Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Ricardo Zapata Barrero
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

“An attitude of moral indifference has no connection

with scientific ‘objectivity.’” (Weber, 1905)

 

 “If there were only one truth, you couldn’t paint a hundred

canvases on the same theme” (Picasso, 1966)

 

 “The decision to interpret or not to interpret is not an option

open to human beings” (Ball, 1995)

 

Aquesta assignatura té com objectiu introduïr a l’alumne en l’anàlisi dels principals reptes normatius que les dinàmiques de diversitat relacionades amb la immigració planteja al concepte de ciutadania. Com a premissa introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per desenvolupar perspectiva crítica.  En primer lloc introduirem les diferents tradicions teòriques al concepte de ciutadania (liberal, comunitarista i republicana) en perspectiva històrica que permeti entendre la seva vinculació amb la nacionalitat i l’Estat, els drets i deures, la identitat i l’espai públic. També introduirem la semàntica del concepte de diversitat aplicat a la immigració, i els diferents eixos del debats actuals. Una vegada disposem d’una marc general d’anàlisis de la categoria de ciutadania i de diversitat, seguirem una perspectiva més pràctica, abordant diferents marcs d’anàlisi teòric polític on el vincle entre ciutadania i diversitat es veurà confrontat amb diferents qüestions de l’agenda política i social.  Tenim plantejades 6 classes magistrals i 12 debats teòrics polítics aplicats que els mateixos estudiants prepararan entre ells i exposaran a classe.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses' que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Resultats de l'aprenentatge

  • Entendre els processos de canvi i dinàmiques de la diversitat
  • Conèixer el marc teòric i analític de les teories normatives sobre ciutadania
  • Relacionar marc teòric amb fonaments bàsics polítiques de diversitat
  • Comprendre la complexitat dels debats actuals i els actors implicats entorn de la gestió de la diversitat
  • Conèixer els instruments d'anàlisi disponibles i les polítiques que es plantegen

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities

 

Continguts

Classe 1. 17 Abril

Presentació del curs. La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania.

 

Descripció: Aquesta classe serà introductòria. Té com objectiu emmarcar la perspectiva i el contingut del curs. En primer lloc, introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per potenciar perspectiva crítica. També l’anàlisi normatiu en abordar temes pràctics. Desprès es presentaran les dues categories bàsiques del curs. La categoria de Ciutadania i la categoria de Diversitat, i ens endinsarem als estudis migratoris. Parlarem de la semàntica de la categoria de la diversitat i introduirem la categoria de ciutadania en la seva perspectiva històrica.

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2015) ‘Theorizing and Analyzing Citizenship in Multicultural Societies’, The Sociological Quarterly, 56(4): 591–606.
  • Bosniak, L. (2006) The Citizen and the Alien: Dilemmas in Contemporary Membership. Princeton: Princeton University Press.
  • Castles, S. y Davidson, A. (2000) Citizenship and Migration, Londres: MacMillan
  • Isin, E.F. i B.S. Turner (2002) Handbook of Citizenship Studies. London: Sage
  • Vertovec, S. (2015). Routledge international handbook of diversity studies. New York: Routledge
  • Wellman, C. H., "Immigration", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2020 Edition), Edward N. Zalta (ed.), see here free
  • Zapata-Barrero, R. (ed.) (2009) Citizenship policies in the age of diversity Bcn: Cidob Foundation
  • Zapata-Barrero, R. (2003) "La ciudadanía en contextos de multiculturalidad", Revista Anales: Cátedra Francisco Suárez (Monográfico Ciudadanía e inmigración), nº 37; 173-199
  • Zapata-Barrero, R. (2018) “Applied political theory and qualitative research in migration studies” in Qualitative Research in European Migration Studies, edited by Ricard Zapata-Barrero and Evren Yalaz, Amsterdam: Springer - Research Series.  (download free)

 

Classe 2. 24Abril

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

 

Descripció: Discutirem les diferents tradicions de ciutadania dins de les teories democràtiques: el paradigma liberal, comunitarista i republicà de la ciutadania. Introduirem les principals distincions analítiques que ens permeten identificar problemes i conflictes com ciutadania passiva i activa, ciutadania de primer i de segon nivell.

Discutirem en nacionalisme metodològic com a problema per la expansió semàntica de la ciutadania. Debatrem després com cada aproximació teòrica fonamenta diferents arguments que ens poden ajudar a interpretar les reivindicacions ciutadanes d'avui en dia, amb especial èmfasi als moviments socials immigrants.  Finalment acabarem introduint els diferents marc teòrics que orienten debats actuals> ciutadania urbana, ciutadania multinivell, ciutadania diferenciada, ciutadania cosmopolita, ciutadania postnacional, etc.

 

Cas per debatre 1:  Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure del documental de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

  • Visualitzar obligatòriament: TV3 30 minuts, Plegar la manta. Desembre 2017. link  (35 minuts)  (Es demana que tothom ho visualitzi a casa)

 

Pot ajudar:

  • Youtube, Mentiras sobre los manteros. February 2016. link
  • Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona. September 2015.  link

 

Cas per debatre 2:  Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Per què els immigrants s’associen? Què fan i què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

  • Explorar obligatòriament:  Explorar unes quatre o cinc webs d’associacions d’immigrants de diferent nacionalitat i feu una comparació. Extrèieu temes de debat normatiu a partir de la comparació. Intenteu fer entrevista a algun dels seus membres. Què fan? Què reivindiquen? Com solucionar seus problemas?

 

Pot ajudar

  • Aparicio, R. y Tornos, A. (2010) Las asociaciones de inmigrantes en españa link
  • Martín Pérez, A. (2004). Las asociaciones de inmigrantes en el debate sobre las nuevas formas de participación política y de ciudadanía: reflexiones sobre algunas experiencias en España. Revista Migraciones, 15, 113-143 link

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2000) “Citizenship and Immigration: A Current Review”, Journal of International Migration and integration 1:9-37.
  • Global citizenship observatory, link
  • Isin, E. (2002) Being Political: Genealogies of Citizenship. Minneapolis. USA: University of Minnesota Press.
  • Joppke, C. (2011). Citizenship and immigration. Cambridge: Polity.
  • Leydet, D., "Citizenship", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2017 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2017/entries/citizenship/>.
  • Marshall, T.H. (1998) Ciudadanía y clase social. Madrid. Alianza Editorial, 13-50
  • Bendix, R. (1974) Cap. 3.- "Transformaciones experimentadas por las sociedades de Europa Occidental, a partir del   Siglo XVIII", en Estado nacional y ciudadanía. Buenos Aires: Amorrortu. (pp. 61-104).
  • Putnam, R. D. (2007) “E Pluribus Unum Diversity and Community in the Twenty-first Century”, Scandinavian Political Studies, Vol. 30 – No. 2, 2007
  • Stevenson, N., ed., 2001. Culture and citizenship. London: Sage.
  • Vertovec, S., ed., 2014. Migration and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.
  • Zapata-Barrero, R. (2011) (ed.) Spheres of diversities: from concept to policy, Barcelona: Cidob (with A. Van Ewijk)
  • Zapata-Barrero, R. (2011)“Inmigración y Diversidad”, Claves de la razón práctica, nº 219, enero-febrero; 36-39
  • Zapata-Barrero, R. (2013) Diversity management in Spain: new dimensions, new challenges (Manchester University Press)
  • Zapata-Barrero, R. and Triandafyllidou, A. (eds) (2012) Addressing tolerance and diversity discourses in Europe. Bcn: Fundació CIDOB

 

 

Classe 3, 8 Maig

Super-diversitat, Discriminacions, Representativitat i Participació en els estudis de ciutadania i immigració

 

Descripció. El tema de les discriminacions son fonamentals en els debats sobre la ciutadania i la immigració, especialment en un entorn de super-diversitat. L’objectiu de la sessió serà distingir analíticament diferents dimensions de diversitat i de discriminacions, i introduir els debats sobre la representativitat i la participació.  Debatrem el marc teòric nomenat “diversitat gap” (la bretxa de la diversitat) i ens centrarem en varis sectors: la administració pública, la política, la escola i els partits polítics. Ampliarem els arguments en torn a la representativitat dels immigrants en els partits polítics.

 

Cas per debatre 3: Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

 

Visualitzar obligatòriament. Vídeo Entrevistes al Campus Global

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 4: Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

 

Consultar obligatòriament: Analitzar al Parlament de Catalunya. Composició de persones d’origen immigrant. Comparar i extreure arguments. Analitzar Programes electorals dels partits en darrera campanya de Catalunya. Quines activitats, narratives en torn a la immigració i la diversitat?

 

Pot ajudar:

 

Lectures recomanades:

  • Bloemraad,  I. &  Schönwälder, K. (2013) “Immigrant and Ethnic Minority Representation in Europe: Conceptual Challenges and Theoretical Approaches.” West European Politics 36(3): 564-79.

         Bird, K., Saalfeld, T. And Wüst, A. (Eds. 2010) The Political Representation of Immigrants and Minorities. London: Routledge.

         Ericson, D. F., (Ed. 2011) The Politics Of Inclusion And Exclusion: Identity Politics In Twenty-First Century America. New York: Routledge

         Mollenkopf, J., and Hochschild, J. (2010) “Immigrant Political Incorporation: Comparing Success In The United States And Western Europe.” Ethnic & Racial Studies 33 (1): 19–38

  • Zapata-Barrero, R. and Gropas, R. (2012) “Active Immigrants In Multicultural Contexts: Democratic Challenges In Europe.” In European Multiculturalism(S): Cultural, Religious and Ethnic Challenges, Edited By A. Triandafyllidou, T. Modood, and N. Meer, 167-191. Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Zapata-Barrero, R.; Dähnke, I. and Markard, L.  (eds.) (Special issue) (2017) Immigrant Incorporation in Political Parties: Exploring the Diversity Gap in Ethnic and Racial Studies, Vol. 40, Issue 5, April
  • Zapata-Barrero, R. (2009) Fundamentos de los discursos políticos en torno a la inmigración Madrid: Trotta 

 

 

Classe 4, 15 de maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Revisitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

 

Descripció. L’arribada d’immigrants provoca nous debats en torn a la ciutadania clàssica en base a una identitat nacional. Tractarem els debats sobre ciutadania transnacional i sobre ciutadania cosmopolita. També problematitzarem normativament la categoria de cohesió i de solidaritat. L’enfocament que seguirem serà epistemològic. Es a dir, com la interpretació d’aquest nous processos de diversitat i nous debats normatius inviten a repensar la forma en com produïm coneixement per a enfocar polítiques publiques. Introduirem de nou el debat sobre nacionalisme metodològic. Repassarem críticament els marcs interpretatius de majoria ciutadana i minoria immigrant, unió i diversitat, i la diferenciació entre immigrant i ciutadà. Argumentarem como aquests tres marcs s’han de replantejar si no volem que les polítiques que fem en lloc de solucionar problemes, es converteixin elles mateixes en productores de més dificultats.

 

Cas per debatre 5: Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quin tensions normatives identifiqueu?

 

Consultar obligatòriament: Analitzar les polítiques de Barcelona i de la Generalitat: Barcelona, ciutat Refugi linkPersones  Refugiades: link

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 6: La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

 

Lectura obligatòria

 

Pot ajudar:

  • Burns, J., Hull, G., Lefko-Everett, K., & Njozela, L. (2018). Defining social cohesion (AFD Research Papers Series, No. 2018-72). https://www.afd.fr/en/defining-social-cohesion
  • Lægaard, S. (2010) Immigration, social cohesion, and naturalization”, Ethnicities, 10 (4): 452-469
  • Manuscript Zapata-Barrero (2021) “cohesion”, in Eds. Concepts in Migration Studies, London: Routledge [demanar-me el manuscript)
  • Portes, A., and Vickstrom, E. (2011) “Diversity, Social Capital, and Cohesion”, Annual Review of Sociology, 37, 461-479.

 

Lectures recomanades:

  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2015) The Political Sources of Solidarity in Diverse Societies. Robert Schuman Centre for Advanced Studies,Working Papers 73.  link
  • Beck, U. and Sznaider, N. (2010) “Unpacking Cosmopolitanism for the Social Sciences: A Research Agenda” British Journal of Sociology 57(1): 1–23. 56
  • Boccagni, P. (2014) “(Super)diversity and the migration–social work nexus: A new lens on the field of access and inclusion?” Ethnic and Racial Studies 38 (4): 608–20.
  • Kymlicka, W. (2016) ‘Solidarity in Diverse Societies: Beyond Neoliberal multiculturalism and welfare chauvinism’, Comparative Migration Studies, 3 (17): 2-19.
  • Levitt, P. and Nadya Jaworsky, B. (2007) “Transnational Migration Studies: Past Developments and Future Trends” Annual Review of Sociology 33 (1): 129-156.
  • Magazzini, T. (2017) “Making the most of super-diversity: notes on the potential of a new approach”  Policy and Politics 45 (4): 527-545.
  • Schiller, N. G. and Irving, A. (2017) Whose cosmopolitanism?: Critical perspectives, relationalities and discontents. New York: Berghahn Books.
  • Vertovec, S. (2007)  “Super-diversity and its implications”,  Ethnic and Racial Studies Vol. 30 No. 6 November 2007 pp. 1024_1054
  • Waldron, J. (2000) “What is Cosmopolitan?”,  Journal of Political Philosophy 8 (2): 227-243.
  • Zapata-Barrero, R. (2019) "Guest Editorial: "Methodological interculturalism: breaking down epistemological barriers around diversity management", Ethnic and Racial Studies, 42:3, 346-3

 

Classe 5. 22 de maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

 

Descripció: La identitat i la ciutadania europees han estat un dels pilars basics del projecte polític de la UE. Repassarem els objectius centrals de la UE basat en la ciutadania europea i els factors actuals que limiten la seva realització. Les lectures contradictòries que té el lema de la “Unió dins de la Diversitat”,  les dificultats de  mobilitat interna, la desatenció de la realitat de la immigració en el procés de construcció Europea, els discursos xenòfobs i Euroescèptics, entre altres, seran objecte de discussió. La pregunta que ens platejarem és si podem “reiniciar” un procés de construcció de ciutadania Europea amb paràmetres de diversitat.

