Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció

22993 - Ciències Forenses


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
331 - Facultat de Dret
Estudi:
3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
Assignatura:
22993 - Ciències Forenses
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Alberto Gonzalez Jimenez, Joan Bonany Ambrós
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Al criminòleg l'interessen les ciències forenses, principalment, des de dues perspectives, que seran precisament l’objecte de l’assignatura:  

 

 

  1. Externa. Per comprendre millor el funcionament i evolució del sistema de justícia penal cal tenir unes nocions bàsiques sobre el paper de les ciències forenses, és a dir, sobre l’aplicació de la ciència i la tècnica a la investigació policial i judicial, especialment per materialitzar-se com a prova en el procés penal. Això implica adquirir un cert coneixement del vessant científic de les ciències forenses: de la seva naturalesa, del seu mètode i de les seves manifestacions més conspícues. Però també del marc legal que condiciona la seva pràctica i la validesa de les seves troballes.  

 

 

  1. Interna. La criminologia, quan aplica el seus coneixements als casos concrets per il·lustrar i assessorar als operadors jurídics en la seva presa de decisions, esdevé una ciència forenses més, la denominada criminologia forense. En efecte, la criminologia pot resultar d’ajut en la investigació policial (en el criminal profiling, per exemple), en el judici (mitjançant l’informe pericial criminològic) i durant l’execució penal (per determinar el grau de resocialització, o la pena més convenient, per exemple). No es tracta però d’assolir els coneixements que s’han d’aplicar al cas concret (aquesta és una tasca pròpia d’altres matèries del Grau) sinó de conèixer el marc legal en el qual cal realitzar aquesta aplicació pràctica de la Criminologia i saber complir amb els requisits formals i materials que això implica.

Les sessions magistrals seran impartides pel professor Albert González, juntament amb els ponents professionals especialistes en diverses disciplines de les CCFF, mentres que els Seminaris seran impartits pel professor Joan Bonany i Ambrós.

Competències associades

 

Competències generals  

Instrumentals   

  1. Capacitat per expressar-se per escrit amb correcció i eficàcia  

  1.  Expressar-se oralment en públic amb precisió.   

  1. Lectura de textos en anglès  

 

Sistèmiques   

  1. Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals. 

  1. Habilitat per treballar de forma autònoma  

  1. Capacitat per respectar condicionaments de temps i forma en la realització d’una tasca.  

 

Resultats de l'aprenentatge

  1. Conèixer els principis elementals de les diferents ciències forenses: medicina, psicologia i psiquiatriabiologia, química i toxicologia forenses, entre d'altres.   

  1. Comprendre lestructuració de la investigació del delicte en el procés penal i de les persones i institucions que hi intervenen.  

  1. Entendre el paper del pèrit forense i saber declarar en qualitat de tal.   

  1. Comprendre el reptes legals i ètics que implica l’aplicació dels nous avenços científics a la investigació criminal.   

  1. Capacitat per analitzar el funcionament dels agents que intervenen a la investigació del delicte des de la perspectiva de les CC FF

  1.  Capacitat per a redactar informes criminològics d’assessorament 

  1. Reconeixement de principis elementals de psicologia i psiquiatria forense. 

  1. Capacitat per a identificar la forma d’acció d’algunes substàncies psicoactives i fàrmacs i la seva capacitat de modificar l’activitat biològica. 

  2. Conèixer els diferents moments de la incorporació de l'informe pericial en el procediment penal i la seva rellevància en cada moment.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’Agenda 2030, aprovada per Nacions Unides el 2015, inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites que s’han d’assolir el 2030.

El concepte de benestar planetari entès com el màxim nivell de benestar assolible per a éssers humans i no humans i els seus sistemes socials i naturals és un compromís adquirit per la UPF.

Des de l'assignatura CCFF es pretèn implicar l'alumnat en el respecte i compromís amb l'entorn ambiental, des de la igualtat i aprofitant l'oportunitat de la transversalitat i multidisciplinarietat de l'assignatura en diversos àmbits i aspectes de la cultura, la ciència, la observació i la investigació.

Continguts

 Bloc de contingut 1: Introducció

  1. Introducció: ciències forenses, investigació criminal, criminalística i criminologia forense.
  2. Trets fonamentals de la investigació del delicte i el procés penal.
  3. L’organització institucional de la investigació i la prova forense.

  Bloc de contingut 2. Aspectes legals de la investigació i la prova forense

  1. La prova al procés penal. L’informe i la prova pericial.
  2. Règim legal i límits constitucionals de la investigació i de la prova forense.
  3. Reptes ètico-legals de les ciències i de la investigació forense.
  4. Problemes d’accés del coneixement científic al procés penal. 

Bloc de contingut 3. Criminologia forense

  1. L’aplicació dels coneixements criminològics a casos contrets
  2. La pericial criminològica. Altres informes al procés penal.
  3. L’informe criminològic en l’execució penal, al dret penal de menors i altres sectors.
  4. Estructura de l’informe criminològic: subjecte, objecte i finalitat. L’elaboració de l’informe criminològic.
  5. La contribució de la criminologia en la investigació criminal: criminal profiling. 

Bloc de contingut 4. Les ciències forenses

  1. La ciència com a instrument de la investigació criminal i el procés penal: les ciències forenses.
  2. Medicina Legal i forense
  3. Psiquiatria forense
  4. Biologia forense
  5. Informàtica forense
  6. Identificació forense, balística, documentoscòpia
  7. Noves fronteres: neurociències.

