Informació del Pla Docent

Presentació

Nom de l’assignatura: FISIOPATOLOGIA ESPECÍFICA I SEMIOLOGIA

Curs acadèmic: 2022-23

Titulació: Grau de Medicina

Curs: 3er

Trimestre: 3er

Nombre de crèdits ECTS: 8

Hores de dedicació del estudiant: 200

Llengua de la docència: castellà/català

 Classes teòriques: 24

Seminaris: 23 (27 hores)

Pràctiques: 15 (30 hores)

Aula d’habilitats / Pràctica Clínica i Planta d’Hospitalització (en funció de la situació epidemiològica)

Coordinació: Joan Pedro-Botet i Joaquim Gea

Competències associades

Competencias generales CG.04, .05, .06, .13, .14, .15, .16, .17, .18, .19, .20, .21, 22, .23, .24, .31, .32 y .33.

Competencias específicas CEM3.01 y CEM3.02

Resultats de l'aprenentatge

Objectius generals

Objectius generals

La Fisiopatologia Específica és una de les primeres assignatures del Currículum de Medicina, on l’alumne rep formació teòrica i a continuació entra en contacte directe amb el malalt i amb la situació real de la malaltia. El seu coneixement és coherent, integrador i està adreçat a aconseguir la unicitat bàsica en la formació mèdica de pregrau, en front de la diversitat desenvolupada a les diferents especialitats mèdiques.

Els coneixements ja adquirits a Fisiopatologia General i la conformació dels grans síndromes són el que ha d’aprendre l’alumne en aquesta assignatura, que es troba situada al període de transició entre els estudis preclínics ja cursats i els clínics més específics dels cursos posteriors.

Objectius i competències específics

a.- Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic.

b.- Conèixer l’art d’interrogar ordenadament amb la finalitat de construir una història clínica adequada.

c.- Recollir correctament els signes i símptomes (semiologia) i interpretar-los en base a la funció alterada (fisiopatologia)

d.- Agrupar els anteriors elements en una síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.

e.- Triar les proves funcionals adequades a cada síndrome i conèixer i interpretar els seus resultats normals i patològics.

f.- Adquirir la suficient capacitat per reconèixer

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

No te requisits especials però seria recomanable haver superat les assignatures d'Anatomia, Fisiologia Humana i Fisiopatologia General

Continguts

Estructura del programa

El programa teòric està integrat per un total de 24 temes i 23 seminaris, agrupats en set grans apartats corresponents als diferents aparells i sistemes. Els temes d’aquests apartats fan referència als grans síndromes i a l’exploració funcional i són:

• Aparell respiratori: 4 temes + 2 seminaris
• Aparell circulatori: 6 temes + 5 seminaris
• Aparell digestiu: 2 temes + 5 seminaris
• Sang i òrgans hematopoètics: 4 temes
• Sistema nerviós: 5 temes + 7 seminaris
• Aparell genitourinari: 1 tema + 2 seminaris
• Sistema endocrí: 2 temes + 2 seminaris

El contingut de les lliçons teòriques dels diferents aparells i sistemes estan completades amb una sèrie de seminaris tal com consta a les línies superiors

Seminari d’exposició: Els seminaris 2 i 10 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Pràctiques, seminaris i presentació comunicació oral

El contingut, objectius docents i competències específiques a adquirir pels alumnes estan desenvolupats a l’apartat corresponent. S’ha pretès que els aspectes bàsics de la semiologia tinguin una fase d’aprenentatge previ a l’estada dels alumnes a les aules de pràctica clínica/ planta d’hospitalització sempre que sigui possible en funció de la situació epidemiològica. Aquest aprenentatge es farà al Laboratori d’Habilitats Clíniques durant 3 dies.

A cada pràctica (sala d’hospitalització/aula pràctica clínica/aula d’habilitats) l’alumne i el tutor portaran a terme els objectius predeterminats, realitzant l’alumne una anamnesi, exploració física i/o avaluació d’exploracions complementàries.

Un cop a la setmana tot el grup de pràctiques discutirà amb el tutor els resultats de l’activitat realitzada i els problemes o dificultats observades.

