Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21680 - Economia i Democràcia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21680 - Economia i Democràcia
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta és una assignatura d'economia política. Com a disciplina, l'economia política estudia la relació existent entre les institucions, la política i l'economia. També investiga de quina manera l'economia influeix en la política.

A partir d'un enfocament teòric, empíric i comparatiu l'assignatura es centrarà en la relació entre l'Estat, la societat civil i l'activitat econòmica.  Un component important serà la relació entre el fenomen social i econòmic per un costat i el polític per un altre. Com a part d'aquest anàlisi s'aprofundirà en la situació social i econòmica a Catalunya, Espanya, Europa i al mon, dins els contexts polítics diversos que defineixin la situació concreta.

Aquesta assignatura tindrà com a objectiu analitzar els grans debats contemporanis, estudiant la relació entre el context econòmic i el context políticosocial, aprofundint en els Estats del Benestar. S’elaboraran també les causes i conseqüències de les crisis econòmiques, financeres i polítiques, tant a Europa com a nivell mundial.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “política comparada” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG10. Habilitats d'investigació.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE13. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

1.   Què estudia l'economia política? 

2.   Configuració institucional dels països desenvolupats

3.   Mercat de treball, flexibilitat i seguretat

4.   Polítiques d'ajuda a la familia segons el context institucional

5.   Desigualtats i desigualtats econòmiques  

6.   L'educació en un context de desigualtat

7.   Política de Cures de Llarga Durada 

7.   Viabilitat sistemas de pensions

8.   La jubilació a l'OCDE. 

9.   L'impacte econòmic de l'Estat del Benestar

10. Pressió fiscal i evasió fiscal

11. La innovació

Conferències

1) La gran recessió en els dos costats de l'atlàntic i les seves causes 2) El neoliberalisme com a ideologia dominant i les seves conseqüències: crisi social 3) La situació econòmica i social de Catalunya i Espanya

Metodologia docent

Les classes teòriques a l'aula es complementaran amb seminaris (veure guia de seminaris al Moodle). A les classes teòriques es realitzaran tant debats seguint el model d'Oxford com case studies a partir de grups interactius. 

 

Avaluació

A l'estudiant se l'avalua per tres mesures:  

L'examen escrit, que significarà el 40% de tota l'avaluació total. 

Un 15% serà la seva participació activa en els debats, tant en les classes teòriques com els seminaris.

Un 45% els escrits que hauran de preparar per als dies programats per als seminaris de debat.

Sistema de recuperació:

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. En aquest component, l'examen escrit passarà a representar el 65%  reduint-se la part de els escrits dels seminaris al 35%. 

Bibliografia i recursos d'informació

Lectures recomanades:

Atkinson, A. , Piketty, T. and Saez, E. 2012. Top Incomes in the Long Run of History, UC Berkeley: Institute for Research on Labor and Employment. 

Andersen, T.M. 2015. A flexicurity labor market during recession. Long-term unemployment did not rise under the flexicurity model during the great recession, despite the large drop in GDP. IZA World of Labor 2015: 17.

Börsch-Supan, A and Coile, C. 2018. Social Security Programs and Retirement Around the World: Reforms and Retirement Incentives - Introduction and Summary, NBER WP No 25280.

Brady, D. , Blome, A. and Kmec, J.A. 2018. Family Reconciliation Policies And Women’s and Mothers’labor Market Outcomes In Rich Democracies, LIS Working Papers Series, No 754, December 2018.  

Causa, O. and Hermansen, M. 2018. “Income redistribution through taxes and transfers across OECD countries”, LIS working paper No. 729.

Drahokoupil, J and Piasna, A. 2017. What drives wage gaps in Europe? ETUI Working Papers, 2017, 04.

Drahokoupil, J. 2016. What role can minimum wages play in overcoming the low-wage model in central and eastern Europe? ETUI Working Papers, 2016, 09.

