Informació del Pla Docent

Presentació

L’objectiu d’aquesta assignatura és el de dotar a l’estudiant de les eines i recursos necessaris per analitzar i exercir la seva pràctica professional entorn el marketing i la comunicació institucional, social i política des d’una perspectiva crítica i un compromís ètic.

El disseny d’aquesta assignatura permet vincular les seves competències amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) identificats per la ONU, també forma part del programa EDvolució de la UPF, incorpora les sis competències transversals de la UPF i presenta com a principal novetat la utilització de dues metodologies actives d’aprenentatge; concretament l’AOS (Aprenentatge orientat a Projectes) i l’A-Servei (aprenentatge- servei). En paral·lel, s’han dissenyat els corresponents Pla d’Activitats centrat en l’Estudiant i Pla d’Avaluació alineat amb les competències.

Competències associades

El seguiment satisfactori de l’assignatura connecta amb alguns objectius ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), així com assolir les competències transversals de la UPF i una sèrie d’altres competències generals i específiques del contingut de l’assignatura.

Competències UPF: 

1. Autonomia
2. Coneixement transdisciplinari i interdisciplinari
3. Ciutadania global 
4. Gènere
5. Competència omunicacional
6. Competència Digital

Competències Generals de l’assignatura:

• Capacitat crítica i reflexiva sobre la comunicació política, institucional i social i el seu paper en la societat contemporània;
• Capacitat d’autoaprenentatge col·laboratiu, autonomia i iniciativa;
• Valoració de la pertinença de les fonts i de la qualitat de  la informació;
• Capacitat de treball en grup
• Actitud autocrítica en la reflexió sobre els propis treballs

Competències específiques de l’assignatura:

• Entendre i contextualitzar els debats en els que es troben les disciplines del marketing, les RP i la Comunicació Corporativa en l’actualitat, amb especial atenció a alguns dels principals reptes ètics amb els que es troba la profesió;
• Aprendre a definir els contextos en els que es desenvolupa la pràctica del marketing i la comunicació institucional, social i política;
• Entendre les adaptacions de les principals tendències internacionals en la gestió del marketing i la comunicació institucional, social i política al context de l’empresa i els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol; 
• Entendre les dinàmiques complementàries i alhora contradictòries que es generen entre la lògica político-institucional i la lògica mediàtica i les reconfiguracions que plantegen tant la professionalització de la política i l’increment de les institucions i agències de mediació, com les noves tecnologies de la comunicació en el paradigma de la comunicació política “clàssica”; 
• Conèixer eines teòriques fonamentals per analitzar o dissenyar missatges de comunicació política: framing, storytelling, retòrica electoral. Conèixer els usos estratègics d’aquests recursos en la creació de missatges per part dels polítics i els seus assessors de comunicació.

Resultats de l'aprenentatge

• Entendre i contextualitzar els debats en els que es troben les disciplines del marketing, les RP i la Comunicació Corporativa en l’actualitat, amb especial atenció a alguns dels principals reptes ètics amb els que es troba la profesió;
• Aprendre a definir els contextos en els que es desenvolupa la pràctica del marketing i la comunicació institucional, social i política;
• Entendre les adaptacions de les principals tendències internacionals en la gestió del marketing i la comunicació institucional, social i política al context de l’empresa i els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol; 
• Entendre les dinàmiques complementàries i alhora contradictòries que es generen entre la lògica político-institucional i la lògica mediàtica i les reconfiguracions que plantegen tant la professionalització de la política i l’increment de les institucions i agències de mediació, com les noves tecnologies de la comunicació en el paradigma de la comunicació política “clàssica”; 
• Conèixer eines teòriques fonamentals per analitzar o dissenyar missatges de comunicació política: framing, storytelling, retòrica electoral. Conèixer els usos estratègics d’aquests recursos en la creació de missatges per part dels polítics i els seus assessors de comunicació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Objectius ODS:

4- Educació de qualitat

5- Igualtat de gènere

8- Treball decent i creixement econòmic

10- Reducció de les desigualtats

11- Ciutats i Comunitats Sostenibles

16- Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

Cap.

