Curs Acadèmic:
2022/23
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
21289 - Actors i Institucions Polítiques
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21289 - Actors i Institucions Polítiques
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Català |
| Grup 2: Català |
| Seminari: | Grup 101: Castellà |
| Grup 102: Castellà |
| Grup 103: Castellà |
| Grup 104: Castellà |
| Grup 105: Castellà |
| Grup 201: Castellà |
| Grup 202: Castellà |
| Grup 203: Castellà |
| Grup 204: Castellà |
| Grup 205: Castellà |
Professorat:
Lala Muradova Huseynova
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:
Presentació
Actors i Institucions Polítiques és una assignatura que introdueix el funcionament de la democràcia representativa a partir d'aspectes com la cultura política i la participació ciutadana, el rol dels actors individuals i col·lectius (individus, partits, grups d'interès, moviments socials), i les institucions democràtiques.
Competències associades
Aquesta assignatura s’emmarca dins de la matèria “actors i comportament polític” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:
Competències Bàsiques:
CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
Competències generals
CG1. Capacitat d’anàlisi i síntesi.
CG4. Habilitats bàsiques d’ús d’ordinador.
CG5. Treball en equip.
CG6. Habilitats interpersonals.
CG10. Habilitats de recerca.
CG13. Lideratge.
CG16. Iniciativa i esperit emprenedor
CG18. Motivació d’èxit.
Competències transversals
CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.
Competències especifiques
CE2. Analitzar l’estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
CE3. Examinar l’estructura i el funcionament de les institucions polítiques.
CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.
CE5. Analitzar el comportament dels actors polítics.
CE6. Identificar el comportament ciutadà i els valors democràtics.
CE7. Analitzar el funcionament dels processos electorals.
CE19. Examinar les tècniques de comunicació política.
CE20. Categoritzar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i analitzar-ne l’impacte en el sistema polític.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
ODS 1: Fi de la pobresa / No poverty
ODS 5: Igualtat de gènere / Gender equality
ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides / Peace, justice and strong institutions
Continguts
|
Contingut
|
Lectures obligatòries
|
|
Introducció: Sistema polític, els actors i les institucions
|
Easton, David. (1957) "An approach to the analysis of political systems." World Politics 9(3): 383-400.
March, James, and Johan P. Olsen. (1983) “The new institutionalism: organizational factors in political life.” American Political Science Review 78(3): 734-749
|
|
Cultura política I
|
[Capítol 17: Political Culture by Welzel and Inglehart] Caramani, D. (Ed.). (2020). Comparative Politics. Oxford University Press.
Recursos en línia:
www.worldvaluesurvey.org ;
www.afrobarometer.org ;
www.europeanvaluesstudy.eu
|
|
Cultura política II
|
Huntington, Samuel. (1993). “The Clash of Civilizations”. Foreign Affairs, 72(3): 22-49
Inglehart, Ronald, & Pippa Norris. (2003). “The true clash of civilizations”. Foreign Policy 135: 63-70
Ross, Michael. (2008). “Oil, Islam and Women”. American Political Science Review 102(1): 107-123
|
|
Els actors individuals i la psicologia política I: Representació democràtica i formació de l'opinió política pública
|
Muradova, Lala. & Arceneaux, Kevin. (2022). Political belief formation: individual differences and situational factors. The Cognitive Science of Belief: A Multidisciplinary Approach. Ed. Musolino, J., Sommer, J., & P. Hemmer. Cambridge University Press.
Webster, Steven W., & Albertson, Bethany. (2022). Emotion and Politics: Noncognitive Psychological Biases in Public Opinion. Annual Review of Political Science, 25, 401-418.
|
|
Els actors individuals i la psicologia política II: Partits polítics i opinió pública. Els partits polítics lideren o segueixen l'opinió pública?
|
Leeper, Thomas J., & Slothuus, Rune. (2014). Political parties, motivated reasoning, and public opinion formation. Political Psychology, 35, 129-156.
Slothuus, Rune & Bisgaard, Martin. (2021). How political parties shape public opinion in the real world. American Journal of Political Science, 65(4), 896-911.
|
|
Els actors individuals i la psicología política III: El paper de la raça i el gènere
|
[Capítol 2: Making the Invisible Visible] Jardina, Ashley. (2019). White identity politics. Cambridge: Cambridge University Press.
Bos, Angela L., et al. (2022) "This one’s for the boys: How gendered political socialization limits girls’ political ambition and interest." American Political Science Review 116(2): 484-501
|
|
Els actors col.lectius I: Partits politics
|
[Capítol 13: Party Systems] Caramani, Daniele (eds) (2020). Comparative Politics. Oxford University Press.
Grotz, Florian and Pär Zetterberg. (2012). “Party systems and government stability in Central and Eastern Europe”. World Politics 64(4): 699-740
Clayton, Amanda, and Pär Zetterberg. (2021). “Gender and party discipline: evidence from Africa´s emerging party systems”. American Political Science Review 115(3): 869-884
|
|
Els actors col.lectius II: Els grups d'interès
|
[Capítol 14: Interest Groups] Caramani, Daniele. (Ed.). (2020). Comparative politics. Oxford University Press.
Powell, Eleanor Neff, & Justin Grimmer. (2016) "Money in exile: Campaign contributions and committee access." The Journal of Politics 78(4): 974-988.
|
|
Els actors col.lectius III: Els moviments socials
|
[Capítol 16: Social Movements] Caramani, Daniele (eds) (2020). Comparative Politics. Oxford University Press.
