Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 105: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Grup 205: Català
Professorat:
Martin Rodrigo Alharilla
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Estudi dels principals processos polítics, socials i culturals en les societats contemporànies, analitzats a la vegada des d’una perspectiva temàtica i diacrònica. Iniciació a l’estudi de la història contemporània a partir d’alguns temes clau del passat i el present de les nostres societats (moviments demogràfics i migratoris, democratització dels Estats liberals, construcció dels Estats-nació, imperialisme i antiimperialisme, ...).

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:


COMPETÈNCIES BÀSIQUES:


CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.


CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.



COMPETÈNCIES GENERALS:


CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.


COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:


CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.


COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:


CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE15. Analitzar la política internacional.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS   1:         Fi de la pobresa. 

ODS   5:         Igualtat de gènere.

ODS   8:         Treball decent i creixement econòmic.

ODS   9:         Indústria, innovació i infraestructura.

ODS 10:         Reducció de les desigualtats.

Continguts

Unitat didàctica núm. 1:

El camí cap a la democràcia: la democratització dels Estats liberals

 

Unitat didàctica núm. 2:

La construcció dels Estats-nació a l’Europa del s. XIX

 

Unitat didàctica núm. 3:

La configuració del món modern: colonialismes i imperialismes.

Metodologia docent

El plantejament didàctic de l’assignatura es basa en la suma de tres activitats d’ensenyament-aprenentatge:

  1. Sessions plenàries del grup-classe a l’aula (12 sessions x 2 hores).
  2. Sessions de seminari (4 ó 5 subgrups; 2 sessions x 2 hores = 4 hores per subgrup).
  3. Tutories individualitzades amb el professor (en l’horari de tutories, al despatx del professor).

Les sessions plenàries tindran un plantejament de classe magistral socràtica. Les dues sessions de seminari es basen en la lectura prèvia d’un o dos textos per sessió i la seva discussió en grups relativament reduïts (amb una forquilla d’entre 20 i 25 alumnes, tot depenent de les dades de matriculació) mentre que les tutories serviran per l’aclariment individualitzat de dubtes per part dels alumnes.

Avaluació

La qualificació final de l’alumne serà el resultat de la suma de la valoració dels dos exercicis individuals corresponents als dos seminaris i de la seva participació activa als mateixos (20 %), de l’entrega d’un treball, realitzat en grups (de 3 ó 4 alumnes) i escrit en format de ressenya, sobre alguns dels textos seleccionats pel professor (10 %) i de l’examen final de l’assignatura (70 %). Per aprovar l’assignatura cal que la nota de l’examen sigui d’un mínim de 3 (sobre 7).

La recuperació de l’assignatura es farà a partir d’un únic examen (100 %) on s’avaluaran totes les competències i continguts de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

ANA LUCÍA ARAUJO, Slavery in the Age of Memory: Engagint the Past, London & New York, Bloombsbury, 2020.

ÁNGEL BAHAMONDE, RAMON VILLARES: El mundo contemporáneo, siglos XIX y XX, Madrid, Santillana, 2001.

CHRISTOPHER A. BAYLY: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914: conexiones y comparaciones globales, Madrid, Siglo XXI, 2010

LUCIANO CANFORA: La democracia. Historia de una ideología, Barcelona, Crítica, 2004

CATHERINE HALL et alii: Legacies of British Slave-Ownership: Colonial Slavery and the Formation of Victorian Britain, London, Cambridge University Press, 2016.

ROBERT B. MARKS: Los orígenes del mundo moderno: una nueva visión, Barcelona, Crítica, 2007.

JÜRGEN OSTERHAMMEL: La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2016.

