Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23352 - Història Contemporània de Catalunya


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23352 - Història Contemporània de Catalunya
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Josep Pich Mitjana
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània de Catalunya és una assignatura que té com a objectiu capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l'anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

L’assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l’optimització de les capacitats i les qualitats de l’alumnat) i específiques (coneixement del període estudiat), mitjançant les classes magistrals (en les que s’introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l’assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs i/o exposicions vinculats/des als seminaris, un treball individual i l'examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” i en el període contemporani que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB):

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu àmbit d’estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole històrica i concretament del segle XX.

COMPETÈNCIES GENERALS (CG):

CG1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

CG2. Coneixement de cultures i de costums d’altres països.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (CT):

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

CT2. Capacitat de parlar bé en públic.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES (CE):

CE1. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE2. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE3. Analitzar la política internacional.

Resultats de l'aprenentatge

El principal resultat de l'aprenentage és  capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l’anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1_ODS 4_Educació de qualitat.

2_0DS 8_Treball decent i creixement econòmic

3_0DS 9_Indústria, innovació i infraestructures

Prerequisits

Interès per la matèria.

Continguts

Estudi dels principals processos històrics de la història contemporània catalana, principalment des de la seva perspectiva política, però també des d’una òptica social, econòmica i cultural.

1a unitat didàctica:

La crisi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868).

1- La fi de l’Antic Règim i la guerra del francès (1787-1813).

2- Reacció i Revolució (1814-1843).

3- Del moderantisme a la revolució de 1868 i la Renaixença o catalanisme literari.

2a unitat didàctica:

De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939).

4- El Sexenni Democràtic i la primera República (1868-1874).

5- El règim del 76 (1875-1898/1901) i el sorgiment del catalanisme.

6- Les crisis del règim del 76. La dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda (1901-1931)

7-  República, autonomia i Guerra Civil (1931-1939)

3a unitat didàctica:

De la dictadura a la democràcia (1939-1981).

8- El primer franquisme (1939-1959)

9- L’expansió econòmica i el franquisme (1960-1973)

10- La transició (1973-1981)

4a unitat didàctica:

De l’autonomia al procés.

11- El règim del 78 i l’Estatut de 1979 (1981-2006/2010)

12- El procés (2010-2022).

Metodologia docent

La metodologia de l’assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s’inclouen altres activitats docents, com:

  1. Presencial (a l’aula): les classes de grup plenari, on s’introdueixen els coneixements bàsics de l’assignatura.
  2. Presencial (a l’aula): Seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l’alumnat, amb la preparació de lectures que es troben a la Aula Global, treballs i la intervenció oral en els seminaris.
  3. Dirigit (fora de l’aula): els treballs per als Seminaris i la possible utilització d’audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge de la història del període d’entreguerres.

Autònom (fora de l’aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries i l’estudi dels materials didàctics vinculats a l’assignatura.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 60% de la nota final; el 40% restant prové d’un 30% a l’avaluació continuada als seminaris i un 10% amb un treball sobre les jornades o les presentacions de llibres que organitzarem al llarg del curs.

Als seminaris potenciarem la competència instrumental i transversal de la comunicació oral i el treball en equip.

A la primera sessió de seminari parlarem sobre les fonts històriques a partir del Power Point que trobareu a l’Aula Global, d’una lectura metodològica i farem un debat sobre els materials que trobareu a l’Aula Global sobre la història contemporània de Catalunya. Aquesta activitat es puntuarà en 0,5 punts (5% de la nota total de l’assignatura).

La segona sessió de seminari consistirà en una exposició de 4 minuts de cada estudiant sobre l’esdeveniment de la Història Mundial de Catalunya que li hagi tocat per atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La tercera sessió de seminari consistirà en un treball en equip sobre els personatges de vides catalanes que us hagin tocat a l’atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La recuperació de l’assignatura es durà a terme al gener. A la convocatòria extraordinària el total de la nota dependrà de l'examen.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ALBAREDA, J., GABRIEL, P. i MIR, C. (Dirs.), Catalunya, nació d'Europa 1714-2014, 3 vols, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013.

De RIQUER, B. i CULLA, J. B., “El franquisme i la transició democràtica 1939-1988”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VII, Barcelona, Ed. 62, 1989.

De RIQUER, B., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Primera part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. IX, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. I MALUQUER de MOTES, J., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Segona part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. X, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. (Dir.), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Ed. 62, 2018.

De RIQUER, B. i ALBAREDA, J. (Eds.), Vides catalanes que han fet historia, Barcelona, Ed. 62, 2020.

FONTANA, J.: “La fi de l’Antic Règim i la industrialització 1787-1868”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. V, Barcelona, Ed. 62, 1987.

FONTANA, J.: La Formació d'una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

RISQUES, M. (Dir.), Història de la Catalunya Contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999.

TERMES, J.: “De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil 1868-1939”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VI, Barcelona, Ed. 62, 1987.

