Curs Acadèmic:
2022/23
3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
20613 - Introducció a la Ciència Política
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
331 - Facultat de Dret
Estudi:
3313 - Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
Assignatura:
20613 - Introducció a la Ciència Política
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Català |
| Seminari: | Grup 101: Castellà |
| Grup 102: Castellà |
| Grup 103: Castellà |
| Grup 104: Castellà |
Professorat:
Jaume Lopez Hernandez
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:
Presentació
Es tracta d'un curs introductori als grans temes de la Ciència Política actual que se centra en dos grans àmbits temàtics: la democràcia i l'estat.
A partir d'una presentació dels fonaments de la ciència de la política i les seves possibilitats, el curs s'organitza al voltant de temes fonamentals que combinen una perspectiva teòrica i empírica amb el doble objectiu de presentar els continguts elementals d'un curs de politologia i, a el mateix temps, dotar d'eines per a l'anàlisi dels reptes més actuals en el món de la política.
Competències associades
Competències bàsiques
CB1: Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
CB3: Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants. (Normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4: Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5: Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Competències generals
CG1: Comunicar-se correctament en català, castellà i, a nivell bàsic, en anglès.
CG2: Utilitza eines informàtiques bàsiques per a la realització de treballs de recerca d'informació, elaboració d'informes i presentació de resultats.
GG3: Utilitzar els recursos bibliogràfics que ofereix la universitat.
CG4: Gestionar la informació: selecció de fonts, síntesi de la informació i avaluació crítica de la informació rellevant.
CG5: Aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals.
CG6: Treballar en equip.
CG7: Seleccionar i citar correctament bibliografia i altres fonts d'informació.
Competències específiques
CE1. Reconèixer les principals influències teòriques de la criminologia, les diferents formes de criminalitat i els principals agents i institucions que conformen el sistema polític.
CE4: Reconèixer els principis ètics de les investigacions socials i distingir les argumentacions basades en evidències empíriques.
CE7: Analitzar els efectes teòrics i empírics de les polítiques públiques i socials.
CE8: Reconèixer de la importància de el Dret com un sistema regulador de relacions socials.
CE9: Utilitzar els principis i valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.
CE10: Reconèixer el funcionament i el desenvolupament de les institucions i polítiques públiques de la UE.
Resultats de l'aprenentatge
En aquesta assignatura es pretén identificar i distingir els elements bàsics que componen les democràcies representatives i que defineixen les seves característiques bàsiques, així com els elements que les diferencien en els seus aspectes més bàsics. Es tracta de mostrar la variació existent en les democràcies actuals a el mateix temps de buscar mecanismes generals que ens permetin poder comparar-les i classificar-les. Per això es cobreixen els elements bàsics que les defineixen en la seva naturalesa i funcionament actual. En definitiva, intenta seure les bases de l'estudi de les democràcies actuals en la ciència política actual, al temps que dotar a l'alumne d'instruments de coneixement i metodologia de treball per enfrontar la resta de l'procés de formació que es desenvolupa en els cursos posteriors del grau.
RA1. Reconèixer les principals influències teòriques de la criminologia, les diferents formes de criminalitat i els principals agents i institucions que conformen el sistema polític.
RA4: Reconèixer els principis ètics de les investigacions socials i distingir les argumentacions basades en evidències empíriques.
RA7: Analitzar els efectes teòrics i empírics de les polítiques públiques i socials.
RA8: Reconèixer de la importància de el Dret com un sistema regulador de relacions
socials.
RA9: Utilitzar els principis i valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.
