Curs Acadèmic:
2022/23
3326 - Grau en Ciències Empresarials - Management
21850 - Història de l'Empresa
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
332 - Facultat d'Economia i Empresa
Estudi:
3326 - Grau en Ciències Empresarials - Management
Assignatura:
21850 - Història de l'Empresa
Àmbit:
---
Crèdits:
5.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Castellà |
| Seminari: | Grup 101: Castellà |
| Grup 102: Castellà |
| Grup 103: Castellà |
| Grup 104: Castellà |
Professorat:
Inmaculada Rico Delgado
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Presentació
Nom de l'assignatura: Història de l’Empresa
Curs acadèmic: 2022-2023
Curs: Segon
Trimestre: Primer
Titulació / Estudis: Grau Empresarials-Management
Codi de l’assignatura: 21850
Nombre de Crèdits ECTS: 5
Hores de dedicació de l’estudiant: 125
Llengua de docència: Castellà
Professora: Inma Rico
L’assignatura d’Història de l’Empresa té per objectiu final l’anàlisi de l’influencia del marc històric sobre les empreses i els empresaris, l’evolució a llarg termini de l’estructura interna de l’empresa i les conseqüències de les estratègies empresarials pel creixement econòmic.
Al marc de l’economia i l’empresa, el curs permet aplicar conceptes i models teòrics ja apresos en altres assignatures i al llarg del curs sobre la realitat empresarial i la seva transformació en el temps.
Combinant les lliçons teòriques amb la discussió a classe de casos pràctics, l'assignatura dedica en particular un ampli espai al debat sobre temes clau:
• les dinàmiques de continuïtat i discontinuïtat que influeixen sobre les eleccions empresarials en un marc dinàmic i comparatiu;
• l'impacte de les variables de tipus espai-temporal-cultural i de la tecnologia sobre la configuració de les empreses;
• el paper dels marcs nacionals en proporcionar oportunitats i en posar vincles a les accions dels empresaris i de les empreses;
• l’identificació i gestió a llarg termini dels moments crucials del desenvolupament d'una empresa.
Competències associades
|
Competències generals
|
Competències específiques
|
|
Instrumentals
1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi
2. Coneixements generals bàsics
Sistèmiques
3. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica
4. Habilitats de recerca
5. Capacitat per aprendre
6. Capacitat per treballar de manera autònoma
7. Capacitat per aplicar amb flexibilitat i creativitat els coneixements adquirits i la seva adaptació a contextos i situacions noves.
8. Coneixements sobre les cultures d'altres països
Interpersonals
9. Capacitat de crítica
10. Capacitat de treball en equip
Altres
11. Comunicació oral i escrita utilitzant un llenguatge especialitzat |
1. Coneixements i interpretació crítica de les transformacions de les formes d'empreses i de l'activitat empresarial en una perspectiva històrica
2. Aprendre a situar les configuracions de les empreses segons els seus contextos
3. Identificar els factors clau d'un problema
4. Demostrar una visió multidisciplinària en el tractament i la resolució de problemes
5. Planificar i gestionar eficaçment el temps propi i les activitats professionals
|
Objectius de Desenvolupament Sostenible
Objectius de Desenvolupament Sostenible:
ODS 4: Educació de qualitat
ODS 8: Treball decent i creixement econòmic
Continguts
Bloc 1: Empresa agrícola, comerç, finances i indústria abans de la fàbrica
Bloc 2: L'empresa durant la Primera Revolució Industrial
Bloc 3: Les empreses durant la Segona Revolució Industrial
Bloc 4: La diversitat d'experiències entre les dues Guerres Mundials
Bloc 5: De l'Edat Daurada a la crisi de la gran empresa industrial
Bloc 6: Del capitalisme gerencial al capitalisme empresarial
Metodologia docent
Aquesta assignitat presencial en què esatura tindrà una modal faran servir les classes de seminaris per donar pautes i pràctiques de forma presencial i la teoria es seguirà de forma presencial.
