Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura està orientada a emplenar una necessitat important que hi ha en les Ciències Polítiques i de l’Administració: l’avaluació del impacta que tenen els programes i les polítiques públiques en les condicions de vida i en els valors i actituds dels ciutadans.

Avaluacions d’aquesta mena requereixen coneixements de recerca aplicada complexos als quals cal accedir via estudis de post-grau, però en aquesta assignatura l’estudiant accedirà a una introducció que li permetrà: 

a) valorar la importància d’una avaluació ben feta

b) tenir els coneixements i criteris bàsics per poder demanar una avaluació a professionals experts, si mai ocupa una posició de responsabilitat administrativa o política

c) conèixer en què consisteix la revisió sistemàtica, una de les eines més utilitzades en l'avaluació de les polítiques i programes públics. Els alumnes a la fi de el curs presentaran una revisió sistemàtica per resoldre un problema social.

L’objectiu de l’assignatura es donar a l’estudiant suficients recursos per comprendre els requisits  metodològics bàsics que ha d’acomplir una recerca orientada a avaluar els efectes en el benestar dels ciutadans dels programes i les polítiques públiques.

L’assignatura no pretén una especialització molt quantitativa en mètodes i tècniques estadístiques, coneixements aquests més propis d’uns estudis de post-grau. L’objectiu principal és que l’estudiant conegui els reptes que cal solucionar per tenir una bona avaluació i les alternatives disponibles per fer-ho. 

Aquest coneixement és bàsic per aquells estudiants que en la seva carrera professional futura hagin d’ocupar llocs de responsabilitat en el disseny i gestió de programes, bé com a gestors directes, o com consultors i assessors. No tant perquè ells hagin de fer personalment avaluacions de programes, com perquè ells hauran d’estar en condicions de demanar-los a experts i estar en condicions de dialogar amb ells sobre les seves necessitats.

Alguns exemples de casos concrets que s'analitzen durant l'assignatura

-           Llicències parentals. S'estudia el cas d'Espanya, des d'una perspectiva internacional, comparant altres països de l'OCDE. Com reaccionen els usuaris potencials amb la introducció d’incentius econòmics? Quin impacte de gènere té aquesta política? Quines implicacions polítiques tenen aquestes ajudes?

-           Programes de transferències condicionades en efectiu. Les transferències econòmiques s'ofereixen a Amèrica Llatina i el Carib a les famílies pobres quan es comprometen a portar regularment els seus fills a les escoles i als centres de salut.

Quin impacte tenen respecte a les taxes de matriculació escolar i respecte a la millora en la salut? Aquest tipus de programes serien efectius a Europa?

-           Microcrèdits. Iniciativa d'el premi Nobel d'Economia Muhammad Yunus de el Grameen Bank a Filipines. Quin impacte té aquesta iniciativa respecte a la renda de les persones beneficiàries? Es desenvolupen i creixen aquestes noves empreses? Millora la satisfacció respecte a la vida de les persones beneficiàries?

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

Continguts

  • Bloc de contingut 1.

Fases en el disseny d’un programa i models d’avaluació:

L’avaluació de necessitats

Avaluació ex-ante: introducció a la meta_analisi.

Avaluació de l’execució del programa

Avaluació ex-post: avaluació del impacta i la seva eficiència, avaluació de les teories que inspiren el programa (theory based evaluation).

 

  • Bloc de contingut 2.

Reptes més importants d’una avaluació d’impacta: definir el contrafàctic, evitar l’endogeneïtat i l’efecte selecció, preveure el desgast de la mostra (attrition), preveure la interferència de factors exògens.

 

  • Bloc de contingut 3.

Tècniques experimentals i quasi-experimentals d’avaluació de impactes.

 

  • Bloc de contingut 4.

Com dissenyar l’avaluació d’un programa i com presentar els resultats. 

Metodologia docent

Classes magistrals i seminaris de lectures a l'entorn de l'estudi de casos. 

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LA DOCENCIA (RESULTATS D’APRENENTATGE)

Coneix i utilitza les aportacions de les dones i dels estudis de gènere a la seva disciplina

Sap desenvolupar una investigació amb perspectiva de gènere

Sap identificar la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat/expressió de gènere, diversitat funcional, etc.).

Reconeix i comprèn el paper de les polítiques macroeconòmiques i de les polítiques socials en la producció i reproducció de les desigualtats de gènere, incloent el paper que tenen el treball domèstic i de cures.

