Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21675 - Economia del Sector Públic


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21675 - Economia del Sector Públic
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Juan Ramon Rovira Homs, Catalina Silvestre Llaneza Hesse
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza l'actuació del sector públic en l'economia posant èmfasi en la perspectiva positiva. Es fa una especial referència a l'anàlisi de la despesa pública centrada en els principals àmbits sectorials en què l'Estat intervé. Es tracten els temes següents:

  • En quins sectors té més sentit la intervenció pública?
  • Per què el sector públic té un paper tan rellevant en la sanitat, en l'educació, en el sistema de pensions, i no el té en altres sectors?
  • Com es realitza aquesta intervenció?
  • Quina és la contribució del sector públic al bon funcionament de l'economia?

L'objectiu final és aplicar les nocions teòriques proporcionades, les justificacions normatives per a la intervenció del sector públic i el qüestionament dels instruments utilitzats per avaluar l’organització i rendiment del sector públic.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “economia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG16. Iniciativa i esperit emprenedor.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Zero pobresa

3. Salut i benestar

4. Educació de qualitat 

Prerequisits

No hi ha prerequsits per seguir l'assignatura.

Continguts

• Bloc 1. La intervenció de sector públic en l'economia: Eficiència i equitat
Mercats competitius i eficiència. Errors de mercat. Eficiència i equitat. Formes d'intervenció i errors de l'Estat. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítols 3 (pàg. 99-120) i 4 (pàg. 123-143).

• Bloc 2. Sanitat
Justificació de la intervenció de el sector públic. Models de sanitat pública. El Sistema Nacional de Salut a Espanya. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 13 (pàg. 445-463).
  • World Health Organization (2018), Spain. Health System Review, chapter 6, pp. 118-128 (Principal health reforms).

• Bloc 3. Educació
Justificació de la intervenció pública de l'ensenyament. Com millorar l'eficiència. La despesa en educació a Espanya Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 14.

• Bloc 4. Pensions
Justificació dels programes públics de pensions. Dissenys alternatius: repartiment versus capitalització. El sistema de pensions públiques a Espanya. La reforma de el sistema de pensions de la Seguretat Social. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 16 (pàg. 539-547).
  • Devesa JE, Devesa M, Domínguez I, Alzines B, Meneu R. És possible millorar la sostenibilitat financeroactuarial de la Seguretat Social espanyola ?, Papers d'Economia Espanyola 154, pàg. 232-247.

• Bloc 5. Habitatge
Justificació de les polítiques públiques d'habitatge. Característiques de la demanda i del mercat d'habitatge. Polítiques públiques d'ajuda a l'habitatge. Lectura recomanada:

  • Trilla C, Bosch J (2018), L'habitatge, punt de fuita d'eficàcia de l'Estat de l'Benestar,3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya.

• Bloc 6. Polítiques de lluita contra la pobresa
Justificació de la intervenció de el sector públic i instruments. Mesures de pobresa i desigualtat. Programes de lluita contra la pobresa. Lectures recomanades:

  • Ayala LI (2016), La despesa pública en programes de lluita contra la pobresa: tendències, determinants i necessitats de reforma, Papers d'Economia Espanyola, 147, pàg. 145-166.

• Bloc 7. Impostos
Principis del benefici i capacitat contributiva. Taxes i impostos. Progressivitat. Impostos directes i indirectes. Base imposable. Principals tendències de les reformes fiscals. Lectures recomanades:

  • Zubiri (2017), Tendències fiscals a la Unió Europea: situació i implicacions per a Espanya, Papers d'Economia Espanyola, 154.

• Bloc 8. Descentralització
Justificació de la descentralització. Teoria de la descentralització. Descentralització a Espanya: sistema de règim comú i règim foral. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 22 (pàg. 777-799).

 

Previsió indicativa de programació d'activitats

Setmana 1 i 2: La justificació de la intervenció econòmica de l'Estat (4 h)

Setmana 2 i 3: Sanitat (4h)

Setmana 4: Educació (2h)

Setmanes 5 i 6: Pensions (4h)

Setmana 7: Habitatge (2h)

Setmana 8: Polítiques de lluita contra la pobresa (2h)

Setmana 9: Impostos (2h)

Setmana 10: Descentralització (4h)

Metodologia docent

Activitats formatives:

  • No presencials: Classes magistrals Treballs individuals, treballs en grup, estudi personal i tutories.
  • Presencials: seminaris. L’assistència és obligatòria.

