar una mirada crítico-reflexiva entorn la representació de la identitat individual a les xarxes socials;
- Reconèixer els codis de la representació visual per a la creació original de les imatges;
- Familiaritzar-se amb els principals debats contemporanis sobre les imatges digitals.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Els continguts d'aquesta assignatura s'enmarquen en els següents objectius de desenvolupament sostenible:
 
- Educació de qualitat (objectiu ODS 4). Aquesta assignatura es defineix des d'una forta imbricació entre la teoria i la pràctica, entre l'anàlisi i la creació de les imatges, les seves funcions en la societat contemporània i en l'alfabetització visaual de l'estudiant. Conjuga així mateix, la capacitat analítica amb la capacitat creativa. 
- Igualtat de Gènere (objectiu 5 ODS). Precisament degut a les particularitats de la representació contemporània de la identitat individual anclada en la categoria del gènere, aquesta assignatura amplia la mirada sobre aquesta qüestió identificant les raons i posicionaments històrics sobre la representació "genderitzada" des d'una perspectiva crítica;
- Reducció de les desigualtats (objectiu ODS 10), per les mateixes raons exposades anteriorment.
- Producció i Consum responsables (objectiu 12 ODS). La presa de consciència sobre els usos i manipulacions de les imatges i de la manera de relacionar-nos-hi reverteix necessàriament en la manera com són utilitzades en els missatges que ens arriben des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. 

Prerequisits

Cap.

Continguts

Introducció a l'assignatura: plantejament, material de treball, metodologia d'aprenentatge i avaluació.

Tema 1: La construcció del subjecte i la construcció de la mirada.

1.1. La construcció del subjecte i de la identitat individual des de l'epistemologia de les tecnologies visuals;

1.2. La construcció del subjecte i de la identitat individual des de la sociologia: neoliberalisme, patriarcat i gènere. Ideologia i realisme. 

Tema 2: L'anàlisi de la imatge: semiòtica social com eina d'anàlisi 

2.1. Introducció a la semiòtica i la comunicació visual
2.2. Anàlisi de la narrativa
2.3. El llenguatge audioviosual
2.4. L'anàlisi ideològica

Tema 3: Modes de representació i maneres de pensar les imatges 

3.1. La construcció dels imaginaris i el rol de les imatges
3.2. Els formats de les imatges
3.3. L'arribada del digital i la imatge

Metodologia docent

L'equivalència del crèdit/hora i per tant es treballa amb la proporció de 1h de classe/4h de treball individual de l'alumne.
L'estudiant desenvoluparà l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura a través de diferents tipus d'activitats:
- Assistència a les classes magistrals;
- Lectura dels textos, preparació de les preguntes i participació activa als seminaris;
- Escriptura de textos entorn les qüestions plantejades en les classes de seminari;
- Elaboració d’exercicis d’anàlisi d’imatges fora de classe que es lliuraran a través del campus global;
- L’estudi personal de la matèria, i
- Sessions de tutoria i revisió d’exercicis, si s’escau.

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a través dels següents exercicis:

1. Exercici individual entorn la construcció de la identitat individual (25%)

2. Exercici individual d'anàlisi de la imatge (25%)

3. Treball de creació d'un personatge (30%);

4. Presentació de l'anàlisi del personatge (10%)

5. Participació a classe (10%).

Recuperació de l'assignatura:

Els alumnes que hagin suspès els exercicis 1 o 2 es presentaran a l'examen de recuperació en la data que fixi la secretaria del Grau.

Els alumnes que hagin suspès l'exercici 3 repetiran el treball.

Bibliografia i recursos d'informació

Abdala, Verónica: Susan Sontag y el oficio de pensar. Madrid, Campo de Ideas, 2004.
 
Albury, Kath: Selfies, Sexts and sneaky hats: young people’s understanding of gendered practices of self-representation.
International Journal of Communication 9(2015), Feature 1734–1745
 
Baricco, Alessandro (2008): Los bárbaros. Ensayo sobre la mutación. Barcelona, Anagrama 2011.
 
