Teaching Plan Information

Presentation

The main objective of Fundamentals of Journalism is for the students to acquire the basic competences and knowledge to work as a journalist. In particular, we want them to understand how the journalistic system works in our society and we also want them to be familiar with the stylistic, operative and epistemic processes that define Journalism.

It is taught during the first term of the first year, so its importance is basic in order to introduce the subjects that will be developed in the four years of the degree in Journalism.

Additionally, in this subject there are included two ECTS credits belonging to the subject called "Introduction to University". This subject is meant to help the new students understand the structures, rules and methodology of the University, as well as to help them take full advantage of the University's facilities.

The very first part, "Introduction to journalistic writing", is part of the subjects that teach informative, interpretative and opinion journalism, and it is also useful in many other subjects of the degree because it teaches how to write properly. This part is taught at the beginning in order to teach it simultaneously with the subject "Language and Informative Genres".

The second part, "Theoretical Principles of Journalism", is applied generally in practical subjects and workshops, and introduces essential aspects of the journalistic task such as the selection or the prioritisation of information.

The third part, "Theoretical and Practical Principles at Work", briefly introduces some important elements in the journalistic task, which will be developed afterwards in other subjects: journalism's techniques, the information sources, journalism's ethics or the organisation of journalism companies and editorial departments.

Finally, the fourth part of the subject is that of  "Introduction to University". Although is appears last, it will be taught weekly from the very beginning of the term

Associated skills

Sustainable Development Goals

SDG 5: Gender Equality

SDG 16: Peace, Justice and Strong Institutions

Contents

Part 1

Introduction to journalistic writing

- Definition of Journalism
- The style of the informative journalistic discourse in press, radio and TV
- The informative journalistic genres: news
- The interpretative journalistic genres. Classification and features
- The argumentative journalistic genres. Classification and features

Part 2

Theoretical Principles of Journalism

- Principles of journalistic ephemerology 
- Structure and elements of the events interesting for journalism
- Criteria and rules of selection, assessment and organisation of news
Part 3

Theoretical and Practical Principles at Work

- Profile and features of the journalist 
- Journalism's techniques
- The information sources' system
- Journalistic companies
- The organisation and running of editorial departments
- Journalism's ethics
- New channels, tools and tendencies: the future of Journalism

Part 4

Introduction to University

- General features of the University. Structures, rules and methodology
- Electronic resources
- Information resources
- How to elaborate an academic task

Teaching Methods

This subject will follow basically a deductive methodology, in three phases:
- Presentation of the theory and concepts of every part.
- Study more and look for information about the theory explained.
- Put into practise via tasks, exercises and debates.

- Sessions and work will be organised in three different groups:

Work teams

Preferably 4-people groups, created by the teacher at the beginning of the term, which will last until the end of the subject. Each team will have to present their tasks in the seminars and prepare their participation. Being part of a group does not mean that all the work must be done with the group; we expect the students to do an important part of the tasks individually (reading and reflecting, looking for info, etc.).

Small group

In each seminar session there will be 4 or 5 work teams. Therefore, the dyamic of the class (with no more than 20 people) will be more useful.

Big group

All the students gathered in class.

- Here are the ways in which the subject will be taught:

Theoretical sessions (Big group)

The teacher introduces the main contents of every part, and sometimes he explains them partially. In addition, he says what work has to be done and solves any general doubts.

Exercises in class (Big group)

Short tasks, usually done in class, that help show a practical example of the theory.

Seminars (Small group)

Their goal is to work more on the practical application of the theory explained in class by doing and presenting exercises in groups.

Meetings (Individual or work teams)

They are optional, for all students or work teams who want to attend them. In the meetings the teacher will solve problems, explain those concepts the students have not understood, give advice and even assess the students's progress. It is necessary to arrange an appointment previously.

Exam

50 multiple-choice question test (5 options). There will be also two or more texts. 
20 questions about theory.
30 questions about the practical application of the theory.

From time to time the teacher might test the students via a practical exam based on the preparation, (in half a day) of several journalistic informations with primary sources, and the resolution of exercises based on the practical application of the theory explained in class.

Evaluation

This subject's assessment is based on three elements:

- Short individual tasks, in class or at home (15%).

- Tasks in groups, at home and discussed or presented in the seminar sessions (45%).

- Final exam (40%).

The individual tasks will be all different, will be explained by the teacher and their objective is to revise through easy exercises the contents explained in the theoretical sessions.

