Informació del Pla Docent

Presentació

La Teoria Política del S XXI s’enfronta a nous reptes socials, polítics i culturals, però també reptes del passat que adquireixen noves dimensions. Seguint una perspectiva aplicada de la Teoria Política, que es basa en casos empírics concrets i busca proposar marcs normatius per a analitzar i  orientar l’acció política, l’objectiu bàsic del curs és endinsant-nos a diferents debats contemporanis seguint una perspectiva conceptual. Cada debat serà conceptuat sota un argument fonamental. Abordarem en total sis arguments: epistèmic, climàtic, activisme, gènere, demogràfic i històric. La classe sempre s’estructura en dos parts. Una primera part magistral i una segona part on els alumnes proposaran un estudi de cas per a debatre.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de la Teoria Política aplicada en la Ciència Política    17 Abril 2023

En aquesta sessió introductòria es presentarà l’orientació general de la Teoria Política Aplicada en el marc de la Ciència Política.  Discutirem temes com la funció de la Teoria Política en els debats contemporanis actuals, el seu caràcter transversal i normatiu, la seva base conceptual i empírica. També abordarem críticament els diferents reguladors normatius disponibles com la justícia, la igualtat, la llibertat, la cohesió i la qualitat de vida, entre altres, i diferents tradicions: cosmopolitanisme, liberalisme, republicanisme, nacionalisme, democràcia.  Proposarem com perspectiva el que nomenen “conceptual thinking” i donarem algunes claus per aplicar aquesta perspectiva. Explicarem què vol dir “anàlisi fundacional”. També introduirem als estudiants l’enfocament contextual. Per últim, discutirem què és i com utilitzar una "categoria interpretativa", diferència entre categories socials, polítiques i culturals. També parlarem de la diferència entre categoria d'anàlisi i categoria pràctica.

Lectures obligatòries

• Brubaker, R., Cooper, F. (2000) “Beyond ‘Identity’”, Theory and Society, 29, 1-47.
• Lægaard, S. (2016). Contextualism in Normative Political Theory. In W. R. Thompson (Ed.), Oxford Research Encyclopedia of Politics Oxford University Press. Oxford Research Encyclopedias 

Lectures recomanades:

• White, S. K. (2002). Pluralism, Platitudes, and Paradoxes : Fifty Years of Western Political Thought. Political Theory, 30, 4, 472-481.
• Zapata-Barrero, R. (2018) “Applied political theory and qualitative research in migration studies” in Qualitative Research in European Migration Studies, edited by R. Zapata-Barrero and E.Yalaz, Amsterdam: Springer - Research Series. (download free)

Tema 2.   Argument Epistèmic: post-veritat, notícies falses i enfocaments basats en l'evidència. 24 Abril 2023

La producció del coneixement sempre ha estat una preocupació de la teoria política, especialment qui ho produeix i a qui beneficia. De fet la epistemologia sorgeix com a àrea d’estudi per tractar tots aquestes aspectes de la relació entre coneixement i realitat. Avui en dia, amb l’era digital, la crisi del coneixement s’accentua. Es parla de desordre de la informació, de post-veritat i entrem en una era on la  línia que separa la veritat de la falsedat  es converteix en fons d’interpretació; on els prejudicis, els estereotips, les informacions falses guanyen terreny i afecten directament el discurs polític, el nostre comportament i les nostres percepcions. Des de Plato que diferencia episteme de doxa, a F. Bacon en el S. XVII i la seva teoria dels ídols i les falses nocions que assetgen les ments humanes fent difícil l'accés a la veritat,  avui en dia existeix un moviment basat en les evidencies (evidence-based movement) que està arrelant en la forma en com la ciència política produeix coneixement. Ens interessarà discutir quins són els principals punts forts però també els límits d'aquest moviment polític basat en l'evidència.

