Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21684 - Polítiques Públiques II


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21684 - Polítiques Públiques II
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 203: Castellà
Grup 204: Castellà
Professorat:
Andrea Noferini , Jose Maria Castellano Garcia
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Polítiques Públiques II es planteja com una assignatura d’aprofundiment en la última fase del cicle d’anàlisi de polítiques públiques: l’avaluació. Com a conseqüència, té com a objectiu l’estudi conceptual i l’aplicació empírica dels mecanismes d’avaluació de les polítiques públiques. En primer lloc, l’assignatura presenta els principals conceptes, perspectives i tècniques d’avaluació de programes i polítiques públiques tant des d’un punt de vista teòric com, també, fent referència a casos específics que il·lustrin la seva aplicació a la pràctica. En segon lloc, l’assignatura il·lustra l’aplicació de les eines conceptuals i metodològiques a l’avaluació d’algunes polítiques sectorials de particular rellevància.

L’assignatura - que ha obtingut el segell EdVolucio de la UPF - aplica una metodologia docent participativa i centrada en la participació activa dels/les estudiants. Aplicant la metodologia del Aprenentatge basat en projectes l’assignatura es centra en mostrar l’aplicabilitat dels conceptes i dels continguts mes teòrics a la realitat del anàlisi de les polítiques publiques amb particular atenció a les polítiques/programes a escala local.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG2. Capacitat d'organitzar i planificar.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG11. Capacitat per adaptar-se a noves situacions.

CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Respecte a la Agenda 2030, la assignatura aplica de forma clara els principis de la Educació per el Desenvolupament Sostenible[1] (Unesco, 2017) amb la finalitat de fomentar aquelles competències que permetin empoderar les persones per reflexionar sobre les seves pròpies accions tenint en compte els seus impactes socials, culturals, econòmics i ambientals actuals i futurs des d'una perspectiva local i global.

Amb respecte als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), la assignatura explora de forma transversal molts dels 17 ODS, en particular:

  • Persones - ODS 4. Educació de qualitat; ODS 5. Igualtat de gènere
  • Planeta - ODS 12. Producció i consum responsables; ODS 13. Acció pel clima;
  • Prosperitat - ODS 8. Treball decent i creixement econòmic; ODS 9. Indústria, innovació i infraestructures; ODS 10. Reducció de desigualtats; ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

Aliances - ODS 17. Aliança per assolir els Objectius



[1] ESD focuses, in particular, on ‘building capacity to think critically about [and beyond] what experts say and to test sustainable development ideas’ and ‘exploring the contradictions inherent in sustainable living’ (Vare and Scott, 2007: 194; cf. Wals, 2015)

Continguts

Tema 1. Conceptes introductoris

1.1.        Definició d’avaluació.

1.2.        El desenvolupament de l’activitat avaluadora al llarg del temps.

1.3.        Elements teòrics de l’avaluació.

 

Lectures obligatòries

  • Ballart, X., “Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas”. En Brugué, Q. y Subirats, J. (comp.), Lecturas de gestión pública. Madrid: Ministerio de la Presidencia, 1996 (págs. 321-351).
  • Meny, Y. y Thoenig, J.C., “La evaluación”. En Meny, Y. y Thoenig, J-C., Las políticas públicas. Barcelona: Ariel, 1992. Págs. 194-218.
  • AEVAL, 2010, Fundamento de evaluación de políticas públicas, Ministerio de Política Territorial y Administración Pública, Madrid. Solo las paginas de 13 a 40 disponible aquí: http://www.aeval.es/comun/pdf/evaluaciones/Fundamentos_de_evaluacion.pdf

Tema 2. Perspectives i models d’avaluació

2.1.        Tipus d'avaluació : ex-ante, intermèdia, ex-post; formativa vs conclusiva

2.2.        Els mètodes d’avaluació

2.3          Els actors de l‘avaluació

 

Lectures obligatòries

  • Souto, M., “Evaluación de políticas: Una revisión crítica de las definiciones, diseños y métodos”, Administración y ciudadanía 1(1), 2006. Pàg. 175-201.
  • Gascó, M., “Hacia una sistematización de la evaluación de programas y políticas públicas”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 23 (enero-abril), 2002. Pàg. 55-65.

 

Tema 3. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació del disseny.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació del disseny, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 3, Barcelona 2009

 

Tema 4. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació d’impacte.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació d’impacte, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 5, Barcelona 2009

 

Tema 5. Mètodes i tècniques d’avaluació: La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.

Lectures obligatòries:

  • IVALUA, La metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 8, Barcelona 2011.

 

Tema 6. L’avaluació de les polítiques en el marc internacional i de la UE

6.1. Desenvolupament i tendències de la avaluació en el marc internacional

6.2. La avaluació a la UE i a l’OCDE

 

Lectures obligatòries

 

  • La Evaluación en la Union Europea at http://ec.europa.eu/smart- regulation/evaluation/search/evaluationFunctions.do
  • BALLART, X.. Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas. Revista Española de Ciencia Política, Norteamérica, 0, feb. 2013. Disponible en: <http://recp.es/index.php/recp/article/view/146/93>.

 

Tema 7. La institucionalització a Espanya i a Catalunya

7.1          El procés d’institucionalització a Espanya

7.2          La institucionalització a Catalunya

 

Lectures obligatòries

  • Garde Roca, J. A., “La evaluación de políticas y su institucionalización en España”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 30/31 (mayo-diciembre), 2004. Págs. 11-28
  • García Sánchez, E. y Kushner, S. (2010), "Educación, política y políticas de evaluación educativa", Gestión y Análisis de Políticas Públicas, número monográfico sobre evaluación educativa coordinado por E. García Sánchez y S. Kushner, Nueva Época, núm. 3, enero-junio, 2010.

 

Tema 8. Enfocaments transversals i avançats d’avaluació conferencia oberta amb expert convidat

 

Tema 9. Conclusions del curs i presentacions dels informes d’avaluació dels alumnes

Sessió final en la qual els estudiants presenten públicament en classe els resultats del treball de fi de curs.

