Informació del Pla Docent

Presentació

L’assignatura ofereix una panoràmica general de la història moderna i contemporània de l’Àsia a partir de fenòmens i dinàmiques dels segles XX i XXI en contextos com el Japó, Corea, la Xina i el sud-est asiàtic.

L’assignatura s’estructura en tres blocs en progressió cronològica. El primer bloc se centra en la reconfiguració de l’Àsia Oriental durant la primera meitat de segle XX a partir de l’emergència, l’esplendor i el declivi del projecte imperialista japonès. El segon bloc se centra en les protestes socials (particularment de col·lectius estudiantils) sorgides com a conseqüència de diferents processos de modernització, reforma i obertura al Japó, Corea, la Xina i Hong Kong durant la segona meitat de segle XX i principis del segle XXI. El tercer bloc se centra en diversos aspectes socials, polítics i ideològics que caracteritzen la interacció entre l’Àsia i el món occidental i global contemporani.

De manera transversal al llarg dels tres blocs de l’assignatura es posarà èmfasi en la reflexió sobre: continuïtats i transformacions històriques; connexions regionals i globals de fenòmens locals o nacionals; perspectiva de gènere; i —molt particularment— interpretació alhora universal i particular dels fenòmens analitzats.

L’assignatura s’impartirà en català. Els materials i textos a treballar seran en anglès, català o castellà. 

Competències associades

Competències generals

• Manejar adequadament informació i bibliografia.
• Comunicar de manera adequada per via oral i escrita.
• Sintetitzar contextos, conceptes i interpretacions.
• Analitzar i contextualitzar moments històrics.
• Integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines.
• Relacionar materials i fonts primàries i secundàries (textos, documents, dades, imatges, etc.) en el seu moment històric, social, polític i cultural. 

Competències específiques

• Identificar els fenòmens i períodes més rellevants de la història moderna i contemporània de l’Àsia al llarg dels segles XX i XXI.
• Analitzar esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals significatius de la història de l’Àsia Oriental i el sud-est asiàtic d’aquest període.
• Reflexionar de forma crítica sobre la relació entre els fenòmens estudiats a l’Àsia i el context de la història global.
• Reflexionar de forma crítica sobre les visions i percepcions mútues entre Occident i l’Àsia.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat
Igualtat de gènere
Reducció de les desigualtats

Prerequisits

L’assignatura es planteja com a continuació de l’assignatura obligatòria Història i cultura de l’Àsia Oriental. Hi dona continuïtat cronològica i n’amplia el context geogràfic d’anàlisi.

Continguts

Bloc A: reconfiguració de l’Àsia Oriental

1895 i el canvi de paradigma regional
El projecte colonial japonès (ocupacions de Taiwan, Corea, Manxúria i la Xina)
La Segona Guerra Mundial
La postguerra

Bloc B: modernitzacions, reformes, obertures i desacords

Les protestes a les universitats (Japó, 1968)
La massacre de Gwangju (Corea, 1980)
Les protestes de la plaça de Tian’anmen (Xina, 1989)
La revolució dels paraigües (Hong Kong, 2014)

Bloc C: Àsia Oriental en un món global

Sinofonia
Un model asiàtic?
Identiats híbrides en un món global
Percepcions occidentals de l’Àsia Oriental

Metodologia docent

Cadascun dels tres blocs de l’assignatura es dividirà en quatre sessions expositives seguides d’una sessió de seminari per grups. Cada sessió expositiva se centrarà en un tema. El docent combinarà una presentació general amb una part de preguntes, reflexió col·lectiva o comentari de textos. Cada sessió de seminari aprofundirà en algun aspecte del bloc respectiu a partir de la discussió sobre textos i materials de lectura obligatòria (fonts primàries o secundàries) i que l’estudiant haurà d’haver preparat prèviament.

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es farà en base als següents aspectes i criteris:

a) Examen final: 70%

L’examen constarà de 3 preguntes breus (menys de mitja pàgina d’extensió cadascuna) a escollir entre 4 de possibles; i 1 pregunta per desenvolupar relacionada amb les lectures obligatòries treballades a les sessions de seminari.

Qui no l’hagi superat el podrà tornar a fer a la fase de recuperació.

Els criteris bàsics d’avaluació de l’examen són:

• Capacitat de reflectir i sintetitzar els coneixements requerits.
• Capacitat d’articular un discurs reflexiu, profund, transversal i matisat.
• Aportació personal, crítica, comparativa i analítica dels continguts exposats.
• Capacitat de redacció precisa, concisa i consistent.

b) Seminaris: 30%  

Tres sessions al voltant de materials de lectura obligatòria que complementen els temes tractats a les sessions expositives de cada bloc. L’estudiant haurà de preparar les sessions de seminari amb antelació, participar-hi activament i, al final, lliurar un breu exercici (en català, castellà o anglès).