Lectures obligatòries

• Botterill, L. C. (2017) “Evidence-Based Policy”,  Oxford Research Encyclopedia of Politics; Oxford University Press
• Egelhofer, Jana Laura & Lecheler, Sophie (2019) Fake news as a two-dimensional phenomenon: a framework and research agenda, Annals of the International Communication Association, 43:2, 97-116,

Lectures recomanades:

• Baldwin-Edwards, M.; Blitz, B. K. & Crawley, H. (2018) “The politics of evidence-based policy in Europe’s ‘migration crisis’” Journal of Ethnic and Migration Studies, May
• Edson C. Tandoc Jr., Zheng Wei Lim & Richard Ling (2018) Defining “Fake News”, Digital Journalism, 6:2, 137-153
• Monsees ,Linda (2021) Information disorder, fake news and the future of democracy, Globalizations, 1-16

Tema 3.  Argument Climàtic: sostenibilitat, medi ambient i responsabilitat generacional  8 Maig 2023

L’argument climàtic en la teoria política ens porta cap al determinisme metodològic de Montesquieu, que va vincular clima amb regim polític. Avui en dia, l’argument climàtic està inseparablement vinculat amb període de globalització, i a debats sobre sostenibilitat, justícia climàtica, medi ambient i responsabilitat intergeneracional. L’objectiu que tindrem en aquests sessió es identificar  els arguments normatius bàsics que proposa la teoria política, i debatre fins a quin punt el clima afecta les democràcies i el mateix liberalisme polític, el nacionalisme i altres tradicions polítiques.

Lectures obligatòries

• Keohane RO. 2015. The global politics of climate change: challenge for political science (2014 James Madison lecture). PS Polit. Sci. Polit. 48(1):19–26
• Lane, Melissa (2016) “Political Theory on Climate Change”, Annual Review of Political Science, 19:107–23

Lectures recomanades:

• Caney S. 2005. Cosmopolitan justice, responsibility, and global climate change. Leiden J. Intl. Law 18:747–75
• Dietz, T., Shwom, R. L., & Whitley, C. T. (2020). Climate change and society. Annual Review of Sociology, 46(1), 135-58.
• Vanderheiden, S. (2020). Environmental Political Theory. John Wiley & Sons.

Tema 4. Argument de l’activisme: La política no parlamentaria: activisme, moviments socials i lobbying

Impartida per Prof. Zenia Hellgren,  15 Maig 2023

Per entendre la política contemporània és imprescindible abordar les múltiples formes d’activisme no parlamentaria que han anat creixent en les darreres dècades. En aquesta sessió parlarem de l’impacte polític de moviments globals i locals contemporanis com les noves esquerres i els moviments contra el canvi climàtic, però també dels sovint poderosos grups de lobbying que operen a nivell nacional, europeu i global per influir les decisions polítiques.

Lectures obligatòries

• Woll, Cornelia (2006). Lobbying in the European Union: From sui generis to a comparative perspective. Journal of European Public Policy,13:3,456-469.
• Young, Iris Marion (2001). Activist Challenges to Deliberative Democracy. Political Theory Vol. 29, No. 5 (Oct., 2001), pp. 670-690.

 Lectures recomanades

• Bell, M. (2009) Advancing EU Anti-Discrimination Law: The European Commission’s 2008 Proposal for a New Directive. The Equal Rights Review, vol. 3, 2009.
• Giugni, M., McAdam, D and Tilly, C. (1999) How Social Movements Matter. University of Minnesota Press.
• McAdam. D. (2017) Social Movement Theory and the Prospects for Climate Change Activism in the United States. Annu. Rev. Polit. Sci. 2017. 20:189–208

Tema 5. Argument del gènere: Interseccionalitat i els feminismes contemporànies

Impartida per Prof. Zenia Hellgren, 22 Maig 2023

El moviment “Me too” va intensificar els debats i moviments feministes per tot el món. En aquesta sessió parlem de la tercera i quarta onada de feminisme, que es van desenvolupar des dels anys 90 fins l’actualitat, i reflexionem sobre l’impacte que ha tingut “Me too” en diferents àmbits, com ara el “mainstreaming” de perspectives feministes que està tenint lloc a les universitats nacionals. Introduim el concepte de la interseccionalitat i les seves aplicacions als estudis de la política contemporania.