Continguts

Introducció a l’assignatura: Continguts i metodologies d’aprenentatge. 

Tema 1: Marketing i Comunicació Institucional, Social i Política. Disciplines, Perspectives, Pràctiques i Efectes. 

Tema 2: De la lògica Política, Institucional i/o Social al Marketing. El marketing: disseny de campanyes, etapes i instruments; els espais de la construcció de les “marques” polítiques, institucionals i/o socials; celebrity politics.

Tema 3: Les derives del Marketing Contemporani (I). Branded Content i In-bound marketing. El marketing de la identitat i la política. Neoliberalisme, l’imperi de les marques i colonització del món de la vida: els moviments socials. El fracàs de les campanyes de Bernie Sanders i Hillary Clinton.

Tema 4: Les derives del Marketing Contemporani (II). Donald Trump, la super-marca: de The apprentice a la Casa Blanca, el darrer espai promocional; la fusió  marketing institucional i polític. 

Tema 5: Els Contextos del Marketing i la Comunicació (I). Els contextos socials: Estructures, Problemes, Disfuncions i Reptes.

Tema 6: Els contextos del Marketing i la Comunicació (II). El context de l’Estat Espanyol. Neoliberalisme “corsari” a l’Estat espanyol: Sistema polític i sistema mediàtic. Post-veritat y fake news. Cosificació ciutadana vs. empoderament. 

Tema 7: Política transmedia .Moviments socials, i Internet; més enllà de la “participació ciutadana”. Quan dir “no” ja no és suficient. Els casos de “Los indignados-Ocupa la Plaza”, “Standing Rock”... Desvetllar el patriarcat: #Metoo, The pussy hat project, el 8 de març de 2017 a l’estat espanyol. 

Tema 8: Els contextos disciplinars i ideològics de les Relacions Públiques (RP) i la Comunicació Social Corporativa (CSR). Crítica i Ètica de les pràctiques professionals.

Metodologia docent

Aquesta assignatura està plenament adaptada a l’EEES, al programa EDvolució, als objectius ODS i, a més a més, és una assignatura que forma part del programa d’innovació docent del CLIK, ABP-APBJ.

Concretament, aquesta assignatura utilitza les metodologies de l’Aprenentatge Orientat a Projectes (AOP) i d’Aprenentatge Servei (AS). El projecte que articula el desenvolupament de l’assignatura és la creació d’una consultoria especialitzada en la comunicació institucional, social i política -que anirà assumint diverses funcions al llarg del curs- i es planteja per tant la seva avaluació com una avaluació continuada en la que la participació en els diversos seminaris i debats així com la realització del treball de curs i la campanya final esdevenen l’element troncal d’avaluació.

La dinàmica de treball de l’assignatura consisteix en la proposta d’un projecte a desenvolupar al llarg del curs, la identificació dels principals reptes i dificultats que comporta la realització del projecte, la presa de decisions al voltant dels principals debats que es plantegen en el marketing i la comunicacío institucional, social i política contemporània (durant les sis primeres setmanes del curs) i la definició estratègica d’una campanya de comunicació per a una entitat social real del nostre entorn.

Aquesta feina es desenvoluparà a partir de les sessions plenàries, conduïdes per la professora a les classes de grup gran (els dimarts), la participació dels estudiants i la definició conjunta de les preguntes implicades en el projecte a desenvolupar. Als seminaris (classes de dimecres i divendres) es farà un seguiment dels recursos identificats per cada grup, la valoració que se n’hagi fet, la posada en comú entre els membres del grup, la formulació de preguntes -si s’escau- i la identificació de les noves preguntes per treballar fins la propera sessió. Es tracta per tant d’una proposta basada en l’avaluació continuada de la tasca de l’estudiant.

