Informació del Pla Docent

Presentació

Les dones han assolit fites formidables en l’àmbit educatiu i laboral. També han assolit grans quotes d’independència i llibertat individual per triar les seves trajectòries vitals (vida en solitari, en parella amb o sense fills) i ocupacionals. Tanmateix, la igualtat efectiva entre homes i dones és encara avui en dia molt llunyana a la nostra societat i, en general, a les societats occidentals. Hi ha desigualtats significatives en l’àmbit de les famílies (diferències en l’ús del temps, en el repartiment de les tasques de cura i treball domèstic i relacions de poder i negociació) i en l’àmbit institucional (mercat de treball, polítiques socials, sistemes educatius, etc.). L’objectiu d’aquest curs és analitzar l’origen d’aquestes desigualtats de gènere i identificar les polítiques socials que poden contribuir al canvi social amb un nou equilibri de gènere. Així, algunes les preguntes que s’adrecen al curs són:

• Com s’explica la persistència de les desigualtats de gènere?
• Quina relació hi ha entre família i desigualtats de gènere?
• Quin poder tenen les institucions per transformar les relacions de gènere i la subordinació de les dones?
• D'on neixen els prejudicis, estereotips i discriminació de gènere?
• Com es poden trencar els estereotips de gènere?
• Quina relació hi ha entre desigualtats de gènere, classe social i origen migratori?
• Com s'interpreta la violència de gènere al S. XXI?

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Continguts

En acabar aquest curs l’alumnat hauria de saber:

Interpretar els canvis recents dels models familiars als països occidentals a partir de diferents enfocament teòrics (teories sociològiques, econòmiques i feministes);

Interpretar els conceptes de família i de les relacions de gènere com construccions socials canviants en el temps;

Explicar la influència potencial de les polítiques socials en les diferències internacionals pel que fa al comportament familiar;

Utilitzar metodologies bàsiques d’anàlisi demogràfic i aplicar la perspectiva de gènere;

Identificar problemes i plantejar preguntes d’investigació relacionats amb les famílies i la desigualtat social i de gènere. 

Reconèixer com les teories normatives han contribuït a configurar i a legitimar les desigualtats i jerarquies de poder de gènere i sap identificar com algunes teories han buscat naturalitzar com a biològiques diferències (per exemple, en rols i capacitats) que són de tipus social o cultural.

Identificar i actuar sobre les discriminacions directes, indirectes o múltiples per raó de sexe, gènere i orientació sexual.

Conèixer les polítiques públiques d'igualtat de gènere i saber aplicar els instruments del gender mainstreaming (plans d'igualtat, informes d'impacte de gènere, etc.).

Metodologia docent

Les lliçons estan estructurades en dues parts. En una primera part es fa una presentació sobre l’estat de la qüestió en cadascuna de les temàtiques analitzades. En una segona part, es realitza una activitat amb participació activa dels estudiants. Aquesta activitat (veure detall en la programació de les sessions més avall) pot consistir en i) un exercici d’anàlisis de dades (quantitatives i qualitatives), ii) en un debat sobre un tema proposat en el que els estudiants han de defensar una posició assignada aleatòriament, o iii) en presentacions que complementen la matèria d’estudi. Els articles presentats aporten dades estadístiques recents, diferents debats teòrics i metodològics en l’estudi de la família i les desigualtats de gènere, així com diferents propostes en l’àmbit de les polítiques socials. Aquesta segona part és un component fonamental del curs i s’espera que l’alumnat s’impliqui en els exercicis, les lectures i el debat a classe des d’una perspectiva crítica.

L’alumnat disposarà cada setmana d’un horari fix de tutories els dijous de 12:00 a 13:00. Caldrà concertar la tutoria prèviament per correu electrònic.

Programació de sessions i activitats

Avaluació

La qualificació de l'examen, al final del trimestre, convocatòria ordinària constitueix el 60% de la nota final; el 40% restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. Els sistemes de recuperació consistirà en un examen per a la globalitat de l'avaluació de l'assignatura.