Les pràctiques a la planta d’hospitalització o a l’aula de pràctica clínica es realitzaran durant 12 dies lectius, i cada sessió serà de 2 hores.

Seminari d’exposició: Els seminaris 2 i 10 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Presentació comunicació oral: Cada grup de pràctiques presentarà un tema en forma de comunicació científica oral que tractarà sobre una patologia específica, com si es tractés d'una reunió científica. Els temes es fixaran a l'inici de l'assignatura juntament amb els tutors responsables i versaran fonamentalment sobre els aspectes fisiopatològics de les malalties. La presentació constarà de l'exposició en ppt (no superior a 12 min) amb discussió posterior amb la comissió avaluadora (3 min).

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGÍA ESPECÍFICA I SEMIOLOGIA

 Classe Introducció a la Fisiopatologia Especifica (1 h)

Drs. Gea / Pedro-Botet

Aparell Respiratori

Classe 1 (1 h). Síndromes pulmonars obstructius. Dr. A. Ferrer

Concepte i tipus: reversibles i irreversibles.

1.    Hipersecreció bronquial – bronquitis crònica:

1.1     Definició.

1.2     Fisiopatologia. Mecanismes i factors implicats.

1.3     Semiologia.

2.    Emfisema pulmonar:

2.1     Concepte.

2.2     Fisiopatologia. Classificació. Mecanismes i factors implicats.

2.3     Semiologia.

3.    Hiperreactivitat bronquial – asma bronquial:

3.1.   Concepte.

3.2.   Fisiopatologia. Mecanismes i factors implicats.

3.3.   Semiologia.

 Classe 2 (1 h). Síndromes pulmonars restrictius. Cavitació pulmonar. Dra. Balcells

1. Síndromes restrictius: tipus: parènquima versus caixa toràcica
2. Principals síndromes restrictius no parenquimatoses

Malformacions toràciques

Malalties neuromusculars

3.    Afectació intersticial - fibrosis pulmonar:

3.1     Mecanismes i causes.

3.2     Manifestacions de la fibrosi pulmonar.

3.3     Exploració física i exploracions complementàries.

4.    Condensació pulmonar:

4.1     Concepte i causes.

4.2     Fisiopatologia.

4.3     Semiologia.

5.    Atelèctasi:

5.1     Concepte i etiopatogènia.

5.2     Fisiopatologia.

5.3     Semiologia.

Classe 3 (1 h). Síndromes pleurals. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Fisiopatologia i classificació de les síndromes pleurals.

2.    Vessament pleural:

2.1.   Transsudat i exsudat.

2.2.   Etiologia i fisiopatologia.

2.3.   Semiologia.

2.4.   Exploració física i exploracions complementàries.

3.    Paquipleuritis i fibrotòrax:

3.1.   Concepte.

3.2.   Exploració física i exploracions complementàries.

4.    Pneumotòrax:

4.1.   Concepte.

4.2.   Etiologia i tipus: traumàtics i espontanis.

4.3.   Semiologia.

Classe 4 (1 h). Fisiopatologia del diafragma i del mediastí. Síndromes mediastínics. Dr. J. Gea

Patologia general del diafragma:

1.1.   Disfunció diafragmàtica.

1.2.   Paràlisi i eventració diafragmàtiques.

1.3.   Hèrnies diafragmàtiques.

1.4.   Sanglot.

2.    Patologia general del mediastí:

2.1.   Causes i fisiopatologia de les malalties del mediastí.

2.2.   Localitzacions i característiques de las lesions mes freqüents.

2.2.1.   Pneumomediastí.

2.2.2.   Mediastinitis aguda.

2.2.3.   Fibrosi mediastínica.

2.2.4.   Lesions ocupants d’espai.

2.3.      Manifestacions clíniques: locals i extratoràciques.

2.3.1. Síndrome mediastínica superior.

2.3.2. Síndrome mediastínica inferior.

Aparell Circulatori

Classes 5 i 6 (1 h cadascuna). Fisiopatologia de les lesions valvulars. Estenosi i insuficiència. Dr. L. Molina