TERMES, J.: (Nou) resum d'història del catalanisme, Barcelona, Base, 2009.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23352 - Història Contemporània de Catalunya


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23352 - Història Contemporània de Catalunya
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Josep Pich Mitjana
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània de Catalunya és una assignatura que té com a objectiu capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l'anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

L’assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l’optimització de les capacitats i les qualitats de l’alumnat) i específiques (coneixement del període estudiat), mitjançant les classes magistrals (en les que s’introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l’assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs i/o exposicions vinculats/des als seminaris, un treball individual i l'examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” i en el període contemporani que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB):

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu àmbit d’estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole històrica i concretament del segle XX.

COMPETÈNCIES GENERALS (CG):

CG1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

CG2. Coneixement de cultures i de costums d’altres països.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (CT):

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

CT2. Capacitat de parlar bé en públic.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES (CE):

CE1. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE2. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE3. Analitzar la política internacional.

Resultats de l'aprenentatge

El principal resultat de l'aprenentage és  capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l’anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1_ODS 4_Educació de qualitat.

2_0DS 8_Treball decent i creixement econòmic

3_0DS 9_Indústria, innovació i infraestructures

Prerequisits

Interès per la matèria.

Continguts

Estudi dels principals processos històrics de la història contemporània catalana, principalment des de la seva perspectiva política, però també des d’una òptica social, econòmica i cultural.

1a unitat didàctica:

La crisi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868).

1- La fi de l’Antic Règim i la guerra del francès (1787-1813).

2- Reacció i Revolució (1814-1843).

3- Del moderantisme a la revolució de 1868 i la Renaixença o catalanisme literari.

2a unitat didàctica:

De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939).

4- El Sexenni Democràtic i la primera República (1868-1874).

5- El règim del 76 (1875-1898/1901) i el sorgiment del catalanisme.

6- Les crisis del règim del 76. La dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda (1901-1931)

7-  República, autonomia i Guerra Civil (1931-1939)

3a unitat didàctica:

De la dictadura a la democràcia (1939-1981).

8- El primer franquisme (1939-1959)

9- L’expansió econòmica i el franquisme (1960-1973)

10- La transició (1973-1981)

4a unitat didàctica:

De l’autonomia al procés.

11- El règim del 78 i l’Estatut de 1979 (1981-2006/2010)

12- El procés (2010-2022).

Metodologia docent

La metodologia de l’assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s’inclouen altres activitats docents, com:

  1. Presencial (a l’aula): les classes de grup plenari, on s’introdueixen els coneixements bàsics de l’assignatura.
  2. Presencial (a l’aula): Seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l’alumnat, amb la preparació de lectures que es troben a la Aula Global, treballs i la intervenció oral en els seminaris.
  3. Dirigit (fora de l’aula): els treballs per als Seminaris i la possible utilització d’audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge de la història del període d’entreguerres.

Autònom (fora de l’aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries i l’estudi dels materials didàctics vinculats a l’assignatura.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 60% de la nota final; el 40% restant prové d’un 30% a l’avaluació continuada als seminaris i un 10% amb un treball sobre les jornades o les presentacions de llibres que organitzarem al llarg del curs.

Als seminaris potenciarem la competència instrumental i transversal de la comunicació oral i el treball en equip.

A la primera sessió de seminari parlarem sobre les fonts històriques a partir del Power Point que trobareu a l’Aula Global, d’una lectura metodològica i farem un debat sobre els materials que trobareu a l’Aula Global sobre la història contemporània de Catalunya. Aquesta activitat es puntuarà en 0,5 punts (5% de la nota total de l’assignatura).

La segona sessió de seminari consistirà en una exposició de 4 minuts de cada estudiant sobre l’esdeveniment de la Història Mundial de Catalunya que li hagi tocat per atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La tercera sessió de seminari consistirà en un treball en equip sobre els personatges de vides catalanes que us hagin tocat a l’atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La recuperació de l’assignatura es durà a terme al gener. A la convocatòria extraordinària el total de la nota dependrà de l'examen.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ALBAREDA, J., GABRIEL, P. i MIR, C. (Dirs.), Catalunya, nació d'Europa 1714-2014, 3 vols, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013.

De RIQUER, B. i CULLA, J. B., “El franquisme i la transició democràtica 1939-1988”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VII, Barcelona, Ed. 62, 1989.

De RIQUER, B., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Primera part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. IX, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. I MALUQUER de MOTES, J., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Segona part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. X, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. (Dir.), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Ed. 62, 2018.

De RIQUER, B. i ALBAREDA, J. (Eds.), Vides catalanes que han fet historia, Barcelona, Ed. 62, 2020.

FONTANA, J.: “La fi de l’Antic Règim i la industrialització 1787-1868”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. V, Barcelona, Ed. 62, 1987.

FONTANA, J.: La Formació d'una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

RISQUES, M. (Dir.), Història de la Catalunya Contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999.

TERMES, J.: “De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil 1868-1939”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VI, Barcelona, Ed. 62, 1987.

TERMES, J.: (Nou) resum d'història del catalanisme, Barcelona, Base, 2009.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23352 - Història Contemporània de Catalunya


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23352 - Història Contemporània de Catalunya
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Josep Pich Mitjana
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània de Catalunya és una assignatura que té com a objectiu capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l'anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

L’assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l’optimització de les capacitats i les qualitats de l’alumnat) i específiques (coneixement del període estudiat), mitjançant les classes magistrals (en les que s’introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l’assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs i/o exposicions vinculats/des als seminaris, un treball individual i l'examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” i en el període contemporani que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB):

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu àmbit d’estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole històrica i concretament del segle XX.