Els treballs presentats pels estudiants han de ser originals i propis. En cas que es detecti un plagi de treballs aliens, la qualificació de l’assignatura serà un suspens. La citació literal de textos s’ha de fer sempre entre cometes i indicant a continuació la font de la qual s’extreu la informació. El fet de copiar en els exàmens també implica el suspens de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Durant el curs es treballarà amb textos però també amb dades d’enquestes reals. A continuació s’indiquen algunes referències bibliogràfiques bàsiques. Les lectures obligatòries, així com les que seran presentades pels propis estudiants, estaran disponibles a l’Aula Global.

Referències de consulta

MANUALS

Blau, Francine B.; Winkler, Anne E.; Ferber, Marianne A. (2018) The Economics of women, men and work. Oxford: Oxford University Press.

Coltrane, Scott.; Collins, Randall, (2001) Sociology of marriage and the family. Wadsworth/Thompson Learning.

ALTRES

Abril, Paco, Amigot, Patricia, Botía-Morillas, Carmen, Domínguez-Falgueras, Marta, González, M. José, Jurado-Guerrero, Teresa, Lapuerta, Irene, Martín-García, Teresa, Monferrer, Jordi and Seiz, Marta (2015) “Ideales igualitarios y planes tradicionales: análisis de parejas primerizas en España”, REIS, 150:39-58.

Barone, Carlo (2011). “Some Things Never Change: Gender Segregation in Higher Education Across Eight Nations and Three Decades”, Sociology of Edation, 84(2): 157-176.

Bass, Brooke Conroy (2014). “Preparing for Parenthood? Gender, Aspirations, and the Reproduction of Labor Market Inequality”, Gender & Society, Published online August 19.

Becker, Gary (1987) Tratado sobre la Familia. Madrid: Alianza.

Bernardi, Fabrizio i Requena, Miguel (2003) “La caída de fecundidad y el déficit de la natalidad en España”, Revista Española de Sociología, 3.

Carrasco, Cristina (2006) “La economía feminista: una apuesta por otra economia”, A Vara, Mª J. (Coord.): Estudios sobre Género y Economía, Akal, Madrid; páginas 29-62.

 Domínguez-Folgueras, Marta i Castro-Martin, Teresa (2008) "Women's changing socioeconomic position and union formation in Spain and Portugal", Demographic Research19:1513-1541.

Flaquer, Lluis (2003). '¿Por qué son necesarias las políticas familiares?'. Claves de Razón Práctica, 130: 74-80.

Flaquer, Lluis (2004). 'Llei catalana de suport a les famílies: Una oportunitat perduda?'. InDret Working Paper de Dret Català Núm 12. Abril del 2004. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Flaquer, Lluis (2004). 'Polítiques de suport i d'atenció a les famílies'. A: C. Gómez-Granell et al. Informe 2004: Infància, famílies i canvi social a Catalunya. Volum 1. Barcelona: Institut d'Infància i Món Urbà. Observatori de la infancia i les famílies. pp. 121-154.

Flaquer, Lluis i Brullet, Cristina (2006). 'Las políticas familiares en Cataluña'. A: X. Roigé (ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona: Icaria/Institut Català d'Antropologia. pp. 219-234.

Garrido Medina, Lluis (1993) Las dos biografías de la mujer en España. Madrid: Instituto de la Mujer.

González, M. José (2006) “Balancing Employment and Family Responsibilities in Southern Europe Trends and Challenges for Social Policy Reform”, Revue française des affaires socials (French edition), 1: 30-34

González, M. José i Jurado, Teresa (2010) “¿Cuándo se implican los hombres en las tareas domésticas? Un análisis de la Encuesta de Empleo del Tiempo”, Panorama Social, 10: 65-79. Madrid: FUNCAS.

González, María José y Jurado Guerrero, Teresa (eds.) 2015. Padres y madres corresponsables. Una utopía real. Madrid: La Catarata.

Goode, William. J. (1959). “The Theoretical Importance of Love”, American Sociological Review, 24(1): 38-47.

Grunow, Daniela and Marie Evertsson (Eds) 2016: Couples' Transitions to Parenthood: Analysing Gender and Work in Europe. Edward Elgar Publishing (http://www.e-elgar.com/shop/couples-transitions-to-parenthood).

 Iglesias de Ussel, Julio i Meil Landwerlin, Gerardo. (2001) La política familiar en España. Barcelona: Ariel.

