Curs Acadèmic:
2022/23
3353 - Grau en Humanitats
23290 - Art del Barroc
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23290 - Art del Barroc
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
598 - Grau en Humanitats: 3
598 - Grau en Humanitats: 4
679 - Mínor en Estudis Humanístics del Món Modern i Contemporani: 1
676 - Mínor en Estudis Humanístics d'Art: 1
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Català |
| Seminari: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
Professorat:
Sara Caredda
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:
Presentació
L’assignatura farà una aproximació específica a un dels capítols artístics més importants dins del Barroc europeu: el Segle d’Or espanyol. L’objecte d’estudi, que es mourà bàsicament entre els camps de la pintura i l’escultura, girarà al voltant de:
1) El principis fonamentals i els episodis històrics més rellevants de l'Art Barroc a Espanya.
2) Els representants més destacats.
3) Els diversos gèneres artístics.
Competències associades
|
Competències generals
|
Competències específiques
|
|
1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
2. Exposició d'un tema en públic.
3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d'informació diverses.
4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics.
5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premisses.
6. Generalització o extracció d'una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples.
7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits.
8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament.
9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text.
10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d'una determinada posició.
11. Saber treballar en equip.
12. Integració del treball en equip en el treball autònom.
13. Comunicació interpersonal en grup reduït i en gran grup.
14. Raonament crític.
15. Aprenentatge autònom.
16. Capacitat de formació continuada.
|
1. Comprendre el significat dels conceptes de Barroc i Segle d’Or. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada com a pertanyent a una o totes dues categories.
2. Comprendre la capacitat d'adaptació del Barroc a les circumstàncies específiques del territori espanyol en el segle XVII.
3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un diàleg entre diferents centres artístics.
4. Establir les concomitàncies o les divergències entre els centres artístics creadors i els receptors.
5. Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint a interpretacions que no sempre son coincidents.
6. Saber integrar, en l'anàlisi de les obres d'art, els plantejaments historiogràfics tradicionals amb les noves vies interpretatives.
7. Adquirir habilitat en l'anàlisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, estudiades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.
|
Resultats de l'aprenentatge
En finalitzar aquesta assignatura, l’alumne sabrà reconèixer les singularitats del Segle d’Or espanyol dins del context general de l’Art Barroc europeu i contextualitzar la producció artística a la Espanya del segle XVII en els seus paràmetres socials, polítics i culturals de referència.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 4: Educació de qualitat
ODS 10: Reducció de les desigualtats
Continguts
1. La complexitat de l’univers barroc. Formació i evolució del concepte de “Segle d’Or” espanyol.
2. Els precedents: el Escorial.
3. Pintura.
- Caravaggisme i naturalisme a Sevilla, Castella i València
- El paper de l’artista i la reivindicació de la noblesa de la pintura
- Els grans mestres de la primera meitat del segle: Francisco de Zurbarán i Alonso Cano
- L’art del poder: retrats de cort, mitologia i al·legories. De Rubens a Velázquez
- Col·leccions i col·leccionistes de pintura a l’Espanya del segle d’Or
- Nous gèneres pictòrics: la natura morta
- Els grans mestres de la segona meitat del segle: Bartolomé Esteban Murillo i la pintura decorativa
4. Escultura.
- El triomf de la retaulística
- La imatgeria religiosa
Tema a tractar en els seminaris:
Dispersió i desaparició del patrimoni barroc espanyol.
Metodologia docent
El model metodològic que se seguirà per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinarà diferents vies d'aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria, així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada bloc de continguts del curs. Una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l'alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, de la bibliografia específica de cada tema. La professora també podrà proposar alguna breu lectura i posterior debat a l’aula. Paral·lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos punts de vista de les recerques grupals desenvolupades pels alumnes.
Avaluació
L'avaluació s'efectuarà per mitjà dels instruments següents:
- Examen final 70%
- Realització de tasques vinculades als seminaris 30%
Tasques vinculades als seminaris:
La realització de les tasques dels seminaris tindrà un caràcter grupal. Els alumnes formaran petits grups, cadascú dels quals realitzarà una recerca sobre un tema concret relacionat amb:
- la dispersió i desaparició del patrimoni barroc espanyol.
Els grups resumiran els resultats de la seva anàlisi crítica en format de pòster, presentant-lo a l’aula el dia del seminari corresponent. Els pòsters, amb relativa presentació a l’aula, valdran un 30% de la nota final de l’assignatura.
"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."
A l’inici del curs es donaran les instruccions detallades per a la realització de dites tasques.
Recuperació
Qui no superi l’avaluació podrà presentar-se a una prova escrita de recuperació, les dates de la qual s’indicaran en el calendari corresponent. La prova de recuperació només es contempla en el supòsit d’haver suspès l’assignatura, motiu pel qual només s'hi podran presentar els estudiants que hagin realitzat com a mínim un exercici al llarg del trimestre. Per altra banda, en la prova de recuperació només es podrà recuperar el 70% de la nota de l’assignatura. Les tasques vinculades amb els seminaris no es podran recuperar.
Metodologia que es tindrà en compte en el procés d’avaluació
Tant per l'examen final com per les tasques vinculades amb els seminaris l'alumne ha d'aconseguir la correcció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.
Pel que fa a la informació, la valoració es farà tenint en compte:
1. La seva amplitud i interdisciplinarietat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.
2. La referència exacta de les fonts d'informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d'aquestes i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat en la seva selecció.
3. Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.
4. La metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l'alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com l’examen/pòster en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.
Reflexió
Simplement no es consideraran vàlids els pòsters o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement sigui complet. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d'aquests coneixements.
Expressió
No es tindran en consideració els pòsters o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes i sense un mínim d'ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir en compte, per tant:
- L'ordre i claredat expositiva.
- La cura en la composició gràfica.
- L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.
- L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i específic.
"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."
Bibliografia i recursos d'informació
Brown, Jonathan, La edad de oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990.
Checa, Fernando, Cortes del Barroco. De Bernini y Velázquez a Luca Giordano, Madrid, Patrimonio Nacional, 2003.
Gallego, Julián, Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Catedra, 1984.
Mâle, Emile, El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes, Madrid, Encuentro, 1985.
Martín González, Juan José, Escultura barroca en España: 1600-1770, Madrid, Cátedra, 1983.
Morán, Miguel, Portús, Javier, El arte de mirar: la pintura y su público en la España de Velázquez, Madrid, Istmo, 1997.
Muñoz González, María Jesús, El mercado español de pintura en el siglo XVII, Madrid, Fundación Caja Madrid-Fundación Arte Hispánico, 2008.
Pérez Sánchez, Alfonso, Pintura barroca en España 1600-1750, Madrid, Catedra, 1992.
Portús Pérez, Javier, Pintura y pensamiento en la España de Lope de Vega, Hondarribia [Guipúzcoa]: Nerea, cop. 1999
Sebastián, Santiago, Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1985.
Sureda, Joan, La Gloria de los Siglos de Oro: mecenas, artistas y maravillas en la España imperial, Barcelona, Lunwerg, 2006.