Informació del Pla Docent

Presentació

PAISATGES EMERGENTS

En un moment de desafiaments globals i incerteses socials, el concepte de paisatge ens ajuda cada cop més a definir els principis de les societats contemporànies. El paisatge, entès com una construcció de la pròpia societat, i amb una enorme càrrega cultural i simbòlica, s’ha convertit en un element central del desenvolupament de qualsevol territori. El concepte de paisatge no remet només al seu paper cabdal en l'àmbit de l'ordenació territorial, sinó també en el del patrimoni, de cultura, l'economia, o les identitats territorials. Avui, tots els paisatges són culturals, en tant que són el resultat d’una actuació humana mil·lenària.

L'enorme mutabilitat dels paisatges contemporanis indueix a l'emergència constant de noves formes de paisatge que anuncien transformacions futures que seran més significatives que les actuals, i que cal llegir, entendre, representar, i a les que s'ha de donar respostes de gestió i planificació adequades. Estem davant d’un canvi en la manera com les persones es relacionen amb el seu territori i el seu entorn més proper, que reclama canvis en la manera de plantejar aquesta relació, des de les eines de planejament convencional –que no acaben de donar les respostes òptimes a totes les demandes–, fins a formes de governança, sobretot les locals. El paisatge és el rostre d'un territori. I, com tot rostre, es transforma i, al seu torn, està ple d'empremtes del seu passat. 

L’objectiu de l’assignatura és doble: tant el de desxifrar les diferents capes d'aquest palimpsest que és el paisatge contemporani com d'aventurar la seva evolució futura, a partir de l’adquisició d’una sèrie de coneixements teòrics i pràctics bàsics. Tots aquests paisatges reclamen i reivindiquen una sèrie de valors que s’aniran tractant al llarg de l’assignatura i que les polítiques públiques haurien de tenir cada cop més presents, i a partir de processos de decisió col·lectius i participats per les comunitats locals.

Competències associades

Les competències associades fan referència a:

• coneixement inter i trans disciplinar
• ciutadania global
• competències digitals
• transversalitat en l'aprenentatge
• visió global i responsable amb el benestar planetari i els objectius de desenvolupament sostenible
• integració de la docència i la recerca

Resultats de l'aprenentatge

AL final d’aquest curs els estudiants tindran la capacitat: 

• De conèixer els principals debats teòrics en vers al paisatge i la seva gestió

• La relació  entre paisatge, cultura, arts, economia i política.

• El principals actors en la gestió del paisatge a Catalunya, Espanya i Europa.

• D’analitzar i avaluar els valors, les característiques principals i les dinàmiques del paisatge.

• Explorar el rol del paisatge en les polítiques públiques

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Ciutats i comunitats sostenibles # acció pel clima # educació de qualitat

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura, però té matèries coincidents amb l'assignatura optativa Paisatges Culturals.

Continguts

• La idea de paisatge, avui.
• Valors contemporanis del paisatge. Tipologia de valors i aplicacions.
• Catalogar i avaluar paisatges.
• Noves formes d’implicació de la societat en la gestió i ordenació del paisatge.
• Noves cartografies per a nous paisatges.
• El paisatge i l’ordenació dels territoris contemporanis.
• Paisatges i polítiques sectorials.
• Nous reptes per als paisatges que venen.
• Paisatges de la transició energètica.
• Globalització i paisatge.
• Paisatge i món local.
• Paisatges transfronterers.

Metodologia docent

Assignatura presencial que combina classes magistrals amb treball en grups, estudis de cas i sortides de camp. 

Avaluació

• Participació a classe - 20% de la nota final
• Discussió de textos – 10% de la nota final
• Treball en grup (escrit i presentació oral a classe) - 40% de la nota final.
• Examen Final - 30 % de la nota final.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Sistema d’avaluació de recuperació.

• Examen de recuperació: 30% de la nota

• Treball de curs:. 40% de la nota.