Lectures obligatòries

• Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299.
• Zimmerman, Tegan (2017) #Intersectionality: The Fourth Wave Feminist Twitter Community. Atlantis, Vol. 38 No. 1.

Lectures recomanades

• Roth, Silke (2021) Intersectionality and coalitions in social movement research—A survey and outlook. Sociology Compass, https://doi.org/10.1111/soc4.12885
• Gilley, Jennifer (2005). Writings of the Third Wave: Young Feminists in Conversation. Reference & User Services Quarterly, 44(3), 187-198.
• Hellgren, Zenia and Gabrielli, Lorenzo (2021) Racialization and Aporophobia: Intersecting Discriminations in the Experiences of Non-Western Migrants and Spanish Roma. Social Sciences, 10(5). 

Tema 6. Argument demogràfic: Implicacions normatives del debat Majoria Minoría i Teories conspiratives del “Gran Reemplaçament” 5 Juny 2023

L’argument demogràfic comença a tenir un pes normatiu important en la teoria política contemporània. Ja no es tracta de l’argument de la representativitat de J.S. Mill del domini de la majoria sobre una minoria o la tirania de la majoria, sinó que ara es planteja en termes racials inspirats en el fet empíric que una població inicialment minoritària comença a ser demogràficament dominant i accedir al poder.  Aquest fet empíric està plantejant molts debats a Estats Units i Europa que intentarem abordar amb les eines normatives de la Teoria Política Aplicada. Mobilitzarem arguments de teories critiques de la raça entre altres i ens plantejarem com podem combatre l'auge de la teoria conspirativa del "Gran Reemplaçament"? També parlarem de com l'imaginari que una societat homogènia és l'única manera de fundamentar una societat cohesionada està arrelat a la societat malgrat la manca d'evidència empírica.

Lectures obligatòries

• Ekman, M. (2022). The great replacement: Strategic mainstreaming of far-right conspiracy claims. Convergence
• Gest, Justin (2021) Majority Minority: a comparative historical analysis of political responses to demographic transformation, Journal of Ethnic and Migration Studies, 47:16, 3701-3728,

Lectures recomanades

• Kaufmann, E., and O. Haklai. 2008. “Dominant Ethnicity: From Minority to Majority.” Nations and Nationalism 14 (4): 743–767.
• Warmington, Paul (2020). Critical race theory in England: impact and opposition, Identities, 27:1,

Tema 7 Argument històric: El marc teòric polític post-colonial. Solipsisme epistemològic i Euro-centrisme  16 Juny 2023

L’argument històric és clau per entendre noves corrents critiques de la Teoria Política Contemporània. Ens endinsarem en un marc de reflexió sobre el pensament post- colonial i com pot influenciar un solipsisme epistemològic i l’euro-centrisme de la teoria política aplicada. Repassarem breument els principals debats normatius i nous marcs interpretatius que generen. Discutirem què significa “descolonitzar el nostre sistema de representacions polítiques, socials i culturals”. Discutirem després, com a exemple, la importància de teoritzar políticament a escala regional i històrica Mediterrània.

Lectures obligatories:

• Chambers, I. and Curti, L. (2008) Migrating modernities in the Mediterranean, Postcolonial Studies, 11:4, 387-399
• Kinnvall, C. (2016). The postcolonial has moved into europe: Bordering, security and ethno-cultural belonging. Journal of Common Market Studies, 54(1), 152-168.     

Lectures recomendades:

• Gilroy, P. (2005) Postcolonial melancholia, New York: Columbia University Press.
• Hall, S. (1996) When was ‘the post-colonial’? Thinking at the limit, in Chambers, I. and Curti, L. (eds) The Postcolonial Question: Common Skies, Divided Horizons., London: Routledge; 242-260.
• Young, R. J.C. (2020) Poscolonialism. A very short introduction, Oxford: Oxford University Press.