RA10: Reconèixer el funcionament i el desenvolupament de les institucions i polítiques públiques de la UE.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
Aquesta assignatura presenta connexions amb els següents ODS:
ODS 10: Reducció de les desigualtats / Reduced inequalities
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles / Sustainable cities and communities
ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides / Peace, justice and strong institutions
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Continguts
L'assignatura es divideix en 9 temes:
1. De veritat hi pot haver una ciència de la política?
2. Per què som menys intel·ligents que les formigues (i què té a veure això amb la política)?
3. Segur que saps què és la democràcia?
4. Els treballadors són d'esquerres i els empresaris de dretes?
5. Tots els vots compten igual?
6. Hi ha monarquies "republicanes" i repúbliques "monàrquiques"?
7. Espanya és "el segon país més descentralitzat del món"?
8. El nacionalisme és un dels enemic de la democràcia?
9. La democràcia està en crisi? És possible enfortir-la?
Metodologia docent
La metodologia d'ensenyament es basa en una combinació de classes magistrals, amb el conjunt del grup, i de seminaris on es plantegen activitats dirigides i activitats autònomes fora de l'aula.
Hi ha 13 sessions de classe magistral amb tot el grup en què es presentaran els continguts principals de l'assignatura.
Així mateix, l'estudiant realitzarà 10 hores de seminari en petits grups on es desenvoluparan activitats dirigides, prèviament especificades. Aquestes activitats estan dissenyades per reforçar els aspectes teòrics presentats, assimilar els conceptes, i desenvolupar una perspectiva crítica i analítica dels texts o altres materials que es posaran a disposició de l'estudiant.
Avaluació
1. Avaluació contínua (50%):
- Participació individual en la discussió a classe.
- Lliurament de tres treballs individuals que es discutiran en els seminaris.
En els exercicis realitzats per a les sessions pràctiques es donarà gran importància a l'adopció d'una perspectiva crítica i es controlarà i penalitzarà tota mena de plagi, ja sigui entre els grups com en la utilització d'informació extreta de llocs d'Internet sense esmentar. La detecció d'el plagi en un treball suposarà la no superació del conjunt de l'avaluació contínua i la necessitat de recuperar-la.
L'avaluació contínua es suspèn automàticament si no s'arriba a completar el 100% de les activitats realitzades.
2. Avaluació final (50%):
L'avaluació final (50%) es farà amb un examen tipus test de, al menys, 50 preguntes amb quatre opcions.
Aprovar l'assignatura requereix aprovar les dues parts: l'avaluació contínua i l'examen final. El suspens en una de les parts representa el suspens de l'assignatura.
Recuperació de l'assignatura:
Podran presentar-se a l'examen de recuperació tots els estudiants que hagin presentat els exercicis d'avaluació contínua i, havent-se presentat a l'examen final, aquest l'hagin suspès. Igualment, si l'avaluació contínua està suspesa i l'examen
aprovat caldrà recuperar la primera.
L'examen de recuperació (o la repetició d'exercicis d'avaluació continuada) es puntuarà només com aprovat o suspens. Aquest examen tindrà el mateix format que el de la convocatòria ordinària.
Bibliografia i recursos d'informació
COLOMER, Josep Maria. 2009. Ciencia de la Política. Barcelona: Ariel.
COLOMER, Josep Maria. 2001. Instituciones políticas. Barcelona: Ariel.
COTARELO, Ramón. 2015. Introducción a la política. Valencia: Tirant lo Blanc.
DAHL, Robert. 1999. La democracia. Madrid: Taurus.
EQUIPO PIEDRAS DE PAPEL. 2015. Aragón es nuestro Ohio. Así votan los españoles.
Barcelona: Malpaso Ediciones.
LIJPHART, Arend.2000. Modelos de democracia. Formas de gobierno y resultados en treinta
y seis países. Barcelona: Ariel.
LÓPEZ, Jaume. 2017. Referéndums. Una inmersión rápida. Barcelona: Ed. Tibidabo.
POLITIKON. 2014. La urna rota. La crisis política e institucional del modelo español.
Barcelona: Debate.
REQUEJO, F. 1994. Las democracias: democracia antigua, democracia liberal y estado de
bienestar. Barcelona: Ariel.
VALLÈS, Josep M. 2000. Ciencia Política. Una introducción. Barcelona: Ariel.
VALLÈS, Josep M. y Agustí BOSCH. 1997. Sistemas electorales y gobierno representativo.
Barcelona: Ariel.
WELP, Yanina. 2018. Todo lo que necesitás saber sobre las democracias del siglo XXI.
Buenos Aires: Paidós.