 

Cas per debatre 7: Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrics orienten els debats actuals?

Llegir obligatòriament:

 

Cas per debatre 8:  El vincle entre discursos anti-immigrants i Euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Llegir obligatòriament

 

 

 

Pot ajudar

Brack, B.  and Startin, N.  (2015) Introduction: Euroscepticism, from the margins to the mainstream,  International Political Science Review 36(3):239-249

 

Lectures recomanades

Benton, M. and Petrovic, M. (2013) How free is free movement? Dynamics and drivers of mobility within the European Union Dynamics and drivers of mobility, Brussels: Migration Policy Institute Europe.

Currie, D. S. (2013) Migration, Work and Citizenship in the Enlarged European Union. Farnham: Ashgate Publishing.

Collett, E. (2012) The Integration Need of Mobile EU Citizens: Impediments and Opportunities. Brussels: MPI Europe. link

Favell, A. (2011) Eurostars and Eurocities: Free Movement and Mobility in an Integrating Europe. Oxford: Blackwell Publishing.

Favell, A.  (2014) Preface and Chapter 1: Introduction: Immigration, migration and Free Movement in the making of Europe, in Immigration, Integration and Mobility: New Agendas in Migration Studies. Colchester: ECPR Press; pp. ix-20

Lewis, R. (2014). The 'Death' of State Multiculturalism: examining political discourse in post-2010 Europe. In R. Blake, and N. Walthrust-Jones (Eds.) Identities and Borders: Interculturalism, the construction of identity (pp. 3-19). Oxford: Inter-Disciplinary Press.

Pinxten, R., Cornelis, M. & Rubinstein, R. (2007). European Identity: Diversity in Union, International Journal of Public Administration, 30(6/7), 687–698.

Zapata-Barrero, R. (2016) Exploring the contours of a EU in-mobility theory: an opportunity-based approach to EU citizenship and the need of a EU «culture of mobility»Revista Española de Ciencia Política, nº 41, 13-38.

Zapata-Barrero, R. (2019) “Rebooting European Identity: intercultural citizenship for building the future of a Diverse Europe” Journal of Contemporary European Studies

 

Classe 6. 5 de juny 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

 

Descripció: En aquesta sessió plantejarem els discursos polítics que s’han produït com a conseqüència de la crisi del multiculturalisme. Tractarem el context desfavorable per la narrativa multicultural i el debat en torn a una nova era post-multicultural. Ens endinsarem en el debat  que reclama un retorn a polítiques nacionals i de ciutadania, un retorn a un civisme basat en els deures i l’assimilació. Debatrem les polítiques de ciutadania al voltant de tests. Ens interessa enfocar el reptes normatius que planteja aquestes polítiques en les teories de ciutadania.

 

Cas per debatre 9:  Les polítiques multiculturals: indicadors i debats normatius  entorn les seves aplicacions.

 

Consultar obligatòriament

·         Multiculturalism Policy Index: Immigrant Minority ... - Queen's University

 

Pot ajudar:

  • Vertovec, S. (2010) ‘Towards Post-multiculturalism? Changing communities, conditions and contexts of diversity’, International Social Science Journal, 61(199): 83-95.
  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2013) ‘Is There Really a Retreat from Multiculturalism Policies? New evidence from the multiculturalism policy index’, Comparative European Politics, 11(5): 577-98.  link

 

Cas per debatre 10: Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor  i en contra.

Consultar obligatòriament, analtzar i extreure conclusions i debats normatius:

·         Real Decreto 1004/2015, de 6 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento por el que se regula el procedimiento para la adquisición de la nacionalidad española por residencia. link

·         Test de Nacionalidad Española para acreditar la integración del ciudadano extranjero. Examen de Nacionalidad. Test de Españolidad. link

 

Pot ajudar:

Meer, N., Mouritsen, P., Faas, D., & de Witte, N. (2015). Examining ‘Postmulticultural’ and Civic Turns in the Netherlands, Britain, Germany, and Denmark, American Behavioural Scientist.

 

 

Lectures recomanades

 

Banting, K. & Kymlicka, W. (2014). Is there really a retreat from multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index. Comparative European Politics, 1-22.

Bauböck, R., & Joppke, C. (Eds.). (2010). How liberal are citizenship tests? (EUI Working Paper RSCAS 2010/41). Florence, Italy: Robert Schuman Centre for Advanced Studies, EUDO Citizenship Observatory, European University Institute.

Goodman, S. W. (2010). Integration requirements for integration's sake? Identifying, categorising and comparing civic integration policies. Journal of ethnic and migration studies, 36(5), 753-772.

Jacobs, D. & Rea, A. (2007). The End of National Models? Integration Courses and Citizenship Trajectories in Europe. International Journal on Multicultural Societies (Unesco), 9 (2), 264-283.

Joppke, C. (2007). Beyond national models: Civic integration policies for immigrants in Western Europe. West European Politics, 30(1), 1-22.

Levy, J.T. (2000) The Multiculturalism of Fear. Oxford: Oxford University Press.

Michalowski, I. (2011). Required to assimilate? The content of citizenship tests in five countries. Citizenship Studies, 15 (6-7), 749-768.

Mouritsen, P. (2008). Political responses to cultural conflict: Reflections on the ambiguities of the civic turn. In P. Mouritsen & K. E. Jørgensen (Eds.), Constituting communities: Political solutions to cultural conflict (pp. 1-30). Basingstoke, England: Palgrave Macmillan.

Mouritsen, P. (2011). Beyond post-national citizenship. Access, consequence, conditionality. In A. Triandafyllidou, T. Modood, & N. Meer (Eds.), European multiculturalisms: Cultural, religious and ethnic challenges (pp. 88-115). Edinburgh, Scotland: Edinburgh University Press.   

Mouritsen, P. (2013) ‘The Resilience of Citizenship Traditions: Civic integration in Germany, Great Britain and Denmark’, Ethnicities, 13(1): 86-109..

Mouritzen, P. (2009) ‘The Culture of Citizenship: A Reflection on Civic Integration in Europe’, in R. Zapata-Barrero  (ed.), Citizenship Policies in the Age of Diversity: Europe at the Crossroads. Barcelona: CIDOB Edicions. pp. 23-35.

Murphy, M. (2012) Multiculturalism: A Critical Introduction. London and New York: Routledge.

Strik T, A. Böcker, M. Luiten, and R. van Oers (2010). Synthesis Report Integration and Naturalisation Tests. The New Way to European Citizenship. Nijmegen: Centre for Migration Law, Radboud University.

van Oers, R. (2010). Citizenship Tests in the Netherlands, Germany and the UK. In Ricky van Oers, Eva Ersbøll & Dora Kostakopoulou (Eds.), A Re-definition of Belonging? Language and Integration Tests in Europe (Vol. 20, pp. 51-105). Leiden, Boston: Martinus Nijhoff Publishers.

Zapata-Barrero, R. (2009) “Re-definition or consolidation?: Citizenship rhetoric in Europe” in (ed.) Citizenship policies in the age of diversity. Europe at the crossroads. Barcelona: CIDOB.

 

 

Classe 7. 12 de juny

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a un recurs i una oportunitat

 

Descripció: La interculturalitat és un nou enfocament que es troba al centre dels debats europeus, influenciant als governs locals a reconsiderar seves polítiques de diversitat. En la primera part d’aquesta sessió treballarem aquesta proposta i discutirem les seves propietats com a eina de foment d’una nova categoria de ciutadania intercultural vinculada a la ciutat. També ens interessa diferenciar analíticament dos concepcions de la diversitat: la diversitat com a conflicte i la diversitat com a avantatge i recurs.

Després entrarem en el debat sobre la ciutadania cultural. La cultura és vista com un canal per a la inclusió de la diversitat, i la política cultural exerceix la funció de reforçar la ciutadania. Seguirem dos passos. En primer lloc, en la revisió de la literatura recent identificarem dos factors que promouen la ciutadania cultural: els factors democràtic / d'igualtat i els d'identitat / nacionalitat. En segon lloc, vincularem la pluralitat de tradicions de ciutadania (la liberal, la comunitarista i la republicana) per proposar diferents models de ciutadania cultural. Aquest punt de vista està a la base dels diferents enfocaments de les polítiques culturals que aspiren reforçar la ciutadania cultural en contextos de diversitat.

 

Cas per debatre 11:  Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Consultar eines i ciutats que proporciona web següent i extreure debats i conclusions normatives

 

Cas per debatre 12:  Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

 

Consultar, analitzar i extreure temes debats normatius de la documentació següent

 

Pot ajudar:

Cas per debatre 13:  Espais de promoció de Cultures a Barcelona: Què fan? Quins enfocaments normatius en podem extreure? Quins arguments teòrics en clau de ciutadania i diversitat en podem inferir?

 

Consultar activitats i extreue fonaments normatius i temes de debat de les dues activitats següents:  Espai Avinyò link   i   Xarxa 9Barris acull  link

 

Pot ajudar:

Zapata-Barrero, R. (2019) "Ciudadanía cultural, interculturalidad, espacio público y políticas de inclusión: una propuesta para jóvenes de barrios diversos". en S. Ripol Carulla (coord.) Jornadas sobre Derecho, migración y empresa. Barcelona: Marcial Pons; 409-430.

 

Cas per debatre 14: Bandes ètniques i joves: Què fan? Quins arguments teòrics els criminalitzen? Quines polítiques en clau de ciutadania es poden proposar?

 

Llegir i analitzar següents documents:

 

Lectures addicionals

Bouchard, G. (2011) “What is interculturalism”, McGill Law Journal / Revue de droit de McGill, vol. 56, n° 2,; 435-468.

Cantle, T.  (2012) Interculturalism: The New Era of Cohesion and Diversity, London: Palgrave

Gundara, J.S. and Jacobs, S. (2000) (eds) Intercultural Europe: Diversity and Social Policy. Aldershot: Ashgate.

Kymlicka, W. (2003) Multicultural states and intercultural citizens Theory and Research in Education, 2003.

Levrau, F., & Loobuyck, P. (2013). Should interculturalism replace multiculturalism? Ethical Perspectives, 20, 605-630.

Meer, N. and Modood, M. (2011): “How does Interculturalism Contrast with Multiculturalism?”, Journal of Intercultural Studies, Vol. 33, n. 2; pp. 175-196

Meer, T. Modood and R. Zapata-Barrero (eds.), Multiculturalism and Interculturalism: Debating the Dividing Lines. Edinburgh: Edinburgh University Press

Sze, F. &  Powell, D. (2004) (eds) Interculturalism: Exloring Critical Issues. Oxford: Interdisciplinary Press.

          Taylor, Ch. (2012) “Interculturalism or multiculturalism?”, Philosophy and Social Criticism, May/June 2012 vol. 38 no. 4-5; 413-423

Wood, P. and Landry. C. (2008) The Intercultural city,  Earthscan. Londres

Wood, Ph. (2015) “¿Nos vemos en la esquina? Moldeando las condiciones para la interacción intercultural en el espacio público urbano”, en R. Zapata-Barrero (ed) Las condiciones de la interculturalidad, Valencia: Tirant Lo Blanch

Zapata-Barrero, R. (2017) ‘Interculturalism in the Post-Multicultural Debate: A defence’, Comparative Migration Studies, 5(14).

Zapata-Barrero, R. (2018) ‘Rejoinder: Multiculturalism and Interculturalism: Alongside but separate’, Comparative Migration Studies, 6(20).

 Angelo, Mario d’ (2001) Cultural Policies in Europe: Local Issues, Council of Europe Publishing, Strasbourg

Aparicio, R., Portes, A (2014). Crecer en España. La integración de los hijos de inmigrantes. Fundació La Caixa, Colección Estudios Sociales

Baeker, G. (2002)  “Sharpening the Lens: Recent Research on Cultural Policy, Cultural Diversity, and Social Cohesion”. Canadian Journal of Communication, Vol. 27, nº 2, p. 179-196..

Bennett, T. (2001) “Differing diversities: transversal Study on the theme of cultural policy and cultural diversity”. Council of Europe. Strasbrourg. link

Bianchini, Fr., Parkinson, M., eds,  Cultural policy and urban regereration.The West European experience, Manchester, Manchester U.P.

Bloomfield, J. and Bianchini, F. (2001) “Cultural citizenship and urban governance in Western Europa”, in N. Stevenson (ed.) Culture and Citizenship, London: Sage; chap. 7; 99-123

Brecknock, R. (2006) More Than Just a Bridge: Planning and Designing Culturally. Bournes Green: Comedia

Rosaldo, R. (1999) “Cultural Citizenship, Inequality, and Multiculturalism”, in R. D. Torres, L. Mirón & J. X. Inda (Eds), Race, Identity, and Citizenship: A Reader. Oxford, UK & Malden, Mass., Blackwell Publishers; pp. 253-61.

