Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21282 - Introducció a la Ciència Política


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21282 - Introducció a la Ciència Política
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Perez Lozano, Marc Guinjoan Cesena
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura Introducció a la Ciència Política presenta els fonaments que conformen la Ciència Política com a disciplina científica, i analitza tres conceptes bàsics de la ciència i la teoria política actuals: el poder polític, l'estat i la democràcia. El temari combina l'anàlisi conceptual i l'anàlisi de les institucions de presa de decisions polítiques, tot fent referència als principals fets històrics i a la realitat empírica de la política contemporània.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “teoria política” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia. 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).
CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.
CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions. 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat.

ODS 5: Igualtat de gènere.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides.

Continguts

Tema 0. Ciència política i política. Una introducció

0.1. Què és la Ciència política?

0.2. Què és la política?

 

Tema 1. Poder

1.1. El poder: definició i tipus

1.2. Fonaments biològics

1.3. La revolució neolítica

1.4. Evolució del poder polític

1.5. Poder, legitimitat i legalitat

 

Tema 2. Estat

2.1. Què és l'Estat?

2.2. Formació i evolució històrica dels estats moderns

2.3. Tradicions ideològiques i estat democràtic modern

2.4. L'organització territorial dels estats moderns

 

Tema 3. Democràcia

3.1. Què és la democràcia?

3.2. La democràcia antiga

3.3. La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern

3.4. Sistemes electorals

3.5. Els partits polítics

3.6. Les democràcies modernes i els estats de benestar

3.7. Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional

 

Programació d'Activitats:

Setmana 1. Teoria: Presentació de l'assignatura. Què és la Ciència Política? 

Setmana 2. Teoria: Què és la política? El poder: definició i tipus. Fonaments biològics del poder.

Setmana 3. Teoria: La revolució neolítica. Poder, legitimitat i legalitat.

Setmana 4. TeoriaPoder, legitimitat i legalitat. Què és l'estat? SeminarisGrups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 5. Teoria: Què és l'estat? Formació i evolució històrica dels estats moderns. Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. SeminarisGrups 102, 104, 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 6. Teoria: Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. L'organització territorial dels estats moderns. Què és la democràcia? La democràcia antiga. Seminaris:  Grups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada". Grups 201 i 203. (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 7. Teoria: La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern. SeminarisGrups 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2012); "Cartografiando los márgenes: Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 8. Teoria: Sistemes electorals. Seminaris:  Grups 102, 104, 201 i 203. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 9. Teoria: Els partits polítics. Les democràcies modernes i els estats de benestar. SeminarisGrups 101, 103, 202 i 204.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Setmana 10Teoria: Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional. SeminarisGrups 102, 104, 201 i 203.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Metodologia docent

Activitats presencials: desenvolupament dels principals conceptes a través d'exposicions interactives. Presentacions orals amb power point. 

Activitats no presencials: preparació d'articles, treballs i exposicions. En grup i individuals. Preparació de les lectures obligatòries.

Activitats no obligatòries: càpsules audiovisuals que combinen pregunta, raonament, recolzament empíric i fonts.

Degut a la situació sanitària, les classes teòriques tindran un caràcter híbrid (seran en part presencials, en part via streaming). Els seminaris seran presencials. Les condicions podran variar segons l'evolució de la situació sanitària.

Avaluació

Assistència obligatòria i participació a totes les classes i seminaris.

Criteris d'avaluació:

  1. Examen final. 50% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  2. Avaluació dels seminaris. 35% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  3. Presentació de càpsules audiovisuals seguint uns criteris establerts. 15% de la nota final. Optatiu.

Per aprovar l'assignatura s'ha d'aprovar l'examen final de manera independent i haver fet els seminaris pràctics. L'assignatura no es pot aprovar si no es compleix algun d'aquests dos requisits.