1. Concepte d’estenosi i insuficiència. Fisiopatologia general.
2. Causes i conseqüències de les lesions valvulars.
3. Causes, fisiopatologia i semiologia clínica de les valvulopatíes mitral i tricúspide
4. Causes, fisiopatologia i semiologia clínica de les valvulopatíes aòrtica i pulmonar

Classe 7 (1 h). Fisiopatologia del pericardi. Síndromes pericàrdiques. Dr. M. Gómez

1.    Classificació de les síndromes pericàrdiques.

2.    Síndrome de irritació pericàrdica:

2.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

2.2.   Semiologia.

3.    Síndrome de vessament pericàrdic:

3.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

3.2.   Semiologia.

3.3.   Taponament cardíac.

4.    Síndrome de pericarditis constrictiva:

4.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

4.2.   Semiologia.

Classe 8 (1 h). Fisiopatologia de la circulació coronària. Síndrome coronària. Dr. M. Gómez

1.    Insuficiència coronaria. Concepte.

1.1.   Mecanismes i causes d’insuficiència coronaria:

1.1.1.   Disminució del flux coronari.

1.1.2.   Augment de las necessitats d’oxigen.

2.    Conseqüències de la insuficiència coronària:

2.1.   Repercussió bioquímica.

2.2.   Repercussió funcional.

2.3.   Repercussió clínica.

2.3.1.   Angina de pit.

2.3.2.   Infart de miocardi.

2.3.3.   Mort sobtada.

Classe 9 (1 h). Fisiopatologia del circuit menor. Dr. D. Rodríguez

1.    Hipertensió pulmonar. Concepte.

1.1.    Fisiopatologia de la hipertensió pulmonar.

1.1.1.   Augment del flux.

1.1.2.   Augment de les resistències.

1.1.3.   Augment de la pressió capil·lar pulmonar.

1.2.    Semiologia de la hipertensió pulmonar.

2.    Edema pulmonar. Concepte.

2.1.    Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

2.2.    Síndrome de l’edema pulmonar.

Classe 10 (1 h). Fisiopatologia del circuit major. Hipertensió arterial. Hipotensió arterial. Dra. M. Ble

1.    Hipertensió arterial:

1.1.    Concepte.

1.2.    Classificació.

1.3.    Mecanismes i causes.

1.4.    Semiologia de la hipertensió arterial.

2.       Hipotensió arterial:

2.1.    Concepte.

2.2.    Fisiopatologia

2.3.    Semiologia.

Aparell Digestiu

Classe 11 (1 h). Trastorns del trànsit intestinal. Diarrea i restrenyiment. Síndrome rectal. Dr. X. Bessa

1.    Síndrome diarreica:

1.1.    Concepte.

1.2.    Mecanismes i causes.

1.3.    Diarrea osmòtica, secretora i motora.

1.4.    Semiologia i característiques diferencials.

2.    Restrenyiment:

2.1.    Concepte.

2.2.    Mecanismes i causes.

2.3.    Classificació.

2.4.    Semiologia.

3.    Síndrome rectal.

Classe 12 (1 h). Síndrome ictèrica. Fisiopatologia. Classificació. Dr. JA. Carrión

1.    Concepte.

2.    Classificació fisiopatològica de les icterícies:

2.1       Augment en la producció de bilirubina.

2.2       Anomalies en el transport plasmàtic i en la captació de bilirubina.

2.3       Alteració de la conjugació de la bilirubina.

2.4       Trastorns de l’ excreció de la bilirubina.

3.    Síndrome clínica y bioquímica:

3.1       Hemolítica.

3.2       Hepatocel·lular.

3.3       Obstructiva. Fisiopatologia de les vies biliars.

Sang i Òrgans Hematopoètics

Classes 13 i 14 (1 h cadascuna). Fisiopatologia de l'eritròcit. Síndrome general anèmica. Síndrome poliglobúlic. Exploració general del sistema hematopoètic. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Anèmia: definició. Pseudoanèmia (dilucional).

2.    Classificació general de les anèmies.

2.1.    Fisiopatològica:

2.1.1.   Disminució de l’eritropoesi.

2.1.2.   Augment de l’eritrocateresis.

2.2.    Etiopatogènica:

2.2.1.   Central o arregenerativa

2.2.2.   Perifèrica o regenerativa

2.3.    Índex eritrocitaris: micro, normo y macrocitica.

