Informació del Pla Docent

Presentació

1. Presentació de l’assignatura

L’assignatura Nacionalitat i Estrangeria té per objectiu l’estudi de l’estatut jurídic de les persones físiques en funció de si ostenten la condició de nacionals espanyols, de ciutadans europeus o d’estrangers a Espanya.

La regulació de l’estrangeria comporta l’estudi del règim d’entrada, permanència i sortida dels estrangers del territori espanyol així com les condicions que aquests han de complir per tal de poder desenvolupar activitats lucratives a Espanya, i és en aquest darrer aspecte que es centrarà principalment l’atenció durant aquest curs.

En l’ordenament jurídic espanyol hi ha dos règims d’estrangeria principals a tenir en compte: el règim previst per la normativa d’origen intern (Règim general d’estrangeria) i el règim d’origen comunitari (Règim comunitari d’estrangeria). A més, hi ha dos altres règims especials d’estrangeria: el règim de protecció internacional (asil i protecció subsidiària) i el règim per a estrangers emprenedors, empresaris i/o inversors.

El règim general d’estrangeria es troba recollit a la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada amb posterioritat per altres lleis, la més recent de les quals és la Llei 2/2009, d’11 de novembre, i també pel Reglament d’Estrangeria, adoptat a través del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000.

En segon lloc, cal tenir en compte la important incidència que té la regulació comunitària. A tal efecte, és important tenir present el règim privilegiat de les persones que gaudeixen de la nacionalitat d’un Estat membre de la UE o d’Estats part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. L’actual règim comunitari d’estrangeria es troba recollit, fonamentalment, al Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d’altres Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic europeu, modificat pel Reial Decret 1710/2011, de 18 de novembre. En relació a l’àmbit d’aplicació personal del citat Reial Decret, cal tenir en compte la Sentència del Tribunal Suprem d’1 de juny de 2010, així com també la Instrucció DGI/SGRJ/03/2010 sobre l’aplicació de l’esmentada resolució.

El règim de protecció internacional està regulat per la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del Dret d’Asil i de la Protecció Subsidiària. La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport al emprenedors i la seva internacionalització, regula un règim d’entrada i permanència d’inversors estrangers diferent de la normativa general de la Llei Orgànica 4/2000.

Essencialment, pel que fa a la nacionalitat, es tracta de determinar el règim d’atribució o adquisició, conservació, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola, una vegada s’ha establert la noció i abast de la nacionalitat com a estatus jurídic. La regulació de la nacionalitat, prevista en els arts. 17 a 26 del Codi civil, ha estat objecte de diverses modificacions per diferents lleis (1954, 1975, 1982, 1990, 1993, 1995, 2002, 2007, 2011...). Malgrat que el règim jurídic actual es configura bàsicament per les reformes de 1990 i 2002, cal tenir en compte que les lleis posteriors no deroguen les lleis anteriors, les quals en virtut del principi tempus regit actum que regeix en l’àmbit del dret de la nacionalitat, s’han de seguir tenint en compte en moltes de les ocasions.

Competències associades

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Els continguts de l'assignatura estan alineats amb tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible:

- L'Objectiu 8: Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l'ocupació i el treball decent per a tothom. En concret, pel que fa a la meta 8 d'aquest Objectiu, la present assignatura ensenya competències per a la protecció dels drets laborals i la promoció un entorn de treball segur i sense riscos per a tots els treballadors, inclosos els treballadors migrants, a particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries.

- L'Objectiu 10: Reduir la desigualtat en i entre els països. En concret, l'assignatura apel·la a les metes 2, 3 i 7 d'aquest Objectiu:

• D'aquí a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o situació econòmica o una altra condició.
• Garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat de resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislacions, polítiques i mesures adequades a aquest respecte.
• Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.