Recuperació: examen escrit durant el segon trimestre (data exacta a determinar) amb les mateixes condicions que l'examen final de trimestre. Es mantindrà la nota obtinguda als seminaris, així com la de les càpsules voluntàries.

Podrà concórrer a la recuperació tot/a estudiant que havent fet els seminaris pràctics i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagi obtingut la qualificació de suspens.

Bibliografia i recursos d'informació

BENHABIB, Seyla. Diversitat cultural, igualtat democràtica: la participació política en l'era de la globalització. València: Tandem, 1999.

CAMINAL, Miquel (ed.). Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos - UB - UAB, 1998 (1a edició en català). Madrid: Tecnos, 2019 (5a edició en castellà; co-editat amb TORRENS, Xavier).

CARROLL, Susan J.; SANBONMATSU, Kira. More Women Can Run: Gender and Pathways to the State Legislatures. Nova York: Oxford University Press, 2013.

DAHL, Robert. La democracia y sus críticos. Madrid: Paidós, 1992.

DELLA PORTA, Donatella. Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales. Buenos Aires: Prometeo, 2017.

GARGARELLA, Roberto. Las teorías de la justicia después de Rawls: un breve manual de filosofía política. Barcelona: Paidós, 1999.

LAGARDE, Marcela. Género y feminismo: desarrollo humano y democracia. Madrid: Horas y Horas, 1997.

LOIS GONZÁLEZ, Marta; ALONSO, Alba. (eds.). Ciencia política con perspectiva de género. Madrid: Akal, 2014.

PLATERO, Lucas. (ed.). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra, 2012.

PUTNAM. Robert D. Per a fer que la democràcia funcioni: la importància del capital social. Barcelona: Proa, 2000. Edició en castellà per Madrid: Centro de Investigaciones Sociològicas, 2011.

REQUEJO, Ferran. Las democracias: democracia antigua, democracia liberal y estado de bienestar. Barcelona: Ariel, 1994.

REQUEJO, Ferran. Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, 2005.

SEN, Amartya. Desarrollo y libertad. Barcelona: 2000.

STRANGE, Susan. La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial.  Barcelona: Icaria, 2001.

WEBER, Max El político y el científico. Madrid: Alianza, 1988.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21282 - Introducció a la Ciència Política


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21282 - Introducció a la Ciència Política
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Perez Lozano, Marc Guinjoan Cesena
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura Introducció a la Ciència Política presenta els fonaments que conformen la Ciència Política com a disciplina científica, i analitza tres conceptes bàsics de la ciència i la teoria política actuals: el poder polític, l'estat i la democràcia. El temari combina l'anàlisi conceptual i l'anàlisi de les institucions de presa de decisions polítiques, tot fent referència als principals fets històrics i a la realitat empírica de la política contemporània.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “teoria política” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia. 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).
CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.
CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions. 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat.

ODS 5: Igualtat de gènere.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides.

Continguts

Tema 0. Ciència política i política. Una introducció

0.1. Què és la Ciència política?

0.2. Què és la política?

 

Tema 1. Poder

1.1. El poder: definició i tipus

1.2. Fonaments biològics

1.3. La revolució neolítica

1.4. Evolució del poder polític

1.5. Poder, legitimitat i legalitat

 

Tema 2. Estat

2.1. Què és l'Estat?

2.2. Formació i evolució històrica dels estats moderns

2.3. Tradicions ideològiques i estat democràtic modern

2.4. L'organització territorial dels estats moderns

 

Tema 3. Democràcia

3.1. Què és la democràcia?

3.2. La democràcia antiga

3.3. La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern

3.4. Sistemes electorals

3.5. Els partits polítics

3.6. Les democràcies modernes i els estats de benestar

3.7. Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional

 

Programació d'Activitats:

Setmana 1. Teoria: Presentació de l'assignatura. Què és la Ciència Política? 

Setmana 2. Teoria: Què és la política? El poder: definició i tipus. Fonaments biològics del poder.