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Ed. Paidós.

Bordwell, D., i Thompson, K. (1995). El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós.

Duguay, Stephany (2022). Personal but Not Private: Queer Women, Sexuality, and Identity Modulation on Digital Platforms. Oxford University Press.

Carr, N. (2010): Superficiales: ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes?. Madrid, Taurus, 2011.

Casetti, Francesco., y Di Chio, F. (1999). Análisis de la televisión. Barcelona: Ed. Paidós.

 

Casetti, Francesco., y Di Chio, F.(2007). Cómo analizar un film. Barcelona: Ed. Paidós.

 
Charteris, Jennifer; Gregory, Sue i Masters, Yvonne: Snapchat “selfies”: the case of disappearing data. Rethoric and Reality. Critical perspectives on educational technology. Ascilite 2004. Dunedin, NZ.
 
Conrad Murray, Derek: Notes to the self: the visual culture of selfies in the age of social media. Consumption Markets & Culture, 2015. Vol. 18, No. 6, 490–516, http://dx.doi.org/10.1080/10253866.2015.1052967
 
Ewen, Stuart: Captains of consciousness. Advertising and the social roots of the consumer culture. McGraw-Hill, Basic Editions, 1977.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Haraway, Donna (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Cátedra.

 
Hurley, Z. (2021). Signs of# self: a Peircean semiotic framework for theorizing self-(re) presentations on Instagram. Visual Communication.
 
Joly, Martine (1999). Introducción al análisis de la imagen. Buenos AIres, Ed. Biblioteca de la mirada.
 
Joly, Martine (2003): La imagen fija. Alfaber Ediciones. Biblioteca de La Mirada, Buenos Aires, Argentina.
 
Klein, Naomi: “El patriarcado se hace funky. El triunfo del marketing de la identidad” dins Klein, Naomi: No Logo. El poder de las marcas, Barcelona, Paidós, 2000.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Leaver, T., Highfield, T., & Abidin, C. (2020). Instagram: Visual social media cultures. John Wiley & Sons.

 

Mascheroni, Giovanna; Vincent, Jane; Jimenez, Estefanía: Girls are addicted to likes so they post semi-naked selfies”: Peer mediation, normativity and the construction of identity online. Cyberpsychology: Journal of Psychosocial Research on
Cyberspace, 9(1), article 5. doi: 10.5817/CP2015-1-5.
 

Mirzoeff, Nicholas (1999). Una introducción a la cultura visual. Barcelona: Paidós. 


Mirzoeff, Nicholas (2016). How to see the world: an introduction to images, from self-portraits to selfies, maps to movies, and more. Hachette UK.

 

Mulvey, L. (1989). Visual Pleasure and Narrative Cinema. In: Visual and Other Pleasures. Language, Discourse, Society. Palgrave Macmillan, London. https://doi.org/10.1007/978-1-349-19798-9_3

 
Papiol, Anna (1994): La mirada de Narcís. València, Edicions 3 i 4, Eliseu Climent.
 
Postman, Neil (1985): Divertirse hasta morir. El discurso público en la era del “show business”. Barcelona, Ediciones La
Tempestad, 1991.
 
Pujadas, Eva (2018): ”Notes for the critical rethinking of symbols and identities“ dins Design Does. Publicacions Elisava.
 
Pujadas, Eva.(2013): Magritte, Verdi y noticiarios informativos. Notas sobre la objetividad Periodística. Madrid, La Casa
Encendida.
 
Selva, Marta i Solà Arguimbau, Anna (2004): “Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen” dins VVAA (2004): Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona, UOC.
 

Sibilia, P. (2008). La intimidad como espectáculo (Vol. 1). Buenos Aires: Fondo de cultura económica.

 
Sontag, Susan.: Sobre la fotografia. Barcelona, Edhasa, 1996.
 
Toscani, Oliviero (1990): Adeu a la Publicitat. Barcelona, Empúries.
 