Edlund, J and Lind, H. 2015. The democratic class struggle revisited. The welfare state, social cohesion and political conflict. Acta Sociologica, Vol 58, 4.

Guo, J. and Gilbert, N. 2007. Welfare state regimes and family policy: a longitudinal analysis, International Journal of Social Welfare, 16: 307-313.

Jäntti, M. et al.  2006. American Exceptionalism in a New Light: A Comparison of Intergenerational Earnings Mobility in the Nordic Countries, the United Kingdom and the United States, IZA Discussion Paper No. 1938, January 2006.   

Kohli, M. and Rein, M.  1991. The changing balance of work and retirement in Time for Retirement  edited by Kohli, M. ; Rein, M. ; Guillemard, A-M. and Gunsteren, H-V. 1991.  New York: Cambridge University Press.         

Kolberg, J.E. and Esping-Andersen, G. 1991. Welfare States and Employment Regimes. International Journal of Sociology, 21, 3, 3-35. 

Korpi, W. and Palme, J. 2003. New Politics in the Context of Austerity and Globalizacion. Welfare State Regress in 18 Countries, 1975-95. American Political Science Review, Vol. 97, No 3. 

Korpi, W. 2008. Origins of Welfare States: Changing Class Structures, Social Democracy and Christian Democracy, RC 19 Conference in Stockolm, September 4-6, 2008. 

Korpi, W. 1983. The Democratic Class Struggle. London: Routledge

Korpi, W. 2000. Faces of Inequality: Gender, Class, and Patterns of Inequalities in Different Types of Welfare Status. Social Politics, 7, 2, 127-191 

Leschke, J 2005. Is it Useful to Cluster Countries? Analysis on the example of unemployment insurance coverage of non-standard employed. TLM.NET Conference Paper, Budapest.

Lewis, S. 1992. Introduction: Dual-Earner Families in Context in Dual Earner Families.  Internacional Perspectives edited by Lewis, S. ; Israelí, D. and Hootsmans, H.  London: Sage.    

Lochner, L. 2011. “Non-Production Benefits of Education: Crime, Health, and Good Citizenship”, in Hanushek, E, S Machin, and L Woessmann (eds), Handbook of the Economics of Education, Vol. 4, Ch. 2, Amsterdam: Elsevier Science.

Mand, I. 2018. Labour market change. State initiatives supporting the labour market integration of older workers, EUROFUND. WPEF1800.

Martínez, R. , Roldán, S y Sastre, M. 2018. La atención a la dependencia en España. Evaluación del sistema actual y propuesta de implantación de un sistema basado en el derecho universal de atención suficiente por parte de los servicios públicos. Estudio de su viabilidad económica y de sus impactos económicos y sociales, Papeles de Trabajo Instituto de Estudios Fiscales, 5-2018.

Mazzucato, M. 2015. The entrepreneural state. Debunking public vs. Private sector myths, New York: PublicAffairs.

Muir, T. 2017. Measuring social protection for long-term care, OECD Health Working Papers, nº 93, OECD Publishing, París.

Naldini, M. 2003. The Family in the Mediterranean Welfare States. London: Frank Cass. 

Navarro, V. 2002. Bienestar insuficiente. Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro país. Barcelona: Anagrama. 

Navarro, V. 2006. El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. Barcelona: Anagrama.

Navarro, V. ; Torres, J. 2012. Los amos del mundo. Las armas del terrorismo financiero. Barcelona: Espasa. 

Navarro, V. ; Torres, J. y Garzón, A. 2011. Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. Editorial Sequitur con la colaboración de ATTAC

Navarro, V. 2015. Ataque a la democracia y al bienestar. Crítica al pensamiento económico dominante. Barcelona: Editorial Anagrama.

Navarro, V. (coord.). L'Estat del Benestar a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona

Navarro, V. and Muntaner, C. (editors).2014. The financial and economic crises and their impact on Health and Social well-being. NY: Baywood Publishing.

Navarro, V. (coord.). 2009. La situación social de España, Volumen III. Biblioteca Nueva.

