Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3378 - Grau en Enginyeria Biomèdica

22135 - Modelat d'Òrgans i Sistemes


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
337 - Escola d'Enginyeria
Estudi:
3378 - Grau en Enginyeria Biomèdica
Assignatura:
22135 - Modelat d'Òrgans i Sistemes
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Pràctiques: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Seminari: Grup 101: Català
Professorat:
Andy Luis Olivares Miyares
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

"Modelatge d'òrgans i sistemes” és una assignatura obligatòria del 3r curs del Grau d'Enginyeria Biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que té lloc durant el 1r trimestre, de setembre a desembre. La durada de l'assignatura correspon a 4 crèdits ECTS.

L'objectiu principal de l'assignatura és cobrir els passos computacionals més rellevants en un flux de treball de modelització multiescala personalitzat al pacient, passant des de dades estructurals i funcionals específiques del pacient en tres dimensions fins a simulacions biofísiques personalitzades que poden ajudar a entendre millor la complexitat del pacient. sistemes humans. Les dades biomèdiques d'òrgans i sistemes tenen una naturalesa multiescala en amplis intervals de longitud (inclosos gens, proteïnes, cèl·lules, teixits i òrgans) i escales de temps (des de microsegons fins a la vida humana).

La modelització multiescala de sistemes biològics requereix el desenvolupament d'eines matemàtiques i d'enginyeria que puguin descriure de manera realista l'estructura i la funció dels diferents components del sistema i integrar-los en una referència comuna en temps computacionals raonables. Algunes d'aquestes eines inclouen algorismes de processament d'imatges i senyals (incloses tècniques d'aprenentatge automàtic), mallats, tècniques numèriques per resoldre sistemes d'equacions ordinaris i diferencials parcials (ODE, PDE), computació d'alt rendiment i eines de validació/verificació, entre d'altres. En aquesta assignatura es presentaran en sessions magistrals les més comunes d'aquestes tècniques disponibles actualment. L'aplicació a sistemes concrets del cos humà serà el focus dels seminaris i sessions de laboratori.

Paraules clau: Principis de modelització matemàtica; modelització biofísica multiescala; mètodes d'elements finits; malla; estimació de paràmetres; verificació i validació; informàtica d'alt rendiment

Competències associades

Competències transversals:

Instrumental:

  • INS2 Capacitat d´organitzaciò I planificació

  • INS3. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica

  • INS7. Comunicació oral i escrita en anglès en entorns acadèmics o professionals.

Interpersonal:

  • INT1. Treball en equip
  • INT3. Capacitat de lideratge, coordinació i iniciativa

Sistèmic:

  • SIS1. Capacitat per aplicar de manera flexible i creativa els coneixements adquirits a nous escenaris.
  • SIS5. Motivació per a la innovació

Competències professionals específiques:

  • B1. Capacitat per resoldre problemes matemàtics que puguin aparèixer en enginyeria. Aptitud per aplicar coneixements sobre: ​​àlgebra lineal; geometria; geometria diferencial; càlcul diferencial i integral; equacions diferencials; mètodes numèrics; algorismes numèrics; i estadístiques.
  • B2. Capacitat per utilitzar i programar ordinadors. Capacitat per utilitzar diversos sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics destinats a l'enginyeria.
  • B6. Coneixements sobre sistemes lineals y no lineals, teoria de circuits, tecnologia de materials, mecànica de fluids, mecànica de sòlids, etc i adaptar-los a problemes biomèdic.
  • B10. Capacitat per comprendre els principis i implementar mètodes computacionals per a la resolució de models biofísics amb formulacions contínues o discretes (per exemple, mètodes d'elements finits, mètodes de diferencia finites, etc.)

Competències específiques d'aprenentatge fonamental

  • IB3. Comprendre els principals mecanismes fisiopatològics i modelar computacionalment els diversos òrgans i sistemes del cos humà, amb èmfasi en el sistema cardiovascular, el sistema nerviós i l'aparell locomotor.
  • IB4. Aplicar models computacionals de fisiologia humana i la seva personalització mitjançant informació clínica per a la planificació d'intervencions mínimament invasives.
  • BM4. Descripció i anàlisi de l'estructura i funció dels òrgans i sistemes humans, i les seves alteracions més rellevants
  • BM10. Analitzar i relacionar els fonaments biològics de l'estructura i la funció dels éssers humans, i de les bases moleculars i cel·lulars de les malalties.

Resultats de l'aprenentatge

Comprendre els principals mecanismes  i modelar computacionalment els diversos òrgans i sistemes del cos humà.

Aplicar models computacionals de fisiologia humana i la seva personalització mitjançant informació clínica.

Anàlisi de l'estructura i funció dels òrgans i sistemes humans, i les seves alteracions més rellevants

Analitzar i relacionar els fonaments biològics de l'estructura i la funció dels éssers humans, i de les bases moleculars i cel·lulars de les malalties.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

El modelatge és una eina essencial per augmentar la comprensió dels prametres qualitatius i quantitatius de la qualsevol sistema, ja sigui biològic o no. L'ús de models ajuda a reduir l'ús d'altres recursos, ja siguin experiments in vitro, in vivo (amb animals o en humans) per comprendre o investigar malalties, fenòmens, la implementació de nous dispositius, etc. Els models que es pretenen ensenyar al llarg de l'assignatura necessiten ser verificats i validats confirmant i proposant solucions o coneixements addicionals. D'aquesta manera durant l'assignatura els alumnes aprenen a crear i avaluar el model computacional dels diversos òrgans i sistemes i se'ls mostra com aquesta forma d'avaluació de sistemes i òrgans, permeten l'estalvi de recursos i per tant representa un gran valor a tota làrea de la sostenibilitat.

Prerequisits

L'assignatura de Modelització d'òrgans i sistemes se centra en mètodes computacionals avançats aplicats a sistemes fisiològics. Per tant, requereix un bon coneixement de diferents conceptes vists en diverses assignatures prèvies del grau d'Enginyeria Biomèdica. Alguns d'aquests inclouen:

Fons matemàtic-resoldre sistemes d'equacions EDO/PDE amb tècniques numèriques com els mètodes d'elements finits
assignatures relacionades: Mètodes numèrics (2n curs)
Eines de programari i codificació-s'utilitza per aprendre programari de codi obert i comercial i eines de codificació (per exemple, Matlab) sobre tècniques computacionals
assignatures relacionades: Tècniques Computacionals en Biomedicina (1r curs), Tècniques Computacionals en Biomedicina II (2n curs), Mètodes Numèrics (2n curs)
Fisiologia humana-bon coneixement de la fisiologia del cos humà
assignatures relacionades: Fisiologia de sistemes I i II (2n curs), Fisiopatologia (3r curs)

A més, seria útil coneixements sobre tractament de dades per personalitzar simulacions amb dades específiques del pacient (matèries relacionades: Teoria del senyal i sistemes, 2n; Biosenyals i Biosistemes, 2n).

Finalment, aquesta assignatura demanarà un treball intensiu en equip i bones habilitats de comunicació i escriptura, en particular per a sessions de laboratori on equips de 4-5 estudiants prepararan un projecte comú que es presentarà en una sessió final durant l'última setmana del trimestre.

Continguts

El contingut teòric d'aquesta assignatura cobrirà els aspectes més metodològics de tot el pipeline de modelització, deixant l'aplicació als seminaris i sessions de laboratori.

Conferències

Mòdul 1. Modelització d'òrgans i sistemes en biomedicina (1,5 classes)
Principis de modelització matemàtica. Flux de treball de modelatge multiescala. Modelització de sistemes. Exemples de modelització biofísica: simulacions de fluids de dispositius d'oclusió de l'apèndix auricular esquerre.

Mòdul 2. Generació de malla (0,5 conferències)
Malles específiques del pacient. Conceptes de geometria. Cubs en marxa. Algorismes de malla estructurats i no estructurats. Remeshing. Mesures de qualitat. Mètodes sense malla.

Mòdul 3. Demostració de programari (2 classes)
Demostració de diferents programaris utilitzats en un pipeline de modelatge, inclosos programaris CAD, solucionadors i Paraview.

Mòdul 4. Condicions de contorn (1 classe)
Concepte de condicions límit, entrades/sortides. Models agrupats d'hemodinàmica. Analogies entre circuits elèctrics i propietats de flux. Condicions de límit (Windkessel). Models de circulació fetal.

Mòdul 5. Tècniques numèriques (2 classes magistrals)
Diferències finites. Advecció-difusió transitòria. Dinàmica de fluids computacional.

Mòdul 6. Verificació i validació (1 classe)
VVUQ (Verificació, Validació, Incertesa, Quantificació). Convergència i estabilitat. Independència de resolució de malla, fonts d'errors. Fantasmes. Models experimentals. Experiments amb teixits. Problemes inversos.

Seminaris

Seminaris 1-2. Eines de segmentació i disseny assistit per ordinador (CAD).
Tutorials per a la segmentació d'imatges mèdiques i exemples de freeCAD.

Seminari 3. Eines de malla
Tutorials i exemples de convertidors de format de malla, Meshmixer, Gmsh, Meshlab i Blender, entre d'altres.

Seminari 4. Solucionadors numèrics multifísics
Tutorials i exemples d'ANSYS.

Seminari 5. Visualització de models anatòmics i resultats de simulació
Tutorials i exemples de Paraview.

