Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21668 - Estructura Social


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21668 - Estructura Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 2
701 - Mínor en Ciència Política: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Alba Lanau Sanchez
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

No hi ha societats sense classes. El poder econòmic, polític, i cultural no es distribueixen de forma homogènia entre les classes socials. El gènere i l’origen ètnic són eixos importants de desigualtat. Conèixer una societat implica investigar les causes i consequències de la seva estructura social i reproducció en el temps. Per què uns tenen més que altres? Quins factors condicionen la pertinença a una determinada classe? Com condiciona aquest fet les oportunitats de promoció social? Quins mecanismes perpetuen les diferències de classe, gènere i origen? En aquest curs examinarem les interpretacions teòriques i valoracions empíriques sobre les causes i conseqüències de les desigualtats socials.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “sociologia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG5. Treball en equip.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS1. Erradicar la pobresa a tot el món i a totes les seves formes.

ODS4. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.

ODS5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

ODS8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.

ODS10. Reduir la desigualtat en i entre els països.

ODS16. Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

Continguts

Aquest curs s’estructura en 12 sessions teòriques i interactives (S) i 2 sessions de seminaris d’anàlisi de dades (P). El curs té com a objectiu introduir els principis i conceptes bàsics de l’estructura social (S1), centrant-nos en l’experiència de les societats contemporànies del món occidental. La classe social (S2,S3,S4), l’origen ètnic / migratori (S8) i el gènere (S9 i S10) són els eixos vertebradors de l’estructura social i també del curs. Debatrem el concepte de classe i estatus social. Refinarem i actualitzarem les visions clàssiques i mostrarem evidència empírica que validi la idea de classe (S2). Analitzarem l’estructura i dinàmica de les elits econòmiques i socials (S3) i de la gent pobra i amb menys recursos (S4). Explorarem les pautes i tendències de la mobilitat social (S5) i els factors que la determinen centrant-nos en l’educació (S6), el mercat laboral i el capital social (S7). Dedicarem una sessió al paper de l’origen ètnic i migratori en la configuració de l’estructura social (S8) i dues sessions als rols i les desigualats de gènere (S9 i S10). Clourem el curs amb una sessió dedicada a les conseqüències de les desigualtats socials sobre la vida de les persones en àmbits com la salut o els estils de vida (S11) i una sessió al futur de les desigualtats (S12). Les dues sessions de seminaris tenen caràcter obligatori i estaran orientades a l’aprenentatge i càlcul de diversos indicadors de desigualtat. En la primera sessió, examinarem la desigualtat d’ingressos i de renda amb els indicadors clàssics de GINI i els utilitzats per establir el llindar de la pobresa (P1). En la segona sessió, introduirem els indicadors clàssics de segregació per comparar la distribució de dos o més grups (ex. gènere) en funció d’una tercera variable (ex. ocupacions) (P2).

 

Sessió 1. Funcions i disfuncions de la desigualtat social

Introducció i organització del curs. Estructura i funcionament de les sessions. Avaluació final. Principis bàsics d’estratificació social. Crítiques als principis bàsics d’estratificació social. La desigualtat per defecte? Paràmetres per definir i caracteritzar un sistema d’estrificació social. La desigualtat social en perspectiva històrica: de les societats de caçadors i recol.lectors a les societats post-industrials.

Sessió 2. Estructura de la desigualtat social

Karl Marx i la classe social. Interpretacions marxistes contemporànies. Max Weber i l’estatus social. Classe o estatus social? Formes canviants de la desigualtat. Concepcions gradacionistes de classe i estatus social: renda i prestigi ocupacional.

Sessió 3. Les elits

Visió clàssica de les elits. Les elits contemporànies: alts executius, corporacions i oligarques. Les elits intel.lectuals. L’augment de la desigualtat econòmica: la concentració de la riquesa. Els guanyadors de les societats post-industrials.