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament es basa en una combinació de classes presencials i seminaris presencials on es farà el seguiment del treball en grup, així com activitats autònomes fora de la classe.

 Hi ha de dos a quatre hores de classe magistral a la setmana amb tot el grup en les quals es presenten i repassen de manera ràpida els continguts dels materials que per a cada tema estaran a disposició dels estudiants. La seva funció aquí es comprendre i analitzar els continguts de cada tema.

Posteriorment, es farà dos hores de seminaris setmanals en petits grups on es desenvoluparan activitats associades al contingut temàtic de la classe magistral prèvia. Aquestes activitats estan dissenyades per reforçar els aspectes teòrics presentats a classe i per fer seguiment personalitzat dels treballs d’avaluació que els alumnes han de presentar al final de l’assignatura.

Les activitats autònomes consisteixen en activitats d’investigació, lectura, reflexió i exercicis en grup.

Participació dels estudiants és un aspecte fonamental de l’assignatura que requereix l’estudi previ de la bibliografia obligatòria de cada sessió així com el seguiment de l’actualitat política i econòmica actual amb particular atenció al context nacional.

Per els/les estudiantes en Erasmus que no poden assistir presencialment ni a les classes magistrals ni als seminaris, es dissenyarà una metodologia alternativa totalment des de la distància.

 

Pla d’aprenentatge

Pla d’activitats centrat en l’estudiant

 

21684 - Polítiques Públiques II

Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

Curs: 4rt. - Trimestre: 1r

Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits

Hores dedicació estudiant: 150 hores

 

Tasca d'aprenentatge

 

Hores

 

Tipus d’acció d'aprenentatge

 

Disseny social

Modalitat

 

Eines, llocs

Contribueix a l'aprenentatge avaluat amb el mitjà d’avaluació

1. L’avaluació en el anàlisis de les polítiques publiques.

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre els principis basics de la avaluació de les polítiques publiques
  2. il·lustració i presentació i revisió dels continguts del materials bibliogràfics
  3. intercanvi d’idees amb professorat i entre estudiants
  4. Lectura crítica i acurada + assimilació dels continguts del textos claus per la assignatura
  5. inclusió de la perspectiva de gènere en l’avaluació de les polítiques publiques

10h en  classe

 

+

 

40h treball autònom  estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor)

 

+

 

Activitats Individuals (sense professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra aula

Aula, biblioteca, llocs a decidir pels estudiants

Plasmar coneixements adquirits a l’aula en format examen.

 

Examen final sobre els continguts dels materials bibliogràfics (40% de la avaluació)

2. De la teoria a la practica: les polítiques publiques a escala local en el marc de la Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS):

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre les polítiques que els Ajuntaments (o els ens supra-locals) estén fen en el context de la implementació
  2. Selecció de una política publica a escala local
  3. Disseny i execució de l’avaluació de la política escollida

 

Seminari 1: LA PREGUNTA D’AVALUACIÓ

Presentació del problema. Pluja d'idees. Formulació d'hipòtesis explicatives. Elaboració d'un pla de treball. Identificar els recursos d'aprenentatge.

 

Seminari 2: LA REVISIÓ SISTEMATICA DE LA LITERATURA

Anàlisi de avaluacions prèvies sobre la mateixa política publica. Recollida de la evidencia.

 

Seminari 3:  PRESENTACIO DEL INDICE DEL INFORME FINAL. Estructura del informe d’avaluació i revisió dels primers resultats i dificultats.

12 h en  classe

 

+

 

70 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Consolidació

 

Descobriment

6 h Classe plenari (amb professor)

 

+

 

 

6 h Classe (seminaris) <25 (amb professorat)

 

 

Presencial, síncrona, remot

Aula i extra-aula (preparació)

APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

 

  1. Avaluació del procés de aprenentatge en els tres seminaris

(30% avaluació final)

 

  1. Avaluació del treball final (el Informe d’avaluació) (20% avaluació final)

 

 

3. Presentacions dels Informes de avaluació: Sessions de presentació orals sobre les polítiques publiques seleccionades

 

    1. Confecció d’un power point i/o altres eines didàctics per la sessió.
    2. Habilitats d’expressió oral.
    3. Mesura de temps.
    4. Defensa de les presentacions
    5. Q & A dels companys de classe.

6h en  classe

 

+

 

25 h treball autònom del/a estudiant

Consolidació

En grups (màx. 5/6 estudiants

 

Classe plenari (amb professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra-aula (preparació)

Aula

Presentació oral en classe en grups (màx. 5/6)  i defensa del treball davant les preguntes dels companys (10% nota final)

 

+

 

Exercici de auto-avaluació (els grups avaluen els grups; les notes es fan publiques però no incideixen sobre la nota final)

4. Les experiències de les i els avaluadors.

 

    1. Presentacions de avaluacions reals  de polítiques publiques (en el marc dels ODS) a càrrec de analistes i professionals/es
    2. els/les estudiants pregunten als/les professionals sobre les dificultats reals de les avaluacions
    3. Presentació de avaluacions sobre programes reals dels ajuntaments.
    4. inclusió de la perspectiva de gènere

 

4/6h en  classe

 

+

 

15 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor i invitats/des)

 

+

 

Individual (sense professorat)

Presencia

 

Síncrona,

 

Aula,

Plasmar coneixements adquirits a l’aula per escrit en format examen.

 

Els continguts de aquestes sessions son parts dels materials que entren en el examen final.

Avaluació

A) Estudiants presencials

1. Avaluació continuada (obligatòria, en grup) (60%)

                1.1 Presentació publica del Informe d’Avaluació  i en grup del treball final (10%)

                1.2 Seminaris per la preparació del Informa d’Avaluació. (30%)

                1.3 Informa d’Avaluació (20%)

El treball té com a objectiu l’aplicació pràctica del contingut presentat a les classes magistrals. Aquest treball consisteix en l’avaluació d’una política pública de l’àmbit local a partir dels conceptes i eines que els professors posaran a l’abast dels estudiants.  En l’avaluació continuada es donarà molta importància a l’assistència i a la participació activa en les sessions. Es obligatori la participació individual de cadascú dels membres del grup. En la avaluació de la participació a les classes magistrals i als seminaris es premiarà els y les estudiantes mes actius/ves.

