Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

20608 - Història del Dret


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
304 - Facultat de Dret i Facultat d'Economia i Empresa
331 - Facultat de Dret
Estudi:
3041 - Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia
3312 - Grau en Dret
Assignatura:
20608 - Història del Dret
Àmbit:
---
Crèdits:
6.0
Curs:
609 - Doble Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció i Dret: 3
708 - Mínor en Dret: 1
523 - Doble grau en Dret i Administració i Direcció d'Empreses / Economia: 1
415 - Grau en Dret: 1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Grup 2: Català
Grup 3: Català
Grup 7: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Grup 204: Català
Grup 301: Català
Grup 302: Català
Grup 303: Català
Grup 304: Català
Grup 701: Català
Grup 702: Català
Grup 703: Català
Grup 704: Català
Professorat:
Josep Capdeferro Pla, Tomàs de Montagut Estragués, Pere Ripoll Sastre, Elisabet Velo Fabregat, Alberto Estrada Rius, Elena Rosello Cherigny
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura introdueix la història del dret a l'estudiant des d'una perspectiva comparada i global.

 

Aquesta història del dret intenta fugir de la tradició teleológica i apologètica d'antuvi. S'articula en deu eixos que corresponen a 10 períodes de la història que s'expliquen a partir de casos paradigmàrics. És el seu objectiu desvetllar en el futur o futura jurista la consciència de la historicitat del dret i de la seva relació amb altres sistemes socials.

 

L'assignatura estarà atenta al binomi identitat-alteritat i al desenvolupament de fenòmens de multinormativitat al llarg de la història. Així, s'estudiaran casos de recepció, importació, transplantament i difusió d'experiències jurídiques.

 

Història del dret assumeix una certa missió propedèutica en la formació del futur o de la futura jurista: li aporta referències cronològiques, eines conceptuals i terminològies sense renunciar al mètode específic de la història jurídica.

Competències associades

Competències generals
(competències transversals del Grau)

Competències específiques

de l’assignatura

 

Instrumentals

1. Capacitat de distingir i d’emprar correctament les fonts del Dret

2. Capacitat de reconèixer les institucions i els principis rectors del dret privat i el dret públic

3. Capacitat d’anàlisi i síntesi

4. Comunicació oral i escrita

 

Interpersonals

 

5. Compromís ètic

 

6. Capacitat de treball en un context internacional

 

 

Sistèmiques

7. Adaptació a noves situacions.

8. Capacitat d’associar coneixements i de desenvolupar el raonament crític.

9. Sensibilitat cap a temes de la realitat social i econòmica.

 

 

 

1.- Reflexionar sobre els vincles públics i privats d'articulació de les societats humanes i sobre la legitimitat per crear Dret.

 

2.- Copsar la historicitat i la relativitat dels drets i de les institucions polítiques. Adquirir una consciència crítica sobre aquests.

 

3.- Valorar el pes de les religions i llurs institucions en la conformació jurídica de les societats.

 

4.- Valorar críticament el pes que poden tenir diverses nocions i paradigmes (els drets històrics, els drets humans, el iusnaturalisme racionalista, etc.) en la conformació i/o la projecció dels sistemes jurídico-polítics actuals.

 

5.- Conèixer models jurídics d'ampli abast territorial que han servit de base comuna a pobles distants i prou diferenciats.

 

6.- Familiaritzar-se amb nocions comparatistes, amb projectes o utopies d'integració normativa, amb escenaris de convivència de diferents sistemes jurídics en un mateix territori, etc.

 

 

Resultats de l'aprenentatge

Més enllà d'un aprenentatge de continguts, l'estudiant adquirirà les competències associades a l'assignatura indicades a l'apartat superior.