El curs consta de 10 setmanes de classes. Cada setmana hi haurà una o dues sessions de dues hores de classe que impartirà el professor titular a tot el grup (11 classes plenàries) on es tractarà el contingut teòric de l'assignatura. Així mateix cada estudiant realitzarà 2 seminaris de dues hores en el subgrup que li correspongui (s'establirà el primer dia de classe). Aquestes sessions pràctiques serviran per aprofundir en els temes tractats en les classes teòriques (plenàries).

L’Aula Global de l'assignatura s'utilitzarà al llarg del curs i es publicarà a la mateixa tot el material de l'assignatura: les diapositives dels temes de teoria, les llistes de temes de debat dels seminaris i els altres materials addicionals com lectures, dates i altres exercicis.

Avaluació

La qualificació de l'assignatura es composa de dues notes: participació als seminaris (30%) i examen final (70%). Per aprovar el curs, ambdues han d’estar aprovades (5 sobre 10).

Seminaris: A menys que la universitat faci un comunicat demanant-vos que us quedeu a casa, l’assistència és obligatòria i la participació en cadascun comptarà un 15%. La no assistència a un dels seminaris sense causa justificada implicarà suspendre l’assignatura. Totes les justificacions d’absència seran revisades per la facultat.

En els seminaris s’hi treballarà, en forma de debat, les lectures i/o preguntes prèviament penjades al Campus Global. L’entrega opcional i individual d’un full (físicament, dues cares), abans de l’esmentat seminari, amb les notes de preparació del tema de debat es valorarà en l’arrodoniment de la mitjana de les notes dels dos seminaris. El contingut d’aquest full és lliure i s’hi valorarà la síntesi de les idees recollides, fonts consultades i altres durant el procés de preparació individual del seminari.

 

Examen final: podrà contenir tant preguntes obertes com de tipus test i tindrà una durada de 1,30h

En cas que, tal i com està previst, els exàmens es facin de forma presencial, el mateix dia de l’examen, aquells que hagin suspès la part de seminaris podran recuperar-ne la nota dedicant 30 minuts més (un cop entregat l’examen) responent a algunes preguntes complementàries, tipus “pregunta oberta”, que substituiran el corresponent 30% dels seminaris. Aquells que, malgrat haver aprovat la part de participació vulguin pujar la seva nota, també podran acollir-se a aquesta modalitat, que ignoraria automàticament la primera i comptaria només la segona, tant si és superior com si és inferior a la anterior. 

En cas que durant el curs se succeeixi algun esdeveniment advers, les esmentades pautes d’avaluació podrien variar.

En cas de suspendre l'assignatura, caldrà recuperar la o les parts suspeses. En altres paraules: si només s’ha aprovat la part “examen”, només caldrà recuperar la part “seminaris”; si només s’ha aprovat la part “seminaris”, només caldrà recuperar la part “examen”; si s’han suspès ambdues, caldrà recuperar ambdues.

No es guardaran notes parcials aprovades (d'examen o de participació / seminaris) en anteriors ni per a posteriors anys acadèmics.

Bibliografia i recursos d'informació

  • STIGLITZ, JE, L'economia de el sector públic. 4ª ed. Barcelona: Antoni Bosch, 2016. Es pot trobar fàcil a internet.
  • Papeles de Economia Española. Despesa pública a Espanya: present i futur, núm. 147, 2016.
  • GRUBER, J. Finance and Public Policy, Third Edition, Worth Publishers.
  • E. ALBI, JM González-Páramo i I. Zubiri (2009), Economia Pública I, 3a edició, Ariel Economia, Barcelona.
  • Mankiw G. Principis d'Economia. Sisena edició (2012).
  • Papeles de Economia Española. La teoria econòmica de les reformes fiscals: anàlisi i aplicacions per a Espanya, núm. 154, 2017.