The tasks in groups are related to the main parts of the subjects and allow the students to have a closer look on three of the main parts of the subject: the classification of the journalism genres, the selection and prioritisation of news and the use of informative resources, as well as applying the journalistic ethics.

Bibliography and information resources

1. Basic bibliography

a) Compulsory readings

·        Franco, M.; Pellicer, M. Optimismo para periodistas: Claves para entender los nuevos medios de comunicación en la era digital. Editorial UOC: Barcelona, 2014.

·        Kovach, B., Rosenstiel, T. Los elementos del periodismo. Madrid: Ediciones El País, 2003 / Aguilar, 2012.

b) Recomended readings

·        Anderson, C.W; Bell, E.; Shirky, C. Periodismo postindustrial: adaptación al presente. eCícero: Madrid, 2014.

·        Cantavella, J. i Serrano, J.F. (coords.) Redacción para periodistas: informar e interpretar. Ariel: Barcelona, 2004.

·        Gomis, Ll. Teoria dels gèneres periodístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.

·        López García, Guillermo. Periodismo digital. Redes, audiencias y modelos de negocio. Salamanca: Comunicación Social, 2015.

·        Mencher, M. News Reporting and Writing. New York: McGraw-Hill, 11th edition, 2008

·        Randall, David. El periodista universal. Madrid: Siglo XXI, 1999.

·        Ramonet, Ignacio. La explosion del periodismo. Madrid: Clave intelectual, 2011.

·        Sáez, Albert. El periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l'ofici. València: Edicions 3 i 4, 2015.

2. Recomended bibliography

·        Armentia Vizuete, J.I. i Caminos Marcet, J.M. Fundamentos de periodismo impreso. Barcelona: Ariel, 2003.

·        Brighton, P.; Foy, D. News Values. Londres: Sage, 2008.

·        Casasús guri, J.M. Iniciación a la Periodística. Barcelona: Teide, 1988.

·        Fleming, C; Hemingway, E.; Moore, G.; Welford, D. An introduction to Journalism. Londres: Sage, 2006.

·        Gomis, L. Teoría del Periodismo. Barcelona: Paidós, 1991.

·        Grijelmo, A. El estilo del periodista. Madrid: Taurus, 1997.

·        López López, M. Como se fabrican las noticias. Fuentes, selección y planificación. Barcelona: Paidós, 1995.

·        Martínez Albertos, J.L. Curso General de Redacción Periodística. Madrid: Paraninfo, 1991.

·        Martín Vivaldi, G. Géneros periodísticos. Madrid: Paraninfo, 1987.

·        Rudin, R.; Ibbotson, T.; An Introduction to Journalism. Oxford: Focal Press, 2002.

·        Rodrigo, M. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós, 1989.

·        Santamaría, L., Casals Carro, M.J. La opinión periodística. Argumentos y géneros para la persuasión. Madrid: Fragua, 2000.

·        Smith, j. Essential Reporting. The NCTJ Guide for trainee journalists. Londres: Sage, 2007.

3. Additional bibliography

·         Bastenier, M.A. El blanco móvil. Curso de periodismo. Madrid: Ediciones El País, 2001.

·         Benavides ledesma, J.L., Quintero Herrera, C. Escribir en prensa. Madrid: Pearson Educación, 2004.

·         Bezunartea, O. 21 Lecciones de reporterismo. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1998.

·         Echevarría, B. Las W's del reportaje. Valencia: Fundación Universitaria San Pablo C.E.U., 1998.

·         San Agustín, A. M'agrada que em faci aquesta pregunta. L'entrevista en premsa. Barcelona: Pòrtic, 1999. 

Informació del Pla Docent

Presentació

Fonaments del Periodisme té com a objectiu que l’estudiant comprengui el funcionament del sistema de mitjans de comunicació en la societat actual i els procediments estilístics i operatius que configuren la tasca periodística. 

Situada en el primer trimestre del primer curs, constitueix una primera introducció en algunes de les matèries que es desenvoluparan posteriorment en el grau.

El primer bloc de contingut, “Funció social del periodisme” constitueix una part de la base teòrica de les assignatures dedicades als gèneres periodístics informatius, interpretatius i d’opinió, així com per al treball de redacció en altres matèries del grau. S’introdueixen també qüestions sobre nous formats periodístics. El fet que Llenguatge i Gèneres Informatius s’imparteixi simultàniament amb Fonaments del Periodisme és la raó per la qual aquest bloc se situa a l’inici del trimestre.