Sessió 4. La gent pobra

Experiència de la pobresa. Augment de la pobresa en perspeciva comparada: l’efecte de les polítiques i les institucions. La segregació com a factor estructural de la pobresa: l’efecte barri. Implicacions de la primera infància sobre la pobresa.

Sessió 5. Mobilitat social: pautes i tendències

Mobilitat absoluta i relativa. Pautes i tendències en mobilitat social. Transmissió inter-generacional dels ingressos. La mobilitat social des de l’òptica de les ocupacions.

Sessió 6. Mobilitat social: educació i factors psicosocials

Diferències socials per nivell educatiu. L’augment de la bretxa educativa. Els efectes de l’educació sobre la desigualtat. Desigualtats educatives entre universitaris. Factors psicosocials en la desigualtat: entorn i expectatives.

Sessió 7. Mobilitat social: mercat laboral i capital social

La dualitat dels mercats laborals. L’augment de la precarietat laboral. La importància dels contactes i el capital social.

Sessió 8. Origen ètnic i migratori

Construcció social del concepte raça/ètnia. L’antagonisme ètnic. Assimilació i integració de les comunitats migrants. Assimilació segmentada i diversitat. La discriminació per raça o origen migratori al mercat laboral. La importància decreixent (?) de la dimensió ètnica.

Sessió 9. Gènere: rols, discriminació i segregació

La incorporació de les dones al mercat laboral. La discriminació de les dones al mercat laboral. Segregació ocupacional.

Sessió 10. Gènere: desigualtat salarial, interseccionalitat i revolució de gènere

Les diferències salarials entre dones i homes. Per què les ocupacions feminitzades tenen salaris més baixos? Inter-seccionalitat: classe, raça i gènere. La persistència de les desigualtats de gènere.

Sessió 11. Les conseqúències de la desigualtat

Distinció i estils de vida. Accés a la cultura. Atenció als fills durant la infància. Segregació econòmica de l’espai. Desigualtats en salut. Comportament polític.

Sessió 12. El futur de la desigualtat

Desigualtat a les societats post-industrials. Respostes polítiques. Efectes de la Gran Recessió sobre la desigualtat. L’estratificació a les societats post-comunistes. Els efectes de la globalització sobre la desigualtat. Cap a un món més just.

Seminari 1. Desigualtat d’ingressos o riquesa

Distribució d’ingressos i riquesa. Indicador de Gini. Càlcul. Altres indicadors derivats. El llindar de la pobresa. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Seminari 2. Segregació ocupacional i espacial

La segregació per gènere o origen ètnic. Indicadors de segregació. Càlcul. Segregació ocupacional. Segregació espacial. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Metodologia docent

Dins de l’aula: 1) sessions magistrals; 2) seminaris.

Fora de l’aula: 3) treball individual (preparació de seminaris i les lectures obligatòries); 5) estudi personal.

Per afavorir la interacció amb els alumnes, l’assistència i la participació a classe, les sessions magistrals inclouran preguntes en línia per conèixer l’opinió (de forma anònima) dels estudiants respecte les idees exposades a classe i el seu coneixement de la realitat social a partir de l’experiència pròpia.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, constitueix el 75% de la nota final; el 25% restant s’aconseguirà a través dels seminaris. Només es farà la nota mitjana entre seminaris i examen amb una nota mínima a l’examen final de 4 punts i haven lliurat els exercisis dels seminaris.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a tots els seminaris i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral. El sistema de recuperació consistirà en un examen dels continguts teòrics de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Grusky, David.B. (ed) (2014). Social Stratification. Fourth edition. New York: Routledge.