Warfield, Katie: Making selfies/making self: digital subjectivities in the selfie. Presentació on-site a the Fifth International
Conference on the Image and the Image knowledge Community, Freie Universität, Berlin, Germany. October 29-30, 2014.
 
Zafra, Remedios (2018): Ojos y Capital. Bilbao, Consonni.
 

van Dijck, J. (2008). Digital photography: Communication, identity, memory. Visual communication, 7(1), 57-76. Retrieved July 29, 2009, from http://vcj.sagepub.com/cgi/content/abstract/7/1/57

 


Academic Year: 2022/23

3382 - Bachelor's degree in Advertising and Public Relations

23871 - Image Analysis


Teaching Plan Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
338 - Faculty of Communication
Study:
3382 - Bachelor's degree in Advertising and Public Relations
Subject:
23871 - Image Analysis
Ambit:
---
Credits:
4.0
Course:
2
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan, Spanish
Practice: Group 101: Catalan, Spanish
Group 102: Catalan, Spanish
Teachers:
Isabel Maria Villegas Simon, Eva Pujadas Capdevila
Teaching Period:
First quarter
Schedule:

Presentation

Contemporary society is often defined as a Visual Culture characterized by the media and, specifically, by the emergence of mobile devices and social networks that increasingly permeate more facets of our existence. One of the facets deeply affected by this visual hatching is the constitution of our identity as subjects: individual identities, collective identities, and construction of social imaginaries that are developed in, through, from, about, from, against .... images.

The main objective of this course is to follow some of the crystallizations that we have culturally associated with images and the routinized forms of their interpretation that, nowadays, far from being considered a personal and critical process, become a socialized, culturally conditioned, and standardized process that strongly contrasts with the original functions of images and Art, as a space for creation, resistance, and freedom.

This is a compulsory course in the second year of Advertising and Public Relations Studies, which is part of the Analysis and Research area. In this sense, it is a course that is presented as a continuation of the subjects of Methods of Message Analysis, Analysis of Form, Color, and Composition and that has its continuities in the subjects of Analysis of Advertising Language, Analysis of Advertising in Interactive Media and in all the optional subjects of the Analysis and Research itinerary that are deployed in the third and fourth year. On the other hand, it is a subject that connects in a fruitful way with the itineraries of Advertising Creativity, Public Relations, and Strategic Planning insofar as it is not possible to think of any of these activities apart from the significance of images.

 

 

Associated skills

General competencies:

- Understanding of the basic assumptions of the subject;

- Resolving capacity;

- Autonomous work;

- Team work;

- Capacity for criticism and self-criticism;

- Reflection on the proposed topics;

- Writing and communicative competence (written and verbal);

- Oral expression in seminars;

- Ability to synthesize;

- Punctuality in the delivery of assignments;

- Respect and attention to the work of others (students and teacher).

 

Specific competencies:

- Understanding of the role of images in contemporary society;

- Understanding of the role of images in the constitution of identities: individual, collective and social imaginaries;

- Understanding of the processes of visual representation;

- Understanding of the processes of visual interpretation;

- Understanding of creative processes with images;

- Reading and comprehension of the obligatory texts of the subject;

- Application of the concepts of the different disciplines in the analysis of images;

- Ability to identify the narrative and axiological axes proposed by the images;

- Application of the knowledge achieved for visual creation.

 

 

Learning outcomes

As a learning outcome of this course, the student will be able to:

- Identify the different levels of the signification of images;

- Apply the main concepts of semiotics to the analysis of still and audiovisual images;

- Identify the different ideological positions on social reality inscribed in images;

- Develop a critical-reflexive look at the representation of individual identity in social networks;

- To recognize the codes of visual representation for the original creation of images;

- To become familiar with the main contemporary debates on digital images.

 

 

Sustainable Development Goals

The contents of this course are framed within the following sustainable development goals:

- Quality education (SDG 4). This subject is defined by a strong interweaving between theory and practice, between the analysis and creation of images, their functions in contemporary society, and in the student's visual literacy. It also combines analytical and creative skills.