MARÍA SIERRA, Mª ANTONIA PEÑA y RAFAEL ZURITA: Elegidos y elegibles. La representación parlamentaria en la cultura del liberalismo, Madrid, Marcial Pons, 2010.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 105: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Grup 205: Català
Professorat:
Martin Rodrigo Alharilla
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Estudi dels principals processos polítics, socials i culturals en les societats contemporànies, analitzats a la vegada des d’una perspectiva temàtica i diacrònica. Iniciació a l’estudi de la història contemporània a partir d’alguns temes clau del passat i el present de les nostres societats (moviments demogràfics i migratoris, democratització dels Estats liberals, construcció dels Estats-nació, imperialisme i antiimperialisme, ...).

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:


COMPETÈNCIES BÀSIQUES:


CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.


CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.



COMPETÈNCIES GENERALS:


CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.


COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:


CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.


COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:


CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE15. Analitzar la política internacional.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS   1:         Fi de la pobresa. 

ODS   5:         Igualtat de gènere.

ODS   8:         Treball decent i creixement econòmic.

ODS   9:         Indústria, innovació i infraestructura.

ODS 10:         Reducció de les desigualtats.

Continguts

Unitat didàctica núm. 1:

El camí cap a la democràcia: la democratització dels Estats liberals

 

Unitat didàctica núm. 2:

La construcció dels Estats-nació a l’Europa del s. XIX

 

Unitat didàctica núm. 3:

La configuració del món modern: colonialismes i imperialismes.

Metodologia docent

El plantejament didàctic de l’assignatura es basa en la suma de tres activitats d’ensenyament-aprenentatge:

  1. Sessions plenàries del grup-classe a l’aula (12 sessions x 2 hores).
  2. Sessions de seminari (4 ó 5 subgrups; 2 sessions x 2 hores = 4 hores per subgrup).
  3. Tutories individualitzades amb el professor (en l’horari de tutories, al despatx del professor).

Les sessions plenàries tindran un plantejament de classe magistral socràtica. Les dues sessions de seminari es basen en la lectura prèvia d’un o dos textos per sessió i la seva discussió en grups relativament reduïts (amb una forquilla d’entre 20 i 25 alumnes, tot depenent de les dades de matriculació) mentre que les tutories serviran per l’aclariment individualitzat de dubtes per part dels alumnes.

Avaluació

La qualificació final de l’alumne serà el resultat de la suma de la valoració dels dos exercicis individuals corresponents als dos seminaris i de la seva participació activa als mateixos (20 %), de l’entrega d’un treball, realitzat en grups (de 3 ó 4 alumnes) i escrit en format de ressenya, sobre alguns dels textos seleccionats pel professor (10 %) i de l’examen final de l’assignatura (70 %). Per aprovar l’assignatura cal que la nota de l’examen sigui d’un mínim de 3 (sobre 7).

La recuperació de l’assignatura es farà a partir d’un únic examen (100 %) on s’avaluaran totes les competències i continguts de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

ANA LUCÍA ARAUJO, Slavery in the Age of Memory: Engagint the Past, London & New York, Bloombsbury, 2020.

ÁNGEL BAHAMONDE, RAMON VILLARES: El mundo contemporáneo, siglos XIX y XX, Madrid, Santillana, 2001.

CHRISTOPHER A. BAYLY: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914: conexiones y comparaciones globales, Madrid, Siglo XXI, 2010

LUCIANO CANFORA: La democracia. Historia de una ideología, Barcelona, Crítica, 2004

CATHERINE HALL et alii: Legacies of British Slave-Ownership: Colonial Slavery and the Formation of Victorian Britain, London, Cambridge University Press, 2016.

ROBERT B. MARKS: Los orígenes del mundo moderno: una nueva visión, Barcelona, Crítica, 2007.

JÜRGEN OSTERHAMMEL: La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2016.

