Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

23171 - Fonaments d'Economia Pública


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
304 - Facultat de Dret i Facultat d'Economia i Empresa
332 - Facultat d'Economia i Empresa
Estudi:
3041 - Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia
3325 - Grau en Economia
Assignatura:
23171 - Fonaments d'Economia Pública
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
418 - Grau en Economia: 4
418 - Grau en Economia: 3
412 - Grau en Ciències Empresarials: 3
412 - Grau en Ciències Empresarials: 4
523 - Doble grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia: 6
417 - Grau en Administració i Direcció d'Empreses: 4
417 - Grau en Administració i Direcció d'Empreses: 3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Grup 7: Anglès
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 203: Castellà
Grup 701: Anglès
Grup 702: Anglès
Grup 703: Anglès
Professorat:
Guillem Lopez Casasnovas, Luis Andre Pinheiro de Matos , Rodrigo Carril Mac Donald
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’assignatura Fonaments d’Economia Pública ofereix, a nivell intermedi, els principals conceptes i implicacions de la intervenció de l’Estat a l’economia. El seu objectiu és analitzar la racionalitat d’aquesta intervenció des del punt de vista de l’eficiència i l’equitat, i els seus efectes sobre l’economia i la millora del benestar social, així com de valorar el seguit d’instruments que millor serveixen a tal finalitat. Al llarg del curs es desenvolupen i tracten els teoremes fonamentals de l'economia del benestar. S’analitzen les principals fallades de mercat, juntament amb l’anàlisi dels instruments d'intervenció més adients als diferents supòsits: en despesa (producció directa, contractació externa, transferències), en ingressos (impostos i preus en la seva tipologia i efectes econòmics), i en el seu conjunt a la vista de l'activitat financera, pressupostària i de regulació pública. Finalment es presenten les virtualitats en eficiència i equitat i els problemes de coordinació quan el sector públic intervé a través de les hisendes multijurisdiccionals, d’acord amb els seus aspectes internacionals i territorials del federalisme fiscal.

Relat: Preàmbul per a remarcar la importància del sector públic en les assignacions de recursos: la mà visible assigna i reassigna la meitat del PIB a la majoria dels països. Sovint això no es tradueix a l’estudi de l’algoritme que ha de moure aquesta mà visible.

Per a fer-ho es pretén donar les seves bases teòriques, primer, introduint el tema per la banda de les fallides de mercat, on es constata la millora de l’eficiència per la intervenció pública en aquests supòsits a través de la recuperació de les pèrdues de benestar. Hom posa èmfasi en la importància dels instruments de intervenció: no és només el ‘què’ sinó també del ‘com’ d’aquesta intervenció. Més enllà de la justificació del primer teorema, el segon refereix la redistribució d’acord amb una determinada funció de benestar social. Com es configura aquesta i quins són els instruments principals s’anticipen aquí per a una anàlisi detallada posterior. Finalment, en aquesta primera part es recorda que objectius i mitjans es combinen en un determinat context d’elecció pública en el que les preferències socials han de passar el filtre de la representació política democràtica i de les burocràcies que les han de fer operatives. De manera que, contràriament al que passa en l’economia de mercat i la lliura disposició privada de pagar, en la que si algú compra un bé segur que val el que costa ja que altrament no el compraria, en el sector públic la ‘prova del cotó’ de l’avaluació (good value for money) exigeix tècniques explícites de cost-benefici i cost- efectivitat en les que entre els objectius hi trobem quelcom més que els propis de l’avaluació financera (bàsicament temes d’eficiència i equitat), i entre els mitjans, restriccions legals ja que no tot s’hi val.  La resta de parts del programa fan èmfasi en els instruments, de regulació (que poc més que s’esmenten), i, sobre tot, dels pressupostaris: una part en programes de despesa i modalitats (en espècies, monetàries, híbrides, compensatòries, globals, condicionades o no), i una part de ingressos (modalitats també i efectes dels impostos sobre la renda personal, societària i sobre el consum). Finalment, el programa acaba recordant que la majoria de hisendes mostren una distribució de competències a favor de més d’una jurisdicció (en diem hisendes multijurisdiccionals), tant supra nacionals (posem europees) com infra (autonòmiques). Qui millor pot fer què és, per tant, l’estudi del tema de tancament.

Competències associades

Competències Generals

1. Capacitat analítica i de síntesi.

2. Identificar problemes (aplicant models econòmics senzills) i trade-offs possibles en la seva resolució.

3. Capacitat per trobar informació de forma independent (Informes organismes, bases de dades, textos divulgació mitjans de comunicació, etc.) per a nodrir l’argumentari de manera sobre la base de l’evidència disponible.

4. Obertura de mires i adaptabilitat a la participació activa a les classes i seminaris (saber intervenir, saber escoltar i tenir capacitat de comunicació oral i escrita).

5. Comprensió i anàlisi de la realitat econòmica reflectida en la realitat propera.

6. Capacitat de treball individual (lectura dels materials de l’assignatura, resolució de problemes, recerca empírica, etc.).

7. Replicabilitat a l’hora d’aplicar els coneixements en la pràctica (resolució de casos pràctics i anàlisi de l’actualitat).

8. Habilitats d’investigació (cerca de bases de dades i revistes de referència, per tal d’ampliar coneixements).

Competències Específiques

1. Comprensió dels conceptes i teories del temari.

2. Identificació i resolució de problemes econòmics.

3. Capacitat per a entendre i utilitzar models econòmics

4. Capacitat de relacionar l’anàlisi dels problemes economico-socials amb els objectius i els principals instruments de la polítiques econòmiques.

5. Habilitats d’investigació (cerca d’informació per tal d’ampliar coneixements).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa        

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Continguts

PRIMERA PART

Tema 1. Primer àmbit d’intervenció pública: Les fallades de mercat.

Tema 2. Segon àmbit d’intervenció pública: Quan el mercat assigna eficientment, però no en resulta la distribució socialment desitjada i el sector públic la corregeix.