COMPETÈNCIES GENERALS (CG):

CG1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

CG2. Coneixement de cultures i de costums d’altres països.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (CT):

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

CT2. Capacitat de parlar bé en públic.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES (CE):

CE1. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE2. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE3. Analitzar la política internacional.

Resultats de l'aprenentatge

El principal resultat de l'aprenentage és  capacitar als alumnes d’Humanitats en el coneixement i l’anàlisi de la Història catalana contemporània (1787-2022).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1_ODS 4_Educació de qualitat.

2_0DS 8_Treball decent i creixement econòmic

3_0DS 9_Indústria, innovació i infraestructures

Prerequisits

Interès per la matèria.

Continguts

Estudi dels principals processos històrics de la història contemporània catalana, principalment des de la seva perspectiva política, però també des d’una òptica social, econòmica i cultural.

1a unitat didàctica:

La crisi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868).

1- La fi de l’Antic Règim i la guerra del francès (1787-1813).

2- Reacció i Revolució (1814-1843).

3- Del moderantisme a la revolució de 1868 i la Renaixença o catalanisme literari.

2a unitat didàctica:

De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939).

4- El Sexenni Democràtic i la primera República (1868-1874).

5- El règim del 76 (1875-1898/1901) i el sorgiment del catalanisme.

6- Les crisis del règim del 76. La dictadura de Primo de Rivera i la dictablanda (1901-1931)

7-  República, autonomia i Guerra Civil (1931-1939)

3a unitat didàctica:

De la dictadura a la democràcia (1939-1981).

8- El primer franquisme (1939-1959)

9- L’expansió econòmica i el franquisme (1960-1973)

10- La transició (1973-1981)

4a unitat didàctica:

De l’autonomia al procés.

11- El règim del 78 i l’Estatut de 1979 (1981-2006/2010)

12- El procés (2010-2022).

Metodologia docent

La metodologia de l’assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s’inclouen altres activitats docents, com:

  1. Presencial (a l’aula): les classes de grup plenari, on s’introdueixen els coneixements bàsics de l’assignatura.
  2. Presencial (a l’aula): Seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l’alumnat, amb la preparació de lectures que es troben a la Aula Global, treballs i la intervenció oral en els seminaris.
  3. Dirigit (fora de l’aula): els treballs per als Seminaris i la possible utilització d’audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge de la història del període d’entreguerres.

Autònom (fora de l’aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries i l’estudi dels materials didàctics vinculats a l’assignatura.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 60% de la nota final; el 40% restant prové d’un 30% a l’avaluació continuada als seminaris i un 10% amb un treball sobre les jornades o les presentacions de llibres que organitzarem al llarg del curs.

Als seminaris potenciarem la competència instrumental i transversal de la comunicació oral i el treball en equip.

A la primera sessió de seminari parlarem sobre les fonts històriques a partir del Power Point que trobareu a l’Aula Global, d’una lectura metodològica i farem un debat sobre els materials que trobareu a l’Aula Global sobre la història contemporània de Catalunya. Aquesta activitat es puntuarà en 0,5 punts (5% de la nota total de l’assignatura).

La segona sessió de seminari consistirà en una exposició de 4 minuts de cada estudiant sobre l’esdeveniment de la Història Mundial de Catalunya que li hagi tocat per atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La tercera sessió de seminari consistirà en un treball en equip sobre els personatges de vides catalanes que us hagin tocat a l’atzar (1,25 punts, 12,5% de la nota total de l’assignatura).

La recuperació de l’assignatura es durà a terme al gener. A la convocatòria extraordinària el total de la nota dependrà de l'examen.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ALBAREDA, J., GABRIEL, P. i MIR, C. (Dirs.), Catalunya, nació d'Europa 1714-2014, 3 vols, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013.

De RIQUER, B. i CULLA, J. B., “El franquisme i la transició democràtica 1939-1988”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VII, Barcelona, Ed. 62, 1989.

De RIQUER, B., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Primera part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. IX, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. I MALUQUER de MOTES, J., “La Catalunya Autonòmica 1975-2003. Segona part”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. X, Barcelona, Ed. 62, 2003.

De RIQUER, B. (Dir.), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Ed. 62, 2018.

De RIQUER, B. i ALBAREDA, J. (Eds.), Vides catalanes que han fet historia, Barcelona, Ed. 62, 2020.

FONTANA, J.: “La fi de l’Antic Règim i la industrialització 1787-1868”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. V, Barcelona, Ed. 62, 1987.

FONTANA, J.: La Formació d'una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

RISQUES, M. (Dir.), Història de la Catalunya Contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999.

TERMES, J.: “De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil 1868-1939”, Història de Catalunya dirigida per Pierre Villar, vol. VI, Barcelona, Ed. 62, 1987.

TERMES, J.: (Nou) resum d'història del catalanisme, Barcelona, Base, 2009.