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (40%):

Examen final tip test amb preguntes múltiples

Para aprovar la assignatura, el estudiant tindrà que tindre aprovades les dos parts: avaluació continuada mas avaluació final. Para superar l’assignatura, l’estudiant ha d’arribar als 5 punts de mitjana tenint en compte totes les parts de l’avaluació. Per calcular les mitjanes, es obligatori puntuar 4,5 com mínim al examen final.

 

3. Sistema de recuperació.

Els participants que, havent realitzat el treball i l’examen, hagin obtingut la qualificació de suspens, podran concórrer al procés de recuperació previst durant el segon trimestre de 4rt curs, realitzant un breu informe d’avaluació d’una política pública similar a l’analitzada en el treball de curs i fent un examen final. S’avaluaran conjuntament ambdues activitats per poder superar l’assignatura.

 

B) Estudiants ERASMUS.

1. Avaluació continuada (obligatòria individual i en grup) (50%):

Les instruccions es publicaran en el aula virtual al començament de la assignatura

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (50%):

Examen final (mateix format i dia de la resta de estudiants presencials)

 

Per tal de poder aprovar l’assignatura tots/es els estudiants hauran de d'obtenir com a mínim un 4,5 punts a cada una de les parts objectes d’avaluació.

Bibliografia i recursos d'informació

1. Lectures obligatòries

(veure continguts)

 

2. Bibliografia complementària

 

  • Alvira Martín, Francisco. 1991/2002. Metodología de la evaluación de programas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. [Col. Cuadernos Metodológicos]
  • Ballart, X. 2010. ”Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas”, Revista Española de Ciencia Política, 22.
  • Calzada, Inés; Eloisa del Pino. 2008. “Perceived efficacy and citizens’ attitudes toward welfare state reform”. International Review of Administrative Sciences, 74(4): 555-574.
  • Pino, Eloisa del. 2005. “Attitudes, Performance and Institutions: Spanish Citizens and Public Administration”. Public Performance & Management Review, 28(4): 512-531.
  • Ramió, C. y García, O., “La externalización de servicios públicos en España: La necesidad de repensar una nueva gestión pública planificada, controlada y evaluada”, Reforma y Democracia 35, 2006. Págs. 207-246.
  • Rossi, P., Howard Freeman, and Mark Lipsey (2004) Evaluation: A Systematic Approach, 7th ed. Sage Publications.
  • Vedung, E., Evaluación de políticas públicas y programas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales – Instituto Nacional de Servicios Sociales, 1997.
  • Weiss, Carol H. (1998) Evaluation: Methods for Studying Programs & Policies 2nd edition. Prentice Hall
  • Weiss, C., “Writing the report and disseminating results”. En Weiss, C., Evaluation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 1998. Pàg. 294-319.

 

3. Recursos formatius

  • IVALUA, http://www.ivalua.cat/
  • EVAL. Recursos en línea sobre com portar a terme una avaluació a http://www.eval.org/resources.asp
  • European Commission. Impact Assessment.http://ec.europa.eu/governance/impact/index_en.htm
  • OCDE. Regulatory Impact Assessment (RIA) http://www.oecd.org/gov/regulatorypolicy/regulatoryimpactanalysis.htm
  • OECD - Directorate for Public Governance and Territorial Development http://www.oecd.org/gov/indicatorsofgoodgovernment.htm
  • International Initiative for Impact Evaluation http://www.3ieimpact.org/
  • BID. Evaluación y desarrollo.
  • http://www.iadb.org/es/temas/efectividad-en-el-desarrollo/efectividad-en-el-desarrollo,1222.html
  • Banc Mundial. Avaluació d’Impacte i pobresa. http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/TOPICS/EXTPSIA/0,,contentMDK:20415258~pagePK:210
  • Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress http://www.stiglitz-sen- fitoussi.fr/en/index.htm


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21684 - Polítiques Públiques II


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21684 - Polítiques Públiques II
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 203: Castellà
Grup 204: Castellà
Professorat:
Andrea Noferini , Jose Maria Castellano Garcia
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Polítiques Públiques II es planteja com una assignatura d’aprofundiment en la última fase del cicle d’anàlisi de polítiques públiques: l’avaluació. Com a conseqüència, té com a objectiu l’estudi conceptual i l’aplicació empírica dels mecanismes d’avaluació de les polítiques públiques. En primer lloc, l’assignatura presenta els principals conceptes, perspectives i tècniques d’avaluació de programes i polítiques públiques tant des d’un punt de vista teòric com, també, fent referència a casos específics que il·lustrin la seva aplicació a la pràctica. En segon lloc, l’assignatura il·lustra l’aplicació de les eines conceptuals i metodològiques a l’avaluació d’algunes polítiques sectorials de particular rellevància.

L’assignatura - que ha obtingut el segell EdVolucio de la UPF - aplica una metodologia docent participativa i centrada en la participació activa dels/les estudiants. Aplicant la metodologia del Aprenentatge basat en projectes l’assignatura es centra en mostrar l’aplicabilitat dels conceptes i dels continguts mes teòrics a la realitat del anàlisi de les polítiques publiques amb particular atenció a les polítiques/programes a escala local.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG2. Capacitat d'organitzar i planificar.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG11. Capacitat per adaptar-se a noves situacions.

CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Respecte a la Agenda 2030, la assignatura aplica de forma clara els principis de la Educació per el Desenvolupament Sostenible[1] (Unesco, 2017) amb la finalitat de fomentar aquelles competències que permetin empoderar les persones per reflexionar sobre les seves pròpies accions tenint en compte els seus impactes socials, culturals, econòmics i ambientals actuals i futurs des d'una perspectiva local i global.

