Informació del Pla Docent

Presentació

L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir als estudiants en la perspectiva i la teoria sociològiques i alguns dels seus principals exponents.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “sociologia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG5. Treball en equip.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

4. Educació de qualitat

5. Igualtat de gènere

10. Reducció de les desigualtats

16. Pau, justícia i institucions sòlides

Continguts

1. La perspectiva sociològica
2. El pensament sociològic: els fundadors
3. La societat com a realitat objectiva: la institucionalització
4. La societat com a realitat subjectiva: la socialització
5. El pensament sociològic: autors contemporanis
6. Comportament col·lectiu i moviments socials
7. Canvi social: cap a on anem

Metodologia docent

El curs no es basarà principalment en la transmissió de coneixements per part del professor sinó en la potenciació de les capacitats d'aprenentatge dels estudiants.

Per a tal efecte, s'han programat una sèrie d'activitats presencials -en grup gran (classe magistral) i en grup de seminari- que, finalment, hauran de facilitar l'aprenentatge dels alumnes.

En les classes magistrals de grup gran es treballaran els punts definitoris de la matèria i els seus principals corrents i línies de pensament, així com l'aprenentatge del principals conceptes i teories sociològiques.

El professor mostrarà en tot moment la seva disposició a contestar totes les preguntes dels estudiants sobre els blocs que s'estan treballant i estimularà la reflexió sobre les qüestions problemàtiques que es plantegin.

Pel que fa al treball en grup petit -seminaris- se centrarà bàsicament en l'aprenentatge de diferents continguts però treballant especialment les diferents competències que abans s'han assenyalat. L'enfocament aquí serà bàsicament participatiu i, tot i que s'hi tractaran blocs amb contingut teòric, es procurarà respondre a la naturalesa pràctica de la disciplina, simulant situacions de recerca, plantejament de preguntes, estimulant la "imaginació sociològica", fomentant la capacitat d'anàlisi i crítica, etc.

Finalment, els estudiants treballaran en grup, o de manera individual sobre les diferents instruccions que els professors els hauran donat, tant en les classes de grup gran com en els seminaris.

El curs consistirà en deu sessions de dues hores de classe magistral (grup gran) a raó d'una per setmana i tres seminaris de dues hores distribuïts al llarg del trimestre.

Avaluació

Durant el curs hi haurà dos tipus d'avaluació: una continuada i una altra final. L'avaluació continuada suposarà el 55% de la nota final i la de l'examen final un 45%.

L'avaluació continuada constarà de dos parts. La primera part, que contempla un 25% de la nota, dependrà de la participació a dos debats realitzats a les classes teòriques. La segona part, que contempla un 30% de la nota, dependrà de tres seminaris que els estudiants seguiran al llarg del curs. Es tindrà en compte, la lectura de la documentació requerida, la participació a les activitats esmentades i -si s'escau- l’elaboració de treballs escrits.

Per tal d'aprovar l'assignatura cal haver tret una nota mitjana dels dos debats i dels tres seminaris de cinc o superior a cinc.

En casos extraordinaris i degudament justificats els professors podran sol·licitar un o més treballs substitutius de l'assistència als debats i seminaris.

L'avaluació final consistirà en un test de resposta múltiple de vint preguntes sobre diferents continguts teòrics i conceptuals tractats al curs, tant a les classes de gran grup, com a les de seminari.

Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat l’avaluació continuada i haver aconseguit un mínim de 4 a l’avaluació final (examen).

Prova de recuperació. Hi podran concórrer tots els estudiants que hagin participat com a mínim a dos seminaris i hagin suspès l'avaluació continuada, aquells que hagin suspès l'examen final i els que hagin suspès les dues avaluacions, final i continuada.

La recuperació de l'avaluació continuada (debats i seminaris) es farà mitjançant un treball. La recuperació de l'examen final mitjançant un examen consistent a desenvolupar un tema i respondre cinc preguntes breus.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Berger, P.L. (1986). Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística. Herder.

Berger, P.L. i Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement. Herder.

Bourdieu, P. i Wacquant, Loïc J.D. (1994). Per a una sociologia reflexiva. Herder.

Estradé, A. i Cardús, S. (1999). La Mirada del sociòleg : què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

Giddens, A. (2010). Sociología. Alianza.

Giner, S. (1996). Sociología. Península.

Wright Mill, C. (1987). La imaginació sociològica. Herder.

Bibliografia complementària

Giner, Salvador, Lamo de Espinosa, Emilio y Torres, Cristóbal, Diccionario de sociología, Madrid : Alianza Editorial, 1998.

Hillmann, Karl-Heinz, Diccionario enciclopédico de Sociología, Barcelona: Herder, 2001.

Recursos didàctics

A l'Aula Global (Moodle) es publicaran els documents i orientacions d'interès per al seguiment del curs i l'assoliment dels seus objectius d'aprenentatge.