En la mesura que es pugui, es penjarà tota la bibliografia rellevant a l’Aula Global.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21675 - Economia del Sector Públic


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21675 - Economia del Sector Públic
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Juan Ramon Rovira Homs, Catalina Silvestre Llaneza Hesse
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza l'actuació del sector públic en l'economia posant èmfasi en la perspectiva positiva. Es fa una especial referència a l'anàlisi de la despesa pública centrada en els principals àmbits sectorials en què l'Estat intervé. Es tracten els temes següents:

  • En quins sectors té més sentit la intervenció pública?
  • Per què el sector públic té un paper tan rellevant en la sanitat, en l'educació, en el sistema de pensions, i no el té en altres sectors?
  • Com es realitza aquesta intervenció?
  • Quina és la contribució del sector públic al bon funcionament de l'economia?

L'objectiu final és aplicar les nocions teòriques proporcionades, les justificacions normatives per a la intervenció del sector públic i el qüestionament dels instruments utilitzats per avaluar l’organització i rendiment del sector públic.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “economia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG16. Iniciativa i esperit emprenedor.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Zero pobresa

3. Salut i benestar

4. Educació de qualitat 

Prerequisits

No hi ha prerequsits per seguir l'assignatura.

Continguts

• Bloc 1. La intervenció de sector públic en l'economia: Eficiència i equitat
Mercats competitius i eficiència. Errors de mercat. Eficiència i equitat. Formes d'intervenció i errors de l'Estat. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítols 3 (pàg. 99-120) i 4 (pàg. 123-143).

• Bloc 2. Sanitat
Justificació de la intervenció de el sector públic. Models de sanitat pública. El Sistema Nacional de Salut a Espanya. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 13 (pàg. 445-463).
  • World Health Organization (2018), Spain. Health System Review, chapter 6, pp. 118-128 (Principal health reforms).

• Bloc 3. Educació
Justificació de la intervenció pública de l'ensenyament. Com millorar l'eficiència. La despesa en educació a Espanya Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 14.

• Bloc 4. Pensions
Justificació dels programes públics de pensions. Dissenys alternatius: repartiment versus capitalització. El sistema de pensions públiques a Espanya. La reforma de el sistema de pensions de la Seguretat Social. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 16 (pàg. 539-547).
  • Devesa JE, Devesa M, Domínguez I, Alzines B, Meneu R. És possible millorar la sostenibilitat financeroactuarial de la Seguretat Social espanyola ?, Papers d'Economia Espanyola 154, pàg. 232-247.

• Bloc 5. Habitatge
Justificació de les polítiques públiques d'habitatge. Característiques de la demanda i del mercat d'habitatge. Polítiques públiques d'ajuda a l'habitatge. Lectura recomanada:

  • Trilla C, Bosch J (2018), L'habitatge, punt de fuita d'eficàcia de l'Estat de l'Benestar,3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya.

• Bloc 6. Polítiques de lluita contra la pobresa
Justificació de la intervenció de el sector públic i instruments. Mesures de pobresa i desigualtat. Programes de lluita contra la pobresa. Lectures recomanades:

  • Ayala LI (2016), La despesa pública en programes de lluita contra la pobresa: tendències, determinants i necessitats de reforma, Papers d'Economia Espanyola, 147, pàg. 145-166.

• Bloc 7. Impostos
Principis del benefici i capacitat contributiva. Taxes i impostos. Progressivitat. Impostos directes i indirectes. Base imposable. Principals tendències de les reformes fiscals. Lectures recomanades:

  • Zubiri (2017), Tendències fiscals a la Unió Europea: situació i implicacions per a Espanya, Papers d'Economia Espanyola, 154.

• Bloc 8. Descentralització
Justificació de la descentralització. Teoria de la descentralització. Descentralització a Espanya: sistema de règim comú i règim foral. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 22 (pàg. 777-799).

 

Previsió indicativa de programació d'activitats

Setmana 1 i 2: La justificació de la intervenció econòmica de l'Estat (4 h)

Setmana 2 i 3: Sanitat (4h)

Setmana 4: Educació (2h)

Setmanes 5 i 6: Pensions (4h)

Setmana 7: Habitatge (2h)

Setmana 8: Polítiques de lluita contra la pobresa (2h)

Setmana 9: Impostos (2h)

Setmana 10: Descentralització (4h)

Metodologia docent

Activitats formatives:

  • No presencials: Classes magistrals Treballs individuals, treballs en grup, estudi personal i tutories.
  • Presencials: seminaris. L’assistència és obligatòria.