David Grusky recull en aquest llibre més d’un centenar d’articles clàssics i contemporanis sobre estructura social. Durant el curs, es proporcionaran les lectures obligatòries (avaluables) i recomanades de cada capítol d’aquest volum i d’altres treballs.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21668 - Estructura Social


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21668 - Estructura Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 2
701 - Mínor en Ciència Política: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Alba Lanau Sanchez
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

No hi ha societats sense classes. El poder econòmic, polític, i cultural no es distribueixen de forma homogènia entre les classes socials. El gènere i l’origen ètnic són eixos importants de desigualtat. Conèixer una societat implica investigar les causes i consequències de la seva estructura social i reproducció en el temps. Per què uns tenen més que altres? Quins factors condicionen la pertinença a una determinada classe? Com condiciona aquest fet les oportunitats de promoció social? Quins mecanismes perpetuen les diferències de classe, gènere i origen? En aquest curs examinarem les interpretacions teòriques i valoracions empíriques sobre les causes i conseqüències de les desigualtats socials.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “sociologia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG5. Treball en equip.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS1. Erradicar la pobresa a tot el món i a totes les seves formes.

ODS4. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.

ODS5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

ODS8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.

ODS10. Reduir la desigualtat en i entre els països.

ODS16. Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

Continguts

Aquest curs s’estructura en 12 sessions teòriques i interactives (S) i 2 sessions de seminaris d’anàlisi de dades (P). El curs té com a objectiu introduir els principis i conceptes bàsics de l’estructura social (S1), centrant-nos en l’experiència de les societats contemporànies del món occidental. La classe social (S2,S3,S4), l’origen ètnic / migratori (S8) i el gènere (S9 i S10) són els eixos vertebradors de l’estructura social i també del curs. Debatrem el concepte de classe i estatus social. Refinarem i actualitzarem les visions clàssiques i mostrarem evidència empírica que validi la idea de classe (S2). Analitzarem l’estructura i dinàmica de les elits econòmiques i socials (S3) i de la gent pobra i amb menys recursos (S4). Explorarem les pautes i tendències de la mobilitat social (S5) i els factors que la determinen centrant-nos en l’educació (S6), el mercat laboral i el capital social (S7). Dedicarem una sessió al paper de l’origen ètnic i migratori en la configuració de l’estructura social (S8) i dues sessions als rols i les desigualats de gènere (S9 i S10). Clourem el curs amb una sessió dedicada a les conseqüències de les desigualtats socials sobre la vida de les persones en àmbits com la salut o els estils de vida (S11) i una sessió al futur de les desigualtats (S12). Les dues sessions de seminaris tenen caràcter obligatori i estaran orientades a l’aprenentatge i càlcul de diversos indicadors de desigualtat. En la primera sessió, examinarem la desigualtat d’ingressos i de renda amb els indicadors clàssics de GINI i els utilitzats per establir el llindar de la pobresa (P1). En la segona sessió, introduirem els indicadors clàssics de segregació per comparar la distribució de dos o més grups (ex. gènere) en funció d’una tercera variable (ex. ocupacions) (P2).

 

Sessió 1. Funcions i disfuncions de la desigualtat social

Introducció i organització del curs. Estructura i funcionament de les sessions. Avaluació final. Principis bàsics d’estratificació social. Crítiques als principis bàsics d’estratificació social. La desigualtat per defecte? Paràmetres per definir i caracteritzar un sistema d’estrificació social. La desigualtat social en perspectiva històrica: de les societats de caçadors i recol.lectors a les societats post-industrials.

Sessió 2. Estructura de la desigualtat social

Karl Marx i la classe social. Interpretacions marxistes contemporànies. Max Weber i l’estatus social. Classe o estatus social? Formes canviants de la desigualtat. Concepcions gradacionistes de classe i estatus social: renda i prestigi ocupacional.

Sessió 3. Les elits

Visió clàssica de les elits. Les elits contemporànies: alts executius, corporacions i oligarques. Les elits intel.lectuals. L’augment de la desigualtat econòmica: la concentració de la riquesa. Els guanyadors de les societats post-industrials.

