Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23318 - Història del Cinema


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23318 - Història del Cinema
Crèdits:
4.0
Curs:
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
676 - Mínor en Estudis Humanístics d'Art: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Professorat:
Juan de Miquel Figueras, Antonio Monegal Brancos
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

El curs estudia alguns dels episodis més rellevants de la història del cinema i exemples significatius de les tradicions cinematogràfiques americana i europea al llarg del segle XX. Rebran especial atenció els recursos de construcció de la narrativitat, les convencions del realisme, el funcionament del sistema de gèneres i les relacions entre l'art, la indústria i la cultura popular.

Competències associades

Competències específiques

1 1) Competència cultural i artística; 2) Capacitat d’interrelacionar literatura, historia, art i pensament; 3) Desenvolupar l’habilitat visual necessària per al estudi d’obres d’art de diferents èpoques i tipologia; 4) Descriure obres visuals utilitzant termes tècnics i conceptes propis de la disciplina; 5) Reconèixer la diversitat de llenguatges icònics, simbòlics i de representació presents en les manifestacions artístiques del segle XX; 6) Identificar els principals autors, pel·lícules i corrents de la història del cinema.

Resultats de l'aprenentatge

Adquisició de coneixements sobre història del cinema i d’eines analítiques per l’estudi dels discursos audiovisuals.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere # ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Prerequisits

No n'hi ha.

Continguts

Tema 1
Introducció al curs. Art i cultura popular. El llegat del cinema mut i el naixement del sonor. El model de Griffith. La tradició èpica. La modalitat de producció i el sistema industrial del estudis.
Tema 2
Poètica i semiòtica del cinema. Les avantguardes cinematogràfiques: expressionisme alemany, avantguarda russa, Dadà i el surrealisme.
Tema 3
La construcció de la narrativitat i les convencions del realisme. El concepte de clàssic al cinema de Hollywood.
Tema 4
El realisme poètic i el neorealisme italià: de Renoir a Rossellini.
Tema 5
Els gèneres cinematogràfics. El western, el cinema de gàngsters i el cinema negre, la comèdia, el musical, la ciència ficció.
Tema 6
La Nouvelle Vague i els nous cinemes dels anys seixanta: la deconstrucció del discurs cinematogràfic.
Tema 7
Modernitat i postmodernitat cinematogràfiques. Conclusions del curs.

Metodologia docent

Les pel·lícules es visionaran fora de l’horari de classe.

Els requisits del curs són:

a. El visionat de les pel·lícules obligatòries, que es pot realitzar a la Biblioteca o per compte propi.
b. La redacció de breus comentaris (entre 400 i 500 paraules) immediatament després del visionat, seguint la pregunta plantejada en l’apartat de Pràctiques de l’Aula Global, que serviran per guiar les discussions a classe.
c. La participació en la discussió de les pel·lícules a classe i a fòrums online.

Avaluació

La nota final del curs està formada dels següents factors:

a. Examen (50%)
b. Pràctiques breus (entre 400 i 500 paraules) (40%)
c. Assistència i participació (10%)

Aquests criteris s’apliquen a la convocatòria ordinària. Aprovar l’examen és una condició per aprovar l’assignatura. Per la recuperació es mantindran les notes de les parts aprovades. En la recuperació, el percentatge d’assistència i participació s’afegirà a la nota d’examen, que passarà a valdre 60%.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Filmografia bàsica
EISENSTEIN, S., El acorazado Potemkin (URSS, 1925).
VERTOV, D., El hombre de la cámara (URSS, 1929).
BUÑUEL, L., Un chien andalou (Francia, 1928).
BUÑUEL, L., L'Age d'or (Francia, 1930).
FORD, J. Stagecoach/La diligencia (1939)
RENOIR, J., La regle du jeu (Francia, 1939).
WELLES, O. Citizen Kane/Ciudadano Kane (1940)
DE SICA, V., Ladrón de bicicletas (Italia, 1948).
HITCHCOK, A. Vértigo (1958)
GODARD, J.-L., Á bout de souffle (Francia, 1960).
FELLINI, F., Otto e mezzo (Italia, 1963).