Informació del Pla Docent

Presentació

L'objectiu d'aquesta assignatura és introduir als estudiants en la perspectiva i la teoria sociològiques i alguns dels seus principals exponents.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “sociologia” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG5. Treball en equip.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE17. Aplicar els mètodes i les tècniques d'investigació política i social.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

4. Educació de qualitat

5. Igualtat de gènere

10. Reducció de les desigualtats

16. Pau, justícia i institucions sòlides

Continguts

1. La perspectiva sociològica
2. El pensament sociològic: els fundadors
3. La societat com a realitat objectiva: la institucionalització
4. La societat com a realitat subjectiva: la socialització
5. El pensament sociològic: autors contemporanis
6. Comportament col·lectiu i moviments socials
7. Canvi social: cap a on anem

Metodologia docent

El curs no es basarà principalment en la transmissió de coneixements per part del professor sinó en la potenciació de les capacitats d'aprenentatge dels estudiants.

Per a tal efecte, s'han programat una sèrie d'activitats presencials -en grup gran (classe magistral) i en grup de seminari- que, finalment, hauran de facilitar l'aprenentatge dels alumnes.

En les classes magistrals de grup gran es treballaran els punts definitoris de la matèria i els seus principals corrents i línies de pensament, així com l'aprenentatge del principals conceptes i teories sociològiques.

El professor mostrarà en tot moment la seva disposició a contestar totes les preguntes dels estudiants sobre els blocs que s'estan treballant i estimularà la reflexió sobre les qüestions problemàtiques que es plantegin.

Pel que fa al treball en grup petit -seminaris- se centrarà bàsicament en l'aprenentatge de diferents continguts però treballant especialment les diferents competències que abans s'han assenyalat. L'enfocament aquí serà bàsicament participatiu i, tot i que s'hi tractaran blocs amb contingut teòric, es procurarà respondre a la naturalesa pràctica de la disciplina, simulant situacions de recerca, plantejament de preguntes, estimulant la "imaginació sociològica", fomentant la capacitat d'anàlisi i crítica, etc.

Finalment, els estudiants treballaran en grup, o de manera individual sobre les diferents instruccions que els professors els hauran donat, tant en les classes de grup gran com en els seminaris.

El curs consistirà en deu sessions de dues hores de classe magistral (grup gran) a raó d'una per setmana i tres seminaris de dues hores distribuïts al llarg del trimestre.

Avaluació

Durant el curs hi haurà dos tipus d'avaluació: una continuada i una altra final. L'avaluació continuada suposarà el 55% de la nota final i la de l'examen final un 45%.

L'avaluació continuada constarà de dos parts. La primera part, que contempla un 25% de la nota, dependrà de la participació a dos debats realitzats a les classes teòriques. La segona part, que contempla un 30% de la nota, dependrà de tres seminaris que els estudiants seguiran al llarg del curs. Es tindrà en compte, la lectura de la documentació requerida, la participació a les activitats esmentades i -si s'escau- l’elaboració de treballs escrits.

Per tal d'aprovar l'assignatura cal haver tret una nota mitjana dels dos debats i dels tres seminaris de cinc o superior a cinc.

En casos extraordinaris i degudament justificats els professors podran sol·licitar un o més treballs substitutius de l'assistència als debats i seminaris.

L'avaluació final consistirà en un test de resposta múltiple de vint preguntes sobre diferents continguts teòrics i conceptuals tractats al curs, tant a les classes de gran grup, com a les de seminari.

Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat l’avaluació continuada i haver aconseguit un mínim de 4 a l’avaluació final (examen).

Prova de recuperació. Hi podran concórrer tots els estudiants que hagin participat com a mínim a dos seminaris i hagin suspès l'avaluació continuada, aquells que hagin suspès l'examen final i els que hagin suspès les dues avaluacions, final i continuada.

La recuperació de l'avaluació continuada (debats i seminaris) es farà mitjançant un treball. La recuperació de l'examen final mitjançant un examen consistent a desenvolupar un tema i respondre cinc preguntes breus.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Berger, P.L. (1986). Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística. Herder.

Berger, P.L. i Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del coneixement. Herder.

Bourdieu, P. i Wacquant, Loïc J.D. (1994). Per a una sociologia reflexiva. Herder.

Estradé, A. i Cardús, S. (1999). La Mirada del sociòleg : què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

Giddens, A. (2010). Sociología. Alianza.

Giner, S. (1996). Sociología. Península.

Wright Mill, C. (1987). La imaginació sociològica. Herder.

Bibliografia complementària

Giner, Salvador, Lamo de Espinosa, Emilio y Torres, Cristóbal, Diccionario de sociología, Madrid : Alianza Editorial, 1998.

Hillmann, Karl-Heinz, Diccionario enciclopédico de Sociología, Barcelona: Herder, 2001.

Recursos didàctics

A l'Aula Global (Moodle) es publicaran els documents i orientacions d'interès per al seguiment del curs i l'assoliment dels seus objectius d'aprenentatge.