Tema 3. El com de l’actuació pública: la formació de les decisions col·lectives.

SEGONA PART

Tema 4. Els instruments vinculats a la despesa.

Tema 5. Alguns programes concrets de despesa.

TERCERA PART

Tema 6. Com es finança, i amb quins principis, l’activitat pública. Eficiència i Equitat. Incidència impositiva. Imposició òptima.

Tema 7. Anàlisis dels efectes d’alguns impostos: Renta, Societats, IVA. Aspectes interjurisdicionals.

QUARTA PART

Tema 8. Hisendes multijurisdiccionals

DETALL SEMINARIS

El temari dels seminaris es detalla a la taula que trobeu a continuació. Es dedicarà una sessió de seminaris a cadascun dels temes enumerats, i una sessió a la correcció de la prova parcial. Una setmana abans de cada seminari, es penjarà a l’Aula Global l’enunciat i el contingut del seminari, així com el material necessari per preparar-lo.

Títol (a tall d'exemple, reorientables en raó de qüestions d'actualitat)

Tema de Teoria

La despesa pública en l’estat del benestar (la despesa social)

1, 2, 4 i 5

Disseny dels programes de despesa pública

4 i 5

Imposició I

7

Imposició II

7

Progressivitat i mesures de desigualtat

4 al 7

Programació d'activitats

Setmana

Classes Teòriques

Seminaris

Setmana 1

Introducció

+

Tema 1

 

Setmana 2

 

Tema 1 (cont)

 

Seminari 1

Setmana 3

 

Tema 2

 

Seminari 2

Setmana 4

 

Tema 3

 

Seminari 3

Setmana 5

 

Tema 4

 

Seminari 4

Setmana 6

 

Tema 5

 

Seminari 5

Setmana 7

 

Tema 5 (cont)

 

Seminari 6

Setmana 8

 

Tema 6

 

 

 

 

Setmana 9

 

Tema 7

 

 

Setmana 10

 

Tema 8

 

 

 

Metodologia docent

La metodologia de l’assignatura es basa en l’autonomia de l’estudiant, el paper de mentor del professor, i el treball sistemàtic i continuat. Així, es combinen activitats presencials (realitzades dins de l’aula) amb activitats que l’estudiant haurà de portar a terme pel seu compte, bé de forma dirigida,o bé de manera autònoma.

 

Específicament, s’espera (es donarà per assolit) dels estudiants que:

  1. Llegeixin i reflexionin sobre les lectures i materials indicats abans de les classes.
  2. Es complementin els continguts presentats a les classes magistrals seguint les lectures i bibliografia que es recomanin.
  3. Facin especial esforç a seleccionar i sintetitzar el més important de cada lectura.
  4. Formulin el seus dubtes i preguntes que comunicaran als professors abans i/o durant les classes i seminaris.
  5. Assisteixin a totes les classes.
  6. Responguin les preguntes dels professors durant les classes i seminaris.
  7. Lliurin totes les anàlisis dels casos i exercicis assignats abans de les classes en què aquests s’hagin de discutir.

 

Per la seva banda, els professors:

  1. Presentaran els punts principals de cada tema a classe i resoldran els dubtes i preguntes.
  2. Avaluaran el grau d’enteniment i coneixement del material, preguntant en cada classe o seminari, i de forma aleatòria a diversos estudiants, sobre les lectures, casos i altres materials del curs.
  3. Il·lustraran l’aplicació del material teòric a través de l’anàlisi d’exercicis i casos. 

Avaluació

Mètode d’avaluació

L’assignatura està basada en el principi d’avaluació contínua de l’estudiant, amb un pes important de l’adquisició de coneixements i habilitats.

1. Amb aquesta finalitat, la nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana ponderada entre els següents mitjanes d’avaluació: a) la participació a les classes i seminaris, així com les anàlisis individuals dels exercicis i casos, que representaran conjuntament un 30% de la nota total en concepte d’avaluació contínua, i b) l’examen final, que representarà un 70%, i el qual podrà incloure continguts impartits en els seminaris.

2. Per a què la nota de l'avaluació contínua faci mitjana amb la nota de l'examen final, cal obtenir una nota mínima a l'examen final, la qual serà determinada pel professor. Per tal de superar el conjunt de l’assignatura, la mitjana ponderada d’ambdues notes –de l’avaluació contínua i de l’examen– ha de ser igual o superior a 5,0.  Si fos inferior es podrà compensar a criteri del professor per a facilitar la assistència a l’examen, marcant l’escreix de la nota final a obtenir per a fer efectiva la compensació.

En cas de no superar l’assignatura, l’estudiant s’haurà de presentar a la recuperació de la teoria amb o sense la part de seminaris segons els porti o no aprovats (es guardarà la nota, fent possible respondre a la part aprovada per a millorar-la).

3. L’assistència a les classes magistrals permetrà entendre millor els seminaris, que hi estaran molt vinculats. Les magistrals es podran iniciar amb una breu prova per a garantir que les lectures i el seguiment del curs és efectiu. Serà una evidència més per la participació al curs.  . Assistir sense una bona participació no assegura cap puntuació predeterminada. Es il·lògic anar a Seminaris sense assistir a les classes de Teoria i per suposat sense fer les lectures. Es donaran les qualificacions setmana a setmana i es comunicarà la nota arrossegada abans de l’examen final.

4. No es guarden notes parcials aprovades (d’examen o de participació/seminaris) per a posteriors anys acadèmics: només per a la repesca del mateix curs.

5. Es realitzarà una prova parcial, si les circumstàncies d’aquest any ho permeten, que servirà tant al professor com a l’alumne a modus de control del grau de seguiment de l’assignatura. La nota d’aquesta prova no tindrà en cap cas impacte negatiu, només positiu com una evidència més de l’avaluació continuada, sobre la nota final de l’assignatura. Per als suspesos serà com si no s’haguessin presentat a aquest ‘mid term’. La data de la prova parcial serà el 3 de novembre. La correcció es farà a classe o en els seminaris corresponents i no donarà dret a revisions individuals.