- L'Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. En concret, l'assignatura es compromet amb les metes 3, 9 i 10:

• Promoure l'estat de dret en els àmbits nacional i internacional i garantir la igualtat d'accés a la justícia per a tothom.
• D'aquí a 2030, proporcionar accés a una identitat jurídica per a tots, en particular mitjançant el registre de naixements.
• Garantir l'accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals.

Prerequisits

Cap

Continguts

1. Bloc de contingut 1

   El règim general d’estrangeria

2. Bloc de contingut 2

   El règim comunitari d’estrangeria

3. Bloc de contingut 3

   El règim de protecció internacional. El règim dels emprenedors i/o inversors estrangers.

4. Bloc de contingut 4

   L’adquisició, conservació, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola. La doble nacionalitat i l’apatrídia.

Metodologia docent

La docència es realitzarà de la següent manera:

CLASSES MAGISTRALS

SEMINARIS, que són 4.

Avaluació

Hi ha dues opcions per superar l’assignatura:

A) Avaluació continuada amb examen teòric final:

• L’avaluació continuada (30% de la nota final) consistirà en l’elaboració individual de quatre pràctiques, una per cada sessió de seminari, proposades amb antelació pel professor. Per obtenir la qualificació de l’avaluació continuada és obligatori assistir tant als seminaris de caràcter presencial com a les sessions teòriques i lliurar les pràctiques proposades dins de termini. La nota corresponent a aquest 30% de la nota de l’assignatura es ponderarà amb l’acreditació dels coneixements adquirits mitjançant una prova pràctica durant el quart seminari, juntament amb la quantitat i qualitat de les intervencions i participacions de l’estudiant als seminaris anteriors.

• L’examen teòric final (70% de la nota final) consistirà en l’acreditació de coneixements dels continguts teòrics de l’assignatura. La nota de l’examen final només ponderarà juntament amb la nota de l’avaluació continuada si se supera l’examen amb una nota igual o superior a 5.

• Aquells estudiants que havent superat l’avaluació continuada no es presentin a l’examen final, obtindran un No presentat de nota final.

• Aquells estudiants que hagin superada l’avaluació continuada amb un 5 o més, hauran de resoldre només la part teòrica de l’examen final. Feta la mitja global (70%-30%) i aprovada, aquesta serà la nota final de l’assignatura. Si l’estudiant suspèn l’examen final o la mitja és inferior a 5, haurà de presentar-se a l’examen de recuperació de les parts teòrica i pràctica.

• Aquells estudiants que hagin superat l’avaluació continuada amb un 5 o més, però suspenen l’examen final i la mitja global és inferior a 5, hauran de presentar-se a l’examen de recuperació de les parts teòrica i pràctica.

B) Examen final: l’estudiant que no hagi seguit l’avaluació continuada haurà d’acreditar tant els coneixements teòrics (70% de la nota final) com pràctics (30% de la nota final) en l’examen final. L’estudiant que triï aquesta opció per superar l’assignatura no podrà concórrer a la convocatòria de recuperació.

Convocatòries d’examen:

Cal recordar que el curs 2012-2013 va quedar suprimida la convocatòria d’exàmens de setembre. No obstant això, els estudiants que en finalitzar el trimestre no hagin superat l’assignatura podran concórrer al procés de recuperació el mes de febrer de 2023. Podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens en fer la mitjana 70% (teòrica) i 30% (pràctica). Cal destacar que per aprovar l’assignatura cal haver fet l’AC i haver obtingut una qualificació mínima de 5 a la prova teòrica. El procés de recuperació no és un procés previst per pujar nota. L’examen de recuperació consistirà en una prova teòrica i pràctica.

Els estudiants que participin en programes de mobilitat i que no puguin presentar-se a l’examen de recuperació el mes de febrer de 2023, podran realitzar l’examen de recuperació durant el mes de juliol de 2023.

Bibliografia i recursos d'informació

Abarca Junco, P. (2013). Derecho internacional privado. Madrid: UNED.

Abarca Junco, P. (2015). El extranjero en el derecho español. Madrid: Dykinson.