Com s'indica a la Presentació, Història del Dret assumeix la seva missió propedèutica en els plans d'estudis on és assignatura de formació bàsica. Així, a través dels seus temes, l'estudiant, amb el guiatge dels docents, aprendrà a aprendre.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Entre els ODS en què l'assignatura incidirà, hi ha: 

5. Igualtat de gènere # 10. Reducció de les desigualtats # 16. Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

Cap

Continguts

Tema 1. Funcions i recorregut de la història del dret. De la història com a discurs legitimador a la història crítica del dret. De la història nacional a la història global del dret.

 

Tema 2. Roma: de ciutat-estat a vast imperi bipartit (Occident i Orient).

La mutació de les institucions polítiques i l’evolució de les fonts del dret al compàs de les noves circumstàncies territorials, socials, econòmiques i religioses d’una civilització.

 

Tema 3. El dret visigòtic. Corretja de transmissió del dret romà de l'Antiguitat a l’Edat Mitjana.

Un cas: els visigots i la tradició del Liber Iudiciorum.

Les relacions entre estructures polítiques i Església.

 

Tema 4. L’expansió de l’Islam i els seus efectes a Europa.

La convivència (il·lusòria o real?) de diverses comunitats i diversos règims jurídics en un mateix territori: aplicació personal vs. aplicació territorial del dret.

 

Tema 5. L’alta edat mitjana: teocentrisme i feudalisme.

Els Usatges de Barcelona: un model de transició.

 

Tema 6. Un dret per a una Europa cristiana: el ius commune i la baixa edat mitjana.

La via alternativa del Common Law anglès.

 

Tema 7. L'Humanisme i els seus efectes: reforçament de les estructures d’Estat i fractura religiosa a Europa.

Continuïtat i/o reforma del sistema del ius commune.

 

Tema 8. L’alta edat moderna (s. XVI-XVII): Els casos de Castella i França envers els de Catalunya i Anglaterra.

La vis expansiva de les monarquies i la consolidació de l'estat modern. Declivi i resistència d'institucions representatives

 

Tema 9. Absolutisme, Il·lustració i revolucions liberals (s. XVIII): les llavors de l'edat contemporània.

 

Tema 10. Liberalisme i projectes democràtics. Unes noves regles per al joc polític i social: constitucionalisme i codificació. Les seves fallences.

Inclou una ullada crítica a l'expansió del model occidental.

 

Metodologia docent

La metodologia d’aquesta assignatura combina les activitats presencials (realitzades dins de l’aula) amb activitats que l’estudiant haurà de realitzar fora de l’aula, bé de forma dirigida, bé de manera autònoma. La metodologia a les sessions presencials es pot aproximar a la següent:

 

a) Per a les sessions de grup: 

- Abans de la sessió, l'estudiant prepara i combina autònomament un esquema previ del docent, algun mapa o document de contextualització històrica bàsica i un text d'unes vint pàgines d'algun autor de trajectòria solvent.

- Durant els primers minuts de la sessió, els estudiants formulen inquietuds, dubtes i idees al docent.

- Durant la major part de la sessió, el docent desenvolupa la seva explicació del tema, on hi integra els punts suggerits pels estudiants.

- Els darrers minuts es consagren a un torn obert de paraules, aclariment de nous dubtes, conclusions, etc.

 

b) Per a les sessions de subgrup:

La metodologia varia en funció de cada activitat, com es deduirà de l'apartat 7. A través de l’Aula Moodle es facilitaran oportunament les directrius dels docents als estudiants.

 

 

c) Càlcul del volum de treball previst:

Crèdits ECTS: 6

Volum total de treball de l’estudiant: 150 hores (25 hores per crèdit ECTS).

 

Distribució del volum de treball de cada estudiant:

 

1) Hores de treball presencial: 42 hores

-30 h. de sessions en Grup:

1 hora de presentació de l’assignatura

29 hores de participació en classe teòrica de Grup

-10 h. de participació en activitats en Subgrup

-2 h. per a la realització de la prova final

 

2) Hores de treball dirigit: 80 hores

-40 hores d’activitats programades prèvies a les classes de grup.