Pla d'activitats detallat

El pla d'activitats, que especifica les sessions i els lliuraments de cada setmana, es detalla a continuació:

Setmana 1:
Sessions magistrals L1 (Intro-I), L2 (Intro-II + meshing), L3 (demos-I)
Sessions de laboratori Lab1 (CAD-I), Lab2 (CAD-II)

Setmana 2:
Sessió del seminari S1 (projectes d'introducció)
Sessió magistral L4 (demos-II)
Sessió de laboratori Lab3 (mallat)

-Entrega: presentació de diapositives S1

Setmana 3:
Sessions magistrals L5 (models agrupats)
Sessions de laboratori Lab4 (Ansys)
Breu actualització del projecte de telecomunicacions

Setmana 4:
Sessió magistral L6 (FD+FEM-I)
Sessions de laboratori Lab5 (visualització)
Sessió del seminari S2 (sessió de treball interactiva de retroalimentació)

Setmana 5:
Sessió magistral L7 (FEM-II+CFD)
Breu actualització del projecte de telecomunicacions
-Entrega: laboratoris d'informes

Setmana 6:
Sessió magistral L8 (V&V)
Sessió de seminari S3 (sessió de treball interactiva de retroalimentació)

Setmana 7:
Breu actualització del projecte de telecomunicacions

Setmana 8:
Sessió del seminari S4 (presentació dels resultats)
-Entrega: presentació de diapositives S4

Setmana 9:
Breu actualització del projecte de telecomunicacions
-Entrega: gravació de l'assaig de presentació per recollir comentaris

Setmana 10:
Presentació final de projectes
-Entrega: presentació final de diapositives; paper final

Metodologia docent

Hi ha tres tipus de sessions en aquesta assignatura: classes magistrals, seminaris i laboratoris.

Conferències

Hi haurà 6 sessions de 2 hores cadascuna per a classes teòriques. Seran força convencionals amb materials de diapositives per a cada sessió que cobreixen els sis mòduls presentats anteriorment. Els aspectes teòrics del modelatge es complementaran amb exemples sobre models biofísics d'última generació aplicats a diferents sistemes humans. A més, es realitzaran dues sessions amb demostracions a càrrec del professor de les diferents eines de programari utilitzades en l'assignatura. El Dr. Andy L Olivares supervisarà aquestes conferències a més de ser el coordinador de l'assignatura.

Seminaris

Les sessions del seminari (5 sessions de 2 hores cadascuna, en les primeres setmanes del trimestre) es centraran en tutorials pràctics per aprendre i practicar algunes de les eines computacionals més esteses per crear models geomètrics, resoldre'ls i visualitzar les simulacions resultants. Com a exemple de treball, aquestes eines s'utilitzaran per generar malles específiques de cervell i apèndixs de l'auricular esquerre, entre altres estructures anatòmiques. En els seminaris s'utilitzaran diverses eines de codi obert:

CAD
freeCAD, http://www.freecadweb.org;
Mallat
Meshmixer, http://www.meshmixer.com;
Gmsh, http://gmsh.info;
MeshLab, http://www.meshlab.net;
Blender, https://www.blender.org/).
A més, la versió per a estudiants d'ANSYS Multiphysics (http://www.ansys.com/products/academic/free-student-products) s'utilitzarà com a solucionador, mentre que el postprocessament i la visualització dels resultats de la simulació es completarà amb Paraview (http://www.paraview.org). Es proporcionaran vídeos amb les eines necessàries per ser revisats abans dels seminaris. S'ha de lliurar un informe que resumeixi els resultats obtinguts en els seminaris. Les sessions del seminari aniran a càrrec de Xabier Morales i Álvaro Bocanegra. És clau que cada estudiant analitzi si les eines de programari necessàries es poden executar en els seus propis ordinadors personals, i els professors de contacte primerencs per resoldre qualsevol problema relacionat.

Laboratoris

Les sessions de laboratori (4 sessions amb 2h) estan pensades per donar suport al projecte de modelatge que es realitzarà en grups de 4-5 alumnes durant tot el trimestre. El primer seminari (setmana 2) es dedicarà a la presentació del projecte de modelatge escollit per cada equip. D'altra banda, durant les sessions de segon i tercer seminari, els equips treballaran conjuntament en el seu propi projecte, amb els professors donant feedback, resolent dubtes i discutint els passos futurs. Dos dies abans del 2n i 3r seminaris, els estudiants hauran d'enviar unes diapositives sobre l'estat del projecte, que seran revisades pels professors i donaran comentaris durant la sessió. El 4t seminari final (8a setmana) se centrarà en la presentació dels resultats obtinguts per cada equip, com a assaig previ a la presentació del projecte final.

Durant el curs, hi haurà telecomunicacions setmanals addicionals curtes (uns 5 minuts) amb un ponent de cada equip on s'exposarà un briefing del treball, dificultats, preguntes i plans. Aquests curts de telecomunicacions tindran lloc algunes tardes en setmanes sense sessions presencials de laboratori (és a dir, la setmana 3, 5, 7 i 9 del trimestre). S'inspiren en les reunions de sincronització del marc Scrum. Es demana als estudiants que limiten la interacció amb els professors sobre el projecte als seminaris i reunions de telecomunicacions, per evitar la saturació de la comunicació del canal.

L'objectiu principal del projecte de modelització és aplicar els conceptes teòrics adquirits a les classes magistrals de l'assignatura MOS i assignatures prèvies del grau per implementar alguns passos del pipeline del modelatge d'un determinat sistema del cos humà. Es proposaran diversos projectes de modelització, que els equips podrien triar, amb les dades ja disponibles, i un entorn totalment controlat. Els equips també tindran la possibilitat de proposar un projecte original amb idees i interessos propis sobre un òrgan/sistema humà concret. Tanmateix, els equips han de ser conscients que els projectes seran més difícils (per exemple, obtenir dades), ser més difícil obtenir un feedback reconegut per part dels professors i sense garantir tenir millors notes.

Amb finalitats d'inspiració, al final del pla docent s'ofereix una llista de projectes MOS anteriors. Els equips anteriors han tingut molt èxit en la implicació d'investigadors, metges i professionals del sector sanitari per donar suport als seus projectes i assessorar els estudiants. Val la pena assenyalar que alguns projectes s'han anat repetint al llarg dels anys, cosa que sempre és possible, però cal un increment significatiu respecte al treball anterior.

Es demanarà als equips d'estudiants que treballin en el projecte de modelització principalment fora de les classes presencials amb l'assistència i retroalimentació dels professors, tenint sessions de laboratori com a punts de control per presentar resultats intermedis, preguntes, colls d'ampolla i reorientar objectius i estratègies. És fonamental que els estudiants de MOS organitzin correctament les hores de treball dedicades al projecte, ja que sovint pot comportar un temps excessiu en detriment d'altres assignatures. Com a estimació mitjana aproximada, dedicant 4-5 hores setmanals per cada membre de l'equip (en un equip de 5 membres), representarà fàcilment més de 200-250 hores en un projecte, la qual cosa seria més que suficient.

Aleshores, se suposa que dins de cada equip hi ha almenys un ordinador portàtil disponible on es poden executar eines de codi obert i que es porten a cada sessió de laboratori. En cas que no hi hagi un ordinador portàtil disponible, es pot reservar un a la biblioteca. Les instal·lacions d'impressió 3D estan disponibles a la UPF per si alguns grups volen utilitzar-les amb finalitats demostratives.

L'última setmana del trimestre hi haurà una sessió on cada equip presentarà (15-20 minuts) el projecte de modelatge a la resta d'alumnes i professors. Al final del trimestre, els equips elaboraran un informe en forma de treball científic que resumeix el projecte de modelització i inclou diferents apartats com ara bibliografia, disseny de la metodologia, experiments, dataset de validació, discussió i conclusions, entre d'altres. Durant la setmana 9, els equips han d'enviar un esborrany molt avançat de la presentació final (és a dir, diapositives), juntament amb un enregistrament assajant la presentació perquè els professors puguin donar feedback i tenir temps suficient per modificar el material. A la taula 1 s'inclou una planificació aproximada de les sessions de laboratori. Màster. Carlos Albors coordinarà les sessions de laboratori i donarà feedback als diferents equips.

Taula 1: Organització de les sessions de laboratoris

Setmana

Descripcio

1

Introdució als projectes de laboratoris i distribució

2

P1 (2 h). Presentació de l'Estat de l'Art

3

D1. Secció introducció del paper. Deliverable.

4

P2 (2 h). Mallat i presentació del model

5

D2. Secció de mètodes del paper. Deliverable.

6

P3 (2 h). Presentació dels resultats inicials

7

D3. Secció de resultats del paper. Deliverable.

9

P4 (2 h). Post-processament dels resultats, configuració del reporti, esborrany de les slides, enregistrament

10

Presentació del projecte de modelatge (4 h). Deliverable

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura MOS està dissenyada assumint l'aprenentatge i el treball continus dels estudiants i la retroalimentació dels professors durant tot el trimestre, especialment en les sessions de laboratori que representen un pes superior a l'habitual en l'avaluació total. L'avaluació de l'assignatura, com es calcularan les qualificacions, requisits mínims i quines parts es poden tornar a cursar (a la convocatòria de juliol) es resumeixen a la taula 2.

 Table 2: Assessment of MOS subject.

 

ELEMENTS

WEIGHT

CAN BE RETAKEN

Theory

(20%)

  • Oral exam
  • Minimum grade >=5

20%

Yes

Seminars

(20%)

  • Report on seminars

20%

Yes

Modelling project

(60%)

 

  • 10-15 minutes presentation of modelling project in week 10
  • 0.5 additional point to best modelling project chosen by students
  • Minimum grade >=5

35%

No

  • Final report (paper)
  • 0.5 additional point to best report chosen by teachers
  • Minimum grade >=5

25%

Yes

 

Els conceptes teòrics exposats a les classes magistrals s'avaluaran al final del trimestre durant el període d'exàmens en forma d'examen oral individual, que representa el 20% de la nota final. Els estudiants hauran d'obtenir una nota mínima de 5,0 per aprovar l'assignatura. En cas de suspens, aquest examen oral es podria tornar a fer durant el període d'exàmens de juliol. Finalment, caldrà lliurar un informe que resumeixi els resultats obtinguts en els seminaris (20% de la nota final).