Avaluació

Aquesta avaluació continuada es basa en l’assistència, seguiment i participació als seminaris. Aquests seminaris s’articulen a partir de diferents activitats: 

• • la cerca d’informació nova relacionada amb els temes plantejats, 
  • la lectura de textos i el visionat de peces audiovisuals;
  • la cerca de casos il·lustratius vinculats als temes plantejats;
  • l’anàlisi i valoració dels recursos d’informació identificats;
  • la realització de valoracions sobre els recursos;
  • la participació en les sessions plenàries 
  • la capacitat de síntesi i la valoració personal;
  • les presentacions realitzades;
  • la co-avaluació dels companys;

Concretament, l’avaluació de l’assignatura consisteix en:

1. Documentació i anàlisi dels recursos d’informació treballats (15%);
2. El treball de creació de la consultoria (20%);
3. La presentació de la consultoria (10%);
4. El Manifest de la Consultoria (10%);
5. La realització de la campanya i la seva presentació (15% i 10% respectivament);
6. La participació a classe, els rols de secretari i portaveu (10%);
7. El diari de les sessions (10%)

Per fer el sumatori de les diferents notes implicades en l’avaluació de l’assignatura, cal haver presentat totes les activitats en el termini establert i haver tret en cadascuna de les activitats un mínim de 5. Si hi ha alguna activitat puntuada per sota de 5 es donarà la possibilitat de recuperar-la en temps i forma establerts per la professora (important: concertar tutoria immediatament després d’haver publicat les notes). Les activitats “recuperades” tindran una nota màxima de 6.

Els alumnes que no puguin assistir a classe -per la raó que sigui, formaran un grup independent dels que assisteixen a classe-; amb aquests estudiants es farà un seguiment diferenciat de l’assignatura.

RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Els alumnes que hagin suspès l’assignatura o que no s’hi hagin presentat, podran recuperar-la a través de la realització d’un examen en la data fixada per la secretaria. El material d’examen seran les lectures que es troben a l’aula global.

Bibliografia i recursos d'informació

BIBLIOGRAFIA

• La Bibliografia de cadascun dels temes la trobareu al campus global, desglossada per setmanes.
• Altres textos d’interès que treballarem a clase són els següents:

Arias Maldonado, Manuel: “Genealogía de la posverdad” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Blumler Jay i Kavanagh, D. (1999): The third age of political communication. Political Communication, 16: 209-230.

Brown, R.E. (2011): Epistemological modesty. Critical reflections on public relations thought. Sage, Public Relations Inquiry I (I), 89-105.

Carrillo, Nereida (2013): El género-tendencia del infoentretenimiento: definición, características y vías de estudio, en Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona, UOC

Dühring, L. (2015): Lost in translation? On the disciplinary status of public relations. Public Relations Inquiry, vol. 4 (1), 5-23.

Gabancho, Patricia (2015): El cant de les sibil·les. Dones d’esquerra davant la crisi, la indignació i la llibertat. Barcelona, RBA.

Gayà, Catalina (2013): “La era del espectáculo: de la información al “show” a Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona, UOC.

Hallin, D. i Mancini, Paolo (2004):  Comparing media systems. Cambridge.

Kantola, A.: Cleaning rotten politics, selling exclusive liaisons: Public relations consultants as storytelling professionals between markets and politics. Sage, Public Relations Inquiry, 2016 (vol.5), 33-52.

Klein, Naomi: 

(2011): “El patriarcado se hace funky. El triunfo del marketing de la identidad” a No Logo. El poder de las marcas. Paidos Ibérica;

(2017): No is not enough. Defeating the New Shock Politics. (Penguin Random House) capítols seleccionats. 

Laguna, Antonio: (2013): La profesionalización comunicativa: partidos políticos o empresas de comunicació. Ámbitos, 22.  http://ambitoscomunicacion.com/2013/la-profesionalizacion-comunicativa-partidos-politicos-o-empresas-de-comunicacion/

Losada, Antón:

(2015): Los ricos vamos ganando. Señores contra ciudadanos en la España neofeudal. Barcelona, Grupo Planeta, Deusto. 

(2013): Piratas de lo público. El neoliberalismo corsario al abordaje del Estado de Bienestar. Barcelona, Grupo Planeta, Deusto. 

Maarek, Ph.J. (2009): Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Barcelona, Ed.Paidós Ibérica.

Mazzoleni, Gianpietro. i Sfardini, Ana. (2009): Politica Pop. Da “porta a porta” a “L’isola dei famosi”. Bolonia, Il Mulino.