-40 hores d’activitats programades prèvies a les activitats en subgrup.

 

3) Hores de treball autònom: 28 hores

-2 h. de lectura del Pla Docent i preparació de la bibliografia

-26 h. d’estudi personal.

Avaluació

En aquesta assignatura l'estudiant obtindrà un 50% de la nota final mitjançant l'avaluació contínua de les activitats en subgrup i el 50% restant en l'examen o prova final. Per tant, en cadascuna de les cinc sessions de subgrup l'estudiant s'estarà jugant un punt de la nota final de l’assignatura. 

L'assistència als seminaris és obligatòria. Les absències han d'estar justificades.

Els treballs que l’estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En cas de detectar-se que s’ha plagiat un treball aliè, la qualificació de l’assignatura serà un suspens. Cal citar degudament les fonts i webs consultades.

Bibliografia i recursos d'informació

Cada docent indica i penja lectures i textos a l'aula global del grup que té assignat. Entre la bibliografia bàsica, general per a tot el temari o específica per a algun tema, hi ha: 

AGAMBEN, Giorgio, Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida, València, 2008.

ARAGONESES, Alfons, "El derecho bajo el franquismo", en CAPELLÀ, Margarida, La memoria histórica en perspectiva jurídica, Palma, 2010.

ASCHERI, Mario, Introduzione storica al diritto moderno e contemporaneo, Torino, G. Giappichelli Ed., 2003.

BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común, Roma, Il Cigno-Galileo Galilei, 1996.

CAPDEFERRO, Josep & SERRA, Eva, La defensa de les constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713), Barcelona, Rafael Dalmau ed., 2017.

CARONI, Pio, Lecciones catalanas de historia de la codificación. Madrid: Marcial Pons, 1996

CAVANNA, Adriano, Storia del diritto moderno in Europa. Vol. 1: Le fonti e il pensiero giuridico, Milano, Giuffrè editore, 1982.

CLAVERO, Bartolomé, "La edad larga del derecho entre Europa y ultramares". Historia. Instituciones. Documentos, 25 (1998), p. 135-150.

Diversos autors, Documents jurídics de la història de Catalunya, Barcelona, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1992 (2ª ed.).

FERRO, Víctor, El Dret Públic Català: Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo ed., 1987. 

FIORAVANTI, Maurizio, Los derechos fundamentales. Apuntes de historia de las Constituciones, Madrid, Trotta, 2007, 25-54.

FONTANA, Josep, La construcció de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el present, Barcelona, Ed. Base, 2005.

HALLAQ, Wael B., An Introduction to Islamic Law, Cambridge University Press, 2009.

HESPANHA, António Manuel, Cultura jurídica europea. Síntesis de un Milenio, Madrid, Tecnos, 1998.

HESPANHA, António Manuel, “El estatuto jurídico de La mujer en el derecho común clásico", Revista Jurídica de la UAM, num. 4 (2001), p. 71-88.

LORENTE, Marta & VALLEJO, Jesús. Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch 2012.

MONTAGUT, Tomàs de (coord.) & MALUQUER DE MOTES, Carlos J., Història del Dret Espanyol, Barcelona, UOC, 1999 (reed. 2012).

PLANAS, Antonio (coord.) & RAMIS, Rafael, Historia del Derecho. Síntesis histórica, textos histórico-jurídicos y materiales auxiliares, Palma, UIB, 2009.

ROBINSON, Olivia, The sources of Roman Law. Problems and methods for ancient historians (capítols 1 i 2: The makers of Roman law, The legal sources) London - New York, Routledge, 1997, p. 1-53.

STEIN, Peter G., El derecho romano en la historia de Europa. Historia de una cultura jurídica, Madrid, Siglo XXI Ed., 2001.

STOLLEIS, Michael, The Law under the Swastika, Chicago, The University of Chicago Press, 1998.

