Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 3
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 4
669 - Mínor en Estudis de Gènere: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Marina Muñoz Puig
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura examina críticament com opera el gènere en la política i en les polítiques públiques. El seu objectiu és identificar la "política" de les polítiques públiques i, més concretament, mostrar les dinàmiques i biaixos de gènere de les polítiques públiques. El curs aplicarà el concepte de "gènere" com a categoria analítica per identificar com i per què la política i les polítiques sovint tenen un impacte diferent sobre les dones, els homes i altres grups socials. Mitjançant sessions magistrals i seminaris, el curs abordarà les següents preguntes: Com pot l’acció pública reforçar o combatre la desigualtat de gènere? Com s’encreuen les desigualtats de gènere amb altres eixos de desigualtat com ara la classe social, l'orientació sexual o l'etnicitat? Quines implicacions té l’exclusió de les dones de l’elaboració de les polítiques públiques? Quan i per què els governs promouen la igualtat? Per respondre a aquestes preguntes, el curs examinarà polítiques nacionals i internacionals i proporcionarà una introducció a l’epistemologia i la metodologia feministes, així com una revisió de les perspectives feministes sobre la política i sobre l'Estat.

 

Aquesta assignatura és complementària a l’assignatura optativa Gènere i Família, que analitza la relació entre la família, el gènere i la política social des d'una perspectiva sociològica. Els dos cursos proporcionen una bona comprensió de com l’acció pública pot afectar a la igualtat de gènere, tant a la família com a les esferes social, política i econòmica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG13. Lideratge.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE16. Analitzar l'estructura i el funcionament de la Unió Europea.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Continguts

1. INTRODUCCIÓ: GÈNERE I POLÍTICA

  • La política de gènere de la Ciència Política.
  • El gènere de la política.
  • Conceptes feministes: gènere, interseccionalitat, poder i patriarcat.
  • Epistemologies i mètodes feministes per a l’estudi de la política (politics) i de les polítiques públiques (policy).

2. VINDICACIONS FEMINISTES PER LA IGUALTAT

  • Les pioneres feministes: educació.
  • Feminismes liberal, socialista i anarquista: vot, pa i roses.
  • La segona onada feminista: “allò personal és polític”.
  • La tercera i quarta onades.

3. PERSPECTIVES FEMINISTES SOBRE LA POLÍTICA I L’ESTAT

  • El “contracte sexual”: la divisió públic/privat.
  • L’estat de benestar patriarcal.
  • Reconeixement i redistribució (diferència i igualtat).
  • El “règim de gènere” de les institucions (SEMINARI 1 – SESSIÓ 5). 

 

 

4. LA POLÍTICA DE LA PRESÈNCIA: QUI FA LA POLÍTICA I LES POLÍTIQUES?

  • Barreres a la participació política de les dones.
  • Les dimensions descriptiva, substantiva i simbòlica de la representació política.
  • Oferta i demanda.
  • Quotes (electorals) de gènere.

5. EINES I INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Igualtat d’oportunitats i igualtat de resultats (acció positiva).
  • La transversalitat de gènere.
  • Interseccionalitat i policymaking.
  • Canvi organitzatiu a través dels plans d’igualtat (SEMINARI 2 – SESSIÓ 7).

6. LA IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Enfocaments del gender mainstreaming.
  • Els marcs interpretatius de les polítiques d’igualtat.
  • Resistències a les polítiques d’igualtat.
  • Els costos de la ceguesa al gènere del policymaking (SEMINARI 3 - SESSIÓ 9).

7. EL GÈNERE DE LES CRISIS ECONÒMIQUES I DE L’AUSTERITAT

  • Igualtat de gènere i treball.
  • Els efectes de gènere de la globalització econòmica.
  • El gènere de les crisis econòmiques.
  • El gènere de la Troika i de les polítiques d’austeritat.

Metodologia docent

La metodologia seguida en aquesta assignatura té com a objectiu desenvolupar el pensament crític de l’alumnat. Cada classe magistral tindrà una sessió dedicada a la discussió a partir de les lectures recomanades seleccionades, que es trobaran disponibles a l’aula global.