Navarro, V. (2009): Bienestar insuficiente, democracia incompleta: Sobre lo que no se habla en nuestro país. Barcelona, Anagrama.

Osuna, Orencio (2015): Momentum. Entrevistas a Pablo Iglesias, Ada colau, Alberto Garzón y David Fernández. Barcelona, Icaria.

Pujadas, Eva: 

(2018): “Els lideratges polítics en campanya. L’excepció catalana en el context de la mediatització política” a Eleccions de to plebisictari. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2015. Girona, Documenta Universitaria.

(2016): “Las claves del storytelling político. El caso de la Política Pop” a Comunicación política. Nuevas dinámicas y ciudadanía permanente. Madrid, Tecnos.

Pujadas, Eva; Ruiz, Xavier; Pérez, Oliver i Oliva, Mercè: 

(2014): “La identitat visual dels partits i les home page de les pàgines web” a Del carrer a les urnes: el dret a decidir en campanya. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2012. Girona, Documenta Universitaria.

Pujadas, Eva; Pérez, Oliver i Oliva, Mercè:

(2012): “Discurs i imatge dels candidats a les cadenes de televisió” a La campanya fragmentada. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2010.

Redondo, Marta i Campos-Rodríguez, Eva (2017):

 “El infoentretenimiento y sus efectos a la luz de la ética periodística” a Politainment. La política espectáculo en los medios de comunicación. Valencia, Tirant Humanidades.

Salmon, Christian (2008):  “El relato de la política”, a Storytelling. Barcelona: Península. pp. 129-156.

Quevedo, Raquel (2017): “Entrevistas blandas, comunicación política y nuevos retos” a Politainment. La política espectáculo en los medios de comunicación. Valencia, Tirant Humanidades.

Sanz, Marta: “La mala calidad: educación, expresión, democracia” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Sampedro, V.: “New Trends and challenges in Political Communication”. International Journal of Press/Politics 16 (4): 431-439.

Street, John.(2000): Politics and Popular Culture

Vujnovic, M. i Kruckeber, D. (2016): Pitfalls and promises of transparency in the digital age. Public Relations Inquiry, Vol.5 (2), 121-143. 

VVAA (2017): En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colecció  Criterios.

VVAA. (2013): The evolution of Dircom: from communication manager to reputation strategist. Comunicación y Sociedad, vol. XXVI, nº 1, 47-66.

VVAA Corner & Pels, Eds.: The Media and the restyling of politics. London, Thousand Oaks, New Delhi: Sage Publications

Zafra, Remedios (2017): “Redes y posverdad” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Zamora Medina, Rocío (coordinadora i autora), 2009: El candidato marca. Cómo gestionar la imagen del líder político. Madrid, Editorial Fragua.

Bibliografia complementària

Bourdieu, P. (1996): Sur la télévision. Traduit al català (Sobre la televisió,  Edicions 62 (1997) i al castellà (Sobre la televisión, Anagrama, 1997).

Bourdieu, P. (1999): “La televisión, el periodismo y la política” a Contrafuegos. Barcelona, Anagrama.

Martín Salgado, L. (2002): Marketing político. Barcelona: Paidós. Part IV: “El mensaje”, pp. 197-247.

McNair, B. (2011): An introduction to political communication. London: Routledge.

Sábada, T. (2003): "Los anuncios de los partidos en televisión. El caso de España (1993-2000)". A: Berrocal, S. (coord.). Comunicación política en televisión y nuevos medios. Barcelona: Ariel. Pp. 163-205.

Sampedro, V. i Lobera, J.(2014): “The Spanish 15-M Movement: a consensual dissent? “The Spanish Journal of Cultural Studies.

Sampedro, V. et al. (2011): Cibercampaña: cauces y diques para la participación. Madrid: Editorial Complutense (llibre electrònic).

Street, J. (2004): Celebrity Politicians. Popular culture and political representation. The British Journal of Politics and International Relations, 6 (4): 435-52

VVAA (2013): Democracy in the age of globalization and mediatization. Challenges to democracy in the 21st. century. UK, Palgrave Macmillan.

Wheeler, M. (2013): Celebrity Politics. Cambridge, Polity Press.