Sessió 4. La gent pobra

Experiència de la pobresa. Augment de la pobresa en perspeciva comparada: l’efecte de les polítiques i les institucions. La segregació com a factor estructural de la pobresa: l’efecte barri. Implicacions de la primera infància sobre la pobresa.

Sessió 5. Mobilitat social: pautes i tendències

Mobilitat absoluta i relativa. Pautes i tendències en mobilitat social. Transmissió inter-generacional dels ingressos. La mobilitat social des de l’òptica de les ocupacions.

Sessió 6. Mobilitat social: educació i factors psicosocials

Diferències socials per nivell educatiu. L’augment de la bretxa educativa. Els efectes de l’educació sobre la desigualtat. Desigualtats educatives entre universitaris. Factors psicosocials en la desigualtat: entorn i expectatives.

Sessió 7. Mobilitat social: mercat laboral i capital social

La dualitat dels mercats laborals. L’augment de la precarietat laboral. La importància dels contactes i el capital social.

Sessió 8. Origen ètnic i migratori

Construcció social del concepte raça/ètnia. L’antagonisme ètnic. Assimilació i integració de les comunitats migrants. Assimilació segmentada i diversitat. La discriminació per raça o origen migratori al mercat laboral. La importància decreixent (?) de la dimensió ètnica.

Sessió 9. Gènere: rols, discriminació i segregació

La incorporació de les dones al mercat laboral. La discriminació de les dones al mercat laboral. Segregació ocupacional.

Sessió 10. Gènere: desigualtat salarial, interseccionalitat i revolució de gènere

Les diferències salarials entre dones i homes. Per què les ocupacions feminitzades tenen salaris més baixos? Inter-seccionalitat: classe, raça i gènere. La persistència de les desigualtats de gènere.

Sessió 11. Les conseqúències de la desigualtat

Distinció i estils de vida. Accés a la cultura. Atenció als fills durant la infància. Segregació econòmica de l’espai. Desigualtats en salut. Comportament polític.

Sessió 12. El futur de la desigualtat

Desigualtat a les societats post-industrials. Respostes polítiques. Efectes de la Gran Recessió sobre la desigualtat. L’estratificació a les societats post-comunistes. Els efectes de la globalització sobre la desigualtat. Cap a un món més just.

Seminari 1. Desigualtat d’ingressos o riquesa

Distribució d’ingressos i riquesa. Indicador de Gini. Càlcul. Altres indicadors derivats. El llindar de la pobresa. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Seminari 2. Segregació ocupacional i espacial

La segregació per gènere o origen ètnic. Indicadors de segregació. Càlcul. Segregació ocupacional. Segregació espacial. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Metodologia docent

Dins de l’aula: 1) sessions magistrals; 2) seminaris.

Fora de l’aula: 3) treball individual (preparació de seminaris i les lectures obligatòries); 5) estudi personal.

Per afavorir la interacció amb els alumnes, l’assistència i la participació a classe, les sessions magistrals inclouran preguntes en línia per conèixer l’opinió (de forma anònima) dels estudiants respecte les idees exposades a classe i el seu coneixement de la realitat social a partir de l’experiència pròpia.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, constitueix el 75% de la nota final; el 25% restant s’aconseguirà a través dels seminaris. Només es farà la nota mitjana entre seminaris i examen amb una nota mínima a l’examen final de 4 punts i haven lliurat els exercisis dels seminaris.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a tots els seminaris i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral. El sistema de recuperació consistirà en un examen dels continguts teòrics de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Grusky, David.B. (ed) (2014). Social Stratification. Fourth edition. New York: Routledge.