 

 

Programació d'activitats

 

 

 

Setmana

 

 

 

Activitat fora de l’aula

agrupament / tipus d’activitat

 

 

 

 

 

Setmana 1

 

1a. Sessió (2 h) . Introducció a les ciències forenses. Trets fonamentals de la investigació del delicte al procés penal. Primeres reflexions del futur de les ciències forenses.

 

 

 

 

Setmana 2

 

2a. Sessió ( 2 h). La prova al procés penal. La prova forense. L’informe pericial (I) . La cadena de custòdia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Setmana 3

 

3a. Sessió (2 h) Processos i procediments penals. L’informe forense en el procés penal. L’informe pericial (II). Els informes criminològics.

 

Seminari 1 

 

 

 

 

Setmana 4

 

4a. Sessió (2 h). La cadena de custòdia. Criminologia com Ciència Forense.

  

 

 

 

Setmana 5

 

Sessió Expert (2 h).  Psiquiatria i psicologia forense.

 

Seminari 2 

 

 

 

 

Setmana 6

 

6a. Sessió Expert (2 h).  Medicina legal i forense.

 

 

 

 

 

Setmana 7

 

7a. Sessió Expert (2 h). Investigació criminal.

 

Seminari 3: L'informe criminològic forense (I)

 

 

 

 

Setmana 8

 

8a. Sessió. Expert (2 h). Policia Científica. Identificació.

 

 

 

 

 

Setmana 9

 

Sessió Expert (1,5h). ADN / Informàtica Forense

 

Seminari 4: La prova i els medis probatoris. L'informe forense (II)

 

 

 

 

Setmana 10

 

10a. Sessió (1,5 h). Reptes de futur. Síntesis i conclusions

 

 

Metodologia docent

El curs s’organitza mitjançant la combinació de sessions plenàries, seminaris i el treball autònom de l’alumne.

1. Les sessions plenàries tenen contingut teòric i en elles el professor explicarà cadascun del blocs. Per tal que siguin sessions participatives i es pugui aprofundir mínimament, caldrà haver preparat prèviament la sessió amb la lectura dels materials corresponents a cada bloc facilitats a través de l’Aula Global. Les sessions plenàries es faran en modalitat presencial, i tindran una duració de dues hores (2 hores). 

En les sessions plenàries ens acompanyaran experts en les matèries pròpies de les diverses disciplines que integren les Ciències Forenses. Si bé les sessions estan programades i pautades, el calendari podrà tenir alguna alteració en funció de l'agenda i necessitats dels propis ponents i de la dinàmica de les sessions.

A cada sessio plenària es farà una prova de control de coneixements que implicarà un 5% de la nota final.

2. Els seminaris serveixen per aprofundir alguns dels temes tractats a les sessions plenàries, si bé la seva finalitat és oferir un coneixement més especialitat I comprendre el trets essencials de la matèria a través de casos concrets tractats analitzats més detalls. Sempre que sigui possible, es treballarà a partir de documentació i materials de casos reals. Els seminaris s'impartiran en modalitat presencial, llevat que per raons extraordinàries i per raons de les circumstàncies s'hagi de fer en modalitat no presencial. En cas que la docència sigui no presencial es farà a través de l'eina zoom.

3. El treball personal de l’estudiant consisteix: 

a)    Aprenentatge i estudi dels conceptes teòrics.

b)    Preparació de les sessions de seminari.

c)     Participació al fòrum de l’assignatura (Quid pro quo), un espai de cooperació on es podrà intervenir amb motiu dels debats impulsats tant pels professors com per qualsevol alumne. També s’hi podrà efectuar preguntes i comentaris amb motiu de l’estudi o de la preparació de seminaris i treballs, que podran ser solucionats o acotats, en primer terme, pels propis companys. Les aportacions que tinguin especial valor acadèmic seran tingudes en compte a la nota de curs. 

4. La tutoria. Sens perjudici de trobades concertades, l’instrument de tutoria serà el fòrum de l’assignatura.

 

Distribució horària

-    Plenaris: 20h.

-    Seminaris: 8 h.

-    Examen; 2 h.

-    Preparació seminaris : 24 h

-    Preparació i repàs plenaris: 12 h

-    Tutories, participació i seguiment fòrums: 4 h

-    Lectura obligatòria i preparació control: 20 h

-    Consulta materials addicionals Aula Global: 10

-    Estudi examen final: 20 h

-     Total: 120 h.

Avaluació

 1. La nota final de l’assignatura s’obté a partir de tres paràmetres:

  1. nota de curs-seminaris (30%)
  2. examen final (65 % o 70%, depenent si es fan proves a les sessions presencials)
  3. nota de la prova que a les sessions presencial es duguin a terme (5%).

Tanmateix l’assignatura no es pot aprovar si no s’obté, com a mínim, un 4 (sobre 10) en l’examen final i en els seminaris. En cas que s'hagi de fer tot el curs en modalitat virtual, la nota del curs-seminaris ponderarà un 40%. 

2. La nota de curs  (activitats d’aprenentatge i avaluació continuada):

  • S’obté a partir de les qualificacions obtingudes a cada seminari; a la fitxa de cada seminari es comunicarà la forma d’avaluació de cada sessió concreta i de la prova que es farà a l'inici de cada sessió teòrica.
  • Caldrà haver participat en un 75% dels seminaris por obtenir la nota de curs i tenir una nota mínima de 4. 

3. La nota de l’examen final s’obté a partir d’una prova objectiva (test), preguntes de desenvolupament, i un comentari de text. Per poder aprovar l’examen final cal que a cap de les tres part s’obtingui una qualificació inferior a 4 (sobre 10). 