MARÍA SIERRA, Mª ANTONIA PEÑA y RAFAEL ZURITA: Elegidos y elegibles. La representación parlamentaria en la cultura del liberalismo, Madrid, Marcial Pons, 2010.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21287 - Introducció a la Història de les Societats Contemporànies
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 104: Castellà
Grup 105: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Grup 205: Català
Professorat:
Martin Rodrigo Alharilla
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

Estudi dels principals processos polítics, socials i culturals en les societats contemporànies, analitzats a la vegada des d’una perspectiva temàtica i diacrònica. Iniciació a l’estudi de la història contemporània a partir d’alguns temes clau del passat i el present de les nostres societats (moviments demogràfics i migratoris, democratització dels Estats liberals, construcció dels Estats-nació, imperialisme i antiimperialisme, ...).

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “història” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:


COMPETÈNCIES BÀSIQUES:


CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.


CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.



COMPETÈNCIES GENERALS:


CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG14. Coneixement de cultures i costums d'altres països.


COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:


CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.


COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:


CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE15. Analitzar la política internacional.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS   1:         Fi de la pobresa. 

ODS   5:         Igualtat de gènere.

ODS   8:         Treball decent i creixement econòmic.

ODS   9:         Indústria, innovació i infraestructura.

ODS 10:         Reducció de les desigualtats.

Continguts

Unitat didàctica núm. 1:

El camí cap a la democràcia: la democratització dels Estats liberals

 

Unitat didàctica núm. 2:

La construcció dels Estats-nació a l’Europa del s. XIX

 

Unitat didàctica núm. 3:

La configuració del món modern: colonialismes i imperialismes.

Metodologia docent

El plantejament didàctic de l’assignatura es basa en la suma de tres activitats d’ensenyament-aprenentatge:

  1. Sessions plenàries del grup-classe a l’aula (12 sessions x 2 hores).
  2. Sessions de seminari (4 ó 5 subgrups; 2 sessions x 2 hores = 4 hores per subgrup).
  3. Tutories individualitzades amb el professor (en l’horari de tutories, al despatx del professor).

Les sessions plenàries tindran un plantejament de classe magistral socràtica. Les dues sessions de seminari es basen en la lectura prèvia d’un o dos textos per sessió i la seva discussió en grups relativament reduïts (amb una forquilla d’entre 20 i 25 alumnes, tot depenent de les dades de matriculació) mentre que les tutories serviran per l’aclariment individualitzat de dubtes per part dels alumnes.

Avaluació

La qualificació final de l’alumne serà el resultat de la suma de la valoració dels dos exercicis individuals corresponents als dos seminaris i de la seva participació activa als mateixos (20 %), de l’entrega d’un treball, realitzat en grups (de 3 ó 4 alumnes) i escrit en format de ressenya, sobre alguns dels textos seleccionats pel professor (10 %) i de l’examen final de l’assignatura (70 %). Per aprovar l’assignatura cal que la nota de l’examen sigui d’un mínim de 3 (sobre 7).

La recuperació de l’assignatura es farà a partir d’un únic examen (100 %) on s’avaluaran totes les competències i continguts de l’assignatura.

Bibliografia i recursos d'informació

ANA LUCÍA ARAUJO, Slavery in the Age of Memory: Engagint the Past, London & New York, Bloombsbury, 2020.

ÁNGEL BAHAMONDE, RAMON VILLARES: El mundo contemporáneo, siglos XIX y XX, Madrid, Santillana, 2001.

CHRISTOPHER A. BAYLY: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914: conexiones y comparaciones globales, Madrid, Siglo XXI, 2010

LUCIANO CANFORA: La democracia. Historia de una ideología, Barcelona, Crítica, 2004

CATHERINE HALL et alii: Legacies of British Slave-Ownership: Colonial Slavery and the Formation of Victorian Britain, London, Cambridge University Press, 2016.

ROBERT B. MARKS: Los orígenes del mundo moderno: una nueva visión, Barcelona, Crítica, 2007.

JÜRGEN OSTERHAMMEL: La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2016.

MARÍA SIERRA, Mª ANTONIA PEÑA y RAFAEL ZURITA: Elegidos y elegibles. La representación parlamentaria en la cultura del liberalismo, Madrid, Marcial Pons, 2010.