S’habilitarà tant per a la prova parcial com per a la final, hores específiques de tutoria, a les que podran acudir els estudiants assistents a classe sobre la base dels apunts, presentacions de l’aula global i amb lectura prèvia del capítol corresponent del Manual que els planteja dubtes. Es combinarà per això la consulta telemàtica amb la presencial reduïda.

6. Per a participar en l’examen final caldrà una nota mínima de Seminaris que es consideri habilita a l’estudiant a presentar-se i que es determinarà com a resultat de l’avaluació continuada. Amb l’objectiu de permetre que aquells que han suspès els Seminaris puguin compensar aquest resultat amb una millor nota a l’examen final. Una qualificació per sota de l’aprovat als Seminaris, però que hagi estat suficient per a ser elegible per a l’alumne examinar-se, indicarà el sobre-esforç de puntuació que es requerirà a l’estudiant a l’examen final. Les notes concretes es donaran a conèixer abans de l’examen.

7. Excepcions per a estudiants Erasmus pels qui els resulti infactible assistir a Seminaris: s’examinaran de tot el contingut (inclosos seminaris, però sense penalització per absència, dels que hauran d’haver fet igualment les lectures), però la nota al cent per cent serà de l’examen. Només excepcionalment es podrà avaluar sobre la base de la part teòrica de l’examen al cent per cent.

 Sistema de recuperació

En el dia habilitat del mes corresponent segons el calendari acadèmic (s’anunciarà al campus global per la Facultat), tindrà lloc una prova de recuperació de l’assignatura. A aquesta hi podran concórrer aquells alumnes que, havent participat a les activitats d’aprenentatge i avaluació durant el trimestre, hagin obtingut la qualificació global de “Suspens”. No hi podran concórrer aquells estudiants que no hagin participat en aquestes activitats o hagin renunciat a l’avaluació.

S’entendrà que un estudiant ha participat a les activitats d’aprenentatge i avaluació durant el trimestre quan:

  • pel que fa a l’avaluació contínua, hagi realitzat i entregat al menys el 50% dels seminaris i altres activitats a l’aula previstes al pla docent de l’assignatura, i hagi assistit a les corresponents sessions (excepte per causes justificades).
  • pel que fa a l’examen final, hagi assistit i l’haig lliurat.

 

Atès que només podran participar en el procés de recuperació aquells estudiants que hagin suspès el conjunt de l’assignatura, ha de quedar clar que no hi haurà dret de l’alumne (si és el cas, només a discrecionalitat del professor) d’anar a recuperació per pujar nota si la inicialment obtinguda és igual o superior a 5,0.

Aquell estudiant que, havent suspès el conjunt de l’assignatura, compleixi els criteris esmentats anteriorment per a poder-se presentar a la prova de recuperació, només haurà de recuperar aquell component de l’avaluació de l’assignatura que hagi suspès (se’ls guardarà la nota que hagin obtingut prèviament). A tal efecte, la prova de recuperació constarà de dues parts, una dedicada a la recuperació de les activitats de l’avaluació continuada i una altra a la recuperació de l’examen, tot i que aquest podrà incorporar qüestions desenvolupades als seminaris.

Per últim, a fi de facilitar la mobilitat dels estudiants, si la data de la prova de recuperació coincideix amb l’estada a l’estranger, l’estudiant ha de comunicar-ho al professor responsable de l’assignatura per tal de poder optar a un examen alternatiu que tindrà lloc durant el període habilitat que a final de curs es determini. En el cas que no sigui possible i la causa estigui justificada es fixarà una data alternativa d’acord amb el cap d’àrea i el coordinador de mobilitat de la Facultat. Aquesta disposició afecta exclusivament als estudiants que participin en programes de mobilitat reconeguts per la Facultat.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

 

ALBI, E. i d'altres. Economía pública I; Economía pública II. 4a ed. (renovada). Barcelona: Ariel Economía, 2017

 

 

Bibliografia addicional

 

CULLIS J i Jones P Public Finance and Public Choice Oxford Univ Press 2nd Edition.

GRUBER, J. Public Finance and Public Policy. 2nd ed. Worth Publishers, 2007.

HILLMAN, A. Public Finance and Public Policy. Ed. Cambridge, 2003 ROSEN, H. S. Hacienda Pública. 5a. ed. McGraw Hill, 2002.

 

 

Recursos didàctics

 

Els materials addicionals de cada grup i/o seminaris estaran disponibles a través de l’Aula Global. 


Academic Year: 2022/23

23171 - Principles of Public Economics


Teaching Plan Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
304 - Faculty of Law and Economics
332 - Faculty of Economic and Business Sciences
Study:
3041 - Double bachelor's degree programme in Law and Business Management and Administration / Economics
3325 - Bachelor's degree in Economics
Subject:
23171 - Principles of Public Economics
Ambit:
---
Credits:
5.0
Course:
418 - Bachelor's degree in Economics: 4
412 - Bachelor's degree in Business Sciences: 4
418 - Bachelor's degree in Economics: 3
412 - Bachelor's degree in Business Sciences: 3
417 - Bachelor's degree in Business Management and Administration: 3
417 - Bachelor's degree in Business Management and Administration: 4
523 - Double bachelor's degree programme in Law and Business Management and Administration / Economics: 6
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan
Group 2: Spanish
Group 7: English
Seminar: Group 101: Catalan
Group 102: Catalan
Group 103: Catalan
Group 201: Spanish
Group 202: Spanish
Group 203: Spanish
Group 701: English
Group 702: English
Group 703: English
Teachers:
Guillem Lopez Casasnovas, Luis Andre Pinheiro de Matos , Rodrigo Carril Mac Donald
Teaching Period:
First quarter
Schedule:

Presentation

The subject “Principles of Public Economics” offers, at an intermediate level, the principal concepts and implications of the State intervention in the economy. Its objective is to analyse the rationality of that intervention from an efficiency and equity point of view, and their effects on the economy and the improvement on Social Welfare, as well as evaluating the instruments that better serve that goal. Along the course the fundamental theorems of welfare economy are developed. Principal market failures are analysed, jointly with the proper instruments of intervention in function of each case: in spending (direct production, outsourcing, transferences), in revenues (taxes and public prices in their typology and economic effects), and as a whole regarding the financial operations, budgetary activity and public regulation. Finally virtual efficiency and equity are presented and also the coordination problems when public sector intervenes through multijurisdictional tax offices, according to their international and territorial aspects of fiscal federalism.