3.    Manifestacions clíniques de la síndrome anèmica:

3.1.    Factors determinants.

3.2.    Hipòxia.

3.3.    Mecanismes d’adaptació.

3.4.    Malaltia responsable

4.    Síndrome poliglobúlic:

4.1.    Concepte i fisiopatologia.

4.2.    Classificació:

4.2.1.   Poliglobúlies primàries: policitèmia vera.

4.2.2.   Poliglobúlies secundaries

4.3.    Síndrome clínica i exploració.

5.    Exploració general de la sèrie vermella.

Classe 15 (1 h). Alteracions de la sèrie blanca. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Alteracions quantitatives dels leucòcits:

1.1. Leucocitosi: tipus.

1.2. Neutropènies.

1.3. Reaccions leucemoides.

1.4. Síndrome leucoeritroblastic

2.    Alteracions qualitatives dels leucòcits:

2.1. Granulopatías congènites i adquirides.

2.2. Immunodeficiències congènites i adquirides.

3.    Exploració general de la sèrie blanca.

Classe 16 (1 h). Fisiopatologia de les alteracions de l'hemostàsia. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Fisiopatologia de l’hemostàsia:

1.1.    L'endoteli vascular.

1.2.    Hemostàsia primària.

1.3.    Activadors i inhibidors de la coagulació

1.4.    Sistema fibrinolític.

2.    Manifestacions clíniques de les diverses alteracions de l'hemostàsia.

3.    Proves de laboratori per a la detecció de les diverses alteracions de l'hemostàsia:

3.1.    Proves de hemostàsia primària.

3.2.    Proves de hemostàsia secundaria.

3.3.    Proves de fibrinòlisis.

4.    Coagulació intravascular disseminada:

4.1.    Concepte i fisiopatologia.

4.2.    Agents desencadenants.

4.3.    Anticoagulants circulants.

Neurologia

Classe 17 (1 h). Patologia de la funció motora. Síndrome piramidal. Fisiopatologia. Exploració de les paràlisis piramidals. Síndrome de la banya anterior. Alteracions del nervi motor. Trastorns de la transmissió neuromuscular. Dra. A. Rodríguez

1.    Síndrome clínica de pèrdua o disminució de la contracció muscular voluntària.

2.    Lesions de la primera motoneurona:

2.1                           Síndrome piramidal. Semiologia.

2.2                           Terminologia de les paràlisis o parèsies.

2.3                           Exploració de les paràlisis piramidals.

3.    Lesions de la segona motoneurona:

3.1   Síndrome de la banya anterior. Semiologia.

4.    Alteracions del nervi motor. Semiologia.

5.    Trastorns de la transmissió neuromuscular. Fisiopatologia i semiologia.

6.    Pèrdua de força per lesió primària del múscul esquelètic.

Classe 18 (1 h). Síndromes extrapiramidals. Hipocinèsies. Hipercinèsies. Trastorns del to muscular. Dr. A. Ois

1.    Classificació dels trastorns extrapiramidals:

1.1   Hipocinèsies. Síndrome acinètica-hipertònica (síndrome Parkinsonià)

1.2   Hipercinèsies: classificació.

1.2.1         Síndrome hipercinètic-hipotònic (corea).

1.2.2          Balisme-hemibalisme.

1.2.3          Atetosi.

1.2.4          Distonies.

1.2.5          Tics.

1.2.6          Mioclònies.

1.2.7          Tremolors. Tipus.

1.2.8          Asterixi.

1.2.9          Acatisia.

Classes 19 i 20 (1 h cadascuna). Síndromes medul·lars, radiculars i dels nervis perifèrics. Síndromes medul·lars segmentaris. Síndromes cordonals. Síndrome de secció medul·lar aguda completa. Síndrome d’hemissecció medul·lar. Nivells d’alteració medul·lar. Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics: semiologia. Dra. A. Rodríguez