Setmana 3. Teoria: La revolució neolítica. Poder, legitimitat i legalitat.

Setmana 4. TeoriaPoder, legitimitat i legalitat. Què és l'estat? SeminarisGrups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 5. Teoria: Què és l'estat? Formació i evolució històrica dels estats moderns. Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. SeminarisGrups 102, 104, 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 6. Teoria: Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. L'organització territorial dels estats moderns. Què és la democràcia? La democràcia antiga. Seminaris:  Grups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada". Grups 201 i 203. (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 7. Teoria: La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern. SeminarisGrups 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2012); "Cartografiando los márgenes: Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 8. Teoria: Sistemes electorals. Seminaris:  Grups 102, 104, 201 i 203. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 9. Teoria: Els partits polítics. Les democràcies modernes i els estats de benestar. SeminarisGrups 101, 103, 202 i 204.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Setmana 10Teoria: Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional. SeminarisGrups 102, 104, 201 i 203.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Metodologia docent

Activitats presencials: desenvolupament dels principals conceptes a través d'exposicions interactives. Presentacions orals amb power point. 

Activitats no presencials: preparació d'articles, treballs i exposicions. En grup i individuals. Preparació de les lectures obligatòries.

Activitats no obligatòries: càpsules audiovisuals que combinen pregunta, raonament, recolzament empíric i fonts.

Degut a la situació sanitària, les classes teòriques tindran un caràcter híbrid (seran en part presencials, en part via streaming). Els seminaris seran presencials. Les condicions podran variar segons l'evolució de la situació sanitària.

Avaluació

Assistència obligatòria i participació a totes les classes i seminaris.

Criteris d'avaluació:

  1. Examen final. 50% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  2. Avaluació dels seminaris. 35% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  3. Presentació de càpsules audiovisuals seguint uns criteris establerts. 15% de la nota final. Optatiu.

Per aprovar l'assignatura s'ha d'aprovar l'examen final de manera independent i haver fet els seminaris pràctics. L'assignatura no es pot aprovar si no es compleix algun d'aquests dos requisits.

Recuperació: examen escrit durant el segon trimestre (data exacta a determinar) amb les mateixes condicions que l'examen final de trimestre. Es mantindrà la nota obtinguda als seminaris, així com la de les càpsules voluntàries.

Podrà concórrer a la recuperació tot/a estudiant que havent fet els seminaris pràctics i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagi obtingut la qualificació de suspens.

Bibliografia i recursos d'informació

BENHABIB, Seyla. Diversitat cultural, igualtat democràtica: la participació política en l'era de la globalització. València: Tandem, 1999.

CAMINAL, Miquel (ed.). Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos - UB - UAB, 1998 (1a edició en català). Madrid: Tecnos, 2019 (5a edició en castellà; co-editat amb TORRENS, Xavier).

CARROLL, Susan J.; SANBONMATSU, Kira. More Women Can Run: Gender and Pathways to the State Legislatures. Nova York: Oxford University Press, 2013.

DAHL, Robert. La democracia y sus críticos. Madrid: Paidós, 1992.

DELLA PORTA, Donatella. Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales. Buenos Aires: Prometeo, 2017.

GARGARELLA, Roberto. Las teorías de la justicia después de Rawls: un breve manual de filosofía política. Barcelona: Paidós, 1999.

LAGARDE, Marcela. Género y feminismo: desarrollo humano y democracia. Madrid: Horas y Horas, 1997.

LOIS GONZÁLEZ, Marta; ALONSO, Alba. (eds.). Ciencia política con perspectiva de género. Madrid: Akal, 2014.

PLATERO, Lucas. (ed.). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra, 2012.

PUTNAM. Robert D. Per a fer que la democràcia funcioni: la importància del capital social. Barcelona: Proa, 2000. Edició en castellà per Madrid: Centro de Investigaciones Sociològicas, 2011.