Narrative: Preface to highlight the importance of public sector on the resources allocations: visible hand allocates and reallocates half of GDP in most of countries. Often, this is not turned into the study of the algorithm which must manage this visible hand.

To do so, it is expected to teach the basics, first, introducing the topic by the side of market failures, where improvements on efficiency thanks to public intervention are verified in those cases through the recovering of deadweight losses in welfare. We emphasize the importance of the intervention instruments: it is not only about “what” but also about “how” to do this intervention. Beyond the justification of the first theorem, the second refers to redistribution according a determined social welfare function. How to build it and which are the principal instruments are anticipated here in order to do a detailed analysis after. Finally, in this first part we will remind that the objectives and means are combined in a determined context of public choice in which social preferences must get through the filter of political democratic representation and bureaucracies that have to put them in place. So, in opposition to what happens in a market economy and the free private willingness to pay, in which if anybody buys a good it is worth what it is paid for it, because otherwise nobody would buy it. In the public sector, the good value for money demands for explicit techniques of cost-benefit and cost-effectiveness, in which between the objectives we find something more than the own goals of financial evaluation (basically issues of efficiency and equity), and among the means, legal restrictions given that not everything is allowed. 

The other parts of the program emphasize the instruments, of regulation (which are barely mentioned), and, in particular, budgetary: a part in spending programs and their modalities (in kind, monetary, hybrid, compensatory, global, conditioned or not), and a part in revenue (modalities also and effects of taxes on personal income, of the society and on consumption=. Finally, the program ends up by reminding that most of tax agencies show a distribution of competences in favour of more than one jurisdiction (we call it “multijurisdictional tax agencies”), either supra-national (let’s say Europeans) or infra (autonomous community level). Who is better to do what? is, consequently, the topic of study to close the subject.

Associated skills

General competences:

 

1. Analytical and synthesis skills. 

2. Ability to identify economic problems (using simple economic models) and the potential trade-offs arising in their resolution. 

3. Ability to independently find information (databases, media, etc.) in order to build an argument using available evidence. 

4. Ability to participate actively in lectures and seminars (know how to intervene, to listen and acquire oral and written communication skills), keeping an open mind. 

5. Ability to understand and critically analyze the current economic events, as they are covered in the media. 

6. Ability to work individually (reading material for the course, solving exercises, doing empirical research, etc.). 

7. Ability to apply public economic concepts in practice (solving case studies and analysis of economic news and current events). 

8. Research skills (search databases and academic journals, in order to expand your knowledge in the field). 

 

 

Specific competences: 

 

1. Understanding of the public economic concepts of the course. 

2. Ability to identify and solve economic problems. 

3. Ability to understand and use economic models 

4. Ability to relate the analysis of socio-economic problems with the objectives and the main instruments of economic policy. 

5. Ability to search information in order to increase your knowledge of the topics discussed.  

Sustainable Development Goals

SDG 1: No Poverty

SDG 8: Decent Work and Economic Growth

SDG 10: Reduced Inequalities

Contents

FIRST PART 

Topic 1. The first goal of government intervention: addressing market failures 

Topic 2. The second goal of government intervention: redistribution of resources 

When the market is efficient, but the resulting distribution of resources is not socially desirable, the government intervenes in order redistribute resources. 

Topic 3. Why do governments choose to intervene in the way that they do: Public choice and the formation of collective decisions

 

SECOND PART 

Topic 4. Public expenditures: main tools 

Topic 5. Some public spending programs 

 

THIRD PART 

Topic 6. How to finance public expenditures: efficiency; tax incidence, and optimal taxation 

Topic 7. Taxation in practice: analysis of the main economic effects of some taxes 

 

FOURTH PART 

Topic 8. Fiscal federalism  

 

 

SEMINARS

 

Seminars’ content is detailed in the following table. There will be a seminar session for each of the mentioned topics, and one session to correct the midterm exam. One week before of each seminar, the content of the seminar and the required material to prepare it will be uploaded to the Aula Global.

 

Title

Topic

Public spending in the Welfare State (Social Spending)

1, 2, 4 and 5

Design of public spending programs

4, 5

Taxation I

7

Taxation II

7

Progressivity and inequality indicators

4-7

 

 

Activities Program

 

Week

Theory Classes

Seminars

Week 1

 

Introduction

+

Topic 1

 

Week  2

 

Topic 1 (cont.)

 

 

Week 3

 

Topic 2

 

 

Week 4

 

Topic 3

 

Seminar 1

Week 5

 

Topic 4

 

Seminar 2

Week 6

 

Topic 5

 

Seminar 3

Week 7

 

Topic 5 (cont)

 

Seminar 4

Week 8

 

Topic 6

 

 

Seminar 5

 

Week 9

 

Topic 7

 

 

Seminar 6

 

Week 10

 

Topic 8

 

 

Teaching Methods

The methodology of the course is based on student autonomy. Students must provide a systematic and continuous effort, guided by the professor and the teaching assistant. Thus, the course combines activities performed in the classroom with activities that students must carry out their own, either guided or independently. Specifically, students are expected: 

 

1. To read and critically think about the readings and material made available for classes. 

2. To complement the content presented in lectures and the readings analyzed in seminars by using the recommended bibliography. 

