Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21688 - Estratificació Social


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21688 - Estratificació Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Maria Elena Vidal Coso
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén que l'estudiant adquireixi coneixements avançats sobre les teories de l'estratificació i la mobilitat social, reconegui els principals eixos de desigualtat en les societats contemporànies i n’identifiqui les causes i conseqüències. 

 

Què entenem per estratificació social? Totes les societats complexes es caracteritzen per una distribució desigual i institucionalitzada de classe, estatus i poder. L’estratificació social és la divisió d’una societat en grups (estrats) d’individus que disposen de quantitats desiguals de recursos valorats (simbòlics i materials), desiguals oportunitats vitals i desigual influència social. L’estudi de l’estratificació és l’eina per entendre les desigualtats socials.

 

Estudiar la mobilitat social és essencial per entendre les pautes i l’evolució de l’estratificació social. Fins a quin punt una alta mobilitat social pot ser entesa com una mesura de l’apertura social i indicativa de la igualtat d’oportunitats? És l’assoliment i la meritocràcia o l’adscripció i l’herència social el que determina la posició social dels individus?

Factors estructurals, relacionals, l’acció i el conflicte expliquen l’estratificació i l’evolució de les societats contemporànies. Així mateix, al llarg de les sessions no es perdrà de vista que les desigualtats econòmiques i socials van acompanyades necessàriament d’un sistema de significat/ideologia, que l’explica i la justifica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 2: Fam zero / Zero hunger

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 4: Educació de qualitat / Quality education

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

Continguts

  • Estratificació i classe social: conceptes i aproximacions teòriques
  • L’evolució de l’estratificació social: de la modernitat a la post-modernitat
  • Altres eixos d’estratificació social: gènere, edat i ètnia
  • La mobilitat social
  • Educació i classe social
  • Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització
  • Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa
  • Classe social i comportament polític

 

 

SETMANA 1

Presentació de l’assignatura

 

Dubtes

 

Formació de grups de treball

 

CLASSE MAGISTRAL

 

TEMA 1

 

Introducció als conceptes d’estratificació, desigualtat i classe social

 

Els autors clàssics: Marx i Weber

 

On som? La desigualtat social als nostres dies

SETMANA 2

 

SEMINARI 1

AMES, K. (2010). "On the Evolution of the Human Capacity for Inequality and/or Egalitarianism“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (I)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (I): Neomarxistes

SETMANA 3

SEMINARI 2

WRIGHT, E.O. (2009). “Understanding Class. Towards an Integrated Analytical Approach”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (II)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (ii): Neoweberians

SETMANA 4

 

SEMINARI 3

PENN, R. (2016). “Rethinking class analysis: some reflections on current issues and possible new forms of empirical research“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 3

Altres eixos d'estratificació: gènere, edat i ètnia

SETMANA 5

 

SEMINARI 4

HOCHSCHILD, A. (1987) “The Second Shift: Working Families and the Revolution at Home”

ACKER, J. (2006) "Inequality Regimes: Gender, Class, and Race  in Organizations“

GORNICK J.C. & MEYERS, M.K. (2008). “Creating Gender Egalitarian Societies: An Agenda for Reform” 

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 4

La mobilitat social. La taula de mobilitat social

SETMANA 6

SEMINARI 5

KALLEBERG, A. (2009). "Precarious Work, Insecure Workers: Employment Relations in Transition“

FRASE, P. (2013). “The Precariat: A Class or a Condition”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 5

Educació i classe social

SETMANA 7

 

SEMINARI 6

BONAL, X. (2009). "La educación en tiempos de globalización: ¿Quién se beneficiia?”

BERNARDI, F. & CEBOLLA, H. (2014). "Clase social de origen y rendimiento escolar”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 6

Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització

SETMANA 8

SEMINARI 7

HAKIM, C. (2010). “Erotic Capital“ (GRUP 10)

GREEN, A.I. (2012). “’Erotic capital’ and the power of desirability: Why ‘honey money’ is a bad collective strategy for remedying gender inequality”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 7

Classe social i comportament polític

SETMANA 9

 

SEMINARI 8

GINGRICH, J. & HÄUSERMANN, S. (2015). “The decline of the working-class vote, the reconfiguration of the welfare support coalition and consequences for the welfare state?”