Bibliografia complementària
AUMONT, J.; MARIE, M. Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1990.
AUMONT, Jacques, y Michel MARIE. Análisis del film. Barcelona: Paidós, 1990.
BAZIN, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 1990.
BORDWELL, David, El significado del filme. Barcelona: Paidós, 1995.
BORDWELL, David, La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.
BORDWELL, David, y Kristin THOMPSON, El arte cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
BURCH, N. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1986.
CASETTI, Francesco, El film y su espectador. Madrid: Cátedra, 1989.
CASETTI, Francesco, Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 1994.
CHATMAN, S. Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine. Madrid: Taurus, 1990.
COSTA, Antonio. Saber ver el cine. Barcelona: Paidós, 1991.
DELEUZE, G. La imagen-movimiento: estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1984.
DELEUZE, G. La imagen-tiempo: estudios sobre cine 2. Barcelona: Paidós, 1984.
FONT, Domènec, Paisajes de la modernidad. Cine europeo, 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002.
FONT, Domènec, Cuerpo a cuerpo. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2012.
GAUDREAULT, A.; JOST, F. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
GUBERN, Román, Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1991.
KRACAUER, Siegfred. Teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1989.
MAGNY, Joël, Vocabularios del cine. Barcelona: Paidós, 2005.
LOSILLA, Carlos, La invención de Hollywood. Barcelona: Paidós, 2003.
LOSILLA, Carlos, Flujos de la melancolía. Valencia: Generalitat Valenciana, 2011.
METZ, Christian. Essais sur la signification au cinéma. Paris: Klincksieck, 1983 86.
METZ, Christian. Langage et cinéma. Paris: Albatros, 1992.
MITRY, Jean. Estética y psicología del cine. México: Siglo XXI, 1989.
ROMAGUERA, Joaquim, y Homero Alsina, eds. Textos y manifiestos del cine. Madrid: Cátedra, 1989.
SADOUL, Georges, Historia del cine mundial. México: Siglo XXI, 1991.
STAM, R.; BURGOYNE, R ; FLITTERMAN-LEWIS, S. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1999.
VV.AA. Historia General del Cine (coord. por TALENS, J.; ZUNZUNEGUI, S.). Madrid: Cátedra, 1996.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23318 - Història del Cinema


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23318 - Història del Cinema
Crèdits:
4.0
Curs:
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
676 - Mínor en Estudis Humanístics d'Art: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Professorat:
Juan de Miquel Figueras, Antonio Monegal Brancos
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

El curs estudia alguns dels episodis més rellevants de la història del cinema i exemples significatius de les tradicions cinematogràfiques americana i europea al llarg del segle XX. Rebran especial atenció els recursos de construcció de la narrativitat, les convencions del realisme, el funcionament del sistema de gèneres i les relacions entre l'art, la indústria i la cultura popular.

Competències associades

Competències específiques

1 1) Competència cultural i artística; 2) Capacitat d’interrelacionar literatura, historia, art i pensament; 3) Desenvolupar l’habilitat visual necessària per al estudi d’obres d’art de diferents èpoques i tipologia; 4) Descriure obres visuals utilitzant termes tècnics i conceptes propis de la disciplina; 5) Reconèixer la diversitat de llenguatges icònics, simbòlics i de representació presents en les manifestacions artístiques del segle XX; 6) Identificar els principals autors, pel·lícules i corrents de la història del cinema.

Resultats de l'aprenentatge

Adquisició de coneixements sobre història del cinema i d’eines analítiques per l’estudi dels discursos audiovisuals.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere # ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Prerequisits

No n'hi ha.

Continguts

Tema 1
Introducció al curs. Art i cultura popular. El llegat del cinema mut i el naixement del sonor. El model de Griffith. La tradició èpica. La modalitat de producció i el sistema industrial del estudis.
Tema 2
Poètica i semiòtica del cinema. Les avantguardes cinematogràfiques: expressionisme alemany, avantguarda russa, Dadà i el surrealisme.
Tema 3
La construcció de la narrativitat i les convencions del realisme. El concepte de clàssic al cinema de Hollywood.
Tema 4
El realisme poètic i el neorealisme italià: de Renoir a Rossellini.
Tema 5
Els gèneres cinematogràfics. El western, el cinema de gàngsters i el cinema negre, la comèdia, el musical, la ciència ficció.
Tema 6
La Nouvelle Vague i els nous cinemes dels anys seixanta: la deconstrucció del discurs cinematogràfic.
Tema 7
Modernitat i postmodernitat cinematogràfiques. Conclusions del curs.

Metodologia docent

Les pel·lícules es visionaran fora de l’horari de classe.

Els requisits del curs són:

a. El visionat de les pel·lícules obligatòries, que es pot realitzar a la Biblioteca o per compte propi.
b. La redacció de breus comentaris (entre 400 i 500 paraules) immediatament després del visionat, seguint la pregunta plantejada en l’apartat de Pràctiques de l’Aula Global, que serviran per guiar les discussions a classe.
c. La participació en la discussió de les pel·lícules a classe i a fòrums online.