Amb respecte als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), la assignatura explora de forma transversal molts dels 17 ODS, en particular:

  • Persones - ODS 4. Educació de qualitat; ODS 5. Igualtat de gènere
  • Planeta - ODS 12. Producció i consum responsables; ODS 13. Acció pel clima;
  • Prosperitat - ODS 8. Treball decent i creixement econòmic; ODS 9. Indústria, innovació i infraestructures; ODS 10. Reducció de desigualtats; ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

Aliances - ODS 17. Aliança per assolir els Objectius



[1] ESD focuses, in particular, on ‘building capacity to think critically about [and beyond] what experts say and to test sustainable development ideas’ and ‘exploring the contradictions inherent in sustainable living’ (Vare and Scott, 2007: 194; cf. Wals, 2015)

Continguts

Tema 1. Conceptes introductoris

1.1.        Definició d’avaluació.

1.2.        El desenvolupament de l’activitat avaluadora al llarg del temps.

1.3.        Elements teòrics de l’avaluació.

 

Lectures obligatòries

  • Ballart, X., “Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas”. En Brugué, Q. y Subirats, J. (comp.), Lecturas de gestión pública. Madrid: Ministerio de la Presidencia, 1996 (págs. 321-351).
  • Meny, Y. y Thoenig, J.C., “La evaluación”. En Meny, Y. y Thoenig, J-C., Las políticas públicas. Barcelona: Ariel, 1992. Págs. 194-218.
  • AEVAL, 2010, Fundamento de evaluación de políticas públicas, Ministerio de Política Territorial y Administración Pública, Madrid. Solo las paginas de 13 a 40 disponible aquí: http://www.aeval.es/comun/pdf/evaluaciones/Fundamentos_de_evaluacion.pdf

Tema 2. Perspectives i models d’avaluació

2.1.        Tipus d'avaluació : ex-ante, intermèdia, ex-post; formativa vs conclusiva

2.2.        Els mètodes d’avaluació

2.3          Els actors de l‘avaluació

 

Lectures obligatòries

  • Souto, M., “Evaluación de políticas: Una revisión crítica de las definiciones, diseños y métodos”, Administración y ciudadanía 1(1), 2006. Pàg. 175-201.
  • Gascó, M., “Hacia una sistematización de la evaluación de programas y políticas públicas”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 23 (enero-abril), 2002. Pàg. 55-65.

 

Tema 3. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació del disseny.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació del disseny, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 3, Barcelona 2009

 

Tema 4. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació d’impacte.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació d’impacte, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 5, Barcelona 2009

 

Tema 5. Mètodes i tècniques d’avaluació: La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.

Lectures obligatòries:

  • IVALUA, La metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 8, Barcelona 2011.

 

Tema 6. L’avaluació de les polítiques en el marc internacional i de la UE

6.1. Desenvolupament i tendències de la avaluació en el marc internacional

6.2. La avaluació a la UE i a l’OCDE

 

Lectures obligatòries

 

  • La Evaluación en la Union Europea at http://ec.europa.eu/smart- regulation/evaluation/search/evaluationFunctions.do
  • BALLART, X.. Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas. Revista Española de Ciencia Política, Norteamérica, 0, feb. 2013. Disponible en: <http://recp.es/index.php/recp/article/view/146/93>.

 

Tema 7. La institucionalització a Espanya i a Catalunya

7.1          El procés d’institucionalització a Espanya

7.2          La institucionalització a Catalunya

 

Lectures obligatòries

  • Garde Roca, J. A., “La evaluación de políticas y su institucionalización en España”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 30/31 (mayo-diciembre), 2004. Págs. 11-28
  • García Sánchez, E. y Kushner, S. (2010), "Educación, política y políticas de evaluación educativa", Gestión y Análisis de Políticas Públicas, número monográfico sobre evaluación educativa coordinado por E. García Sánchez y S. Kushner, Nueva Época, núm. 3, enero-junio, 2010.

 

Tema 8. Enfocaments transversals i avançats d’avaluació conferencia oberta amb expert convidat

 

Tema 9. Conclusions del curs i presentacions dels informes d’avaluació dels alumnes

Sessió final en la qual els estudiants presenten públicament en classe els resultats del treball de fi de curs.

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament es basa en una combinació de classes presencials i seminaris presencials on es farà el seguiment del treball en grup, així com activitats autònomes fora de la classe.

 Hi ha de dos a quatre hores de classe magistral a la setmana amb tot el grup en les quals es presenten i repassen de manera ràpida els continguts dels materials que per a cada tema estaran a disposició dels estudiants. La seva funció aquí es comprendre i analitzar els continguts de cada tema.

Posteriorment, es farà dos hores de seminaris setmanals en petits grups on es desenvoluparan activitats associades al contingut temàtic de la classe magistral prèvia. Aquestes activitats estan dissenyades per reforçar els aspectes teòrics presentats a classe i per fer seguiment personalitzat dels treballs d’avaluació que els alumnes han de presentar al final de l’assignatura.

Les activitats autònomes consisteixen en activitats d’investigació, lectura, reflexió i exercicis en grup.

Participació dels estudiants és un aspecte fonamental de l’assignatura que requereix l’estudi previ de la bibliografia obligatòria de cada sessió així com el seguiment de l’actualitat política i econòmica actual amb particular atenció al context nacional.

Per els/les estudiantes en Erasmus que no poden assistir presencialment ni a les classes magistrals ni als seminaris, es dissenyarà una metodologia alternativa totalment des de la distància.

 

Pla d’aprenentatge

Pla d’activitats centrat en l’estudiant

 

21684 - Polítiques Públiques II

Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

Curs: 4rt. - Trimestre: 1r

Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits

Hores dedicació estudiant: 150 hores

 

Tasca d'aprenentatge

 

Hores

 

Tipus d’acció d'aprenentatge

 

Disseny social

Modalitat

 

Eines, llocs

Contribueix a l'aprenentatge avaluat amb el mitjà d’avaluació

1. L’avaluació en el anàlisis de les polítiques publiques.

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre els principis basics de la avaluació de les polítiques publiques
  2. il·lustració i presentació i revisió dels continguts del materials bibliogràfics
  3. intercanvi d’idees amb professorat i entre estudiants
  4. Lectura crítica i acurada + assimilació dels continguts del textos claus per la assignatura
  5. inclusió de la perspectiva de gènere en l’avaluació de les polítiques publiques

10h en  classe

 

+

 

40h treball autònom  estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor)

 

+

 

Activitats Individuals (sense professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra aula

Aula, biblioteca, llocs a decidir pels estudiants

Plasmar coneixements adquirits a l’aula en format examen.