Bibliografia i recursos d'informació

CONSELL D’EUROPA, Conveni Europeu del Paisatge, Estrasburg, Consell d’Europa, 2000.

Council of Europe 2008. Recommendation CM/Rec(2008)3 of the Committee of Ministers to member states on the guidelines for the implementation of the European Landscape Convention. Strasbourg, Council of Europe. 

Generalitat de Catalunya, Llei 8/2005 i Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006. (Quaderns de Legislació; 65).

Nogué, Joan 2010 Paisatge, territori i societat civil. Valencia, Tres i Quatre 

Nogué J., Sala P., Puigbert L., Bretcha G. (eds.), Paisatge i participació ciutadana, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya; Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, 2010. (Documentació; 1).

Nogué, Joan; Sala i Martí, Pere; Grau, Jordi, Els catàlegs de paisatge de Catalunya: metodología = The Landscape Catalogues of Catalonia. Metodology. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2016

Nogué, Joan; Sala, Pere, Mapa. Pla de paisatge transfronterer. La Cerdanya = Carte. Projet du paysage transfrontalier. La Cerdagne. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2016a

Nogué, Joan; Sala i Martí, Pere. “Landscape, Local Knowledge and Democracy: the work of the Land-scape Observatory of Catalonia”. A: Fairclough, Graham; Sarlöv-Herlin, Ingrid i Swanwick, Carys (eds.).Landscape Character Assessment: Current Approaches to Characterisation and Assessment. Oxon: Routledge Handbook, 2018.

Sala, Pere (2018). Lo sublime contemporáneo. Paisajes de la perplejidad. Barcelona: Àmbit. (Palabra y paisaje; 4).

Sala P., Puigbert L., Bretcha G. (eds.), La Planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa = Landscape Planning at a local level in Europe, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya; Govern d’Andorra, 2015. (Documentació; 2).

Sauer, Carl O. 1925 The morphology of landscape. University of California Publications in Geography 2 19-54

Informació del Pla Docent

Presentació

PAISATGES EMERGENTS

En un moment de desafiaments globals i incerteses socials, el concepte de paisatge ens ajuda cada cop més a definir els principis de les societats contemporànies. El paisatge, entès com una construcció de la pròpia societat, i amb una enorme càrrega cultural i simbòlica, s’ha convertit en un element central del desenvolupament de qualsevol territori. El concepte de paisatge no remet només al seu paper cabdal en l'àmbit de l'ordenació territorial, sinó també en el del patrimoni, de cultura, l'economia, o les identitats territorials. Avui, tots els paisatges són culturals, en tant que són el resultat d’una actuació humana mil·lenària.

L'enorme mutabilitat dels paisatges contemporanis indueix a l'emergència constant de noves formes de paisatge que anuncien transformacions futures que seran més significatives que les actuals, i que cal llegir, entendre, representar, i a les que s'ha de donar respostes de gestió i planificació adequades. Estem davant d’un canvi en la manera com les persones es relacionen amb el seu territori i el seu entorn més proper, que reclama canvis en la manera de plantejar aquesta relació, des de les eines de planejament convencional –que no acaben de donar les respostes òptimes a totes les demandes–, fins a formes de governança, sobretot les locals. El paisatge és el rostre d'un territori. I, com tot rostre, es transforma i, al seu torn, està ple d'empremtes del seu passat. 

L’objectiu de l’assignatura és doble: tant el de desxifrar les diferents capes d'aquest palimpsest que és el paisatge contemporani com d'aventurar la seva evolució futura, a partir de l’adquisició d’una sèrie de coneixements teòrics i pràctics bàsics. Tots aquests paisatges reclamen i reivindiquen una sèrie de valors que s’aniran tractant al llarg de l’assignatura i que les polítiques públiques haurien de tenir cada cop més presents, i a partir de processos de decisió col·lectius i participats per les comunitats locals.