1.    Mecanismes i causes de les síndromes medul·lars.

2.    Classificació.

3.    Semiologia:

3.1.    Síndrome medul·lar central.

3.2.    Síndrome cordonal posterior.

3.3.    Síndrome de compressió medul·lar.

3.4.    Síndrome de d’hemisecció medul·lar.

3.5.    Síndrome de secció medul·lar completa.

4.    Mètodes d’exploració.

5.    Nivells d’alteració medul·lar.

6.    Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics:

6.1.    Mecanismes i causes de les síndromes radiculars i dels nervis perifèrics.

6.2.    Classificació.

6.3.    Semiologia.

6.4.    Mètodes d’exploració.

Classe 21 (1 h). Síndromes topogràfiques cerebrals. Demències. Dr. A. Ois

1. Etiologia general de les síndromes topogràfiques cerebrals.
2. Síndrome frontal. Afàsies. Semiologia.
3. Síndrome parietal. Agnòsies i apràxies. Semiologia.
4. Síndrome temporal. Semiologia.
5. Síndrome occipital. Semiologia.
6. Patologia general del deterior cognitiu: las demències.

Aparell Genitourinari

Classe 22 (1 h). Grans síndromes renals. Síndrome glomerulars, túbul-intersticials i vasculo-renals. Dra. M. Crespo

1.       Classificació fisiopatològica.

2.       Síndromes glomerulars:

2.1.    Síndrome nefrítica:

2.1.1. Mecanismes i causes.

2.1.2. Semiologia.

2.2.    Síndrome nefròtica:

2.2.1. Mecanismes i causes.

2.2.2. Semiologia.

3.       Síndromes túbul-intersticials:

3.1.    Mecanismes i causes.

3.2.    Manifestacions.

4.       Síndromes vasculars:

4.1.    Mecanismes i causes.

4.2.    Manifestacions.

Sistema Endocrí

Classe 23 (1 h). Tiroide. Fisiopatologia del goll simple. Síndrome hipotiroidal. Síndrome hipertiroidal. Paratiroides. Síndromes d'hipofunció i hiperfunció. Dr. J. Puig de Dou

1.       Fisiopatologia del goll simple.

2.       Síndrome hipotiroïdea:

2.1.    Formes fisiopatològiques.

2.2.    Manifestacions.

3.       Síndrome hipertiroïdea:

3.1.    Formes fisiopatològiques.

3.2.    Manifestacions.

4.       Exploració de la glàndula tiroides.

5.       Secreció de PTH. Principals accions endocrino-metabòliques.

6.       Síndrome d’hipofunció paratiroidea:

6.1.    Mecanismes i causes. Classificació fisiopatològica.

6.2.    Síndrome hipocalcèmica. Semiologia clínica i analítica.

7.       Síndrome d’hiperfunció paratiroidea:

7.1.    Mecanismes i causes. Classificació fisiopatològica.

7.2.    Síndrome hipercalcèmica. Semiologia clínica i analítica.

8.       Exploració de la paratiroides.

Classe 24 (1 h). Suprarenals. Hipofunció i hiperfunció corticosuprarenal. Hiperfunció de la medul·la suprarenal. Dr. A. Goday

1.       Classificació de les síndromes suprarenals.

2.       Exploració morfològica.

3.       Hipofunció corticosuprarenal global. Insuficiència suprarenal primària:

3.1.    Mecanismes i causes.

3.2.    Manifestacions.

4.       Insuficiència suprarenal secundària:

4.1.    Mecanismes i causes.

4.2.    Manifestacions.

5.       Hipoaldosteronisme:

5.1.    Mecanismes i causes.

5.2.    Manifestacions.

6.       Hiperfunció de la secreció de glucocorticoids:

6.1.    Mecanismes i causes.

6.2.    Manifestacions.

7.       Hiperaldosteronisme:

7.1.    Mecanismes i causes

7.2.    Manifestacions.

8.       Hiperfunció de la secreció d’andrògens:

8.1.    Mecanismes i causes.

8.2.    Manifestacions.

9.       Hiperfunció de la medul·la suprarenal:

9.1.    Mecanismes i causes.

9.2.    Manifestacions.

10.   Exploració funcional de les suprarenals.

Seminaris

Els seminaris 2 i 10 es faran en una sessió conjunta de 2 hores i amb tota la classe

Cada part assignada del seminari serà presentada per un grup (veure més endavant). Els seminaris restants s’impartiran per el professor en forma magistral.