REQUEJO, Ferran. Las democracias: democracia antigua, democracia liberal y estado de bienestar. Barcelona: Ariel, 1994.

REQUEJO, Ferran. Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, 2005.

SEN, Amartya. Desarrollo y libertad. Barcelona: 2000.

STRANGE, Susan. La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial.  Barcelona: Icaria, 2001.

WEBER, Max El político y el científico. Madrid: Alianza, 1988.


Curs Acadèmic: 2022/23

3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

21282 - Introducció a la Ciència Política


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
21282 - Introducció a la Ciència Política
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Professorat:
Luis Perez Lozano, Marc Guinjoan Cesena
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura Introducció a la Ciència Política presenta els fonaments que conformen la Ciència Política com a disciplina científica, i analitza tres conceptes bàsics de la ciència i la teoria política actuals: el poder polític, l'estat i la democràcia. El temari combina l'anàlisi conceptual i l'anàlisi de les institucions de presa de decisions polítiques, tot fent referència als principals fets històrics i a la realitat empírica de la política contemporània.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca en l’àmbit de la matèria “teoria política” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia. 

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG12. Capacitat per generar noves idees (creativitat).
CG18. Motivació d'assoliment o d’èxit.

 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE1. Identificar les principals teories i enfocaments de la Ciència Política i de l'Administració.
CE2. Analitzar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics.
CE8. Interpretar les teories polítiques contemporànies i les seves argumentacions. 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 4: Educació de qualitat.

ODS 5: Igualtat de gènere.

ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides.

Continguts

Tema 0. Ciència política i política. Una introducció

0.1. Què és la Ciència política?

0.2. Què és la política?

 

Tema 1. Poder

1.1. El poder: definició i tipus

1.2. Fonaments biològics

1.3. La revolució neolítica

1.4. Evolució del poder polític

1.5. Poder, legitimitat i legalitat

 

Tema 2. Estat

2.1. Què és l'Estat?

2.2. Formació i evolució històrica dels estats moderns

2.3. Tradicions ideològiques i estat democràtic modern

2.4. L'organització territorial dels estats moderns

 

Tema 3. Democràcia

3.1. Què és la democràcia?

3.2. La democràcia antiga

3.3. La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern

3.4. Sistemes electorals

3.5. Els partits polítics

3.6. Les democràcies modernes i els estats de benestar

3.7. Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional

 

Programació d'Activitats:

Setmana 1. Teoria: Presentació de l'assignatura. Què és la Ciència Política? 

Setmana 2. Teoria: Què és la política? El poder: definició i tipus. Fonaments biològics del poder.

Setmana 3. Teoria: La revolució neolítica. Poder, legitimitat i legalitat.

Setmana 4. TeoriaPoder, legitimitat i legalitat. Què és l'estat? SeminarisGrups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 5. Teoria: Què és l'estat? Formació i evolució històrica dels estats moderns. Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. SeminarisGrups 102, 104, 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 6. Teoria: Tradicions ideològiques i l'estat democràtic modern. L'organització territorial dels estats moderns. Què és la democràcia? La democràcia antiga. Seminaris:  Grups 101 i 103. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada". Grups 201 i 203. (a) De Waal, Frans (2007); El mono que llevamos dentro (extracte); així com de (b) Strange, Susan (2001); La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial (extracte).

Setmana 7. Teoria: La democràcia moderna: característiques, separació de poders i formes de govern. SeminarisGrups 202 i 204. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2012); "Cartografiando los márgenes: Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 8. Teoria: Sistemes electorals. Seminaris:  Grups 102, 104, 201 i 203. Lectura, presentació i debat de (a) Crenshaw, Kimberlé W. (2021); "Cartografiando los márgenes:  Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color."; així com de (b) Requejo, Ferran (2007); "Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada".

