Curs Acadèmic:
2022/23
3041 - Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia
23640 - Teoria del Dret
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
304 - Facultat de Dret i Facultat d'Economia i Empresa
Estudi:
3041 - Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia
Assignatura:
23640 - Teoria del Dret
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: | Grup 7: Català |
Seminari: | Grup 701: Català |
| Grup 702: Castellà |
| Grup 703: Català |
| Grup 704: Castellà |
Professorat:
Alberto Carrio Sampedro
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Presentació
L’assignatura Teoria del Dret ofereix una presentació general dels elements bàsics que permeten adquirir una comprensió adequada del fenomen jurídic dins les societats contemporànies. D’una banda, la finalitat de l’assignatura és analitzar i interrelacionar un conjunt de conceptes que són imprescindibles per tenir una primera aproximació al fenomen jurídic en el seu conjunt. L’estudi d’aquest entramat conceptual es centra en cinc eixos bàsics: el paper del Dret en l'organització social, l’estructura i components d’un sistema jurídic, els conceptes comuns a les diverses branques del Dret, l’aplicació i interpretació de normes jurídiques i la valoració moral del Dret.
D’altra banda, Teoria del Dret és una matèria de caràcter filosòfic, que incentiva el raonament abstracte. Una de les seves finalitats és introduir a la discussió i reflexió sobre el fenomen jurídic des de diferents perspectives filosòfiques, les quals ens permeten vincular l’estudi del Dret amb l’estudi del llenguatge, la filosofia política, la teoria econòmica i l’ètica normativa. Aquesta reflexió pretén assentar les bases per aprendre a valorar críticament les estructures jurídiques i adquirir una visió del Dret integral i raonada.
Competències associades
Competències generals del Grau en Dret
|
Competències específiques de l’assignatura
|
Competències instrumentals
- Capacitat d’anàlisi i de síntesi.
És una competència bàsica en la nostra assignatura. S’avaluarà a partir dels seminaris, en les presentacions orals i els controls per escrit.
- Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.
S’avaluarà en els seminaris, a partir les presentacions orals i els controls per escrit.
- Resolució de problemes.
Al llarg del curs es plantejaran problemes teòrics i pràctics. Es pretén que l’estudiant pugui aplicar coneixements teòrics a la pràctica. S’avaluarà en els seminaris i en l’examen final.
- Capacitat de gestió de la informació.
L’assignatura busca la integració de tots els coneixements i la vinculació entre diferents conceptes i idees. S’avaluarà en els seminaris i a l’examen final.
Competències interpersonals
- Raonament crític. L’assignatura busca que l’estudiant aprengui a raonar adequadament des del punt de vista d’un jurista. També que les opinions raonades s’expressin públicament i en un context d’intercanvi dialèctic. S’avaluarà en els seminaris a partir de la discussió, argumentació i participació.
Competències sistèmiques
- Aprenentatge autònom.
L’estudiant haurà de ser capaç d¡aprendre per si mateix a partir de les lectures, consulta bibliogràfica i tutories.
|
- Aprendre a identificar quan existeix un problema que pot ser solucionat amb normes jurídiques i quan aquestes normes no poden solucionar el problema. Comprendre les funcions que poden complir els instruments jurídics.
- Ser capaç d’identificar un sistema jurídic i comprendre les seves característiques definitòries.
- Conèixer les diferents peces del Dret, identificar normes i distingir entre diferents classes de normes jurídiques.
- Aprendre a identificar els problemes que sorgeixen en el moment d’interpretar el material jurídic, especialment en l’àmbit de l’aplicació del Dret.
- Desenvolupar una certa competència argumentativa i reflexiva, sabent identificar i articular diferents arguments interpretatius.
- Ser capaç d’identificar les diferents posicions que poden donar-se respecte al problema de la relació entre el Dret i la moral.
- Adoptar en tot moment un posicionament crític respecte a les doctrines i concepcions que s’estudien.
|
Resultats de l'aprenentatge
I) Objectius conceptuals
1. Prendre consciència de les funcions bàsiques que tot sistema jurídic desenvolupa en el context social, econòmic i polític d’una societat.
2. Comprendre el concepte de Dret i les seves relacions amb la moral i la política.
3. Identificar les característiques pròpies de les normes jurídiques i les seves tipologies.
4. Entendre la noció de sistema jurídic i analitzar les relacions entre els elements de l’estructura Dret.
5. Adquirir el domini d'un utillatge conceptual comú a totes les branques del Dret, identificant les relacions mútues entre els diferents conceptes jurídics bàsics.