El curs consta de 10 setmanes de classes. Cada setmana hi haurà una o dues sessions de dues hores de classe que impartirà el professor titular a tot el grup (11 classes plenàries) on es tractarà el contingut teòric de l'assignatura. Així mateix cada estudiant realitzarà 2 seminaris de dues hores en el subgrup que li correspongui (s'establirà el primer dia de classe). Aquestes sessions pràctiques serviran per aprofundir en els temes tractats en les classes teòriques (plenàries).

L’Aula Global de l'assignatura s'utilitzarà al llarg del curs i es publicarà a la mateixa tot el material de l'assignatura: les diapositives dels temes de teoria, les llistes de temes de debat dels seminaris i els altres materials addicionals com lectures, dates i altres exercicis.

Avaluació

La qualificació de l'assignatura es composa de dues notes: participació als seminaris (30%) i examen final (70%). Per aprovar el curs, ambdues han d’estar aprovades (5 sobre 10).

Seminaris: A menys que la universitat faci un comunicat demanant-vos que us quedeu a casa, l’assistència és obligatòria i la participació en cadascun comptarà un 15%. La no assistència a un dels seminaris sense causa justificada implicarà suspendre l’assignatura. Totes les justificacions d’absència seran revisades per la facultat.

En els seminaris s’hi treballarà, en forma de debat, les lectures i/o preguntes prèviament penjades al Campus Global. L’entrega opcional i individual d’un full (físicament, dues cares), abans de l’esmentat seminari, amb les notes de preparació del tema de debat es valorarà en l’arrodoniment de la mitjana de les notes dels dos seminaris. El contingut d’aquest full és lliure i s’hi valorarà la síntesi de les idees recollides, fonts consultades i altres durant el procés de preparació individual del seminari.

 

Examen final: podrà contenir tant preguntes obertes com de tipus test i tindrà una durada de 1,30h

En cas que, tal i com està previst, els exàmens es facin de forma presencial, el mateix dia de l’examen, aquells que hagin suspès la part de seminaris podran recuperar-ne la nota dedicant 30 minuts més (un cop entregat l’examen) responent a algunes preguntes complementàries, tipus “pregunta oberta”, que substituiran el corresponent 30% dels seminaris. Aquells que, malgrat haver aprovat la part de participació vulguin pujar la seva nota, també podran acollir-se a aquesta modalitat, que ignoraria automàticament la primera i comptaria només la segona, tant si és superior com si és inferior a la anterior. 

En cas que durant el curs se succeeixi algun esdeveniment advers, les esmentades pautes d’avaluació podrien variar.

En cas de suspendre l'assignatura, caldrà recuperar la o les parts suspeses. En altres paraules: si només s’ha aprovat la part “examen”, només caldrà recuperar la part “seminaris”; si només s’ha aprovat la part “seminaris”, només caldrà recuperar la part “examen”; si s’han suspès ambdues, caldrà recuperar ambdues.

No es guardaran notes parcials aprovades (d'examen o de participació / seminaris) en anteriors ni per a posteriors anys acadèmics.

Bibliografia i recursos d'informació

  • STIGLITZ, JE, L'economia de el sector públic. 4ª ed. Barcelona: Antoni Bosch, 2016. Es pot trobar fàcil a internet.
  • Papeles de Economia Española. Despesa pública a Espanya: present i futur, núm. 147, 2016.
  • GRUBER, J. Finance and Public Policy, Third Edition, Worth Publishers.
  • E. ALBI, JM González-Páramo i I. Zubiri (2009), Economia Pública I, 3a edició, Ariel Economia, Barcelona.
  • Mankiw G. Principis d'Economia. Sisena edició (2012).
  • Papeles de Economia Española. La teoria econòmica de les reformes fiscals: anàlisi i aplicacions per a Espanya, núm. 154, 2017.