 

Examen final sobre els continguts dels materials bibliogràfics (40% de la avaluació)

2. De la teoria a la practica: les polítiques publiques a escala local en el marc de la Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS):

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre les polítiques que els Ajuntaments (o els ens supra-locals) estén fen en el context de la implementació
  2. Selecció de una política publica a escala local
  3. Disseny i execució de l’avaluació de la política escollida

 

Seminari 1: LA PREGUNTA D’AVALUACIÓ

Presentació del problema. Pluja d'idees. Formulació d'hipòtesis explicatives. Elaboració d'un pla de treball. Identificar els recursos d'aprenentatge.

 

Seminari 2: LA REVISIÓ SISTEMATICA DE LA LITERATURA

Anàlisi de avaluacions prèvies sobre la mateixa política publica. Recollida de la evidencia.

 

Seminari 3:  PRESENTACIO DEL INDICE DEL INFORME FINAL. Estructura del informe d’avaluació i revisió dels primers resultats i dificultats.

12 h en  classe

 

+

 

70 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Consolidació

 

Descobriment

6 h Classe plenari (amb professor)

 

+

 

 

6 h Classe (seminaris) <25 (amb professorat)

 

 

Presencial, síncrona, remot

Aula i extra-aula (preparació)

APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

 

  1. Avaluació del procés de aprenentatge en els tres seminaris

(30% avaluació final)

 

  1. Avaluació del treball final (el Informe d’avaluació) (20% avaluació final)

 

 

3. Presentacions dels Informes de avaluació: Sessions de presentació orals sobre les polítiques publiques seleccionades

 

    1. Confecció d’un power point i/o altres eines didàctics per la sessió.
    2. Habilitats d’expressió oral.
    3. Mesura de temps.
    4. Defensa de les presentacions
    5. Q & A dels companys de classe.

6h en  classe

 

+

 

25 h treball autònom del/a estudiant

Consolidació

En grups (màx. 5/6 estudiants

 

Classe plenari (amb professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra-aula (preparació)

Aula

Presentació oral en classe en grups (màx. 5/6)  i defensa del treball davant les preguntes dels companys (10% nota final)

 

+

 

Exercici de auto-avaluació (els grups avaluen els grups; les notes es fan publiques però no incideixen sobre la nota final)

4. Les experiències de les i els avaluadors.

 

    1. Presentacions de avaluacions reals  de polítiques publiques (en el marc dels ODS) a càrrec de analistes i professionals/es
    2. els/les estudiants pregunten als/les professionals sobre les dificultats reals de les avaluacions
    3. Presentació de avaluacions sobre programes reals dels ajuntaments.
    4. inclusió de la perspectiva de gènere

 

4/6h en  classe

 

+

 

15 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor i invitats/des)

 

+

 

Individual (sense professorat)

Presencia

 

Síncrona,

 

Aula,

Plasmar coneixements adquirits a l’aula per escrit en format examen.

 

Els continguts de aquestes sessions son parts dels materials que entren en el examen final.

Avaluació

A) Estudiants presencials

1. Avaluació continuada (obligatòria, en grup) (60%)

                1.1 Presentació publica del Informe d’Avaluació  i en grup del treball final (10%)

                1.2 Seminaris per la preparació del Informa d’Avaluació. (30%)

                1.3 Informa d’Avaluació (20%)

El treball té com a objectiu l’aplicació pràctica del contingut presentat a les classes magistrals. Aquest treball consisteix en l’avaluació d’una política pública de l’àmbit local a partir dels conceptes i eines que els professors posaran a l’abast dels estudiants.  En l’avaluació continuada es donarà molta importància a l’assistència i a la participació activa en les sessions. Es obligatori la participació individual de cadascú dels membres del grup. En la avaluació de la participació a les classes magistrals i als seminaris es premiarà els y les estudiantes mes actius/ves.

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (40%):

Examen final tip test amb preguntes múltiples

Para aprovar la assignatura, el estudiant tindrà que tindre aprovades les dos parts: avaluació continuada mas avaluació final. Para superar l’assignatura, l’estudiant ha d’arribar als 5 punts de mitjana tenint en compte totes les parts de l’avaluació. Per calcular les mitjanes, es obligatori puntuar 4,5 com mínim al examen final.

 

3. Sistema de recuperació.

Els participants que, havent realitzat el treball i l’examen, hagin obtingut la qualificació de suspens, podran concórrer al procés de recuperació previst durant el segon trimestre de 4rt curs, realitzant un breu informe d’avaluació d’una política pública similar a l’analitzada en el treball de curs i fent un examen final. S’avaluaran conjuntament ambdues activitats per poder superar l’assignatura.

 

B) Estudiants ERASMUS.

1. Avaluació continuada (obligatòria individual i en grup) (50%):

Les instruccions es publicaran en el aula virtual al començament de la assignatura

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (50%):

Examen final (mateix format i dia de la resta de estudiants presencials)

 

Per tal de poder aprovar l’assignatura tots/es els estudiants hauran de d'obtenir com a mínim un 4,5 punts a cada una de les parts objectes d’avaluació.

Bibliografia i recursos d'informació

1. Lectures obligatòries

(veure continguts)

 

2. Bibliografia complementària

 

  • Alvira Martín, Francisco. 1991/2002. Metodología de la evaluación de programas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. [Col. Cuadernos Metodológicos]
  • Ballart, X. 2010. ”Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas”, Revista Española de Ciencia Política, 22.
  • Calzada, Inés; Eloisa del Pino. 2008. “Perceived efficacy and citizens’ attitudes toward welfare state reform”. International Review of Administrative Sciences, 74(4): 555-574.
  • Pino, Eloisa del. 2005. “Attitudes, Performance and Institutions: Spanish Citizens and Public Administration”. Public Performance & Management Review, 28(4): 512-531.
  • Ramió, C. y García, O., “La externalización de servicios públicos en España: La necesidad de repensar una nueva gestión pública planificada, controlada y evaluada”, Reforma y Democracia 35, 2006. Págs. 207-246.
  • Rossi, P., Howard Freeman, and Mark Lipsey (2004) Evaluation: A Systematic Approach, 7th ed. Sage Publications.
  • Vedung, E., Evaluación de políticas públicas y programas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales – Instituto Nacional de Servicios Sociales, 1997.
  • Weiss, Carol H. (1998) Evaluation: Methods for Studying Programs & Policies 2nd edition. Prentice Hall
  • Weiss, C., “Writing the report and disseminating results”. En Weiss, C., Evaluation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 1998. Pàg. 294-319.