S'espera de l'estudiant que faci la següent feina cada setmana:
- Lectura i reflexió sobre el material didàctic abans de la classe.
- Assistència a totes les classes de seminaris.
- Visualització i assistència de les classes.
- Formulació de preguntes i dubtes a la professora.
- Respostes a les preguntes de la professora durant les classes i seminaris.
- Lliurament de treballs d'equip assignats per la professora.
- Participació activa durant les classes presencials.
Per la seva banda, la professora:
- Presentarà els punts principals de cada tema a classes de seminaris i de teoria de forma presencial.
- Resoldrà els dubtes contestant les preguntes plantejades.
- Avaluarà el nivell de coneixement i enteniment del material, preguntant a cada classe i de forma aleatòria a diversos estudiants sobre les lectures.
- Coordinarà el debat als seminaris.
Avaluació
L'assignatura es basa en l'avaluació continuada de l'estudiant posant èmfasi en l'adquisició de coneixements i habilitats.
A aquest efecte, l'avaluació de l'assignatura consistirà en els dos punts següents:
i. seminaris i avaluació continuada (60% de la nota final):
- assistència i activitats de seminaris (30%)
- test a meitat del curs (15%)
- treball d'equip (15%)
ii. examen final (40% de la nota final): comprendrà tots els continguts del curs i suposarà un 40% de la nota final.
Per poder obtenir la nota final de l'assignatura es ponderaran (atès els percentatges esmentats) tots dos blocs d'avaluació, sempre que l'alumne hagi obtingut una nota igual o superior a 4 a l'examen final. En cas de no assolir la nota de 4 a l'examen final, no es ponderarà amb la nota obtinguda en avaluació contínua, i per tant, l'assignatura es considerarà suspesa i s'ha de recuperar aquest examen.
La nota mínima ponderada per superar el curs és de 5/10. En cas que l'estudiant no hagi obtingut aquesta qualificació ponderada de 5/10, o bé no hagi aconseguit una nota mínima de 4 a l'examen final, es podrà presentar a l'examen escrit de recuperació a la data fixada per la facultat.
La nota obtinguda a l'examen de recuperació ha de fer una mitjana amb la nota de la part d'avaluació contínua. A més, segons la normativa de la facultat, només es poden presentar a l'examen de recuperació els estudiants que han seguit l'avaluació continuada durant el curs i que s'hagin presentat a l'examen final. Entendrem que l'estudiant ha seguit l'avaluació continuada quan s'ha presentat a l'examen parcial, ha assistit a més del 75% dels seminaris i ha presentat el treball en grup.
Bibliografia i recursos d'informació
Bibliografia bàsica:
- Jesús María Valdaliso y Santiago López, Historia Económica de la Empresa, Crítica, Barcelona, 2009.
Bibliografia complementària:
- William J. Baumol, Robert E. Litan, y Carl J. Schramm, Good Capitalism, Bad Capitalism, and the Economics of Growth and Prosperity, Yale University Press, New Heaven, 2007
- Francesca Carnevali, Europe’s Advantage: Banks and Small Firms in Britain, France, Germany, and Italy since 1918, Oxford U.P., Oxford-New York, 2005.
- Asli M. Colpan, Takashi Hikino, y James R. Lincoln (directores), The Oxford Handbook of Business Groups, Oxford University Press, Oxford, 2010.
- Mansel G. Blackford, The Rise of Modern Business in Great Britain, the United States, and Japan, Chapel Hill, 1998.
- Alfred D. Chandler Jr., Strategy and Structure. Chapter in the History of American Industrial Enterprise, MIT Press, Cambridge, Massachussets, 1962.
- Alfred D. Chandler Jr., La mano visible, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (MTSS), Madrid, 1987.
- Alfred D. Chandler Jr., Escala y diversificación, Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 1996.
- Alfred D. Chandler Jr., “The Competitive Performance of U.S. Industrial Enterprises since the Second World War”, en “Business History Review”, no. 68, Spring 1994, pp. 1-71, 1994.