Cada sessió de seminari comptarà un 10% (dins del 30% total de la nota de seminaris). Aquesta part de la nota no és recuperable.

Els criteris bàsics d’avaluació dels seminaris són:

• A la sessió: preparació prèvia i participació activa.
• A la sessió i a l’exercici: capacitat de comprensió i coneixement dels textos i materials de lectura obligatòria; capacitat crítica, de qüestionament de conceptes i d’interrelació amb altres contextos de l’assignatura i de fora de l’assignatura.
• A l’exercici: capacitat de síntesi i de precisió en les formulacions; grau de coherència de la línia argumental recolzada en l’anàlisi; expressió, estil i presentació de l’aparell crític.

Fase de recuperació

L’examen final serà recuperable pel mateix valor del 70% de la nota. En la fase de recuperació es conservarà inalterat el percentatge obtingut per als seminaris (30%), que no és recuperable.

Política de plagi

El plagi és la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent, copiar durant l’examen o entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis (auto-plagi). Per a més informació, vegeu la Guia BibTIC Els drets d’autor i l’ús ètic de la informació: El plagi. Podeu consultar també la Normativa de regulació i règim sancionador del plagi i la còpia en els procediments avaluadors de la Facultat d’Humanitats.

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

Per a cada unitat el professor destacarà bibliografia específica des de l’Aula Global de l’assignatura. Com a obres de bibliografia bàsica general:

Holcombe, Charles. A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.

Ricklefs, M.C., Bruce Lockhart, Albert Lau, Portia Reyes and Maitrii Aung-Thwin. A New History of Southeast Asia. London: Macmillan International, 2010. 

Schirokauer, Conrad, and Miranda Brown. Breve historia de la civilización china. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.

Schirokauer, Conrad, Suzanne Gay, and David Lurie. A Brief History of Japanese Civilization. Boston: Wadsworth Publishing, 2012.

Seth, Michael J. A Concise History of Korea. From Antiquity to the Present. Lanham: Rowman & Littlefield, 2016.

Shih, Shu-mei, Brian Bernards, and Chien-hsin Tsai, eds. Sinophone Studies: A Critical Reader. New York: Columbia University Press, 2013.

Informació del Pla Docent

Presentació

L’assignatura ofereix una panoràmica general de la història moderna i contemporània de l’Àsia a partir de fenòmens i dinàmiques dels segles XX i XXI en contextos com el Japó, Corea, la Xina i el sud-est asiàtic.

L’assignatura s’estructura en tres blocs en progressió cronològica. El primer bloc se centra en la reconfiguració de l’Àsia Oriental durant la primera meitat de segle XX a partir de l’emergència, l’esplendor i el declivi del projecte imperialista japonès. El segon bloc se centra en les protestes socials (particularment de col·lectius estudiantils) sorgides com a conseqüència de diferents processos de modernització, reforma i obertura al Japó, Corea, la Xina i Hong Kong durant la segona meitat de segle XX i principis del segle XXI. El tercer bloc se centra en diversos aspectes socials, polítics i ideològics que caracteritzen la interacció entre l’Àsia i el món occidental i global contemporani.

De manera transversal al llarg dels tres blocs de l’assignatura es posarà èmfasi en la reflexió sobre: continuïtats i transformacions històriques; connexions regionals i globals de fenòmens locals o nacionals; perspectiva de gènere; i —molt particularment— interpretació alhora universal i particular dels fenòmens analitzats.

L’assignatura s’impartirà en català. Els materials i textos a treballar seran en anglès, català o castellà. 

Competències associades

Competències generals

• Manejar adequadament informació i bibliografia.
• Comunicar de manera adequada per via oral i escrita.
• Sintetitzar contextos, conceptes i interpretacions.
• Analitzar i contextualitzar moments històrics.
• Integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines.
• Relacionar materials i fonts primàries i secundàries (textos, documents, dades, imatges, etc.) en el seu moment històric, social, polític i cultural. 

Competències específiques

• Identificar els fenòmens i períodes més rellevants de la història moderna i contemporània de l’Àsia al llarg dels segles XX i XXI.
• Analitzar esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals significatius de la història de l’Àsia Oriental i el sud-est asiàtic d’aquest període.
• Reflexionar de forma crítica sobre la relació entre els fenòmens estudiats a l’Àsia i el context de la història global.
• Reflexionar de forma crítica sobre les visions i percepcions mútues entre Occident i l’Àsia.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat
Igualtat de gènere
Reducció de les desigualtats

Prerequisits

L’assignatura es planteja com a continuació de l’assignatura obligatòria Història i cultura de l’Àsia Oriental. Hi dona continuïtat cronològica i n’amplia el context geogràfic d’anàlisi.