TOMÁS Y VALIENTE, Francisco, Manual de Historia del derecho, Madrid, Tecnos (nombroses edicions).

VAN CAENEGEM, Raoul Charles, Legal History: a European perspective, London - Rio Grande, The Hambledon Press, 1991.

 

 

 


Academic Year: 2022/23

20608 - History of Law


Teaching Guide Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
304 - Faculty of Law and Economics
331 - Faculty of Law
Study:
3041 - Double bachelor's degree programme in Law and Business Management and Administration / Economics
3312 - Bachelor's Degree in Law
Subject:
20608 - History of Law
Ambit:
---
Credits:
6.0
Course:
708 - Minor of Law: 1
415 - Bachelor's degree in Law: 1
523 - Double bachelor's degree programme in Law and Business Management and Administration / Economics: 1
609 - Double bachelor’s (Degree) Programme in Criminology and Public Prevention Policies and Law: 3
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan
Group 2: Catalan
Group 3: Catalan
Group 7: Catalan
Seminar: Group 101: Catalan
Group 102: Catalan
Group 103: Catalan
Group 104: Catalan
Group 201: Catalan
Group 202: Catalan
Group 203: Catalan
Group 204: Catalan
Group 301: Catalan
Group 302: Catalan
Group 303: Catalan
Group 304: Catalan
Group 701: Catalan
Group 702: Catalan
Group 703: Catalan
Group 704: Catalan
Teachers:
Josep Capdeferro Pla, Tomàs de Montagut Estragués, Pere Ripoll Sastre, Elisabet Velo Fabregat, Alberto Estrada Rius, Elena Rosello Cherigny
Teaching Period:
Second quarter
Schedule:

Presentation

This course introduces the history of law to the student from a comparative and global perspective.

This history of law attempts to escape the teleological and apologetic tradition of yesteryear. It is articulated in ten axes that correspond to 10 periods of history that are explained from paradigmatic cases. It is their objective to awaken in the future  jurist the awareness of the historicity of law and its relationship with other social systems.

The course will be attentive to the binomial identity-otherness and the development of multinormativity phenomena throughout history. Thus, cases of reception, import, transplantation and dissemination of legal experiences will be studied.

History of Law assumes a certain propaedeutic mission in the formation of the future jurist: it provides chronological references, conceptual tools and terminology without renouncing the specific method of legal history.

Associated skills

General skills:

1. Ability to distinguish and correctly use the sources of Law

2. Ability to recognise the institutions and guiding principles of private law and public law

3. Capacity for analysis and synthesis

4. Oral and written communication

5. Ethical commitment

6. Ability to work in an international context

7. Adaptation to new situations.

8. Ability to associate knowledge and develop critical reasoning.

9. Sensitivity to issues of social and economic reality

 

Specific skills:

1.- Reflect on the public and private bonds within human societies and on the legitimacy to create law.

2.- To grasp the historicity and relativity of rights and political institutions. Acquire a critical awareness about them.

3.- Assess the weight of religions and their institutions in the legal shaping of societies.

4.- Critically assess the weight that various notions and paradigms (historical rights, human rights, rationalist iusnaturalism, etc.) may have in the shaping and/or projection of current legal-political systems.

5.- Know legal models of wide territorial scope that have served as a common base to distant and sufficiently differentiated peoples.

6.- Become familiar with comparative notions, with projects or utopias of normative integration, with scenarios of coexistence of different legal systems in the same territory, etc.

Learning outcomes

Beyond a learning of contents, the student will acquire the skills associated with the subject indicated in the upper section.

As indicated in the Presentation, History of Law assumes its propaedeutic mission in the jurists' curricula as a basic training course. Thus, throughout the trimester, with the guidance of the teachers, students will be learning to learn.