3. Dedicate specific effort in order to identify and summarize the most important point of each reading. 

4. Ask questions and talk to the teacher if they have difficulties understanding of the topics, before and/or during lectures and seminars. 

5. Attend all classes. 

6. Participate during lectures and seminars. 

7. Hand-in all the homework (studies and exercises) assigned before the seminars in which they are discussed.

 

For their part, teachers are expected: 

1. Present the main points of each topic in class and answer questions of the students regarding the understanding of the topic.

2. Assess the level of understanding and knowledge of the material, asking several students at random questions on the readings, case studies and other course materials, in each class or seminar. 

3. Illustrate the application of theoretical material through exercises and case studies. 

Evaluation

Evaluation Method 

 

The course is based on the principle of continuous assessment, with an important weight put on the acquisition of knowledge and skills.

 

1. For this purpose, participation in classes and seminars, as well as individual analysis of exercises and cases represent 30% of the total (this first part of the final grade is referred to as the “continuous evaluation” for participation in class/seminars), while the final exam accounts for 70% (this second part of the final grade is referred to as “exam”). The final exam can include topics seen at the “continuous evaluation” part.

 

2. In order to pass the course (and compute the weighted average of the continuous evaluation and the final exam grade), the student must obtain a minimal grade in both the continuous evaluation *and* the final exam, which will be determined by the lecturers. Also, to pass the course the student must obtain a final grade equal or superior to 5.0. If the continuous evaluation grade was below the passing level, it may be compensated at the discretion of the professor to facilitate attendance to the final exam, stating the new minimum grade that must be obtained in the final exam to make the compensation count.

Students who attended the course but fail can take the re-sit (recuperació). In this case, students have to attend the part(s) of the re-sit corresponding to the part(s) of the course that they failed: continuous evaluation, exam or both (see paragraph below on the re-sit exam rules).

 

3. Attendance at seminars and participation is required to get a grade for a seminar (i.e., hand-in the homework without attending the seminar will result in a grade of 0 for the seminar). Seminar attendance without participation does not ensure any minimum grade (i.e., if a student attends but does not participate, she/he may fail in the “continuous evaluation”). One needs to participate appropriately to ensure good grades: handing in the work and attending without participating is not sufficient to pass the “continuous evaluation” part.

 

4. Approved partial grades are not saved (exam or participation/seminars) for subsequent academic years.

 

5. There will be a mid-term test, which will serve both the teacher and the students to assess the understanding of the topics. The mid-term will not have any negative impact on the final grade of the course. Only in case of a good grade this would count as evidence of good participation affecting positively to the seminars grades and class participation), in case of failure there will be no effect on the final grade. The date for this midterm exam will be on November the 3rd. Correction will be done at class or in the corresponding seminar session, there will be no right to individual revision.
Specific office hours will be scheduled prior to the mid-term and the final exams. The purpose of these office hours will be to answer specific questions of students who regularly attend lectures and seminars.

 

6. In order to be able to take the final exam, a student must have a minimal grade in the “continuous evaluation” part, which will be determined by the lecturers. The goal doing this is to allow for joining the exam those who failed seminars but may compensate their overall grade of the subject. A grade lower than 5 in the seminars, but high enough to be considered eligible to take the final exam will indicate which extra effort in terms of final exam grade will have to be put by the student. The grades for “continuous evaluation” will be announced at least one week before the final exam.

 

7. According to the regulations for courses taught in English, students will take all the exams (instructions, questions and answers) exclusively in English.

 

8. Exceptions for Erasmus students: those that have a justified reason to not attend the Seminars will be allowed to have the 100% of the grade coming from final exam. But the content of the exam will include all theory topics and also seminars’ content.

 

 

Rules for re-sit exam 

 

The re-sit exam will take place on the date scheduled in the academic calendar (the date will be published in Aula Global). A student can take the re-sit exam if and only if she/he has participated in the teaching and evaluation activities of the course during the term, but has failed to pass the course. Students who did not participate in such activities or have cancelled their participation in the evaluation of the course cannot take the re-sit exam. 

 

It is considered that a student has participated in the teaching and evaluation activities of the course when: 

- She/he has participated in the continuous evaluation of the course, handing-in the work and assisting to at least 50% of the seminars and participating in the other activities mentioned in the syllabus of the course (except for duly justified reasons). 

- She/he has done the final exam. 

 

The re-sit exam is only for students who attended and participated in the activities of the course, but failed. Students who attended the course and passed with a final grade equal or superior to 5.0 cannot take the re-sit exam. 

 

A student who participated in the teaching and evaluation activities of the course, but failed, can take the re-sit exam for the parts of the course that he initially failed during the term: continuous evaluation, exam, or both; but the student cannot take the re-sit for a part of the course for which her/his initial grade is already higher than 5.0 (the initial grade will be kept). The re-sit exam will therefore consist in two parts, the first part corresponding to the re-sit for continuous evaluation and the second part corresponding to the re-sit for the exam (although this may include questions about material covered during seminars). 

 

Finally, in order to encourage student mobility, students who took the course during the term but are studying abroad and cannot attend the re-sit exam have to contact in advance the professor responsible for the course in order to opt for an alternative exam that will take place in July. Exceptionally, if the student studying abroad cannot attend the July exam for justified reasons, an alternative date or an alternative evaluation will be arranged, under the supervision of the professor responsible for Public Economic courses at UPF and with the agreement of the coordinator of student mobility at UPF. This particular disposition only applies to students who participate in a mobility program recognized by the University.

Bibliography and information resources

Main Textbook

 

STIGLITZ, J. and ROSENGARD J.K. Economics of the Public Sector, 4th edition, W.W. Norton and Company, 2015. 

 

 

Additional Textbooks

 

GRUBER, J. Public Finance and Public Policy, 2Nd edition, Worth Publishers, 2012. 