Sap analitzar els rols de gènere en l’estructura familiar clàssica i en els nous models de familia.

Sap identificar els biaixos de gènere del mercat laboral (segregació ocupacional, bretxa salarial, tipus de contracte i prestacions socials derivades, etc.) així com dissenyar solucions per a eradicar tals biaixos.

Sap integrar les condicions i les necessitats de dones i homes i l'enfocament dels drets humans a les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Avaluació

L’avaluació continuada serà el resultat de la qualitat de les intervencions de l’estudiant en els estudis de casos de les lectures (50% de la nota final) i la valoració del treball en grup (revisió sistemàtica) de simulació que hagi presentat l’alumne en acabar el curs (50% de la nota final). A l'espai de l'assignatura està disponible tant la guia de seminaris com l'estructura de la revisió sistemàtica.

Recuperació: els alumnes que no superin l’assignatura i compleixin els requisits aprovats per la Junta de la Facultat, podran accedir a la recuperació que consistirà en pasar un examen i entregar un treball, el contingut del qual serà prèviament acordat amb el professor de l’assignatura i que estarà relacionat amb els temes estudiats per fer l’avaluació continuada.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

  • Brad Astbury and Frans L. Leeuw (2010) Unpacking Black Boxes: Mechanisms and Theory Building in Evaluation, American Journal of Evaluation, 31:363.
  • Rolando Franco y Ernesto Cohen (1992) Evaluación de proyectos sociales. Coyoacán: Ed. Siglo XXI.Carol Taylor Fitz-Gibbon and Lynn Lyons Morris (1987) How to Design a Program Evaluation. London: SAGE.
  • Shahidur R. Khandker; Gayatri B. Koolwal & Hussain A Samad (2010) Handbook on Impact Evaluation. Washington: The World Bank.
  • Frans J. G. Janssens and Inge F. de Wolf. 2009. Analyzing the Assumptions of a Policy Program. An Ex-ante Evaluation of ‘‘Educational Governance’’ in the Netherlands, American Journal of Evaluation, Volume 30 Number 3, pp. 411-425
  • Irene Lapuerta (2013): “¿Influyen las políticas autonómicas en la utilización de la excedencia por cuidado de hijos?, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 141: pp. 29-60.
  • Melinda Mills ; Ronald R. Rindfuss; Peter McDonald and Egbert te Velde. 2011. Why do people postpone parenthood? Reasons and social policy incentives. Human Reproduction Update, Vol.17, No.6 pp. 848– 860, 20
  • Peter H Rossi; Mark W. Lipsey and Howard E. Freeman. (2004) Evaluation: A Systematic Approach. Thousand Oaks: Sage.

 

Recursos didàctics 

http://www.campbellcollaboration.org/

http://www.aeval.es/es/index.html

http://www.ivalua.cat/


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura està orientada a emplenar una necessitat important que hi ha en les Ciències Polítiques i de l’Administració: l’avaluació del impacta que tenen els programes i les polítiques públiques en les condicions de vida i en els valors i actituds dels ciutadans.

Avaluacions d’aquesta mena requereixen coneixements de recerca aplicada complexos als quals cal accedir via estudis de post-grau, però en aquesta assignatura l’estudiant accedirà a una introducció que li permetrà: 

a) valorar la importància d’una avaluació ben feta

b) tenir els coneixements i criteris bàsics per poder demanar una avaluació a professionals experts, si mai ocupa una posició de responsabilitat administrativa o política

c) conèixer en què consisteix la revisió sistemàtica, una de les eines més utilitzades en l'avaluació de les polítiques i programes públics. Els alumnes a la fi de el curs presentaran una revisió sistemàtica per resoldre un problema social.

L’objectiu de l’assignatura es donar a l’estudiant suficients recursos per comprendre els requisits  metodològics bàsics que ha d’acomplir una recerca orientada a avaluar els efectes en el benestar dels ciutadans dels programes i les polítiques públiques.

L’assignatura no pretén una especialització molt quantitativa en mètodes i tècniques estadístiques, coneixements aquests més propis d’uns estudis de post-grau. L’objectiu principal és que l’estudiant conegui els reptes que cal solucionar per tenir una bona avaluació i les alternatives disponibles per fer-ho. 