Avaluació

La nota final del curs està formada dels següents factors:

a. Examen (50%)
b. Pràctiques breus (entre 400 i 500 paraules) (40%)
c. Assistència i participació (10%)

Aquests criteris s’apliquen a la convocatòria ordinària. Aprovar l’examen és una condició per aprovar l’assignatura. Per la recuperació es mantindran les notes de les parts aprovades. En la recuperació, el percentatge d’assistència i participació s’afegirà a la nota d’examen, que passarà a valdre 60%.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Filmografia bàsica
EISENSTEIN, S., El acorazado Potemkin (URSS, 1925).
VERTOV, D., El hombre de la cámara (URSS, 1929).
BUÑUEL, L., Un chien andalou (Francia, 1928).
BUÑUEL, L., L'Age d'or (Francia, 1930).
FORD, J. Stagecoach/La diligencia (1939)
RENOIR, J., La regle du jeu (Francia, 1939).
WELLES, O. Citizen Kane/Ciudadano Kane (1940)
DE SICA, V., Ladrón de bicicletas (Italia, 1948).
HITCHCOK, A. Vértigo (1958)
GODARD, J.-L., Á bout de souffle (Francia, 1960).
FELLINI, F., Otto e mezzo (Italia, 1963).

Bibliografia complementària
AUMONT, J.; MARIE, M. Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1990.
AUMONT, Jacques, y Michel MARIE. Análisis del film. Barcelona: Paidós, 1990.
BAZIN, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 1990.
BORDWELL, David, El significado del filme. Barcelona: Paidós, 1995.
BORDWELL, David, La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.
BORDWELL, David, y Kristin THOMPSON, El arte cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
BURCH, N. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1986.
CASETTI, Francesco, El film y su espectador. Madrid: Cátedra, 1989.
CASETTI, Francesco, Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 1994.
CHATMAN, S. Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine. Madrid: Taurus, 1990.
COSTA, Antonio. Saber ver el cine. Barcelona: Paidós, 1991.
DELEUZE, G. La imagen-movimiento: estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1984.
DELEUZE, G. La imagen-tiempo: estudios sobre cine 2. Barcelona: Paidós, 1984.
FONT, Domènec, Paisajes de la modernidad. Cine europeo, 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002.
FONT, Domènec, Cuerpo a cuerpo. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2012.
GAUDREAULT, A.; JOST, F. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
GUBERN, Román, Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1991.
KRACAUER, Siegfred. Teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1989.
MAGNY, Joël, Vocabularios del cine. Barcelona: Paidós, 2005.
LOSILLA, Carlos, La invención de Hollywood. Barcelona: Paidós, 2003.
LOSILLA, Carlos, Flujos de la melancolía. Valencia: Generalitat Valenciana, 2011.
METZ, Christian. Essais sur la signification au cinéma. Paris: Klincksieck, 1983 86.
METZ, Christian. Langage et cinéma. Paris: Albatros, 1992.
MITRY, Jean. Estética y psicología del cine. México: Siglo XXI, 1989.
ROMAGUERA, Joaquim, y Homero Alsina, eds. Textos y manifiestos del cine. Madrid: Cátedra, 1989.
SADOUL, Georges, Historia del cine mundial. México: Siglo XXI, 1991.
STAM, R.; BURGOYNE, R ; FLITTERMAN-LEWIS, S. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1999.
VV.AA. Historia General del Cine (coord. por TALENS, J.; ZUNZUNEGUI, S.). Madrid: Cátedra, 1996.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

23318 - Història del Cinema


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23318 - Història del Cinema
Crèdits:
4.0
Curs:
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
676 - Mínor en Estudis Humanístics d'Art: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Professorat:
Juan de Miquel Figueras, Antonio Monegal Brancos
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

El curs estudia alguns dels episodis més rellevants de la història del cinema i exemples significatius de les tradicions cinematogràfiques americana i europea al llarg del segle XX. Rebran especial atenció els recursos de construcció de la narrativitat, les convencions del realisme, el funcionament del sistema de gèneres i les relacions entre l'art, la indústria i la cultura popular.

Competències associades

Competències específiques

1 1) Competència cultural i artística; 2) Capacitat d’interrelacionar literatura, historia, art i pensament; 3) Desenvolupar l’habilitat visual necessària per al estudi d’obres d’art de diferents èpoques i tipologia; 4) Descriure obres visuals utilitzant termes tècnics i conceptes propis de la disciplina; 5) Reconèixer la diversitat de llenguatges icònics, simbòlics i de representació presents en les manifestacions artístiques del segle XX; 6) Identificar els principals autors, pel·lícules i corrents de la història del cinema.

Resultats de l'aprenentatge

Adquisició de coneixements sobre història del cinema i d’eines analítiques per l’estudi dels discursos audiovisuals.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere # ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Prerequisits

No n'hi ha.