Metodologia docent

Cada sessió comença amb una classe magistral, centrada en el tema a tractar del dia i la bibliografia corresponent. La segona part de la sessió consisteix en un seminari de debat sobre aquest tema, durant el qual dos grups de dos o tres estudiants prepararan un estudi de cas  empíric que inviti a un debat teòric polític aplicat. Aquest estudi de cas serà a proposta dels estudiants però sota acceptació prèvia del professor. Es demanarà que utilitzin power point i donin una llista de fons de informació utilitzat i com han distribuït tasques. La durada de cada preparació serà max. 15 mns i 15 mns de debat a classe (total 30 mns per debat). Aquests grups i temes seran assignats a la primera i segona sessió del curs. Si alguns alumnes queda fora del llistat de presentacions a classe, podran fer vídeo-seminari sota les mateixes condicions i que penjarem al Campus Global i promourem Fòrum de debat virtual.  En tots els casos es valorarà positivament la innovació i la creativitat, la capacitat de provocar debat normatiu coherent i que contribueixi als debats teòrics polítics que tenen lloc actualment.

Avaluació

Cal destacar que la presencia és obligatòria. Una absència injustificada es veurà penalitzada a la nota final.

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura.

1. S'avaluarà la presentació del treball de recerca de grup, donant una nota col·lectiva per grup. Entrega de un power point amb llista de fons d’informació utilitzat.  30%
2. Lliurament d’una recensió crítica de un dels dos temes impartits per Prof. Hellgren: Tema 4 i Tema 5.  Treball individual.  S’entregarà el redactat abans del 16 Juny (últim dia de classe). Extensió màxima 1000 paraules.  20%
3. Participació activa a classe  10%
4. Participació en Foro Debats que obriré al Campus Global en relació a les classes magistrals:  10%
5. Prova final consisteix en la redacció d’un breu article d’argumentació normativa basat en una tema a triar entre tres proposats. Es demanarà als estudiants que mobilitzem les seves lectures recomanades i obligatòries com a mínim. 40%

Recuperació

• Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.
• Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables. La nota que s’obtingui no podrà superar 7.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals

Informació del Pla Docent

Presentació

La Teoria Política del S XXI s’enfronta a nous reptes socials, polítics i culturals, però també reptes del passat que adquireixen noves dimensions. Seguint una perspectiva aplicada de la Teoria Política, que es basa en casos empírics concrets i busca proposar marcs normatius per a analitzar i  orientar l’acció política, l’objectiu bàsic del curs és endinsant-nos a diferents debats contemporanis seguint una perspectiva conceptual. Cada debat serà conceptuat sota un argument fonamental. Abordarem en total sis arguments: epistèmic, climàtic, activisme, gènere, demogràfic i històric. La classe sempre s’estructura en dos parts. Una primera part magistral i una segona part on els alumnes proposaran un estudi de cas per a debatre.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses', que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

Tema 1. Introducció: El terreny de la Teoria Política aplicada en la Ciència Política    17 Abril 2023

En aquesta sessió introductòria es presentarà l’orientació general de la Teoria Política Aplicada en el marc de la Ciència Política.  Discutirem temes com la funció de la Teoria Política en els debats contemporanis actuals, el seu caràcter transversal i normatiu, la seva base conceptual i empírica. També abordarem críticament els diferents reguladors normatius disponibles com la justícia, la igualtat, la llibertat, la cohesió i la qualitat de vida, entre altres, i diferents tradicions: cosmopolitanisme, liberalisme, republicanisme, nacionalisme, democràcia.  Proposarem com perspectiva el que nomenen “conceptual thinking” i donarem algunes claus per aplicar aquesta perspectiva. Explicarem què vol dir “anàlisi fundacional”. També introduirem als estudiants l’enfocament contextual. Per últim, discutirem què és i com utilitzar una "categoria interpretativa", diferència entre categories socials, polítiques i culturals. També parlarem de la diferència entre categoria d'anàlisi i categoria pràctica.