David Grusky recull en aquest llibre més d’un centenar d’articles clàssics i contemporanis sobre estructura social. Durant el curs, es proporcionaran les lectures obligatòries (avaluables) i recomanades de cada capítol d’aquest volum i d’altres treballs.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21668 - Estructura Social


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21668 - Estructura Social
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 2
701 - Mínor en Ciència Política: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Alba Lanau Sanchez
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

No hi ha societats sense classes. El poder econòmic, polític, i cultural no es distribueixen de forma homogènia entre les classes socials. El gènere i l’origen ètnic són eixos importants de desigualtat. Conèixer una societat implica investigar les causes i consequències de la seva estructura social i reproducció en el temps. Per què uns tenen més que altres? Quins factors condicionen la pertinença a una determinada classe? Com condiciona aquest fet les oportunitats de promoció social? Quins mecanismes perpetuen les diferències de classe, gènere i origen? En aquest curs examinarem les interpretacions teòriques i valoracions empíriques sobre les causes i conseqüències de les desigualtats socials.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “sociologia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG5. Treball en equip.

CG10. Habilitats d'investigació.

 

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS1. Erradicar la pobresa a tot el món i a totes les seves formes.

ODS4. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.

ODS5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

ODS8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.

ODS10. Reduir la desigualtat en i entre els països.

ODS16. Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

Continguts

Aquest curs s’estructura en 12 sessions teòriques i interactives (S) i 2 sessions de seminaris d’anàlisi de dades (P). El curs té com a objectiu introduir els principis i conceptes bàsics de l’estructura social (S1), centrant-nos en l’experiència de les societats contemporànies del món occidental. La classe social (S2,S3,S4), l’origen ètnic / migratori (S8) i el gènere (S9 i S10) són els eixos vertebradors de l’estructura social i també del curs. Debatrem el concepte de classe i estatus social. Refinarem i actualitzarem les visions clàssiques i mostrarem evidència empírica que validi la idea de classe (S2). Analitzarem l’estructura i dinàmica de les elits econòmiques i socials (S3) i de la gent pobra i amb menys recursos (S4). Explorarem les pautes i tendències de la mobilitat social (S5) i els factors que la determinen centrant-nos en l’educació (S6), el mercat laboral i el capital social (S7). Dedicarem una sessió al paper de l’origen ètnic i migratori en la configuració de l’estructura social (S8) i dues sessions als rols i les desigualats de gènere (S9 i S10). Clourem el curs amb una sessió dedicada a les conseqüències de les desigualtats socials sobre la vida de les persones en àmbits com la salut o els estils de vida (S11) i una sessió al futur de les desigualtats (S12). Les dues sessions de seminaris tenen caràcter obligatori i estaran orientades a l’aprenentatge i càlcul de diversos indicadors de desigualtat. En la primera sessió, examinarem la desigualtat d’ingressos i de renda amb els indicadors clàssics de GINI i els utilitzats per establir el llindar de la pobresa (P1). En la segona sessió, introduirem els indicadors clàssics de segregació per comparar la distribució de dos o més grups (ex. gènere) en funció d’una tercera variable (ex. ocupacions) (P2).

 

Sessió 1. Funcions i disfuncions de la desigualtat social

Introducció i organització del curs. Estructura i funcionament de les sessions. Avaluació final. Principis bàsics d’estratificació social. Crítiques als principis bàsics d’estratificació social. La desigualtat per defecte? Paràmetres per definir i caracteritzar un sistema d’estrificació social. La desigualtat social en perspectiva històrica: de les societats de caçadors i recol.lectors a les societats post-industrials.

Sessió 2. Estructura de la desigualtat social

Karl Marx i la classe social. Interpretacions marxistes contemporànies. Max Weber i l’estatus social. Classe o estatus social? Formes canviants de la desigualtat. Concepcions gradacionistes de classe i estatus social: renda i prestigi ocupacional.

Sessió 3. Les elits

Visió clàssica de les elits. Les elits contemporànies: alts executius, corporacions i oligarques. Les elits intel.lectuals. L’augment de la desigualtat econòmica: la concentració de la riquesa. Els guanyadors de les societats post-industrials.