 

Setmana

Activitats a l’aula

Activitats fora de l’aula

Hores a l’aula

Hores fora de l’aula

1

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

2

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

3

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

4

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

6

5

Seminari 1

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

6

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

7

Seminari 2

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

8

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

9

Seminari 3

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

10

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

Hores

30

60

Hores d’estudi per a l’examen final

10

Hores totals

100

Avaluació

Avaluació continuada

 

1. Participació a classe (15%)

L’èxit d’una l’assignatura té molt a veure amb la quantitat i la qualitat de la participació de l’alumnat. Cal venir a classe havent fet la lectura assignada i havent reflexionat sobre el debat que plantegi el text.

 

2. Seminaris (45%)

Activitats en grup, dins i fora de l’aula, en tres sessions de seminari que desenvolupen l’aprenentatge actiu i basat en problemes. Cada seminari val un 15% de la nota final. L’assistència als seminaris és obligatòria.

 

Examen final

Té un pes sobre la nota final del 40%.

 

Cal treure un mínim de 4 tant en l’avaluació continuada com en l’examen final per tal de poder fer mitjana i superar l’assignatura (amb una nota mínima de 5). Podran concórrer al procés de recuperació els i les estudiants que, havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació trimestral. Caldrà recuperar només la part suspesa de l’assignatura mitjançant l’examen corresponent.

 

Política de l’assignatura

Per contribuir a assolir un aprenentatge actiu s’estableixen les següents polítiques:

  • Per aprovar l’assignatura cal assistir al 80% de les sessions (8 de 10). L’absència a les sessions influeix de manera negativa en la capacitat de respondre correctament les preguntes de l’examen.
  • Qui es perdi una classe o arribi tard té la responsabilitat de posar-se al dia dels continguts treballats en aquella sessió.
  • No s’acceptaran lliuraments fora de termini ni per email.
  • Plagi: S’hagi comès de manera intencionada o no, el plagi suposa una falta acadèmica greu que pot comportar una mesura disciplinària.

Bibliografia i recursos d'informació

Els dos manuals de referència bàsics són els següents:

Alonso, Alba & Marta Lois (2014). Ciencia Política con Perspectiva de Género. Madrid: Akal.

Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.

 

Treballs destacats en el camp del gènere i la política:

Banaszak, Lee Ann, Beckwith, Karen & Rucht Dieter (2003). Women’s Movements Facing the Reconfigured State. Cambridge: Cambridge University Press.

Bustelo, María (2004). La evaluación de las políticas de género en España. Madrid. La Catarata.

Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,

Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.

Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave

Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds (2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances in Feminist Economics.

Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press

Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.

Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke:  Palgrave Macmillan.

Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.

McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.

Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.

 

 

A l’inici de curs es proporcionarà una guia de lectura amb els textos (articles o capítols de llibre) recomanats per a cada sessió.

 

  • Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 “Theory of Sexual Politics”.
  • Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
  • Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: “The patriarchal welfare state”).
  • Murray, Rainbow (2014). “Quotas for Men: Reframing Gender Quotas as a Means of Improving Representation for All.” American Political Science Review, 108 (3): 520-32.
  • Crenshaw, Kimberlé W. (1991). "Mapping the margins: intersectionality, identity politics, and violence against women of color." Stanford Law Review 43 (6): 1241-1299.
  • Chappell, Louise and Georgina Waylen (2013). “Gender and the Hidden Life of Institutions”. Public Administration 91 (3): 599–615.
  • Lowndes, Vivien (2014). “How Are Things Done Around Here? Uncovering Institutional Rules and Their Gendered Effects”. Politics & Gender 10 (4): 685-691.
  • Waylen, Georgina (2014). “Informal Institutions, Institutional Change, and Gender Equality”. Political Research Quarterly 67 (1): 212–223.
  • Both, Christine and Cinnamon Bennett (2002). “Gender Mainstreaming in the European Union Towards a New Conception and Practice of Equal Opportunities?.” European Journal of Women’s Studies 9 (4): 430–446.
  • Benschop, Yvonne and Mieke Verloo (2006). “Sisyphus' Sisters: Can Gender Mainstreaming Escape the Genderedness of Organizations?”. Journal of Gender Studies 15 (1): 19-33.
  • Prugl, Elisabeth (2012). ”’If Lehman Brothers Had Been Lehman Sisters…’ Gender and Myth in the Aftermath of the Financial Crisis.” International Political Sociology 6 (1): 21-35.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 3
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 4
669 - Mínor en Estudis de Gènere: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Marina Muñoz Puig
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura examina críticament com opera el gènere en la política i en les polítiques públiques. El seu objectiu és identificar la "política" de les polítiques públiques i, més concretament, mostrar les dinàmiques i biaixos de gènere de les polítiques públiques. El curs aplicarà el concepte de "gènere" com a categoria analítica per identificar com i per què la política i les polítiques sovint tenen un impacte diferent sobre les dones, els homes i altres grups socials. Mitjançant sessions magistrals i seminaris, el curs abordarà les següents preguntes: Com pot l’acció pública reforçar o combatre la desigualtat de gènere? Com s’encreuen les desigualtats de gènere amb altres eixos de desigualtat com ara la classe social, l'orientació sexual o l'etnicitat? Quines implicacions té l’exclusió de les dones de l’elaboració de les polítiques públiques? Quan i per què els governs promouen la igualtat? Per respondre a aquestes preguntes, el curs examinarà polítiques nacionals i internacionals i proporcionarà una introducció a l’epistemologia i la metodologia feministes, així com una revisió de les perspectives feministes sobre la política i sobre l'Estat.