- Gender Equality (SDG 5). Precisely because of the particularities of the contemporary representation of individual identity anchored in the category of gender, this subject broadens the view on this issue by identifying the reasons and historical positions on the "genderized" representation from a critical perspective;

- Reduction of inequalities (SDG 10), for the same reasons stated above.

- Responsible production and consumption (SDG 12). Awareness of the uses and manipulations of images and the way we relate to them necessarily reverts in the way they are used in the messages that reach us from the media and social networks.

 

 

Prerequisites

None

Contents

Introduction to the subject: approach, work material, learning methodology, and evaluation.

 

Topic 1: The construction of the subject and the construction of the gaze.

1.1. The construction of the subject and the individual identity from the epistemology of visual technologies;

1.2. The construction of the subject and individual identity from sociology: neoliberalism, patriarchy, and gender. Ideology and realism.

 

Topic 2: The analysis of the image: social semiotics as a tool for analysis

2.1. Introduction to semiotics and visual communication.

2.2. Narrative analysis

2.3. The audio-visual language

2.4. Ideological analysis

 

Theme 3: Modes of representation and ways of thinking about images

3.1. The construction of social imaginaries and the role of images

3.2. The image formats.

3.3. The advent of digital and the images

 

 

Teaching Methods

The equivalence of credit/hour and therefore works with the proportion of 1h of class/4h of individual work of the student.

The student will develop the learning of the contents of the course through different types of activities:

- Attendance to lectures;

- Reading of the texts, preparation of the questions, and active participation in the seminars;

- Writing texts around the issues raised in the seminar classes;

- Elaboration of image analysis exercises outside of class that will be delivered through the global campus;

- Personal study of the subject matter; and

- Tutoring sessions and review of exercises, if applicable.

 

 

Evaluation

The evaluation of the course will be done through the following exercises:

1. Individual exercise on the construction of individual identity (25%).

2. Individual exercise of image analysis (25%).

3. Work on the creation of a character (30%);

4. Presentation of the analysis of the character (10%)

5. Class participation (10%).

 

Recovery of the subject:

Students who have failed exercises 1 or 2 will sit for the make-up exam on the date set by the secretary's office.

 

 

Bibliography and information resources

 

Abdala, Verónica: Susan Sontag y el oficio de pensar. Madrid, Campo de Ideas, 2004.
 
Albury, Kath: Selfies, Sexts and sneaky hats: young people’s understanding of gendered practices of self-representation.
International Journal of Communication 9(2015), Feature 1734–1745
 
Baricco, Alessandro (2008): Los bárbaros. Ensayo sobre la mutación. Barcelona, Anagrama 2011.
 
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Ed. Paidós.

Bordwell, D., i Thompson, K. (1995). El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós.

Duguay, Stephany (2022). Personal but Not Private: Queer Women, Sexuality, and Identity Modulation on Digital Platforms. Oxford University Press.arr, N. (2010): Superficiales: ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes?. Madrid, Taurus, 2011.

Casetti, F., y Di Chio, F. (1999). Análisis de la televisión. Barcelona: Ed. Paidós.

 

Casetti, F., y Di Chio, F.(2007). Cómo analizar un film. Barcelona: Ed. Paidós.

 
Charteris, Jennifer; Gregory, Sue i Masters, Yvonne: Snapchat “selfies”: the case of disappearing data. Rethoric and Reality. Critical perspectives on educational technology. Ascilite 2004. Dunedin, NZ.
 
Conrad Murray, Derek: Notes to the self: the visual culture of selfies in the age of social media. Consumption Markets & Culture, 2015. Vol. 18, No. 6, 490–516, http://dx.doi.org/10.1080/10253866.2015.1052967
 
Ewen, Stuart: Captains of consciousness. Advertising and the social roots of the consumer culture. McGraw-Hill, Basic Editions, 1977.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Haraway, Donna (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Cátedra.