Aquest coneixement és bàsic per aquells estudiants que en la seva carrera professional futura hagin d’ocupar llocs de responsabilitat en el disseny i gestió de programes, bé com a gestors directes, o com consultors i assessors. No tant perquè ells hagin de fer personalment avaluacions de programes, com perquè ells hauran d’estar en condicions de demanar-los a experts i estar en condicions de dialogar amb ells sobre les seves necessitats.

Alguns exemples de casos concrets que s'analitzen durant l'assignatura

-           Llicències parentals. S'estudia el cas d'Espanya, des d'una perspectiva internacional, comparant altres països de l'OCDE. Com reaccionen els usuaris potencials amb la introducció d’incentius econòmics? Quin impacte de gènere té aquesta política? Quines implicacions polítiques tenen aquestes ajudes?

-           Programes de transferències condicionades en efectiu. Les transferències econòmiques s'ofereixen a Amèrica Llatina i el Carib a les famílies pobres quan es comprometen a portar regularment els seus fills a les escoles i als centres de salut.

Quin impacte tenen respecte a les taxes de matriculació escolar i respecte a la millora en la salut? Aquest tipus de programes serien efectius a Europa?

-           Microcrèdits. Iniciativa d'el premi Nobel d'Economia Muhammad Yunus de el Grameen Bank a Filipines. Quin impacte té aquesta iniciativa respecte a la renda de les persones beneficiàries? Es desenvolupen i creixen aquestes noves empreses? Millora la satisfacció respecte a la vida de les persones beneficiàries?

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

Continguts

  • Bloc de contingut 1.

Fases en el disseny d’un programa i models d’avaluació:

L’avaluació de necessitats

Avaluació ex-ante: introducció a la meta_analisi.

Avaluació de l’execució del programa

Avaluació ex-post: avaluació del impacta i la seva eficiència, avaluació de les teories que inspiren el programa (theory based evaluation).

 

  • Bloc de contingut 2.

Reptes més importants d’una avaluació d’impacta: definir el contrafàctic, evitar l’endogeneïtat i l’efecte selecció, preveure el desgast de la mostra (attrition), preveure la interferència de factors exògens.

 

  • Bloc de contingut 3.

Tècniques experimentals i quasi-experimentals d’avaluació de impactes.

 

  • Bloc de contingut 4.

Com dissenyar l’avaluació d’un programa i com presentar els resultats. 

Metodologia docent

Classes magistrals i seminaris de lectures a l'entorn de l'estudi de casos. 

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LA DOCENCIA (RESULTATS D’APRENENTATGE)

Coneix i utilitza les aportacions de les dones i dels estudis de gènere a la seva disciplina

Sap desenvolupar una investigació amb perspectiva de gènere

Sap identificar la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat/expressió de gènere, diversitat funcional, etc.).

Reconeix i comprèn el paper de les polítiques macroeconòmiques i de les polítiques socials en la producció i reproducció de les desigualtats de gènere, incloent el paper que tenen el treball domèstic i de cures.

Sap analitzar els rols de gènere en l’estructura familiar clàssica i en els nous models de familia.

Sap identificar els biaixos de gènere del mercat laboral (segregació ocupacional, bretxa salarial, tipus de contracte i prestacions socials derivades, etc.) així com dissenyar solucions per a eradicar tals biaixos.

Sap integrar les condicions i les necessitats de dones i homes i l'enfocament dels drets humans a les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Avaluació

L’avaluació continuada serà el resultat de la qualitat de les intervencions de l’estudiant en els estudis de casos de les lectures (50% de la nota final) i la valoració del treball en grup (revisió sistemàtica) de simulació que hagi presentat l’alumne en acabar el curs (50% de la nota final). A l'espai de l'assignatura està disponible tant la guia de seminaris com l'estructura de la revisió sistemàtica.