 

Aquesta assignatura és complementària a l’assignatura optativa Gènere i Família, que analitza la relació entre la família, el gènere i la política social des d'una perspectiva sociològica. Els dos cursos proporcionen una bona comprensió de com l’acció pública pot afectar a la igualtat de gènere, tant a la família com a les esferes social, política i econòmica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG13. Lideratge.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE16. Analitzar l'estructura i el funcionament de la Unió Europea.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Continguts

1. INTRODUCCIÓ: GÈNERE I POLÍTICA

  • La política de gènere de la Ciència Política.
  • El gènere de la política.
  • Conceptes feministes: gènere, interseccionalitat, poder i patriarcat.
  • Epistemologies i mètodes feministes per a l’estudi de la política (politics) i de les polítiques públiques (policy).

2. VINDICACIONS FEMINISTES PER LA IGUALTAT

  • Les pioneres feministes: educació.
  • Feminismes liberal, socialista i anarquista: vot, pa i roses.
  • La segona onada feminista: “allò personal és polític”.
  • La tercera i quarta onades.

3. PERSPECTIVES FEMINISTES SOBRE LA POLÍTICA I L’ESTAT

  • El “contracte sexual”: la divisió públic/privat.
  • L’estat de benestar patriarcal.
  • Reconeixement i redistribució (diferència i igualtat).
  • El “règim de gènere” de les institucions (SEMINARI 1 – SESSIÓ 5). 

 

 

4. LA POLÍTICA DE LA PRESÈNCIA: QUI FA LA POLÍTICA I LES POLÍTIQUES?

  • Barreres a la participació política de les dones.
  • Les dimensions descriptiva, substantiva i simbòlica de la representació política.
  • Oferta i demanda.
  • Quotes (electorals) de gènere.

5. EINES I INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Igualtat d’oportunitats i igualtat de resultats (acció positiva).
  • La transversalitat de gènere.
  • Interseccionalitat i policymaking.
  • Canvi organitzatiu a través dels plans d’igualtat (SEMINARI 2 – SESSIÓ 7).

6. LA IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Enfocaments del gender mainstreaming.
  • Els marcs interpretatius de les polítiques d’igualtat.
  • Resistències a les polítiques d’igualtat.
  • Els costos de la ceguesa al gènere del policymaking (SEMINARI 3 - SESSIÓ 9).

7. EL GÈNERE DE LES CRISIS ECONÒMIQUES I DE L’AUSTERITAT

  • Igualtat de gènere i treball.
  • Els efectes de gènere de la globalització econòmica.
  • El gènere de les crisis econòmiques.
  • El gènere de la Troika i de les polítiques d’austeritat.

Metodologia docent

La metodologia seguida en aquesta assignatura té com a objectiu desenvolupar el pensament crític de l’alumnat. Cada classe magistral tindrà una sessió dedicada a la discussió a partir de les lectures recomanades seleccionades, que es trobaran disponibles a l’aula global.