Sessió 4. La gent pobra

Experiència de la pobresa. Augment de la pobresa en perspeciva comparada: l’efecte de les polítiques i les institucions. La segregació com a factor estructural de la pobresa: l’efecte barri. Implicacions de la primera infància sobre la pobresa.

Sessió 5. Mobilitat social: pautes i tendències

Mobilitat absoluta i relativa. Pautes i tendències en mobilitat social. Transmissió inter-generacional dels ingressos. La mobilitat social des de l’òptica de les ocupacions.

Sessió 6. Mobilitat social: educació i factors psicosocials

Diferències socials per nivell educatiu. L’augment de la bretxa educativa. Els efectes de l’educació sobre la desigualtat. Desigualtats educatives entre universitaris. Factors psicosocials en la desigualtat: entorn i expectatives.

Sessió 7. Mobilitat social: mercat laboral i capital social

La dualitat dels mercats laborals. L’augment de la precarietat laboral. La importància dels contactes i el capital social.

Sessió 8. Origen ètnic i migratori

Construcció social del concepte raça/ètnia. L’antagonisme ètnic. Assimilació i integració de les comunitats migrants. Assimilació segmentada i diversitat. La discriminació per raça o origen migratori al mercat laboral. La importància decreixent (?) de la dimensió ètnica.

Sessió 9. Gènere: rols, discriminació i segregació

La incorporació de les dones al mercat laboral. La discriminació de les dones al mercat laboral. Segregació ocupacional.

Sessió 10. Gènere: desigualtat salarial, interseccionalitat i revolució de gènere

Les diferències salarials entre dones i homes. Per què les ocupacions feminitzades tenen salaris més baixos? Inter-seccionalitat: classe, raça i gènere. La persistència de les desigualtats de gènere.

Sessió 11. Les conseqúències de la desigualtat

Distinció i estils de vida. Accés a la cultura. Atenció als fills durant la infància. Segregació econòmica de l’espai. Desigualtats en salut. Comportament polític.

Sessió 12. El futur de la desigualtat

Desigualtat a les societats post-industrials. Respostes polítiques. Efectes de la Gran Recessió sobre la desigualtat. L’estratificació a les societats post-comunistes. Els efectes de la globalització sobre la desigualtat. Cap a un món més just.

Seminari 1. Desigualtat d’ingressos o riquesa

Distribució d’ingressos i riquesa. Indicador de Gini. Càlcul. Altres indicadors derivats. El llindar de la pobresa. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Seminari 2. Segregació ocupacional i espacial

La segregació per gènere o origen ètnic. Indicadors de segregació. Càlcul. Segregació ocupacional. Segregació espacial. Càlcul. Exercici a classe. Exercici fora de l’aula.

Metodologia docent

Dins de l’aula: 1) sessions magistrals; 2) seminaris.

Fora de l’aula: 3) treball individual (preparació de seminaris i les lectures obligatòries); 5) estudi personal.

Per afavorir la interacció amb els alumnes, l’assistència i la participació a classe, les sessions magistrals inclouran preguntes en línia per conèixer l’opinió (de forma anònima) dels estudiants respecte les idees exposades a classe i el seu coneixement de la realitat social a partir de l’experiència pròpia.

Avaluació

La qualificació de l’examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, constitueix el 75% de la nota final; el 25% restant s’aconseguirà a través dels seminaris. Només es farà la nota mitjana entre seminaris i examen amb una nota mínima a l’examen final de 4 punts i haven lliurat els exercisis dels seminaris.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a tots els seminaris i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l’assignatura corresponent en l’avaluació trimestral. El sistema de recuperació consistirà en un examen dels continguts teòrics de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

Grusky, David.B. (ed) (2014). Social Stratification. Fourth edition. New York: Routledge.

David Grusky recull en aquest llibre més d’un centenar d’articles clàssics i contemporanis sobre estructura social. Durant el curs, es proporcionaran les lectures obligatòries (avaluables) i recomanades de cada capítol d’aquest volum i d’altres treballs.