 
Hurley, Z. (2021). Signs of# self: a Peircean semiotic framework for theorizing self-(re) presentations on Instagram. Visual Communication.
 
Joly, Martine (1999). Introducción al análisis de la imagen. Buenos AIres, Ed. Biblioteca de la mirada.
 
Joly, Martine (2003): La imagen fija. Alfaber Ediciones. Biblioteca de La Mirada, Buenos Aires, Argentina.
 
Klein, Naomi: “El patriarcado se hace funky. El triunfo del marketing de la identidad” dins Klein, Naomi: No Logo. El poder de las marcas, Barcelona, Paidós, 2000.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Leaver, T., Highfield, T., & Abidin, C. (2020). Instagram: Visual social media cultures. John Wiley & Sons.

 

Mascheroni, Giovanna; Vincent, Jane; Jimenez, Estefanía: Girls are addicted to likes so they post semi-naked selfies”: Peer mediation, normativity and the construction of identity online. Cyberpsychology: Journal of Psychosocial Research on
Cyberspace, 9(1), article 5. doi: 10.5817/CP2015-1-5.
 

Mirzoeff, Nicholas (1999). Una introducción a la cultura visual. Barcelona: Paidós. 


Mirzoeff, N. (2016). How to see the world: an introduction to images, from self-portraits to selfies, maps to movies, and more. Hachette UK.

 
Papiol, Anna (1994): La mirada de Narcís. València, Edicions 3 i 4, Eliseu Climent.
 
Postman, Neil (1985): Divertirse hasta morir. El discurso público en la era del “show business”. Barcelona, Ediciones La
Tempestad, 1991.
 
Pujadas, Eva (2018): ”Notes for the critical rethinking of symbols and identities“ dins Design Does. Publicacions Elisava.
 
Pujadas, Eva.(2013): Magritte, Verdi y noticiarios informativos. Notas sobre la objetividad Periodística. Madrid, La Casa
Encendida.
 
Selva, Marta i Solà Arguimbau, Anna (2004): “Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen” dins VVAA (2004): Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona, UOC.
 

Sibilia, P. (2008). La intimidad como espectáculo (Vol. 1). Buenos Aires: Fondo de cultura económica.

 
Sontag, Susan.: Sobre la fotografia. Barcelona, Edhasa, 1996.
 
Toscani, Oliviero (1990): Adeu a la Publicitat. Barcelona, Empúries.
 
Warfield, Katie: Making selfies/making self: digital subjectivities in the selfie. Presentació on-site a the Fifth International
Conference on the Image and the Image knowledge Community, Freie Universität, Berlin, Germany. October 29-30, 2014.
 
Zafra, Remedios (2018): Ojos y Capital. Bilbao, Consonni.
 

van Dijck, J. (2008). Digital photography: Communication, identity, memory. Visual communication, 7(1), 57-76. Retrieved July 29, 2009, from http://vcj.sagepub.com/cgi/content/abstract/7/1/57

 


Curso Académico: 2022/23

3382 - Grado en Publicidad y Relaciones Públicas

23871 - Análisis de la Imagen


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
338 - Facultad de Comunicación
Estudio:
3382 - Grado en Publicidad y Relaciones Públicas
Asignatura:
23871 - Análisis de la Imagen
Ámbito:
---
Créditos:
4.0
Curso:
2
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán, Castellano
Prácticas: Grupo 101: Catalán, Castellano
Grupo 102: Catalán, Castellano
Profesorado:
Isabel Maria Villegas Simon, Eva Pujadas Capdevila
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

A menudo se define a la sociedad contemporánea como una Cultura Visual caracterizada por los medios de comunicación y, específicamente por la eclosión de los dispositivos móviles y las redes sociales que cada vez impregnan más facetas de nuestra existencia. Una de las facetas profundamente afectadas por esta eclosión visual es la constitución de nuestra identidad como sujetos: identidades individuales, identidades colectivas y construcción de imaginarios sociales que se desarrollan en, a través de, desde, sobre, a partir de, en contra de....las imágenes.