 

Setmana

Activitats a l’aula

Activitats fora de l’aula

Hores a l’aula

Hores fora de l’aula

1

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

2

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

3

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

4

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

6

5

Seminari 1

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

6

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

7

Seminari 2

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

8

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

9

Seminari 3

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

10

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

Hores

30

60

Hores d’estudi per a l’examen final

10

Hores totals

100

Avaluació

Avaluació continuada

 

1. Participació a classe (15%)

L’èxit d’una l’assignatura té molt a veure amb la quantitat i la qualitat de la participació de l’alumnat. Cal venir a classe havent fet la lectura assignada i havent reflexionat sobre el debat que plantegi el text.

 

2. Seminaris (45%)

Activitats en grup, dins i fora de l’aula, en tres sessions de seminari que desenvolupen l’aprenentatge actiu i basat en problemes. Cada seminari val un 15% de la nota final. L’assistència als seminaris és obligatòria.

 

Examen final

Té un pes sobre la nota final del 40%.

 

Cal treure un mínim de 4 tant en l’avaluació continuada com en l’examen final per tal de poder fer mitjana i superar l’assignatura (amb una nota mínima de 5). Podran concórrer al procés de recuperació els i les estudiants que, havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació trimestral. Caldrà recuperar només la part suspesa de l’assignatura mitjançant l’examen corresponent.

 

Política de l’assignatura

Per contribuir a assolir un aprenentatge actiu s’estableixen les següents polítiques:

  • Per aprovar l’assignatura cal assistir al 80% de les sessions (8 de 10). L’absència a les sessions influeix de manera negativa en la capacitat de respondre correctament les preguntes de l’examen.
  • Qui es perdi una classe o arribi tard té la responsabilitat de posar-se al dia dels continguts treballats en aquella sessió.
  • No s’acceptaran lliuraments fora de termini ni per email.
  • Plagi: S’hagi comès de manera intencionada o no, el plagi suposa una falta acadèmica greu que pot comportar una mesura disciplinària.

Bibliografia i recursos d'informació

Els dos manuals de referència bàsics són els següents:

Alonso, Alba & Marta Lois (2014). Ciencia Política con Perspectiva de Género. Madrid: Akal.

Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.

 

Treballs destacats en el camp del gènere i la política:

Banaszak, Lee Ann, Beckwith, Karen & Rucht Dieter (2003). Women’s Movements Facing the Reconfigured State. Cambridge: Cambridge University Press.

Bustelo, María (2004). La evaluación de las políticas de género en España. Madrid. La Catarata.

Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,

Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.

Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave

Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds (2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances in Feminist Economics.

Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press

Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.

Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke:  Palgrave Macmillan.

Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.

McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.

Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.

 

 

A l’inici de curs es proporcionarà una guia de lectura amb els textos (articles o capítols de llibre) recomanats per a cada sessió.

 

  • Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 “Theory of Sexual Politics”.
  • Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
  • Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: “The patriarchal welfare state”).
  • Murray, Rainbow (2014). “Quotas for Men: Reframing Gender Quotas as a Means of Improving Representation for All.” American Political Science Review, 108 (3): 520-32.
  • Crenshaw, Kimberlé W. (1991). "Mapping the margins: intersectionality, identity politics, and violence against women of color." Stanford Law Review 43 (6): 1241-1299.
  • Chappell, Louise and Georgina Waylen (2013). “Gender and the Hidden Life of Institutions”. Public Administration 91 (3): 599–615.
  • Lowndes, Vivien (2014). “How Are Things Done Around Here? Uncovering Institutional Rules and Their Gendered Effects”. Politics & Gender 10 (4): 685-691.
  • Waylen, Georgina (2014). “Informal Institutions, Institutional Change, and Gender Equality”. Political Research Quarterly 67 (1): 212–223.
  • Both, Christine and Cinnamon Bennett (2002). “Gender Mainstreaming in the European Union Towards a New Conception and Practice of Equal Opportunities?.” European Journal of Women’s Studies 9 (4): 430–446.
  • Benschop, Yvonne and Mieke Verloo (2006). “Sisyphus' Sisters: Can Gender Mainstreaming Escape the Genderedness of Organizations?”. Journal of Gender Studies 15 (1): 19-33.
  • Prugl, Elisabeth (2012). ”’If Lehman Brothers Had Been Lehman Sisters…’ Gender and Myth in the Aftermath of the Financial Crisis.” International Political Sociology 6 (1): 21-35.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 3
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 4
669 - Mínor en Estudis de Gènere: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Marina Muñoz Puig
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura examina críticament com opera el gènere en la política i en les polítiques públiques. El seu objectiu és identificar la "política" de les polítiques públiques i, més concretament, mostrar les dinàmiques i biaixos de gènere de les polítiques públiques. El curs aplicarà el concepte de "gènere" com a categoria analítica per identificar com i per què la política i les polítiques sovint tenen un impacte diferent sobre les dones, els homes i altres grups socials. Mitjançant sessions magistrals i seminaris, el curs abordarà les següents preguntes: Com pot l’acció pública reforçar o combatre la desigualtat de gènere? Com s’encreuen les desigualtats de gènere amb altres eixos de desigualtat com ara la classe social, l'orientació sexual o l'etnicitat? Quines implicacions té l’exclusió de les dones de l’elaboració de les polítiques públiques? Quan i per què els governs promouen la igualtat? Per respondre a aquestes preguntes, el curs examinarà polítiques nacionals i internacionals i proporcionarà una introducció a l’epistemologia i la metodologia feministes, així com una revisió de les perspectives feministes sobre la política i sobre l'Estat.