En la mesura que es pugui, es penjarà tota la bibliografia rellevant a l’Aula Global.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21675 - Economia del Sector Públic


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21675 - Economia del Sector Públic
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Juan Ramon Rovira Homs, Catalina Silvestre Llaneza Hesse
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura analitza l'actuació del sector públic en l'economia posant èmfasi en la perspectiva positiva. Es fa una especial referència a l'anàlisi de la despesa pública centrada en els principals àmbits sectorials en què l'Estat intervé. Es tracten els temes següents:

  • En quins sectors té més sentit la intervenció pública?
  • Per què el sector públic té un paper tan rellevant en la sanitat, en l'educació, en el sistema de pensions, i no el té en altres sectors?
  • Com es realitza aquesta intervenció?
  • Quina és la contribució del sector públic al bon funcionament de l'economia?

L'objectiu final és aplicar les nocions teòriques proporcionades, les justificacions normatives per a la intervenció del sector públic i el qüestionament dels instruments utilitzats per avaluar l’organització i rendiment del sector públic.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “economia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.

CG16. Iniciativa i esperit emprenedor.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Zero pobresa

3. Salut i benestar

4. Educació de qualitat 

Prerequisits

No hi ha prerequsits per seguir l'assignatura.

Continguts

• Bloc 1. La intervenció de sector públic en l'economia: Eficiència i equitat
Mercats competitius i eficiència. Errors de mercat. Eficiència i equitat. Formes d'intervenció i errors de l'Estat. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítols 3 (pàg. 99-120) i 4 (pàg. 123-143).

• Bloc 2. Sanitat
Justificació de la intervenció de el sector públic. Models de sanitat pública. El Sistema Nacional de Salut a Espanya. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 13 (pàg. 445-463).
  • World Health Organization (2018), Spain. Health System Review, chapter 6, pp. 118-128 (Principal health reforms).

• Bloc 3. Educació
Justificació de la intervenció pública de l'ensenyament. Com millorar l'eficiència. La despesa en educació a Espanya Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 14.

• Bloc 4. Pensions
Justificació dels programes públics de pensions. Dissenys alternatius: repartiment versus capitalització. El sistema de pensions públiques a Espanya. La reforma de el sistema de pensions de la Seguretat Social. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 16 (pàg. 539-547).
  • Devesa JE, Devesa M, Domínguez I, Alzines B, Meneu R. És possible millorar la sostenibilitat financeroactuarial de la Seguretat Social espanyola ?, Papers d'Economia Espanyola 154, pàg. 232-247.

• Bloc 5. Habitatge
Justificació de les polítiques públiques d'habitatge. Característiques de la demanda i del mercat d'habitatge. Polítiques públiques d'ajuda a l'habitatge. Lectura recomanada:

  • Trilla C, Bosch J (2018), L'habitatge, punt de fuita d'eficàcia de l'Estat de l'Benestar,3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya.

• Bloc 6. Polítiques de lluita contra la pobresa
Justificació de la intervenció de el sector públic i instruments. Mesures de pobresa i desigualtat. Programes de lluita contra la pobresa. Lectures recomanades:

  • Ayala LI (2016), La despesa pública en programes de lluita contra la pobresa: tendències, determinants i necessitats de reforma, Papers d'Economia Espanyola, 147, pàg. 145-166.

• Bloc 7. Impostos
Principis del benefici i capacitat contributiva. Taxes i impostos. Progressivitat. Impostos directes i indirectes. Base imposable. Principals tendències de les reformes fiscals. Lectures recomanades:

  • Zubiri (2017), Tendències fiscals a la Unió Europea: situació i implicacions per a Espanya, Papers d'Economia Espanyola, 154.

• Bloc 8. Descentralització
Justificació de la descentralització. Teoria de la descentralització. Descentralització a Espanya: sistema de règim comú i règim foral. Lectures recomanades:

  • Stiglitz J, Rosengard JK (2016), capítol 22 (pàg. 777-799).

 

Previsió indicativa de programació d'activitats

Setmana 1 i 2: La justificació de la intervenció econòmica de l'Estat (4 h)

Setmana 2 i 3: Sanitat (4h)

Setmana 4: Educació (2h)

Setmanes 5 i 6: Pensions (4h)

Setmana 7: Habitatge (2h)

Setmana 8: Polítiques de lluita contra la pobresa (2h)

Setmana 9: Impostos (2h)

Setmana 10: Descentralització (4h)

Metodologia docent

Activitats formatives:

  • No presencials: Classes magistrals Treballs individuals, treballs en grup, estudi personal i tutories.
  • Presencials: seminaris. L’assistència és obligatòria.