Navarro, V. 2007. Neoliberalism, Globalization and Inequalities. NY: Baywood Publishing Company, Inc. 

OCDE. 2010. Understanding   and   Influencing   Taxpayers   Compliance   Behaviour. Information Note, Center for Tax Policy and Administration.

OCDE. 2018. Revenue Statistics 2018. Tax Revenue Trends in the OCDE.

Pazos, M. 2008. División sexual del trabajo y políticas públicas. Congreso internacional por la igualdad. Valencia, 10 de Noviembre 2008. 

Pierson, C.   2006.  From the Beginning to the Golden Age, 1880-1975 in Beyond the Welfare State? Cambridge: Polity Press.    

Piketty, T. 2014.  Capital in the Twenty-First Century, Harvard University Press: Cambridge.

Recuenco, L. 2014. Fal·làcies sobre pensions, Nous Horitzons, nº 206.

Valenduc, C. 2108. Corporate income tax in the EU, the Common Consolidated Corporate Tax Base (CCCTB) and beyond: is it the right way to go? ETUI Working Papers, 2018, 06.

World Bank. 1994. Adverting the Old Age Crisis: Policies to Protect the Old and Promote Growth. New York: Oxford University Press.   


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21680 - Economia i Democràcia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21680 - Economia i Democràcia
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta és una assignatura d'economia política. Com a disciplina, l'economia política estudia la relació existent entre les institucions, la política i l'economia. També investiga de quina manera l'economia influeix en la política.

A partir d'un enfocament teòric, empíric i comparatiu l'assignatura es centrarà en la relació entre l'Estat, la societat civil i l'activitat econòmica.  Un component important serà la relació entre el fenomen social i econòmic per un costat i el polític per un altre. Com a part d'aquest anàlisi s'aprofundirà en la situació social i econòmica a Catalunya, Espanya, Europa i al mon, dins els contexts polítics diversos que defineixin la situació concreta.

Aquesta assignatura tindrà com a objectiu analitzar els grans debats contemporanis, estudiant la relació entre el context econòmic i el context políticosocial, aprofundint en els Estats del Benestar. S’elaboraran també les causes i conseqüències de les crisis econòmiques, financeres i polítiques, tant a Europa com a nivell mundial.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “política comparada” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG10. Habilitats d'investigació.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE13. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

1.   Què estudia l'economia política? 

2.   Configuració institucional dels països desenvolupats

3.   Mercat de treball, flexibilitat i seguretat

4.   Polítiques d'ajuda a la familia segons el context institucional

5.   Desigualtats i desigualtats econòmiques  

6.   L'educació en un context de desigualtat

7.   Política de Cures de Llarga Durada 

7.   Viabilitat sistemas de pensions

8.   La jubilació a l'OCDE. 

9.   L'impacte econòmic de l'Estat del Benestar

10. Pressió fiscal i evasió fiscal

11. La innovació

Conferències

1) La gran recessió en els dos costats de l'atlàntic i les seves causes 2) El neoliberalisme com a ideologia dominant i les seves conseqüències: crisi social 3) La situació econòmica i social de Catalunya i Espanya

Metodologia docent

Les classes teòriques a l'aula es complementaran amb seminaris (veure guia de seminaris al Moodle). A les classes teòriques es realitzaran tant debats seguint el model d'Oxford com case studies a partir de grups interactius. 

 

Avaluació

A l'estudiant se l'avalua per tres mesures:  

L'examen escrit, que significarà el 40% de tota l'avaluació total. 

Un 15% serà la seva participació activa en els debats, tant en les classes teòriques com els seminaris.

Un 45% els escrits que hauran de preparar per als dies programats per als seminaris de debat.

Sistema de recuperació:

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. En aquest component, l'examen escrit passarà a representar el 65%  reduint-se la part de els escrits dels seminaris al 35%. 