 

Aquesta assignatura és complementària a l’assignatura optativa Gènere i Família, que analitza la relació entre la família, el gènere i la política social des d'una perspectiva sociològica. Els dos cursos proporcionen una bona comprensió de com l’acció pública pot afectar a la igualtat de gènere, tant a la família com a les esferes social, política i econòmica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG13. Lideratge.

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE16. Analitzar l'estructura i el funcionament de la Unió Europea.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Continguts

1. INTRODUCCIÓ: GÈNERE I POLÍTICA

  • La política de gènere de la Ciència Política.
  • El gènere de la política.
  • Conceptes feministes: gènere, interseccionalitat, poder i patriarcat.
  • Epistemologies i mètodes feministes per a l’estudi de la política (politics) i de les polítiques públiques (policy).

2. VINDICACIONS FEMINISTES PER LA IGUALTAT

  • Les pioneres feministes: educació.
  • Feminismes liberal, socialista i anarquista: vot, pa i roses.
  • La segona onada feminista: “allò personal és polític”.
  • La tercera i quarta onades.

3. PERSPECTIVES FEMINISTES SOBRE LA POLÍTICA I L’ESTAT

  • El “contracte sexual”: la divisió públic/privat.
  • L’estat de benestar patriarcal.
  • Reconeixement i redistribució (diferència i igualtat).
  • El “règim de gènere” de les institucions (SEMINARI 1 – SESSIÓ 5). 

 

 

4. LA POLÍTICA DE LA PRESÈNCIA: QUI FA LA POLÍTICA I LES POLÍTIQUES?

  • Barreres a la participació política de les dones.
  • Les dimensions descriptiva, substantiva i simbòlica de la representació política.
  • Oferta i demanda.
  • Quotes (electorals) de gènere.

5. EINES I INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Igualtat d’oportunitats i igualtat de resultats (acció positiva).
  • La transversalitat de gènere.
  • Interseccionalitat i policymaking.
  • Canvi organitzatiu a través dels plans d’igualtat (SEMINARI 2 – SESSIÓ 7).

6. LA IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

  • Enfocaments del gender mainstreaming.
  • Els marcs interpretatius de les polítiques d’igualtat.
  • Resistències a les polítiques d’igualtat.
  • Els costos de la ceguesa al gènere del policymaking (SEMINARI 3 - SESSIÓ 9).

7. EL GÈNERE DE LES CRISIS ECONÒMIQUES I DE L’AUSTERITAT

  • Igualtat de gènere i treball.
  • Els efectes de gènere de la globalització econòmica.
  • El gènere de les crisis econòmiques.
  • El gènere de la Troika i de les polítiques d’austeritat.

Metodologia docent

La metodologia seguida en aquesta assignatura té com a objectiu desenvolupar el pensament crític de l’alumnat. Cada classe magistral tindrà una sessió dedicada a la discussió a partir de les lectures recomanades seleccionades, que es trobaran disponibles a l’aula global.