6. Aproximar-se a la problemàtica de la interpretació i aplicació del Dret als casos concrets, aprenent a utilitzar adequadament els diversos arguments interpretatius.
7. Entendre les implicacions polítiques i morals de les decisions jurídiques i aprendre a valorar críticament l’activitat institucional.
8. Prendre consciència de la necessària visió interdisciplinar dels problemes jurídics.
Aquests objectius es vinculen a les competències següents:
- capacitat per discernir problemes, capacitat d’argumentació.
- distingir els diferents elements del Dret.
- conèixer els aspectes formals i materials més rellevants de la pràctica interpretativa.
- identificar els conceptes centrals utilitzats en la problemàtica relació entre Dret i moral, utilitzar-los i integrar-los en l’estudio del Dret.
II) Objectius d’habilitat
Al final de l’aprenentatge l’estudiant ha de dominar el procediment i la tècnica de l’argumentació i de la integració de coneixements. Aquests objectius es vinculen amb les competències mencionades anteriorment.
III) Objectius de valors o actituds
A l’acabar l’aprenentatge, l’estudiant haurà d’haver estat capaç de desenvolupar el valor de la reflexió i l’actitud crítica. Aquests objectius es vinculen amb les competències mencionades anteriorment.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
Al llarg d'aquest curs treballarem, entre d'altres els següents ODS
ODS 4. Educació de qualitat
ODS 5. Igualtat de gènere.
ODS 8. Treball digne i creixement econòmic
ODS 10. Reducció de les desigualtats
ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12. Consum i producció responsable
ODS 13. Acció climàtica
ODS 16. Paz, Justícia i Institucions sòlides
ODS 17. Aliança pels Objectius
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit per a cursar aquesta assignatura
Continguts
Unitat 1. Dret i societat
a) L’omnipresència del Dret i la hipòtesi del no Dret. b) Dret i cooperació social. La necessitat de cooperar i els problemes d’acció col·lectiva. Cooperació i normes jurídiques. c) Dret i control social. Regulació, integració, nudges. d) Dret, poder i moral. La justificació del poder. Eficàcia, legitimació, justícia. Justícia formal i justícia material. e) El debat sobre el concepte de Dret. Jusnaturalisme i positivisme.
Unitat 2. Dret i normes jurídiques
a) Les normes i el llenguatge. Normes constitutives, regles tècniques i prescripcions. b) Concepcions de les normes jurídiques. c) El Dret com a sistema de normes primàries i secundàries. El concepte de validesa jurídica. La regla de reconeixement i la identitat d’un ordenament jurídic. d) Fonts del Dret i tradicions jurídiques. e) El Dret com a conjunt de regles i principis. La distinció entre regles i principis. Resolució d’antinòmies i ponderació. El paper dels principis en el Dret.
Unitat 3. Els conceptes jurídics bàsics
a) Teoria general del Dret i conceptes jurídics bàsics. b) La noció de personalitat jurídica. La persona física i la persona jurídica. c) El concepte de dret subjectiu i la seva relació amb altres categories jurídiques. d) La noció d’obligació jurídica. Concepcions de les obligacions jurídiques. e) El concepte de conseqüència jurídica. f) El concepte de responsabilitat jurídica. Responsabilitat subjectiva i responsabilitat objectiva.
Unitat 4. Aplicació del Dret i interpretació jurídica
a) El Dret com a argumentació. Explicar i justificar. La justificació jurídica de les decisions judicials. Justificació interna i justificació externa. b) El context de la interpretació jurídica. Casos fàcils i casos difícils. c) Problemes d’interpretació. Tècniques interpretatives. d) Aplicació del Dret i creació judicial de normes. El debat sobre la discrecionalitat judicial.
Metodologia docent
Classes teòriques
Sempre i quan les circumstàncies de la crisi sanitària ho permetin, i el deganat així ho autoritzi, les classes seran presencials. Prèviament a cada sessió de la classe magistral s’haurà d’estudiar el material didàctic previst per la unitat que s’estigui treballant a la sessió. Es tractarà de desenvolupar una metodologia de Classe Inversa (Flipped Class) amb la qual cosa l'estudiantat haurà de preparar el temari i fer preguntes a la resta d'estudiants i al professor per tal d'aclarir els conceptes i temes entre tot el grup. En qualsevol cas, a les classes magistrals es desenvoluparan els aspectes principals del temari i s’aprofundirà en aquelles qüestions més complexes de l’assignatura, que són més difícils de comprendre per l’estudiant quan treballa de forma autònoma.