ARMINGEON, K. & SCHÄDEL, L. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualization” (GRUP 13)

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 8

Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa

SETMANA 10

SEMINARI

Estudi de cas: La renta bàsica universal

CLOENDA DE L’ASSIGNATURA

Síntesi de les principals temàtiques tractades al curs

Aclariment de dubtes

 

Total hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores

Presencial: 30h / No presencial: 70h

 

Metodologia docent

Sessions setmanes de 3h, que es dividiran en dues parts:

  1. Classes magistrals
  2. Seminaris entorn de lectures de cada tema, amb debat i participació activa dels estudiants

 

* Aquesta assignatura optativa, degut a la mida del grup, està previst de fer-la de manera presencial. Malgrat això, si la situació sanitària així ho requereix, la docència podria passar a fer-se online.

Avaluació

Examen final: 60%

Avaluació continuada: 40%

    • Exposició i treball en grup
    • L’assistència i participació activa, tant a les classes magistrals com als seminaris

* IMPORTANT: Donada la situació creada per la pandèmia i les mesures de distanciament que es poden derivar durant el primer trimestre, les modalitats previstes d’avaluació s'adaptaran en cas d'haver-ho de fer online. Per exemple, l’examen final es plantejaria com assaig a desenvolupar a casa a realitzar en un temps determinat. L’avaluació continuada mantindria la participació activa de l’estudiant i la presentació i/o entrega de treballs.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.    

Els sistemes de recuperació consistiran en un examen per a la part teòrica i un treball o resum crític d’una de les lectures tractades als seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

Manuals

 

Rosemary Crompton (1993), Class and Stratification. An Introduction to Current Debates. Polity Press, Oxford, 1993. ISBN 0-7456-0946-5

 

Miguel Requena, Leire Salazar i Jonas Radl (2013), Estratificación Social. Mcgraw-Hill Interamericana de España S.L.

 

 

Bibliografia bàsica

 

David B. Grusky (ed.) (1994). Social Stratification Class, Race, and Gender in Sociological Perspective. Oxford: Westview Press.

 

Robert Erikson and John H. Goldthorpe (eds.) (1992).  The Constant flux: a study of class mobility in industrial societies. Oxford: Oxford University Press.

 

Yossi Shavit and Hans-Peter Blossfeld (eds.) (1993). Persistent inequality : changing educational attainment in thirteen countries. Boulder, Colo. Westview Press.

 

Bulder: Westview Press. Breen, Richard (2010),  “Educational Expansion and Social Mobility in the Twentieth Century”, Social Forces Vol. 89, No. 2: 365-88.

 

Breen, Richard (with Ruud Luijkx, Walter Müller and Reinhard Pollak) (2009), “Non-Persistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries”, American Journal of Sociology, 114 (5), pp. 1475-1521.

 

Olga Salido (2001), La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Por una sociología de la movilidad femenina. Madrid: CIS.

 

Xavier Martínez Celorrio y Antoni Marin Saldo (2010) Educació i ascens social a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/520.pdf

 

 

Recursos didàctics

 

Lectures bàsiques i específiques per cada seminari.

Dades sobre condició socioeconòmica.

Articles i audiovisual de premsa sobre l’actualitat socioeconòmica.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21688 - Estratificació Social


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21688 - Estratificació Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Maria Elena Vidal Coso
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén que l'estudiant adquireixi coneixements avançats sobre les teories de l'estratificació i la mobilitat social, reconegui els principals eixos de desigualtat en les societats contemporànies i n’identifiqui les causes i conseqüències. 

 

Què entenem per estratificació social? Totes les societats complexes es caracteritzen per una distribució desigual i institucionalitzada de classe, estatus i poder. L’estratificació social és la divisió d’una societat en grups (estrats) d’individus que disposen de quantitats desiguals de recursos valorats (simbòlics i materials), desiguals oportunitats vitals i desigual influència social. L’estudi de l’estratificació és l’eina per entendre les desigualtats socials.

 

Estudiar la mobilitat social és essencial per entendre les pautes i l’evolució de l’estratificació social. Fins a quin punt una alta mobilitat social pot ser entesa com una mesura de l’apertura social i indicativa de la igualtat d’oportunitats? És l’assoliment i la meritocràcia o l’adscripció i l’herència social el que determina la posició social dels individus?