4. Les intervencions durant els seminaris, a les sessions magistrals i a través de les eines de participació en el forum, en funció de la seva qualitat i valor podran comportar un increment de la nota fins a 1 punt. 

5. L’ús de mitjans il·lícits de còpia durant l’examen suposa l’anul·lació de la prova i, per tant, queda suspesa l’assignatura, sens perjudici de corresponents les sancions disciplinàries. Qualsevol plagi que es detecti en els treballs escrits de l’avaluació continuada comportarà l’anul·lació del treball i es considerarà per tant, no lliurat. En ambdós casos, sens perjudici de les corresponents sancions disciplinaries en aplicació de la legislació vigent.

6. Les errades greus d'ortografia o de morfosintaxi implicaran una penalització en les notes de proves i exàmens. El retard en el lliurament comporta una penalització de fins a tres punts per cada dia de retard, excepte en casos de força major justificats documentalment.

7. A la recuperació només hi podran prendre part aquells estudiants que hagin suspès el conjunt de l’assignatura. Consistirà en una prova composta per tal de recuperar la nota de curs o nota d’examen final que s’hagi suspès i no permeti aprovar l’assignatura.

  • La recuperació de l’examen consistirà en una prova escrita de cinc preguntes breus que es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat.
  • La recuperació de l’avaluació continuada, consistirà en una prova del control escrita relacionada amb les activitats desenvolupades als seminaris. També es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat. 

Bibliografia i recursos d'informació

 Bibliografia bàsica  

-ALBA ROBLES, JL y GERALDO FERNADES DE ALMEIDA, F. Manual práctico de Criminología Forense, 2ª Edición Valencia, Tirant lo Blanch, 2022.

-BOSQUET, SERGIO, Criminalística Forense, Valencia, Tirant lo Blanch, 2015. 

-CLIMENT DURÁN, Carlos / Vicente GARRIDO GENOVÉS/ Javier GUARDIOLA GARCÍA, El informe criminológico forense, València, Tirant lo Blanch, 2012.  

-FRASER, Jim / Robin WILLIAMS (eds.) Handbook of Forensic ScienceCullompton (Devon-PortlandWillan Publishing, 2009.  

-FRASER, JimForensic science: a very short IintroductionOxfordOxford University Press, 2010.  

-GARCIA CASTILLO, Zoraida, LOPEZ ESCOBEDO, Fernanda, GOSLINGA REMIREZ, Lorena. Temas de vanguardia en Ciencia Forense. Ciudad de México, Tirant lo Blanch, 2018

-GARRIDO GENOVÉS, Vicente, La criminología forense y el informe criminológico, Valencia, Tirant lo Blanch, 2017.

-GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Albert, Las diligencias policiales y su valor probatorio, J.M. Bosch, 2015. 

-IBÁÑEZ PEINADO, José, JULIO, Técnicas de investigación criminal, , Madrid, Dykinson, 2014.  

-LAWLESS,ChistopherForensic Science. A Sociological IntroductionOxon-NY Routledge, , 2016.  

-NIETO ALONSO, Julio, Apuntes de Criminalísitica , Madrid, Técnos, 2014.  

-PETHERICK, Brian / Bren TURVEY / Claire FERGUSON, Forensic CriminologyAmsterdam, LondonElsevier, 2009.  

-WILLIAMS, Andy, Forensic CriminologyRoutledgeOxon-NY, 2015.  

 

Altres recursos (per a un millor accés, cal consultar les revistes a través del catàleg de la biblioteca).  

-Revista española de medicina legal  

-The Forensic-Science Society  

Altres recursos:

Programa Crims de TV3


Curs Acadèmic: 2022/23

3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció

22993 - Ciències Forenses


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
331 - Facultat de Dret
Estudi:
3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
Assignatura:
22993 - Ciències Forenses
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Alberto Gonzalez Jimenez, Joan Bonany Ambrós
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Al criminòleg l'interessen les ciències forenses, principalment, des de dues perspectives, que seran precisament l’objecte de l’assignatura:  

 

 

  1. Externa. Per comprendre millor el funcionament i evolució del sistema de justícia penal cal tenir unes nocions bàsiques sobre el paper de les ciències forenses, és a dir, sobre l’aplicació de la ciència i la tècnica a la investigació policial i judicial, especialment per materialitzar-se com a prova en el procés penal. Això implica adquirir un cert coneixement del vessant científic de les ciències forenses: de la seva naturalesa, del seu mètode i de les seves manifestacions més conspícues. Però també del marc legal que condiciona la seva pràctica i la validesa de les seves troballes.  

 

 

  1. Interna. La criminologia, quan aplica el seus coneixements als casos concrets per il·lustrar i assessorar als operadors jurídics en la seva presa de decisions, esdevé una ciència forenses més, la denominada criminologia forense. En efecte, la criminologia pot resultar d’ajut en la investigació policial (en el criminal profiling, per exemple), en el judici (mitjançant l’informe pericial criminològic) i durant l’execució penal (per determinar el grau de resocialització, o la pena més convenient, per exemple). No es tracta però d’assolir els coneixements que s’han d’aplicar al cas concret (aquesta és una tasca pròpia d’altres matèries del Grau) sinó de conèixer el marc legal en el qual cal realitzar aquesta aplicació pràctica de la Criminologia i saber complir amb els requisits formals i materials que això implica.

Les sessions magistrals seran impartides pel professor Albert González, juntament amb els ponents professionals especialistes en diverses disciplines de les CCFF, mentres que els Seminaris seran impartits pel professor Joan Bonany i Ambrós.