Recuperació: els alumnes que no superin l’assignatura i compleixin els requisits aprovats per la Junta de la Facultat, podran accedir a la recuperació que consistirà en pasar un examen i entregar un treball, el contingut del qual serà prèviament acordat amb el professor de l’assignatura i que estarà relacionat amb els temes estudiats per fer l’avaluació continuada.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

  • Brad Astbury and Frans L. Leeuw (2010) Unpacking Black Boxes: Mechanisms and Theory Building in Evaluation, American Journal of Evaluation, 31:363.
  • Rolando Franco y Ernesto Cohen (1992) Evaluación de proyectos sociales. Coyoacán: Ed. Siglo XXI.Carol Taylor Fitz-Gibbon and Lynn Lyons Morris (1987) How to Design a Program Evaluation. London: SAGE.
  • Shahidur R. Khandker; Gayatri B. Koolwal & Hussain A Samad (2010) Handbook on Impact Evaluation. Washington: The World Bank.
  • Frans J. G. Janssens and Inge F. de Wolf. 2009. Analyzing the Assumptions of a Policy Program. An Ex-ante Evaluation of ‘‘Educational Governance’’ in the Netherlands, American Journal of Evaluation, Volume 30 Number 3, pp. 411-425
  • Irene Lapuerta (2013): “¿Influyen las políticas autonómicas en la utilización de la excedencia por cuidado de hijos?, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 141: pp. 29-60.
  • Melinda Mills ; Ronald R. Rindfuss; Peter McDonald and Egbert te Velde. 2011. Why do people postpone parenthood? Reasons and social policy incentives. Human Reproduction Update, Vol.17, No.6 pp. 848– 860, 20
  • Peter H Rossi; Mark W. Lipsey and Howard E. Freeman. (2004) Evaluation: A Systematic Approach. Thousand Oaks: Sage.

 

Recursos didàctics 

http://www.campbellcollaboration.org/

http://www.aeval.es/es/index.html

http://www.ivalua.cat/


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21687 - Avaluació dels Efectes de les Polítiques i els Programes Públics
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura està orientada a emplenar una necessitat important que hi ha en les Ciències Polítiques i de l’Administració: l’avaluació del impacta que tenen els programes i les polítiques públiques en les condicions de vida i en els valors i actituds dels ciutadans.

Avaluacions d’aquesta mena requereixen coneixements de recerca aplicada complexos als quals cal accedir via estudis de post-grau, però en aquesta assignatura l’estudiant accedirà a una introducció que li permetrà: 

a) valorar la importància d’una avaluació ben feta

b) tenir els coneixements i criteris bàsics per poder demanar una avaluació a professionals experts, si mai ocupa una posició de responsabilitat administrativa o política

c) conèixer en què consisteix la revisió sistemàtica, una de les eines més utilitzades en l'avaluació de les polítiques i programes públics. Els alumnes a la fi de el curs presentaran una revisió sistemàtica per resoldre un problema social.

L’objectiu de l’assignatura es donar a l’estudiant suficients recursos per comprendre els requisits  metodològics bàsics que ha d’acomplir una recerca orientada a avaluar els efectes en el benestar dels ciutadans dels programes i les polítiques públiques.

L’assignatura no pretén una especialització molt quantitativa en mètodes i tècniques estadístiques, coneixements aquests més propis d’uns estudis de post-grau. L’objectiu principal és que l’estudiant conegui els reptes que cal solucionar per tenir una bona avaluació i les alternatives disponibles per fer-ho. 

Aquest coneixement és bàsic per aquells estudiants que en la seva carrera professional futura hagin d’ocupar llocs de responsabilitat en el disseny i gestió de programes, bé com a gestors directes, o com consultors i assessors. No tant perquè ells hagin de fer personalment avaluacions de programes, com perquè ells hauran d’estar en condicions de demanar-los a experts i estar en condicions de dialogar amb ells sobre les seves necessitats.

Alguns exemples de casos concrets que s'analitzen durant l'assignatura

-           Llicències parentals. S'estudia el cas d'Espanya, des d'una perspectiva internacional, comparant altres països de l'OCDE. Com reaccionen els usuaris potencials amb la introducció d’incentius econòmics? Quin impacte de gènere té aquesta política? Quines implicacions polítiques tenen aquestes ajudes?

-           Programes de transferències condicionades en efectiu. Les transferències econòmiques s'ofereixen a Amèrica Llatina i el Carib a les famílies pobres quan es comprometen a portar regularment els seus fills a les escoles i als centres de salut.

Quin impacte tenen respecte a les taxes de matriculació escolar i respecte a la millora en la salut? Aquest tipus de programes serien efectius a Europa?

-           Microcrèdits. Iniciativa d'el premi Nobel d'Economia Muhammad Yunus de el Grameen Bank a Filipines. Quin impacte té aquesta iniciativa respecte a la renda de les persones beneficiàries? Es desenvolupen i creixen aquestes noves empreses? Millora la satisfacció respecte a la vida de les persones beneficiàries?