El projecte de modelatge és el principal contribuent a les notes finals de l'assignatura MOS, representant-ne el 60%, il·lustrant la rellevància del treball pràctic i en equip en aquesta assignatura. La nota del projecte de modelització s'obtindrà a partir de l'avaluació de l'exposició final (35%; nota mínima de 5,0) i de l'informe final (article científic, 25%; nota mínima de 5,0). Alguns criteris que es tindran en compte per a l'avaluació dels treballs científics són: capacitat d'assimilació de conceptes sobre els diferents passos del pipeline; capacitat de familiaritzar-se amb el programari de codi obert i les eines de codificació per a la implementació de models; capacitat per a cerques bibliogràfiques; capacitat per dissenyar experiments; capacitat per explicar amb rigor científic i crítica el seu propi treball i relacionar-se adequadament amb l'estat de la tècnica; capacitat de preveure avenços i noves aplicacions dels models existents.

A més, hi haurà 0,5 punts addicionals (dins del 60% de les notes finals) per a la millor presentació (votada per tots els equips durant la sessió final) i 0,5 punts addicionals (dins del 60% de les notes finals) per a la millor article científic (votat pels professors).

 

Molt important: no es toleraran còpies ni plagi. Conseqüència immediata davant la lleu sospita serà la denúncia a la junta de la Comissió de l'ESUP i obertura d'expedient institucional i conseqüentment accions disciplinàries.

Bibliografia i recursos d'informació

Llibres adequats disponibles com a recursos electrònics gratuïts al lloc web de la biblioteca de la UPF (http://www.upf.edu/bibtic/):

  • J. Enderle, J.D. Bronzino. Introduction to Biomedical Engineering. Elsevier / Academic Press Series in Biomedical Engineering. 2011 (3rd ed.). ISBN: 9780123749796 (covers M1, M4, M5)
  • J.P. Keener, J. Sneyd. Mathematical Physiology, Volume 2: Systems Physiology. Springer. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780387793870 (covers M1 and labs)
  • J.J. Batzel, M. Bachar, F. Kappel. Mathematical modelling and validation in physiology: applications to the cardiovascular and respiratory systems. Springer. 2013 (1st ed.). ISBN: 9783642328817 (covers M4, M5)
  • K. Velten. Mathematical modelling simulation: introduction for scientists and engineers. Wiley-VCH. 2009 (1st ed.). ISBN: 9783527407583 (covers M1, M3, M4)
  • O.C. Zienkewicz, R.L. Taylor, J.Z. Zhu. The Finite Element Method: Its basis and fundamentals. Elsevier, Butterworth-Heinemann. 2005 (6th ed.). ISBN: 9780750663200. (covers M3)

Els llibres addicionals adequats són:

  • J.D. Bronzino. The Biomedical engineering handbook, Volume I. CRC Press. 2000 (2nd ed.). ISBN: 9780849304613. (covers M1, M4, M5).
  • J. Fish, T. Belytschko. A First Subject in Finite Elements. Wiley. 2007. ISBN: 9780470035801 (covers M3)
  • M. Kutz. Biomedical Engineering and Design Handbook, Volume 1: Biomedical Engineering Fundamentals. McGraw-Hill Professional. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780071498388 (covers M1, M4)
  • C.L. Dym. Principles of Mathematical Modeling. Elsevier Academic Press, 2004 (2nd ed.) ISBN: 9780122265518 (covers M1)
  • J.F. Thompson, B.K. Soni, N.P. Weatherill. Handbook of Grid Generation. CRC Press. 1998 (1st ed.). ISBN: 0849326875. (covers M2)

Altres recursos didàctics inclouen el material didàctic de les classes magistrals en forma de diapositives que estarà disponible al Moodle de l'assignatura.

Projectes passats:

  • MOS 2021
    • Simulation of left ventricle behaviour in earth and microgravity conditions. A hypothesised method for anticipating thrombus formation previous to space flight.
    • OPTIMIZATION OF THE WARFARIN DOSE IN ATRIAL FIBRILLATED PATIENTS USING COMPUTATIONAL FLOW DYNAMICS
    • In silico determination of the optimal stimulation location for Parkinson's disease using a patient-specific model
    • Computational fluid dynamics modelling to assess respiratory insufficiency in tracheal stenosis
    • Unilateral Vocal Fold Paralysis 3D Model to Develop a Patient-Specific Montgomery Implant Using Computed Tomography Scan Data and Flow Simulations
    • Hippocampal electric distribution patterns during a pre-ictal state between pharmaco-resistant epilepsy patients to predict seizures
    • Computational Patient-Specific Modelling for Brain Aneurysms Study
  •  MOS 2020
    •  Study of the deposition of hypertonic saline in the respiratory tract in cases of cystic fibrosis;
    •  A 4D model of a varicose great saphenous vein for assessment of compression stockings;
    •  Automatic framework for the assessment of patient-specific cochlear implantation: a comparison between market leading devices;
    •  Computational model of the cerebrospinal fluid to evaluate the efficacy of the placement of a stent to treat obstructive hydrocephalus in newborns.
    •  New mathematical model for the improvement in prevention and diagnosis of diabetic nephropathy;
    •  Patient-specific CFD portal vein model to predict thrombus formation areas in cirrhotic patients;
    •  Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and COPD patients;
    •  3D hemodynamics model of ischemic stroke brain vasculature;
    •  Study of the intraventricular pressure’s temporal evolution in an acute hydrocephalus patient with an external drainage - A computational fluid dynamics model;
    •  Analysis on permeability-induced clot formation in flow-diverted brain aneurysms via computational fluid dynamics simulation techniques;
  • MOS 2019
    • Motion analysis of the respiratory system;
    • Blind study of thrombus formation before LAAO;
    • Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and asthma patients;
    • Effect of trabecular tissue in LAA haemodynamics;
    • Implementation of an innovative prosthesis for osteoporosis;
    • Modelling of a twin-to-twin transfusion syndrome;
    • Assessment of electrical impact of different electrode designs for radiofrequency cardiac ablation;
    • Study of the mitral valve motion in healthy and IMR patients;
    • Flow modelling in urethral structures;

 

  • MOS 2018
    • Modelling of brain gyrification phenomena in 2D and 3D layers;
    • Endodontic irrigation flux simulations;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of blood flow in a Kommerell’s diverticulum before and after surgery;
    • Study of haemodynamics and wall stress before and after the implantation of a left ventricular assisted device;
    • How pulmonary veins configuration and left atrial appendage complexity influence thrombus formation;
    • Computational study comparison between healthy and asthmatic airflow characteristics;
    • Computational model of radiofrequency ablation of arrhythmias;
    • Thrombus formation in the left atrial appendage;
    • In silico simulation of cardiac trans-septal puncture spot guided by optimal allocation of LAAO devices;
    • Right and left ventricle blood flow modelling in a simplified foetal heart with ventricular septal defect;

 

 

  • MOS 2017
    • In silico analysis of blood flow with different left atrial appendages in atrial fibrillation
    • 2D blood flow simulation of a varicose saphenous vein;
    • Modelling of flow dynamics and stent deployment in a bifurcation of atherosclerotic arteries;
    • Optimization of endodontic irrigation procedure with Computational Fluid Dynamics;
    • Effect of a thoracic aortic aneurysm on the helical flow pattern in the aortic arch;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of the blood flow inside an arteriovenous malformation
    • In silico analysis of blood flow in cerebral aneurysms in the presence of coils;
    • Computational Fluid Dynamics of aortic coarctation;
    • Modelling of urethral structures in men and its consequences in urine flux;
    • In silico analysis of blood flow in patient-specific left atria with different LAAO devices;

 MOS 2016

    • Modelling the relation between blood flow deficiency and Alzheimer’s Disease;
    • Canine hind limb prosthesis modelling;
    • Analysis of blood flow in the aorta;
    • Modelling of epithelial-mesenchymal transition;
    • Blood-brain barrier capillary blood flow model;
    • Spirometer optimization using genetic algorithms to enhance the airflow inside the tachometer;
    • Left ventricle’s blood flow model;
    • Analysis of blood flow in cerebral aneurysms;
    • Analysis of blood flow in the right ventricle and comparison with myofibre orientation;
    • Analysis of blood flow in left atria including the LAA;
    • Colon crypt pre-cancerous simulation and 3D printed colon with polyps.


Academic Year: 2022/23

3378 - Bachelor's degree in Biomedical Engineering

22135 - Organs and Systems Modelling


Teaching Plan Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
337 - Engineering School
Study:
3378 - Bachelor's degree in Biomedical Engineering
Subject:
22135 - Organs and Systems Modelling
Ambit:
---
Credits:
4.0
Course:
3
Teaching languages:
Theory: Group 1: Spanish
Practice: Group 101: Spanish
Group 102: Spanish
Seminar: Group 101: Catalan
Teachers:
Andy Luis Olivares Miyares
Teaching Period:
First quarter
Schedule:

Presentation

 “Modelling of Organs and Systems” is a mandatory subject of the 3rd year of the Biomedical Engineering Bachelor’s degree at the Universitat Pompeu Fabra (UPF), taking place during the 1st trimester, from September to December. The duration of the subject corresponds to 4 ECTS credits.

The main goal of the subject is to cover the most relevant computational steps in a patient-specific multi-scale modelling workflow, going from three-dimensional patient-specific structural and functional data to personalized biophysical simulations that can help on better understanding the complexity of human systems. Biomedical data of organs and systems has a multi-scale nature across wide ranges of length (including genes, proteins, cells, tissues and organs) and time scales (from microseconds to human lifetime).

Multi-scale modelling of biological systems requires the development of mathematical and engineering tools that can describe in a realistic way the structure and function of the different components of the system and integrated them into a common reference at reasonable computational times. Some of these tools include images and signal processing algorithms (including machine learning techniques), meshing, numerical techniques for solving ordinary and partial differential (ODE, PDE) systems of equations, high-performance computing and validation/verification tools, among others. In this subject the most common of these techniques available nowadays will be presented in lecture sessions. Application to particular human body systems will be the focus of seminars and lab sessions.

Keywords: Principles of mathematical modelling; multi-scale biophysical modelling; finite-element methods; meshing; parameter estimation; verification and validation; high-performance computing

Associated skills

Transversal skills:

Instrumental:

  • INS2. Ability to organize and plan
  • INS3. Ability to apply knowledge in practice
  • INS7. Oral and written communication in English in academic or professional environments.