Schneider, Jens (2016). First/Second Generation Immigrants. NESET II ad hoc question No. 4/2016.

Stanley, D. (2005) “The three faces of culture: Why culture is a strategic good requiring government policy attention”. En C. Andrew, M. Graettinger, S. Jeannette & W. Straw (Eds.). Accounting for Culture: Thinking Through Cultural Citizenship. Ottawa: University of Ottawa Press; pp. 21-31.

Zapata-barrero, R.  (2016) La ciudadanía cultural como enfoque para políticas de inclusión. Una propuesta para jóvenes del barrio Barcelonés del Raval. Barcelona: GRITIM-UPF Policy Series, no. 4  http://hdl.handle.net/10230/25592

Zapata-Barrero, R. (2014) "The limits to shaping diversity as public culture: Permanent festivities in Barcelona" Cities: The international Journal of Urban Policy and Planning, 37, 66-72.

Metodologia docent

Aquesta assignatura consta de 6 sessions magistrals i 12 debats preparats per un equip de 3 estudiants.  Els debats tindran lloc a la segona part de la classe, desprès d’una primera part de classe magistral. Per planificar els debats, organitzarem el primer dia els 12 equips. La presentació haurà de ser en power point que s’entregarà al final del debat i serà avaluable. Haurà de constar obligatòriament la distribució de tasques per cada estudiant. Una vegada tenim els 12 equips, aquells estudiants que no poden fer presentació presencial, preparant en un equip de tres un video-debat amb les mateixes condicions, i es penjara el video al Campus Global amb un Forum de debat on els alumnes que han preparat video podrán animar. El video-debat tindra duració d’una semana des de la data que es pengi el video (sempre dins del peridode del curs).  El tema del video-debat será a proposta dels alumnes i amb supervisio del profesor. Es determinará els grups que facin video-debat també fins a la segona setmana de curs.

 

Nota prèvia de les presentacions:

Cas per debatre: equip de 3 estudiants: La preparació màxima 20 mns i 10 mns per debat (total: 30 mns)

 

Com organitzar els debats?

  • Tot debat es fruit d’una recerca en equip. Es prega llegir bé les preguntes i utilitzar inicialmente les Fons d’informació proporcionades.
  • Per cada cas hem donat una primera orientació de documents i suggerim ja unes primeres preguntes-guia, però s’invita als estudiants que facin una recerca prèvia de documents que utilitzaran i plategin preguntes ben enfocades i justificades. Aquests documents poden ser acadèmics, institucionals i mediàtics, escrits, numèrics i/o visuals. Es premiarà la originalitat, innovació.
  • Per a una bona preparación, es recoman afer una tutoría on-line previa per enfocar la presentació i la distribució de temps/estudiants (sota cita previa).
  • L’objectiu dels debats es extreure les categories bàsiques dels temes i problemes que s’aborden, identificar els principals debats normatius que es segueixen i explorar vies d’anàlisi teòric polític aplicat amb un enfocament de ciutadania, seguint el marc general del curs

 

Quina Estructura de les presentacions recomanem?

Seguirem una estructura que combini reflexió teòrica política però aplicada cap a polítiques públiques i accions socials. Demanarem obligatòriament com a mínim 5 parts.

 

  1. Part 1: Metodològica: Presentació de l’equip i distribució de tasques - Presentació de fons d’informació utilitzades i justificacions.
  2. Part 2: Context i conflicte: Presentació del tema/problema/conflicte i contextualització (situar el tema dins d’un procés). El conflicte/tema triat ha de ser obert,  amb un enfocament concret, amb preguntes i problemes concrets. 
  3. Part 3: Marc teòric polític i conceptual: Llistat de conceptes claus i seves relacions. Llistat de temes normatius que podem extreure de cada tema/problema?
  4. Part 4: Identificació debats públics que ha generat el tema/problema identificat: a) Identificar les diferents interpretacions s’han generat en torn al tema/problema, els principals debats, així com les solucions polítiques que es plategin o es poden plantejar de forma pragmàtica. b) Quines tradicions normatives, debats teòrics en torn a la ciutadania i la diversitat  ens poden ajudar? Consell: Cada estudiant pot ocupar-se d’una interpretació o argument a desenvolupar, per exemple.
  5. Part 5: Conclusions i Debats: Unes conclusions enfocades vinculant ciutadania i diversitat. Molt important ja que seran preguntes per escrit avaluable final. Plantejar preguntes obertes i temes de discussió concrets. Intenteu plantejar preguntes que contribueixin a omplir un buit dins del debat actual que heu detectat. Alguna perspectiva o enfocament que heu trobat a faltar.  Plantegeu vies de resposta vosaltres mateixos (plantejar una pregunta que no podeu vosaltres contestar no és recomanable)

 

Com valorarem la presentació?

  • La capacitat de gestionar el temps formarà part de l’avaluació (!) 
  • La capacitat innovadora del grup d’estudiants, metodologia clara de preparació, utilització eines de suport d’informació.
  • La claredat expositiva, la coherència entre les parts i la capacitat de convicció. Us de informació adequada.
  • La capacitat d’identificar debats normatius teòrics polítics.
  • La capacitat d’enfocar els arguments cap a la perspectiva de la ciutadania, la immigració i la diversitat.
  • La capacitat argumentativa i expositiva oral.
  • La capacitat de promoure un debat clar i generador preguntes, ben justificat.
  • La capacitat de identificar buits dintre dels debats identificats que mereixin una exploració teòrica política
  • La capacitat de fer propostes polítiques de solució clares, creïbles i pragmàtiques.
  • Capacitat critica i de contestar a preguntes dins del debat.

 

Classe 1

17 Abril

Presentació del curs.  La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania

Organització grups per els 15 debats

Classe 2

24 Abril

 

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

Grup 1

Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure dels dos documentals de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

Grup 2

Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Què fan? Què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

Classe 3

8 Maig

Super-diversitat, discriminacions, representativitat i participació en els estudis de ciutadania i immigració

     Grup 3

Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

     Grup 4

Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

Classe 4

15 Maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Re-visitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

Grup 5

Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quines tensions normatives identifiqueu?

Grup 6

La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

Classe 5

22 Maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

Grup 7

Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrtics orienten els debats actuals?

Grup 8

El vincle entre discursos anti-immigrants i euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Classe 6

5 Juny

 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

Grup 9

Les politiques multiculturals : indicadors i debat normatius entorn les seves aplicacions

Grup 10

Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor i en contra.

Classe 7

12 Juny

 

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a recurs i oportunitat. Segones generacions d’immigrants i polítiques d’inclusió

Grup 11

Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, Quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Grup 12

Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

Avaluació

  • Aquesta assignatura combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final
  • L'avaluació continuada tindrà en compte la participació activa a classe (10%) i a un Fòrum de debat que obrirem al Campus Global (10%), la presentació de cas per debatre, que serà una avaluació personal (30%). 
  • Nota: es recorda que la assitència es obligatoria

 

L'avaluació final consistirà en dues proves escrites 

 

  • Un Examen final (40%) de una pregunta d'una llista de un màxim de 5 preguntes que seran anunciades amb anterioritat i acordades entre tots. El dia de l’examen, mitjançant un procediment de loteria, escollirem la pregunta. L'extensió màxima de la pregunta serà de dos folis (doble cara). Es valorarà la coherència, l'estructura (introducció, desenvolupament, conclusions) i l’argumentació, l’ús de lectures del curs i pròpies, capacitat de generar arguments propis. És de gran rellevància la forma en com l’alumnat combina la descripció i la crítica. També es donarà valor a l'ortografia, la redacció i l'estil.                                                          
  • Una prova test (10%) de 10 preguntes, relacionades directament amb els debats a classe. Aquesta prova té l'objectiu de comprovar la comprensió dels debats a classe. Les respostes errònies restaran un punt, les no respostes restaran 0,5. Les correctes es valoraran 1 punts.
  • Es farà mitjana únicament si l’estudiant supera l’examen.
  • Durant l’examen escrit, el full entregat en blanc constarà com No Presentat.

 

Recuperació de l’assignatura: Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.  En aquest cas, l’estudiant s’examinarà d’un nou examen, conservant-se-li la nota de les activitats d’avaluació continuada. La nota d’avaluació continuada no és recuperable.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Ricardo Zapata Barrero
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

“An attitude of moral indifference has no connection

with scientific ‘objectivity.’” (Weber, 1905)

 

 “If there were only one truth, you couldn’t paint a hundred

canvases on the same theme” (Picasso, 1966)

 

 “The decision to interpret or not to interpret is not an option

open to human beings” (Ball, 1995)

 

Aquesta assignatura té com objectiu introduïr a l’alumne en l’anàlisi dels principals reptes normatius que les dinàmiques de diversitat relacionades amb la immigració planteja al concepte de ciutadania. Com a premissa introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per desenvolupar perspectiva crítica.  En primer lloc introduirem les diferents tradicions teòriques al concepte de ciutadania (liberal, comunitarista i republicana) en perspectiva històrica que permeti entendre la seva vinculació amb la nacionalitat i l’Estat, els drets i deures, la identitat i l’espai públic. També introduirem la semàntica del concepte de diversitat aplicat a la immigració, i els diferents eixos del debats actuals. Una vegada disposem d’una marc general d’anàlisis de la categoria de ciutadania i de diversitat, seguirem una perspectiva més pràctica, abordant diferents marcs d’anàlisi teòric polític on el vincle entre ciutadania i diversitat es veurà confrontat amb diferents qüestions de l’agenda política i social.  Tenim plantejades 6 classes magistrals i 12 debats teòrics polítics aplicats que els mateixos estudiants prepararan entre ells i exposaran a classe.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses' que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Resultats de l'aprenentatge

  • Entendre els processos de canvi i dinàmiques de la diversitat
  • Conèixer el marc teòric i analític de les teories normatives sobre ciutadania
  • Relacionar marc teòric amb fonaments bàsics polítiques de diversitat
  • Comprendre la complexitat dels debats actuals i els actors implicats entorn de la gestió de la diversitat
  • Conèixer els instruments d'anàlisi disponibles i les polítiques que es plantegen

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities

 

Continguts

Classe 1. 17 Abril

Presentació del curs. La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania.

 

Descripció: Aquesta classe serà introductòria. Té com objectiu emmarcar la perspectiva i el contingut del curs. En primer lloc, introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per potenciar perspectiva crítica. També l’anàlisi normatiu en abordar temes pràctics. Desprès es presentaran les dues categories bàsiques del curs. La categoria de Ciutadania i la categoria de Diversitat, i ens endinsarem als estudis migratoris. Parlarem de la semàntica de la categoria de la diversitat i introduirem la categoria de ciutadania en la seva perspectiva històrica.

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2015) ‘Theorizing and Analyzing Citizenship in Multicultural Societies’, The Sociological Quarterly, 56(4): 591–606.
  • Bosniak, L. (2006) The Citizen and the Alien: Dilemmas in Contemporary Membership. Princeton: Princeton University Press.
  • Castles, S. y Davidson, A. (2000) Citizenship and Migration, Londres: MacMillan
  • Isin, E.F. i B.S. Turner (2002) Handbook of Citizenship Studies. London: Sage
  • Vertovec, S. (2015). Routledge international handbook of diversity studies. New York: Routledge
  • Wellman, C. H., "Immigration", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2020 Edition), Edward N. Zalta (ed.), see here free
  • Zapata-Barrero, R. (ed.) (2009) Citizenship policies in the age of diversity Bcn: Cidob Foundation
  • Zapata-Barrero, R. (2003) "La ciudadanía en contextos de multiculturalidad", Revista Anales: Cátedra Francisco Suárez (Monográfico Ciudadanía e inmigración), nº 37; 173-199
  • Zapata-Barrero, R. (2018) “Applied political theory and qualitative research in migration studies” in Qualitative Research in European Migration Studies, edited by Ricard Zapata-Barrero and Evren Yalaz, Amsterdam: Springer - Research Series.  (download free)

 

Classe 2. 24Abril

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

 

Descripció: Discutirem les diferents tradicions de ciutadania dins de les teories democràtiques: el paradigma liberal, comunitarista i republicà de la ciutadania. Introduirem les principals distincions analítiques que ens permeten identificar problemes i conflictes com ciutadania passiva i activa, ciutadania de primer i de segon nivell.

Discutirem en nacionalisme metodològic com a problema per la expansió semàntica de la ciutadania. Debatrem després com cada aproximació teòrica fonamenta diferents arguments que ens poden ajudar a interpretar les reivindicacions ciutadanes d'avui en dia, amb especial èmfasi als moviments socials immigrants.  Finalment acabarem introduint els diferents marc teòrics que orienten debats actuals> ciutadania urbana, ciutadania multinivell, ciutadania diferenciada, ciutadania cosmopolita, ciutadania postnacional, etc.

 

Cas per debatre 1:  Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure del documental de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

  • Visualitzar obligatòriament: TV3 30 minuts, Plegar la manta. Desembre 2017. link  (35 minuts)  (Es demana que tothom ho visualitzi a casa)

 

Pot ajudar:

  • Youtube, Mentiras sobre los manteros. February 2016. link
  • Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona. September 2015.  link

 

Cas per debatre 2:  Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Per què els immigrants s’associen? Què fan i què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

  • Explorar obligatòriament:  Explorar unes quatre o cinc webs d’associacions d’immigrants de diferent nacionalitat i feu una comparació. Extrèieu temes de debat normatiu a partir de la comparació. Intenteu fer entrevista a algun dels seus membres. Què fan? Què reivindiquen? Com solucionar seus problemas?