Arenas García, R.; Pérez Francesch, J. L. (2013). «Extranjería (I)», «Extranjería (II)» i «Los extranjeros en situación irregular y los menores extranjeros, infracciones y sanciones en materia de extranjería, derechos de los extranjeros en España y situaciones singulares». A: Solé Resina, J. (coord.); Gete-Alonso Calera, M. C. (dir.). Tratado de derecho de la persona física, vol. 2 (pàgs. 393-592). Madrid: Civitas.

Carrascosa González, J. (2016). Derecho español de la nacionalidad. Estudio práctico. Granada: Comares.

Espiniella Menéndez, A.; Jiménez Blanco, P.; Rodríguez Mateos, P. (2017). Régimen jurídico de los extranjeros y de los ciudadanos de la UE. Pamplona: Aranzadi.

Fernández Masiá, E. (dir.) (2011). Nacionalidad y extranjería. València: Tirant lo Blanch.

Fernández Pérez, A. (2014, setembre). «La regulación de las devoluciones y expulsiones de extranjeros: la ilegalidad de las devoluciones de extranjeros efectuadas sin las debidas garantías». Diario La Ley (núm. 8382, Sección Doctrina, any XXXV, ref. D-288).

Fernández Pérez, A. (2016). Los derechos fundamentales y libertades públicas de los extranjeros en España. València: Tirant lo Blanch.

Lafont Nicuesa, L. (coord.) (2013). Protocolos sobre extranjería. València: Tirant lo Blanch.

Lázaro González, I. (2007). «Menores extranjeros no acompañados. La situación en España» [en línia]. Prolegómenos, Derechos y Valores (vol. 10, núm. 19, pàg. 149-162). http://www.redalyc.org/html/876/87601909/

Martínez Escamilla, M. (coord.) (2015). «Detención, internamiento y expulsión administrativa de personas extranjeras» [en línia]. Repositorio E-Prints Complutense. http://eprints.ucm.es/34492/

Monereo Pérez, J. L.; Fernández Avilés, J. A.; Triguero Martínez, L. Á. (2012). Comentario a la Ley y al Reglamento de extranjería, inmigración e integración social (LO 4/2000 y RD 557/2011) (2a. ed). Granada: Comares.

Moya, D.; Aguelo, P. (2011). La reforma de la Ley Orgánica de Extranjería. Madrid: Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

Ordóñez, J. J. et al.  (2022). Territorio hostil. Informe 2021 sobre CIE en España [en línia]. Madrid: Servicio Jesuita a Migrantes España. https://sjme.org/wp-content/uploads/2022/05/Informe-CIE-2021-SJM_reduc.pdf

Ortega Giménez, A. (dir.) (2016). Manual práctico orientativo de derecho de extranjería. Madrid: Thomson Reuters- Aranzadi.

Ortega Martín, E. (2010). Manual práctico de Derecho de Extranjería. Madrid: La Ley.

Parra Rodríguez, C. i altres (2016). Nacionalidad y Extranjería. Barcelona: Huygens Editorial.

Requeixo Souto, X. M.; Álvarez González, S. (2013). «Domicilio, vecindad civil y nacionalidad». A: Solé Resina, J. (coord.); Gete-Alonso Calera, M. C. (dir.). Tratado de derecho de la persona física (vol. 2, pàg. 321-392). Madrid: Civitas.

Ríos Martín, J. C.; Santos Itoiz, E.; Almeida, C. (2014). Manual para la defensa de los derechos humanos de las personas extranjeras encerradas en los centros de internamiento. Sant Sebastià: Editorial Gakoa.

Sánchez Tomás, J. M. (2015). «Algunas ideas sobre la nueva regulación de la retirada de pasaporte de ciudadanos extranjeros en el art. 13.2 de la Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana» [treball en línia]. www.migrarconderechos.es/file/367505

Legislació

Código de Extranjería, BOE, 2017. Versió electrònica gratuïta en

https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=70&modo=1&nota=0

Informació del Pla Docent

Presentació

1. Presentació de l’assignatura

L’assignatura Nacionalitat i Estrangeria té per objectiu l’estudi de l’estatut jurídic de les persones físiques en funció de si ostenten la condició de nacionals espanyols, de ciutadans europeus o d’estrangers a Espanya.

