Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23346 - Arqueologia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23346 - Arqueologia
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
680 - Mínor en Estudis Humanístics del Món Antic i Medieval: 1
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
681 - Mínor en Estudis Humanístics en Història: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Meritxell Ferrer Martin
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza el paper i la pràctica de l'arqueologia en el món actual. Explora com mitjançant els objectes i la cultura material l'arqueologia pot reconstruir les experiències i formes de vida de les comunitats humanes del passat, tant d'èpoques antigues com contemporànies. L'assignatura planteja un recorregut per les principals temàtiques de l'arqueologia actual: arqueologia social i del gènere, arqueologia del medi ambient i del paisatge, alimentació, dieta i subsistència, arqueologia del contacte i de la migració, arqueologia cognitiva, art i religió, patrimoni i arqueologia pública.

Competències associades

Competències generals

Competències especifiques

  1. Capacitat de buscar, processar i analitzar informació científica i acadèmica.
  2. Capacitat de qüestionar la veracitat de les informacions rebudes.
  3. Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  4. Capacitat d’utilitzar el software informàtic propi de les humanitats.
  5. Saber treballar en equip
  6. Sensibilitat per qüestions socials i de gènere.
  1. Reconeixement de la diversitat humana en el passat i en el present.

 

  1. Capacitat d’analitzar, processar i comunicar informació procedent de les fons històriques i arqueològiques.
  2. Conèixer les principals corrents arqueològiques actuals.
  3. Argumentar de forma lògica i coherent les bases teòrico-metodològiques de les principals corrents arqueològiques actuals.
  4. Desenvolupar un pensament crític en relació a l’estudi de les societats i cultures antigues i les seves implicacions al present.

Resultats de l'aprenentatge

  • Coneixement de què és l’arqueologia i la mena de qüestions que aquesta disciplina permet plantejar en l’estudi del passat, incloent el més recent.
  • Comprensió de com la metodologia i la teoria arqueològica s’empra en l’anàlisi de problemàtiques socials del passat i el present.
  • Adquisició de coneixements que reforcin l’anàlisi i el pensament crític.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5 (Igualtat de gènere) # ODS10 (Reducció de les desigualtats) # ODS 16 (Pau, Justícia i institucions sòlides)

Prerequisits

L'alumnat ha de poder llegir amb certa fluidesa textos acadèmics en anglès.  

Continguts

Bloc 1. Arqueologia i metodologia.

Bloc 2. Arqueologia i identificacions socials.

Bloc 3. Arqueologia i mobilitat.

Bloc 4. Arqueologia i rituals 

Bloc 5. Arqueologia del cos i els sentits

Metodologia docent

El curs combina classes plenàries dedicades a la presentació d'enfocaments teòrics; seminaris en els que es presenten estudis de cas i es fomenta la discusió crítica de textos acadèmics; i tutories, tant individuals com grupals. 

Avaluació

Avaluació ordinària: 
  • 20% Activitats de seguiment del curs i discussió de les lectures (no recuperable). 
  • 30% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 40% Treball bibliogràfic en grup en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.
  • 10% Presentació del treball en grup.

    Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
Recuperació: 
  • 20% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 60% Treball bibliogràfic individual en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica: 

Díaz-Andreu, M. (2005). The Archaeology of identity: approaches to gender, age, status, ethnicity and religion. Routledge, Londres.

González-Ruibal, A. i Ayán, X. (2018). Arqueología. Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid, Alianza Editorial. 

Gosden, C. (2008). Arqueología y colonialismo: el contacto cultural desde 5000 a.C. hasta el presente. Bellaterra, Barcelona. 

Hamilakis, Y. (2013). Archaeologies and the Senses. Human Experience, Memory, and Affect. Cambridge University Press, Cambridge.

Hernando, A. (2002). Arqueología de la identidad. Akal, Madrid.

Hodder, I. (1986). Reading the past: current approaches to interpretation in archaeology. Cambridge University Press, Cambridge.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica: una introducción. Ariel, Barcelona.