Interpersonal:

  • INT1. Teamwork
  • INT3. Leadership capacity, coordination and initiative

Systemic:

  • SIS1. Ability to flexibly and creatively apply acquired knowledge to new scenarios.
  • SIS5. Motivation for innovation

Specific professional skills:

  • B1. Ability to solve mathematical problems that may appear in engineering. Ability to apply knowledge about: linear algebra; geometry; differential geometry; differential and integral calculus; differential equations; numerical methods; numerical algorithms; and statistics
  • B2. Ability to use and program computers. Ability to use various operating systems, databases and computer programs intended for engineering.
  • B6. Knowledge of linear and non-linear systems, circuit theory, materials technology, fluid mechanics, solid mechanics, etc. and adapt them to biomedical problems.
  • B10. Ability to understand the principles and implement computational methods for solving biophysical models with continuous or discrete formulations (e.g. finite element methods, finite difference methods, etc.)

Fundamental learning specific competences

  • IB3. To understand the main physiopathological mechanisms and to computationally model the diverse organ and systems of the human body, with emphasis on the cardiovascular system, the nervous system and the locomotor system
  • IB4. To apply computational models of human physiology and its personalization through clinical information for planning of minimally-invasive interventions
  • BM4. Description and analysis of structure and function of human organs and systems, and their more relevant alterations
  • BM10. Analyze and relate the biological fundamentals of structure and function of human beings, and of molecular and cellular basis of diseases

 

Learning outcomes

Understand the main mechanisms and computationally model the various organs and systems of the human body.

Apply computational models of human physiology and their personalization through clinical information.

Analysis of the structure and function of human organs and systems, and their most relevant alterations

Analyze and relate the biological foundations of the structure and function of human beings, and the molecular and cellular bases of diseases.

Sustainable Development Goals

Modeling is an essential tool to increase understanding of the qualitative and quantitative parameters of any system, whether biological or not. The use of models helps in reducing the use of other resources, whether in vitro or in vivo experiments (with animals or humans) to understand or investigate diseases, phenomena, the implementation of new devices, etc. The models that are intended to be taught throughout the subject need in turn to be verified and validated, confirming and proposing solutions or additional knowledge. In this way, during the course, students learn to create and evaluate the computational model of the various organs and systems and are shown how this form of evaluation of systems and organs allows saving resources and therefore represents a great value in the whole area of ​​sustainability.

Prerequisites

The subject of Modelling of Organs and Systems is focused on advanced computational methods applied on physiological systems. Therefore, it requires good knowledge on different concepts seen in several previous subjects in the Biomedical Engineering degree. Some of these include:

 

  • Mathematical background
    • solving systems of ODE/PDE equations with numerical techniques such as Finite-Element methods
    • subjects related: Numerical Methods (2nd year)
  • Software tools and coding
    • being used to learn open-source and commercial software and coding tools (e.g., Matlab) on computational techniques
    • subjects related: Computational Techniques in Biomedicine (1st year), Computational Techniques in Biomedicine II (2nd  year), Numerical Methods (2nd year)
  • Human physiology
    • good knowledge of physiology of the human body
    • subjects related: Systems Physiology I and II (2nd year), Pathophysiology (3rd year)

 

In addition, knowledge about data processing for personalizing simulations with patient-specific data would be useful (related subjects: Signal and Systems Theory, 2nd year; Biosignals and Biosystems, 2nd year).

Finally, this subject will ask for intensive teamwork and good communication and writing skills, in particular for lab sessions where teams of 4-5 students will prepare one common project that will be presented in a final session during the last week of the trimester.

Contents

The theoretical content of this subject will cover the more methodological aspects of the whole modelling pipeline, leaving the application side to the seminars and lab sessions.

 

Lectures

 

Module 1. Modelling of organs and systems in biomedicine (1.5 lectures)
Principles of mathematical modelling. Multi-scale modelling workflow. Systems modelling. Examples of biophysical modelling: fluid simulations of left atrial appendage occluder devices.
 
Module 2. Mesh generation (0.5 lectures)
Patient-specific meshes. Geometry concepts. Marching Cubes. Structured and unstructured meshing algorithms. Remeshing. Quality measures. Mesh-less methods.
 
Module 3. Software demonstration (2 lectures)
Demonstration of different softwares used in a modelling pipeline, including CAD softwares, solvers and Paraview.
 
Module 4. Boundary conditions (1 lecture)
Concept of boundary conditions, inlets/outlets. Lumped models of haemodynamics. Analogies between electrical circuits and flow properties. Boundary conditions (Windkessel). Models of foetal circulation. 
 
Module 5. Numerical techniques (2 lectures)
Finite differences. Transient advection-diffusion. Computational Fluid Dynamics.
 
Module 6. Verification and validation (1 lecture)
VVUQ (Verification, Validation, Uncertainty, Quantification). Convergence and stability. Mesh resolution independence, sources of errors. Phantoms. Experimental models. Tissue experiments. Inverse problems. 
 

Seminars

 
Seminars 1-2. Segmentation and Computer-Aided Design (CAD) tools 
Tutorials for medical image segmentation and examples of freeCAD.
 
Seminar 3. Meshing tools 
Tutorials and examples of mesh format converters, Meshmixer, Gmsh, Meshlab and Blender, among others.
 
Seminar 4. Multi-physics numerical solvers 
Tutorials and examples of ANSYS.
 
Seminar 5. Visualization of anatomical models and simulation results

Tutorials and examples of Paraview.

Detailed activity plan

The activity plan, specifying the sessions and deliverables for each week, is detailed in the following:

  •  Week 1:
    • Lecture sessions L1 (Intro-I), L2 (Intro-II + meshing), L3 (demos-I)
    • Lab sessions Lab1 (CAD-I), Lab2 (CAD-II)
  • Week 2:
    • Seminar session S1 (intro projects)
    • Lecture session L4 (demos-II)
    • Lab session Lab3 (meshing)
    • Deliverable: slides presentation S1
  • Week 3:
    • Lecture sessions L5 (lumped models)
    • Lab sessions Lab4 (Ansys)
    • Short telco project update
  • Week 4:
    • Lecture session L6 (FD+FEM-I)
    • Lab sessions Lab5 (Visualization)
    • Seminar session S2 (interactive feedback-working session)
  • Week 5:
    • Lecture session L7 (FEM-II+CFD)
    • Short telco project update
    • Deliverable: report labs
  • Week 6:
    • Lecture session L8 (V&V)
    • Seminar session S3 (interactive feedback-working session)
  • Week 7:
    • Short telco project update
  • Week 8:
    • Seminar session S4 (result presentation)
    • Deliverable: slides presentation S4
  • Week 9:
    • Short telco project update
    • Deliverable: recording of presentation rehearsal to gather feedback
  • Week 10:
    • Final presentation of projects
    • Deliverable: slides final presentation; final paper

Teaching Methods

There are three types of sessions in this subject: lectures, seminars and labs.

 

Lectures

 

There will be 6 sessions of 2 hours each for lectures on theoretical aspects. They will be quite conventional with slide materials for each session covering the six modules presented above. Theoretical aspects of modelling will be complemented with examples on state-of-the-art biophysical models applied to different human systems. Additionally, there will be two sessions with demonstrations given by the professor of the different software tools used in the subject. Dr. Andy L Olivares will oversee these lectures as well as being the coordinator of the subject.

 

Seminars

 

The seminar sessions (5 sessions of 2 hours each, in the first weeks of the trimester) will focus on hands-on tutorials to learn and practice some of the most widespread computational tools to create geometrical models, solve them and visualize the resulting simulations. As a working example, these tools will be used to generate patient-specific meshes of brains and left atrial appendages, among other anatomical structures. Several Open-Source tools will be used in the seminars:

Additionally, the student version of ANSYS Multiphysics (http://www.ansys.com/products/academic/free-student-products) will be employed as a solver, while the post-processing and visualization of simulation results will be completed with Paraview (http://www.paraview.org). Videos using the required tools will be provided to be reviewed before the seminars. A report should be delivered summarizing the results obtained in the seminars. The seminar sessions will be managed by Xabier Morales and Álvaro Bocanegra. It is key for every student to analyse if the needed software tools can be run in their own personal computers, and early contact professors to solve any related issues.

 

Labs

 

The lab sessions (4 sessions with 2h) are designed to support the modelling project to be performed in groups of 4-5 students during the whole trimester. The first seminar (week 2) will be devoted to the presentation of the modelling project chosen by each team. On the other hand, during the second and third seminar sessions, teams will work together on their own project, with professors giving feedback, solving doubts, and having discussions for future steps. Two days before the 2nd and 3rd seminars, the students should send some slides on the status of the project, which will be reviewed by professors and give feedback during the session. The final 4th seminar (8th week) will focus on the presentation of the obtained results by each team, as a pre-rehearsal of the final project presentation.

During the course, there will be additional weekly short (around 5 min) telcos with a speaker of each team where a briefing of the work, difficulties, questions, and plans will be exposed. These short telcos will take place in some afternoons in weeks without face-to-face lab sessions (i.e., week 3, 5, 7 and 9 of the trimester). They are inspired by the synchronization meetings in the Scrum framework. The students are asked to limit the interaction with professors about the project to the seminars and telco meetings, to avoid channel communication saturation.

The main objective of the modelling project is to apply the theoretical concepts acquired in lectures of the MOS subject and previous subjects of the degree to implement some steps of the pipeline of the modelling of a given human body system. Several modelling projects, which the teams could choose, will be proposed, with the data already available, and a fully controlled environment. The teams will also have the possibility of proposing an original project with their own ideas and interests on a particular human organ/system. However, teams need to be aware that projects will then be more challenging (e.g., getting data), being more difficult to obtain acknowledged feedback from professors, and without guaranteeing having better marks.