Continguts

Tema 1
Introducció al curs. Art i cultura popular. El llegat del cinema mut i el naixement del sonor. El model de Griffith. La tradició èpica. La modalitat de producció i el sistema industrial del estudis.
Tema 2
Poètica i semiòtica del cinema. Les avantguardes cinematogràfiques: expressionisme alemany, avantguarda russa, Dadà i el surrealisme.
Tema 3
La construcció de la narrativitat i les convencions del realisme. El concepte de clàssic al cinema de Hollywood.
Tema 4
El realisme poètic i el neorealisme italià: de Renoir a Rossellini.
Tema 5
Els gèneres cinematogràfics. El western, el cinema de gàngsters i el cinema negre, la comèdia, el musical, la ciència ficció.
Tema 6
La Nouvelle Vague i els nous cinemes dels anys seixanta: la deconstrucció del discurs cinematogràfic.
Tema 7
Modernitat i postmodernitat cinematogràfiques. Conclusions del curs.

Metodologia docent

Les pel·lícules es visionaran fora de l’horari de classe.

Els requisits del curs són:

a. El visionat de les pel·lícules obligatòries, que es pot realitzar a la Biblioteca o per compte propi.
b. La redacció de breus comentaris (entre 400 i 500 paraules) immediatament després del visionat, seguint la pregunta plantejada en l’apartat de Pràctiques de l’Aula Global, que serviran per guiar les discussions a classe.
c. La participació en la discussió de les pel·lícules a classe i a fòrums online.

Avaluació

La nota final del curs està formada dels següents factors:

a. Examen (50%)
b. Pràctiques breus (entre 400 i 500 paraules) (40%)
c. Assistència i participació (10%)

Aquests criteris s’apliquen a la convocatòria ordinària. Aprovar l’examen és una condició per aprovar l’assignatura. Per la recuperació es mantindran les notes de les parts aprovades. En la recuperació, el percentatge d’assistència i participació s’afegirà a la nota d’examen, que passarà a valdre 60%.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Filmografia bàsica
EISENSTEIN, S., El acorazado Potemkin (URSS, 1925).
VERTOV, D., El hombre de la cámara (URSS, 1929).
BUÑUEL, L., Un chien andalou (Francia, 1928).
BUÑUEL, L., L'Age d'or (Francia, 1930).
FORD, J. Stagecoach/La diligencia (1939)
RENOIR, J., La regle du jeu (Francia, 1939).
WELLES, O. Citizen Kane/Ciudadano Kane (1940)
DE SICA, V., Ladrón de bicicletas (Italia, 1948).
HITCHCOK, A. Vértigo (1958)
GODARD, J.-L., Á bout de souffle (Francia, 1960).
FELLINI, F., Otto e mezzo (Italia, 1963).

Bibliografia complementària
AUMONT, J.; MARIE, M. Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1990.
AUMONT, Jacques, y Michel MARIE. Análisis del film. Barcelona: Paidós, 1990.
BAZIN, André, ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 1990.
BORDWELL, David, El significado del filme. Barcelona: Paidós, 1995.
BORDWELL, David, La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.
BORDWELL, David, y Kristin THOMPSON, El arte cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
BURCH, N. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1986.
CASETTI, Francesco, El film y su espectador. Madrid: Cátedra, 1989.
CASETTI, Francesco, Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 1994.
CHATMAN, S. Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine. Madrid: Taurus, 1990.
COSTA, Antonio. Saber ver el cine. Barcelona: Paidós, 1991.
DELEUZE, G. La imagen-movimiento: estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1984.
DELEUZE, G. La imagen-tiempo: estudios sobre cine 2. Barcelona: Paidós, 1984.
FONT, Domènec, Paisajes de la modernidad. Cine europeo, 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002.
FONT, Domènec, Cuerpo a cuerpo. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2012.
GAUDREAULT, A.; JOST, F. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.
GUBERN, Román, Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1991.
KRACAUER, Siegfred. Teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1989.
MAGNY, Joël, Vocabularios del cine. Barcelona: Paidós, 2005.
LOSILLA, Carlos, La invención de Hollywood. Barcelona: Paidós, 2003.
LOSILLA, Carlos, Flujos de la melancolía. Valencia: Generalitat Valenciana, 2011.
METZ, Christian. Essais sur la signification au cinéma. Paris: Klincksieck, 1983 86.
METZ, Christian. Langage et cinéma. Paris: Albatros, 1992.
MITRY, Jean. Estética y psicología del cine. México: Siglo XXI, 1989.
ROMAGUERA, Joaquim, y Homero Alsina, eds. Textos y manifiestos del cine. Madrid: Cátedra, 1989.
SADOUL, Georges, Historia del cine mundial. México: Siglo XXI, 1991.
STAM, R.; BURGOYNE, R ; FLITTERMAN-LEWIS, S. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1999.
VV.AA. Historia General del Cine (coord. por TALENS, J.; ZUNZUNEGUI, S.). Madrid: Cátedra, 1996.