Sustainable Development Goals

Among others:

5. Gender Equality #10. Reduced Inequalities #16. Peace, justice and strong institutions

Prerequisites

None

Contents

Lesson 1. Why learning history of law. From history as a legitimating discourse to the critical history of law. From national history to the global history of law.

Lesson 2. Rome: from city-state to vast (Western and Eastern) empires.
The mutation of political institutions and the evolution of the sources of law due to new territorial, social, economic and religious circumstances.

Lesson 3. Germanic peoples, a link or a breakup between Roman law and the Middle Ages?
Case-study: the Visigoths and the tradition of the Liber Iudiciorum.
The relations between political structures and the Christian Church.

Lesson 4. The expansion of Islam and its effects in Europe.
The (illusory or real?) coexistence of several communities and various legal regimes in the same territory: personal application of law vs. territorial application of law.

Lesson 5. The early Middle Ages: theocentrism and feudalism.
Case-study: The Usatges of Barcelona.

Lesson 6. A legal regime for a Christian Europe: the ius commune in the late Middle Ages.
An alternative track: English Common Law.

Lesson 7. Humanism and its effects: State-building process and religious fracture in early-modern Europe.
Continuity and/or change of the ius commune regime.

Lesson 8. The early-modern era (16th-17th century): Political institutions of Castile and France compared to those in Catalonia and England. Expansion of monarchies. Decline and resistance of representative institutions.

Lesson 9. Absolutism, Enlightenment and liberal revolutions (18th century): the seeds of the contemporary era.

Lesson 10. Liberalism and democratic projects. New rules for politics and society: constitutionalism and codification. Their failures.

Teaching Methods

Class lectures; reading papers; discussions in seminars. 

The course is worth 6 ECTS, which imply up to 150 hours (lectures: 30 hours; seminar groups: 10 hours; preparing seminars and individual study: 108 hours; final exam: 2 hours) 

Evaluation

50% of the final grade will depend upon the continuous assessment all along the term and 50% upon the final exam.

Attendance at seminars is mandatory. Absences must be justified. 

Any assignment must be originally written by the student and bibliography must be properly quoted. In case of plagiarism, the course will not be passed.

Bibliography and information resources

Each teacher will be indicating and uploading papers and texts in her/his aula global. Among the basic (either general or specific) bibliography:

AGAMBEN, Giorgio, Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida, València, 2008.

ARAGONESES, Alfons, "El derecho bajo el franquismo", en CAPELLÀ, Margarida, La memoria histórica en perspectiva jurídica, Palma, 2010.

ASCHERI, Mario, Introduzione storica al diritto moderno e contemporaneo, Torino, G. Giappichelli Ed., 2003.

BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común, Roma, Il Cigno-Galileo Galilei, 1996.

CAPDEFERRO, Josep & SERRA, Eva, La defensa de les constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713), Barcelona, Rafael Dalmau ed., 2017.

CARONI, Pio, Lecciones catalanas de historia de la codificación. Madrid: Marcial Pons, 1996

CAVANNA, Adriano, Storia del diritto moderno in Europa. Vol. 1: Le fonti e il pensiero giuridico, Milano, Giuffrè editore, 1982.

CLAVERO, Bartolomé, "La edad larga del derecho entre Europa y ultramares". Historia. Instituciones. Documentos, 25 (1998), p. 135-150.

Diversos autors, Documents jurídics de la història de Catalunya, Barcelona, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1992 (2ª ed.).

FERRO, Víctor, El Dret Públic Català: Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo ed., 1987. 

FIORAVANTI, Maurizio, Los derechos fundamentales. Apuntes de historia de las Constituciones, Madrid, Trotta, 2007, 25-54.

FONTANA, Josep, La construcció de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el present, Barcelona, Ed. Base, 2005.

HALLAQ, Wael B., An Introduction to Islamic Law, Cambridge University Press, 2009.

HESPANHA, António Manuel, Cultura jurídica europea. Síntesis de un Milenio, Madrid, Tecnos, 1998.