For inspiration purposes, a list of past MOS projects is given at the end of the teaching plan. Past teams have been very successful on engaging researchers, clinicians, and healthcare industry professionals to support their projects and advice the students. It is worthy to point out that some projects have been repeated over the years, which is always possible but significant increment over past work is required. 

Student teams will be asked to work on the modelling project mainly outside in-person classes with the assistance and feedback of teachers, having lab sessions as check points to present intermediate results, questions, bottlenecks and re-orient objectives and strategies. It is crucial for MOS students to properly organise working hours devoted to the project, since often it can lead to excessive amount of time in detriment of other subjects. As an approximate average estimation, devoting 4-5 hours per week by each team member (in a team of 5 members), it will easily represent more than 200-250 hours in a project, which would be more than enough.

It is assumed then that within each team there is at least one laptop available where Open-Source tools can be run, and they are brought to each lab session. In case no laptop is available, one can be booked from the library. 3D printing facilities are available at UPF in case some groups want to use them for demonstration purposes.

There will be a session in the last week of the trimester where every team will present (15-20 minutes) the modelling project to the rest of students and teachers. At the end of the trimester, teams will prepare a report in the form of a scientific paper summarizing the modelling project and including different sections such as bibliography, design of the methodology, experiments, validation dataset, discussion, and conclusions, among others. During week 9, the teams need to send a very advanced draft of the final presentation (i.e., slides), together with a recording rehearsing the presentation so that teachers can give feedback and have enough time to modify the material. An approximate planning of lab sessions is included in Table 1. MSc. Carlos Albors will coordinate lab sessions and provide feedback to the different teams.

 

Table 1: Organization of lab sessions

 

Week

Description

1

Introduction to lab projects and distribution

2

P1 (2 h). State-of-the-art presentation

3

D1. Introduction section of paper. Deliverable.

4

P2 (2 h). Mesh and model presentation

5

D2. Methods section of paper. Deliverable.

6

P3 (2 h). Presentation of initial results

7

D3. Results section of paper. Deliverable.

9

P4 (2 h). Post-processing results, configuration of report, final issues, draft of slides, rehearsal recording

10

Presentation of modelling project (4 h). Deliverable

 

Evaluation

The assessment of the MOS subject is designed assuming continuous learning and work from the students and feedback from teachers during the whole trimester, especially in labs sessions which represent a higher than usual weight in the total assessment. The assessment of the subject, how grades will be computed, minimum requirements and which parts can be retaken (at July call) are summarized in Table 2.

 

Table 2: Assessment of MOS subject.

 

 

ELEMENTS

WEIGHT

CAN BE RETAKEN

Theory

(20%)

  • Oral exam
  • Minimum grade >=5

20%

Yes

Seminars

(20%)

  • Report on seminars

20%

Yes

Modelling project

(60%)

 

  • 10-15 minutes presentation of modelling project in week 10
  • 0.5 additional point to best modelling project chosen by students
  • Minimum grade >=5

35%

No

  • Final report (paper)
  • 0.5 additional point to best report chosen by teachers
  • Minimum grade >=5

25%

Yes

 

 

Theoretical concepts seen in lectures will be evaluated at the end of the trimester during the exam period in the form of an individual oral exam, which represents 20% of the final grade. Students will need a minimum mark of 5.0 to pass the subject. If failed, this oral exam could be re-taken during the July exam period. Finally, a report summarising the results obtained in the seminars will need to be delivered (20% of final grade).

          The modelling project is the main contributor to the final grades of the MOS subject, accounting for 60% of it, illustrating the relevance of practical and teamwork in this subject. The modelling project grade will be obtained from the evaluation of the final presentation (35%; minimum mark of 5.0) and the final report (scientific paper, 25%; minimum mark of 5.0). Some criteria that will be considered for the evaluation of the scientific papers are: ability to assimilate concepts on the different steps in the pipeline; ability to be familiar with open-source software and coding tools for model implementation; ability for bibliographic searches; ability on designing experiments; ability to explain with scientific rigour and criticism their own work and properly relate to the state of the art; ability to foresee advances and new applications of the existing models.

          Additionally, there will be an extra 0.5 points (within the 60% of the final grades) for the best presentation (voted by all teams during the final session) and an extra 0.5 points (within the 60% of the final grades) for the best scientific paper (voted by teachers).

 

Very important: copies or plagiarism will not be tolerated at all. Immediate consequence at the slight suspicion will be the reporting to the Committee board of the ESUP and opening of an institutional file and consequently disciplinary actions.

Bibliography and information resources

Suitable books available as free electronic resources at the web site of the UPF library (http://www.upf.edu/bibtic/):

 

  • J. Enderle, J.D. Bronzino. Introduction to Biomedical Engineering. Elsevier / Academic Press Series in Biomedical Engineering. 2011 (3rd ed.). ISBN: 9780123749796 (covers M1, M4, M5)
  • J.P. Keener, J. Sneyd. Mathematical Physiology, Volume 2: Systems Physiology. Springer. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780387793870 (covers M1 and labs)
  • J.J. Batzel, M. Bachar, F. Kappel. Mathematical modelling and validation in physiology: applications to the cardiovascular and respiratory systems. Springer. 2013 (1st ed.). ISBN: 9783642328817 (covers M4, M5)
  • K. Velten. Mathematical modelling simulation: introduction for scientists and engineers. Wiley-VCH. 2009 (1st ed.). ISBN: 9783527407583 (covers M1, M3, M4)
  • O.C. Zienkewicz, R.L. Taylor, J.Z. Zhu. The Finite Element Method: Its basis and fundamentals. Elsevier, Butterworth-Heinemann. 2005 (6th ed.). ISBN: 9780750663200. (covers M3)

 

Additional suitable books are:

 

  • J.D. Bronzino. The Biomedical engineering handbook, Volume I. CRC Press. 2000 (2nd ed.). ISBN: 9780849304613. (covers M1, M4, M5).
  • J. Fish, T. Belytschko. A First Subject in Finite Elements. Wiley. 2007. ISBN: 9780470035801 (covers M3)
  • M. Kutz. Biomedical Engineering and Design Handbook, Volume 1: Biomedical Engineering Fundamentals. McGraw-Hill Professional. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780071498388 (covers M1, M4)
  • C.L. Dym. Principles of Mathematical Modeling. Elsevier Academic Press, 2004 (2nd ed.) ISBN: 9780122265518 (covers M1)
  • J.F. Thompson, B.K. Soni, N.P. Weatherill. Handbook of Grid Generation. CRC Press. 1998 (1st ed.). ISBN: 0849326875. (covers M2)

 

Other didactic resources include the teaching material of lectures in the form of slides that will be available at the Moodle of the subject.

 

Past projects

 

  • MOS 2021
    • Simulation of left ventricle behaviour in earth and microgravity conditions. A hypothesised method for anticipating thrombus formation previous to space flight.
    • OPTIMIZATION OF THE WARFARIN DOSE IN ATRIAL FIBRILLATED PATIENTS USING COMPUTATIONAL FLOW DYNAMICS
    • In silico determination of the optimal stimulation location for Parkinson's disease using a patient-specific model
    • Computational fluid dynamics modelling to assess respiratory insufficiency in tracheal stenosis
    • Unilateral Vocal Fold Paralysis 3D Model to Develop a Patient-Specific Montgomery Implant Using Computed Tomography Scan Data and Flow Simulations
    • Hippocampal electric distribution patterns during a pre-ictal state between pharmaco-resistant epilepsy patients to predict seizures
    • Computational Patient-Specific Modelling for Brain Aneurysms Study
  •  MOS 2020
    •  Study of the deposition of hypertonic saline in the respiratory tract in cases of cystic fibrosis;
    •  A 4D model of a varicose great saphenous vein for assessment of compression stockings;
    •  Automatic framework for the assessment of patient-specific cochlear implantation: a comparison between market leading devices;
    •  Computational model of the cerebrospinal fluid to evaluate the efficacy of the placement of a stent to treat obstructive hydrocephalus in newborns.
    •  New mathematical model for the improvement in prevention and diagnosis of diabetic nephropathy;
    •  Patient-specific CFD portal vein model to predict thrombus formation areas in cirrhotic patients;
    •  Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and COPD patients;
    •  3D hemodynamics model of ischemic stroke brain vasculature;
    •  Study of the intraventricular pressure’s temporal evolution in an acute hydrocephalus patient with an external drainage - A computational fluid dynamics model;
    •  Analysis on permeability-induced clot formation in flow-diverted brain aneurysms via computational fluid dynamics simulation techniques;
  • MOS 2019
    • Motion analysis of the respiratory system;
    • Blind study of thrombus formation before LAAO;
    • Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and asthma patients;
    • Effect of trabecular tissue in LAA haemodynamics;
    • Implementation of an innovative prosthesis for osteoporosis;
    • Modelling of a twin-to-twin transfusion syndrome;
    • Assessment of electrical impact of different electrode designs for radiofrequency cardiac ablation;
    • Study of the mitral valve motion in healthy and IMR patients;
    • Flow modelling in urethral structures;

 

  • MOS 2018
    • Modelling of brain gyrification phenomena in 2D and 3D layers;
    • Endodontic irrigation flux simulations;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of blood flow in a Kommerell’s diverticulum before and after surgery;
    • Study of haemodynamics and wall stress before and after the implantation of a left ventricular assisted device;
    • How pulmonary veins configuration and left atrial appendage complexity influence thrombus formation;
    • Computational study comparison between healthy and asthmatic airflow characteristics;
    • Computational model of radiofrequency ablation of arrhythmias;
    • Thrombus formation in the left atrial appendage;
    • In silico simulation of cardiac trans-septal puncture spot guided by optimal allocation of LAAO devices;
    • Right and left ventricle blood flow modelling in a simplified foetal heart with ventricular septal defect;

 

 

  • MOS 2017
    • In silico analysis of blood flow with different left atrial appendages in atrial fibrillation
    • 2D blood flow simulation of a varicose saphenous vein;
    • Modelling of flow dynamics and stent deployment in a bifurcation of atherosclerotic arteries;
    • Optimization of endodontic irrigation procedure with Computational Fluid Dynamics;
    • Effect of a thoracic aortic aneurysm on the helical flow pattern in the aortic arch;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of the blood flow inside an arteriovenous malformation
    • In silico analysis of blood flow in cerebral aneurysms in the presence of coils;
    • Computational Fluid Dynamics of aortic coarctation;
    • Modelling of urethral structures in men and its consequences in urine flux;
    • In silico analysis of blood flow in patient-specific left atria with different LAAO devices;

 

  • MOS 2016
    • Modelling the relation between blood flow deficiency and Alzheimer’s Disease;
    • Canine hind limb prosthesis modelling;
    • Analysis of blood flow in the aorta;
    • Modelling of epithelial-mesenchymal transition;
    • Blood-brain barrier capillary blood flow model;
    • Spirometer optimization using genetic algorithms to enhance the airflow inside the tachometer;
    • Left ventricle’s blood flow model;
    • Analysis of blood flow in cerebral aneurysms;
    • Analysis of blood flow in the right ventricle and comparison with myofibre orientation;
    • Analysis of blood flow in left atria including the LAA;
    • Colon crypt pre-cancerous simulation and 3D printed colon with polyps.