 

3. Recursos formatius

  • IVALUA, http://www.ivalua.cat/
  • EVAL. Recursos en línea sobre com portar a terme una avaluació a http://www.eval.org/resources.asp
  • European Commission. Impact Assessment.http://ec.europa.eu/governance/impact/index_en.htm
  • OCDE. Regulatory Impact Assessment (RIA) http://www.oecd.org/gov/regulatorypolicy/regulatoryimpactanalysis.htm
  • OECD - Directorate for Public Governance and Territorial Development http://www.oecd.org/gov/indicatorsofgoodgovernment.htm
  • International Initiative for Impact Evaluation http://www.3ieimpact.org/
  • BID. Evaluación y desarrollo.
  • http://www.iadb.org/es/temas/efectividad-en-el-desarrollo/efectividad-en-el-desarrollo,1222.html
  • Banc Mundial. Avaluació d’Impacte i pobresa. http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/TOPICS/EXTPSIA/0,,contentMDK:20415258~pagePK:210
  • Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress http://www.stiglitz-sen- fitoussi.fr/en/index.htm


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21684 - Polítiques Públiques II


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21684 - Polítiques Públiques II
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 203: Castellà
Grup 204: Castellà
Professorat:
Andrea Noferini , Jose Maria Castellano Garcia
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Polítiques Públiques II es planteja com una assignatura d’aprofundiment en la última fase del cicle d’anàlisi de polítiques públiques: l’avaluació. Com a conseqüència, té com a objectiu l’estudi conceptual i l’aplicació empírica dels mecanismes d’avaluació de les polítiques públiques. En primer lloc, l’assignatura presenta els principals conceptes, perspectives i tècniques d’avaluació de programes i polítiques públiques tant des d’un punt de vista teòric com, també, fent referència a casos específics que il·lustrin la seva aplicació a la pràctica. En segon lloc, l’assignatura il·lustra l’aplicació de les eines conceptuals i metodològiques a l’avaluació d’algunes polítiques sectorials de particular rellevància.

L’assignatura - que ha obtingut el segell EdVolucio de la UPF - aplica una metodologia docent participativa i centrada en la participació activa dels/les estudiants. Aplicant la metodologia del Aprenentatge basat en projectes l’assignatura es centra en mostrar l’aplicabilitat dels conceptes i dels continguts mes teòrics a la realitat del anàlisi de les polítiques publiques amb particular atenció a les polítiques/programes a escala local.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG2. Capacitat d'organitzar i planificar.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG11. Capacitat per adaptar-se a noves situacions.

CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).

CG15. Disseny i gestió de projectes.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Respecte a la Agenda 2030, la assignatura aplica de forma clara els principis de la Educació per el Desenvolupament Sostenible[1] (Unesco, 2017) amb la finalitat de fomentar aquelles competències que permetin empoderar les persones per reflexionar sobre les seves pròpies accions tenint en compte els seus impactes socials, culturals, econòmics i ambientals actuals i futurs des d'una perspectiva local i global.

Amb respecte als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), la assignatura explora de forma transversal molts dels 17 ODS, en particular:

  • Persones - ODS 4. Educació de qualitat; ODS 5. Igualtat de gènere
  • Planeta - ODS 12. Producció i consum responsables; ODS 13. Acció pel clima;
  • Prosperitat - ODS 8. Treball decent i creixement econòmic; ODS 9. Indústria, innovació i infraestructures; ODS 10. Reducció de desigualtats; ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

Aliances - ODS 17. Aliança per assolir els Objectius



[1] ESD focuses, in particular, on ‘building capacity to think critically about [and beyond] what experts say and to test sustainable development ideas’ and ‘exploring the contradictions inherent in sustainable living’ (Vare and Scott, 2007: 194; cf. Wals, 2015)

Continguts

Tema 1. Conceptes introductoris

1.1.        Definició d’avaluació.

1.2.        El desenvolupament de l’activitat avaluadora al llarg del temps.

1.3.        Elements teòrics de l’avaluació.

 

Lectures obligatòries

  • Ballart, X., “Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas”. En Brugué, Q. y Subirats, J. (comp.), Lecturas de gestión pública. Madrid: Ministerio de la Presidencia, 1996 (págs. 321-351).
  • Meny, Y. y Thoenig, J.C., “La evaluación”. En Meny, Y. y Thoenig, J-C., Las políticas públicas. Barcelona: Ariel, 1992. Págs. 194-218.
  • AEVAL, 2010, Fundamento de evaluación de políticas públicas, Ministerio de Política Territorial y Administración Pública, Madrid. Solo las paginas de 13 a 40 disponible aquí: http://www.aeval.es/comun/pdf/evaluaciones/Fundamentos_de_evaluacion.pdf

Tema 2. Perspectives i models d’avaluació

2.1.        Tipus d'avaluació : ex-ante, intermèdia, ex-post; formativa vs conclusiva

2.2.        Els mètodes d’avaluació

2.3          Els actors de l‘avaluació

 

Lectures obligatòries

  • Souto, M., “Evaluación de políticas: Una revisión crítica de las definiciones, diseños y métodos”, Administración y ciudadanía 1(1), 2006. Pàg. 175-201.
  • Gascó, M., “Hacia una sistematización de la evaluación de programas y políticas públicas”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 23 (enero-abril), 2002. Pàg. 55-65.

 

Tema 3. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació del disseny.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació del disseny, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 3, Barcelona 2009

 

Tema 4. Mètodes i tècniques d’avaluació: Avaluació d’impacte.