Jones, S. (1997). The Archaeology of ethnicity: constructing identities in the past and present. Rotuledge, Londres.

Lyons, C. i J. Papadoupoulus (eds.). (2002). The Archaeology of Colonialism. Getty Research Institute, Los Angeles.

Ogundiran, A. i Falola, T. (2010). Archaeology of Atlantic Africa and the African Diaspora. Indiana University Press, Indianapolis.

Orser, C. (2004). Race and Practice in Archaeological Interpretation. University of Pennsylvania Press, Philadelphia. 

Robb, J. i Harris, O. J. T. (2013). The Body in History. Europe from the Paleolithic to the Future. Cambridge University Press, Cambridge.

Tarlow, S. i Nilsson Stutz, L. (2013). The Oxford Handbook of The Archaeology of Death and Burial. Oxford University Press, Oxford.

Trigger, B. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica, Barcelona.

Schmidt, B. i B. Voss (2000). Archaeologies of Sexuality. Routledge, Londres.

Wilson Marshall, L. (ed.) (2015). The Archaeology of Slavery: A Comparative Approach to Captivity and Coercion. Southern Illinois University Press: Carbondale.

Recursos didàctics

A l’Aula Global hi haurà recursos didàctics relatius a l’assignatura.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23346 - Arqueologia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23346 - Arqueologia
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
680 - Mínor en Estudis Humanístics del Món Antic i Medieval: 1
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
681 - Mínor en Estudis Humanístics en Història: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Meritxell Ferrer Martin
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza el paper i la pràctica de l'arqueologia en el món actual. Explora com mitjançant els objectes i la cultura material l'arqueologia pot reconstruir les experiències i formes de vida de les comunitats humanes del passat, tant d'èpoques antigues com contemporànies. L'assignatura planteja un recorregut per les principals temàtiques de l'arqueologia actual: arqueologia social i del gènere, arqueologia del medi ambient i del paisatge, alimentació, dieta i subsistència, arqueologia del contacte i de la migració, arqueologia cognitiva, art i religió, patrimoni i arqueologia pública.

Competències associades

Competències generals

Competències especifiques

  1. Capacitat de buscar, processar i analitzar informació científica i acadèmica.
  2. Capacitat de qüestionar la veracitat de les informacions rebudes.
  3. Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  4. Capacitat d’utilitzar el software informàtic propi de les humanitats.
  5. Saber treballar en equip
  6. Sensibilitat per qüestions socials i de gènere.
  1. Reconeixement de la diversitat humana en el passat i en el present.

 

  1. Capacitat d’analitzar, processar i comunicar informació procedent de les fons històriques i arqueològiques.
  2. Conèixer les principals corrents arqueològiques actuals.
  3. Argumentar de forma lògica i coherent les bases teòrico-metodològiques de les principals corrents arqueològiques actuals.
  4. Desenvolupar un pensament crític en relació a l’estudi de les societats i cultures antigues i les seves implicacions al present.

Resultats de l'aprenentatge

  • Coneixement de què és l’arqueologia i la mena de qüestions que aquesta disciplina permet plantejar en l’estudi del passat, incloent el més recent.
  • Comprensió de com la metodologia i la teoria arqueològica s’empra en l’anàlisi de problemàtiques socials del passat i el present.
  • Adquisició de coneixements que reforcin l’anàlisi i el pensament crític.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5 (Igualtat de gènere) # ODS10 (Reducció de les desigualtats) # ODS 16 (Pau, Justícia i institucions sòlides)

Prerequisits

L'alumnat ha de poder llegir amb certa fluidesa textos acadèmics en anglès.  

Continguts

Bloc 1. Arqueologia i metodologia.

Bloc 2. Arqueologia i identificacions socials.

Bloc 3. Arqueologia i mobilitat.

Bloc 4. Arqueologia i rituals 

Bloc 5. Arqueologia del cos i els sentits

Metodologia docent

El curs combina classes plenàries dedicades a la presentació d'enfocaments teòrics; seminaris en els que es presenten estudis de cas i es fomenta la discusió crítica de textos acadèmics; i tutories, tant individuals com grupals. 