Informació del Pla Docent

Presentació

L’objectiu d’aquesta assignatura és el de dotar a l’estudiant de les eines i recursos necessaris per analitzar i exercir la seva pràctica professional entorn el marketing i la comunicació institucional, social i política des d’una perspectiva crítica i un compromís ètic.

El disseny d’aquesta assignatura permet vincular les seves competències amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) identificats per la ONU, també forma part del programa EDvolució de la UPF, incorpora les sis competències transversals de la UPF i presenta com a principal novetat la utilització de dues metodologies actives d’aprenentatge; concretament l’AOS (Aprenentatge orientat a Projectes) i l’A-Servei (aprenentatge- servei). En paral·lel, s’han dissenyat els corresponents Pla d’Activitats centrat en l’Estudiant i Pla d’Avaluació alineat amb les competències.

Competències associades

El seguiment satisfactori de l’assignatura connecta amb alguns objectius ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), així com assolir les competències transversals de la UPF i una sèrie d’altres competències generals i específiques del contingut de l’assignatura.

Competències UPF: 

1. Autonomia
2. Coneixement transdisciplinari i interdisciplinari
3. Ciutadania global 
4. Gènere
5. Competència omunicacional
6. Competència Digital

Competències Generals de l’assignatura:

• Capacitat crítica i reflexiva sobre la comunicació política, institucional i social i el seu paper en la societat contemporània;
• Capacitat d’autoaprenentatge col·laboratiu, autonomia i iniciativa;
• Valoració de la pertinença de les fonts i de la qualitat de  la informació;
• Capacitat de treball en grup
• Actitud autocrítica en la reflexió sobre els propis treballs

Competències específiques de l’assignatura:

• Entendre i contextualitzar els debats en els que es troben les disciplines del marketing, les RP i la Comunicació Corporativa en l’actualitat, amb especial atenció a alguns dels principals reptes ètics amb els que es troba la profesió;
• Aprendre a definir els contextos en els que es desenvolupa la pràctica del marketing i la comunicació institucional, social i política;
• Entendre les adaptacions de les principals tendències internacionals en la gestió del marketing i la comunicació institucional, social i política al context de l’empresa i els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol; 
• Entendre les dinàmiques complementàries i alhora contradictòries que es generen entre la lògica político-institucional i la lògica mediàtica i les reconfiguracions que plantegen tant la professionalització de la política i l’increment de les institucions i agències de mediació, com les noves tecnologies de la comunicació en el paradigma de la comunicació política “clàssica”; 
• Conèixer eines teòriques fonamentals per analitzar o dissenyar missatges de comunicació política: framing, storytelling, retòrica electoral. Conèixer els usos estratègics d’aquests recursos en la creació de missatges per part dels polítics i els seus assessors de comunicació.

Resultats de l'aprenentatge

• Entendre i contextualitzar els debats en els que es troben les disciplines del marketing, les RP i la Comunicació Corporativa en l’actualitat, amb especial atenció a alguns dels principals reptes ètics amb els que es troba la profesió;
• Aprendre a definir els contextos en els que es desenvolupa la pràctica del marketing i la comunicació institucional, social i política;
• Entendre les adaptacions de les principals tendències internacionals en la gestió del marketing i la comunicació institucional, social i política al context de l’empresa i els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol; 
• Entendre les dinàmiques complementàries i alhora contradictòries que es generen entre la lògica político-institucional i la lògica mediàtica i les reconfiguracions que plantegen tant la professionalització de la política i l’increment de les institucions i agències de mediació, com les noves tecnologies de la comunicació en el paradigma de la comunicació política “clàssica”; 
• Conèixer eines teòriques fonamentals per analitzar o dissenyar missatges de comunicació política: framing, storytelling, retòrica electoral. Conèixer els usos estratègics d’aquests recursos en la creació de missatges per part dels polítics i els seus assessors de comunicació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Objectius ODS:

4- Educació de qualitat

5- Igualtat de gènere

8- Treball decent i creixement econòmic

10- Reducció de les desigualtats

11- Ciutats i Comunitats Sostenibles

16- Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

Cap.

Continguts

Introducció a l’assignatura: Continguts i metodologies d’aprenentatge. 

