Curs Acadèmic:
2022/23
3353 - Grau en Humanitats
23370 - Història Moderna de Catalunya
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23370 - Història Moderna de Catalunya
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
681 - Mínor en Estudis Humanístics en Història: 1
Idiomes de docència:
Teoria: | Grup 1: Català |
Seminari: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
Professorat:
Joaquim Albareda Salvado
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:
Presentació
Aquesta assignatura se centra en l’estudi dels processos històrics que van afectar Catalunya entre 1500 i 1800. Es tracta d'una assignatura de caràcter optatiu, que té com objectiu assolir una visió general de la història de la Catalunya moderna, des de la crisi de la Baixa Edat mitjana fins a la crisi de l´Antic Règim
Els processos, fenòmens i esdeveniments d´aquest llarg període en el qual es van posar els fonaments de la Catalunya contemporània s’analitzaran a través de les explicacions de les sessions plenàries, que es complementaran amb les lectures que l’alumne ha de fer i les exposicions i discussions a les sessions de seminari. La capacitat d'anàlisi, de síntesi i d'expressió (escrita i oral) són objectius fonamentals de l'assignatura.
Competències associades
Competències generals:
1. Maneig adequat de la bibliografia i de la informació
2. Comunicació oral i escrita adequades; nivell de llenguatge, ús del registre acadèmic.
3. Capacitat de síntesi
4. Capacitat analítica i de contextualització del moment històric
5. Capacitat de desplegar el pensament crític davant de les intepretacions històriques
6. Aptitud per integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines
Competències específiques:
1. Coneixements bàsics sobre la història de Catalunya entre 1500 i 1800
2. Coneixements bàsics sobre les estructures de l'Antic Règim i de la nova societat liberal
3. Coneixements bàsics sobre l´economia, la política, la societat i la cultura d'aquest període
4. Adquisició de conceptes bàsics, habilitats i raonaments referits al període
5. Capacitats per endinsar-se en el llenguatge i raonament dels diferents protagonistes culturals i polítics del període
6. Capacitat per contextualitzar textos, documents, dades, imatges i gràfiques, en el seu moment social i polític
7. Capacitat per analitzar i explicar les interconnexions entre les pautes històriques de continuïtat i canvi.
Resultats de l'aprenentatge
- Millor coneixement de la història
- Millor capacitat per contextualitzar fets econòmics, socials i culturals
- Millor capacitat per realitzar anàlisis complexes davant un fet històric
Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Conèixer els canvis d´una economia d´autoconsum a una economia adreçada al mercat
- Conèixer els processos incipients d´industrialització i desindustrialització amb les seves conseqüències territorials
- Conèixer els canvis socials arran de transformacions econòmiques
Continguts
Bloc 1. La crisi de la Baixa Edat mitjana
- Tema 1. Crisi demogràfica, social i política
Bloc 2. Catalunya i l’imperi hispànic dels Àustries
- Tema 2. Constitucionalisme i pactisme
- Tema 3. L´economia del segle XVI
- Tema 4. Les tensions a causa de la dinàmica imperial: de la crisi de finals del XVI a la Guerra dels Segadors i el tractat dels Pirineus. El neoforalisme
- Tema 5. La represa econòmica de finals del segle XVII. La revolta dels Barretines.
Bloc 3. La Catalunya del segle XVIII
- Tema 6. L´aposta de Catalunya a la Guerra de Successió
- Tema 7. La Nova Planta: absolutisme i militarització. Qui se´n beneficià?
- Tema 8. La "petita Anglaterra": produir per vendre
- Tema 9. Dissimetries socials: ascens de la burgesia, crisi de la noblesa. Protagonisme de les dones. El fenomen creixent de la pobresa
-Tema 10. Vençuts però no submissos: revoltes, memorials i projectes
- Tema 11. La fi del sistema. Les guerres amb França i Gran Bretanya
Metodologia docent
|
Dimarts
|
Dijous
|
|
PLENÀRIA
|
PLENÀRIA
|
|
PLENÀRIA
|
PLENÀRIA
|
|
PLENÀRIA
|
PLENÀRIA
|
|
PLENÀRIA
|
PLENÀRIA
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 101
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 102
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 101
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 102
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 101
|
|
PLENÀRIA
|
Seminari 102
|
|
PLENÀRIA
|
PLENÀRIA
|
Les sessions es divideixen en classes magistrals plenàries i classes de seminari. Les tres sessions de seminari es portaran a terme en dos grups diferents, sempre en dimecres, i consistiran en la discussió de textos acadèmics prèviament penjats al Campus Global, amb els quals s'aprofundirà en alguns dels aspectes més rellevants de l’assignatura, i ocasionalment en l'elaboració d'exercicis escrits puntuables.
Avaluació
L'avaluació de l'assignatura es basa en 3 elements:
1. Examen: 50% de la nota final (sobre el contingut de les sessions plenàries i sobre la bibliografia obligatòria)
2. Treball del seminari: 25% de la nota final
- Aquesta nota procedirà de la presentació d´un treball i l´exposició sobre unes lectures recomanades als Seminaris o simplement de presentació d´un treball sobre una exposició
3. Comentari escrit sobre una de les lectures recomadades: 25% de la nota final
Recuperació: Per tal de poder recuperar, un estudiant que ha suspès l´assignatura ha de tenir una de les tres notes.
Es podran recuperar tant l'examen suspès com el treball suspès (o ambdues coses). L'estudiant mai pot recuperar un treball o un examen aprovat
L'assistència als seminaris és obligatòria i com a tal no pot ser recuperada, excepte si es justifica l'absència per causa major
"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."
Bibliografia i recursos d'informació
ALBAREDA, Joaquim i Pere GIFRE. Història de la Catalunya Moderna. Barcelona, UOC Pòrtic, 1999.
ALBAREDA, Joaquim (dir.). Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII. Vol. 5 de la col·lecció Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995.
ELLIOTT, John H. La Revolta catalana, 1598-1640. Barcelona, Vicens-Vives, 1966.
FONTANA, Josep. “La fi de l'Antic Règim i la industrialització, 1787-1868.” Dins: Pierre VILAR (dir.). Història de Catalunya. Vol. V. Barcelona, Edicions 62, 1988
FONTANA, Josep, La formació d´una identitat. Una història de Catalunya. Vic, Eumo Editorial, 2014.
GARCIA ESPUCHE, Albert, Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña. 1550-1640, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
HURTADO, Víctor, et alii. Atlas d’Història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1995
MARTÍNEZ SHAW, Carlos. Cataluña en la Carrera de Indias. Barcelona, Crítica, 1981.
NADAL, FARRERAS, J., WOLFF, P., Història de Catalunya, Vilassar de Mar, Oikos-Tau, 1983.
SERRA, Eva i TORRES, Xavier (dirs.). Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Vol. 4 de la col·lecció Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997.
VILAR, Pierre. Catalunya dins l'Espanya Moderna. Barcelona, Edicions 62, 1966-1968, 4 vols.