La regulació de l’estrangeria comporta l’estudi del règim d’entrada, permanència i sortida dels estrangers del territori espanyol així com les condicions que aquests han de complir per tal de poder desenvolupar activitats lucratives a Espanya, i és en aquest darrer aspecte que es centrarà principalment l’atenció durant aquest curs.

En l’ordenament jurídic espanyol hi ha dos règims d’estrangeria principals a tenir en compte: el règim previst per la normativa d’origen intern (Règim general d’estrangeria) i el règim d’origen comunitari (Règim comunitari d’estrangeria). A més, hi ha dos altres règims especials d’estrangeria: el règim de protecció internacional (asil i protecció subsidiària) i el règim per a estrangers emprenedors, empresaris i/o inversors.

El règim general d’estrangeria es troba recollit a la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada amb posterioritat per altres lleis, la més recent de les quals és la Llei 2/2009, d’11 de novembre, i també pel Reglament d’Estrangeria, adoptat a través del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000.

En segon lloc, cal tenir en compte la important incidència que té la regulació comunitària. A tal efecte, és important tenir present el règim privilegiat de les persones que gaudeixen de la nacionalitat d’un Estat membre de la UE o d’Estats part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. L’actual règim comunitari d’estrangeria es troba recollit, fonamentalment, al Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d’altres Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic europeu, modificat pel Reial Decret 1710/2011, de 18 de novembre. En relació a l’àmbit d’aplicació personal del citat Reial Decret, cal tenir en compte la Sentència del Tribunal Suprem d’1 de juny de 2010, així com també la Instrucció DGI/SGRJ/03/2010 sobre l’aplicació de l’esmentada resolució.

El règim de protecció internacional està regulat per la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del Dret d’Asil i de la Protecció Subsidiària. La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport al emprenedors i la seva internacionalització, regula un règim d’entrada i permanència d’inversors estrangers diferent de la normativa general de la Llei Orgànica 4/2000.

Essencialment, pel que fa a la nacionalitat, es tracta de determinar el règim d’atribució o adquisició, conservació, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola, una vegada s’ha establert la noció i abast de la nacionalitat com a estatus jurídic. La regulació de la nacionalitat, prevista en els arts. 17 a 26 del Codi civil, ha estat objecte de diverses modificacions per diferents lleis (1954, 1975, 1982, 1990, 1993, 1995, 2002, 2007, 2011...). Malgrat que el règim jurídic actual es configura bàsicament per les reformes de 1990 i 2002, cal tenir en compte que les lleis posteriors no deroguen les lleis anteriors, les quals en virtut del principi tempus regit actum que regeix en l’àmbit del dret de la nacionalitat, s’han de seguir tenint en compte en moltes de les ocasions.

Competències associades

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Els continguts de l'assignatura estan alineats amb tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible:

- L'Objectiu 8: Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l'ocupació i el treball decent per a tothom. En concret, pel que fa a la meta 8 d'aquest Objectiu, la present assignatura ensenya competències per a la protecció dels drets laborals i la promoció un entorn de treball segur i sense riscos per a tots els treballadors, inclosos els treballadors migrants, a particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries.

- L'Objectiu 10: Reduir la desigualtat en i entre els països. En concret, l'assignatura apel·la a les metes 2, 3 i 7 d'aquest Objectiu:

• D'aquí a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o situació econòmica o una altra condició.
• Garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat de resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislacions, polítiques i mesures adequades a aquest respecte.
• Facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.

- L'Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. En concret, l'assignatura es compromet amb les metes 3, 9 i 10:

• Promoure l'estat de dret en els àmbits nacional i internacional i garantir la igualtat d'accés a la justícia per a tothom.
• D'aquí a 2030, proporcionar accés a una identitat jurídica per a tots, en particular mitjançant el registre de naixements.
• Garantir l'accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals.