Tema 1: Marketing i Comunicació Institucional, Social i Política. Disciplines, Perspectives, Pràctiques i Efectes. 

Tema 2: De la lògica Política, Institucional i/o Social al Marketing. El marketing: disseny de campanyes, etapes i instruments; els espais de la construcció de les “marques” polítiques, institucionals i/o socials; celebrity politics.

Tema 3: Les derives del Marketing Contemporani (I). Branded Content i In-bound marketing. El marketing de la identitat i la política. Neoliberalisme, l’imperi de les marques i colonització del món de la vida: els moviments socials. El fracàs de les campanyes de Bernie Sanders i Hillary Clinton.

Tema 4: Les derives del Marketing Contemporani (II). Donald Trump, la super-marca: de The apprentice a la Casa Blanca, el darrer espai promocional; la fusió  marketing institucional i polític. 

Tema 5: Els Contextos del Marketing i la Comunicació (I). Els contextos socials: Estructures, Problemes, Disfuncions i Reptes.

Tema 6: Els contextos del Marketing i la Comunicació (II). El context de l’Estat Espanyol. Neoliberalisme “corsari” a l’Estat espanyol: Sistema polític i sistema mediàtic. Post-veritat y fake news. Cosificació ciutadana vs. empoderament. 

Tema 7: Política transmedia .Moviments socials, i Internet; més enllà de la “participació ciutadana”. Quan dir “no” ja no és suficient. Els casos de “Los indignados-Ocupa la Plaza”, “Standing Rock”... Desvetllar el patriarcat: #Metoo, The pussy hat project, el 8 de març de 2017 a l’estat espanyol. 

Tema 8: Els contextos disciplinars i ideològics de les Relacions Públiques (RP) i la Comunicació Social Corporativa (CSR). Crítica i Ètica de les pràctiques professionals.

Metodologia docent

Aquesta assignatura està plenament adaptada a l’EEES, al programa EDvolució, als objectius ODS i, a més a més, és una assignatura que forma part del programa d’innovació docent del CLIK, ABP-APBJ.

Concretament, aquesta assignatura utilitza les metodologies de l’Aprenentatge Orientat a Projectes (AOP) i d’Aprenentatge Servei (AS). El projecte que articula el desenvolupament de l’assignatura és la creació d’una consultoria especialitzada en la comunicació institucional, social i política -que anirà assumint diverses funcions al llarg del curs- i es planteja per tant la seva avaluació com una avaluació continuada en la que la participació en els diversos seminaris i debats així com la realització del treball de curs i la campanya final esdevenen l’element troncal d’avaluació.

La dinàmica de treball de l’assignatura consisteix en la proposta d’un projecte a desenvolupar al llarg del curs, la identificació dels principals reptes i dificultats que comporta la realització del projecte, la presa de decisions al voltant dels principals debats que es plantegen en el marketing i la comunicacío institucional, social i política contemporània (durant les sis primeres setmanes del curs) i la definició estratègica d’una campanya de comunicació per a una entitat social real del nostre entorn.

Aquesta feina es desenvoluparà a partir de les sessions plenàries, conduïdes per la professora a les classes de grup gran (els dimarts), la participació dels estudiants i la definició conjunta de les preguntes implicades en el projecte a desenvolupar. Als seminaris (classes de dimecres i divendres) es farà un seguiment dels recursos identificats per cada grup, la valoració que se n’hagi fet, la posada en comú entre els membres del grup, la formulació de preguntes -si s’escau- i la identificació de les noves preguntes per treballar fins la propera sessió. Es tracta per tant d’una proposta basada en l’avaluació continuada de la tasca de l’estudiant.