El objetivo fundamental de esta asignatura es el de seguir algunas de las cristalizaciones que tenemos culturalmente asociadas a las imágenes y las formas rutinizadas de su interpretación que, en la actualidad, lejos de plantearse como un proceso personal y crítico se convierte en un proceso socializado, culturalmente acondicionado y estandarizado que contrasta fuertemente con las funciones primigenias de las imágenes y del Arte, como espacio de creación, de resistencia y de libertad.

Esta es una asignatura obligatoria de segundo curso de los Estudios de Publicidad y Relaciones Públicas que forma parte del área de Análisis e Investigación. En este sentido es una asignatura que se presenta en el Plan de Estudios como continuación de las asignaturas de Métodos de Análisis de Mensajes, Análisis de la Forma, el Color y la Composición y que tiene sus continuidades en las asignaturas de Análisis del Lenguaje Publicitario, Análisis de la Publicidad en Medios Interactivos y en todas las asignaturas optativas del itinerario de Análisis e Investigación que se despliegan en el tercer y cuarto curso. Por otra parte, es una asignatura que conecta de forma fructífera con los itinerarios de Creatividad Publicitaria, Relaciones Públicas y Planificación Estratégica en la medida en que no es posible pensar ninguna de estas actividades al margen de la significación de las imágenes.

 

 

Competencias asociadas

Competencias generales:

- Comprensión de los presupuestos básicos de la asignatura;

- Capacidad resolutiva;

- Trabajo autónomo;

- Trabajo en equipo;

- Capacidad de crítica y de autocrítica;

- Reflexión en torno a los temas propuestos;

- Redacción y competencia comunicativa (escrita y verbal);

- Expresión oral en los seminarios;

- Capacidad de síntesis;

- Puntualidad en la entrega de las tareas;

- Respeto y atención hacia el trabajo de los demás (alumnos y profesor)

 

Competencias específicas:

- Comprensión del rol de las imágenes en la sociedad contemporánea;

- Comprensión del rol de las imágenes en la constitución de las identidades: individuales, colectivas e imaginarios sociales;

- Comprensión de los procesos de la representación visual;

- Comprensión de los procesos de la interpretación visual;

- Comprensión de los procesos creativos con imágenes;

- Lectura y comprensión de los textos obligatorios de la asignatura;

- Aplicación de los conceptos de las diferentes disciplinas en el análisis de las imágenes;

- Capacidad de identificar los ejes narrativos y axiológicos que proponen las imágenes;

- Aplicación del conocimiento alcanzado para la creación visual.

 

 

Resultados del aprendizaje

Como resultado del aprendizaje de esta asignatura, el alumno podrá:

- Identificar los distintos niveles de significación de las imágenes;

- Aplicar los principales conceptos de la semiótica al análisis de las imágenes fijas y audiovisuales;

- Identificar los distintos posicionamientos ideológicos sobre la realidad social inscritos en las imágenes;

- Desarrollar una mirada crítico-reflexiva en torno a la representación de la identidad individual en las redes sociales;

- Reconocer los códigos de la representación visual para la creación original de las imágenes;

- Familiarizarse con los principales debates contemporáneos sobre imágenes digitales.

 

 

Objetivos de Desarrollo Sostenible

Los contenidos de esta asignatura se enmarcan en los siguientes objetivos de desarrollo sostenible:

- Educación de calidad (objetivo ODS 4). Esta asignatura se define desde una fuerte imbricación entre la teoría y la práctica, entre el análisis y la creación de las imágenes, sus funciones en la sociedad contemporánea y en la alfabetización visual del estudiante. Conjuga asimismo la capacidad analítica con la capacidad creativa.