El segon tema, “Principis del Periodisme”, introdueix aspectes essencials del treball periodístic com la selecció i la priorització de les informacions.

A partir del tercer bloc del programa, es presenten alguns elements de l’activitat periodística que posteriorment seran desenvolupats i aprofundits en altres matèries: les tècniques del treball periodístic, les fonts informatives, l’ètica i la deontologia periodística o l’organització i el funcionament de les redaccions i les empreses periodístiques.

De forma transversal, en les diferents sessions es pararà atenció als principals debats i esdeveniments mediàtics que tinguin lloc durant el trimestre. S’espera dels i les estudiants un interès i seguiment constant de l’actualitat.

Competències associades

Competències generals:

Instrumentals

1. Comprendre, analitzar i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic sobre qualsevol tema rellevant.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies postures, així com de defensar-les públicament.

3. Dominar les eines informàtiques i les seves principals aplicacions imprescindibles per a l’activitat acadèmica ordinària.

Interpersonals

4. Ser capaç de treballar en equip, participant activament en les tasques assignades, prenent decisions i negociant opinions discrepants fins arribar a posicions de consens.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom i amb distància crítica en temes o qüestions controvertides així com defensar les propostes pròpies.

6. Tenir consolidats hàbits d’autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, així com l’organització i la correcta temporalització.

Sistèmiques

7. Haver desenvolupat el sentit de la curiositat així com el desig de saber allò que s’ignora, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

8. Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i contínua.

Competències específiques:

Específiques del grau

1. Coneixement dels processos informatius i comunicatius, així com de les principals teories que els formalitzen i critiquen.

2. Coneixement i aplicació de les tecnologies i dels sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació.

3. Coneixement de l’evolució històrica de les modalitats i tradicions periodístiques en els diversos mitjans.

4. Coneixement de l’estructura dels mitjans de comunicació i dels seus principals formats, en tant que expressió dels modes de vida i de les seves cultures, en relació amb els contextos socials i els seus canvis.

5. Coneixement de l’ètica i la deontologia professional del periodisme.

6. Coneixement dels principals debats i esdeveniments mediàtics.

7. Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.

8. Capacitat per llegir i analitzar textos i documents especialitzats de qualsevol tema rellevant.

Específiques de l’assignatura

9. Comprensió del sistema de treball periodístic

10. Coneixement i aplicació dels sistemes de selecció i jerarquització de notícies.

11. Capacitat per diferenciar característiques dels gèneres periodístics.

12. Coneixement del funcionament i interessos dels mitjans de comunicació.

13. Analitzar la pràctica periodística des de la perspectiva de gènere.

Resultats de l'aprenentatge

Amb la realització del curs, els estudiants adquiriran les competències transversals i específiques mencionades anteriorment, amb l’objectiu final que puguin entendre el funcionament de la tasca periodística i la seva responsabilitat social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 16: Pau, Justícia i Institucions sòlides

Prerequisits

No es requereixen coneixements. Els estudiants aprendran els principis bàsics del periodisme i la seva aplicació pràctica al llarg de l’assignatura. Només cal tenir curiositat i motivació per estudiar els fenòmens comunicatius i el periodisme en particular, en les seves diverses manifestacions i formats. La docència s’impartirà en català, però també es treballarà amb materials escrits i audiovisuals en castellà i anglès.

Continguts

• Bloc 1. Funció social del Periodisme  

  • Què és el Periodisme?

  • L’estil periodístic

  • Gèneres informatius,  interpretatius i d’opinió 

• Bloc 2. Principis del periodisme

  • L’esdeveniment d’interès periodístic. 

  • La cobertura periodística amb perspectiva de gènere. 

  • La precarietat laboral

  • Criteris i regles per a la selecció, valoració i jerarquització de notícies.

• Bloc 3. Pràctica periodística

  • El periodista

  • Tècniques de treball periodístic

  • Les fonts i l’empresa periodística

  • Ètica i deontologia

Metodologia docent

El curs combinarà les següents metodologies docents:

• Les sessions de classe magistral és on es presenten el conceptes i principals debats dels temes del curs. Aquestes sessions es complementen amb treball individual de lectures que, de manera individual i sistemàtica, haurà de fer l’alumnat per desenvolupar els exercicis derivats. 

• Les sessions de seminari estan relegades a la discussió grupal i l’aprofundiment en els temes treballats a l’aula en les sessions teòriques. Es treballarà en format debat, qüestionari, conferències i exercicis pràctics grupals dirigits des de l’aula.