Avaluació

Avaluació ordinària: 
  • 20% Activitats de seguiment del curs i discussió de les lectures (no recuperable). 
  • 30% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 40% Treball bibliogràfic en grup en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.
  • 10% Presentació del treball en grup.

    Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
Recuperació: 
  • 20% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 60% Treball bibliogràfic individual en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica: 

Díaz-Andreu, M. (2005). The Archaeology of identity: approaches to gender, age, status, ethnicity and religion. Routledge, Londres.

González-Ruibal, A. i Ayán, X. (2018). Arqueología. Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid, Alianza Editorial. 

Gosden, C. (2008). Arqueología y colonialismo: el contacto cultural desde 5000 a.C. hasta el presente. Bellaterra, Barcelona. 

Hamilakis, Y. (2013). Archaeologies and the Senses. Human Experience, Memory, and Affect. Cambridge University Press, Cambridge.

Hernando, A. (2002). Arqueología de la identidad. Akal, Madrid.

Hodder, I. (1986). Reading the past: current approaches to interpretation in archaeology. Cambridge University Press, Cambridge.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica: una introducción. Ariel, Barcelona.

Jones, S. (1997). The Archaeology of ethnicity: constructing identities in the past and present. Rotuledge, Londres.

Lyons, C. i J. Papadoupoulus (eds.). (2002). The Archaeology of Colonialism. Getty Research Institute, Los Angeles.

Ogundiran, A. i Falola, T. (2010). Archaeology of Atlantic Africa and the African Diaspora. Indiana University Press, Indianapolis.

Orser, C. (2004). Race and Practice in Archaeological Interpretation. University of Pennsylvania Press, Philadelphia. 

Robb, J. i Harris, O. J. T. (2013). The Body in History. Europe from the Paleolithic to the Future. Cambridge University Press, Cambridge.

Tarlow, S. i Nilsson Stutz, L. (2013). The Oxford Handbook of The Archaeology of Death and Burial. Oxford University Press, Oxford.

Trigger, B. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica, Barcelona.

Schmidt, B. i B. Voss (2000). Archaeologies of Sexuality. Routledge, Londres.

Wilson Marshall, L. (ed.) (2015). The Archaeology of Slavery: A Comparative Approach to Captivity and Coercion. Southern Illinois University Press: Carbondale.

Recursos didàctics

A l’Aula Global hi haurà recursos didàctics relatius a l’assignatura.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23346 - Arqueologia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23346 - Arqueologia
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
680 - Mínor en Estudis Humanístics del Món Antic i Medieval: 1
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
681 - Mínor en Estudis Humanístics en Història: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Meritxell Ferrer Martin
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza el paper i la pràctica de l'arqueologia en el món actual. Explora com mitjançant els objectes i la cultura material l'arqueologia pot reconstruir les experiències i formes de vida de les comunitats humanes del passat, tant d'èpoques antigues com contemporànies. L'assignatura planteja un recorregut per les principals temàtiques de l'arqueologia actual: arqueologia social i del gènere, arqueologia del medi ambient i del paisatge, alimentació, dieta i subsistència, arqueologia del contacte i de la migració, arqueologia cognitiva, art i religió, patrimoni i arqueologia pública.

Competències associades

Competències generals

Competències especifiques

  1. Capacitat de buscar, processar i analitzar informació científica i acadèmica.
  2. Capacitat de qüestionar la veracitat de les informacions rebudes.
  3. Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  4. Capacitat d’utilitzar el software informàtic propi de les humanitats.
  5. Saber treballar en equip
  6. Sensibilitat per qüestions socials i de gènere.
  1. Reconeixement de la diversitat humana en el passat i en el present.

 

  1. Capacitat d’analitzar, processar i comunicar informació procedent de les fons històriques i arqueològiques.
  2. Conèixer les principals corrents arqueològiques actuals.
  3. Argumentar de forma lògica i coherent les bases teòrico-metodològiques de les principals corrents arqueològiques actuals.
  4. Desenvolupar un pensament crític en relació a l’estudi de les societats i cultures antigues i les seves implicacions al present.