 

Pot ajudar

  • Aparicio, R. y Tornos, A. (2010) Las asociaciones de inmigrantes en españa link
  • Martín Pérez, A. (2004). Las asociaciones de inmigrantes en el debate sobre las nuevas formas de participación política y de ciudadanía: reflexiones sobre algunas experiencias en España. Revista Migraciones, 15, 113-143 link

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2000) “Citizenship and Immigration: A Current Review”, Journal of International Migration and integration 1:9-37.
  • Global citizenship observatory, link
  • Isin, E. (2002) Being Political: Genealogies of Citizenship. Minneapolis. USA: University of Minnesota Press.
  • Joppke, C. (2011). Citizenship and immigration. Cambridge: Polity.
  • Leydet, D., "Citizenship", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2017 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2017/entries/citizenship/>.
  • Marshall, T.H. (1998) Ciudadanía y clase social. Madrid. Alianza Editorial, 13-50
  • Bendix, R. (1974) Cap. 3.- "Transformaciones experimentadas por las sociedades de Europa Occidental, a partir del   Siglo XVIII", en Estado nacional y ciudadanía. Buenos Aires: Amorrortu. (pp. 61-104).
  • Putnam, R. D. (2007) “E Pluribus Unum Diversity and Community in the Twenty-first Century”, Scandinavian Political Studies, Vol. 30 – No. 2, 2007
  • Stevenson, N., ed., 2001. Culture and citizenship. London: Sage.
  • Vertovec, S., ed., 2014. Migration and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.
  • Zapata-Barrero, R. (2011) (ed.) Spheres of diversities: from concept to policy, Barcelona: Cidob (with A. Van Ewijk)
  • Zapata-Barrero, R. (2011)“Inmigración y Diversidad”, Claves de la razón práctica, nº 219, enero-febrero; 36-39
  • Zapata-Barrero, R. (2013) Diversity management in Spain: new dimensions, new challenges (Manchester University Press)
  • Zapata-Barrero, R. and Triandafyllidou, A. (eds) (2012) Addressing tolerance and diversity discourses in Europe. Bcn: Fundació CIDOB

 

 

Classe 3, 8 Maig

Super-diversitat, Discriminacions, Representativitat i Participació en els estudis de ciutadania i immigració

 

Descripció. El tema de les discriminacions son fonamentals en els debats sobre la ciutadania i la immigració, especialment en un entorn de super-diversitat. L’objectiu de la sessió serà distingir analíticament diferents dimensions de diversitat i de discriminacions, i introduir els debats sobre la representativitat i la participació.  Debatrem el marc teòric nomenat “diversitat gap” (la bretxa de la diversitat) i ens centrarem en varis sectors: la administració pública, la política, la escola i els partits polítics. Ampliarem els arguments en torn a la representativitat dels immigrants en els partits polítics.

 

Cas per debatre 3: Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

 

Visualitzar obligatòriament. Vídeo Entrevistes al Campus Global

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 4: Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

 

Consultar obligatòriament: Analitzar al Parlament de Catalunya. Composició de persones d’origen immigrant. Comparar i extreure arguments. Analitzar Programes electorals dels partits en darrera campanya de Catalunya. Quines activitats, narratives en torn a la immigració i la diversitat?

 

Pot ajudar:

 

Lectures recomanades:

  • Bloemraad,  I. &  Schönwälder, K. (2013) “Immigrant and Ethnic Minority Representation in Europe: Conceptual Challenges and Theoretical Approaches.” West European Politics 36(3): 564-79.

         Bird, K., Saalfeld, T. And Wüst, A. (Eds. 2010) The Political Representation of Immigrants and Minorities. London: Routledge.

         Ericson, D. F., (Ed. 2011) The Politics Of Inclusion And Exclusion: Identity Politics In Twenty-First Century America. New York: Routledge

         Mollenkopf, J., and Hochschild, J. (2010) “Immigrant Political Incorporation: Comparing Success In The United States And Western Europe.” Ethnic & Racial Studies 33 (1): 19–38

  • Zapata-Barrero, R. and Gropas, R. (2012) “Active Immigrants In Multicultural Contexts: Democratic Challenges In Europe.” In European Multiculturalism(S): Cultural, Religious and Ethnic Challenges, Edited By A. Triandafyllidou, T. Modood, and N. Meer, 167-191. Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Zapata-Barrero, R.; Dähnke, I. and Markard, L.  (eds.) (Special issue) (2017) Immigrant Incorporation in Political Parties: Exploring the Diversity Gap in Ethnic and Racial Studies, Vol. 40, Issue 5, April
  • Zapata-Barrero, R. (2009) Fundamentos de los discursos políticos en torno a la inmigración Madrid: Trotta 

 

 

Classe 4, 15 de maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Revisitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

 

Descripció. L’arribada d’immigrants provoca nous debats en torn a la ciutadania clàssica en base a una identitat nacional. Tractarem els debats sobre ciutadania transnacional i sobre ciutadania cosmopolita. També problematitzarem normativament la categoria de cohesió i de solidaritat. L’enfocament que seguirem serà epistemològic. Es a dir, com la interpretació d’aquest nous processos de diversitat i nous debats normatius inviten a repensar la forma en com produïm coneixement per a enfocar polítiques publiques. Introduirem de nou el debat sobre nacionalisme metodològic. Repassarem críticament els marcs interpretatius de majoria ciutadana i minoria immigrant, unió i diversitat, i la diferenciació entre immigrant i ciutadà. Argumentarem como aquests tres marcs s’han de replantejar si no volem que les polítiques que fem en lloc de solucionar problemes, es converteixin elles mateixes en productores de més dificultats.

 

Cas per debatre 5: Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quin tensions normatives identifiqueu?

 

Consultar obligatòriament: Analitzar les polítiques de Barcelona i de la Generalitat: Barcelona, ciutat Refugi linkPersones  Refugiades: link

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 6: La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

 

Lectura obligatòria

 

Pot ajudar:

  • Burns, J., Hull, G., Lefko-Everett, K., & Njozela, L. (2018). Defining social cohesion (AFD Research Papers Series, No. 2018-72). https://www.afd.fr/en/defining-social-cohesion
  • Lægaard, S. (2010) Immigration, social cohesion, and naturalization”, Ethnicities, 10 (4): 452-469
  • Manuscript Zapata-Barrero (2021) “cohesion”, in Eds. Concepts in Migration Studies, London: Routledge [demanar-me el manuscript)
  • Portes, A., and Vickstrom, E. (2011) “Diversity, Social Capital, and Cohesion”, Annual Review of Sociology, 37, 461-479.

 

Lectures recomanades:

  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2015) The Political Sources of Solidarity in Diverse Societies. Robert Schuman Centre for Advanced Studies,Working Papers 73.  link
  • Beck, U. and Sznaider, N. (2010) “Unpacking Cosmopolitanism for the Social Sciences: A Research Agenda” British Journal of Sociology 57(1): 1–23. 56
  • Boccagni, P. (2014) “(Super)diversity and the migration–social work nexus: A new lens on the field of access and inclusion?” Ethnic and Racial Studies 38 (4): 608–20.
  • Kymlicka, W. (2016) ‘Solidarity in Diverse Societies: Beyond Neoliberal multiculturalism and welfare chauvinism’, Comparative Migration Studies, 3 (17): 2-19.
  • Levitt, P. and Nadya Jaworsky, B. (2007) “Transnational Migration Studies: Past Developments and Future Trends” Annual Review of Sociology 33 (1): 129-156.
  • Magazzini, T. (2017) “Making the most of super-diversity: notes on the potential of a new approach”  Policy and Politics 45 (4): 527-545.
  • Schiller, N. G. and Irving, A. (2017) Whose cosmopolitanism?: Critical perspectives, relationalities and discontents. New York: Berghahn Books.
  • Vertovec, S. (2007)  “Super-diversity and its implications”,  Ethnic and Racial Studies Vol. 30 No. 6 November 2007 pp. 1024_1054
  • Waldron, J. (2000) “What is Cosmopolitan?”,  Journal of Political Philosophy 8 (2): 227-243.
  • Zapata-Barrero, R. (2019) "Guest Editorial: "Methodological interculturalism: breaking down epistemological barriers around diversity management", Ethnic and Racial Studies, 42:3, 346-3

 

Classe 5. 22 de maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

 

Descripció: La identitat i la ciutadania europees han estat un dels pilars basics del projecte polític de la UE. Repassarem els objectius centrals de la UE basat en la ciutadania europea i els factors actuals que limiten la seva realització. Les lectures contradictòries que té el lema de la “Unió dins de la Diversitat”,  les dificultats de  mobilitat interna, la desatenció de la realitat de la immigració en el procés de construcció Europea, els discursos xenòfobs i Euroescèptics, entre altres, seran objecte de discussió. La pregunta que ens platejarem és si podem “reiniciar” un procés de construcció de ciutadania Europea amb paràmetres de diversitat.

 

Cas per debatre 7: Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrics orienten els debats actuals?

Llegir obligatòriament:

 

Cas per debatre 8:  El vincle entre discursos anti-immigrants i Euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Llegir obligatòriament

 

 

 

Pot ajudar

Brack, B.  and Startin, N.  (2015) Introduction: Euroscepticism, from the margins to the mainstream,  International Political Science Review 36(3):239-249

 

Lectures recomanades

Benton, M. and Petrovic, M. (2013) How free is free movement? Dynamics and drivers of mobility within the European Union Dynamics and drivers of mobility, Brussels: Migration Policy Institute Europe.

Currie, D. S. (2013) Migration, Work and Citizenship in the Enlarged European Union. Farnham: Ashgate Publishing.

Collett, E. (2012) The Integration Need of Mobile EU Citizens: Impediments and Opportunities. Brussels: MPI Europe. link

Favell, A. (2011) Eurostars and Eurocities: Free Movement and Mobility in an Integrating Europe. Oxford: Blackwell Publishing.

Favell, A.  (2014) Preface and Chapter 1: Introduction: Immigration, migration and Free Movement in the making of Europe, in Immigration, Integration and Mobility: New Agendas in Migration Studies. Colchester: ECPR Press; pp. ix-20

Lewis, R. (2014). The 'Death' of State Multiculturalism: examining political discourse in post-2010 Europe. In R. Blake, and N. Walthrust-Jones (Eds.) Identities and Borders: Interculturalism, the construction of identity (pp. 3-19). Oxford: Inter-Disciplinary Press.

Pinxten, R., Cornelis, M. & Rubinstein, R. (2007). European Identity: Diversity in Union, International Journal of Public Administration, 30(6/7), 687–698.

Zapata-Barrero, R. (2016) Exploring the contours of a EU in-mobility theory: an opportunity-based approach to EU citizenship and the need of a EU «culture of mobility»Revista Española de Ciencia Política, nº 41, 13-38.

Zapata-Barrero, R. (2019) “Rebooting European Identity: intercultural citizenship for building the future of a Diverse Europe” Journal of Contemporary European Studies

 

Classe 6. 5 de juny 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

 

Descripció: En aquesta sessió plantejarem els discursos polítics que s’han produït com a conseqüència de la crisi del multiculturalisme. Tractarem el context desfavorable per la narrativa multicultural i el debat en torn a una nova era post-multicultural. Ens endinsarem en el debat  que reclama un retorn a polítiques nacionals i de ciutadania, un retorn a un civisme basat en els deures i l’assimilació. Debatrem les polítiques de ciutadania al voltant de tests. Ens interessa enfocar el reptes normatius que planteja aquestes polítiques en les teories de ciutadania.

 

Cas per debatre 9:  Les polítiques multiculturals: indicadors i debats normatius  entorn les seves aplicacions.

 

Consultar obligatòriament

·         Multiculturalism Policy Index: Immigrant Minority ... - Queen's University

 

Pot ajudar:

  • Vertovec, S. (2010) ‘Towards Post-multiculturalism? Changing communities, conditions and contexts of diversity’, International Social Science Journal, 61(199): 83-95.
  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2013) ‘Is There Really a Retreat from Multiculturalism Policies? New evidence from the multiculturalism policy index’, Comparative European Politics, 11(5): 577-98.  link

 

Cas per debatre 10: Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor  i en contra.

Consultar obligatòriament, analtzar i extreure conclusions i debats normatius:

·         Real Decreto 1004/2015, de 6 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento por el que se regula el procedimiento para la adquisición de la nacionalidad española por residencia. link

·         Test de Nacionalidad Española para acreditar la integración del ciudadano extranjero. Examen de Nacionalidad. Test de Españolidad. link

 

Pot ajudar:

Meer, N., Mouritsen, P., Faas, D., & de Witte, N. (2015). Examining ‘Postmulticultural’ and Civic Turns in the Netherlands, Britain, Germany, and Denmark, American Behavioural Scientist.

 

 

Lectures recomanades

 

Banting, K. & Kymlicka, W. (2014). Is there really a retreat from multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index. Comparative European Politics, 1-22.

Bauböck, R., & Joppke, C. (Eds.). (2010). How liberal are citizenship tests? (EUI Working Paper RSCAS 2010/41). Florence, Italy: Robert Schuman Centre for Advanced Studies, EUDO Citizenship Observatory, European University Institute.

Goodman, S. W. (2010). Integration requirements for integration's sake? Identifying, categorising and comparing civic integration policies. Journal of ethnic and migration studies, 36(5), 753-772.

Jacobs, D. & Rea, A. (2007). The End of National Models? Integration Courses and Citizenship Trajectories in Europe. International Journal on Multicultural Societies (Unesco), 9 (2), 264-283.