Avaluació

Aquesta avaluació continuada es basa en l’assistència, seguiment i participació als seminaris. Aquests seminaris s’articulen a partir de diferents activitats: 

• • la cerca d’informació nova relacionada amb els temes plantejats, 
  • la lectura de textos i el visionat de peces audiovisuals;
  • la cerca de casos il·lustratius vinculats als temes plantejats;
  • l’anàlisi i valoració dels recursos d’informació identificats;
  • la realització de valoracions sobre els recursos;
  • la participació en les sessions plenàries 
  • la capacitat de síntesi i la valoració personal;
  • les presentacions realitzades;
  • la co-avaluació dels companys;

Concretament, l’avaluació de l’assignatura consisteix en:

1. Documentació i anàlisi dels recursos d’informació treballats (15%);
2. El treball de creació de la consultoria (20%);
3. La presentació de la consultoria (10%);
4. El Manifest de la Consultoria (10%);
5. La realització de la campanya i la seva presentació (15% i 10% respectivament);
6. La participació a classe, els rols de secretari i portaveu (10%);
7. El diari de les sessions (10%)

Per fer el sumatori de les diferents notes implicades en l’avaluació de l’assignatura, cal haver presentat totes les activitats en el termini establert i haver tret en cadascuna de les activitats un mínim de 5. Si hi ha alguna activitat puntuada per sota de 5 es donarà la possibilitat de recuperar-la en temps i forma establerts per la professora (important: concertar tutoria immediatament després d’haver publicat les notes). Les activitats “recuperades” tindran una nota màxima de 6.

Els alumnes que no puguin assistir a classe -per la raó que sigui, formaran un grup independent dels que assisteixen a classe-; amb aquests estudiants es farà un seguiment diferenciat de l’assignatura.

RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Els alumnes que hagin suspès l’assignatura o que no s’hi hagin presentat, podran recuperar-la a través de la realització d’un examen en la data fixada per la secretaria. El material d’examen seran les lectures que es troben a l’aula global.

Bibliografia i recursos d'informació

BIBLIOGRAFIA

• La Bibliografia de cadascun dels temes la trobareu al campus global, desglossada per setmanes.
• Altres textos d’interès que treballarem a clase són els següents:

Arias Maldonado, Manuel: “Genealogía de la posverdad” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Blumler Jay i Kavanagh, D. (1999): The third age of political communication. Political Communication, 16: 209-230.

Brown, R.E. (2011): Epistemological modesty. Critical reflections on public relations thought. Sage, Public Relations Inquiry I (I), 89-105.

Carrillo, Nereida (2013): El género-tendencia del infoentretenimiento: definición, características y vías de estudio, en Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona, UOC

Dühring, L. (2015): Lost in translation? On the disciplinary status of public relations. Public Relations Inquiry, vol. 4 (1), 5-23.

Gabancho, Patricia (2015): El cant de les sibil·les. Dones d’esquerra davant la crisi, la indignació i la llibertat. Barcelona, RBA.

Gayà, Catalina (2013): “La era del espectáculo: de la información al “show” a Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona, UOC.

Hallin, D. i Mancini, Paolo (2004):  Comparing media systems. Cambridge.

Kantola, A.: Cleaning rotten politics, selling exclusive liaisons: Public relations consultants as storytelling professionals between markets and politics. Sage, Public Relations Inquiry, 2016 (vol.5), 33-52.

Klein, Naomi: 

(2011): “El patriarcado se hace funky. El triunfo del marketing de la identidad” a No Logo. El poder de las marcas. Paidos Ibérica;

(2017): No is not enough. Defeating the New Shock Politics. (Penguin Random House) capítols seleccionats. 

Laguna, Antonio: (2013): La profesionalización comunicativa: partidos políticos o empresas de comunicació. Ámbitos, 22.  http://ambitoscomunicacion.com/2013/la-profesionalizacion-comunicativa-partidos-politicos-o-empresas-de-comunicacion/

Losada, Antón:

(2015): Los ricos vamos ganando. Señores contra ciudadanos en la España neofeudal. Barcelona, Grupo Planeta, Deusto. 

(2013): Piratas de lo público. El neoliberalismo corsario al abordaje del Estado de Bienestar. Barcelona, Grupo Planeta, Deusto. 

Maarek, Ph.J. (2009): Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Barcelona, Ed.Paidós Ibérica.

Mazzoleni, Gianpietro. i Sfardini, Ana. (2009): Politica Pop. Da “porta a porta” a “L’isola dei famosi”. Bolonia, Il Mulino.

Navarro, V. (2009): Bienestar insuficiente, democracia incompleta: Sobre lo que no se habla en nuestro país. Barcelona, Anagrama.