Resultats de l'aprenentatge

  • Coneixement de què és l’arqueologia i la mena de qüestions que aquesta disciplina permet plantejar en l’estudi del passat, incloent el més recent.
  • Comprensió de com la metodologia i la teoria arqueològica s’empra en l’anàlisi de problemàtiques socials del passat i el present.
  • Adquisició de coneixements que reforcin l’anàlisi i el pensament crític.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5 (Igualtat de gènere) # ODS10 (Reducció de les desigualtats) # ODS 16 (Pau, Justícia i institucions sòlides)

Prerequisits

L'alumnat ha de poder llegir amb certa fluidesa textos acadèmics en anglès.  

Continguts

Bloc 1. Arqueologia i metodologia.

Bloc 2. Arqueologia i identificacions socials.

Bloc 3. Arqueologia i mobilitat.

Bloc 4. Arqueologia i rituals 

Bloc 5. Arqueologia del cos i els sentits

Metodologia docent

El curs combina classes plenàries dedicades a la presentació d'enfocaments teòrics; seminaris en els que es presenten estudis de cas i es fomenta la discusió crítica de textos acadèmics; i tutories, tant individuals com grupals. 

Avaluació

Avaluació ordinària: 
  • 20% Activitats de seguiment del curs i discussió de les lectures (no recuperable). 
  • 30% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 40% Treball bibliogràfic en grup en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.
  • 10% Presentació del treball en grup.

    Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
Recuperació: 
  • 20% Realització de dos ressenyes crítiques. 
  • 60% Treball bibliogràfic individual en torn a una de les temàtiques desenvolupades durant el curs. Per la realització d’aquest treball s’estableixen dues tutories, la primera d’elles de caràcter obligatori i la segona optativa.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica: 

Díaz-Andreu, M. (2005). The Archaeology of identity: approaches to gender, age, status, ethnicity and religion. Routledge, Londres.

González-Ruibal, A. i Ayán, X. (2018). Arqueología. Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid, Alianza Editorial. 

Gosden, C. (2008). Arqueología y colonialismo: el contacto cultural desde 5000 a.C. hasta el presente. Bellaterra, Barcelona. 

Hamilakis, Y. (2013). Archaeologies and the Senses. Human Experience, Memory, and Affect. Cambridge University Press, Cambridge.

Hernando, A. (2002). Arqueología de la identidad. Akal, Madrid.

Hodder, I. (1986). Reading the past: current approaches to interpretation in archaeology. Cambridge University Press, Cambridge.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica: una introducción. Ariel, Barcelona.

Jones, S. (1997). The Archaeology of ethnicity: constructing identities in the past and present. Rotuledge, Londres.

Lyons, C. i J. Papadoupoulus (eds.). (2002). The Archaeology of Colonialism. Getty Research Institute, Los Angeles.

Ogundiran, A. i Falola, T. (2010). Archaeology of Atlantic Africa and the African Diaspora. Indiana University Press, Indianapolis.

Orser, C. (2004). Race and Practice in Archaeological Interpretation. University of Pennsylvania Press, Philadelphia. 

Robb, J. i Harris, O. J. T. (2013). The Body in History. Europe from the Paleolithic to the Future. Cambridge University Press, Cambridge.

Tarlow, S. i Nilsson Stutz, L. (2013). The Oxford Handbook of The Archaeology of Death and Burial. Oxford University Press, Oxford.

Trigger, B. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica, Barcelona.

Schmidt, B. i B. Voss (2000). Archaeologies of Sexuality. Routledge, Londres.

Wilson Marshall, L. (ed.) (2015). The Archaeology of Slavery: A Comparative Approach to Captivity and Coercion. Southern Illinois University Press: Carbondale.

Recursos didàctics

A l’Aula Global hi haurà recursos didàctics relatius a l’assignatura.