Jurado Guerrero, Teresa (2003) “La vivienda como determinante de la formación familiar en España desde una perspectiva comparada”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 103: 113-157.

Lapuerta, Irene; Baizán, Pau i González, M. José (2010) “Individual and Institutional Constraints: an Analysis of Parental Leave Use and Duration in Spain”, Population Research and Policy Review, 30(2): 185-210.

Lombardo, Emmanuel y León, Marga (2014): “Políticas de igualdad de género y sociales en España: origen, desarrollo y desmantelamiento en un contexto de crisis económica”, Investigaciones Feministas, 5: 13-35.

Martínez Pastor, Juan Ignacio (2009) Nupcialidad y cambio social en España, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, Col. Monografías, nº 266, 317 pp.

McDonald, Peter (2000): “Gender equality, social institutions and the future of fertility,” Journal of Population Research, 17(1): 1-16.

Medina, Pilar; Figueras-Maz, Mònica; Gómez, Lorena (2014) “El ideal de madre en el siglo XXI. La representación de la maternidad en las revistas de família”, Estudios sobre el mensaje periodístico, 1(20), 487- 504.

Naldini, Manuela (2003) The Family in the Mediterranean Welfare State, Londres, Frank Cass.

Oppenheimer, Valerie K. (1988) “A Theory of Marriage Timing”, American Journal of Sociology 94:563-591.

Oppenheimer, Valerie K. (1997) "Women's Employment and the Gain to Marriage: The Specialization and Trading Model.", Annual review of sociology, 23: 431-453.

Recursos didàctics

- Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE)

- Critical Research on Men in Europe

- European Foundation on Improvement of Living and Working Conditions

- Foundation for Child Development: Child International Society for Child Indicators (ISCI)

- Institut Infància i adolescència

- Instituto Nacional de Estadística

- International Expert Network on Leave Policies and Research

- OECD Family database

- Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

- European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

- Gender Equality in Europe

- The EU Mutual Information System on Social Protection (MISSOC)

- Men's Studies Press

- OECD Family database

- Plataforma por permisos iguales e intransferibles de nacimiento y adopción

- The Men's Bibliography

- UNICEF Innocenti Research Centre

Informació del Pla Docent

Presentació

Les dones han assolit fites formidables en l’àmbit educatiu i laboral. També han assolit grans quotes d’independència i llibertat individual per triar les seves trajectòries vitals (vida en solitari, en parella amb o sense fills) i ocupacionals. Tanmateix, la igualtat efectiva entre homes i dones és encara avui en dia molt llunyana a la nostra societat i, en general, a les societats occidentals. Hi ha desigualtats significatives en l’àmbit de les famílies (diferències en l’ús del temps, en el repartiment de les tasques de cura i treball domèstic i relacions de poder i negociació) i en l’àmbit institucional (mercat de treball, polítiques socials, sistemes educatius, etc.). L’objectiu d’aquest curs és analitzar l’origen d’aquestes desigualtats de gènere i identificar les polítiques socials que poden contribuir al canvi social amb un nou equilibri de gènere. Així, algunes les preguntes que s’adrecen al curs són:

• Com s’explica la persistència de les desigualtats de gènere?
• Quina relació hi ha entre família i desigualtats de gènere?
• Quin poder tenen les institucions per transformar les relacions de gènere i la subordinació de les dones?
• D'on neixen els prejudicis, estereotips i discriminació de gènere?
• Com es poden trencar els estereotips de gènere?
• Quina relació hi ha entre desigualtats de gènere, classe social i origen migratori?
• Com s'interpreta la violència de gènere al S. XXI?

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Continguts

En acabar aquest curs l’alumnat hauria de saber:

Interpretar els canvis recents dels models familiars als països occidentals a partir de diferents enfocament teòrics (teories sociològiques, econòmiques i feministes);

Interpretar els conceptes de família i de les relacions de gènere com construccions socials canviants en el temps;

Explicar la influència potencial de les polítiques socials en les diferències internacionals pel que fa al comportament familiar;

Utilitzar metodologies bàsiques d’anàlisi demogràfic i aplicar la perspectiva de gènere;

Identificar problemes i plantejar preguntes d’investigació relacionats amb les famílies i la desigualtat social i de gènere. 