Seminari 1 (1 hora) Principals signes i símptomes de l’aparell respiratori.

Dr. J. Pedro-Botet, magistral

1.       Principals funcions del aparell respiratori i mecanismes de defensa de les vies respiratòries.

2.       Dispnea:

2.1.    Concepte i tipus.

2.2.    Graduació.

2.3.    Alteracions quantitatives i qualitatives del ritme respiratori.

2.4.    Formes de presentació.

3.       Cianosi:

3.1.    Cianosi central i perifèrica.

3.2.    Principals característiques i causes.

4.       Ronquera:

4.1.    Concepte i tipus.

4.2.    Causes.

5.       Tos:

5.1.    Mecanismes.

5.2.    Característiques i tipus de tos.

5.3.    Complicacions.

6.       Expectoració:

6.1.    El aclariment mucociliar.

6.2.    Broncorrea.

6.3.    Valoració clínica. Anàlisi de l’esput.

7.       Hemoptisi:

7.1.    Etiologia.

7.2.    Valoració clínica.

8.       Dolor toràcic d’origen respiratori.

8.1.    Etiologia.

8.2.    Tipus més freqüents.

9.       Acropàquia:

9.1.    Concepte.

9.2.    Característiques semiològiques.

9.3.    Etiopatogènia.

Seminari 2 (2 hores). Exploració física de l'aparell respiratori.

Tutors: Drs. Gea/Rodríguez/Martínez-Llorens

Grup 101

1.       Sistemàtica. Punts de referència.

2.       Inspecció.

2.1.    Inspecció general.

2.2.    Inspecció del tòrax.

2.3.    Malformacions toràciques.

Grup 102

3.       Palpació del tòrax. Tècnica.

3.1.    Mobilitat.

3.2.    Emfisema subcutani.

3.3.    Frecs pleurals.

3.4.    Vibracions vocals.

Grup 103

4.       Percussió del tòrax. Tècnica.

4.1.    Tipus de sons.

5.       Auscultació del tòrax.

5.1.    Sorolls normals i patològics.

5.2.    Principals característiques.

Grup 104

6.       Principals exploracions complementàries.

6.1.    Anàlisi del esput.

6.2.    Toracocentesis i biòpsia pleural.

6.3.    Broncoscòpia.

6.4.    Exploració radiològica del tòrax.

6.5.    Exploracions isotòpiques.

6.6.    Exploració de la funció respiratòria.

Seminari 3 (1 h). Principals signes i símptomes de l’aparell circulatori.

Dr. J. Pedro-Botet, magistral

1.    Dolor toràcic d’origen cardio-circulatori:

1.1.   Característiques.

1.2.   Causes.

2.    Palpitacions:

2.1.   Definició.

2.2.   Causes.

3.    Dispnea.

4.    Tos.

5.    Edema:

5.1.   Causes.

5.2.   Tipus.

6.    Síncope:

6.1.   Definició.

6.2.   Causes.

7.    Cianosi.

Seminari 4 (1 hores). Exploració física de l'aparell circulatori.

Dr. L. Molina i cols , magistral

1. Inspecció general

1.1.    Examen del pols arterial

1.1.1. Tècnica d’exploració

1.1.2. Freqüència

1.1.3. Ritme

1.1.4. Forma

1.1.5. Registre gràfic

1.1.6. Tipus de pols

1.1.6.1.  Pols radial

1.1.6.1.1.   Característiques

1.1.6.2.  Pols carotidi

2.       Examen de la pressió arterial

3.       Examen del pols venós.

4.       Examen cardíac

4.1.    Inspecció

4.2.    Palpació

4.2.1. Batec de la punta cardíaca

4.3.    Percussió

4.4.    Auscultació

4.4.1. Focus d’auscultació cardíac

5.       Pols venós

5.1.    Ones jugulars

5.2.    Registre gràfic

5.3.    Tipus

6.       Pressió venosa

6.1.    Tècnica de medició

6.2.    Pressió venosa central

Seminari 5 (1 hores). Exploració física de l'aparell circulatori.