Joppke, C. (2007). Beyond national models: Civic integration policies for immigrants in Western Europe. West European Politics, 30(1), 1-22.

Levy, J.T. (2000) The Multiculturalism of Fear. Oxford: Oxford University Press.

Michalowski, I. (2011). Required to assimilate? The content of citizenship tests in five countries. Citizenship Studies, 15 (6-7), 749-768.

Mouritsen, P. (2008). Political responses to cultural conflict: Reflections on the ambiguities of the civic turn. In P. Mouritsen & K. E. Jørgensen (Eds.), Constituting communities: Political solutions to cultural conflict (pp. 1-30). Basingstoke, England: Palgrave Macmillan.

Mouritsen, P. (2011). Beyond post-national citizenship. Access, consequence, conditionality. In A. Triandafyllidou, T. Modood, & N. Meer (Eds.), European multiculturalisms: Cultural, religious and ethnic challenges (pp. 88-115). Edinburgh, Scotland: Edinburgh University Press.   

Mouritsen, P. (2013) ‘The Resilience of Citizenship Traditions: Civic integration in Germany, Great Britain and Denmark’, Ethnicities, 13(1): 86-109..

Mouritzen, P. (2009) ‘The Culture of Citizenship: A Reflection on Civic Integration in Europe’, in R. Zapata-Barrero  (ed.), Citizenship Policies in the Age of Diversity: Europe at the Crossroads. Barcelona: CIDOB Edicions. pp. 23-35.

Murphy, M. (2012) Multiculturalism: A Critical Introduction. London and New York: Routledge.

Strik T, A. Böcker, M. Luiten, and R. van Oers (2010). Synthesis Report Integration and Naturalisation Tests. The New Way to European Citizenship. Nijmegen: Centre for Migration Law, Radboud University.

van Oers, R. (2010). Citizenship Tests in the Netherlands, Germany and the UK. In Ricky van Oers, Eva Ersbøll & Dora Kostakopoulou (Eds.), A Re-definition of Belonging? Language and Integration Tests in Europe (Vol. 20, pp. 51-105). Leiden, Boston: Martinus Nijhoff Publishers.

Zapata-Barrero, R. (2009) “Re-definition or consolidation?: Citizenship rhetoric in Europe” in (ed.) Citizenship policies in the age of diversity. Europe at the crossroads. Barcelona: CIDOB.

 

 

Classe 7. 12 de juny

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a un recurs i una oportunitat

 

Descripció: La interculturalitat és un nou enfocament que es troba al centre dels debats europeus, influenciant als governs locals a reconsiderar seves polítiques de diversitat. En la primera part d’aquesta sessió treballarem aquesta proposta i discutirem les seves propietats com a eina de foment d’una nova categoria de ciutadania intercultural vinculada a la ciutat. També ens interessa diferenciar analíticament dos concepcions de la diversitat: la diversitat com a conflicte i la diversitat com a avantatge i recurs.

Després entrarem en el debat sobre la ciutadania cultural. La cultura és vista com un canal per a la inclusió de la diversitat, i la política cultural exerceix la funció de reforçar la ciutadania. Seguirem dos passos. En primer lloc, en la revisió de la literatura recent identificarem dos factors que promouen la ciutadania cultural: els factors democràtic / d'igualtat i els d'identitat / nacionalitat. En segon lloc, vincularem la pluralitat de tradicions de ciutadania (la liberal, la comunitarista i la republicana) per proposar diferents models de ciutadania cultural. Aquest punt de vista està a la base dels diferents enfocaments de les polítiques culturals que aspiren reforçar la ciutadania cultural en contextos de diversitat.

 

Cas per debatre 11:  Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Consultar eines i ciutats que proporciona web següent i extreure debats i conclusions normatives

 

Cas per debatre 12:  Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

 

Consultar, analitzar i extreure temes debats normatius de la documentació següent

 

Pot ajudar:

Cas per debatre 13:  Espais de promoció de Cultures a Barcelona: Què fan? Quins enfocaments normatius en podem extreure? Quins arguments teòrics en clau de ciutadania i diversitat en podem inferir?

 

Consultar activitats i extreue fonaments normatius i temes de debat de les dues activitats següents:  Espai Avinyò link   i   Xarxa 9Barris acull  link

 

Pot ajudar:

Zapata-Barrero, R. (2019) "Ciudadanía cultural, interculturalidad, espacio público y políticas de inclusión: una propuesta para jóvenes de barrios diversos". en S. Ripol Carulla (coord.) Jornadas sobre Derecho, migración y empresa. Barcelona: Marcial Pons; 409-430.

 

Cas per debatre 14: Bandes ètniques i joves: Què fan? Quins arguments teòrics els criminalitzen? Quines polítiques en clau de ciutadania es poden proposar?

 

Llegir i analitzar següents documents:

 

Lectures addicionals

Bouchard, G. (2011) “What is interculturalism”, McGill Law Journal / Revue de droit de McGill, vol. 56, n° 2,; 435-468.

Cantle, T.  (2012) Interculturalism: The New Era of Cohesion and Diversity, London: Palgrave

Gundara, J.S. and Jacobs, S. (2000) (eds) Intercultural Europe: Diversity and Social Policy. Aldershot: Ashgate.

Kymlicka, W. (2003) Multicultural states and intercultural citizens Theory and Research in Education, 2003.

Levrau, F., & Loobuyck, P. (2013). Should interculturalism replace multiculturalism? Ethical Perspectives, 20, 605-630.

Meer, N. and Modood, M. (2011): “How does Interculturalism Contrast with Multiculturalism?”, Journal of Intercultural Studies, Vol. 33, n. 2; pp. 175-196

Meer, T. Modood and R. Zapata-Barrero (eds.), Multiculturalism and Interculturalism: Debating the Dividing Lines. Edinburgh: Edinburgh University Press

Sze, F. &  Powell, D. (2004) (eds) Interculturalism: Exloring Critical Issues. Oxford: Interdisciplinary Press.

          Taylor, Ch. (2012) “Interculturalism or multiculturalism?”, Philosophy and Social Criticism, May/June 2012 vol. 38 no. 4-5; 413-423

Wood, P. and Landry. C. (2008) The Intercultural city,  Earthscan. Londres

Wood, Ph. (2015) “¿Nos vemos en la esquina? Moldeando las condiciones para la interacción intercultural en el espacio público urbano”, en R. Zapata-Barrero (ed) Las condiciones de la interculturalidad, Valencia: Tirant Lo Blanch

Zapata-Barrero, R. (2017) ‘Interculturalism in the Post-Multicultural Debate: A defence’, Comparative Migration Studies, 5(14).

Zapata-Barrero, R. (2018) ‘Rejoinder: Multiculturalism and Interculturalism: Alongside but separate’, Comparative Migration Studies, 6(20).

 Angelo, Mario d’ (2001) Cultural Policies in Europe: Local Issues, Council of Europe Publishing, Strasbourg

Aparicio, R., Portes, A (2014). Crecer en España. La integración de los hijos de inmigrantes. Fundació La Caixa, Colección Estudios Sociales

Baeker, G. (2002)  “Sharpening the Lens: Recent Research on Cultural Policy, Cultural Diversity, and Social Cohesion”. Canadian Journal of Communication, Vol. 27, nº 2, p. 179-196..

Bennett, T. (2001) “Differing diversities: transversal Study on the theme of cultural policy and cultural diversity”. Council of Europe. Strasbrourg. link

Bianchini, Fr., Parkinson, M., eds,  Cultural policy and urban regereration.The West European experience, Manchester, Manchester U.P.

Bloomfield, J. and Bianchini, F. (2001) “Cultural citizenship and urban governance in Western Europa”, in N. Stevenson (ed.) Culture and Citizenship, London: Sage; chap. 7; 99-123

Brecknock, R. (2006) More Than Just a Bridge: Planning and Designing Culturally. Bournes Green: Comedia

Rosaldo, R. (1999) “Cultural Citizenship, Inequality, and Multiculturalism”, in R. D. Torres, L. Mirón & J. X. Inda (Eds), Race, Identity, and Citizenship: A Reader. Oxford, UK & Malden, Mass., Blackwell Publishers; pp. 253-61.

Schneider, Jens (2016). First/Second Generation Immigrants. NESET II ad hoc question No. 4/2016.

Stanley, D. (2005) “The three faces of culture: Why culture is a strategic good requiring government policy attention”. En C. Andrew, M. Graettinger, S. Jeannette & W. Straw (Eds.). Accounting for Culture: Thinking Through Cultural Citizenship. Ottawa: University of Ottawa Press; pp. 21-31.

Zapata-barrero, R.  (2016) La ciudadanía cultural como enfoque para políticas de inclusión. Una propuesta para jóvenes del barrio Barcelonés del Raval. Barcelona: GRITIM-UPF Policy Series, no. 4  http://hdl.handle.net/10230/25592

Zapata-Barrero, R. (2014) "The limits to shaping diversity as public culture: Permanent festivities in Barcelona" Cities: The international Journal of Urban Policy and Planning, 37, 66-72.

Metodologia docent

Aquesta assignatura consta de 6 sessions magistrals i 12 debats preparats per un equip de 3 estudiants.  Els debats tindran lloc a la segona part de la classe, desprès d’una primera part de classe magistral. Per planificar els debats, organitzarem el primer dia els 12 equips. La presentació haurà de ser en power point que s’entregarà al final del debat i serà avaluable. Haurà de constar obligatòriament la distribució de tasques per cada estudiant. Una vegada tenim els 12 equips, aquells estudiants que no poden fer presentació presencial, preparant en un equip de tres un video-debat amb les mateixes condicions, i es penjara el video al Campus Global amb un Forum de debat on els alumnes que han preparat video podrán animar. El video-debat tindra duració d’una semana des de la data que es pengi el video (sempre dins del peridode del curs).  El tema del video-debat será a proposta dels alumnes i amb supervisio del profesor. Es determinará els grups que facin video-debat també fins a la segona setmana de curs.

 

Nota prèvia de les presentacions:

Cas per debatre: equip de 3 estudiants: La preparació màxima 20 mns i 10 mns per debat (total: 30 mns)

 

Com organitzar els debats?

  • Tot debat es fruit d’una recerca en equip. Es prega llegir bé les preguntes i utilitzar inicialmente les Fons d’informació proporcionades.
  • Per cada cas hem donat una primera orientació de documents i suggerim ja unes primeres preguntes-guia, però s’invita als estudiants que facin una recerca prèvia de documents que utilitzaran i plategin preguntes ben enfocades i justificades. Aquests documents poden ser acadèmics, institucionals i mediàtics, escrits, numèrics i/o visuals. Es premiarà la originalitat, innovació.
  • Per a una bona preparación, es recoman afer una tutoría on-line previa per enfocar la presentació i la distribució de temps/estudiants (sota cita previa).
  • L’objectiu dels debats es extreure les categories bàsiques dels temes i problemes que s’aborden, identificar els principals debats normatius que es segueixen i explorar vies d’anàlisi teòric polític aplicat amb un enfocament de ciutadania, seguint el marc general del curs

 

Quina Estructura de les presentacions recomanem?

Seguirem una estructura que combini reflexió teòrica política però aplicada cap a polítiques públiques i accions socials. Demanarem obligatòriament com a mínim 5 parts.

 

  1. Part 1: Metodològica: Presentació de l’equip i distribució de tasques - Presentació de fons d’informació utilitzades i justificacions.
  2. Part 2: Context i conflicte: Presentació del tema/problema/conflicte i contextualització (situar el tema dins d’un procés). El conflicte/tema triat ha de ser obert,  amb un enfocament concret, amb preguntes i problemes concrets. 
  3. Part 3: Marc teòric polític i conceptual: Llistat de conceptes claus i seves relacions. Llistat de temes normatius que podem extreure de cada tema/problema?
  4. Part 4: Identificació debats públics que ha generat el tema/problema identificat: a) Identificar les diferents interpretacions s’han generat en torn al tema/problema, els principals debats, així com les solucions polítiques que es plategin o es poden plantejar de forma pragmàtica. b) Quines tradicions normatives, debats teòrics en torn a la ciutadania i la diversitat  ens poden ajudar? Consell: Cada estudiant pot ocupar-se d’una interpretació o argument a desenvolupar, per exemple.
  5. Part 5: Conclusions i Debats: Unes conclusions enfocades vinculant ciutadania i diversitat. Molt important ja que seran preguntes per escrit avaluable final. Plantejar preguntes obertes i temes de discussió concrets. Intenteu plantejar preguntes que contribueixin a omplir un buit dins del debat actual que heu detectat. Alguna perspectiva o enfocament que heu trobat a faltar.  Plantegeu vies de resposta vosaltres mateixos (plantejar una pregunta que no podeu vosaltres contestar no és recomanable)

 

Com valorarem la presentació?

  • La capacitat de gestionar el temps formarà part de l’avaluació (!) 
  • La capacitat innovadora del grup d’estudiants, metodologia clara de preparació, utilització eines de suport d’informació.
  • La claredat expositiva, la coherència entre les parts i la capacitat de convicció. Us de informació adequada.
  • La capacitat d’identificar debats normatius teòrics polítics.
  • La capacitat d’enfocar els arguments cap a la perspectiva de la ciutadania, la immigració i la diversitat.
  • La capacitat argumentativa i expositiva oral.
  • La capacitat de promoure un debat clar i generador preguntes, ben justificat.
  • La capacitat de identificar buits dintre dels debats identificats que mereixin una exploració teòrica política
  • La capacitat de fer propostes polítiques de solució clares, creïbles i pragmàtiques.
  • Capacitat critica i de contestar a preguntes dins del debat.