Competències associades

 

Competències generals  

Instrumentals   

  1. Capacitat per expressar-se per escrit amb correcció i eficàcia  

  1.  Expressar-se oralment en públic amb precisió.   

  1. Lectura de textos en anglès  

 

Sistèmiques   

  1. Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals. 

  1. Habilitat per treballar de forma autònoma  

  1. Capacitat per respectar condicionaments de temps i forma en la realització d’una tasca.  

 

Resultats de l'aprenentatge

  1. Conèixer els principis elementals de les diferents ciències forenses: medicina, psicologia i psiquiatriabiologia, química i toxicologia forenses, entre d'altres.   

  1. Comprendre lestructuració de la investigació del delicte en el procés penal i de les persones i institucions que hi intervenen.  

  1. Entendre el paper del pèrit forense i saber declarar en qualitat de tal.   

  1. Comprendre el reptes legals i ètics que implica l’aplicació dels nous avenços científics a la investigació criminal.   

  1. Capacitat per analitzar el funcionament dels agents que intervenen a la investigació del delicte des de la perspectiva de les CC FF

  1.  Capacitat per a redactar informes criminològics d’assessorament 

  1. Reconeixement de principis elementals de psicologia i psiquiatria forense. 

  1. Capacitat per a identificar la forma d’acció d’algunes substàncies psicoactives i fàrmacs i la seva capacitat de modificar l’activitat biològica. 

  2. Conèixer els diferents moments de la incorporació de l'informe pericial en el procediment penal i la seva rellevància en cada moment.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’Agenda 2030, aprovada per Nacions Unides el 2015, inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites que s’han d’assolir el 2030.

El concepte de benestar planetari entès com el màxim nivell de benestar assolible per a éssers humans i no humans i els seus sistemes socials i naturals és un compromís adquirit per la UPF.

Des de l'assignatura CCFF es pretèn implicar l'alumnat en el respecte i compromís amb l'entorn ambiental, des de la igualtat i aprofitant l'oportunitat de la transversalitat i multidisciplinarietat de l'assignatura en diversos àmbits i aspectes de la cultura, la ciència, la observació i la investigació.

Continguts

 Bloc de contingut 1: Introducció

  1. Introducció: ciències forenses, investigació criminal, criminalística i criminologia forense.
  2. Trets fonamentals de la investigació del delicte i el procés penal.
  3. L’organització institucional de la investigació i la prova forense.

  Bloc de contingut 2. Aspectes legals de la investigació i la prova forense

  1. La prova al procés penal. L’informe i la prova pericial.
  2. Règim legal i límits constitucionals de la investigació i de la prova forense.
  3. Reptes ètico-legals de les ciències i de la investigació forense.
  4. Problemes d’accés del coneixement científic al procés penal. 

Bloc de contingut 3. Criminologia forense

  1. L’aplicació dels coneixements criminològics a casos contrets
  2. La pericial criminològica. Altres informes al procés penal.
  3. L’informe criminològic en l’execució penal, al dret penal de menors i altres sectors.
  4. Estructura de l’informe criminològic: subjecte, objecte i finalitat. L’elaboració de l’informe criminològic.
  5. La contribució de la criminologia en la investigació criminal: criminal profiling. 

Bloc de contingut 4. Les ciències forenses

  1. La ciència com a instrument de la investigació criminal i el procés penal: les ciències forenses.
  2. Medicina Legal i forense
  3. Psiquiatria forense
  4. Biologia forense
  5. Informàtica forense
  6. Identificació forense, balística, documentoscòpia
  7. Noves fronteres: neurociències.

 

 

Programació d'activitats

 

 

 

Setmana

 

 

 

Activitat fora de l’aula

agrupament / tipus d’activitat

 

 

 

 

 

Setmana 1

 

1a. Sessió (2 h) . Introducció a les ciències forenses. Trets fonamentals de la investigació del delicte al procés penal. Primeres reflexions del futur de les ciències forenses.

 

 

 

 

Setmana 2

 

2a. Sessió ( 2 h). La prova al procés penal. La prova forense. L’informe pericial (I) . La cadena de custòdia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Setmana 3

 

3a. Sessió (2 h) Processos i procediments penals. L’informe forense en el procés penal. L’informe pericial (II). Els informes criminològics.

 

Seminari 1 

 

 

 

 

Setmana 4

 

4a. Sessió (2 h). La cadena de custòdia. Criminologia com Ciència Forense.

  

 

 

 

Setmana 5

 

Sessió Expert (2 h).  Psiquiatria i psicologia forense.

 

Seminari 2 

 

 

 

 

Setmana 6

 

6a. Sessió Expert (2 h).  Medicina legal i forense.

 

 

 

 

 

Setmana 7

 

7a. Sessió Expert (2 h). Investigació criminal.

 

Seminari 3: L'informe criminològic forense (I)

 

 

 

 

Setmana 8

 

8a. Sessió. Expert (2 h). Policia Científica. Identificació.

 

 

 

 

 

Setmana 9

 

Sessió Expert (1,5h). ADN / Informàtica Forense

 

Seminari 4: La prova i els medis probatoris. L'informe forense (II)

 

 

 

 

Setmana 10

 

10a. Sessió (1,5 h). Reptes de futur. Síntesis i conclusions

 

 

Metodologia docent

El curs s’organitza mitjançant la combinació de sessions plenàries, seminaris i el treball autònom de l’alumne.