Prerequisits

Cap

Continguts

1. Bloc de contingut 1

   El règim general d’estrangeria

2. Bloc de contingut 2

   El règim comunitari d’estrangeria

3. Bloc de contingut 3

   El règim de protecció internacional. El règim dels emprenedors i/o inversors estrangers.

4. Bloc de contingut 4

   L’adquisició, conservació, pèrdua i recuperació de la nacionalitat espanyola. La doble nacionalitat i l’apatrídia.

Metodologia docent

La docència es realitzarà de la següent manera:

CLASSES MAGISTRALS

SEMINARIS, que són 4.

Avaluació

Hi ha dues opcions per superar l’assignatura:

A) Avaluació continuada amb examen teòric final:

• L’avaluació continuada (30% de la nota final) consistirà en l’elaboració individual de quatre pràctiques, una per cada sessió de seminari, proposades amb antelació pel professor. Per obtenir la qualificació de l’avaluació continuada és obligatori assistir tant als seminaris de caràcter presencial com a les sessions teòriques i lliurar les pràctiques proposades dins de termini. La nota corresponent a aquest 30% de la nota de l’assignatura es ponderarà amb l’acreditació dels coneixements adquirits mitjançant una prova pràctica durant el quart seminari, juntament amb la quantitat i qualitat de les intervencions i participacions de l’estudiant als seminaris anteriors.

• L’examen teòric final (70% de la nota final) consistirà en l’acreditació de coneixements dels continguts teòrics de l’assignatura. La nota de l’examen final només ponderarà juntament amb la nota de l’avaluació continuada si se supera l’examen amb una nota igual o superior a 5.

• Aquells estudiants que havent superat l’avaluació continuada no es presentin a l’examen final, obtindran un No presentat de nota final.

• Aquells estudiants que hagin superada l’avaluació continuada amb un 5 o més, hauran de resoldre només la part teòrica de l’examen final. Feta la mitja global (70%-30%) i aprovada, aquesta serà la nota final de l’assignatura. Si l’estudiant suspèn l’examen final o la mitja és inferior a 5, haurà de presentar-se a l’examen de recuperació de les parts teòrica i pràctica.

• Aquells estudiants que hagin superat l’avaluació continuada amb un 5 o més, però suspenen l’examen final i la mitja global és inferior a 5, hauran de presentar-se a l’examen de recuperació de les parts teòrica i pràctica.

B) Examen final: l’estudiant que no hagi seguit l’avaluació continuada haurà d’acreditar tant els coneixements teòrics (70% de la nota final) com pràctics (30% de la nota final) en l’examen final. L’estudiant que triï aquesta opció per superar l’assignatura no podrà concórrer a la convocatòria de recuperació.

Convocatòries d’examen:

Cal recordar que el curs 2012-2013 va quedar suprimida la convocatòria d’exàmens de setembre. No obstant això, els estudiants que en finalitzar el trimestre no hagin superat l’assignatura podran concórrer al procés de recuperació el mes de febrer de 2023. Podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens en fer la mitjana 70% (teòrica) i 30% (pràctica). Cal destacar que per aprovar l’assignatura cal haver fet l’AC i haver obtingut una qualificació mínima de 5 a la prova teòrica. El procés de recuperació no és un procés previst per pujar nota. L’examen de recuperació consistirà en una prova teòrica i pràctica.

Els estudiants que participin en programes de mobilitat i que no puguin presentar-se a l’examen de recuperació el mes de febrer de 2023, podran realitzar l’examen de recuperació durant el mes de juliol de 2023.

Bibliografia i recursos d'informació

Abarca Junco, P. (2013). Derecho internacional privado. Madrid: UNED.

Abarca Junco, P. (2015). El extranjero en el derecho español. Madrid: Dykinson.