Lectures obligatòries

• Brubaker, R., Cooper, F. (2000) “Beyond ‘Identity’”, Theory and Society, 29, 1-47.
• Lægaard, S. (2016). Contextualism in Normative Political Theory. In W. R. Thompson (Ed.), Oxford Research Encyclopedia of Politics Oxford University Press. Oxford Research Encyclopedias 

Lectures recomanades:

• White, S. K. (2002). Pluralism, Platitudes, and Paradoxes : Fifty Years of Western Political Thought. Political Theory, 30, 4, 472-481.
• Zapata-Barrero, R. (2018) “Applied political theory and qualitative research in migration studies” in Qualitative Research in European Migration Studies, edited by R. Zapata-Barrero and E.Yalaz, Amsterdam: Springer - Research Series. (download free)

Tema 2.   Argument Epistèmic: post-veritat, notícies falses i enfocaments basats en l'evidència. 24 Abril 2023

La producció del coneixement sempre ha estat una preocupació de la teoria política, especialment qui ho produeix i a qui beneficia. De fet la epistemologia sorgeix com a àrea d’estudi per tractar tots aquestes aspectes de la relació entre coneixement i realitat. Avui en dia, amb l’era digital, la crisi del coneixement s’accentua. Es parla de desordre de la informació, de post-veritat i entrem en una era on la  línia que separa la veritat de la falsedat  es converteix en fons d’interpretació; on els prejudicis, els estereotips, les informacions falses guanyen terreny i afecten directament el discurs polític, el nostre comportament i les nostres percepcions. Des de Plato que diferencia episteme de doxa, a F. Bacon en el S. XVII i la seva teoria dels ídols i les falses nocions que assetgen les ments humanes fent difícil l'accés a la veritat,  avui en dia existeix un moviment basat en les evidencies (evidence-based movement) que està arrelant en la forma en com la ciència política produeix coneixement. Ens interessarà discutir quins són els principals punts forts però també els límits d'aquest moviment polític basat en l'evidència.

Lectures obligatòries

• Botterill, L. C. (2017) “Evidence-Based Policy”,  Oxford Research Encyclopedia of Politics; Oxford University Press
• Egelhofer, Jana Laura & Lecheler, Sophie (2019) Fake news as a two-dimensional phenomenon: a framework and research agenda, Annals of the International Communication Association, 43:2, 97-116,

Lectures recomanades:

• Baldwin-Edwards, M.; Blitz, B. K. & Crawley, H. (2018) “The politics of evidence-based policy in Europe’s ‘migration crisis’” Journal of Ethnic and Migration Studies, May
• Edson C. Tandoc Jr., Zheng Wei Lim & Richard Ling (2018) Defining “Fake News”, Digital Journalism, 6:2, 137-153
• Monsees ,Linda (2021) Information disorder, fake news and the future of democracy, Globalizations, 1-16

Tema 3.  Argument Climàtic: sostenibilitat, medi ambient i responsabilitat generacional  8 Maig 2023

L’argument climàtic en la teoria política ens porta cap al determinisme metodològic de Montesquieu, que va vincular clima amb regim polític. Avui en dia, l’argument climàtic està inseparablement vinculat amb període de globalització, i a debats sobre sostenibilitat, justícia climàtica, medi ambient i responsabilitat intergeneracional. L’objectiu que tindrem en aquests sessió es identificar  els arguments normatius bàsics que proposa la teoria política, i debatre fins a quin punt el clima afecta les democràcies i el mateix liberalisme polític, el nacionalisme i altres tradicions polítiques.

Lectures obligatòries

• Keohane RO. 2015. The global politics of climate change: challenge for political science (2014 James Madison lecture). PS Polit. Sci. Polit. 48(1):19–26
• Lane, Melissa (2016) “Political Theory on Climate Change”, Annual Review of Political Science, 19:107–23

Lectures recomanades:

• Caney S. 2005. Cosmopolitan justice, responsibility, and global climate change. Leiden J. Intl. Law 18:747–75
• Dietz, T., Shwom, R. L., & Whitley, C. T. (2020). Climate change and society. Annual Review of Sociology, 46(1), 135-58.
• Vanderheiden, S. (2020). Environmental Political Theory. John Wiley & Sons.