Lectures obligatòries

  • IVALUA, Avaluació d’impacte, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 5, Barcelona 2009

 

Tema 5. Mètodes i tècniques d’avaluació: La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.

Lectures obligatòries:

  • IVALUA, La metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques, Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques, Guia pràctica 8, Barcelona 2011.

 

Tema 6. L’avaluació de les polítiques en el marc internacional i de la UE

6.1. Desenvolupament i tendències de la avaluació en el marc internacional

6.2. La avaluació a la UE i a l’OCDE

 

Lectures obligatòries

 

  • La Evaluación en la Union Europea at http://ec.europa.eu/smart- regulation/evaluation/search/evaluationFunctions.do
  • BALLART, X.. Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas. Revista Española de Ciencia Política, Norteamérica, 0, feb. 2013. Disponible en: <http://recp.es/index.php/recp/article/view/146/93>.

 

Tema 7. La institucionalització a Espanya i a Catalunya

7.1          El procés d’institucionalització a Espanya

7.2          La institucionalització a Catalunya

 

Lectures obligatòries

  • Garde Roca, J. A., “La evaluación de políticas y su institucionalización en España”, Gestión y Análisis de Políticas Públicas 30/31 (mayo-diciembre), 2004. Págs. 11-28
  • García Sánchez, E. y Kushner, S. (2010), "Educación, política y políticas de evaluación educativa", Gestión y Análisis de Políticas Públicas, número monográfico sobre evaluación educativa coordinado por E. García Sánchez y S. Kushner, Nueva Época, núm. 3, enero-junio, 2010.

 

Tema 8. Enfocaments transversals i avançats d’avaluació conferencia oberta amb expert convidat

 

Tema 9. Conclusions del curs i presentacions dels informes d’avaluació dels alumnes

Sessió final en la qual els estudiants presenten públicament en classe els resultats del treball de fi de curs.

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament es basa en una combinació de classes presencials i seminaris presencials on es farà el seguiment del treball en grup, així com activitats autònomes fora de la classe.

 Hi ha de dos a quatre hores de classe magistral a la setmana amb tot el grup en les quals es presenten i repassen de manera ràpida els continguts dels materials que per a cada tema estaran a disposició dels estudiants. La seva funció aquí es comprendre i analitzar els continguts de cada tema.

Posteriorment, es farà dos hores de seminaris setmanals en petits grups on es desenvoluparan activitats associades al contingut temàtic de la classe magistral prèvia. Aquestes activitats estan dissenyades per reforçar els aspectes teòrics presentats a classe i per fer seguiment personalitzat dels treballs d’avaluació que els alumnes han de presentar al final de l’assignatura.

Les activitats autònomes consisteixen en activitats d’investigació, lectura, reflexió i exercicis en grup.

Participació dels estudiants és un aspecte fonamental de l’assignatura que requereix l’estudi previ de la bibliografia obligatòria de cada sessió així com el seguiment de l’actualitat política i econòmica actual amb particular atenció al context nacional.

Per els/les estudiantes en Erasmus que no poden assistir presencialment ni a les classes magistrals ni als seminaris, es dissenyarà una metodologia alternativa totalment des de la distància.

 

Pla d’aprenentatge

Pla d’activitats centrat en l’estudiant

 

21684 - Polítiques Públiques II

Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

Curs: 4rt. - Trimestre: 1r

Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits

Hores dedicació estudiant: 150 hores

 

Tasca d'aprenentatge

 

Hores

 

Tipus d’acció d'aprenentatge

 

Disseny social

Modalitat

 

Eines, llocs

Contribueix a l'aprenentatge avaluat amb el mitjà d’avaluació

1. L’avaluació en el anàlisis de les polítiques publiques.

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre els principis basics de la avaluació de les polítiques publiques
  2. il·lustració i presentació i revisió dels continguts del materials bibliogràfics
  3. intercanvi d’idees amb professorat i entre estudiants
  4. Lectura crítica i acurada + assimilació dels continguts del textos claus per la assignatura
  5. inclusió de la perspectiva de gènere en l’avaluació de les polítiques publiques

10h en  classe

 

+

 

40h treball autònom  estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor)

 

+

 

Activitats Individuals (sense professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra aula

Aula, biblioteca, llocs a decidir pels estudiants

Plasmar coneixements adquirits a l’aula en format examen.

 

Examen final sobre els continguts dels materials bibliogràfics (40% de la avaluació)

2. De la teoria a la practica: les polítiques publiques a escala local en el marc de la Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS):

 

  1. Conèixer, revisar i comprendre les polítiques que els Ajuntaments (o els ens supra-locals) estén fen en el context de la implementació
  2. Selecció de una política publica a escala local
  3. Disseny i execució de l’avaluació de la política escollida

 

Seminari 1: LA PREGUNTA D’AVALUACIÓ

Presentació del problema. Pluja d'idees. Formulació d'hipòtesis explicatives. Elaboració d'un pla de treball. Identificar els recursos d'aprenentatge.

 

Seminari 2: LA REVISIÓ SISTEMATICA DE LA LITERATURA

Anàlisi de avaluacions prèvies sobre la mateixa política publica. Recollida de la evidencia.

 

Seminari 3:  PRESENTACIO DEL INDICE DEL INFORME FINAL. Estructura del informe d’avaluació i revisió dels primers resultats i dificultats.

12 h en  classe

 

+

 

70 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Consolidació

 

Descobriment

6 h Classe plenari (amb professor)

 

+

 

 

6 h Classe (seminaris) <25 (amb professorat)

 

 

Presencial, síncrona, remot

Aula i extra-aula (preparació)

APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES

 

  1. Avaluació del procés de aprenentatge en els tres seminaris

(30% avaluació final)

 

  1. Avaluació del treball final (el Informe d’avaluació) (20% avaluació final)

 

 

3. Presentacions dels Informes de avaluació: Sessions de presentació orals sobre les polítiques publiques seleccionades

 

    1. Confecció d’un power point i/o altres eines didàctics per la sessió.
    2. Habilitats d’expressió oral.
    3. Mesura de temps.
    4. Defensa de les presentacions
    5. Q & A dels companys de classe.