Arenas García, R.; Pérez Francesch, J. L. (2013). «Extranjería (I)», «Extranjería (II)» i «Los extranjeros en situación irregular y los menores extranjeros, infracciones y sanciones en materia de extranjería, derechos de los extranjeros en España y situaciones singulares». A: Solé Resina, J. (coord.); Gete-Alonso Calera, M. C. (dir.). Tratado de derecho de la persona física, vol. 2 (pàgs. 393-592). Madrid: Civitas.

Carrascosa González, J. (2016). Derecho español de la nacionalidad. Estudio práctico. Granada: Comares.

Espiniella Menéndez, A.; Jiménez Blanco, P.; Rodríguez Mateos, P. (2017). Régimen jurídico de los extranjeros y de los ciudadanos de la UE. Pamplona: Aranzadi.

Fernández Masiá, E. (dir.) (2011). Nacionalidad y extranjería. València: Tirant lo Blanch.

Fernández Pérez, A. (2014, setembre). «La regulación de las devoluciones y expulsiones de extranjeros: la ilegalidad de las devoluciones de extranjeros efectuadas sin las debidas garantías». Diario La Ley (núm. 8382, Sección Doctrina, any XXXV, ref. D-288).

Fernández Pérez, A. (2016). Los derechos fundamentales y libertades públicas de los extranjeros en España. València: Tirant lo Blanch.

Lafont Nicuesa, L. (coord.) (2013). Protocolos sobre extranjería. València: Tirant lo Blanch.

Lázaro González, I. (2007). «Menores extranjeros no acompañados. La situación en España» [en línia]. Prolegómenos, Derechos y Valores (vol. 10, núm. 19, pàg. 149-162). http://www.redalyc.org/html/876/87601909/

Martínez Escamilla, M. (coord.) (2015). «Detención, internamiento y expulsión administrativa de personas extranjeras» [en línia]. Repositorio E-Prints Complutense. http://eprints.ucm.es/34492/

Monereo Pérez, J. L.; Fernández Avilés, J. A.; Triguero Martínez, L. Á. (2012). Comentario a la Ley y al Reglamento de extranjería, inmigración e integración social (LO 4/2000 y RD 557/2011) (2a. ed). Granada: Comares.

Moya, D.; Aguelo, P. (2011). La reforma de la Ley Orgánica de Extranjería. Madrid: Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

Ordóñez, J. J. et al.  (2022). Territorio hostil. Informe 2021 sobre CIE en España [en línia]. Madrid: Servicio Jesuita a Migrantes España. https://sjme.org/wp-content/uploads/2022/05/Informe-CIE-2021-SJM_reduc.pdf

Ortega Giménez, A. (dir.) (2016). Manual práctico orientativo de derecho de extranjería. Madrid: Thomson Reuters- Aranzadi.

Ortega Martín, E. (2010). Manual práctico de Derecho de Extranjería. Madrid: La Ley.

Parra Rodríguez, C. i altres (2016). Nacionalidad y Extranjería. Barcelona: Huygens Editorial.

Requeixo Souto, X. M.; Álvarez González, S. (2013). «Domicilio, vecindad civil y nacionalidad». A: Solé Resina, J. (coord.); Gete-Alonso Calera, M. C. (dir.). Tratado de derecho de la persona física (vol. 2, pàg. 321-392). Madrid: Civitas.

Ríos Martín, J. C.; Santos Itoiz, E.; Almeida, C. (2014). Manual para la defensa de los derechos humanos de las personas extranjeras encerradas en los centros de internamiento. Sant Sebastià: Editorial Gakoa.

Sánchez Tomás, J. M. (2015). «Algunas ideas sobre la nueva regulación de la retirada de pasaporte de ciudadanos extranjeros en el art. 13.2 de la Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana» [treball en línia]. www.migrarconderechos.es/file/367505

Legislació

Código de Extranjería, BOE, 2017. Versió electrònica gratuïta en

https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=70&modo=1&nota=0