Curso Académico: 2022/23

3378 - Grado en Ingeniería Biomédica

22135 - Modelado de Órganos y Sistemas


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
337 - Escuela de Ingeniería
Estudio:
3378 - Grado en Ingeniería Biomédica
Asignatura:
22135 - Modelado de Órganos y Sistemas
Ámbito:
---
Créditos:
4.0
Curso:
3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Castellano
Prácticas: Grupo 101: Castellano
Grupo 102: Castellano
Seminario: Grupo 101: Catalán
Profesorado:
Andy Luis Olivares Miyares
Periodo de Impartición:
Primer trimestre
Horario:

Presentación

“Modelado de Órganos y Sistemas” es una asignatura obligatoria del 3.º curso del Grado en Ingeniería Biomédica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que se desarrolla durante el 1.er trimestre, de septiembre a diciembre. La duración de la asignatura corresponde a 4 créditos ECTS.

El objetivo principal de la asignatura es cubrir los pasos computacionales más relevantes en un flujo de trabajo de modelado multiescala para un paciente específico, pasando de datos estructurales y funcionales tridimensionales específicos del paciente a simulaciones biofísicas personalizadas que pueden ayudar a comprender mejor la complejidad de sistemas humanos Los datos biomédicos de órganos y sistemas tienen una naturaleza multiescala en amplios rangos de longitud (incluidos genes, proteínas, células, tejidos y órganos) y escalas de tiempo (desde microsegundos hasta la vida humana).

El modelado multiescala de sistemas biológicos requiere el desarrollo de herramientas matemáticas y de ingeniería que puedan describir de manera realista la estructura y función de los diferentes componentes del sistema e integrarlos en una referencia común en tiempos computacionales razonables. Algunas de estas herramientas incluyen algoritmos de procesamiento de imágenes y señales (incluidas técnicas de aprendizaje automático), mallado, técnicas numéricas para resolver sistemas de ecuaciones diferenciales ordinarios y parciales (ODE, PDE), computación de alto rendimiento y herramientas de validación/verificación, entre otras. En esta asignatura se presentarán las más comunes de estas técnicas disponibles hoy en día en sesiones de conferencias. La aplicación a sistemas particulares del cuerpo humano será el foco de seminarios y sesiones de laboratorio.

Palabras Claves: Principios de modelación matemática; modelado biofísico multiescala; métodos de elementos finitos; mallado; estimación de parámetros; verificación y validación; computación de alto rendimiento

Competencias asociadas

 Competencias transversales:

Instrumental:

  • INS2. Capacidad de organización y planificación
  • INS3. Capacidad para aplicar los conocimientos en la práctica
  • INS7. Comunicación oral y escrita en inglés en entornos académicos o profesionales.

Interpersonal:

  • INT1. Trabajo en equipo
  • INT3. Capacidad de liderazgo, coordinación e iniciativa

Sistémico:

  • SEIS1. Capacidad para aplicar de forma flexible y creativa los conocimientos adquiridos en nuevos escenarios.
  • SEIS5. Motivación para la innovación

Competencias profesionales específicas:

  • B1. Capacidad de resolver problemas matemáticos que puedan aparecer en ingeniería. Aptitud para aplicar conocimientos sobre: ​​álgebra lineal; geometría; geometría diferencial; cálculo diferencial e integral; ecuaciones diferenciales; métodos numéricos; algoritmos numéricos; y estadísticas.
  • B2. Capacidad para utilizar y programar ordenadores. Capacidad para utilizar varios sistemas operativos, bases de datos y programas informáticos destinados a la ingeniería.
  • B6. Conocimientos sobre sistemas lineales y no lineales, teoría de circuitos, tecnología de materiales, mecánica de fluidos, mecánica de sólidos, etc. y adaptarlos a problemas biomédicos.
  • B10. Capacidad para comprender los principios e implementar métodos computacionales para la resolución de modelos biofísicos con formulaciones continuas o discretas (por ejemplo, métodos de elementos finitos, métodos de diferencia finitas, etc.)

Competencias específicas fundamentales del aprendizaje

  • IB3. Comprender los principales mecanismos fisiopatológicos y modelar computacionalmente los diversos órganos y sistemas del cuerpo humano, con énfasis en el sistema cardiovascular, el sistema nervioso y el aparato locomotor
  • IB4. Aplicar modelos computacionales de fisiología humana y su personalización a través de información clínica para la planificación de intervenciones mínimamente invasivas
  • BM4. Descripción y análisis de la estructura y función de los órganos y sistemas humanos, y sus alteraciones más relevantes
  • BM10. Analizar y relacionar los fundamentos biológicos de la estructura y función del ser humano, y de las bases moleculares y celulares de las enfermedades.

Resultados del aprendizaje

Comprender los principales mecanismos y modelar computacionalmente los distintos órganos y sistemas del cuerpo humano.

Aplicar modelos computacionales de fisiología humana y su personalización mediante información clínica.

Análisis de la estructura y función de los órganos y sistemas humanos, y sus alteraciones más relevantes

Analizar y relacionar los fundamentos biológicos de la estructura y función de los seres humanos, y de las bases moleculares y celulares de las enfermedades.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

El modelado es una herramienta esencial para aumentar la comprensión de los prametros cualitativos y cuantitativos de la cualquier sistema, ya sea biológico o no. El uso de modelos ayuda en la reducción del uso de otros recursos, ya sean experimentos in vitro, in vivo (con animales o en humanos) para comprender o investigar enfermedades, fenómenos, la implementación de nuevos dispositivos, etc. Los modelos que se pretenden enseñar a lo largo de la asignatura necesitan a su vez ser verificados y validados confirmando y proponiendo soluciones o conocimientos adicionales. De esta forma durante la asignatura los alumnos aprenden a crear y evaluar el modelo computacional de los diversos órganos y sistemas y se les muestra como esta forma de evaluación de sistemas y organos, permiten el ahorro de recursos y por lo tanto representa un gran valor en toda el area de la sostenibilidad.

Prerrequisitos

La asignatura de Modelización de Órganos y Sistemas se centra en métodos computacionales avanzados aplicados a sistemas fisiológicos. Por tanto, requiere un buen conocimiento de diferentes conceptos vistos en varias asignaturas previas de la carrera de Ingeniería Biomédica. Algunos de estos incluyen:

Antecedentes matemáticos-resolver sistemas de ecuaciones ODE/PDE con técnicas numéricas como los métodos de elementos finitos asignaturas afines: Métodos Numéricos (2º curso).


Herramientas, software y codificaciónse utiliza para aprender software comercial o de código abierto y herramientas de codificación (por ejemplo, Matlab, phyton) en técnicas computacionales asignaturas afines: Técnicas Computacionales en Biomedicina (1º curso), Técnicas Computacionales en Biomedicina II (2º curso), Métodos Numéricos (2º curso).

Fisiología humana-buen conocimiento de la fisiología del cuerpo humano asignaturas afines: Fisiología de Sistemas I y II (2º año), Fisiopatología (3º año)

Además, serán de utilidad conocimientos sobre tratamiento de datos para personalizar simulaciones con datos específicos del paciente (asignaturas afines: Teoría de la Señal y Sistemas, 2º curso; Bioseñales y Biosistemas, 2º curso).

Finalmente, esta asignatura requerirá un trabajo intensivo en equipo y buenas habilidades de comunicación y escritura, en particular para las sesiones de laboratorio donde equipos de 4-5 estudiantes prepararán un proyecto común que se presentará en una sesión final durante la última semana del trimestre.

Contenidos

El contenido teórico de esta asignatura cubrirá los aspectos más metodológicos de todo el proceso de modelado, dejando la parte de aplicación para los seminarios y sesiones de laboratorio.

Conferencias

Módulo 1. Modelado de órganos y sistemas en biomedicina (1,5 lecciones)
Principios de modelado matemático. Flujo de trabajo de modelado multiescala. Modelado de sistemas. Ejemplos de modelado biofísico: simulaciones de fluidos de dispositivos oclusores del apéndice auricular izquierdo.

Módulo 2. Generación de mallas (0.5 clases)
Mallas específicas del paciente. Conceptos de geometría. Cubos de marcha. Algoritmos de mallado estructurado y no estructurado. Remallado. Medidas de calidad. Métodos sin malla.

Módulo 3. Demostración de software (2 conferencias)
Demostración de diferentes softwares utilizados en una canalización de modelado, incluidos softwares CAD, solucionadores y Paraview.

Módulo 4. Condiciones de contorno (1 lección)
Concepto de condiciones de contorno, entradas/salidas. Modelos agrupados de hemodinámica. Analogías entre circuitos eléctricos y propiedades de flujo. Condiciones de contorno (Windkessel). Modelos de circulación fetal.

Módulo 5. Técnicas numéricas (2 lecciones)
Diferencias finitas. Advección-difusión transitoria. Dinámica de fluidos computacional.