 

Classe 1

17 Abril

Presentació del curs.  La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania

Organització grups per els 15 debats

Classe 2

24 Abril

 

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

Grup 1

Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure dels dos documentals de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

Grup 2

Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Què fan? Què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

Classe 3

8 Maig

Super-diversitat, discriminacions, representativitat i participació en els estudis de ciutadania i immigració

     Grup 3

Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

     Grup 4

Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

Classe 4

15 Maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Re-visitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

Grup 5

Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quines tensions normatives identifiqueu?

Grup 6

La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

Classe 5

22 Maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

Grup 7

Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrtics orienten els debats actuals?

Grup 8

El vincle entre discursos anti-immigrants i euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Classe 6

5 Juny

 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

Grup 9

Les politiques multiculturals : indicadors i debat normatius entorn les seves aplicacions

Grup 10

Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor i en contra.

Classe 7

12 Juny

 

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a recurs i oportunitat. Segones generacions d’immigrants i polítiques d’inclusió

Grup 11

Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, Quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Grup 12

Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

Avaluació

  • Aquesta assignatura combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final
  • L'avaluació continuada tindrà en compte la participació activa a classe (10%) i a un Fòrum de debat que obrirem al Campus Global (10%), la presentació de cas per debatre, que serà una avaluació personal (30%). 
  • Nota: es recorda que la assitència es obligatoria

 

L'avaluació final consistirà en dues proves escrites 

 

  • Un Examen final (40%) de una pregunta d'una llista de un màxim de 5 preguntes que seran anunciades amb anterioritat i acordades entre tots. El dia de l’examen, mitjançant un procediment de loteria, escollirem la pregunta. L'extensió màxima de la pregunta serà de dos folis (doble cara). Es valorarà la coherència, l'estructura (introducció, desenvolupament, conclusions) i l’argumentació, l’ús de lectures del curs i pròpies, capacitat de generar arguments propis. És de gran rellevància la forma en com l’alumnat combina la descripció i la crítica. També es donarà valor a l'ortografia, la redacció i l'estil.                                                          
  • Una prova test (10%) de 10 preguntes, relacionades directament amb els debats a classe. Aquesta prova té l'objectiu de comprovar la comprensió dels debats a classe. Les respostes errònies restaran un punt, les no respostes restaran 0,5. Les correctes es valoraran 1 punts.
  • Es farà mitjana únicament si l’estudiant supera l’examen.
  • Durant l’examen escrit, el full entregat en blanc constarà com No Presentat.

 

Recuperació de l’assignatura: Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.  En aquest cas, l’estudiant s’examinarà d’un nou examen, conservant-se-li la nota de les activitats d’avaluació continuada. La nota d’avaluació continuada no és recuperable.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23643 - Ciutadania, Immigració i Diversitat
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Ricardo Zapata Barrero
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

“An attitude of moral indifference has no connection

with scientific ‘objectivity.’” (Weber, 1905)

 

 “If there were only one truth, you couldn’t paint a hundred

canvases on the same theme” (Picasso, 1966)

 

 “The decision to interpret or not to interpret is not an option

open to human beings” (Ball, 1995)

 

Aquesta assignatura té com objectiu introduïr a l’alumne en l’anàlisi dels principals reptes normatius que les dinàmiques de diversitat relacionades amb la immigració planteja al concepte de ciutadania. Com a premissa introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per desenvolupar perspectiva crítica.  En primer lloc introduirem les diferents tradicions teòriques al concepte de ciutadania (liberal, comunitarista i republicana) en perspectiva històrica que permeti entendre la seva vinculació amb la nacionalitat i l’Estat, els drets i deures, la identitat i l’espai públic. També introduirem la semàntica del concepte de diversitat aplicat a la immigració, i els diferents eixos del debats actuals. Una vegada disposem d’una marc general d’anàlisis de la categoria de ciutadania i de diversitat, seguirem una perspectiva més pràctica, abordant diferents marcs d’anàlisi teòric polític on el vincle entre ciutadania i diversitat es veurà confrontat amb diferents qüestions de l’agenda política i social.  Tenim plantejades 6 classes magistrals i 12 debats teòrics polítics aplicats que els mateixos estudiants prepararan entre ells i exposaran a classe.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria d'optatives 'democràcia en societats diverses' que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG6. Habilitats interpersonals.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.

CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.

Resultats de l'aprenentatge

  • Entendre els processos de canvi i dinàmiques de la diversitat
  • Conèixer el marc teòric i analític de les teories normatives sobre ciutadania
  • Relacionar marc teòric amb fonaments bàsics polítiques de diversitat
  • Comprendre la complexitat dels debats actuals i els actors implicats entorn de la gestió de la diversitat
  • Conèixer els instruments d'anàlisi disponibles i les polítiques que es plantegen

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities

 

Continguts

Classe 1. 17 Abril

Presentació del curs. La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania.

 

Descripció: Aquesta classe serà introductòria. Té com objectiu emmarcar la perspectiva i el contingut del curs. En primer lloc, introduirem unes eines metodològiques prèvies sobre l’enfocament aplicat de la teoria política i abordarem qüestions com què significa teoritzar, perquè es important i quins son els principals instruments que disposem. El nacionalisme metodològic serà un dels marcs analítics que ens guiarà per potenciar perspectiva crítica. També l’anàlisi normatiu en abordar temes pràctics. Desprès es presentaran les dues categories bàsiques del curs. La categoria de Ciutadania i la categoria de Diversitat, i ens endinsarem als estudis migratoris. Parlarem de la semàntica de la categoria de la diversitat i introduirem la categoria de ciutadania en la seva perspectiva històrica.

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2015) ‘Theorizing and Analyzing Citizenship in Multicultural Societies’, The Sociological Quarterly, 56(4): 591–606.
  • Bosniak, L. (2006) The Citizen and the Alien: Dilemmas in Contemporary Membership. Princeton: Princeton University Press.
  • Castles, S. y Davidson, A. (2000) Citizenship and Migration, Londres: MacMillan
  • Isin, E.F. i B.S. Turner (2002) Handbook of Citizenship Studies. London: Sage
  • Vertovec, S. (2015). Routledge international handbook of diversity studies. New York: Routledge
  • Wellman, C. H., "Immigration", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2020 Edition), Edward N. Zalta (ed.), see here free
  • Zapata-Barrero, R. (ed.) (2009) Citizenship policies in the age of diversity Bcn: Cidob Foundation
  • Zapata-Barrero, R. (2003) "La ciudadanía en contextos de multiculturalidad", Revista Anales: Cátedra Francisco Suárez (Monográfico Ciudadanía e inmigración), nº 37; 173-199
  • Zapata-Barrero, R. (2018) “Applied political theory and qualitative research in migration studies” in Qualitative Research in European Migration Studies, edited by Ricard Zapata-Barrero and Evren Yalaz, Amsterdam: Springer - Research Series.  (download free)

 

Classe 2. 24Abril

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

 

Descripció: Discutirem les diferents tradicions de ciutadania dins de les teories democràtiques: el paradigma liberal, comunitarista i republicà de la ciutadania. Introduirem les principals distincions analítiques que ens permeten identificar problemes i conflictes com ciutadania passiva i activa, ciutadania de primer i de segon nivell.

Discutirem en nacionalisme metodològic com a problema per la expansió semàntica de la ciutadania. Debatrem després com cada aproximació teòrica fonamenta diferents arguments que ens poden ajudar a interpretar les reivindicacions ciutadanes d'avui en dia, amb especial èmfasi als moviments socials immigrants.  Finalment acabarem introduint els diferents marc teòrics que orienten debats actuals> ciutadania urbana, ciutadania multinivell, ciutadania diferenciada, ciutadania cosmopolita, ciutadania postnacional, etc.

 

Cas per debatre 1:  Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure del documental de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

  • Visualitzar obligatòriament: TV3 30 minuts, Plegar la manta. Desembre 2017. link  (35 minuts)  (Es demana que tothom ho visualitzi a casa)

 

Pot ajudar:

  • Youtube, Mentiras sobre los manteros. February 2016. link
  • Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona. September 2015.  link

 

Cas per debatre 2:  Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Per què els immigrants s’associen? Què fan i què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

  • Explorar obligatòriament:  Explorar unes quatre o cinc webs d’associacions d’immigrants de diferent nacionalitat i feu una comparació. Extrèieu temes de debat normatiu a partir de la comparació. Intenteu fer entrevista a algun dels seus membres. Què fan? Què reivindiquen? Com solucionar seus problemas?

 

Pot ajudar

  • Aparicio, R. y Tornos, A. (2010) Las asociaciones de inmigrantes en españa link
  • Martín Pérez, A. (2004). Las asociaciones de inmigrantes en el debate sobre las nuevas formas de participación política y de ciudadanía: reflexiones sobre algunas experiencias en España. Revista Migraciones, 15, 113-143 link

 

Lectures recomanades

  • Bloemraad, I. (2000) “Citizenship and Immigration: A Current Review”, Journal of International Migration and integration 1:9-37.
  • Global citizenship observatory, link
  • Isin, E. (2002) Being Political: Genealogies of Citizenship. Minneapolis. USA: University of Minnesota Press.
  • Joppke, C. (2011). Citizenship and immigration. Cambridge: Polity.
  • Leydet, D., "Citizenship", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2017 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2017/entries/citizenship/>.
  • Marshall, T.H. (1998) Ciudadanía y clase social. Madrid. Alianza Editorial, 13-50
  • Bendix, R. (1974) Cap. 3.- "Transformaciones experimentadas por las sociedades de Europa Occidental, a partir del   Siglo XVIII", en Estado nacional y ciudadanía. Buenos Aires: Amorrortu. (pp. 61-104).
  • Putnam, R. D. (2007) “E Pluribus Unum Diversity and Community in the Twenty-first Century”, Scandinavian Political Studies, Vol. 30 – No. 2, 2007
  • Stevenson, N., ed., 2001. Culture and citizenship. London: Sage.
  • Vertovec, S., ed., 2014. Migration and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.
  • Zapata-Barrero, R. (2011) (ed.) Spheres of diversities: from concept to policy, Barcelona: Cidob (with A. Van Ewijk)
  • Zapata-Barrero, R. (2011)“Inmigración y Diversidad”, Claves de la razón práctica, nº 219, enero-febrero; 36-39
  • Zapata-Barrero, R. (2013) Diversity management in Spain: new dimensions, new challenges (Manchester University Press)
  • Zapata-Barrero, R. and Triandafyllidou, A. (eds) (2012) Addressing tolerance and diversity discourses in Europe. Bcn: Fundació CIDOB

 

 

Classe 3, 8 Maig

Super-diversitat, Discriminacions, Representativitat i Participació en els estudis de ciutadania i immigració

 

Descripció. El tema de les discriminacions son fonamentals en els debats sobre la ciutadania i la immigració, especialment en un entorn de super-diversitat. L’objectiu de la sessió serà distingir analíticament diferents dimensions de diversitat i de discriminacions, i introduir els debats sobre la representativitat i la participació.  Debatrem el marc teòric nomenat “diversitat gap” (la bretxa de la diversitat) i ens centrarem en varis sectors: la administració pública, la política, la escola i els partits polítics. Ampliarem els arguments en torn a la representativitat dels immigrants en els partits polítics.

 

Cas per debatre 3: Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

 

Visualitzar obligatòriament. Vídeo Entrevistes al Campus Global

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 4: Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

 

Consultar obligatòriament: Analitzar al Parlament de Catalunya. Composició de persones d’origen immigrant. Comparar i extreure arguments. Analitzar Programes electorals dels partits en darrera campanya de Catalunya. Quines activitats, narratives en torn a la immigració i la diversitat?

 

Pot ajudar:

 

Lectures recomanades:

  • Bloemraad,  I. &  Schönwälder, K. (2013) “Immigrant and Ethnic Minority Representation in Europe: Conceptual Challenges and Theoretical Approaches.” West European Politics 36(3): 564-79.

         Bird, K., Saalfeld, T. And Wüst, A. (Eds. 2010) The Political Representation of Immigrants and Minorities. London: Routledge.

         Ericson, D. F., (Ed. 2011) The Politics Of Inclusion And Exclusion: Identity Politics In Twenty-First Century America. New York: Routledge

         Mollenkopf, J., and Hochschild, J. (2010) “Immigrant Political Incorporation: Comparing Success In The United States And Western Europe.” Ethnic & Racial Studies 33 (1): 19–38

  • Zapata-Barrero, R. and Gropas, R. (2012) “Active Immigrants In Multicultural Contexts: Democratic Challenges In Europe.” In European Multiculturalism(S): Cultural, Religious and Ethnic Challenges, Edited By A. Triandafyllidou, T. Modood, and N. Meer, 167-191. Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Zapata-Barrero, R.; Dähnke, I. and Markard, L.  (eds.) (Special issue) (2017) Immigrant Incorporation in Political Parties: Exploring the Diversity Gap in Ethnic and Racial Studies, Vol. 40, Issue 5, April
  • Zapata-Barrero, R. (2009) Fundamentos de los discursos políticos en torno a la inmigración Madrid: Trotta 

 

 

Classe 4, 15 de maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Revisitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

 

Descripció. L’arribada d’immigrants provoca nous debats en torn a la ciutadania clàssica en base a una identitat nacional. Tractarem els debats sobre ciutadania transnacional i sobre ciutadania cosmopolita. També problematitzarem normativament la categoria de cohesió i de solidaritat. L’enfocament que seguirem serà epistemològic. Es a dir, com la interpretació d’aquest nous processos de diversitat i nous debats normatius inviten a repensar la forma en com produïm coneixement per a enfocar polítiques publiques. Introduirem de nou el debat sobre nacionalisme metodològic. Repassarem críticament els marcs interpretatius de majoria ciutadana i minoria immigrant, unió i diversitat, i la diferenciació entre immigrant i ciutadà. Argumentarem como aquests tres marcs s’han de replantejar si no volem que les polítiques que fem en lloc de solucionar problemes, es converteixin elles mateixes en productores de més dificultats.