1. Les sessions plenàries tenen contingut teòric i en elles el professor explicarà cadascun del blocs. Per tal que siguin sessions participatives i es pugui aprofundir mínimament, caldrà haver preparat prèviament la sessió amb la lectura dels materials corresponents a cada bloc facilitats a través de l’Aula Global. Les sessions plenàries es faran en modalitat presencial, i tindran una duració de dues hores (2 hores). 

En les sessions plenàries ens acompanyaran experts en les matèries pròpies de les diverses disciplines que integren les Ciències Forenses. Si bé les sessions estan programades i pautades, el calendari podrà tenir alguna alteració en funció de l'agenda i necessitats dels propis ponents i de la dinàmica de les sessions.

A cada sessio plenària es farà una prova de control de coneixements que implicarà un 5% de la nota final.

2. Els seminaris serveixen per aprofundir alguns dels temes tractats a les sessions plenàries, si bé la seva finalitat és oferir un coneixement més especialitat I comprendre el trets essencials de la matèria a través de casos concrets tractats analitzats més detalls. Sempre que sigui possible, es treballarà a partir de documentació i materials de casos reals. Els seminaris s'impartiran en modalitat presencial, llevat que per raons extraordinàries i per raons de les circumstàncies s'hagi de fer en modalitat no presencial. En cas que la docència sigui no presencial es farà a través de l'eina zoom.

3. El treball personal de l’estudiant consisteix: 

a)    Aprenentatge i estudi dels conceptes teòrics.

b)    Preparació de les sessions de seminari.

c)     Participació al fòrum de l’assignatura (Quid pro quo), un espai de cooperació on es podrà intervenir amb motiu dels debats impulsats tant pels professors com per qualsevol alumne. També s’hi podrà efectuar preguntes i comentaris amb motiu de l’estudi o de la preparació de seminaris i treballs, que podran ser solucionats o acotats, en primer terme, pels propis companys. Les aportacions que tinguin especial valor acadèmic seran tingudes en compte a la nota de curs. 

4. La tutoria. Sens perjudici de trobades concertades, l’instrument de tutoria serà el fòrum de l’assignatura.

 

Distribució horària

-    Plenaris: 20h.

-    Seminaris: 8 h.

-    Examen; 2 h.

-    Preparació seminaris : 24 h

-    Preparació i repàs plenaris: 12 h

-    Tutories, participació i seguiment fòrums: 4 h

-    Lectura obligatòria i preparació control: 20 h

-    Consulta materials addicionals Aula Global: 10

-    Estudi examen final: 20 h

-     Total: 120 h.

Avaluació

 1. La nota final de l’assignatura s’obté a partir de tres paràmetres:

  1. nota de curs-seminaris (30%)
  2. examen final (65 % o 70%, depenent si es fan proves a les sessions presencials)
  3. nota de la prova que a les sessions presencial es duguin a terme (5%).

Tanmateix l’assignatura no es pot aprovar si no s’obté, com a mínim, un 4 (sobre 10) en l’examen final i en els seminaris. En cas que s'hagi de fer tot el curs en modalitat virtual, la nota del curs-seminaris ponderarà un 40%. 

2. La nota de curs  (activitats d’aprenentatge i avaluació continuada):

  • S’obté a partir de les qualificacions obtingudes a cada seminari; a la fitxa de cada seminari es comunicarà la forma d’avaluació de cada sessió concreta i de la prova que es farà a l'inici de cada sessió teòrica.
  • Caldrà haver participat en un 75% dels seminaris por obtenir la nota de curs i tenir una nota mínima de 4. 

3. La nota de l’examen final s’obté a partir d’una prova objectiva (test), preguntes de desenvolupament, i un comentari de text. Per poder aprovar l’examen final cal que a cap de les tres part s’obtingui una qualificació inferior a 4 (sobre 10). 

4. Les intervencions durant els seminaris, a les sessions magistrals i a través de les eines de participació en el forum, en funció de la seva qualitat i valor podran comportar un increment de la nota fins a 1 punt. 

5. L’ús de mitjans il·lícits de còpia durant l’examen suposa l’anul·lació de la prova i, per tant, queda suspesa l’assignatura, sens perjudici de corresponents les sancions disciplinàries. Qualsevol plagi que es detecti en els treballs escrits de l’avaluació continuada comportarà l’anul·lació del treball i es considerarà per tant, no lliurat. En ambdós casos, sens perjudici de les corresponents sancions disciplinaries en aplicació de la legislació vigent.

6. Les errades greus d'ortografia o de morfosintaxi implicaran una penalització en les notes de proves i exàmens. El retard en el lliurament comporta una penalització de fins a tres punts per cada dia de retard, excepte en casos de força major justificats documentalment.

7. A la recuperació només hi podran prendre part aquells estudiants que hagin suspès el conjunt de l’assignatura. Consistirà en una prova composta per tal de recuperar la nota de curs o nota d’examen final que s’hagi suspès i no permeti aprovar l’assignatura.

  • La recuperació de l’examen consistirà en una prova escrita de cinc preguntes breus que es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat.
  • La recuperació de l’avaluació continuada, consistirà en una prova del control escrita relacionada amb les activitats desenvolupades als seminaris. També es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat. 

Bibliografia i recursos d'informació

 Bibliografia bàsica  

-ALBA ROBLES, JL y GERALDO FERNADES DE ALMEIDA, F. Manual práctico de Criminología Forense, 2ª Edición Valencia, Tirant lo Blanch, 2022.

-BOSQUET, SERGIO, Criminalística Forense, Valencia, Tirant lo Blanch, 2015. 