- Igualdad de Género (objetivo 5 ODS). Precisamente debido a las particularidades de la representación contemporánea de la identidad individual anclada en la categoría del género, esta asignatura amplía la mirada sobre esta cuestión identificando las razones y posicionamientos históricos sobre la representación "genderizada" desde una perspectiva crítica;

- Reducción de las desigualdades (objetivo ODS 10), por las mismas razones expuestas anteriormente.

- Producción y Consumo responsables (objetivo 12 ODS). La toma de conciencia sobre los usos y manipulaciones de las imágenes y de la forma de relacionarnos con ellas revierte necesariamente en la forma en que son utilizadas en los mensajes que nos llegan desde los medios de comunicación y las redes sociales.

 

 

Prerrequisitos

Ninguno

Contenidos

Introducción a la asignatura: planteamiento, material de trabajo, metodología de aprendizaje y evaluación.

Tema 1: La construcción del sujeto y la construcción de la mirada.

1.1. La construcción del sujeto y de la identidad individual desde la epistemología de las tecnologías visuales;

1.2. La construcción del sujeto y de la identidad individual desde la sociología: neoliberalismo, patriarcado y género. Ideología y realismo.

 

Tema 2: El análisis de la imagen: semiótica social como herramienta de análisis

2.1. Introducción a la semiótica y la comunicación visual

2.2. Análisis de la narrativa

2.3. El lenguaje audioviosual

2.4. El análisis ideológico

 

Tema 3: Modos de representación y formas de pensar las imágenes

3.1. La construcción de los imaginarios y el rol de las imágenes

3.2. Los formatos de las imágenes

3.3. La llegada del digital y la imagen

 

Metodología docente

La equivalencia del crédito/hora y por tanto se trabaja con la proporción de 1h de clase/4h de trabajo individual del alumno.

El estudiante desarrollará el aprendizaje de los contenidos de la asignatura a través de diferentes tipos de actividades:

- Asistencia a las clases magistrales;

- Lectura de los textos, preparación de las preguntas y participación activa en los seminarios;

- Escritura de textos en torno a las cuestiones planteadas en las clases de seminario;

- Elaboración de ejercicios de análisis de imágenes fuera de clase que se entregarán a través del campus global;

- El estudio personal de la materia, y

- Sesiones de tutoría y revisión de ejercicios, en su caso.

 

Evaluación

La evaluación de la asignatura se realizará a través de los siguientes ejercicios:

1. Ejercicio individual en torno a la construcción de la identidad individual (25%)

2. Ejercicio individual de análisis de la imagen (25%)

3. Trabajo de creación de un personaje (30%);

4. Presentación del análisis del personaje (10%)

5. Participación en clase (10%).

Recuperación de la asignatura:

Los alumnos que hayan suspendido los ejercicios 1 o 2 se presentarán en el examen de recuperación en la fecha que fije la secretaría del Grado.

Los alumnos que hayan suspendido en el ejercicio 3 repetirán el trabajo.

 

 

Bibliografía y recursos de información

Abdala, Verónica: Susan Sontag y el oficio de pensar. Madrid, Campo de Ideas, 2004.
 
Albury, Kath: Selfies, Sexts and sneaky hats: young people’s understanding of gendered practices of self-representation.
International Journal of Communication 9(2015), Feature 1734–1745
 
Baricco, Alessandro (2008): Los bárbaros. Ensayo sobre la mutación. Barcelona, Anagrama 2011.
 
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Ed. Paidós.

Bordwell, D., i Thompson, K. (1995). El arte cinematográfico. Barcelona: Ed. Paidós.

Duguay, Stephany (2022). Personal but Not Private: Queer Women, Sexuality, and Identity Modulation on Digital Platforms. Oxford University Press.arr, N. (2010): Superficiales: ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes?. Madrid, Taurus, 2011.

Casetti, F., y Di Chio, F. (1999). Análisis de la televisión. Barcelona: Ed. Paidós.

 

Casetti, F., y Di Chio, F.(2007). Cómo analizar un film. Barcelona: Ed. Paidós.