Bibliografia i recursos d'informació

Lectures recomanades:

Atkinson, A. , Piketty, T. and Saez, E. 2012. Top Incomes in the Long Run of History, UC Berkeley: Institute for Research on Labor and Employment. 

Andersen, T.M. 2015. A flexicurity labor market during recession. Long-term unemployment did not rise under the flexicurity model during the great recession, despite the large drop in GDP. IZA World of Labor 2015: 17.

Börsch-Supan, A and Coile, C. 2018. Social Security Programs and Retirement Around the World: Reforms and Retirement Incentives - Introduction and Summary, NBER WP No 25280.

Brady, D. , Blome, A. and Kmec, J.A. 2018. Family Reconciliation Policies And Women’s and Mothers’labor Market Outcomes In Rich Democracies, LIS Working Papers Series, No 754, December 2018.  

Causa, O. and Hermansen, M. 2018. “Income redistribution through taxes and transfers across OECD countries”, LIS working paper No. 729.

Drahokoupil, J and Piasna, A. 2017. What drives wage gaps in Europe? ETUI Working Papers, 2017, 04.

Drahokoupil, J. 2016. What role can minimum wages play in overcoming the low-wage model in central and eastern Europe? ETUI Working Papers, 2016, 09.

Edlund, J and Lind, H. 2015. The democratic class struggle revisited. The welfare state, social cohesion and political conflict. Acta Sociologica, Vol 58, 4.

Guo, J. and Gilbert, N. 2007. Welfare state regimes and family policy: a longitudinal analysis, International Journal of Social Welfare, 16: 307-313.

Jäntti, M. et al.  2006. American Exceptionalism in a New Light: A Comparison of Intergenerational Earnings Mobility in the Nordic Countries, the United Kingdom and the United States, IZA Discussion Paper No. 1938, January 2006.   

Kohli, M. and Rein, M.  1991. The changing balance of work and retirement in Time for Retirement  edited by Kohli, M. ; Rein, M. ; Guillemard, A-M. and Gunsteren, H-V. 1991.  New York: Cambridge University Press.         

Kolberg, J.E. and Esping-Andersen, G. 1991. Welfare States and Employment Regimes. International Journal of Sociology, 21, 3, 3-35. 

Korpi, W. and Palme, J. 2003. New Politics in the Context of Austerity and Globalizacion. Welfare State Regress in 18 Countries, 1975-95. American Political Science Review, Vol. 97, No 3. 

Korpi, W. 2008. Origins of Welfare States: Changing Class Structures, Social Democracy and Christian Democracy, RC 19 Conference in Stockolm, September 4-6, 2008. 

Korpi, W. 1983. The Democratic Class Struggle. London: Routledge

Korpi, W. 2000. Faces of Inequality: Gender, Class, and Patterns of Inequalities in Different Types of Welfare Status. Social Politics, 7, 2, 127-191 

Leschke, J 2005. Is it Useful to Cluster Countries? Analysis on the example of unemployment insurance coverage of non-standard employed. TLM.NET Conference Paper, Budapest.

Lewis, S. 1992. Introduction: Dual-Earner Families in Context in Dual Earner Families.  Internacional Perspectives edited by Lewis, S. ; Israelí, D. and Hootsmans, H.  London: Sage.    

Lochner, L. 2011. “Non-Production Benefits of Education: Crime, Health, and Good Citizenship”, in Hanushek, E, S Machin, and L Woessmann (eds), Handbook of the Economics of Education, Vol. 4, Ch. 2, Amsterdam: Elsevier Science.

Mand, I. 2018. Labour market change. State initiatives supporting the labour market integration of older workers, EUROFUND. WPEF1800.

Martínez, R. , Roldán, S y Sastre, M. 2018. La atención a la dependencia en España. Evaluación del sistema actual y propuesta de implantación de un sistema basado en el derecho universal de atención suficiente por parte de los servicios públicos. Estudio de su viabilidad económica y de sus impactos económicos y sociales, Papeles de Trabajo Instituto de Estudios Fiscales, 5-2018.