Factors estructurals, relacionals, l’acció i el conflicte expliquen l’estratificació i l’evolució de les societats contemporànies. Així mateix, al llarg de les sessions no es perdrà de vista que les desigualtats econòmiques i socials van acompanyades necessàriament d’un sistema de significat/ideologia, que l’explica i la justifica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 2: Fam zero / Zero hunger

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 4: Educació de qualitat / Quality education

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

Continguts

  • Estratificació i classe social: conceptes i aproximacions teòriques
  • L’evolució de l’estratificació social: de la modernitat a la post-modernitat
  • Altres eixos d’estratificació social: gènere, edat i ètnia
  • La mobilitat social
  • Educació i classe social
  • Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització
  • Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa
  • Classe social i comportament polític

 

 

SETMANA 1

Presentació de l’assignatura

 

Dubtes

 

Formació de grups de treball

 

CLASSE MAGISTRAL

 

TEMA 1

 

Introducció als conceptes d’estratificació, desigualtat i classe social

 

Els autors clàssics: Marx i Weber

 

On som? La desigualtat social als nostres dies

SETMANA 2

 

SEMINARI 1

AMES, K. (2010). "On the Evolution of the Human Capacity for Inequality and/or Egalitarianism“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (I)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (I): Neomarxistes

SETMANA 3

SEMINARI 2

WRIGHT, E.O. (2009). “Understanding Class. Towards an Integrated Analytical Approach”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (II)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (ii): Neoweberians

SETMANA 4

 

SEMINARI 3

PENN, R. (2016). “Rethinking class analysis: some reflections on current issues and possible new forms of empirical research“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 3

Altres eixos d'estratificació: gènere, edat i ètnia

SETMANA 5

 

SEMINARI 4

HOCHSCHILD, A. (1987) “The Second Shift: Working Families and the Revolution at Home”

ACKER, J. (2006) "Inequality Regimes: Gender, Class, and Race  in Organizations“

GORNICK J.C. & MEYERS, M.K. (2008). “Creating Gender Egalitarian Societies: An Agenda for Reform” 

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 4

La mobilitat social. La taula de mobilitat social

SETMANA 6

SEMINARI 5

KALLEBERG, A. (2009). "Precarious Work, Insecure Workers: Employment Relations in Transition“

FRASE, P. (2013). “The Precariat: A Class or a Condition”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 5

Educació i classe social

SETMANA 7

 

SEMINARI 6

BONAL, X. (2009). "La educación en tiempos de globalización: ¿Quién se beneficiia?”

BERNARDI, F. & CEBOLLA, H. (2014). "Clase social de origen y rendimiento escolar”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 6

Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització

SETMANA 8

SEMINARI 7

HAKIM, C. (2010). “Erotic Capital“ (GRUP 10)

GREEN, A.I. (2012). “’Erotic capital’ and the power of desirability: Why ‘honey money’ is a bad collective strategy for remedying gender inequality”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 7

Classe social i comportament polític

SETMANA 9

 

SEMINARI 8

GINGRICH, J. & HÄUSERMANN, S. (2015). “The decline of the working-class vote, the reconfiguration of the welfare support coalition and consequences for the welfare state?”

ARMINGEON, K. & SCHÄDEL, L. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualization” (GRUP 13)

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 8

Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa

SETMANA 10

SEMINARI

Estudi de cas: La renta bàsica universal

CLOENDA DE L’ASSIGNATURA

Síntesi de les principals temàtiques tractades al curs

Aclariment de dubtes

 

Total hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores

Presencial: 30h / No presencial: 70h

 

Metodologia docent

Sessions setmanes de 3h, que es dividiran en dues parts:

  1. Classes magistrals
  2. Seminaris entorn de lectures de cada tema, amb debat i participació activa dels estudiants

 

* Aquesta assignatura optativa, degut a la mida del grup, està previst de fer-la de manera presencial. Malgrat això, si la situació sanitària així ho requereix, la docència podria passar a fer-se online.

Avaluació

Examen final: 60%

Avaluació continuada: 40%

    • Exposició i treball en grup
    • L’assistència i participació activa, tant a les classes magistrals com als seminaris

* IMPORTANT: Donada la situació creada per la pandèmia i les mesures de distanciament que es poden derivar durant el primer trimestre, les modalitats previstes d’avaluació s'adaptaran en cas d'haver-ho de fer online. Per exemple, l’examen final es plantejaria com assaig a desenvolupar a casa a realitzar en un temps determinat. L’avaluació continuada mantindria la participació activa de l’estudiant i la presentació i/o entrega de treballs.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.    

Els sistemes de recuperació consistiran en un examen per a la part teòrica i un treball o resum crític d’una de les lectures tractades als seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

Manuals

 

Rosemary Crompton (1993), Class and Stratification. An Introduction to Current Debates. Polity Press, Oxford, 1993. ISBN 0-7456-0946-5

 

Miguel Requena, Leire Salazar i Jonas Radl (2013), Estratificación Social. Mcgraw-Hill Interamericana de España S.L.