HESPANHA, António Manuel, “El estatuto jurídico de La mujer en el derecho común clásico", Revista Jurídica de la UAM, num. 4 (2001), p. 71-88.

LORENTE, Marta & VALLEJO, Jesús. Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch 2012.

MONTAGUT, Tomàs de (coord.) & MALUQUER DE MOTES, Carlos J., Història del Dret Espanyol, Barcelona, UOC, 1999 (reed. 2012).

PLANAS, Antonio (coord.) & RAMIS, Rafael, Historia del Derecho. Síntesis histórica, textos histórico-jurídicos y materiales auxiliares, Palma, UIB, 2009.

ROBINSON, Olivia, The sources of Roman Law. Problems and methods for ancient historians (capítols 1 i 2: The makers of Roman law, The legal sources) London - New York, Routledge, 1997, p. 1-53.

STEIN, Peter G., El derecho romano en la historia de Europa. Historia de una cultura jurídica, Madrid, Siglo XXI Ed., 2001.

STOLLEIS, Michael, The Law under the Swastika, Chicago, The University of Chicago Press, 1998.

TOMÁS Y VALIENTE, Francisco, Manual de Historia del derecho, Madrid, Tecnos (nombroses edicions).

VAN CAENEGEM, Raoul Charles, Legal History: a European perspective, London - Rio Grande, The Hambledon Press, 1991.

 


Curso Académico: 2022/23

20608 - Historia del Derecho


Información de la Guía Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
304 - Facultad de Derecho y Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales
331 - Facultad de Derecho
Estudio:
3041 - Doble Grado en Derecho y Administración y Dirección de Empresas / Economía
3312 - Grado en Derecho
Asignatura:
20608 - Historia del Derecho
Ámbito:
---
Créditos:
6.0
Curso:
708 - Mínor en Derecho: 1
415 - Grado en Derecho: 1
523 - Doble Grado en Derecho y Administración de Empresas / Economía: 1
609 - Doble Grado en Criminologia y Políticas Públicas de Prevención y Derecho: 3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán
Grupo 2: Catalán
Grupo 3: Catalán
Grupo 7: Catalán
Seminario: Grupo 101: Catalán
Grupo 102: Catalán
Grupo 103: Catalán
Grupo 104: Catalán
Grupo 201: Catalán
Grupo 202: Catalán
Grupo 203: Catalán
Grupo 204: Catalán
Grupo 301: Catalán
Grupo 302: Catalán
Grupo 303: Catalán
Grupo 304: Catalán
Grupo 701: Catalán
Grupo 702: Catalán
Grupo 703: Catalán
Grupo 704: Catalán
Profesorado:
Josep Capdeferro Pla, Tomàs de Montagut Estragués, Pere Ripoll Sastre, Elisabet Velo Fabregat, Alberto Estrada Rius, Elena Rosello Cherigny
Periodo de Impartición:
Segundo trimestre
Horario:

Presentación

Esta asignatura pretende invitar al estudiante a reflexionar críticamente sobre la evolución de los sistemas jurídicos y sus relaciones con la sociedad, la economía y la cultura. Tiene una perspectiva comparada e incorpora saberes de la antropología, la sociología y le economía.

 

Historia del Derecho está articulada en diez temas, concebidos como ejes de análisis sobre unas líneas de reflexión concretas e ilustradas con casos paradigmáticos. Su objetivo es enseñar métodos que permiten el análisis de culturas jurídicas diversas. Se aborda la cultura jurídica medieval y moderna y también la evolución del derecho contemporáneo, desde los inicios del constitucionalismo hasta las transformaciones del derecho en el periodo de entreguerras y durante las grandes dictaduras europeas.

 

Se aborda la historia desde una perspectiva global aunque dedicando más tiempo y espacio al derecho español y a sus precedentes. Se incorpora la perspectiva de género al análisis del derecho medieval, moderno y contemporáneo.