Mazzucato, M. 2015. The entrepreneural state. Debunking public vs. Private sector myths, New York: PublicAffairs.

Muir, T. 2017. Measuring social protection for long-term care, OECD Health Working Papers, nº 93, OECD Publishing, París.

Naldini, M. 2003. The Family in the Mediterranean Welfare States. London: Frank Cass. 

Navarro, V. 2002. Bienestar insuficiente. Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro país. Barcelona: Anagrama. 

Navarro, V. 2006. El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. Barcelona: Anagrama.

Navarro, V. ; Torres, J. 2012. Los amos del mundo. Las armas del terrorismo financiero. Barcelona: Espasa. 

Navarro, V. ; Torres, J. y Garzón, A. 2011. Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. Editorial Sequitur con la colaboración de ATTAC

Navarro, V. 2015. Ataque a la democracia y al bienestar. Crítica al pensamiento económico dominante. Barcelona: Editorial Anagrama.

Navarro, V. (coord.). L'Estat del Benestar a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona

Navarro, V. and Muntaner, C. (editors).2014. The financial and economic crises and their impact on Health and Social well-being. NY: Baywood Publishing.

Navarro, V. (coord.). 2009. La situación social de España, Volumen III. Biblioteca Nueva.

Navarro, V. 2007. Neoliberalism, Globalization and Inequalities. NY: Baywood Publishing Company, Inc. 

OCDE. 2010. Understanding   and   Influencing   Taxpayers   Compliance   Behaviour. Information Note, Center for Tax Policy and Administration.

OCDE. 2018. Revenue Statistics 2018. Tax Revenue Trends in the OCDE.

Pazos, M. 2008. División sexual del trabajo y políticas públicas. Congreso internacional por la igualdad. Valencia, 10 de Noviembre 2008. 

Pierson, C.   2006.  From the Beginning to the Golden Age, 1880-1975 in Beyond the Welfare State? Cambridge: Polity Press.    

Piketty, T. 2014.  Capital in the Twenty-First Century, Harvard University Press: Cambridge.

Recuenco, L. 2014. Fal·làcies sobre pensions, Nous Horitzons, nº 206.

Valenduc, C. 2108. Corporate income tax in the EU, the Common Consolidated Corporate Tax Base (CCCTB) and beyond: is it the right way to go? ETUI Working Papers, 2018, 06.

World Bank. 1994. Adverting the Old Age Crisis: Policies to Protect the Old and Promote Growth. New York: Oxford University Press.   


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21680 - Economia i Democràcia


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21680 - Economia i Democràcia
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Vicente Recuenco Vegas
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta és una assignatura d'economia política. Com a disciplina, l'economia política estudia la relació existent entre les institucions, la política i l'economia. També investiga de quina manera l'economia influeix en la política.

A partir d'un enfocament teòric, empíric i comparatiu l'assignatura es centrarà en la relació entre l'Estat, la societat civil i l'activitat econòmica.  Un component important serà la relació entre el fenomen social i econòmic per un costat i el polític per un altre. Com a part d'aquest anàlisi s'aprofundirà en la situació social i econòmica a Catalunya, Espanya, Europa i al mon, dins els contexts polítics diversos que defineixin la situació concreta.

Aquesta assignatura tindrà com a objectiu analitzar els grans debats contemporanis, estudiant la relació entre el context econòmic i el context políticosocial, aprofundint en els Estats del Benestar. S’elaboraran també les causes i conseqüències de les crisis econòmiques, financeres i polítiques, tant a Europa com a nivell mundial.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “política comparada” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG8. Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat.

CG10. Habilitats d'investigació.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.

CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE13. Interpretar l’entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 3: Salut i Benestar / Good health and well-being

ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality

ODS 8: Treball decent i creixement econòmic / Decent work and economic growth

ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities

Continguts

1.   Què estudia l'economia política? 

2.   Configuració institucional dels països desenvolupats

3.   Mercat de treball, flexibilitat i seguretat

4.   Polítiques d'ajuda a la familia segons el context institucional

5.   Desigualtats i desigualtats econòmiques  

6.   L'educació en un context de desigualtat

7.   Política de Cures de Llarga Durada 

7.   Viabilitat sistemas de pensions

8.   La jubilació a l'OCDE. 

9.   L'impacte econòmic de l'Estat del Benestar

10. Pressió fiscal i evasió fiscal

11. La innovació

Conferències

1) La gran recessió en els dos costats de l'atlàntic i les seves causes 2) El neoliberalisme com a ideologia dominant i les seves conseqüències: crisi social 3) La situació econòmica i social de Catalunya i Espanya

Metodologia docent

Les classes teòriques a l'aula es complementaran amb seminaris (veure guia de seminaris al Moodle). A les classes teòriques es realitzaran tant debats seguint el model d'Oxford com case studies a partir de grups interactius. 

 

Avaluació

A l'estudiant se l'avalua per tres mesures:  

L'examen escrit, que significarà el 40% de tota l'avaluació total. 

Un 15% serà la seva participació activa en els debats, tant en les classes teòriques com els seminaris.

Un 45% els escrits que hauran de preparar per als dies programats per als seminaris de debat.

Sistema de recuperació:

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. En aquest component, l'examen escrit passarà a representar el 65%  reduint-se la part de els escrits dels seminaris al 35%. 

Bibliografia i recursos d'informació

Lectures recomanades:

Atkinson, A. , Piketty, T. and Saez, E. 2012. Top Incomes in the Long Run of History, UC Berkeley: Institute for Research on Labor and Employment. 

Andersen, T.M. 2015. A flexicurity labor market during recession. Long-term unemployment did not rise under the flexicurity model during the great recession, despite the large drop in GDP. IZA World of Labor 2015: 17.

Börsch-Supan, A and Coile, C. 2018. Social Security Programs and Retirement Around the World: Reforms and Retirement Incentives - Introduction and Summary, NBER WP No 25280.

Brady, D. , Blome, A. and Kmec, J.A. 2018. Family Reconciliation Policies And Women’s and Mothers’labor Market Outcomes In Rich Democracies, LIS Working Papers Series, No 754, December 2018.  

Causa, O. and Hermansen, M. 2018. “Income redistribution through taxes and transfers across OECD countries”, LIS working paper No. 729.

Drahokoupil, J and Piasna, A. 2017. What drives wage gaps in Europe? ETUI Working Papers, 2017, 04.

Drahokoupil, J. 2016. What role can minimum wages play in overcoming the low-wage model in central and eastern Europe? ETUI Working Papers, 2016, 09.

Edlund, J and Lind, H. 2015. The democratic class struggle revisited. The welfare state, social cohesion and political conflict. Acta Sociologica, Vol 58, 4.

Guo, J. and Gilbert, N. 2007. Welfare state regimes and family policy: a longitudinal analysis, International Journal of Social Welfare, 16: 307-313.

Jäntti, M. et al.  2006. American Exceptionalism in a New Light: A Comparison of Intergenerational Earnings Mobility in the Nordic Countries, the United Kingdom and the United States, IZA Discussion Paper No. 1938, January 2006.   

Kohli, M. and Rein, M.  1991. The changing balance of work and retirement in Time for Retirement  edited by Kohli, M. ; Rein, M. ; Guillemard, A-M. and Gunsteren, H-V. 1991.  New York: Cambridge University Press.         

Kolberg, J.E. and Esping-Andersen, G. 1991. Welfare States and Employment Regimes. International Journal of Sociology, 21, 3, 3-35. 

Korpi, W. and Palme, J. 2003. New Politics in the Context of Austerity and Globalizacion. Welfare State Regress in 18 Countries, 1975-95. American Political Science Review, Vol. 97, No 3. 

Korpi, W. 2008. Origins of Welfare States: Changing Class Structures, Social Democracy and Christian Democracy, RC 19 Conference in Stockolm, September 4-6, 2008. 