-CLIMENT DURÁN, Carlos / Vicente GARRIDO GENOVÉS/ Javier GUARDIOLA GARCÍA, El informe criminológico forense, València, Tirant lo Blanch, 2012.  

-FRASER, Jim / Robin WILLIAMS (eds.) Handbook of Forensic ScienceCullompton (Devon-PortlandWillan Publishing, 2009.  

-FRASER, JimForensic science: a very short IintroductionOxfordOxford University Press, 2010.  

-GARCIA CASTILLO, Zoraida, LOPEZ ESCOBEDO, Fernanda, GOSLINGA REMIREZ, Lorena. Temas de vanguardia en Ciencia Forense. Ciudad de México, Tirant lo Blanch, 2018

-GARRIDO GENOVÉS, Vicente, La criminología forense y el informe criminológico, Valencia, Tirant lo Blanch, 2017.

-GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Albert, Las diligencias policiales y su valor probatorio, J.M. Bosch, 2015. 

-IBÁÑEZ PEINADO, José, JULIO, Técnicas de investigación criminal, , Madrid, Dykinson, 2014.  

-LAWLESS,ChistopherForensic Science. A Sociological IntroductionOxon-NY Routledge, , 2016.  

-NIETO ALONSO, Julio, Apuntes de Criminalísitica , Madrid, Técnos, 2014.  

-PETHERICK, Brian / Bren TURVEY / Claire FERGUSON, Forensic CriminologyAmsterdam, LondonElsevier, 2009.  

-WILLIAMS, Andy, Forensic CriminologyRoutledgeOxon-NY, 2015.  

 

Altres recursos (per a un millor accés, cal consultar les revistes a través del catàleg de la biblioteca).  

-Revista española de medicina legal  

-The Forensic-Science Society  

Altres recursos:

Programa Crims de TV3


Curs Acadèmic: 2022/23

3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció

22993 - Ciències Forenses


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
331 - Facultat de Dret
Estudi:
3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
Assignatura:
22993 - Ciències Forenses
Crèdits:
5.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Professorat:
Alberto Gonzalez Jimenez, Joan Bonany Ambrós
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Al criminòleg l'interessen les ciències forenses, principalment, des de dues perspectives, que seran precisament l’objecte de l’assignatura:  

 

 

  1. Externa. Per comprendre millor el funcionament i evolució del sistema de justícia penal cal tenir unes nocions bàsiques sobre el paper de les ciències forenses, és a dir, sobre l’aplicació de la ciència i la tècnica a la investigació policial i judicial, especialment per materialitzar-se com a prova en el procés penal. Això implica adquirir un cert coneixement del vessant científic de les ciències forenses: de la seva naturalesa, del seu mètode i de les seves manifestacions més conspícues. Però també del marc legal que condiciona la seva pràctica i la validesa de les seves troballes.  

 

 

  1. Interna. La criminologia, quan aplica el seus coneixements als casos concrets per il·lustrar i assessorar als operadors jurídics en la seva presa de decisions, esdevé una ciència forenses més, la denominada criminologia forense. En efecte, la criminologia pot resultar d’ajut en la investigació policial (en el criminal profiling, per exemple), en el judici (mitjançant l’informe pericial criminològic) i durant l’execució penal (per determinar el grau de resocialització, o la pena més convenient, per exemple). No es tracta però d’assolir els coneixements que s’han d’aplicar al cas concret (aquesta és una tasca pròpia d’altres matèries del Grau) sinó de conèixer el marc legal en el qual cal realitzar aquesta aplicació pràctica de la Criminologia i saber complir amb els requisits formals i materials que això implica.

Les sessions magistrals seran impartides pel professor Albert González, juntament amb els ponents professionals especialistes en diverses disciplines de les CCFF, mentres que els Seminaris seran impartits pel professor Joan Bonany i Ambrós.

Competències associades

 

Competències generals  

Instrumentals   

  1. Capacitat per expressar-se per escrit amb correcció i eficàcia  

  1.  Expressar-se oralment en públic amb precisió.   

  1. Lectura de textos en anglès  

 

Sistèmiques   

  1. Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals. 

  1. Habilitat per treballar de forma autònoma  

  1. Capacitat per respectar condicionaments de temps i forma en la realització d’una tasca.  

 

Resultats de l'aprenentatge

  1. Conèixer els principis elementals de les diferents ciències forenses: medicina, psicologia i psiquiatriabiologia, química i toxicologia forenses, entre d'altres.   

  1. Comprendre lestructuració de la investigació del delicte en el procés penal i de les persones i institucions que hi intervenen.  

  1. Entendre el paper del pèrit forense i saber declarar en qualitat de tal.   

  1. Comprendre el reptes legals i ètics que implica l’aplicació dels nous avenços científics a la investigació criminal.   

  1. Capacitat per analitzar el funcionament dels agents que intervenen a la investigació del delicte des de la perspectiva de les CC FF

  1.  Capacitat per a redactar informes criminològics d’assessorament 

  1. Reconeixement de principis elementals de psicologia i psiquiatria forense. 

  1. Capacitat per a identificar la forma d’acció d’algunes substàncies psicoactives i fàrmacs i la seva capacitat de modificar l’activitat biològica. 

  2. Conèixer els diferents moments de la incorporació de l'informe pericial en el procediment penal i la seva rellevància en cada moment.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’Agenda 2030, aprovada per Nacions Unides el 2015, inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites que s’han d’assolir el 2030.

El concepte de benestar planetari entès com el màxim nivell de benestar assolible per a éssers humans i no humans i els seus sistemes socials i naturals és un compromís adquirit per la UPF.