Apart de les classes es potenciarà la integració de la docència i la recerca per la qual cosa els/les estudiants hauran de fer una petita recerca en grups relacionada amb la teoria del dret i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de Les Nacions Unides que tindrà un pes important en l'avaluació individual
Programació orientativa d’activitats:
|
Activitats en l’aula
|
Hores
|
Activitats fora de l’aula
|
Hores
|
Setmana 0
|
Sessió 1. Classe magistral.
Introducció al curs i Unitat 1
Sessió 2. Classe magistral.
Unitat 1
|
2 h.
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia Unitat 1: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 1
|
Sessió 3. Classe Inversa
Unitat 1
Sessió 4. Classe Magistral
Unitat 2
|
2 h.
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 1: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 2
|
Sessió 5. Classe magistral.
Unitat 2
Sessió 6. Classe Inversa
Unitat 2
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 2: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 3
|
Repàs continguts
Examen parcial I
Unitats 1 i 2
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 2: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 4
|
Sessió 8. Classe magistral.
Unitat 3
Sessió 9. Classe magistral
Unitat 3
|
2 h.
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitats 2 i 3: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 5
|
Sessió 10. Classe inversa
unitat 3
Sessió 11. Classe magistral
Unitat 4
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 3: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 6
|
Sessió 12. Classe magistral
unitat 4
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 3 i 4: preparació del temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
|
Setmana 7
|
Sessió 13. Classe inversa
Unitat 4
Examen parcial II Unitats 3 i 4
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia unitat 4: preparació temari.
- Posterior a la Classe teòrica:
consolidar coneixements.
|
2 h.
2 h.
|
Setmana 8
|
sessió 14
Presentació recerca grups ODS
Assistència obligatòria a classe
|
2 h.
|
|
2 h.
|
Setmana 9
|
Sessió 15.
Presentació recerca grups ODS
Assistència obligatòria a classe
|
2 h.
|
- Prèvia a la Classe teòrica:
Lectura bibliografia tema 7: preparació del temari.
consolidar coneixements.
|
2 h.
|
setmana 10
|
Sessió 16
Presentació recerca grups ODS
Assistència obligatòria a classe
|
2h
|
|
2h
|
Activitats en subgrup. Seminaris
Es realitzaran 5 seminaris presencials com a activitat de subgrup. Les sessions en subgrup hauran de preparar-se de forma prèvia a cada sessió. Els enunciats dels exercicis que s’han de treballar per cada seminari així com les lectures corresponents estaran penjades a l’aula global. En els enunciats s’indicarà concretament què és el que s’ha d’estudiar i treballar per tal de preparar cada sessió.
Contingut temàtic de cada seminari
Seminari 1. Dret i cooperació social
Seminari 2. Dret, justícia i seguretat jurídica
Seminari 3. Principis i regles
Seminari 4. Conceptes jurídics bàsics
Seminari 5. Tècniques d’interpretació
Avaluació
Criteris d’avaluació generals
La nota final de l’assignatura es calcularà a partir de la següent proporció
1. Exàmens parcials: En conjunt tindran un valor del 45% de la nota global, Cada examen parcial tindrà un valor del 50% d'aquest valor global i es necessari obtenir al menys 4 punts per a poder fer mitjana amb l'altre parcial.
2. La recerca en grups sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible tindrà un valor del 25% de la nota global.
3. Les activitats desenvolupades en els seminaris tindran un valor del 30%.
L’avaluació dels seminaris consistirà en el següent. En primer lloc, per poder obtenir una nota de seminaris és necessari assistir, com a mínim, al 80% de les sessions. En segon lloc, la nota final de seminaris dependrà, d’una banda, dels resultats dels controls de lectura i altres exercicis que es duran a terme en els seminaris, activitats que tindran un valor del 60% de la nota de seminaris. D’altra banda, dependrà del nivell de participació en cada seminari en resposta a les qüestions que es plantegin, element que tindrà un valor del 40% de la nota final de seminaris.
Els exercicis que l’estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En cas de detectar que s’ha plagiat un treball aliè, la qualificació de l’assignatura serà un suspens. La cita literal de textos s’ha de fer sempre entre cometes i/o cursiva, indicant a continuació la font de la que s’ha extret la informació. En l’apartat de bibliografia es faran constar totes les fonts utilitzades, webs incloses.
En l’avaluació de la participació en seminaris i de l’examen final s’intentaran valorar totes les competències, habilitats i coneixements importants per aquesta assignatura.
El sistema d’avaluació per als estudiants que participen en programes de mobilitat consistirà en l’examen escrit, amb el mateix format que s’ha comentat i dues preguntes addicionals directament vinculades amb algun dels supòsits que s’han treballat en el seminaris.