Korpi, W. 1983. The Democratic Class Struggle. London: Routledge

Korpi, W. 2000. Faces of Inequality: Gender, Class, and Patterns of Inequalities in Different Types of Welfare Status. Social Politics, 7, 2, 127-191 

Leschke, J 2005. Is it Useful to Cluster Countries? Analysis on the example of unemployment insurance coverage of non-standard employed. TLM.NET Conference Paper, Budapest.

Lewis, S. 1992. Introduction: Dual-Earner Families in Context in Dual Earner Families.  Internacional Perspectives edited by Lewis, S. ; Israelí, D. and Hootsmans, H.  London: Sage.    

Lochner, L. 2011. “Non-Production Benefits of Education: Crime, Health, and Good Citizenship”, in Hanushek, E, S Machin, and L Woessmann (eds), Handbook of the Economics of Education, Vol. 4, Ch. 2, Amsterdam: Elsevier Science.

Mand, I. 2018. Labour market change. State initiatives supporting the labour market integration of older workers, EUROFUND. WPEF1800.

Martínez, R. , Roldán, S y Sastre, M. 2018. La atención a la dependencia en España. Evaluación del sistema actual y propuesta de implantación de un sistema basado en el derecho universal de atención suficiente por parte de los servicios públicos. Estudio de su viabilidad económica y de sus impactos económicos y sociales, Papeles de Trabajo Instituto de Estudios Fiscales, 5-2018.

Mazzucato, M. 2015. The entrepreneural state. Debunking public vs. Private sector myths, New York: PublicAffairs.

Muir, T. 2017. Measuring social protection for long-term care, OECD Health Working Papers, nº 93, OECD Publishing, París.

Naldini, M. 2003. The Family in the Mediterranean Welfare States. London: Frank Cass. 

Navarro, V. 2002. Bienestar insuficiente. Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro país. Barcelona: Anagrama. 

Navarro, V. 2006. El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. Barcelona: Anagrama.

Navarro, V. ; Torres, J. 2012. Los amos del mundo. Las armas del terrorismo financiero. Barcelona: Espasa. 

Navarro, V. ; Torres, J. y Garzón, A. 2011. Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. Editorial Sequitur con la colaboración de ATTAC

Navarro, V. 2015. Ataque a la democracia y al bienestar. Crítica al pensamiento económico dominante. Barcelona: Editorial Anagrama.

Navarro, V. (coord.). L'Estat del Benestar a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona

Navarro, V. and Muntaner, C. (editors).2014. The financial and economic crises and their impact on Health and Social well-being. NY: Baywood Publishing.

Navarro, V. (coord.). 2009. La situación social de España, Volumen III. Biblioteca Nueva.

Navarro, V. 2007. Neoliberalism, Globalization and Inequalities. NY: Baywood Publishing Company, Inc. 

OCDE. 2010. Understanding   and   Influencing   Taxpayers   Compliance   Behaviour. Information Note, Center for Tax Policy and Administration.

OCDE. 2018. Revenue Statistics 2018. Tax Revenue Trends in the OCDE.

Pazos, M. 2008. División sexual del trabajo y políticas públicas. Congreso internacional por la igualdad. Valencia, 10 de Noviembre 2008. 

Pierson, C.   2006.  From the Beginning to the Golden Age, 1880-1975 in Beyond the Welfare State? Cambridge: Polity Press.    

Piketty, T. 2014.  Capital in the Twenty-First Century, Harvard University Press: Cambridge.

Recuenco, L. 2014. Fal·làcies sobre pensions, Nous Horitzons, nº 206.

Valenduc, C. 2108. Corporate income tax in the EU, the Common Consolidated Corporate Tax Base (CCCTB) and beyond: is it the right way to go? ETUI Working Papers, 2018, 06.

World Bank. 1994. Adverting the Old Age Crisis: Policies to Protect the Old and Promote Growth. New York: Oxford University Press.