Informació del Pla Docent

Presentació

L'assignatura pretén que l'estudiant adquireixi coneixements avançats sobre les teories de l'estratificació i la mobilitat social, reconegui els principals eixos de desigualtat en les societats contemporànies i n’identifiqui les causes i conseqüències. 

Què entenem per estratificació social? Totes les societats complexes es caracteritzen per una distribució desigual i institucionalitzada de classe, estatus i poder. L’estratificació social és la divisió d’una societat en grups (estrats) d’individus que disposen de quantitats desiguals de recursos valorats (simbòlics i materials), desiguals oportunitats vitals i desigual influència social. L’estudi de l’estratificació és l’eina per entendre les desigualtats socials.

Estudiar la mobilitat social és essencial per entendre les pautes i l’evolució de l’estratificació social. Fins a quin punt una alta mobilitat social pot ser entesa com una mesura de l’apertura social i indicativa de la igualtat d’oportunitats? És l’assoliment i la meritocràcia o l’adscripció i l’herència social el que determina la posició social dels individus?

Factors estructurals, relacionals, l’acció i el conflicte expliquen l’estratificació i l’evolució de les societats contemporànies. Així mateix, al llarg de les sessions no es perdrà de vista que les desigualtats econòmiques i socials van acompanyades necessàriament d’un sistema de significat/ideologia, que l’explica i la justifica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 2: Fam zero / Zero hunger

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 4: Educació de qualitat / Quality education

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

Continguts

• Estratificació i classe social: conceptes i aproximacions teòriques
• L’evolució de l’estratificació social: de la modernitat a la post-modernitat
• Altres eixos d’estratificació social: gènere, edat i ètnia
• La mobilitat social
• Educació i classe social
• Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització
• Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa
• Classe social i comportament polític

Total hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores

Presencial: 30h / No presencial: 70h

Metodologia docent

Sessions setmanes de 3h, que es dividiran en dues parts:

1. Classes magistrals
2. Seminaris entorn de lectures de cada tema, amb debat i participació activa dels estudiants

* Aquesta assignatura optativa, degut a la mida del grup, està previst de fer-la de manera presencial. Malgrat això, si la situació sanitària així ho requereix, la docència podria passar a fer-se online.

Avaluació

Examen final: 60%

Avaluació continuada: 40%

• • Exposició i treball en grup
  • L’assistència i participació activa, tant a les classes magistrals com als seminaris

* IMPORTANT: Donada la situació creada per la pandèmia i les mesures de distanciament que es poden derivar durant el primer trimestre, les modalitats previstes d’avaluació s'adaptaran en cas d'haver-ho de fer online. Per exemple, l’examen final es plantejaria com assaig a desenvolupar a casa a realitzar en un temps determinat. L’avaluació continuada mantindria la participació activa de l’estudiant i la presentació i/o entrega de treballs.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.    

Els sistemes de recuperació consistiran en un examen per a la part teòrica i un treball o resum crític d’una de les lectures tractades als seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

Manuals

Rosemary Crompton (1993), Class and Stratification. An Introduction to Current Debates. Polity Press, Oxford, 1993. ISBN 0-7456-0946-5

Miguel Requena, Leire Salazar i Jonas Radl (2013), Estratificación Social. Mcgraw-Hill Interamericana de España S.L.

Bibliografia bàsica

David B. Grusky (ed.) (1994). Social Stratification Class, Race, and Gender in Sociological Perspective. Oxford: Westview Press.

Robert Erikson and John H. Goldthorpe (eds.) (1992).  The Constant flux: a study of class mobility in industrial societies. Oxford: Oxford University Press.

Yossi Shavit and Hans-Peter Blossfeld (eds.) (1993). Persistent inequality : changing educational attainment in thirteen countries. Boulder, Colo. Westview Press.

Bulder: Westview Press. Breen, Richard (2010),  “Educational Expansion and Social Mobility in the Twentieth Century”, Social Forces Vol. 89, No. 2: 365-88.

Breen, Richard (with Ruud Luijkx, Walter Müller and Reinhard Pollak) (2009), “Non-Persistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries”, American Journal of Sociology, 114 (5), pp. 1475-1521.

Olga Salido (2001), La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Por una sociología de la movilidad femenina. Madrid: CIS.

Xavier Martínez Celorrio y Antoni Marin Saldo (2010) Educació i ascens social a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/520.pdf

Recursos didàctics

Lectures bàsiques i específiques per cada seminari.

Dades sobre condició socioeconòmica.

Articles i audiovisual de premsa sobre l’actualitat socioeconòmica.