 

 

Bibliografia bàsica

 

David B. Grusky (ed.) (1994). Social Stratification Class, Race, and Gender in Sociological Perspective. Oxford: Westview Press.

 

Robert Erikson and John H. Goldthorpe (eds.) (1992).  The Constant flux: a study of class mobility in industrial societies. Oxford: Oxford University Press.

 

Yossi Shavit and Hans-Peter Blossfeld (eds.) (1993). Persistent inequality : changing educational attainment in thirteen countries. Boulder, Colo. Westview Press.

 

Bulder: Westview Press. Breen, Richard (2010),  “Educational Expansion and Social Mobility in the Twentieth Century”, Social Forces Vol. 89, No. 2: 365-88.

 

Breen, Richard (with Ruud Luijkx, Walter Müller and Reinhard Pollak) (2009), “Non-Persistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries”, American Journal of Sociology, 114 (5), pp. 1475-1521.

 

Olga Salido (2001), La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Por una sociología de la movilidad femenina. Madrid: CIS.

 

Xavier Martínez Celorrio y Antoni Marin Saldo (2010) Educació i ascens social a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/520.pdf

 

 

Recursos didàctics

 

Lectures bàsiques i específiques per cada seminari.

Dades sobre condició socioeconòmica.

Articles i audiovisual de premsa sobre l’actualitat socioeconòmica.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21688 - Estratificació Social


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21688 - Estratificació Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Maria Elena Vidal Coso
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén que l'estudiant adquireixi coneixements avançats sobre les teories de l'estratificació i la mobilitat social, reconegui els principals eixos de desigualtat en les societats contemporànies i n’identifiqui les causes i conseqüències. 

 

Què entenem per estratificació social? Totes les societats complexes es caracteritzen per una distribució desigual i institucionalitzada de classe, estatus i poder. L’estratificació social és la divisió d’una societat en grups (estrats) d’individus que disposen de quantitats desiguals de recursos valorats (simbòlics i materials), desiguals oportunitats vitals i desigual influència social. L’estudi de l’estratificació és l’eina per entendre les desigualtats socials.

 

Estudiar la mobilitat social és essencial per entendre les pautes i l’evolució de l’estratificació social. Fins a quin punt una alta mobilitat social pot ser entesa com una mesura de l’apertura social i indicativa de la igualtat d’oportunitats? És l’assoliment i la meritocràcia o l’adscripció i l’herència social el que determina la posició social dels individus?

Factors estructurals, relacionals, l’acció i el conflicte expliquen l’estratificació i l’evolució de les societats contemporànies. Així mateix, al llarg de les sessions no es perdrà de vista que les desigualtats econòmiques i socials van acompanyades necessàriament d’un sistema de significat/ideologia, que l’explica i la justifica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 2: Fam zero / Zero hunger

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 4: Educació de qualitat / Quality education

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

Continguts

  • Estratificació i classe social: conceptes i aproximacions teòriques
  • L’evolució de l’estratificació social: de la modernitat a la post-modernitat
  • Altres eixos d’estratificació social: gènere, edat i ètnia
  • La mobilitat social
  • Educació i classe social
  • Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització
  • Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa
  • Classe social i comportament polític

 

 

SETMANA 1

Presentació de l’assignatura

 

Dubtes

 

Formació de grups de treball

 

CLASSE MAGISTRAL

 

TEMA 1

 

Introducció als conceptes d’estratificació, desigualtat i classe social

 

Els autors clàssics: Marx i Weber

 

On som? La desigualtat social als nostres dies

SETMANA 2

 

SEMINARI 1

AMES, K. (2010). "On the Evolution of the Human Capacity for Inequality and/or Egalitarianism“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (I)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (I): Neomarxistes

SETMANA 3

SEMINARI 2

WRIGHT, E.O. (2009). “Understanding Class. Towards an Integrated Analytical Approach”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 2 (II)

Enfocaments contemporanis sobre les classes socials (ii): Neoweberians

SETMANA 4

 

SEMINARI 3

PENN, R. (2016). “Rethinking class analysis: some reflections on current issues and possible new forms of empirical research“

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 3

Altres eixos d'estratificació: gènere, edat i ètnia

SETMANA 5

 

SEMINARI 4

HOCHSCHILD, A. (1987) “The Second Shift: Working Families and the Revolution at Home”

ACKER, J. (2006) "Inequality Regimes: Gender, Class, and Race  in Organizations“

GORNICK J.C. & MEYERS, M.K. (2008). “Creating Gender Egalitarian Societies: An Agenda for Reform” 

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 4

La mobilitat social. La taula de mobilitat social

SETMANA 6

SEMINARI 5

KALLEBERG, A. (2009). "Precarious Work, Insecure Workers: Employment Relations in Transition“

FRASE, P. (2013). “The Precariat: A Class or a Condition”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 5

Educació i classe social

SETMANA 7

 

SEMINARI 6

BONAL, X. (2009). "La educación en tiempos de globalización: ¿Quién se beneficiia?”