 

La interacción constante entre culturas en un marco global nos hace estar atentos al binomio identidad/alteridad, a categorías como la de influencia, trasplante, transferencia y a observar el contraste entre sistemas jurídicos, la interacción de diferentes órdenes normativos etc.

Competencias asociadas

 

Competencias generalas
(competencias transversales del Grado)

Competencias específicas

de la asignatura

 

Instrumentales

1. Capacidad de distinguir y de utilizar  correctamente las del Derecho

2. Capacidad de reconocer las instituciones y los principios rectores del derecho privado y el derecho público

3. Capacidad de análisis y síntesis

4. Comunicación oral y escrita en el idioma de la asignatura

 

Interpersonales

 

  1. Capacidad de trabajar en un contexto internacional

 

 

Sistémicas

8. Adaptación a nuevas situaciones.

9. Capacidad de asociar conocimientos y de desarrollar el razonamiento crítico.

10. Sensibilidad hacia temas de la realidad social y económica.

 

 

 

1.- Reflexionar sobre los vínculos de articulación de las sociedades humanas y sobre la creación de normas jurídicas.

 

2.- Entender la historicidad de los sistemas jurídicos.  Adquirir al respecto una conciencia crítica.

 

3.- Valorar el peso de otros órdenes normativos y sus instituciones en la conformación de los sistemas jurídicos.

 

4.- Valorar críticamente el peso que pueden tener determinadas nociones y paradigmas (derechos históricos, derechos humanos, iusnaturalismo racionalista, etc.) en la conformación y/o la proyección de los sistemas jurídico-políticos actuales.

 

5.- Conocer modelos jurídicos de diverso ámbito territorial.

 

6.- Familiarizarse con nociones del derecho comparado, del estudio de las interacciones entre sistemas jurídicos (“legal transfer”, “legal transplant”, “legal translation”) con proyectos de integración normativa, con escenarios de convivencia de diferentes sistemas jurídicos en un mismo territorio, etc.

 

 

Resultados del aprendizaje

Capacidad de contextualizar los fenómenos jurídicos, de entender su dimensión política, cultural y simbólica.

Comprender los fenómenos de multinormatividad.

Prevenir los fenómenos de uso de la historia como discurso legitimador.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

4- Educación de calidad.

5- Igualdad de género.

14- Paz, justicia e instituciones sólidas.

Prerrequisitos

Conocimientos de historia

Conocimientos de castellano e inglés

Contenidos

Tema 1. Función de la historia del derecho en la formación de las juristas.

La historia del derecho como discurso legitimador. La historiografía jurídica crítica. Historia del derecho y pluralismo jurídico. Historia del derecho y género.

 

Tema 2. Cultura jurídica medieval y moderna.

Derecho y religión. Corporativismo e individuo. Familia y matrimonioContratos.

 

Tema 3. Cultura jurídica medieval y moderna.

Aparición y difusión del Ius Commune.

 

Tema 4. El estatuto jurídico de la mujer en el derecho medieval y moderno.

La mujer en los textos jurídicos de autores medievales y modernos.

 

Tema 5. La expansión atlántica del ius Commune

Los discursos legitimadores de la conquista. Los debates de los siglos XVI y XVII: La Escuela de Salamanca y el derecho de gentes

 

Tema 6. La cultura del constitucionalismo.

Constitucionalismo americano. Constitucionalismo francés. Constitucionalismos iberoamericanos.

 

Tema 7. Historia de la codificación.

La codificación en Francia. La codificación en Alemania. El caso español: vía alternativa a la modernidad.

 

Tema 9. Derecho internacional e imperialismo en los 100 años de paz (1814-1914).

Las bases del derecho de gentes. Derecho y racismo. La Conferencia de Berlín. Propiedad y trabajo en las colonias africanas.

 

Tema 9. El periodo de entreguerras: nuevo constitucionalismo y socialización del derecho.