Continguts

Bloc A: reconfiguració de l’Àsia Oriental

1895 i el canvi de paradigma regional
El projecte colonial japonès (ocupacions de Taiwan, Corea, Manxúria i la Xina)
La Segona Guerra Mundial
La postguerra

Bloc B: modernitzacions, reformes, obertures i desacords

Les protestes a les universitats (Japó, 1968)
La massacre de Gwangju (Corea, 1980)
Les protestes de la plaça de Tian’anmen (Xina, 1989)
La revolució dels paraigües (Hong Kong, 2014)

Bloc C: Àsia Oriental en un món global

Sinofonia
Un model asiàtic?
Identiats híbrides en un món global
Percepcions occidentals de l’Àsia Oriental

Metodologia docent

Cadascun dels tres blocs de l’assignatura es dividirà en quatre sessions expositives seguides d’una sessió de seminari per grups. Cada sessió expositiva se centrarà en un tema. El docent combinarà una presentació general amb una part de preguntes, reflexió col·lectiva o comentari de textos. Cada sessió de seminari aprofundirà en algun aspecte del bloc respectiu a partir de la discussió sobre textos i materials de lectura obligatòria (fonts primàries o secundàries) i que l’estudiant haurà d’haver preparat prèviament.

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es farà en base als següents aspectes i criteris:

a) Examen final: 70%

L’examen constarà de 3 preguntes breus (menys de mitja pàgina d’extensió cadascuna) a escollir entre 4 de possibles; i 1 pregunta per desenvolupar relacionada amb les lectures obligatòries treballades a les sessions de seminari.

Qui no l’hagi superat el podrà tornar a fer a la fase de recuperació.

Els criteris bàsics d’avaluació de l’examen són:

• Capacitat de reflectir i sintetitzar els coneixements requerits.
• Capacitat d’articular un discurs reflexiu, profund, transversal i matisat.
• Aportació personal, crítica, comparativa i analítica dels continguts exposats.
• Capacitat de redacció precisa, concisa i consistent.

b) Seminaris: 30%  

Tres sessions al voltant de materials de lectura obligatòria que complementen els temes tractats a les sessions expositives de cada bloc. L’estudiant haurà de preparar les sessions de seminari amb antelació, participar-hi activament i, al final, lliurar un breu exercici (en català, castellà o anglès).

Cada sessió de seminari comptarà un 10% (dins del 30% total de la nota de seminaris). Aquesta part de la nota no és recuperable.

Els criteris bàsics d’avaluació dels seminaris són:

• A la sessió: preparació prèvia i participació activa.
• A la sessió i a l’exercici: capacitat de comprensió i coneixement dels textos i materials de lectura obligatòria; capacitat crítica, de qüestionament de conceptes i d’interrelació amb altres contextos de l’assignatura i de fora de l’assignatura.
• A l’exercici: capacitat de síntesi i de precisió en les formulacions; grau de coherència de la línia argumental recolzada en l’anàlisi; expressió, estil i presentació de l’aparell crític.

Fase de recuperació

L’examen final serà recuperable pel mateix valor del 70% de la nota. En la fase de recuperació es conservarà inalterat el percentatge obtingut per als seminaris (30%), que no és recuperable.

Política de plagi

El plagi és la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent, copiar durant l’examen o entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis (auto-plagi). Per a més informació, vegeu la Guia BibTIC Els drets d’autor i l’ús ètic de la informació: El plagi. Podeu consultar també la Normativa de regulació i règim sancionador del plagi i la còpia en els procediments avaluadors de la Facultat d’Humanitats.

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

Per a cada unitat el professor destacarà bibliografia específica des de l’Aula Global de l’assignatura. Com a obres de bibliografia bàsica general:

Holcombe, Charles. A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.

Ricklefs, M.C., Bruce Lockhart, Albert Lau, Portia Reyes and Maitrii Aung-Thwin. A New History of Southeast Asia. London: Macmillan International, 2010. 

Schirokauer, Conrad, and Miranda Brown. Breve historia de la civilización china. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.

Schirokauer, Conrad, Suzanne Gay, and David Lurie. A Brief History of Japanese Civilization. Boston: Wadsworth Publishing, 2012.

Seth, Michael J. A Concise History of Korea. From Antiquity to the Present. Lanham: Rowman & Littlefield, 2016.

Shih, Shu-mei, Brian Bernards, and Chien-hsin Tsai, eds. Sinophone Studies: A Critical Reader. New York: Columbia University Press, 2013.