Sistema de recuperació i condicions per concórrer-hi
Només podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que, havent participat a almenys el 50% de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació final de suspens en l’avaluació trimestral. Els estudiants només podran recuperar aquella o aquelles activitats en les que hagin obtingut una qualificació inferior a 5.
Bibliografia i recursos d'informació
Materials d’estudi per Unitats
Unitat 1. Dret i societat
Bibliografia bàsica
-M. Atienza, El sentido del derecho, Barcelona, Ariel, 2001, capítol 1 i pp. 92-103 (disponible a l’aula global).
J.J. Moreso i J.M. Vilajosana, Introducción a la teoría del derecho, Marcial Pons, Madrid, 2004, cap. 1 (disponible a l’aula global)
-N. Torbisco, “Les funcions del Dret”, EDIOUC, 2008, pp. 20 a 42 (disponible a l’aula global).
Bibliografia addicional
-H. Hart, El concepto de Derecho, Abeledo Perrot, 2009, trad. G. Carrió, pp. 239-245 (extracte disponible a l’aula global).
-G. Hardin, “La tragedia de los comunes”, Gaceta Ecológica, n. 37, México, 1995, trad. H. Bonfil (extracte disponible a l’aula global).
-L. Armenta, “Políticas públicas orientades en nudge”, CEPEA, 2010 (disponible a l’aula global)
-L. Prieto Sanchís, Apuntes de Teoría del Derecho, Trotta, Madrid, 2005, pp. 301-323 (disponible a l’aula global).
-R. Alexy, “Una defensa de la fórmula de Radbruch”, Anuario da Facultade de Dereito da Universidade da Coruña, n. 5, 2001, pp. 75-81 (extracte disponible a l’aula global)
Unitat 2. Dret i normes jurídiques
Bibliografia bàsica
-D. Martínez, “Norma jurídica i sistema jurídic”, EDIUOC, 2008, esp. pp. 1-49, 59-67 (disponible a l’aula global).
-R. Dworkin, Los derechos en serio, Ariel, 1984, pp. 72 a 83 (disponible a l’aula global).
Bibliografia addicional
-C.S. Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Astrea, 2003, 2ª ed., capítols 2 i 3. (disponible a l’aula global).
-L. Prieto Sanchís, Apuntes de Teoría del Derecho, Trotta, Madrid, 2005, pp. 151-168. (disponible a l’aula global).
-R. Alexy, Teoría de los derechos fundamentales, Centro de Estudios Políticos y constitucionales 1993, pp. 87-95 (disponible a l’aula global).
-A. Ross, Sobre el Derecho y la justicia, Eudeba, 1963, pp. 124-128 (disponible a l’aula global)
-“Riggs contra Palmer, Tribunal de Apelaciones de Nueva York - 115 NY 506”, Revista Telemática de Filosofía del Derecho, nº 11, 2007/2008 (versió abreujada disponible a l’aula global).
Unitat 3. Els conceptes jurídics bàsics
Bibliografia bàsica
-M. Iglesias Vila, “Els conceptes jurídics bàsics”, EDIUOC, 2008 (disponible a l’aula global).
-C.S. Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Astrea, 2003, 2ª ed., pp. 168-173 (disponible a l’aula global).
Bibliografia addicional
-C.S. Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Astrea, 2003, 2ª ed., cap. 4 (disponible a l’aula global).
Unitat 4. Aplicació i interpretació del Dret
Bibliografia bàsica
-J.J. Moreso i J.M. Vilajosana, Introducción a la teoría del derecho, Marcial Pons, Madrid, 2004, cap. VII (disponible a l’aula global).
-L. Prieto Sanchís, Apuntes de Teoría del Derecho, Trotta, Madrid, 2005, caps. 23 i 24 (disponible a l’aula global).
Bibliografia addicional
-I. Lifante, “Interpretación jurídica”, a Enciclopedia de Filosofía y Teoría del Derecho, vol. 2, UNAM, pp. 1349- 1373, 1376-1380.
-C.S. Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Astrea, 2003, 2ª ed., pp. 432-436 (disponible a l’aula global).
-M. Atienza, Tras la justícia. Una introducción al Derecho y al razonamiento jurídico, Ariel, 2012, cap. 4 (disponible a l’aula global).
Manuals de referencia de l’assignatura
-C.S. Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Astrea, 2003, 2ªed (disponible a l’aula global).
-J.J. Moreso i J.M. Vilajosana, Introducción a la teoría del derecho, Marcial Pons, Madrid, 2004.
-L. Prieto Sanchís, Apuntes de Teoría del Derecho, Trotta, Madrid, 2005.
-M. Atienza, El sentido del derecho, Barcelona, Ariel, 2001.