 

Cas per debatre 5: Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quin tensions normatives identifiqueu?

 

Consultar obligatòriament: Analitzar les polítiques de Barcelona i de la Generalitat: Barcelona, ciutat Refugi linkPersones  Refugiades: link

 

Pot ajudar

 

Cas per debatre 6: La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

 

Lectura obligatòria

 

Pot ajudar:

  • Burns, J., Hull, G., Lefko-Everett, K., & Njozela, L. (2018). Defining social cohesion (AFD Research Papers Series, No. 2018-72). https://www.afd.fr/en/defining-social-cohesion
  • Lægaard, S. (2010) Immigration, social cohesion, and naturalization”, Ethnicities, 10 (4): 452-469
  • Manuscript Zapata-Barrero (2021) “cohesion”, in Eds. Concepts in Migration Studies, London: Routledge [demanar-me el manuscript)
  • Portes, A., and Vickstrom, E. (2011) “Diversity, Social Capital, and Cohesion”, Annual Review of Sociology, 37, 461-479.

 

Lectures recomanades:

  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2015) The Political Sources of Solidarity in Diverse Societies. Robert Schuman Centre for Advanced Studies,Working Papers 73.  link
  • Beck, U. and Sznaider, N. (2010) “Unpacking Cosmopolitanism for the Social Sciences: A Research Agenda” British Journal of Sociology 57(1): 1–23. 56
  • Boccagni, P. (2014) “(Super)diversity and the migration–social work nexus: A new lens on the field of access and inclusion?” Ethnic and Racial Studies 38 (4): 608–20.
  • Kymlicka, W. (2016) ‘Solidarity in Diverse Societies: Beyond Neoliberal multiculturalism and welfare chauvinism’, Comparative Migration Studies, 3 (17): 2-19.
  • Levitt, P. and Nadya Jaworsky, B. (2007) “Transnational Migration Studies: Past Developments and Future Trends” Annual Review of Sociology 33 (1): 129-156.
  • Magazzini, T. (2017) “Making the most of super-diversity: notes on the potential of a new approach”  Policy and Politics 45 (4): 527-545.
  • Schiller, N. G. and Irving, A. (2017) Whose cosmopolitanism?: Critical perspectives, relationalities and discontents. New York: Berghahn Books.
  • Vertovec, S. (2007)  “Super-diversity and its implications”,  Ethnic and Racial Studies Vol. 30 No. 6 November 2007 pp. 1024_1054
  • Waldron, J. (2000) “What is Cosmopolitan?”,  Journal of Political Philosophy 8 (2): 227-243.
  • Zapata-Barrero, R. (2019) "Guest Editorial: "Methodological interculturalism: breaking down epistemological barriers around diversity management", Ethnic and Racial Studies, 42:3, 346-3

 

Classe 5. 22 de maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

 

Descripció: La identitat i la ciutadania europees han estat un dels pilars basics del projecte polític de la UE. Repassarem els objectius centrals de la UE basat en la ciutadania europea i els factors actuals que limiten la seva realització. Les lectures contradictòries que té el lema de la “Unió dins de la Diversitat”,  les dificultats de  mobilitat interna, la desatenció de la realitat de la immigració en el procés de construcció Europea, els discursos xenòfobs i Euroescèptics, entre altres, seran objecte de discussió. La pregunta que ens platejarem és si podem “reiniciar” un procés de construcció de ciutadania Europea amb paràmetres de diversitat.

 

Cas per debatre 7: Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrics orienten els debats actuals?

Llegir obligatòriament:

 

Cas per debatre 8:  El vincle entre discursos anti-immigrants i Euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Llegir obligatòriament

 

 

 

Pot ajudar

Brack, B.  and Startin, N.  (2015) Introduction: Euroscepticism, from the margins to the mainstream,  International Political Science Review 36(3):239-249

 

Lectures recomanades

Benton, M. and Petrovic, M. (2013) How free is free movement? Dynamics and drivers of mobility within the European Union Dynamics and drivers of mobility, Brussels: Migration Policy Institute Europe.

Currie, D. S. (2013) Migration, Work and Citizenship in the Enlarged European Union. Farnham: Ashgate Publishing.

Collett, E. (2012) The Integration Need of Mobile EU Citizens: Impediments and Opportunities. Brussels: MPI Europe. link

Favell, A. (2011) Eurostars and Eurocities: Free Movement and Mobility in an Integrating Europe. Oxford: Blackwell Publishing.

Favell, A.  (2014) Preface and Chapter 1: Introduction: Immigration, migration and Free Movement in the making of Europe, in Immigration, Integration and Mobility: New Agendas in Migration Studies. Colchester: ECPR Press; pp. ix-20

Lewis, R. (2014). The 'Death' of State Multiculturalism: examining political discourse in post-2010 Europe. In R. Blake, and N. Walthrust-Jones (Eds.) Identities and Borders: Interculturalism, the construction of identity (pp. 3-19). Oxford: Inter-Disciplinary Press.

Pinxten, R., Cornelis, M. & Rubinstein, R. (2007). European Identity: Diversity in Union, International Journal of Public Administration, 30(6/7), 687–698.

Zapata-Barrero, R. (2016) Exploring the contours of a EU in-mobility theory: an opportunity-based approach to EU citizenship and the need of a EU «culture of mobility»Revista Española de Ciencia Política, nº 41, 13-38.

Zapata-Barrero, R. (2019) “Rebooting European Identity: intercultural citizenship for building the future of a Diverse Europe” Journal of Contemporary European Studies

 

Classe 6. 5 de juny 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

 

Descripció: En aquesta sessió plantejarem els discursos polítics que s’han produït com a conseqüència de la crisi del multiculturalisme. Tractarem el context desfavorable per la narrativa multicultural i el debat en torn a una nova era post-multicultural. Ens endinsarem en el debat  que reclama un retorn a polítiques nacionals i de ciutadania, un retorn a un civisme basat en els deures i l’assimilació. Debatrem les polítiques de ciutadania al voltant de tests. Ens interessa enfocar el reptes normatius que planteja aquestes polítiques en les teories de ciutadania.

 

Cas per debatre 9:  Les polítiques multiculturals: indicadors i debats normatius  entorn les seves aplicacions.

 

Consultar obligatòriament

·         Multiculturalism Policy Index: Immigrant Minority ... - Queen's University

 

Pot ajudar:

  • Vertovec, S. (2010) ‘Towards Post-multiculturalism? Changing communities, conditions and contexts of diversity’, International Social Science Journal, 61(199): 83-95.
  • Banting, K. and Kymlicka, W. (2013) ‘Is There Really a Retreat from Multiculturalism Policies? New evidence from the multiculturalism policy index’, Comparative European Politics, 11(5): 577-98.  link

 

Cas per debatre 10: Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor  i en contra.

Consultar obligatòriament, analtzar i extreure conclusions i debats normatius:

·         Real Decreto 1004/2015, de 6 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento por el que se regula el procedimiento para la adquisición de la nacionalidad española por residencia. link

·         Test de Nacionalidad Española para acreditar la integración del ciudadano extranjero. Examen de Nacionalidad. Test de Españolidad. link

 

Pot ajudar:

Meer, N., Mouritsen, P., Faas, D., & de Witte, N. (2015). Examining ‘Postmulticultural’ and Civic Turns in the Netherlands, Britain, Germany, and Denmark, American Behavioural Scientist.

 

 

Lectures recomanades

 

Banting, K. & Kymlicka, W. (2014). Is there really a retreat from multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index. Comparative European Politics, 1-22.

Bauböck, R., & Joppke, C. (Eds.). (2010). How liberal are citizenship tests? (EUI Working Paper RSCAS 2010/41). Florence, Italy: Robert Schuman Centre for Advanced Studies, EUDO Citizenship Observatory, European University Institute.

Goodman, S. W. (2010). Integration requirements for integration's sake? Identifying, categorising and comparing civic integration policies. Journal of ethnic and migration studies, 36(5), 753-772.

Jacobs, D. & Rea, A. (2007). The End of National Models? Integration Courses and Citizenship Trajectories in Europe. International Journal on Multicultural Societies (Unesco), 9 (2), 264-283.

Joppke, C. (2007). Beyond national models: Civic integration policies for immigrants in Western Europe. West European Politics, 30(1), 1-22.

Levy, J.T. (2000) The Multiculturalism of Fear. Oxford: Oxford University Press.

Michalowski, I. (2011). Required to assimilate? The content of citizenship tests in five countries. Citizenship Studies, 15 (6-7), 749-768.

Mouritsen, P. (2008). Political responses to cultural conflict: Reflections on the ambiguities of the civic turn. In P. Mouritsen & K. E. Jørgensen (Eds.), Constituting communities: Political solutions to cultural conflict (pp. 1-30). Basingstoke, England: Palgrave Macmillan.

Mouritsen, P. (2011). Beyond post-national citizenship. Access, consequence, conditionality. In A. Triandafyllidou, T. Modood, & N. Meer (Eds.), European multiculturalisms: Cultural, religious and ethnic challenges (pp. 88-115). Edinburgh, Scotland: Edinburgh University Press.   

Mouritsen, P. (2013) ‘The Resilience of Citizenship Traditions: Civic integration in Germany, Great Britain and Denmark’, Ethnicities, 13(1): 86-109..

Mouritzen, P. (2009) ‘The Culture of Citizenship: A Reflection on Civic Integration in Europe’, in R. Zapata-Barrero  (ed.), Citizenship Policies in the Age of Diversity: Europe at the Crossroads. Barcelona: CIDOB Edicions. pp. 23-35.

Murphy, M. (2012) Multiculturalism: A Critical Introduction. London and New York: Routledge.

Strik T, A. Böcker, M. Luiten, and R. van Oers (2010). Synthesis Report Integration and Naturalisation Tests. The New Way to European Citizenship. Nijmegen: Centre for Migration Law, Radboud University.

van Oers, R. (2010). Citizenship Tests in the Netherlands, Germany and the UK. In Ricky van Oers, Eva Ersbøll & Dora Kostakopoulou (Eds.), A Re-definition of Belonging? Language and Integration Tests in Europe (Vol. 20, pp. 51-105). Leiden, Boston: Martinus Nijhoff Publishers.

Zapata-Barrero, R. (2009) “Re-definition or consolidation?: Citizenship rhetoric in Europe” in (ed.) Citizenship policies in the age of diversity. Europe at the crossroads. Barcelona: CIDOB.

 

 

Classe 7. 12 de juny

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a un recurs i una oportunitat

 

Descripció: La interculturalitat és un nou enfocament que es troba al centre dels debats europeus, influenciant als governs locals a reconsiderar seves polítiques de diversitat. En la primera part d’aquesta sessió treballarem aquesta proposta i discutirem les seves propietats com a eina de foment d’una nova categoria de ciutadania intercultural vinculada a la ciutat. També ens interessa diferenciar analíticament dos concepcions de la diversitat: la diversitat com a conflicte i la diversitat com a avantatge i recurs.

Després entrarem en el debat sobre la ciutadania cultural. La cultura és vista com un canal per a la inclusió de la diversitat, i la política cultural exerceix la funció de reforçar la ciutadania. Seguirem dos passos. En primer lloc, en la revisió de la literatura recent identificarem dos factors que promouen la ciutadania cultural: els factors democràtic / d'igualtat i els d'identitat / nacionalitat. En segon lloc, vincularem la pluralitat de tradicions de ciutadania (la liberal, la comunitarista i la republicana) per proposar diferents models de ciutadania cultural. Aquest punt de vista està a la base dels diferents enfocaments de les polítiques culturals que aspiren reforçar la ciutadania cultural en contextos de diversitat.

 

Cas per debatre 11:  Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Consultar eines i ciutats que proporciona web següent i extreure debats i conclusions normatives

 

Cas per debatre 12:  Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

 

Consultar, analitzar i extreure temes debats normatius de la documentació següent

 

Pot ajudar:

Cas per debatre 13:  Espais de promoció de Cultures a Barcelona: Què fan? Quins enfocaments normatius en podem extreure? Quins arguments teòrics en clau de ciutadania i diversitat en podem inferir?

 

Consultar activitats i extreue fonaments normatius i temes de debat de les dues activitats següents:  Espai Avinyò link   i   Xarxa 9Barris acull  link

 

Pot ajudar:

Zapata-Barrero, R. (2019) "Ciudadanía cultural, interculturalidad, espacio público y políticas de inclusión: una propuesta para jóvenes de barrios diversos". en S. Ripol Carulla (coord.) Jornadas sobre Derecho, migración y empresa. Barcelona: Marcial Pons; 409-430.

 

Cas per debatre 14: Bandes ètniques i joves: Què fan? Quins arguments teòrics els criminalitzen? Quines polítiques en clau de ciutadania es poden proposar?

 

Llegir i analitzar següents documents:

 

Lectures addicionals

Bouchard, G. (2011) “What is interculturalism”, McGill Law Journal / Revue de droit de McGill, vol. 56, n° 2,; 435-468.