 

Setmana

Activitats a l’aula

Activitats fora de l’aula

Hores a l’aula

Hores fora de l’aula

1

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

2

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

3

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

6

4

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

6

5

Seminari 1

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

6

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

7

Seminari 2

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

8

Classe magistral

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

5

9

Seminari 3

Lectura textos assignats, preparar seminari

3

8

10

Classe magistral

Lectura textos assignats

3

4

Hores

30

60

Hores d’estudi per a l’examen final

10

Hores totals

100

Avaluació

Avaluació continuada

 

1. Participació a classe (15%)

L’èxit d’una l’assignatura té molt a veure amb la quantitat i la qualitat de la participació de l’alumnat. Cal venir a classe havent fet la lectura assignada i havent reflexionat sobre el debat que plantegi el text.

 

2. Seminaris (45%)

Activitats en grup, dins i fora de l’aula, en tres sessions de seminari que desenvolupen l’aprenentatge actiu i basat en problemes. Cada seminari val un 15% de la nota final. L’assistència als seminaris és obligatòria.

 

Examen final

Té un pes sobre la nota final del 40%.

 

Cal treure un mínim de 4 tant en l’avaluació continuada com en l’examen final per tal de poder fer mitjana i superar l’assignatura (amb una nota mínima de 5). Podran concórrer al procés de recuperació els i les estudiants que, havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació trimestral. Caldrà recuperar només la part suspesa de l’assignatura mitjançant l’examen corresponent.

 

Política de l’assignatura

Per contribuir a assolir un aprenentatge actiu s’estableixen les següents polítiques:

  • Per aprovar l’assignatura cal assistir al 80% de les sessions (8 de 10). L’absència a les sessions influeix de manera negativa en la capacitat de respondre correctament les preguntes de l’examen.
  • Qui es perdi una classe o arribi tard té la responsabilitat de posar-se al dia dels continguts treballats en aquella sessió.
  • No s’acceptaran lliuraments fora de termini ni per email.
  • Plagi: S’hagi comès de manera intencionada o no, el plagi suposa una falta acadèmica greu que pot comportar una mesura disciplinària.

Bibliografia i recursos d'informació

Els dos manuals de referència bàsics són els següents:

Alonso, Alba & Marta Lois (2014). Ciencia Política con Perspectiva de Género. Madrid: Akal.

Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.

 

Treballs destacats en el camp del gènere i la política:

Banaszak, Lee Ann, Beckwith, Karen & Rucht Dieter (2003). Women’s Movements Facing the Reconfigured State. Cambridge: Cambridge University Press.

Bustelo, María (2004). La evaluación de las políticas de género en España. Madrid. La Catarata.

Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,

Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.

Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave

Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds (2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances in Feminist Economics.

Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press

Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.

Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke:  Palgrave Macmillan.

Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.

McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.

Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.

 

 

A l’inici de curs es proporcionarà una guia de lectura amb els textos (articles o capítols de llibre) recomanats per a cada sessió.

 

  • Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 “Theory of Sexual Politics”.
  • Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
  • Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: “The patriarchal welfare state”).
  • Murray, Rainbow (2014). “Quotas for Men: Reframing Gender Quotas as a Means of Improving Representation for All.” American Political Science Review, 108 (3): 520-32.
  • Crenshaw, Kimberlé W. (1991). "Mapping the margins: intersectionality, identity politics, and violence against women of color." Stanford Law Review 43 (6): 1241-1299.
  • Chappell, Louise and Georgina Waylen (2013). “Gender and the Hidden Life of Institutions”. Public Administration 91 (3): 599–615.
  • Lowndes, Vivien (2014). “How Are Things Done Around Here? Uncovering Institutional Rules and Their Gendered Effects”. Politics & Gender 10 (4): 685-691.
  • Waylen, Georgina (2014). “Informal Institutions, Institutional Change, and Gender Equality”. Political Research Quarterly 67 (1): 212–223.
  • Both, Christine and Cinnamon Bennett (2002). “Gender Mainstreaming in the European Union Towards a New Conception and Practice of Equal Opportunities?.” European Journal of Women’s Studies 9 (4): 430–446.
  • Benschop, Yvonne and Mieke Verloo (2006). “Sisyphus' Sisters: Can Gender Mainstreaming Escape the Genderedness of Organizations?”. Journal of Gender Studies 15 (1): 19-33.
  • Prugl, Elisabeth (2012). ”’If Lehman Brothers Had Been Lehman Sisters…’ Gender and Myth in the Aftermath of the Financial Crisis.” International Political Sociology 6 (1): 21-35.