Reconèixer com les teories normatives han contribuït a configurar i a legitimar les desigualtats i jerarquies de poder de gènere i sap identificar com algunes teories han buscat naturalitzar com a biològiques diferències (per exemple, en rols i capacitats) que són de tipus social o cultural.

Identificar i actuar sobre les discriminacions directes, indirectes o múltiples per raó de sexe, gènere i orientació sexual.

Conèixer les polítiques públiques d'igualtat de gènere i saber aplicar els instruments del gender mainstreaming (plans d'igualtat, informes d'impacte de gènere, etc.).

Metodologia docent

Les lliçons estan estructurades en dues parts. En una primera part es fa una presentació sobre l’estat de la qüestió en cadascuna de les temàtiques analitzades. En una segona part, es realitza una activitat amb participació activa dels estudiants. Aquesta activitat (veure detall en la programació de les sessions més avall) pot consistir en i) un exercici d’anàlisis de dades (quantitatives i qualitatives), ii) en un debat sobre un tema proposat en el que els estudiants han de defensar una posició assignada aleatòriament, o iii) en presentacions que complementen la matèria d’estudi. Els articles presentats aporten dades estadístiques recents, diferents debats teòrics i metodològics en l’estudi de la família i les desigualtats de gènere, així com diferents propostes en l’àmbit de les polítiques socials. Aquesta segona part és un component fonamental del curs i s’espera que l’alumnat s’impliqui en els exercicis, les lectures i el debat a classe des d’una perspectiva crítica.

L’alumnat disposarà cada setmana d’un horari fix de tutories els dijous de 12:00 a 13:00. Caldrà concertar la tutoria prèviament per correu electrònic.

Programació de sessions i activitats

Avaluació

La qualificació de l'examen, al final del trimestre, convocatòria ordinària constitueix el 60% de la nota final; el 40% restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. Els sistemes de recuperació consistirà en un examen per a la globalitat de l'avaluació de l'assignatura.

Els treballs presentats pels estudiants han de ser originals i propis. En cas que es detecti un plagi de treballs aliens, la qualificació de l’assignatura serà un suspens. La citació literal de textos s’ha de fer sempre entre cometes i indicant a continuació la font de la qual s’extreu la informació. El fet de copiar en els exàmens també implica el suspens de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Durant el curs es treballarà amb textos però també amb dades d’enquestes reals. A continuació s’indiquen algunes referències bibliogràfiques bàsiques. Les lectures obligatòries, així com les que seran presentades pels propis estudiants, estaran disponibles a l’Aula Global.

Referències de consulta

MANUALS

Blau, Francine B.; Winkler, Anne E.; Ferber, Marianne A. (2018) The Economics of women, men and work. Oxford: Oxford University Press.

Coltrane, Scott.; Collins, Randall, (2001) Sociology of marriage and the family. Wadsworth/Thompson Learning.

ALTRES

Abril, Paco, Amigot, Patricia, Botía-Morillas, Carmen, Domínguez-Falgueras, Marta, González, M. José, Jurado-Guerrero, Teresa, Lapuerta, Irene, Martín-García, Teresa, Monferrer, Jordi and Seiz, Marta (2015) “Ideales igualitarios y planes tradicionales: análisis de parejas primerizas en España”, REIS, 150:39-58.

Barone, Carlo (2011). “Some Things Never Change: Gender Segregation in Higher Education Across Eight Nations and Three Decades”, Sociology of Edation, 84(2): 157-176.

Bass, Brooke Conroy (2014). “Preparing for Parenthood? Gender, Aspirations, and the Reproduction of Labor Market Inequality”, Gender & Society, Published online August 19.

Becker, Gary (1987) Tratado sobre la Familia. Madrid: Alianza.

Bernardi, Fabrizio i Requena, Miguel (2003) “La caída de fecundidad y el déficit de la natalidad en España”, Revista Española de Sociología, 3.

Carrasco, Cristina (2006) “La economía feminista: una apuesta por otra economia”, A Vara, Mª J. (Coord.): Estudios sobre Género y Economía, Akal, Madrid; páginas 29-62.

 Domínguez-Folgueras, Marta i Castro-Martin, Teresa (2008) "Women's changing socioeconomic position and union formation in Spain and Portugal", Demographic Research19:1513-1541.