  • Hi ha quatre grups de seminaris: 101A, 101B, 102A i 102B. Consulteu els dies i hores en què teniu sessió.

• Autoaprenentatge fora de l’aula a partir de les lectures i materials complementaris (les presentacions PowerPoint i altres recursos seran penjats a l’Aula Global després de cada sessió).

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es concep fent un seguiment d’avaluació continuada. Aquesta es basa en tres elements:

• La realització d’una sèrie de tasques i treball en equip basades en exercicis puntuables al llarg del curs (30% de la nota final).

• Qüestionari sobre les dues lectures obligatòries del curs així com exercicis i participació individual (30% de la nota final)

• La superació de dos exàmens parcials (40% de la nota).

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una nota mínima de 5 en cadascun dels tres elements referits. Si no és així, caldrà recuperar aquell/s element/s en els quals no s’hagi obtingut aquesta qualificació mínima.

** NOTA: per avaluar-se de l’assignatura cal haver fet un seguiment mínim del 80% de les sessions. L’assistència a classe és obligatòria.

Recuperació

La recuperació es realitzarà durant el segon trimestre, en el període previst per la Facultat.

Per accedir a la recuperació, caldrà haver presentat en els terminis previstos el 80% dels treballs sol·licitats i haver-se presentat a l’examen. En cap cas es pot optar a la recuperació per millorar nota.

Bibliografia i recursos d'informació

1. 1. Bibliografia bàsica

    

   Lectura obligatòria

   • Franco, Marta & Pellicer, Miquel.. Optimismo para periodistas: claves para entender los nuevos medios de comunicación en la era digital. Barcelona: UOC, 2014

   • Kapuściński, Ryszard. Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo. Barcelona: Anagrama, 2002. 

    

   Lectura recomanada

   • Anderson, C.W; Bell, Emily.; Shirky, Clay. Periodismo postindustrial: adaptación al presente. eCícero: Madrid, 2014.

   • Cagé, Julia. Salvar los medios de comunicación. Barcelona: Anagrama, 2017.

   • Cantavella, Juan. i Serrano, José Francisco (coords.) Redacción para periodistas: informar e interpretar. Ariel: Barcelona, 2004.

   • Gomis, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.

   • Jiménez García, David. El director: Secretos e intrigas de la prensa narrados por el exdirector de El Mundo. Madrid: Libros del KO, 2019.

   • López García, Guillermo. Periodismo digital. Redes, audiencias y modelos de negocio. Salamanca: Comunicación Social, 2015.

   • Mencher, Melvin. News Reporting and Writing. New York: McGraw-Hill, 11th edition, 2008

   • Randall, David. El periodista universal. Madrid: Siglo XXI, 1999.

   • Ramonet, Ignacio. La explosion del periodismo. Madrid: Clave intelectual, 2011.

   • Sáez, Albert. El periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l'ofici. València: Edicions 3 i 4, 2015. 

   • Zelizer, Barbie. What journalism could be. USA/UK: Polity Press, 2017.

    

    

   2.  Bibliografia complementària

    

   • Armentia Vizuete, José. I. i Caminos Marcet, José María. Fundamentos de periodismo impreso. Barcelona: Ariel, 2003.

   • Brighton, Paul; Foy, Dennis. News Values. Londres: Sage, 2008.

   • Casasús Guri, Josep Maria. Iniciación a la Periodística. Barcelona: Teide, 1988.

   • Fleming, Carole; Hemingway, Emma.; Moore, Gillian.; Welford, Dave. An introduction to Journalism. Londres: Sage, 2006.

   • Gomis, Llorenç. Teoría del Periodismo. Barcelona: Paidós, 1991.

   • Grijelmo, Álex. El estilo del periodista. Madrid: Taurus, 2014.

   • López López, Manuel. Cómo se fabrican las noticias. Fuentes, selección y planificación. Barcelona: Paidós, 1995.

   • Martín Vivaldi, Gonzalo. Géneros periodísticos. Madrid: Paraninfo, 1987.

   • Rudin, Richard i Ibbotson, Trevor. An Introduction to Journalism. Oxford: Focal Press, 2002.

   • Rodrigo, Miquel. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós, 1989.

   • Santamaría Suárez, Luisa, Casals Carro, María Jesús. La opinión periodística. Argumentos y géneros para la persuasión. Madrid: Fragua, 2000.

   • Smith, Jon. Essential Reporting. The NCTJ Guide for trainee journalists. Londres: Sage, 2007.