Módulo 6. Verificación y validación (1 lección)
VVUQ (Verificación, Validación, Incertidumbre, Cuantificación). Convergencia y estabilidad. Independencia de resolución de malla, fuentes de errores. Fantasmas. Modelos experimentales. Experimentos con tejidos. Problemas inversos.

Seminarios

Seminarios 1-2. Herramientas de segmentación y diseño asistido por computadora (CAD)
Tutoriales para la segmentación de imágenes médicas y ejemplos de freeCAD.

Seminario 3. Herramientas de mallado
Tutoriales y ejemplos de conversores de formato de malla, Meshmixer, Gmsh, Meshlab y Blender, entre otros.

Seminario 4. Solvers numéricos multifísicos
Tutoriales y ejemplos de ANSYS.

Seminario 5. Visualización de modelos anatómicos y resultados de simulación
Tutoriales y ejemplos de Paraview.

Plan de actividades detallado

El plan de actividades, especificando las sesiones y los entregables de cada semana, se detalla a continuación:

Semana 1:
Sesiones de lectura L1 (Intro-I), L2 (Intro-II + mallado), L3 (demos-I)
Sesiones de laboratorio Lab1 (CAD-I), Lab2 (CAD-II)


Semana 2:
Sesión de seminario S1 (proyectos de introducción)
Sesión magistral L4 (demos-II)
Sesión de laboratorio Lab3 (mallado)
Entregable: presentación de diapositivas S1

Semana 3:
Sesiones magistrales L5 (modelos agrupados)
Sesiones de laboratorio Lab4 (Ansys)
Breve actualización del proyecto de telecomunicaciones

Semana 4:
Sesión magistral L6 (FD+FEM-I)
Sesiones de laboratorio Lab5 (Visualización)
Seminario sesión S2 (retroalimentación-sesión de trabajo interactiva)

Semana 5:
Sesión magistral L7 (FEM-II+CFD)
Breve actualización del proyecto de telecomunicaciones
Entregable: laboratorios de informes

Semana 6:
Sesión magistral L8 (V&V)
Seminario sesión S3 (retroalimentación-sesión de trabajo interactiva)

Semana 7:
Breve actualización del proyecto de telecomunicaciones

Semana 8:
Seminario sesión S4 (presentación de resultados)
Entregable: presentación de diapositivas S4

Semana 9:
Breve actualización del proyecto de telecomunicaciones
Entregable: grabación del ensayo de la presentación para recopilar comentarios

Semana 10:
Presentación final de proyectos.
Entregable: presentación final de diapositivas; papel final

 

Metodología docente

Hay tres tipos de sesiones en esta materia: conferencias, seminarios y laboratorios.

Conferencias

Habrá 6 sesiones de 2 horas cada una para la exposición de aspectos teóricos. Serán bastante convencionales con materiales de diapositivas para cada sesión que cubran los seis módulos presentados anteriormente. Los aspectos teóricos del modelado se complementarán con ejemplos sobre modelos biofísicos de última generación aplicados a diferentes sistemas humanos. Además, habrá dos sesiones con demostraciones a cargo del profesor de las distintas herramientas informáticas utilizadas en la asignatura. El Dr. Andy L Olivares supervisará estas conferencias además de ser el coordinador de la materia.

Seminarios

Las sesiones del seminario (5 sesiones de 2 horas cada una, en las primeras semanas del trimestre) se centrarán en tutoriales prácticos para aprender y practicar algunas de las herramientas computacionales más extendidas para crear modelos geométricos, resolverlos y visualizar las simulaciones resultantes. Como ejemplo de trabajo, estas herramientas se utilizarán para generar mallas de cerebros y apéndices auriculares izquierdos específicos para cada paciente, entre otras estructuras anatómicas. En los seminarios se utilizarán varias herramientas de código abierto o versiones comerciales gratuitas:

CAD: freeCAD, http://www.freecadweb.org;
Mallado: Meshmixer, http://www.meshmixer.com; Gmsh, http://gmsh.info; MeshLab, http://www.meshlab.net;
Blender, https://www.blender.org/).
Además, la versión para estudiantes de ANSYS Multiphysics (http://www.ansys.com/products/academic/free-student-products) se empleará como solucionador.

Mientras que el procesamiento posterior y la visualización de los resultados de la simulación se completarán con Paraview (http://www.paraview.org).

Se proporcionarán videos que utilicen las herramientas requeridas para ser revisados ​​antes de los seminarios. Se deberá entregar un informe resumiendo los resultados obtenidos en los seminarios. Las sesiones del seminario estarán dirigidas por Xabier Morales y Álvaro Bocanegra. Es clave que todos los estudiantes analicen si las herramientas de software necesarias se pueden ejecutar en sus propias computadoras personales y que se comuniquen temprano con los profesores para resolver cualquier problema relacionado.

Laboratorios

Las sesiones de laboratorio (4 sesiones con 2h) están diseñadas para apoyar el proyecto de modelado a realizar en grupos de 4-5 alumnos durante todo el trimestre. El primer seminario (semana 2) estará dedicado a la presentación del proyecto de modelado elegido por cada equipo. Por otro lado, durante la segunda y tercera sesión del seminario, los equipos trabajarán juntos en su propio proyecto, con los profesores dando retroalimentación, resolviendo dudas y discutiendo los pasos a seguir. Dos días antes del 2° y 3° seminario, los estudiantes deberán enviar unas diapositivas sobre el estado del proyecto, las cuales serán revisadas por los profesores y retroalimentadas durante la sesión. El 4º seminario final (8ª semana) se centrará en la presentación de los resultados obtenidos por cada equipo, a modo de ensayo previo a la presentación del proyecto final.

Durante el curso, habrá telecos breves semanales adicionales (alrededor de 5 minutos) con un orador de cada equipo donde se expondrá un resumen del trabajo, dificultades, preguntas y planes. Estas telecos breves se llevarán a cabo algunas tardes en semanas sin sesiones de laboratorio presenciales (es decir, semana 3, 5, 7 y 9 del trimestre). Están inspirados en las reuniones de sincronización en el marco Scrum. Se pide a los estudiantes que limiten la interacción con los profesores sobre el proyecto a los seminarios y reuniones de telecomunicaciones, para evitar la saturación del canal de comunicación.

El proyecto de modelización tiene como objetivo principal aplicar los conceptos teóricos adquiridos en las clases teóricas de la asignatura MOS y asignaturas anteriores de la titulación para implementar algunos pasos del pipeline de la modelización de un sistema del cuerpo humano dado. Se propondrán varios proyectos de modelado, que los equipos podrán elegir, con los datos ya disponibles, y un entorno totalmente controlado. Los equipos también tendrán la posibilidad de proponer un proyecto original con sus propias ideas e intereses sobre un órgano/sistema humano en particular. Sin embargo, los equipos deben ser conscientes de que los proyectos serán más desafiantes (por ejemplo, obtener datos), será más difícil obtener comentarios reconocidos de los profesores y no garantizarán obtener mejores calificaciones.

Para fines de inspiración, se proporciona una lista de proyectos MOS anteriores al final del plan de enseñanza. Los equipos anteriores han tenido mucho éxito en involucrar a investigadores, médicos y profesionales de la industria de la salud para apoyar sus proyectos y asesorar a los estudiantes. Vale la pena señalar que algunos proyectos se han repetido a lo largo de los años, lo cual siempre es posible, pero se requiere un incremento significativo con respecto al trabajo anterior.

Se pedirá a los equipos de estudiantes que trabajen en el proyecto de modelado principalmente fuera de las clases presenciales con la ayuda y retroalimentación de los profesores, teniendo sesiones de laboratorio como puntos de control para presentar resultados intermedios, preguntas, cuellos de botella y reorientar objetivos y estrategias. Es crucial que los estudiantes de MOS organicen adecuadamente las horas de trabajo dedicadas al proyecto, ya que a menudo puede conducir a una cantidad excesiva de tiempo en detrimento de otras materias. Como estimación media aproximada, dedicar 4-5 horas a la semana por parte de cada miembro del equipo (en un equipo de 5 miembros), supondrá fácilmente más de 200-250 horas en un proyecto, lo que sería más que suficiente.

Se supone entonces que dentro de cada equipo hay al menos una computadora portátil disponible donde se pueden ejecutar herramientas de código abierto, y se llevan a cada sesión de laboratorio. En caso de que no haya una computadora portátil disponible, se puede reservar una en la biblioteca. Las instalaciones de impresión 3D están disponibles en la UPF en caso de que algunos grupos quieran utilizarlas con fines de demostración.

Habrá una sesión en la última semana del trimestre donde cada equipo presentará (15-20 minutos) el proyecto de modelado al resto de estudiantes y profesores. Al final del trimestre, los equipos prepararán un informe en forma de artículo científico que resuma el proyecto de modelado e incluya diferentes secciones como bibliografía, diseño de la metodología, experimentos, conjunto de datos de validación, discusión y conclusiones, entre otros. Durante la semana 9, los equipos deben enviar un borrador muy avanzado de la presentación final (es decir, diapositivas), junto con una grabación ensayando la presentación para que los maestros puedan dar su opinión y tener suficiente tiempo para modificar el material. En la Tabla 1 se incluye una planificación aproximada de las sesiones de laboratorio. MSc. Carlos Albors coordinará las sesiones de laboratorio y brindará retroalimentación a los diferentes equipos.

Tabla 1: Organización de las sesiones de laboratorios

Semana

Descripción

1

Introdución a los proyectos de laboratorios y distribución

2

P1 (2 h). Presentación del Estado del Arte

3

D1. Sección introducción del paper. Deliverable.

4

P2 (2 h). Mallado y presentación del modelo

5

D2. Sección de métodos del paper. Deliverable.

6

P3 (2 h). Presentación de los resultados iniciales

7

D3. Sección de resultados del paper. Deliverable.