 
Charteris, Jennifer; Gregory, Sue i Masters, Yvonne: Snapchat “selfies”: the case of disappearing data. Rethoric and Reality. Critical perspectives on educational technology. Ascilite 2004. Dunedin, NZ.
 
Conrad Murray, Derek: Notes to the self: the visual culture of selfies in the age of social media. Consumption Markets & Culture, 2015. Vol. 18, No. 6, 490–516, http://dx.doi.org/10.1080/10253866.2015.1052967
 
Ewen, Stuart: Captains of consciousness. Advertising and the social roots of the consumer culture. McGraw-Hill, Basic Editions, 1977.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Haraway, Donna (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Cátedra.

 
Hurley, Z. (2021). Signs of# self: a Peircean semiotic framework for theorizing self-(re) presentations on Instagram. Visual Communication.
 
Joly, Martine (1999). Introducción al análisis de la imagen. Buenos AIres, Ed. Biblioteca de la mirada.
 
Joly, Martine (2003): La imagen fija. Alfaber Ediciones. Biblioteca de La Mirada, Buenos Aires, Argentina.
 
Klein, Naomi: “El patriarcado se hace funky. El triunfo del marketing de la identidad” dins Klein, Naomi: No Logo. El poder de las marcas, Barcelona, Paidós, 2000.
 
Fiske, John. (1999). Television Culture. London: Routledge.
 

Leaver, T., Highfield, T., & Abidin, C. (2020). Instagram: Visual social media cultures. John Wiley & Sons.

 

Mascheroni, Giovanna; Vincent, Jane; Jimenez, Estefanía: Girls are addicted to likes so they post semi-naked selfies”: Peer mediation, normativity and the construction of identity online. Cyberpsychology: Journal of Psychosocial Research on
Cyberspace, 9(1), article 5. doi: 10.5817/CP2015-1-5.
 

Mirzoeff, Nicholas (1999). Una introducción a la cultura visual. Barcelona: Paidós. 


Mirzoeff, N. (2016). How to see the world: an introduction to images, from self-portraits to selfies, maps to movies, and more. Hachette UK.

 
Mulvey, L. (1989). Visual Pleasure and Narrative Cinema. In: Visual and Other Pleasures. Language, Discourse, Society. Palgrave Macmillan, London. https://doi.org/10.1007/978-1-349-19798-9_3
Papiol, Anna (1994): La mirada de Narcís. València, Edicions 3 i 4, Eliseu Climent.
 
Postman, Neil (1985): Divertirse hasta morir. El discurso público en la era del “show business”. Barcelona, Ediciones La
Tempestad, 1991.
 
Pujadas, Eva (2018): ”Notes for the critical rethinking of symbols and identities“ dins Design Does. Publicacions Elisava.
 
Pujadas, Eva.(2013): Magritte, Verdi y noticiarios informativos. Notas sobre la objetividad Periodística. Madrid, La Casa
Encendida.
 
Selva, Marta i Solà Arguimbau, Anna (2004): “Modos de representación. Sujeto y tecnologías de la imagen” dins VVAA (2004): Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona, UOC.
 

Sibilia, P. (2008). La intimidad como espectáculo (Vol. 1). Buenos Aires: Fondo de cultura económica.

 
Sontag, Susan.: Sobre la fotografia. Barcelona, Edhasa, 1996.
 
Toscani, Oliviero (1990): Adeu a la Publicitat. Barcelona, Empúries.
 
Warfield, Katie: Making selfies/making self: digital subjectivities in the selfie. Presentació on-site a the Fifth International
Conference on the Image and the Image knowledge Community, Freie Universität, Berlin, Germany. October 29-30, 2014.
 
Zafra, Remedios (2018): Ojos y Capital. Bilbao, Consonni.
 

van Dijck, J. (2008). Digital photography: Communication, identity, memory. Visual communication, 7(1), 57-76. Retrieved July 29, 2009, from http://vcj.sagepub.com/cgi/content/abstract/7/1/57