Bonilla, Tabitha, and Alvin B. Tillery. (2020)"Which identity frames boost support for and mobilization in the# BlackLivesMatter movement? An experimental test." American Political Science Review 114(4): 947-962.
Recurs en línia: Transnational Social Movement Organization Dataset https://dataverse.harvard.edu/dataset.xhtml?persistentId=doi:10.7910/DVN/NRUBSV
|
|
Les institucions participatives: Referèndums i les assemblees ciutadanes
|
[Capítols 1 i 2] Morel, Laurence, & Qvortrup, Matt. (Eds.). (2017). The Routledge handbook to referendums and direct democracy. Routledge.
[Capítol: Minipublics and deliberative democracy, per Setälä, Maija & Smith, Graham] en Bächtiger, André, Dryzek, John. S., Mansbridge, Jane, & Warren, Mark. E. (Eds.). (2018). The Oxford handbook of deliberative democracy. Oxford University Press.
Recurs en línia: La plataforma global de crowdsourcing per a esdeveniments de participació ciutadana : www.participedia.net
V-Dem: https://www.v-dem.net/en/
The politics without politicians: https://www.newyorker.com/news/the-future-of-democracy/politics-without-politicians
|
|
Governança multinivell I: les conseqüències polítiques
|
[Capítol 11: Multilevel Governance] Caramani, Daniele. (Ed.). (2020). Comparative Politics. Oxford University Press.
Brancati, Dawn. (2006) "Decentralization: Fueling the fire or dampening the flames of ethnic conflict and secessionism?" International Organization 60(3): 651-685.
|
|
Governança multinivell II: les conseqüències econòmiques
|
Akai, Nobuo, and Masayo Sakata. "Fiscal decentralization contributes to economic growth: evidence from state-level cross-section data for the United States." Journal of urban economics 52.1 (2002): 93-108.
Baskaran, Thushyanthan, and Lars P. Feld. (2013)"Fiscal decentralization and economic growth in OECD countries: is there a relationship?." Public finance review 41(4): 421-445.
Recurs en línia: OECD Fiscal Decentralization Database https://www.oecd.org/tax/federalism/fiscal-decentralisation-database/
|
Metodologia docent
L’assignatura s’organitza al voltant de sessions plenàries i de sessions de seminari amb subgrups. En les classes magistrals el professor exposarà els continguts de l'assignatura. Cada sessió plenària consta de dues parts. A la primera part, parlarem de les teories/els conceptes principals. La segona part se centrarà en textos empírics que utilitzen una àmplia gamma de mètodes. Algunes setmanes inclouran grups focals i jocs en diades. S'espera que els alumnes vinguin preparats a classe. Això significa haver llegit les lectures i estiguin disposats a contribuir a la discussió de classe. A més de les lectures obligatòries, si s’escau, se us recomanarà que examineu les dades disponibles públicament, els enllaços de les quals es facilitaran. Paral·lelament, en els seminaris es complementaran les sessions anteriors amb textos específics dels dossiers de lectures, que seran objecte de debats, comentaris, anàlisi crítica i/o elaboració de recensions per part dels alumnes.
Avaluació
Els criteris basics:
-
- Assistència a les sessions plenàries: La professora passarà llista a cada sessió plenària. Els estudiants han d’assistir com a mínim al 75% de les classes. En el cas contrari, es descomptaran 1,5-2 punts de la nota final.
- Realització de lectures d'articles: Com s'ha esmentat anteriorment, s'espera que els alumnes hagin llegit les lectures i estiguin disposats a contribuir a la discussió de classe. En el cas contrari, es descomptaran 1-3 punts de la nota final.
Es combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final. La nota final del curs es calcularà a partir de dues formes d'avaluació.
(a)Avaluació continuada (40%). Es valorarà l'assistència i la participació acadèmica activa.
-
- L’assistència a tots els seminaris és obligatòria i es controlarà. Cada seminari compta el 20% de l’avaluació (20% x 2 =40%). No assistir a un seminari dona 0 punts.
- Qui no hagi estat present en com a mínim un dels dos seminaris no serà avaluat i repetirà l'any que ve.
(b)Avaluació final (60%). Els alumnes hauran de sotmetre's a una prova final escrita, en el qual hauran de demostrar haver adquirit els coneixements bàsics de l'assignatura. Els alumnes que no treguin com a mínim un 4 a l’avaluació continuada o bé en l’examen final, s’hauran de presentar a la recuperació.
Recuperació:
Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que hagin participat com a mínim a un dels dos seminaris i presentat a l´examen final. Si el suspens és degut a la prova final, l’estudiant haurà de fer un examen de recuperació. Si el suspens es deu als seminaris, l’estudiant farà un assaig o la prova dels seminaris.
Avís de plagi i auto-plagi
En aquesta assignatura no es tolera el plagi als treballs d'alumnes: Plagi és "copiar (idees, paraules, obres, etc. d'una altra persona) usant-les com a pròpies" (Institut d'Estudis Catalans), sense fer referència a la font (això també inclou quan parafrasegem les mateixes idees). Tampoc està permès l'auto-plagi – quan algú reutilitza parts importants del seu propi treball anterior sense atribució. De la mateixa manera, no es permet copiar els assajos escrits per altres estudiants. La sanció per aquestes faltes és suspendre del curs.
Bibliografia i recursos d'informació
La bibliografia està inclosa a cada tema dels continguts