9

P4 (2 h). Post-procesado de los resultados, configuración del reporte, borrador de las slides, grabación

10

Presentación del proyecto de modelado (4 h). Deliverable

 

Evaluación

La evaluación de la asignatura MOS está diseñada suponiendo un aprendizaje y trabajo continuo por parte de los alumnos y el feedback del profesorado durante todo el trimestre, especialmente en las sesiones de laboratorio que suponen un peso superior al habitual en la evaluación total. La evaluación de la asignatura, cómo se computarán las notas, los requisitos mínimos y qué partes se pueden repetir (en la convocatoria de julio) se resumen en la Tabla 2.

Table 2: Evaluación de asignatura de MOS.

 

ELEMENTOS

peso

Revalorizar

Teoría

(20%)

  • Oral exam
  • Minimum grade >=5

20%

Si

Seminarios

(20%)

  • Reporte de Seminarios

20%

Si

Proyecto de Modelado

(60%)

 

  • 10-15  minutos de presentación del proyecto de modelado en la semana 10
  • 0.5 punto adicional para el mejor proyecto escogido por los estudiantes
  • Minima Nota>=5

35%

No

  • Reporte Final(paper)
  • 0.5 Punto adicional para el mejor reporte escogido por los profesores
  • MInima nota >=5

25%

Si

 

Los conceptos teóricos vistos en las conferencias se evaluarán al final del trimestre durante el período de exámenes en forma de examen oral individual, que representa el 20% de la nota final. Los alumnos necesitarán una nota mínima de 5,0 para aprobar la asignatura. Si falla, este examen oral podría volver a tomarse durante el período de exámenes de julio. Finalmente, se deberá entregar una memoria recapitulativa de los resultados obtenidos en los seminarios (20% de la nota final).

El proyecto de modelado es el principal contribuyente a las notas finales de la asignatura MOS, representando el 60% del mismo, ilustrando la relevancia de las prácticas y el trabajo en equipo en esta asignatura. La nota del proyecto de modelización se obtendrá de la evaluación de la presentación final (35%; nota mínima de 5,0) y del informe final (artículo científico, 25%; nota mínima de 5,0). Algunos criterios que se tendrán en cuenta para la evaluación de los trabajos científicos son: capacidad de asimilación de conceptos sobre los diferentes pasos del proceso; capacidad para familiarizarse con software de código abierto y herramientas de codificación para la implementación de modelos; habilidad para búsquedas bibliográficas; habilidad en el diseño de experimentos; capacidad para explicar con rigor científico y crítica su propio trabajo y relacionarse adecuadamente con el estado del arte; capacidad de prever avances y nuevas aplicaciones de los modelos existentes.

Además, habrá 0,5 puntos extra (dentro del 60% de la calificación final) para la mejor presentación (votada por todos los equipos durante la sesión final) y 0,5 puntos extra (dentro del 60% de la calificación final) para la mejor presentación. mejor artículo científico (votado por los profesores).

Muy importante: no se tolerarán en absoluto las copias ni el plagio. La consecuencia inmediata ante la menor sospecha será la denuncia al Comité de Dirección de la ESUP y la apertura de expediente institucional y, en consecuencia, sanción disciplinaria.

Bibliografía y recursos de información

Libros útiles disponibles como recursos electrónicos gratuitos en la web de la biblioteca de la UPF (http://www.upf.edu/bibtic/):

  • J. Enderle, J.D. Bronzino. Introduction to Biomedical Engineering. Elsevier / Academic Press Series in Biomedical Engineering. 2011 (3rd ed.). ISBN: 9780123749796 (covers M1, M4, M5)
  • J.P. Keener, J. Sneyd. Mathematical Physiology, Volume 2: Systems Physiology. Springer. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780387793870 (covers M1 and labs)
  • J.J. Batzel, M. Bachar, F. Kappel. Mathematical modelling and validation in physiology: applications to the cardiovascular and respiratory systems. Springer. 2013 (1st ed.). ISBN: 9783642328817 (covers M4, M5)
  • K. Velten. Mathematical modelling simulation: introduction for scientists and engineers. Wiley-VCH. 2009 (1st ed.). ISBN: 9783527407583 (covers M1, M3, M4)
  • O.C. Zienkewicz, R.L. Taylor, J.Z. Zhu. The Finite Element Method: Its basis and fundamentals. Elsevier, Butterworth-Heinemann. 2005 (6th ed.). ISBN: 9780750663200. (covers M3)

Los libros adecuados adicionales son:

 

  • J.D. Bronzino. The Biomedical engineering handbook, Volume I. CRC Press. 2000 (2nd ed.). ISBN: 9780849304613. (covers M1, M4, M5).
  • J. Fish, T. Belytschko. A First Subject in Finite Elements. Wiley. 2007. ISBN: 9780470035801 (covers M3)
  • M. Kutz. Biomedical Engineering and Design Handbook, Volume 1: Biomedical Engineering Fundamentals. McGraw-Hill Professional. 2009 (2nd ed.). ISBN: 9780071498388 (covers M1, M4)
  • C.L. Dym. Principles of Mathematical Modeling. Elsevier Academic Press, 2004 (2nd ed.) ISBN: 9780122265518 (covers M1)
  • J.F. Thompson, B.K. Soni, N.P. Weatherill. Handbook of Grid Generation. CRC Press. 1998 (1st ed.). ISBN: 0849326875. (covers M2)

Otros recursos didácticos incluyen el material didáctico de las clases magistrales en forma de diapositivas que estarán disponibles en el Moodle de la asignatura.

Proyectos pasados:

  • MOS 2021
    • Simulation of left ventricle behaviour in earth and microgravity conditions. A hypothesised method for anticipating thrombus formation previous to space flight.
    • OPTIMIZATION OF THE WARFARIN DOSE IN ATRIAL FIBRILLATED PATIENTS USING COMPUTATIONAL FLOW DYNAMICS
    • In silico determination of the optimal stimulation location for Parkinson's disease using a patient-specific model
    • Computational fluid dynamics modelling to assess respiratory insufficiency in tracheal stenosis
    • Unilateral Vocal Fold Paralysis 3D Model to Develop a Patient-Specific Montgomery Implant Using Computed Tomography Scan Data and Flow Simulations
    • Hippocampal electric distribution patterns during a pre-ictal state between pharmaco-resistant epilepsy patients to predict seizures
    • Computational Patient-Specific Modelling for Brain Aneurysms Study
  •  MOS 2020
    •  Study of the deposition of hypertonic saline in the respiratory tract in cases of cystic fibrosis;
    •  A 4D model of a varicose great saphenous vein for assessment of compression stockings;
    •  Automatic framework for the assessment of patient-specific cochlear implantation: a comparison between market leading devices;
    •  Computational model of the cerebrospinal fluid to evaluate the efficacy of the placement of a stent to treat obstructive hydrocephalus in newborns.
    •  New mathematical model for the improvement in prevention and diagnosis of diabetic nephropathy;
    •  Patient-specific CFD portal vein model to predict thrombus formation areas in cirrhotic patients;
    •  Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and COPD patients;
    •  3D hemodynamics model of ischemic stroke brain vasculature;
    •  Study of the intraventricular pressure’s temporal evolution in an acute hydrocephalus patient with an external drainage - A computational fluid dynamics model;
    •  Analysis on permeability-induced clot formation in flow-diverted brain aneurysms via computational fluid dynamics simulation techniques;
  • MOS 2019
    • Motion analysis of the respiratory system;
    • Blind study of thrombus formation before LAAO;
    • Differences on flow patterns on respiratory system between healthy and asthma patients;
    • Effect of trabecular tissue in LAA haemodynamics;
    • Implementation of an innovative prosthesis for osteoporosis;
    • Modelling of a twin-to-twin transfusion syndrome;
    • Assessment of electrical impact of different electrode designs for radiofrequency cardiac ablation;
    • Study of the mitral valve motion in healthy and IMR patients;
    • Flow modelling in urethral structures;

 MOS 2018

    • Modelling of brain gyrification phenomena in 2D and 3D layers;
    • Endodontic irrigation flux simulations;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of blood flow in a Kommerell’s diverticulum before and after surgery;
    • Study of haemodynamics and wall stress before and after the implantation of a left ventricular assisted device;
    • How pulmonary veins configuration and left atrial appendage complexity influence thrombus formation;
    • Computational study comparison between healthy and asthmatic airflow characteristics;
    • Computational model of radiofrequency ablation of arrhythmias;
    • Thrombus formation in the left atrial appendage;
    • In silico simulation of cardiac trans-septal puncture spot guided by optimal allocation of LAAO devices;
    • Right and left ventricle blood flow modelling in a simplified foetal heart with ventricular septal defect;

 

 

  • MOS 2017
    • In silico analysis of blood flow with different left atrial appendages in atrial fibrillation
    • 2D blood flow simulation of a varicose saphenous vein;
    • Modelling of flow dynamics and stent deployment in a bifurcation of atherosclerotic arteries;
    • Optimization of endodontic irrigation procedure with Computational Fluid Dynamics;
    • Effect of a thoracic aortic aneurysm on the helical flow pattern in the aortic arch;
    • Computational Fluid Dynamics simulation of the blood flow inside an arteriovenous malformation
    • In silico analysis of blood flow in cerebral aneurysms in the presence of coils;
    • Computational Fluid Dynamics of aortic coarctation;
    • Modelling of urethral structures in men and its consequences in urine flux;
    • In silico analysis of blood flow in patient-specific left atria with different LAAO devices;

 MOS 2016

    • Modelling the relation between blood flow deficiency and Alzheimer’s Disease;
    • Canine hind limb prosthesis modelling;
    • Analysis of blood flow in the aorta;
    • Modelling of epithelial-mesenchymal transition;
    • Blood-brain barrier capillary blood flow model;
    • Spirometer optimization using genetic algorithms to enhance the airflow inside the tachometer;
    • Left ventricle’s blood flow model;
    • Analysis of blood flow in cerebral aneurysms;
    • Analysis of blood flow in the right ventricle and comparison with myofibre orientation;
    • Analysis of blood flow in left atria including the LAA;
    • Colon crypt pre-cancerous simulation and 3D printed colon with polyps.