Osuna, Orencio (2015): Momentum. Entrevistas a Pablo Iglesias, Ada colau, Alberto Garzón y David Fernández. Barcelona, Icaria.

Pujadas, Eva: 

(2018): “Els lideratges polítics en campanya. L’excepció catalana en el context de la mediatització política” a Eleccions de to plebisictari. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2015. Girona, Documenta Universitaria.

(2016): “Las claves del storytelling político. El caso de la Política Pop” a Comunicación política. Nuevas dinámicas y ciudadanía permanente. Madrid, Tecnos.

Pujadas, Eva; Ruiz, Xavier; Pérez, Oliver i Oliva, Mercè: 

(2014): “La identitat visual dels partits i les home page de les pàgines web” a Del carrer a les urnes: el dret a decidir en campanya. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2012. Girona, Documenta Universitaria.

Pujadas, Eva; Pérez, Oliver i Oliva, Mercè:

(2012): “Discurs i imatge dels candidats a les cadenes de televisió” a La campanya fragmentada. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2010.

Redondo, Marta i Campos-Rodríguez, Eva (2017):

 “El infoentretenimiento y sus efectos a la luz de la ética periodística” a Politainment. La política espectáculo en los medios de comunicación. Valencia, Tirant Humanidades.

Salmon, Christian (2008):  “El relato de la política”, a Storytelling. Barcelona: Península. pp. 129-156.

Quevedo, Raquel (2017): “Entrevistas blandas, comunicación política y nuevos retos” a Politainment. La política espectáculo en los medios de comunicación. Valencia, Tirant Humanidades.

Sanz, Marta: “La mala calidad: educación, expresión, democracia” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Sampedro, V.: “New Trends and challenges in Political Communication”. International Journal of Press/Politics 16 (4): 431-439.

Street, John.(2000): Politics and Popular Culture

Vujnovic, M. i Kruckeber, D. (2016): Pitfalls and promises of transparency in the digital age. Public Relations Inquiry, Vol.5 (2), 121-143. 

VVAA (2017): En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colecció  Criterios.

VVAA. (2013): The evolution of Dircom: from communication manager to reputation strategist. Comunicación y Sociedad, vol. XXVI, nº 1, 47-66.

VVAA Corner & Pels, Eds.: The Media and the restyling of politics. London, Thousand Oaks, New Delhi: Sage Publications

Zafra, Remedios (2017): “Redes y posverdad” a En la era de la posverdad. Barcelona, Calambur Editorial. Colección  Criterios.

Zamora Medina, Rocío (coordinadora i autora), 2009: El candidato marca. Cómo gestionar la imagen del líder político. Madrid, Editorial Fragua.

Bibliografia complementària

Bourdieu, P. (1996): Sur la télévision. Traduit al català (Sobre la televisió,  Edicions 62 (1997) i al castellà (Sobre la televisión, Anagrama, 1997).

Bourdieu, P. (1999): “La televisión, el periodismo y la política” a Contrafuegos. Barcelona, Anagrama.

Martín Salgado, L. (2002): Marketing político. Barcelona: Paidós. Part IV: “El mensaje”, pp. 197-247.

McNair, B. (2011): An introduction to political communication. London: Routledge.

Sábada, T. (2003): "Los anuncios de los partidos en televisión. El caso de España (1993-2000)". A: Berrocal, S. (coord.). Comunicación política en televisión y nuevos medios. Barcelona: Ariel. Pp. 163-205.

Sampedro, V. i Lobera, J.(2014): “The Spanish 15-M Movement: a consensual dissent? “The Spanish Journal of Cultural Studies.

Sampedro, V. et al. (2011): Cibercampaña: cauces y diques para la participación. Madrid: Editorial Complutense (llibre electrònic).

Street, J. (2004): Celebrity Politicians. Popular culture and political representation. The British Journal of Politics and International Relations, 6 (4): 435-52

VVAA (2013): Democracy in the age of globalization and mediatization. Challenges to democracy in the 21st. century. UK, Palgrave Macmillan.

Wheeler, M. (2013): Celebrity Politics. Cambridge, Polity Press.