- Alfred D. Chandler Jr., Franco Amatori, y Takashi Hikino (directores), Big Business and the Wealth of Nations, Cambridge U.P., Cambridge, Massachussets, 1997.
- Barry Eichengreen, The European Economy since 1945. Coordinated Capitalism and Beyond, Princeton U.P., Princeton, 2007.
- Carmen Erro (directora), Historia Empresarial. Pasado, presente y retos de futuro, Ariel, Barcelona, 2003.
- Robert F. Freeman, The Struggle for Control of the Modern Corporation: Organizational Change, at General Motors, 1924-1970, Cambridge U.P., Cambridge (Massachussets), 2001.
- Geoffrey Jones, Multinationals and Global Capitalism: From the Nineteenth to Twenty-First Century, Oxford University Press, Oxford, 2005
- Geoffrey Jones y Jonathan Zeitlin (directores), The Oxford Handbook of Business History, Oxford U.P., New York, 2008.
- David Landes, Progreso Tecnológico y Revolución Industrial, Tecnos, Madrid, 1979.
- Tom McCraw (director), Creating Modern Capitalism, Harvard University Press, Cambridge, Massachussets, 1997.
- John Micklethwait y Adrian Wooldridge, The Company. A short history of a revolutionary idea, The Modern Library, New York, 2003.
- Joel Mokyr, The Enlightened Economy. An Economic History of Britain, 1700-1850, Yale U.P., London, 2010.
- Michael J. Piore y Charles F. Sabel, La Segunda Ruptura Industrial, Alianza, Madrid, 1990.
- Jan Luiten Van Zanden, The Long Road to the Industrial Revolution: the European Economy in a Global Perspective, 1000-1800, Brill Academic Publishers, Leiden, 2009.
Recursos didàctics:
- Veronica Binda, “Entre el Estado y las multinacionales: la empresa industrial española en los años de la integración a la CEE”, en “Revista de Historia Industrial”, vol. 28, 2005.
- Albert Carreras y Xavier Tafunell, “La gran empresa en España (1917-1974): una primera aproximación”, en “Revista de Historia Industrial”, vol. 3, 1993.
- Jordi Catalan, “Strategic Policy Revisited: The Origins of Mass Productions in the Motor Industry of Argentina, Korea and Spain, 1945-1987”, in “Business History”, vol. 52, 2010.
- Avner Greif, “Teoría de juegos e historia de la empresa”, en “Información Comercial Española”, no. 812, 2004, pp. 9-26.
- Santiago López y Jesús María Valdaliso, “Interpretar el negocio: la función de la arquitectura en la empresa”, en “Revista Empresa y Humanismo”, vol. 3, no. 1/01, pp. 125-145.
- S.D. Chapman, "The transition to the Factory System in the Midland Cotton-spinning industry", en The Economic History Review, vol.18, no. 3, pp. 526-543, 1965.
- Núria Puig Raposo, “Una multinacional holandesa en España: la Seda de Barcelona, 1925-1991”, en “Revista de Historia Industrial”, vol. 21, 2002.
- Núria Puig Raposo y Paloma Fernández Pérez, “La gran empresa familiar española en el siglo XX: claves de su profesionalización”, en “Revista de la Historia de la Economía y de la Empresa”, vol. 2, 2008.
- Leslie Hannah, "La evolución de las grandes empresas en el siglo XX: un análisis comparativo" en revista de Historia Industrial, vol.10, 1996.
- Mercedes Tatjer, “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización y cambio en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”, en “Scripta Nova. Revista Electrónica de geografía y ciencias sociales”, vol. X, no. 218, 2006.
- Jesús M. Valdaliso y Santiago López, “¿Sirve para algo la historia empresarial?”, en Carmen Erro (directora), Historia Empresarial. Pasado, Presente y Retos de Futuro, Ariel, Barcelona, 2003, pp. 37-56.
Película "Wall Street" (1987).