BERNARDI, F. & CEBOLLA, H. (2014). "Clase social de origen y rendimiento escolar”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 6

Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització

SETMANA 8

SEMINARI 7

HAKIM, C. (2010). “Erotic Capital“ (GRUP 10)

GREEN, A.I. (2012). “’Erotic capital’ and the power of desirability: Why ‘honey money’ is a bad collective strategy for remedying gender inequality”

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 7

Classe social i comportament polític

SETMANA 9

 

SEMINARI 8

GINGRICH, J. & HÄUSERMANN, S. (2015). “The decline of the working-class vote, the reconfiguration of the welfare support coalition and consequences for the welfare state?”

ARMINGEON, K. & SCHÄDEL, L. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualization” (GRUP 13)

CLASSE MAGISTRAL

TEMA 8

Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa

SETMANA 10

SEMINARI

Estudi de cas: La renta bàsica universal

CLOENDA DE L’ASSIGNATURA

Síntesi de les principals temàtiques tractades al curs

Aclariment de dubtes

 

Total hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores

Presencial: 30h / No presencial: 70h

 

Metodologia docent

Sessions setmanes de 3h, que es dividiran en dues parts:

  1. Classes magistrals
  2. Seminaris entorn de lectures de cada tema, amb debat i participació activa dels estudiants

 

* Aquesta assignatura optativa, degut a la mida del grup, està previst de fer-la de manera presencial. Malgrat això, si la situació sanitària així ho requereix, la docència podria passar a fer-se online.

Avaluació

Examen final: 60%

Avaluació continuada: 40%

    • Exposició i treball en grup
    • L’assistència i participació activa, tant a les classes magistrals com als seminaris

* IMPORTANT: Donada la situació creada per la pandèmia i les mesures de distanciament que es poden derivar durant el primer trimestre, les modalitats previstes d’avaluació s'adaptaran en cas d'haver-ho de fer online. Per exemple, l’examen final es plantejaria com assaig a desenvolupar a casa a realitzar en un temps determinat. L’avaluació continuada mantindria la participació activa de l’estudiant i la presentació i/o entrega de treballs.

 

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.    

Els sistemes de recuperació consistiran en un examen per a la part teòrica i un treball o resum crític d’una de les lectures tractades als seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

 

Manuals

 

Rosemary Crompton (1993), Class and Stratification. An Introduction to Current Debates. Polity Press, Oxford, 1993. ISBN 0-7456-0946-5

 

Miguel Requena, Leire Salazar i Jonas Radl (2013), Estratificación Social. Mcgraw-Hill Interamericana de España S.L.

 

 

Bibliografia bàsica

 

David B. Grusky (ed.) (1994). Social Stratification Class, Race, and Gender in Sociological Perspective. Oxford: Westview Press.

 

Robert Erikson and John H. Goldthorpe (eds.) (1992).  The Constant flux: a study of class mobility in industrial societies. Oxford: Oxford University Press.

 

Yossi Shavit and Hans-Peter Blossfeld (eds.) (1993). Persistent inequality : changing educational attainment in thirteen countries. Boulder, Colo. Westview Press.

 

Bulder: Westview Press. Breen, Richard (2010),  “Educational Expansion and Social Mobility in the Twentieth Century”, Social Forces Vol. 89, No. 2: 365-88.

 

Breen, Richard (with Ruud Luijkx, Walter Müller and Reinhard Pollak) (2009), “Non-Persistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries”, American Journal of Sociology, 114 (5), pp. 1475-1521.

 

Olga Salido (2001), La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Por una sociología de la movilidad femenina. Madrid: CIS.

 

Xavier Martínez Celorrio y Antoni Marin Saldo (2010) Educació i ascens social a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/520.pdf

 

 

Recursos didàctics

 

Lectures bàsiques i específiques per cada seminari.

Dades sobre condició socioeconòmica.

Articles i audiovisual de premsa sobre l’actualitat socioeconòmica.