Setmana 9. Teoria: Els partits polítics. Les democràcies modernes i els estats de benestar. SeminarisGrups 101, 103, 202 i 204.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Setmana 10Teoria: Les democràcies al segle XXI: globalització, pluralisme cultural i pluralisme nacional. SeminarisGrups 102, 104, 201 i 203.  Lectura, presentació i debat de (a) Della Porta, Donatella (2017); Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales (extracte); així com de (b) Weber, Max (1919); El político y el científico (extracte).

Metodologia docent

Activitats presencials: desenvolupament dels principals conceptes a través d'exposicions interactives. Presentacions orals amb power point. 

Activitats no presencials: preparació d'articles, treballs i exposicions. En grup i individuals. Preparació de les lectures obligatòries.

Activitats no obligatòries: càpsules audiovisuals que combinen pregunta, raonament, recolzament empíric i fonts.

Degut a la situació sanitària, les classes teòriques tindran un caràcter híbrid (seran en part presencials, en part via streaming). Els seminaris seran presencials. Les condicions podran variar segons l'evolució de la situació sanitària.

Avaluació

Assistència obligatòria i participació a totes les classes i seminaris.

Criteris d'avaluació:

  1. Examen final. 50% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  2. Avaluació dels seminaris. 35% de la nota final de l'assignatura. Obligatori.
  3. Presentació de càpsules audiovisuals seguint uns criteris establerts. 15% de la nota final. Optatiu.

Per aprovar l'assignatura s'ha d'aprovar l'examen final de manera independent i haver fet els seminaris pràctics. L'assignatura no es pot aprovar si no es compleix algun d'aquests dos requisits.

Recuperació: examen escrit durant el segon trimestre (data exacta a determinar) amb les mateixes condicions que l'examen final de trimestre. Es mantindrà la nota obtinguda als seminaris, així com la de les càpsules voluntàries.

Podrà concórrer a la recuperació tot/a estudiant que havent fet els seminaris pràctics i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagi obtingut la qualificació de suspens.

Bibliografia i recursos d'informació

BENHABIB, Seyla. Diversitat cultural, igualtat democràtica: la participació política en l'era de la globalització. València: Tandem, 1999.

CAMINAL, Miquel (ed.). Manual de ciència política. Barcelona: Tecnos - UB - UAB, 1998 (1a edició en català). Madrid: Tecnos, 2019 (5a edició en castellà; co-editat amb TORRENS, Xavier).

CARROLL, Susan J.; SANBONMATSU, Kira. More Women Can Run: Gender and Pathways to the State Legislatures. Nova York: Oxford University Press, 2013.

DAHL, Robert. La democracia y sus críticos. Madrid: Paidós, 1992.

DELLA PORTA, Donatella. Democracias: participación, deliberación y movimientos sociales. Buenos Aires: Prometeo, 2017.

GARGARELLA, Roberto. Las teorías de la justicia después de Rawls: un breve manual de filosofía política. Barcelona: Paidós, 1999.

LAGARDE, Marcela. Género y feminismo: desarrollo humano y democracia. Madrid: Horas y Horas, 1997.

LOIS GONZÁLEZ, Marta; ALONSO, Alba. (eds.). Ciencia política con perspectiva de género. Madrid: Akal, 2014.

PLATERO, Lucas. (ed.). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra, 2012.

PUTNAM. Robert D. Per a fer que la democràcia funcioni: la importància del capital social. Barcelona: Proa, 2000. Edició en castellà per Madrid: Centro de Investigaciones Sociològicas, 2011.

REQUEJO, Ferran. Las democracias: democracia antigua, democracia liberal y estado de bienestar. Barcelona: Ariel, 1994.

REQUEJO, Ferran. Pluralisme i autogovern al món. Per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, 2005.

SEN, Amartya. Desarrollo y libertad. Barcelona: 2000.

STRANGE, Susan. La retirada del Estado: la difusión del poder en la economía mundial.  Barcelona: Icaria, 2001.

WEBER, Max El político y el científico. Madrid: Alianza, 1988.