Flaquer, Lluis (2003). '¿Por qué son necesarias las políticas familiares?'. Claves de Razón Práctica, 130: 74-80.

Flaquer, Lluis (2004). 'Llei catalana de suport a les famílies: Una oportunitat perduda?'. InDret Working Paper de Dret Català Núm 12. Abril del 2004. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Flaquer, Lluis (2004). 'Polítiques de suport i d'atenció a les famílies'. A: C. Gómez-Granell et al. Informe 2004: Infància, famílies i canvi social a Catalunya. Volum 1. Barcelona: Institut d'Infància i Món Urbà. Observatori de la infancia i les famílies. pp. 121-154.

Flaquer, Lluis i Brullet, Cristina (2006). 'Las políticas familiares en Cataluña'. A: X. Roigé (ed.) Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona: Icaria/Institut Català d'Antropologia. pp. 219-234.

Garrido Medina, Lluis (1993) Las dos biografías de la mujer en España. Madrid: Instituto de la Mujer.

González, M. José (2006) “Balancing Employment and Family Responsibilities in Southern Europe Trends and Challenges for Social Policy Reform”, Revue française des affaires socials (French edition), 1: 30-34

González, M. José i Jurado, Teresa (2010) “¿Cuándo se implican los hombres en las tareas domésticas? Un análisis de la Encuesta de Empleo del Tiempo”, Panorama Social, 10: 65-79. Madrid: FUNCAS.

González, María José y Jurado Guerrero, Teresa (eds.) 2015. Padres y madres corresponsables. Una utopía real. Madrid: La Catarata.

Goode, William. J. (1959). “The Theoretical Importance of Love”, American Sociological Review, 24(1): 38-47.

Grunow, Daniela and Marie Evertsson (Eds) 2016: Couples' Transitions to Parenthood: Analysing Gender and Work in Europe. Edward Elgar Publishing (http://www.e-elgar.com/shop/couples-transitions-to-parenthood).

 Iglesias de Ussel, Julio i Meil Landwerlin, Gerardo. (2001) La política familiar en España. Barcelona: Ariel.

Jurado Guerrero, Teresa (2003) “La vivienda como determinante de la formación familiar en España desde una perspectiva comparada”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 103: 113-157.

Lapuerta, Irene; Baizán, Pau i González, M. José (2010) “Individual and Institutional Constraints: an Analysis of Parental Leave Use and Duration in Spain”, Population Research and Policy Review, 30(2): 185-210.

Lombardo, Emmanuel y León, Marga (2014): “Políticas de igualdad de género y sociales en España: origen, desarrollo y desmantelamiento en un contexto de crisis económica”, Investigaciones Feministas, 5: 13-35.

Martínez Pastor, Juan Ignacio (2009) Nupcialidad y cambio social en España, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, Col. Monografías, nº 266, 317 pp.

McDonald, Peter (2000): “Gender equality, social institutions and the future of fertility,” Journal of Population Research, 17(1): 1-16.

Medina, Pilar; Figueras-Maz, Mònica; Gómez, Lorena (2014) “El ideal de madre en el siglo XXI. La representación de la maternidad en las revistas de família”, Estudios sobre el mensaje periodístico, 1(20), 487- 504.

Naldini, Manuela (2003) The Family in the Mediterranean Welfare State, Londres, Frank Cass.

Oppenheimer, Valerie K. (1988) “A Theory of Marriage Timing”, American Journal of Sociology 94:563-591.

Oppenheimer, Valerie K. (1997) "Women's Employment and the Gain to Marriage: The Specialization and Trading Model.", Annual review of sociology, 23: 431-453.

Recursos didàctics

- Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE)

- Critical Research on Men in Europe

- European Foundation on Improvement of Living and Working Conditions

- Foundation for Child Development: Child International Society for Child Indicators (ISCI)

- Institut Infància i adolescència

- Instituto Nacional de Estadística

- International Expert Network on Leave Policies and Research

- OECD Family database

- Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

- European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

- Gender Equality in Europe

- The EU Mutual Information System on Social Protection (MISSOC)

- Men's Studies Press

- OECD Family database

- Plataforma por permisos iguales e intransferibles de nacimiento y adopción

- The Men's Bibliography

- UNICEF Innocenti Research Centre