ROSEN, H. S and GAYER T. Public Finance, 10th. edition. McGraw Hill, 2014. 

HILLMAN, A. Public Finance and Public Policy. Ed. Cambridge, 2009.

CULLIS J. and JONES P. Public Finance and Public Choice. Ed. McGraw-Hill. 1992.

Spanish textbook: ALBI, E.et al., Economía pública I; Economía pública II. 3rd ed. Barcelona: Ariel Economía, 2009. 

 

 

Other resources 

 

Additional material will be available through Aula Global. Specific material for each seminar will be posted on Aula Global before the seminar. 


Curso Académico: 2022/23

23171 - Fundamentos de Economía Pública


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
304 - Facultad de Derecho y Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales
332 - Facultad de Economía y Empresa
Estudio:
3041 - Doble Grado en Derecho y Administración y Dirección de Empresas / Economía
3325 - Grado en Economía
Asignatura:
23171 - Fundamentos de Economía Pública
Ámbito:
---
Créditos:
5.0
Curso:
417 - Grado en Administración y Dirección de Empresas: 4
417 - Grado en Administración y Dirección de Empresas: 3
418 - Grado en Economía: 3
412 - Grado en Ciencias Empresariales: 4
412 - Grado en Ciencias Empresariales: 3
418 - Grado en Economía: 4
523 - Doble Grado en Derecho y Administración de Empresas / Economía: 6
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Grupo 2: Castellano
Grupo 7: Inglés
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Grupo 103: Catalán
Grupo 201: Castellano
Grupo 202: Castellano
Grupo 203: Castellano
Grupo 701: Inglés
Grupo 702: Inglés
Grupo 703: Inglés
Profesorado:
Guillem Lopez Casasnovas, Luis Andre Pinheiro de Matos , Rodrigo Carril Mac Donald
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

La asignatura Fundamentos de Economía Pública ofrece, a nivel intermedio, los principales conceptos e implicaciones de la intervención del Estado en la economía. Su objetivo es analizar la racionalidad de esta intervención desde el punto de vista de la eficiencia y la equidad, y sus efectos sobre la economía y la mejora del bienestar social, así como de valorar el conjunto de instrumentos que mejor sirvan a tal finalidad. A lo largo del curso se desarrollaran y trataran los teoremas fundamentales de la economía del bienestar. Se analizarán los principales fallos de mercado, juntamente con el análisis de los instrumentos de intervención más adecuados a los diferentes supuestos: en gasto (producción directa, contratación externa, transferencias), en ingresos (impuestos y precios en su tipología y efectos económicos), y en su conjunto a la vista de la actividad financiera, presupuestaria y de regulación pública. Finalmente se presentan las virtualidades en eficiencia y equidad y los problemas de coordinación cuando el sector público interviene a través de las haciendas multijurisdiccionales, de acuerdo con sus aspectos internacionales y territoriales del federalismo fiscal.

 

Relato:

Preámbulo para remarcar la importancia del sector público en las asignaciones de recursos: la mano visible asigna y reasigna la mitad del PIB en la mayoría de los países. A menudo esto no se traduce en el estudio del algoritmo que debe mover esta mano visible.

Para ello se pretende dar sus bases teóricas, primero, introduciendo el tema por el lado de los fallos de mercado, donde se constata la mejora de la eficiencia por la intervención pública en estos supuestos a través de la recuperación de las pérdidas de bienestar. Se pone énfasis en la importancia de los instrumentos de intervención: no es sólo el 'qué' sino también del 'cómo' de esta intervención. Más allá de la justificación del primer teorema, el segundo refiere la redistribución de acuerdo con una determinada función de bienestar social. Como se configura ésta y cuáles son los instrumentos principales anticipan aquí para un análisis detallado posterior. Finalmente, en esta primera parte se recuerda que objetivos y medios se combinan en un determinado contexto de elección pública en el que las preferencias sociales deben pasar el filtro de la representación política democrática y de las burocracias que las han de hacer operativas. De modo que, contrariamente a lo que ocurre en la economía de mercado y la libre disposición privada a pagar, en la que si alguien compra un bien seguro que vale lo que cuesta ya que de lo contrario no lo compraría, en el sector público la 'prueba del algodón' de la evaluación (good value for money) exige técnicas explícitas de coste-beneficio y coste-efectividad en las que entre los objetivos encontramos algo más que los propios de la evaluación financiera (básicamente temas de eficiencia y equidad), y entre los medios, restricciones legales ya que no todo vale. El resto de partes del programa hacen énfasis en los instrumentos, de regulación (bàsicamente se mencionan), y, sobre todo, de los presupuestarios: una parte en programas de gasto y modalidades (en especies, monetarias, híbridas, compensatorias, globales, condicionadas o no), y una parte de ingresos (modalidades también y efectos de los impuestos sobre la renta personal, societaria y sobre el consumo). Finalmente, el programa termina recordando que la mayoría de haciendas muestran una distribución de competencias a favor de más de una jurisdicción (llamamos haciendas multijurisdiccionales), tanto supra nacionales (pongamos europeas) como infra (autonómicas). Quien mejor puede hacer que es, por tanto, el estudio del tema de cierre.

Competencias asociadas

Competencias Generales

 

1. Capacidad analítica y de síntesis.

2. Identificar problemas (aplicando modelos económicos simples) y trade-offs posibles en su resolución.

3. Capacidad para encontrar información de forma independiente (bases de datos, medios de comunicación, etc.) para nutrir el argumentario de forma sobre la base de la evidencia disponible.

4. Apertura de miras y adaptabilidad a la participación activa en las clases y seminarios (saber intervenir, saber escuchar y tener capacidad de comunicación oral y escrita).

5. Comprensión y análisis de la realidad económica reflejada en los medios de comunicación.

6. Capacidad de trabajo individual (lectura de los materiales de la asignatura, resolución de los ejercicios, búsqueda empírica, etc.).