Los efectos de la I Guerra Mundial en el derecho. La constitución de Weimar. Constitución de Austria. La Constitución de España.

 

Tema 10. Derecho y dictaduras.

El derecho bajo la esvástica. El derecho del fascismo. El derecho franquista.

           

Metodología docente

La metodología de esta asignatura combina las actividades presenciales (realizadas dentro del aula) con actividades que el estudiante tendrá que realizar fuera del aula,  bien de forma dirigida, bien de manera autónoma. La metodología de las sesiones presenciales será como sigue:

 

 

 

a) Sesiones en grupo:

 

- Antes de la sesión, el estudiante prepara y combina autónomamente un esquema previo del docente, algún mapa o documento de contextualización histórica básica y un texto de unas veinte páginas de algún autor de trayectoria solvente.

- Durante la sesión se pretende una dinámica interactiva que permita participar a profesor y estudiantes en el desarrollo de las líneas generales de cada tema.

 

b) Sesiones en subgrupo:

 

La metodología varía en función de cada actividad, como se deducirá del apartado 7. A través del Aula Moodle se facilitarán oportunamente las directrices de los docentes a los estudiantes.

Evaluación

Seminarios/prácticas: 5/10 puntos.

Examen final: 5/10 puntos.

Se requiere obtener un mínimo de 4 sobre 10 en el examen final.

Bibliografía y recursos de información

 

Tema 1

 

HESPANHA, António Manuel, Cultura jurídica europea. Síntesis de un Milenio, Madrid, Tecnos, 1998, 15-26.

ARAGONESES, Alfons, “La memoria del derecho: la construcción del pasado en los discursos jurídicos”, in: Diritto: Storia e comparazione, Frankfurt am Main, MPIER, 2008, 5-30.

 

Tema 2

 

BECK VARELA, Laura / VALLEJO, Jesús, “La cultura del Derecho común (siglos XI-XVIII), LORENTE; Marta /VALLEJO, Jesús (coord.) Manual de historia del derecho, València, Tirant, 2012, 59-100.

 

Tema 3

 

BECK VARELA, Laura / VALLEJO, Jesús, “La cultura del Derecho común (siglos XI-XVIII), LORENTE; Marta /VALLEJO, Jesús (coord.) Manual de historia del derecho, València, Tirant, 2012, 59-100.

 

Tema 4

 

HESPANHA, António Manuel, “El estatuto jurídico de La mujer em el derecho común clásico, Revista Jurídica de la UAM 4 (2001): 71-88.

 

Tema 5

 

AGÜERO, Alejandro, “Expansión y colonización”, LORENTE; Marta /VALLEJO, Jesús (coord.) Manual de historia del derecho, València, Tirant, 2012, 225-258.

 

Tema 6

 

AGAMBEN, Giorgio, Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida, València, Pretextos, 1998.

 

Tema 7

 

CARONI, Pio, Lecciones catalanas de historia de la codificación (1996)

ARAGONESES, Alfons, El jurista en el barrio gótico (2021)

 

 

Tema 8

MARTÍN, Sebastián, “Derecho internacional y colonialismo desde la paz de Westfalia hasta la I guerra mundial”, LORENTE; Marta /VALLEJO, Jesús (coord.) Manual de historia del derecho, València, Tirant, 2012, 485-526.

 

Tema 9

MARTÍN, Sebastián, “El orden jurídico entre 1918 y 1939”, LORENTE; Marta /VALLEJO, Jesús (coord.) Manual de historia del derecho, València, Tirant, 2012, 527-545.

 

 

Tema 10

 

STOLLEIS, Michael, The Law under the Swastika, Chicago, The University of Chicago Press, 1998.

ARAGONESES, Alfons, “El derecho bajo el franquismo. Transformaciones del derecho español 1939-1978”, in: AAVV Represión política, justicia y reparación, Palma, Plural, 2008, 123-160.