El curs consta de 10 setmanes de classes. Cada setmana hi haurà una o dues sessions de dues hores de classe que impartirà el professor titular a tot el grup (11 classes plenàries) on es tractarà el contingut teòric de l'assignatura. Així mateix cada estudiant realitzarà 2 seminaris de dues hores en el subgrup que li correspongui (s'establirà el primer dia de classe). Aquestes sessions pràctiques serviran per aprofundir en els temes tractats en les classes teòriques (plenàries).

L’Aula Global de l'assignatura s'utilitzarà al llarg del curs i es publicarà a la mateixa tot el material de l'assignatura: les diapositives dels temes de teoria, les llistes de temes de debat dels seminaris i els altres materials addicionals com lectures, dates i altres exercicis.

Avaluació

La qualificació de l'assignatura es composa de dues notes: participació als seminaris (30%) i examen final (70%). Per aprovar el curs, ambdues han d’estar aprovades (5 sobre 10).

Seminaris: A menys que la universitat faci un comunicat demanant-vos que us quedeu a casa, l’assistència és obligatòria i la participació en cadascun comptarà un 15%. La no assistència a un dels seminaris sense causa justificada implicarà suspendre l’assignatura. Totes les justificacions d’absència seran revisades per la facultat.

En els seminaris s’hi treballarà, en forma de debat, les lectures i/o preguntes prèviament penjades al Campus Global. L’entrega opcional i individual d’un full (físicament, dues cares), abans de l’esmentat seminari, amb les notes de preparació del tema de debat es valorarà en l’arrodoniment de la mitjana de les notes dels dos seminaris. El contingut d’aquest full és lliure i s’hi valorarà la síntesi de les idees recollides, fonts consultades i altres durant el procés de preparació individual del seminari.

 

Examen final: podrà contenir tant preguntes obertes com de tipus test i tindrà una durada de 1,30h

En cas que, tal i com està previst, els exàmens es facin de forma presencial, el mateix dia de l’examen, aquells que hagin suspès la part de seminaris podran recuperar-ne la nota dedicant 30 minuts més (un cop entregat l’examen) responent a algunes preguntes complementàries, tipus “pregunta oberta”, que substituiran el corresponent 30% dels seminaris. Aquells que, malgrat haver aprovat la part de participació vulguin pujar la seva nota, també podran acollir-se a aquesta modalitat, que ignoraria automàticament la primera i comptaria només la segona, tant si és superior com si és inferior a la anterior. 

En cas que durant el curs se succeeixi algun esdeveniment advers, les esmentades pautes d’avaluació podrien variar.

En cas de suspendre l'assignatura, caldrà recuperar la o les parts suspeses. En altres paraules: si només s’ha aprovat la part “examen”, només caldrà recuperar la part “seminaris”; si només s’ha aprovat la part “seminaris”, només caldrà recuperar la part “examen”; si s’han suspès ambdues, caldrà recuperar ambdues.

No es guardaran notes parcials aprovades (d'examen o de participació / seminaris) en anteriors ni per a posteriors anys acadèmics.

Bibliografia i recursos d'informació

  • STIGLITZ, JE, L'economia de el sector públic. 4ª ed. Barcelona: Antoni Bosch, 2016. Es pot trobar fàcil a internet.
  • Papeles de Economia Española. Despesa pública a Espanya: present i futur, núm. 147, 2016.
  • GRUBER, J. Finance and Public Policy, Third Edition, Worth Publishers.
  • E. ALBI, JM González-Páramo i I. Zubiri (2009), Economia Pública I, 3a edició, Ariel Economia, Barcelona.
  • Mankiw G. Principis d'Economia. Sisena edició (2012).
  • Papeles de Economia Española. La teoria econòmica de les reformes fiscals: anàlisi i aplicacions per a Espanya, núm. 154, 2017.

En la mesura que es pugui, es penjarà tota la bibliografia rellevant a l’Aula Global.