7. Replicabilidad a la hora de aplicar los conocimientos en la práctica (resolución de casos prácticos y análisis de la actualidad).

8. Habilidades de investigación (búsqueda de bases de datos y revistas de referencia, a fin de ampliar conocimientos).

 

Competencias Específicas

 

1. Comprensión de los conceptos y teorías del temario.

2. Identificación y resolución de problemas económicos.

3. Capacidad para entender y utilizar modelos económicos

4. Capacidad de relacionar el análisis de los problemas económico-sociales con los objetivos y los principales instrumentos de las políticas económicas.

5. Habilidades de investigación (búsqueda de información para ampliar conocimientos). lign:top'>5. Comprensión y análisis de la realidad económica reflejada en los medios de comunicación.

6. Capacidad de trabajo individual (lectura de los materiales de la asignatura, resolución de los ejercicios, búsqueda empírica, etc.).

7. Replicabilidad a la hora de aplicar los conocimientos en la práctica (resolución de casos prácticos y análisis de la actualidad).

8. Habilidades de investigación (búsqueda de bases de datos y revistas de referencia, a fin de ampliar conocimientos).

Objetivos de Desarrollo Sostenible

ODS 1: Fin de la pobreza      

ODS 8: Trabajo decente y crecimiento económico

ODS 10: Reducción de las desigualdades

Contenidos

PRIMERA PARTE

Tema 1. Primer ámbito de intervención pública: Los fallos de mercado.

Tema 2. Segundo ámbito de intervención pública: Cuando el mercado asigna eficientemente, pero no resulta la distribución socialmente deseada y el sector público la corrige.

Tema 3. El cómo de la actuación pública: la formación de las decisiones colectivas.

 

SEGUNDA PARTE

Tema 4. Los instrumentos vinculados al gasto.

Tema 5. Algunos programas concretos de gasto.

 

TERCERA PARTE

Tema 6. Cómo se financia, y con qué principios, la actividad pública. Eficiencia y Equidad. Incidencia impositiva. Imposición óptima.

Tema 7. Análisis de los efectos de algunos impuestos: Renta, Sociedades, IVA. Aspectos interjurisdicionales.

 

CUARTA PARTE

Tema 8. Haciendas multijurisdiccionales

 

 

DETALLE SEMINARIOS

El temario de los seminarios se detalla en la tabla que encuentra a continuación. Se dedicará una sesión de seminarios en cada uno de los temas enumerados, y una sesión a la corrección de la prueba parcial. Una semana antes de cada seminario, se colgará en el Aula Global el enunciado y el contenido del seminario, así como el material necesario para prepararlo.

 

Título (a modo de ejemplo, reorientables a razón de temas de actualidad)

Tema de Teoría

El gasto público en el estado del bienestar (el gasto social)

1, 2, 4 y 5

Diseño de los programas de gasto público

4 y 5

Imposición I

7

Imposición II

7

Progresividad y medidas de desigualdad

4 al 7

 

 

Programación de actividades

Semana

Clases Teóricas

Seminarios

Semana 1

Introducción

+

Tema 1

 

Semana 2

 

Tema 1 (cont)

 

Seminario 1

Semana 3

 

Tema 2

 

Seminario 2

Semana 4

 

Tema 3

 

Seminario 3

Semana 5

 

Tema 4

 

Seminario 4

Semana 6

 

Tema 5

 

Seminario 5

Semana 7

 

Tema 5 (cont)

 

Seminario 6

Semana 8

 

Tema 6

 

 

 

 

Semana 9

 

Tema 7

 

 

 

 

Semana 10

 

Tema 8

 

 

 

Metodología docente

La metodología de la asignatura se basa en la autonomía del estudiante, el papel de mentor del profesor, y el trabajo sistemático y continuado. Así, se combinan actividades presenciales (realizadas dentro del aula) con actividades que el estudiante deberá llevar a cabo por su cuenta, bien de forma dirigida, o bien de manera autónoma.

 

Específicamente, se espera (se dará por logrado) de los estudiantes que:

  1. Lean y reflexionen sobre las lecturas y materiales indicados antes de las clases.
  2. Se complementen los contenidos presentados en las clases magistrales siguiendo las lecturas y bibliografía que se recomienden.
  3. Hagan especial esfuerzo en seleccionar y sintetizar lo más importante de cada lectura.
  4. Formulen sus dudas y preguntas que comunicarán a los profesores antes y / o durante las clases y seminarios.
  5. Asistan a todas las clases.
  6. Respondan las preguntas de los profesores durante las clases y seminarios.
  7. Entregar todos los análisis de los casos y ejercicios asignados antes de las clases en que estos tengan que discutir.

 

Por su parte, los profesores:

  1. Presentarán los puntos principales de cada tema en clase y resolverán las dudas y preguntas.
  2. Evaluarán el grado de entendimiento y conocimiento del material, preguntando en cada clase o seminario, y de forma aleatoria a varios estudiantes, sobre las lecturas, casos y otros materiales del curso.
  3. Ilustraran la aplicación del material teórico a través del análisis de ejercicios y casos.

Evaluación

Método de evaluación

 

La asignatura está basada en el principio de evaluación continua del estudiante, con un peso importante de la adquisición de conocimientos y habilidades.

 

1. Con este fin, la nota final de la asignatura será el resultado de la media ponderada entre los siguientes promedios de evaluación: a) la participación en las clases y seminarios, así como los análisis individuales de los ejercicios y casos, que representarán conjuntamente un 30% de la nota total en concepto de evaluación continua, y b) el examen final, que representará un 70%, y el cual podrá incluir contenidos impartidos en los seminarios.

 

2. Para que la nota de la evaluación continua haga media con la nota del examen final, es necesario obtener una nota mínima en el examen final, la cual será determinada por el profesor. Para superar el conjunto de la asignatura, la media ponderada de ambas notas –de la evaluación continua y del examen– debe ser igual o superior a 5,0. Si fuese inferior, se podrá compensar a criterio del profesor para facilitar la asistencia al examen, marcando el extra de la nota final a obtener para hacer efectiva la compensación.