Competències associades

Les competències associades fan referència a:

• coneixement inter i trans disciplinar
• ciutadania global
• competències digitals
• transversalitat en l'aprenentatge
• visió global i responsable amb el benestar planetari i els objectius de desenvolupament sostenible
• integració de la docència i la recerca

Resultats de l'aprenentatge

AL final d’aquest curs els estudiants tindran la capacitat: 

• De conèixer els principals debats teòrics en vers al paisatge i la seva gestió

• La relació  entre paisatge, cultura, arts, economia i política.

• El principals actors en la gestió del paisatge a Catalunya, Espanya i Europa.

• D’analitzar i avaluar els valors, les característiques principals i les dinàmiques del paisatge.

• Explorar el rol del paisatge en les polítiques públiques

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Ciutats i comunitats sostenibles # acció pel clima # educació de qualitat

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura, però té matèries coincidents amb l'assignatura optativa Paisatges Culturals.

Continguts

• La idea de paisatge, avui.
• Valors contemporanis del paisatge. Tipologia de valors i aplicacions.
• Catalogar i avaluar paisatges.
• Noves formes d’implicació de la societat en la gestió i ordenació del paisatge.
• Noves cartografies per a nous paisatges.
• El paisatge i l’ordenació dels territoris contemporanis.
• Paisatges i polítiques sectorials.
• Nous reptes per als paisatges que venen.
• Paisatges de la transició energètica.
• Globalització i paisatge.
• Paisatge i món local.
• Paisatges transfronterers.

Metodologia docent

Assignatura presencial que combina classes magistrals amb treball en grups, estudis de cas i sortides de camp. 

Avaluació

• Participació a classe - 20% de la nota final
• Discussió de textos – 10% de la nota final
• Treball en grup (escrit i presentació oral a classe) - 40% de la nota final.
• Examen Final - 30 % de la nota final.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Sistema d’avaluació de recuperació.

• Examen de recuperació: 30% de la nota

• Treball de curs:. 40% de la nota.

Bibliografia i recursos d'informació

CONSELL D’EUROPA, Conveni Europeu del Paisatge, Estrasburg, Consell d’Europa, 2000.

Council of Europe 2008. Recommendation CM/Rec(2008)3 of the Committee of Ministers to member states on the guidelines for the implementation of the European Landscape Convention. Strasbourg, Council of Europe. 

Generalitat de Catalunya, Llei 8/2005 i Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006. (Quaderns de Legislació; 65).

Nogué, Joan 2010 Paisatge, territori i societat civil. Valencia, Tres i Quatre 

Nogué J., Sala P., Puigbert L., Bretcha G. (eds.), Paisatge i participació ciutadana, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya; Barcelona, Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, 2010. (Documentació; 1).

Nogué, Joan; Sala i Martí, Pere; Grau, Jordi, Els catàlegs de paisatge de Catalunya: metodología = The Landscape Catalogues of Catalonia. Metodology. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2016

Nogué, Joan; Sala, Pere, Mapa. Pla de paisatge transfronterer. La Cerdanya = Carte. Projet du paysage transfrontalier. La Cerdagne. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 2016a

Nogué, Joan; Sala i Martí, Pere. “Landscape, Local Knowledge and Democracy: the work of the Land-scape Observatory of Catalonia”. A: Fairclough, Graham; Sarlöv-Herlin, Ingrid i Swanwick, Carys (eds.).Landscape Character Assessment: Current Approaches to Characterisation and Assessment. Oxon: Routledge Handbook, 2018.

Sala, Pere (2018). Lo sublime contemporáneo. Paisajes de la perplejidad. Barcelona: Àmbit. (Palabra y paisaje; 4).

Sala P., Puigbert L., Bretcha G. (eds.), La Planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa = Landscape Planning at a local level in Europe, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya; Govern d’Andorra, 2015. (Documentació; 2).

Sauer, Carl O. 1925 The morphology of landscape. University of California Publications in Geography 2 19-54