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

Continguts

  • Bloc de contingut 1.

Fases en el disseny d’un programa i models d’avaluació:

L’avaluació de necessitats

Avaluació ex-ante: introducció a la meta_analisi.

Avaluació de l’execució del programa

Avaluació ex-post: avaluació del impacta i la seva eficiència, avaluació de les teories que inspiren el programa (theory based evaluation).

 

  • Bloc de contingut 2.

Reptes més importants d’una avaluació d’impacta: definir el contrafàctic, evitar l’endogeneïtat i l’efecte selecció, preveure el desgast de la mostra (attrition), preveure la interferència de factors exògens.

 

  • Bloc de contingut 3.

Tècniques experimentals i quasi-experimentals d’avaluació de impactes.

 

  • Bloc de contingut 4.

Com dissenyar l’avaluació d’un programa i com presentar els resultats. 

Metodologia docent

Classes magistrals i seminaris de lectures a l'entorn de l'estudi de casos. 

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LA DOCENCIA (RESULTATS D’APRENENTATGE)

Coneix i utilitza les aportacions de les dones i dels estudis de gènere a la seva disciplina

Sap desenvolupar una investigació amb perspectiva de gènere

Sap identificar la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat/expressió de gènere, diversitat funcional, etc.).

Reconeix i comprèn el paper de les polítiques macroeconòmiques i de les polítiques socials en la producció i reproducció de les desigualtats de gènere, incloent el paper que tenen el treball domèstic i de cures.

Sap analitzar els rols de gènere en l’estructura familiar clàssica i en els nous models de familia.

Sap identificar els biaixos de gènere del mercat laboral (segregació ocupacional, bretxa salarial, tipus de contracte i prestacions socials derivades, etc.) així com dissenyar solucions per a eradicar tals biaixos.

Sap integrar les condicions i les necessitats de dones i homes i l'enfocament dels drets humans a les polítiques de cooperació al desenvolupament.

Avaluació

L’avaluació continuada serà el resultat de la qualitat de les intervencions de l’estudiant en els estudis de casos de les lectures (50% de la nota final) i la valoració del treball en grup (revisió sistemàtica) de simulació que hagi presentat l’alumne en acabar el curs (50% de la nota final). A l'espai de l'assignatura està disponible tant la guia de seminaris com l'estructura de la revisió sistemàtica.

Recuperació: els alumnes que no superin l’assignatura i compleixin els requisits aprovats per la Junta de la Facultat, podran accedir a la recuperació que consistirà en pasar un examen i entregar un treball, el contingut del qual serà prèviament acordat amb el professor de l’assignatura i que estarà relacionat amb els temes estudiats per fer l’avaluació continuada.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

  • Brad Astbury and Frans L. Leeuw (2010) Unpacking Black Boxes: Mechanisms and Theory Building in Evaluation, American Journal of Evaluation, 31:363.
  • Rolando Franco y Ernesto Cohen (1992) Evaluación de proyectos sociales. Coyoacán: Ed. Siglo XXI.Carol Taylor Fitz-Gibbon and Lynn Lyons Morris (1987) How to Design a Program Evaluation. London: SAGE.
  • Shahidur R. Khandker; Gayatri B. Koolwal & Hussain A Samad (2010) Handbook on Impact Evaluation. Washington: The World Bank.
  • Frans J. G. Janssens and Inge F. de Wolf. 2009. Analyzing the Assumptions of a Policy Program. An Ex-ante Evaluation of ‘‘Educational Governance’’ in the Netherlands, American Journal of Evaluation, Volume 30 Number 3, pp. 411-425
  • Irene Lapuerta (2013): “¿Influyen las políticas autonómicas en la utilización de la excedencia por cuidado de hijos?, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 141: pp. 29-60.
  • Melinda Mills ; Ronald R. Rindfuss; Peter McDonald and Egbert te Velde. 2011. Why do people postpone parenthood? Reasons and social policy incentives. Human Reproduction Update, Vol.17, No.6 pp. 848– 860, 20
  • Peter H Rossi; Mark W. Lipsey and Howard E. Freeman. (2004) Evaluation: A Systematic Approach. Thousand Oaks: Sage.

 

Recursos didàctics 

http://www.campbellcollaboration.org/

http://www.aeval.es/es/index.html

http://www.ivalua.cat/