6h en  classe

 

+

 

25 h treball autònom del/a estudiant

Consolidació

En grups (màx. 5/6 estudiants

 

Classe plenari (amb professorat)

Presencial

 

Síncrona

 

Extra-aula (preparació)

Aula

Presentació oral en classe en grups (màx. 5/6)  i defensa del treball davant les preguntes dels companys (10% nota final)

 

+

 

Exercici de auto-avaluació (els grups avaluen els grups; les notes es fan publiques però no incideixen sobre la nota final)

4. Les experiències de les i els avaluadors.

 

    1. Presentacions de avaluacions reals  de polítiques publiques (en el marc dels ODS) a càrrec de analistes i professionals/es
    2. els/les estudiants pregunten als/les professionals sobre les dificultats reals de les avaluacions
    3. Presentació de avaluacions sobre programes reals dels ajuntaments.
    4. inclusió de la perspectiva de gènere

 

4/6h en  classe

 

+

 

15 h treball autònom del/a estudiant

Preparació

 

Instrucció

Classe plenari (amb professor i invitats/des)

 

+

 

Individual (sense professorat)

Presencia

 

Síncrona,

 

Aula,

Plasmar coneixements adquirits a l’aula per escrit en format examen.

 

Els continguts de aquestes sessions son parts dels materials que entren en el examen final.

Avaluació

A) Estudiants presencials

1. Avaluació continuada (obligatòria, en grup) (60%)

                1.1 Presentació publica del Informe d’Avaluació  i en grup del treball final (10%)

                1.2 Seminaris per la preparació del Informa d’Avaluació. (30%)

                1.3 Informa d’Avaluació (20%)

El treball té com a objectiu l’aplicació pràctica del contingut presentat a les classes magistrals. Aquest treball consisteix en l’avaluació d’una política pública de l’àmbit local a partir dels conceptes i eines que els professors posaran a l’abast dels estudiants.  En l’avaluació continuada es donarà molta importància a l’assistència i a la participació activa en les sessions. Es obligatori la participació individual de cadascú dels membres del grup. En la avaluació de la participació a les classes magistrals i als seminaris es premiarà els y les estudiantes mes actius/ves.

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (40%):

Examen final tip test amb preguntes múltiples

Para aprovar la assignatura, el estudiant tindrà que tindre aprovades les dos parts: avaluació continuada mas avaluació final. Para superar l’assignatura, l’estudiant ha d’arribar als 5 punts de mitjana tenint en compte totes les parts de l’avaluació. Per calcular les mitjanes, es obligatori puntuar 4,5 com mínim al examen final.

 

3. Sistema de recuperació.

Els participants que, havent realitzat el treball i l’examen, hagin obtingut la qualificació de suspens, podran concórrer al procés de recuperació previst durant el segon trimestre de 4rt curs, realitzant un breu informe d’avaluació d’una política pública similar a l’analitzada en el treball de curs i fent un examen final. S’avaluaran conjuntament ambdues activitats per poder superar l’assignatura.

 

B) Estudiants ERASMUS.

1. Avaluació continuada (obligatòria individual i en grup) (50%):

Les instruccions es publicaran en el aula virtual al començament de la assignatura

 

2. Avaluació final (obligatòria individual) (50%):

Examen final (mateix format i dia de la resta de estudiants presencials)

 

Per tal de poder aprovar l’assignatura tots/es els estudiants hauran de d'obtenir com a mínim un 4,5 punts a cada una de les parts objectes d’avaluació.

Bibliografia i recursos d'informació

1. Lectures obligatòries

(veure continguts)

 

2. Bibliografia complementària

 

  • Alvira Martín, Francisco. 1991/2002. Metodología de la evaluación de programas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. [Col. Cuadernos Metodológicos]
  • Ballart, X. 2010. ”Una presa difícil de atrapar: el rendimiento de gobiernos y administraciones públicas”, Revista Española de Ciencia Política, 22.
  • Calzada, Inés; Eloisa del Pino. 2008. “Perceived efficacy and citizens’ attitudes toward welfare state reform”. International Review of Administrative Sciences, 74(4): 555-574.
  • Pino, Eloisa del. 2005. “Attitudes, Performance and Institutions: Spanish Citizens and Public Administration”. Public Performance & Management Review, 28(4): 512-531.
  • Ramió, C. y García, O., “La externalización de servicios públicos en España: La necesidad de repensar una nueva gestión pública planificada, controlada y evaluada”, Reforma y Democracia 35, 2006. Págs. 207-246.
  • Rossi, P., Howard Freeman, and Mark Lipsey (2004) Evaluation: A Systematic Approach, 7th ed. Sage Publications.
  • Vedung, E., Evaluación de políticas públicas y programas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales – Instituto Nacional de Servicios Sociales, 1997.
  • Weiss, Carol H. (1998) Evaluation: Methods for Studying Programs & Policies 2nd edition. Prentice Hall
  • Weiss, C., “Writing the report and disseminating results”. En Weiss, C., Evaluation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 1998. Pàg. 294-319.

 

3. Recursos formatius

  • IVALUA, http://www.ivalua.cat/
  • EVAL. Recursos en línea sobre com portar a terme una avaluació a http://www.eval.org/resources.asp
  • European Commission. Impact Assessment.http://ec.europa.eu/governance/impact/index_en.htm
  • OCDE. Regulatory Impact Assessment (RIA) http://www.oecd.org/gov/regulatorypolicy/regulatoryimpactanalysis.htm
  • OECD - Directorate for Public Governance and Territorial Development http://www.oecd.org/gov/indicatorsofgoodgovernment.htm
  • International Initiative for Impact Evaluation http://www.3ieimpact.org/
  • BID. Evaluación y desarrollo.
  • http://www.iadb.org/es/temas/efectividad-en-el-desarrollo/efectividad-en-el-desarrollo,1222.html
  • Banc Mundial. Avaluació d’Impacte i pobresa. http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/TOPICS/EXTPSIA/0,,contentMDK:20415258~pagePK:210
  • Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress http://www.stiglitz-sen- fitoussi.fr/en/index.htm