Des de l'assignatura CCFF es pretèn implicar l'alumnat en el respecte i compromís amb l'entorn ambiental, des de la igualtat i aprofitant l'oportunitat de la transversalitat i multidisciplinarietat de l'assignatura en diversos àmbits i aspectes de la cultura, la ciència, la observació i la investigació.

Continguts

 Bloc de contingut 1: Introducció

  1. Introducció: ciències forenses, investigació criminal, criminalística i criminologia forense.
  2. Trets fonamentals de la investigació del delicte i el procés penal.
  3. L’organització institucional de la investigació i la prova forense.

  Bloc de contingut 2. Aspectes legals de la investigació i la prova forense

  1. La prova al procés penal. L’informe i la prova pericial.
  2. Règim legal i límits constitucionals de la investigació i de la prova forense.
  3. Reptes ètico-legals de les ciències i de la investigació forense.
  4. Problemes d’accés del coneixement científic al procés penal. 

Bloc de contingut 3. Criminologia forense

  1. L’aplicació dels coneixements criminològics a casos contrets
  2. La pericial criminològica. Altres informes al procés penal.
  3. L’informe criminològic en l’execució penal, al dret penal de menors i altres sectors.
  4. Estructura de l’informe criminològic: subjecte, objecte i finalitat. L’elaboració de l’informe criminològic.
  5. La contribució de la criminologia en la investigació criminal: criminal profiling. 

Bloc de contingut 4. Les ciències forenses

  1. La ciència com a instrument de la investigació criminal i el procés penal: les ciències forenses.
  2. Medicina Legal i forense
  3. Psiquiatria forense
  4. Biologia forense
  5. Informàtica forense
  6. Identificació forense, balística, documentoscòpia
  7. Noves fronteres: neurociències.

 

 

Programació d'activitats

 

 

 

Setmana

 

 

 

Activitat fora de l’aula

agrupament / tipus d’activitat

 

 

 

 

 

Setmana 1

 

1a. Sessió (2 h) . Introducció a les ciències forenses. Trets fonamentals de la investigació del delicte al procés penal. Primeres reflexions del futur de les ciències forenses.

 

 

 

 

Setmana 2

 

2a. Sessió ( 2 h). La prova al procés penal. La prova forense. L’informe pericial (I) . La cadena de custòdia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Setmana 3

 

3a. Sessió (2 h) Processos i procediments penals. L’informe forense en el procés penal. L’informe pericial (II). Els informes criminològics.

 

Seminari 1 

 

 

 

 

Setmana 4

 

4a. Sessió (2 h). La cadena de custòdia. Criminologia com Ciència Forense.

  

 

 

 

Setmana 5

 

Sessió Expert (2 h).  Psiquiatria i psicologia forense.

 

Seminari 2 

 

 

 

 

Setmana 6

 

6a. Sessió Expert (2 h).  Medicina legal i forense.

 

 

 

 

 

Setmana 7

 

7a. Sessió Expert (2 h). Investigació criminal.

 

Seminari 3: L'informe criminològic forense (I)

 

 

 

 

Setmana 8

 

8a. Sessió. Expert (2 h). Policia Científica. Identificació.

 

 

 

 

 

Setmana 9

 

Sessió Expert (1,5h). ADN / Informàtica Forense

 

Seminari 4: La prova i els medis probatoris. L'informe forense (II)

 

 

 

 

Setmana 10

 

10a. Sessió (1,5 h). Reptes de futur. Síntesis i conclusions

 

 

Metodologia docent

El curs s’organitza mitjançant la combinació de sessions plenàries, seminaris i el treball autònom de l’alumne.

1. Les sessions plenàries tenen contingut teòric i en elles el professor explicarà cadascun del blocs. Per tal que siguin sessions participatives i es pugui aprofundir mínimament, caldrà haver preparat prèviament la sessió amb la lectura dels materials corresponents a cada bloc facilitats a través de l’Aula Global. Les sessions plenàries es faran en modalitat presencial, i tindran una duració de dues hores (2 hores). 

En les sessions plenàries ens acompanyaran experts en les matèries pròpies de les diverses disciplines que integren les Ciències Forenses. Si bé les sessions estan programades i pautades, el calendari podrà tenir alguna alteració en funció de l'agenda i necessitats dels propis ponents i de la dinàmica de les sessions.

A cada sessio plenària es farà una prova de control de coneixements que implicarà un 5% de la nota final.

2. Els seminaris serveixen per aprofundir alguns dels temes tractats a les sessions plenàries, si bé la seva finalitat és oferir un coneixement més especialitat I comprendre el trets essencials de la matèria a través de casos concrets tractats analitzats més detalls. Sempre que sigui possible, es treballarà a partir de documentació i materials de casos reals. Els seminaris s'impartiran en modalitat presencial, llevat que per raons extraordinàries i per raons de les circumstàncies s'hagi de fer en modalitat no presencial. En cas que la docència sigui no presencial es farà a través de l'eina zoom.

3. El treball personal de l’estudiant consisteix: 

a)    Aprenentatge i estudi dels conceptes teòrics.

b)    Preparació de les sessions de seminari.

c)     Participació al fòrum de l’assignatura (Quid pro quo), un espai de cooperació on es podrà intervenir amb motiu dels debats impulsats tant pels professors com per qualsevol alumne. També s’hi podrà efectuar preguntes i comentaris amb motiu de l’estudi o de la preparació de seminaris i treballs, que podran ser solucionats o acotats, en primer terme, pels propis companys. Les aportacions que tinguin especial valor acadèmic seran tingudes en compte a la nota de curs. 