Tema 4. Argument de l’activisme: La política no parlamentaria: activisme, moviments socials i lobbying

Impartida per Prof. Zenia Hellgren,  15 Maig 2023

Per entendre la política contemporània és imprescindible abordar les múltiples formes d’activisme no parlamentaria que han anat creixent en les darreres dècades. En aquesta sessió parlarem de l’impacte polític de moviments globals i locals contemporanis com les noves esquerres i els moviments contra el canvi climàtic, però també dels sovint poderosos grups de lobbying que operen a nivell nacional, europeu i global per influir les decisions polítiques.

Lectures obligatòries

• Woll, Cornelia (2006). Lobbying in the European Union: From sui generis to a comparative perspective. Journal of European Public Policy,13:3,456-469.
• Young, Iris Marion (2001). Activist Challenges to Deliberative Democracy. Political Theory Vol. 29, No. 5 (Oct., 2001), pp. 670-690.

 Lectures recomanades

• Bell, M. (2009) Advancing EU Anti-Discrimination Law: The European Commission’s 2008 Proposal for a New Directive. The Equal Rights Review, vol. 3, 2009.
• Giugni, M., McAdam, D and Tilly, C. (1999) How Social Movements Matter. University of Minnesota Press.
• McAdam. D. (2017) Social Movement Theory and the Prospects for Climate Change Activism in the United States. Annu. Rev. Polit. Sci. 2017. 20:189–208

Tema 5. Argument del gènere: Interseccionalitat i els feminismes contemporànies

Impartida per Prof. Zenia Hellgren, 22 Maig 2023

El moviment “Me too” va intensificar els debats i moviments feministes per tot el món. En aquesta sessió parlem de la tercera i quarta onada de feminisme, que es van desenvolupar des dels anys 90 fins l’actualitat, i reflexionem sobre l’impacte que ha tingut “Me too” en diferents àmbits, com ara el “mainstreaming” de perspectives feministes que està tenint lloc a les universitats nacionals. Introduim el concepte de la interseccionalitat i les seves aplicacions als estudis de la política contemporania.

Lectures obligatòries

• Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299.
• Zimmerman, Tegan (2017) #Intersectionality: The Fourth Wave Feminist Twitter Community. Atlantis, Vol. 38 No. 1.

Lectures recomanades

• Roth, Silke (2021) Intersectionality and coalitions in social movement research—A survey and outlook. Sociology Compass, https://doi.org/10.1111/soc4.12885
• Gilley, Jennifer (2005). Writings of the Third Wave: Young Feminists in Conversation. Reference & User Services Quarterly, 44(3), 187-198.
• Hellgren, Zenia and Gabrielli, Lorenzo (2021) Racialization and Aporophobia: Intersecting Discriminations in the Experiences of Non-Western Migrants and Spanish Roma. Social Sciences, 10(5). 

Tema 6. Argument demogràfic: Implicacions normatives del debat Majoria Minoría i Teories conspiratives del “Gran Reemplaçament” 5 Juny 2023

L’argument demogràfic comença a tenir un pes normatiu important en la teoria política contemporània. Ja no es tracta de l’argument de la representativitat de J.S. Mill del domini de la majoria sobre una minoria o la tirania de la majoria, sinó que ara es planteja en termes racials inspirats en el fet empíric que una població inicialment minoritària comença a ser demogràficament dominant i accedir al poder.  Aquest fet empíric està plantejant molts debats a Estats Units i Europa que intentarem abordar amb les eines normatives de la Teoria Política Aplicada. Mobilitzarem arguments de teories critiques de la raça entre altres i ens plantejarem com podem combatre l'auge de la teoria conspirativa del "Gran Reemplaçament"? També parlarem de com l'imaginari que una societat homogènia és l'única manera de fundamentar una societat cohesionada està arrelat a la societat malgrat la manca d'evidència empírica.