Informació del Pla Docent

Presentació

L'assignatura pretén que l'estudiant adquireixi coneixements avançats sobre les teories de l'estratificació i la mobilitat social, reconegui els principals eixos de desigualtat en les societats contemporànies i n’identifiqui les causes i conseqüències. 

Què entenem per estratificació social? Totes les societats complexes es caracteritzen per una distribució desigual i institucionalitzada de classe, estatus i poder. L’estratificació social és la divisió d’una societat en grups (estrats) d’individus que disposen de quantitats desiguals de recursos valorats (simbòlics i materials), desiguals oportunitats vitals i desigual influència social. L’estudi de l’estratificació és l’eina per entendre les desigualtats socials.

Estudiar la mobilitat social és essencial per entendre les pautes i l’evolució de l’estratificació social. Fins a quin punt una alta mobilitat social pot ser entesa com una mesura de l’apertura social i indicativa de la igualtat d’oportunitats? És l’assoliment i la meritocràcia o l’adscripció i l’herència social el que determina la posició social dels individus?

Factors estructurals, relacionals, l’acció i el conflicte expliquen l’estratificació i l’evolució de les societats contemporànies. Així mateix, al llarg de les sessions no es perdrà de vista que les desigualtats econòmiques i socials van acompanyades necessàriament d’un sistema de significat/ideologia, que l’explica i la justifica.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 2: Fam zero / Zero hunger

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 4: Educació de qualitat / Quality education

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

Continguts

• Estratificació i classe social: conceptes i aproximacions teòriques
• L’evolució de l’estratificació social: de la modernitat a la post-modernitat
• Altres eixos d’estratificació social: gènere, edat i ètnia
• La mobilitat social
• Educació i classe social
• Classe social, estil de vida, pautes de consum i individualització
• Desigualtats econòmiques: distribució de la renta i pobresa
• Classe social i comportament polític

Total hores de dedicació a l'assignatura: 100 hores

Presencial: 30h / No presencial: 70h

Metodologia docent

Sessions setmanes de 3h, que es dividiran en dues parts:

1. Classes magistrals
2. Seminaris entorn de lectures de cada tema, amb debat i participació activa dels estudiants

* Aquesta assignatura optativa, degut a la mida del grup, està previst de fer-la de manera presencial. Malgrat això, si la situació sanitària així ho requereix, la docència podria passar a fer-se online.

Avaluació

Examen final: 60%

Avaluació continuada: 40%

• • Exposició i treball en grup
  • L’assistència i participació activa, tant a les classes magistrals com als seminaris

* IMPORTANT: Donada la situació creada per la pandèmia i les mesures de distanciament que es poden derivar durant el primer trimestre, les modalitats previstes d’avaluació s'adaptaran en cas d'haver-ho de fer online. Per exemple, l’examen final es plantejaria com assaig a desenvolupar a casa a realitzar en un temps determinat. L’avaluació continuada mantindria la participació activa de l’estudiant i la presentació i/o entrega de treballs.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral.    

Els sistemes de recuperació consistiran en un examen per a la part teòrica i un treball o resum crític d’una de les lectures tractades als seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

Manuals

Rosemary Crompton (1993), Class and Stratification. An Introduction to Current Debates. Polity Press, Oxford, 1993. ISBN 0-7456-0946-5

Miguel Requena, Leire Salazar i Jonas Radl (2013), Estratificación Social. Mcgraw-Hill Interamericana de España S.L.

Bibliografia bàsica

David B. Grusky (ed.) (1994). Social Stratification Class, Race, and Gender in Sociological Perspective. Oxford: Westview Press.

Robert Erikson and John H. Goldthorpe (eds.) (1992).  The Constant flux: a study of class mobility in industrial societies. Oxford: Oxford University Press.

Yossi Shavit and Hans-Peter Blossfeld (eds.) (1993). Persistent inequality : changing educational attainment in thirteen countries. Boulder, Colo. Westview Press.

Bulder: Westview Press. Breen, Richard (2010),  “Educational Expansion and Social Mobility in the Twentieth Century”, Social Forces Vol. 89, No. 2: 365-88.

Breen, Richard (with Ruud Luijkx, Walter Müller and Reinhard Pollak) (2009), “Non-Persistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries”, American Journal of Sociology, 114 (5), pp. 1475-1521.

Olga Salido (2001), La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Por una sociología de la movilidad femenina. Madrid: CIS.

Xavier Martínez Celorrio y Antoni Marin Saldo (2010) Educació i ascens social a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/520.pdf

Recursos didàctics

Lectures bàsiques i específiques per cada seminari.

Dades sobre condició socioeconòmica.

Articles i audiovisual de premsa sobre l’actualitat socioeconòmica.