4. La tutoria. Sens perjudici de trobades concertades, l’instrument de tutoria serà el fòrum de l’assignatura.

 

Distribució horària

-    Plenaris: 20h.

-    Seminaris: 8 h.

-    Examen; 2 h.

-    Preparació seminaris : 24 h

-    Preparació i repàs plenaris: 12 h

-    Tutories, participació i seguiment fòrums: 4 h

-    Lectura obligatòria i preparació control: 20 h

-    Consulta materials addicionals Aula Global: 10

-    Estudi examen final: 20 h

-     Total: 120 h.

Avaluació

 1. La nota final de l’assignatura s’obté a partir de tres paràmetres:

  1. nota de curs-seminaris (30%)
  2. examen final (65 % o 70%, depenent si es fan proves a les sessions presencials)
  3. nota de la prova que a les sessions presencial es duguin a terme (5%).

Tanmateix l’assignatura no es pot aprovar si no s’obté, com a mínim, un 4 (sobre 10) en l’examen final i en els seminaris. En cas que s'hagi de fer tot el curs en modalitat virtual, la nota del curs-seminaris ponderarà un 40%. 

2. La nota de curs  (activitats d’aprenentatge i avaluació continuada):

  • S’obté a partir de les qualificacions obtingudes a cada seminari; a la fitxa de cada seminari es comunicarà la forma d’avaluació de cada sessió concreta i de la prova que es farà a l'inici de cada sessió teòrica.
  • Caldrà haver participat en un 75% dels seminaris por obtenir la nota de curs i tenir una nota mínima de 4. 

3. La nota de l’examen final s’obté a partir d’una prova objectiva (test), preguntes de desenvolupament, i un comentari de text. Per poder aprovar l’examen final cal que a cap de les tres part s’obtingui una qualificació inferior a 4 (sobre 10). 

4. Les intervencions durant els seminaris, a les sessions magistrals i a través de les eines de participació en el forum, en funció de la seva qualitat i valor podran comportar un increment de la nota fins a 1 punt. 

5. L’ús de mitjans il·lícits de còpia durant l’examen suposa l’anul·lació de la prova i, per tant, queda suspesa l’assignatura, sens perjudici de corresponents les sancions disciplinàries. Qualsevol plagi que es detecti en els treballs escrits de l’avaluació continuada comportarà l’anul·lació del treball i es considerarà per tant, no lliurat. En ambdós casos, sens perjudici de les corresponents sancions disciplinaries en aplicació de la legislació vigent.

6. Les errades greus d'ortografia o de morfosintaxi implicaran una penalització en les notes de proves i exàmens. El retard en el lliurament comporta una penalització de fins a tres punts per cada dia de retard, excepte en casos de força major justificats documentalment.

7. A la recuperació només hi podran prendre part aquells estudiants que hagin suspès el conjunt de l’assignatura. Consistirà en una prova composta per tal de recuperar la nota de curs o nota d’examen final que s’hagi suspès i no permeti aprovar l’assignatura.

  • La recuperació de l’examen consistirà en una prova escrita de cinc preguntes breus que es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat.
  • La recuperació de l’avaluació continuada, consistirà en una prova del control escrita relacionada amb les activitats desenvolupades als seminaris. També es farà en les dades habilitades al calendari acadèmic amb aquesta finalitat. 

Bibliografia i recursos d'informació

 Bibliografia bàsica  

-ALBA ROBLES, JL y GERALDO FERNADES DE ALMEIDA, F. Manual práctico de Criminología Forense, 2ª Edición Valencia, Tirant lo Blanch, 2022.

-BOSQUET, SERGIO, Criminalística Forense, Valencia, Tirant lo Blanch, 2015. 

-CLIMENT DURÁN, Carlos / Vicente GARRIDO GENOVÉS/ Javier GUARDIOLA GARCÍA, El informe criminológico forense, València, Tirant lo Blanch, 2012.  

-FRASER, Jim / Robin WILLIAMS (eds.) Handbook of Forensic ScienceCullompton (Devon-PortlandWillan Publishing, 2009.  

-FRASER, JimForensic science: a very short IintroductionOxfordOxford University Press, 2010.  

-GARCIA CASTILLO, Zoraida, LOPEZ ESCOBEDO, Fernanda, GOSLINGA REMIREZ, Lorena. Temas de vanguardia en Ciencia Forense. Ciudad de México, Tirant lo Blanch, 2018

-GARRIDO GENOVÉS, Vicente, La criminología forense y el informe criminológico, Valencia, Tirant lo Blanch, 2017.

-GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Albert, Las diligencias policiales y su valor probatorio, J.M. Bosch, 2015. 

-IBÁÑEZ PEINADO, José, JULIO, Técnicas de investigación criminal, , Madrid, Dykinson, 2014.  

-LAWLESS,ChistopherForensic Science. A Sociological IntroductionOxon-NY Routledge, , 2016.  

-NIETO ALONSO, Julio, Apuntes de Criminalísitica , Madrid, Técnos, 2014.  

-PETHERICK, Brian / Bren TURVEY / Claire FERGUSON, Forensic CriminologyAmsterdam, LondonElsevier, 2009.  

-WILLIAMS, Andy, Forensic CriminologyRoutledgeOxon-NY, 2015.  

 

Altres recursos (per a un millor accés, cal consultar les revistes a través del catàleg de la biblioteca).  

-Revista española de medicina legal  

-The Forensic-Science Society  

Altres recursos:

Programa Crims de TV3