Lectures obligatòries

• Ekman, M. (2022). The great replacement: Strategic mainstreaming of far-right conspiracy claims. Convergence
• Gest, Justin (2021) Majority Minority: a comparative historical analysis of political responses to demographic transformation, Journal of Ethnic and Migration Studies, 47:16, 3701-3728,

Lectures recomanades

• Kaufmann, E., and O. Haklai. 2008. “Dominant Ethnicity: From Minority to Majority.” Nations and Nationalism 14 (4): 743–767.
• Warmington, Paul (2020). Critical race theory in England: impact and opposition, Identities, 27:1,

Tema 7 Argument històric: El marc teòric polític post-colonial. Solipsisme epistemològic i Euro-centrisme  16 Juny 2023

L’argument històric és clau per entendre noves corrents critiques de la Teoria Política Contemporània. Ens endinsarem en un marc de reflexió sobre el pensament post- colonial i com pot influenciar un solipsisme epistemològic i l’euro-centrisme de la teoria política aplicada. Repassarem breument els principals debats normatius i nous marcs interpretatius que generen. Discutirem què significa “descolonitzar el nostre sistema de representacions polítiques, socials i culturals”. Discutirem després, com a exemple, la importància de teoritzar políticament a escala regional i històrica Mediterrània.

Lectures obligatories:

• Chambers, I. and Curti, L. (2008) Migrating modernities in the Mediterranean, Postcolonial Studies, 11:4, 387-399
• Kinnvall, C. (2016). The postcolonial has moved into europe: Bordering, security and ethno-cultural belonging. Journal of Common Market Studies, 54(1), 152-168.     

Lectures recomendades:

• Gilroy, P. (2005) Postcolonial melancholia, New York: Columbia University Press.
• Hall, S. (1996) When was ‘the post-colonial’? Thinking at the limit, in Chambers, I. and Curti, L. (eds) The Postcolonial Question: Common Skies, Divided Horizons., London: Routledge; 242-260.
• Young, R. J.C. (2020) Poscolonialism. A very short introduction, Oxford: Oxford University Press.

Metodologia docent

Cada sessió comença amb una classe magistral, centrada en el tema a tractar del dia i la bibliografia corresponent. La segona part de la sessió consisteix en un seminari de debat sobre aquest tema, durant el qual dos grups de dos o tres estudiants prepararan un estudi de cas  empíric que inviti a un debat teòric polític aplicat. Aquest estudi de cas serà a proposta dels estudiants però sota acceptació prèvia del professor. Es demanarà que utilitzin power point i donin una llista de fons de informació utilitzat i com han distribuït tasques. La durada de cada preparació serà max. 15 mns i 15 mns de debat a classe (total 30 mns per debat). Aquests grups i temes seran assignats a la primera i segona sessió del curs. Si alguns alumnes queda fora del llistat de presentacions a classe, podran fer vídeo-seminari sota les mateixes condicions i que penjarem al Campus Global i promourem Fòrum de debat virtual.  En tots els casos es valorarà positivament la innovació i la creativitat, la capacitat de provocar debat normatiu coherent i que contribueixi als debats teòrics polítics que tenen lloc actualment.

Avaluació

Cal destacar que la presencia és obligatòria. Una absència injustificada es veurà penalitzada a la nota final.

Hi ha quatre grups d'activitats que formen part de l'avaluació de l’assignatura.

1. S'avaluarà la presentació del treball de recerca de grup, donant una nota col·lectiva per grup. Entrega de un power point amb llista de fons d’informació utilitzat.  30%
2. Lliurament d’una recensió crítica de un dels dos temes impartits per Prof. Hellgren: Tema 4 i Tema 5.  Treball individual.  S’entregarà el redactat abans del 16 Juny (últim dia de classe). Extensió màxima 1000 paraules.  20%
3. Participació activa a classe  10%
4. Participació en Foro Debats que obriré al Campus Global en relació a les classes magistrals:  10%
5. Prova final consisteix en la redacció d’un breu article d’argumentació normativa basat en una tema a triar entre tres proposats. Es demanarà als estudiants que mobilitzem les seves lectures recomanades i obligatòries com a mínim. 40%

Recuperació

• Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a la prova final.
• Se seguiran les indicacions que s’incloguin en el calendari acadèmic. La lògica de recuperació de l’assignatura és la de superar aquells elements que hagin quedat pendents durant el trimestre, substituint aquells que impliquin activitat de participació per exercicis assimilables. La nota que s’obtingui no podrà superar 7.

Bibliografia i recursos d'informació

Veure les sessions setmanals