Cantle, T.  (2012) Interculturalism: The New Era of Cohesion and Diversity, London: Palgrave

Gundara, J.S. and Jacobs, S. (2000) (eds) Intercultural Europe: Diversity and Social Policy. Aldershot: Ashgate.

Kymlicka, W. (2003) Multicultural states and intercultural citizens Theory and Research in Education, 2003.

Levrau, F., & Loobuyck, P. (2013). Should interculturalism replace multiculturalism? Ethical Perspectives, 20, 605-630.

Meer, N. and Modood, M. (2011): “How does Interculturalism Contrast with Multiculturalism?”, Journal of Intercultural Studies, Vol. 33, n. 2; pp. 175-196

Meer, T. Modood and R. Zapata-Barrero (eds.), Multiculturalism and Interculturalism: Debating the Dividing Lines. Edinburgh: Edinburgh University Press

Sze, F. &  Powell, D. (2004) (eds) Interculturalism: Exloring Critical Issues. Oxford: Interdisciplinary Press.

          Taylor, Ch. (2012) “Interculturalism or multiculturalism?”, Philosophy and Social Criticism, May/June 2012 vol. 38 no. 4-5; 413-423

Wood, P. and Landry. C. (2008) The Intercultural city,  Earthscan. Londres

Wood, Ph. (2015) “¿Nos vemos en la esquina? Moldeando las condiciones para la interacción intercultural en el espacio público urbano”, en R. Zapata-Barrero (ed) Las condiciones de la interculturalidad, Valencia: Tirant Lo Blanch

Zapata-Barrero, R. (2017) ‘Interculturalism in the Post-Multicultural Debate: A defence’, Comparative Migration Studies, 5(14).

Zapata-Barrero, R. (2018) ‘Rejoinder: Multiculturalism and Interculturalism: Alongside but separate’, Comparative Migration Studies, 6(20).

 Angelo, Mario d’ (2001) Cultural Policies in Europe: Local Issues, Council of Europe Publishing, Strasbourg

Aparicio, R., Portes, A (2014). Crecer en España. La integración de los hijos de inmigrantes. Fundació La Caixa, Colección Estudios Sociales

Baeker, G. (2002)  “Sharpening the Lens: Recent Research on Cultural Policy, Cultural Diversity, and Social Cohesion”. Canadian Journal of Communication, Vol. 27, nº 2, p. 179-196..

Bennett, T. (2001) “Differing diversities: transversal Study on the theme of cultural policy and cultural diversity”. Council of Europe. Strasbrourg. link

Bianchini, Fr., Parkinson, M., eds,  Cultural policy and urban regereration.The West European experience, Manchester, Manchester U.P.

Bloomfield, J. and Bianchini, F. (2001) “Cultural citizenship and urban governance in Western Europa”, in N. Stevenson (ed.) Culture and Citizenship, London: Sage; chap. 7; 99-123

Brecknock, R. (2006) More Than Just a Bridge: Planning and Designing Culturally. Bournes Green: Comedia

Rosaldo, R. (1999) “Cultural Citizenship, Inequality, and Multiculturalism”, in R. D. Torres, L. Mirón & J. X. Inda (Eds), Race, Identity, and Citizenship: A Reader. Oxford, UK & Malden, Mass., Blackwell Publishers; pp. 253-61.

Schneider, Jens (2016). First/Second Generation Immigrants. NESET II ad hoc question No. 4/2016.

Stanley, D. (2005) “The three faces of culture: Why culture is a strategic good requiring government policy attention”. En C. Andrew, M. Graettinger, S. Jeannette & W. Straw (Eds.). Accounting for Culture: Thinking Through Cultural Citizenship. Ottawa: University of Ottawa Press; pp. 21-31.

Zapata-barrero, R.  (2016) La ciudadanía cultural como enfoque para políticas de inclusión. Una propuesta para jóvenes del barrio Barcelonés del Raval. Barcelona: GRITIM-UPF Policy Series, no. 4  http://hdl.handle.net/10230/25592

Zapata-Barrero, R. (2014) "The limits to shaping diversity as public culture: Permanent festivities in Barcelona" Cities: The international Journal of Urban Policy and Planning, 37, 66-72.

Metodologia docent

Aquesta assignatura consta de 6 sessions magistrals i 12 debats preparats per un equip de 3 estudiants.  Els debats tindran lloc a la segona part de la classe, desprès d’una primera part de classe magistral. Per planificar els debats, organitzarem el primer dia els 12 equips. La presentació haurà de ser en power point que s’entregarà al final del debat i serà avaluable. Haurà de constar obligatòriament la distribució de tasques per cada estudiant. Una vegada tenim els 12 equips, aquells estudiants que no poden fer presentació presencial, preparant en un equip de tres un video-debat amb les mateixes condicions, i es penjara el video al Campus Global amb un Forum de debat on els alumnes que han preparat video podrán animar. El video-debat tindra duració d’una semana des de la data que es pengi el video (sempre dins del peridode del curs).  El tema del video-debat será a proposta dels alumnes i amb supervisio del profesor. Es determinará els grups que facin video-debat també fins a la segona setmana de curs.

 

Nota prèvia de les presentacions:

Cas per debatre: equip de 3 estudiants: La preparació màxima 20 mns i 10 mns per debat (total: 30 mns)

 

Com organitzar els debats?

  • Tot debat es fruit d’una recerca en equip. Es prega llegir bé les preguntes i utilitzar inicialmente les Fons d’informació proporcionades.
  • Per cada cas hem donat una primera orientació de documents i suggerim ja unes primeres preguntes-guia, però s’invita als estudiants que facin una recerca prèvia de documents que utilitzaran i plategin preguntes ben enfocades i justificades. Aquests documents poden ser acadèmics, institucionals i mediàtics, escrits, numèrics i/o visuals. Es premiarà la originalitat, innovació.
  • Per a una bona preparación, es recoman afer una tutoría on-line previa per enfocar la presentació i la distribució de temps/estudiants (sota cita previa).
  • L’objectiu dels debats es extreure les categories bàsiques dels temes i problemes que s’aborden, identificar els principals debats normatius que es segueixen i explorar vies d’anàlisi teòric polític aplicat amb un enfocament de ciutadania, seguint el marc general del curs

 

Quina Estructura de les presentacions recomanem?

Seguirem una estructura que combini reflexió teòrica política però aplicada cap a polítiques públiques i accions socials. Demanarem obligatòriament com a mínim 5 parts.

 

  1. Part 1: Metodològica: Presentació de l’equip i distribució de tasques - Presentació de fons d’informació utilitzades i justificacions.
  2. Part 2: Context i conflicte: Presentació del tema/problema/conflicte i contextualització (situar el tema dins d’un procés). El conflicte/tema triat ha de ser obert,  amb un enfocament concret, amb preguntes i problemes concrets. 
  3. Part 3: Marc teòric polític i conceptual: Llistat de conceptes claus i seves relacions. Llistat de temes normatius que podem extreure de cada tema/problema?
  4. Part 4: Identificació debats públics que ha generat el tema/problema identificat: a) Identificar les diferents interpretacions s’han generat en torn al tema/problema, els principals debats, així com les solucions polítiques que es plategin o es poden plantejar de forma pragmàtica. b) Quines tradicions normatives, debats teòrics en torn a la ciutadania i la diversitat  ens poden ajudar? Consell: Cada estudiant pot ocupar-se d’una interpretació o argument a desenvolupar, per exemple.
  5. Part 5: Conclusions i Debats: Unes conclusions enfocades vinculant ciutadania i diversitat. Molt important ja que seran preguntes per escrit avaluable final. Plantejar preguntes obertes i temes de discussió concrets. Intenteu plantejar preguntes que contribueixin a omplir un buit dins del debat actual que heu detectat. Alguna perspectiva o enfocament que heu trobat a faltar.  Plantegeu vies de resposta vosaltres mateixos (plantejar una pregunta que no podeu vosaltres contestar no és recomanable)

 

Com valorarem la presentació?

  • La capacitat de gestionar el temps formarà part de l’avaluació (!) 
  • La capacitat innovadora del grup d’estudiants, metodologia clara de preparació, utilització eines de suport d’informació.
  • La claredat expositiva, la coherència entre les parts i la capacitat de convicció. Us de informació adequada.
  • La capacitat d’identificar debats normatius teòrics polítics.
  • La capacitat d’enfocar els arguments cap a la perspectiva de la ciutadania, la immigració i la diversitat.
  • La capacitat argumentativa i expositiva oral.
  • La capacitat de promoure un debat clar i generador preguntes, ben justificat.
  • La capacitat de identificar buits dintre dels debats identificats que mereixin una exploració teòrica política
  • La capacitat de fer propostes polítiques de solució clares, creïbles i pragmàtiques.
  • Capacitat critica i de contestar a preguntes dins del debat.

 

Classe 1

17 Abril

Presentació del curs.  La interrelació entre immigració, diversitat i ciutadania

Organització grups per els 15 debats

Classe 2

24 Abril

 

La categoria de ciutadania i les seves diferents aproximacions normatives.

Grup 1

Top Manta: quins debats/enfocaments/interpretacions es poden extreure dels dos documentals de TV3 Plegar la manta? Quins conceptes polítics claus? Quines polítiques? Quins debats normatius dins dels estudis de ciutadania? Quins temes de recerca en Teoria Política destacaríeu?

Grup 2

Ciutadania, drets i moviments socials actuals: les associacions d’immigrants. Què fan? Què reivindiquen? Exemples concrets. Quins debats normatius generen dins dels estudis de ciutadania?

Classe 3

8 Maig

Super-diversitat, discriminacions, representativitat i participació en els estudis de ciutadania i immigració

     Grup 3

Joves de segona generació, les escoles i la diversitat. Visualitzem entrevistes fetes a alumnes migrants. Quines debats normatius en clau de discriminació? Quines propostes polítiques podem fer?

     Grup 4

Parlament de Catalunya i diversitat. Campanya electoral i immigració: Extreure conclusions en clau de ciutadania, diversitat representativitat, participació

Classe 4

15 Maig

Ciutadania transnacional, ciutadania cosmopolita. Re-visitant normativament el concepte de cohesió i de solidaritat. Trencant les barreres epistemològiques entorn de la gestió de la diversitat

Grup 5

Ciutadania, solidaritat  i moviments a favor dels refugiats.  Què reivindiquen? Quines narratives existeixen? Quines tensions normatives identifiqueu?

Grup 6

La cohesió com a objectiu normatiu de les polítiques locals d’immigració. Què significa “viure junts”, convivència, capital social. Quins reptes normatius plantegen les polítiques de cohesió

Classe 5

22 Maig

Identitat i Ciutadania Europees: el trencament d’un ideal i formes de “reiniciar-ho”

Grup 7

Ciutadania Europea, Identitat Europea: quins marcs teòrtics orienten els debats actuals?

Grup 8

El vincle entre discursos anti-immigrants i euro-escepticisme. Quins son els principals arguments normatius que es poden extreure dels debats actuals?

Classe 6

5 Juny

 

Crisi del Multiculturalisme i el torn del civisme: deures i drets. Ser ciutadà desprès d’un examen?

Grup 9

Les politiques multiculturals : indicadors i debat normatius entorn les seves aplicacions

Grup 10

Test de Nacionalidad Española. Està teòricament justificat? Arguments normatius a favor i en contra.

Classe 7

12 Juny

 

Ciutadania intercultural, polítiques locals i la categoria de diversitat com a recurs i oportunitat. Segones generacions d’immigrants i polítiques d’inclusió

Grup 11

Ciutats interculturals. Quins fonaments normatius tenen les polítiques que es plantegen, Quins debats teòrics generen? Quines implicacions pràctiques  en termes de ciutadania?

Grup 12

Campanyes locals anti-rumors:  Quines bases teòriques tenen? Quines pretensions normatives tenen?

Avaluació

  • Aquesta assignatura combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final
  • L'avaluació continuada tindrà en compte la participació activa a classe (10%) i a un Fòrum de debat que obrirem al Campus Global (10%), la presentació de cas per debatre, que serà una avaluació personal (30%). 
  • Nota: es recorda que la assitència es obligatoria

 

L'avaluació final consistirà en dues proves escrites 

 

  • Un Examen final (40%) de una pregunta d'una llista de un màxim de 5 preguntes que seran anunciades amb anterioritat i acordades entre tots. El dia de l’examen, mitjançant un procediment de loteria, escollirem la pregunta. L'extensió màxima de la pregunta serà de dos folis (doble cara). Es valorarà la coherència, l'estructura (introducció, desenvolupament, conclusions) i l’argumentació, l’ús de lectures del curs i pròpies, capacitat de generar arguments propis. És de gran rellevància la forma en com l’alumnat combina la descripció i la crítica. També es donarà valor a l'ortografia, la redacció i l'estil.                                                          
  • Una prova test (10%) de 10 preguntes, relacionades directament amb els debats a classe. Aquesta prova té l'objectiu de comprovar la comprensió dels debats a classe. Les respostes errònies restaran un punt, les no respostes restaran 0,5. Les correctes es valoraran 1 punts.
  • Es farà mitjana únicament si l’estudiant supera l’examen.
  • Durant l’examen escrit, el full entregat en blanc constarà com No Presentat.

 

Recuperació de l’assignatura: Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.  En aquest cas, l’estudiant s’examinarà d’un nou examen, conservant-se-li la nota de les activitats d’avaluació continuada. La nota d’avaluació continuada no és recuperable.