En caso de no superar la asignatura, el estudiante deberá presentar a la recuperación de la teoria con o sin la parte de seminarios según los lleve o no aprovados (se guardará la nota, siendo posible responder la parte aprovada para mejorarla).

 

3. La asistencia a cada uno de los seminarios es obligatoria si se quiere contar con la nota correspondiente a los mismos. Asistir sin una buena participación no asegura ninguna puntuación predeterminada. Es ilógico ir a Seminarios sin asistir a las clases de Teoría y por supuesto sin haber hecho las lecturas.

 

4. No se guardan notas parciales aprobadas (de examen o de participación / seminarios) para posteriores años académicos: sólo para la repesca del mismo curso.

 

5. Se realizará una prueba parcial, y si las circunstancias de este año lo permiten, que servirá tanto al profesor como al alumno a modo de control del grado de seguimiento de la asignatura. La nota de esta prueba no tendrá en ningún caso impacto negativo, sólo positivo como una evidencia más de la evaluación continua, sobre la nota final de la asignatura. Para los suspendidos será como si no se hubieran presentado a este 'mid term'. La fecha de la prueba parcial será anunciada durante las primeras semanas del curso. La corrección se hará en clase o en los seminarios correspondientes y no dará derecho a revisiones individuales.

Se habilitará tanto para la prueba parcial como para la final, horas específicas de tutoría, a las que podrán acudir los estudiantes asistentes a clase en base a los apuntes, presentaciones del aula global y con lectura previa del capítulo correspondiente del Instrucciones que les plantea dudas. Se combinará para este fin la consulta telemática con la presencial reducida.

 

6. Para participar en el examen final será necesaria una nota mínima de Seminarios que se considere habilita al estudiante a presentarse y que se determinará como resultado de la evaluación continuada, con el objetivo de permitir que aquellos que han suspendido los Seminarios puedan compensar este resultado con una mejor nota en el examen final. Una calificación por debajo del aprobado en los Seminarios, pero que haya sido suficiente para ser elegible para el alumno examinarse, indicará el sobre esfuerzo de puntuación que se requerirá al estudiante en el examen final. Las notas concretas se darán a conocer antes del examen.

 

7. Excepciones para estudiantes Erasmus para quienes les resulte infactible asistir a Seminarios: se examinaran de todo el contenido (incluidos seminarios, pero sin penalización por absentismo, de los que tendrán que haber hecho igualmente las lecturas), pero la nota al cien por cien será del examen. Sólo excepcionalmente se podrá evaluar sobre la base de la parte teórica del examen al cien por cien.

 

 

Sistema de recuperación

 

 

En el día habilitado del mes correspondiente según el calendario académico (se anunciará en el campus global por la Facultad), tendrá lugar una prueba de recuperación de la asignatura. A esta podrán concurrir aquellos alumnos que, habiendo participado en las actividades de aprendizaje y evaluación durante el trimestre, hayan obtenido la calificación global de "Suspenso". No podrán concurrir aquellos estudiantes que no hayan participado en estas actividades o hayan renunciado a la evaluación.

 

Se entenderá que un estudiante ha participado en las actividades de aprendizaje y evaluación durante el trimestre cuando:

  • en cuanto a la evaluación continua, haya realizado y entregado al menos el 50% de los seminarios y otras actividades en el aula previstas en el plan docente de la asignatura, y haya asistido a las correspondientes sesiones (excepto por causas justificadas)
  • en cuanto al examen final, haya asistido y lo haya entregado.

Dado que sólo podrán participar en el proceso de recuperación aquellos estudiantes que hayan suspendido el conjunto de la asignatura, debe quedar claro que el alumno no tendrá derecho (en su caso, sólo a discrecionalidad del profesor) a ir a recuperación para subir nota si la inicialmente obtenida es igual o superior a 5,0.

 

Aquel estudiante que, habiendo suspendido el conjunto de la asignatura, cumpla los criterios mencionados anteriormente para poder presentarse a la prueba de recuperación, sólo tendrá que recuperar aquel componente de la evaluación de la asignatura que haya suspendido a lo largo del trimestre (evaluación continua, examen, o ambos), pero no el que haya aprobado (se les guardará la nota que hayan obtenido previamente). A tal efecto, la prueba de recuperación constará de dos partes, una dedicada a la recuperación de las actividades de la evaluación continua y otra en la recuperación del examen, aunque este podrá incorporar cuestiones desarrolladas en los seminarios.

 

Por último, a fin de facilitar la movilidad de los estudiantes, si la fecha de la prueba de recuperación coincide con la estancia en el extranjero, el estudiante debe comunicarlo al profesor responsable de la asignatura para poder optar a un examen alternativo que tendrá lugar durante el periodo habilitado que a final de curso se determine. En caso de que no sea posible y la causa esté justificada se fijará una fecha alternativa de acuerdo con el responsable de área y el coordinador de movilidad de la Facultad. Esta disposición afecta exclusivamente a los estudiantes que participen en programas de movilidad reconocidos por la Facultad.

 

Bibliografía y recursos de información

Bibliografía básica

 

ALBI, E. y otros. Economía pública I; Economía pública II. 4a ed. (renovada). Barcelona: Ariel Economía, 2017.

 

 

Bibliografía adicional

 

CULLIS J i Jones P  Public Finance and Public Choice Oxford Univ Press  2nd Edition.

GRUBER, J. Public Finance and Public Policy. 2nd ed. Worth Publishers, 2007.

HILLMAN, A. Public Finance and Public Policy. Ed. Cambridge, 2003

ROSEN, H. S. Hacienda Pública. 5a. ed. McGraw Hill, 2002.

 

 

Recursos didácticos

 

Los materiales adicionales de cada grupo y/o seminarios estarán disponibles a través de la Aula Global.