Dr. Molina i cols. , magistral

Inspecció general

1.       Sorolls cardíacs i les seves alteracions.

1.1.    Sorolls cardíacs

1.2.    Fisiològics

1.3.    Patològics

2.       Alteracions dels sorolls normals

2.1.    Intensificació

2.2.    Disminució

2.3.    Desdoblaments

Sorolls addicionals

3.       Bufs cardíacs. Mecanismes i tipus:

3.1.    Mecanismes

3.2.    Característiques

3.3.    Tipus

3.3.1. Sistòlics

3.3.1.1.    D’ejecció

3.3.1.2.    De regurgitació

3.3.2. Diastòlics

3.3.2.1.    De regurgitació

3.3.2.2.    D’ompliment ventricular

3.3.3. Continu

Seminaris 6 i 7 (2 hores cada un). L’electrocardiograma (I i II).

Dra. M. Ble, magistral

1. Ensinistrament en el maneig del electrocardiògraf.
2. Criteris de normalitat.
3. Bases per a la interpretació del registre gràfic.

Classes 8 i 9 (1 h cadascuna). Semiologia general de l’aparell digestiu. Dolor abdominal. Hemorràgia digestiva.

Dr. X. Bessa, magistral

1.    Principals signes i símptomes de l’aparell digestiu.

2.    Trastorns de la deglució. Les disfàgies: tipus.

3.    Regurgitació i pirosi.

4.    Nàusees i vòmits. Concepte. Dinàmica del vòmit. Classificació.

4.1.    Vòmits centrals.

4.2.    Vòmits perifèrics.

4.3.    Semiologia del vòmit.

5.    Dolor abdominal: Característiques i tipus.

5.1.    Dolor còlic.

5.2.    Dolor peritoneal.

5.3.    Dolor d’irritació de la mucosa digestiva.

5.4.    Altres tipus de dolor abdominal.

6.    Hemorràgia digestiva:

6.1.    Hematèmesi.

6.2.    Melenes.

6.3.    Causes d’hemorràgia digestiva.

Seminari 10 (2 hores). Exploració física de l'aparell digestiu. Exploració de l'abdomen. Exploració ano-rectal.

Tutor: Dr. X. Bessa, magistral

Grup 105

1. Aspectes generals
2. Examen de la boca

Grup 106

3.       Exploració de l’abdomen

3.1.    Inspecció

3.2.    Palpació

Grup 107

3.3.    Percussió

3.4.    Auscultació

Grup 108

4.       Exploració ano-rectal

4.1.    Inspecció

4.2.    Tacte rectal

Seminari 11 (1 h). Hipertensió portal. Ascites.

Dr. JA. Carrión, magistral

1.    Hipertensió portal. Concepte i fisiopatologia.

1.1   Classificació de la hipertensió portal:

1.1.1     Presinusoidal.

1.1.2     Sinusoïdal.

1.1.3     Mixta.

1.1.4     Postsinusoidal.

1.2   Síndrome clínica.

1.3   Exploració de la hipertensió portal.

2.    Ascites:

2.1   Definició.

2.2   Mecanismes implicats.

2.3   Exploració de la ascites.

Seminari 12 (1 h). Insuficiència hepàtica. Encefalopatia hepàtica.

Dr. JA. Carrión, magistral

1.    Insuficiència hepatocel·lular:

1.1.    Concepte.

1.2.    Etiologia.

1.3.    Fisiopatologia i semiologia.

2.    Encefalopatia hepàtica:

2.1.    Mecanismes i causes.

2.2.    Manifestacions.

3.    Valoració del funcionalisme hepàtic alterat.

Seminari 13 (1 hora). Semiologia i exploració general de l’aparell locomotor.

Dr. J. Monfort, magistral

1. Inspecció
2. Palpació
   1. Signes inflamatoris
   2. Moviments articulars
   3. Anquilosi
3. Auscultació
   1. Cruixits articulars

Seminari 14 (1 h). Semiologia general del sistema nerviós. Principals signes i símptomes.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.       Cefalea. Tipus.

2.       Pèrdua de consciència: síncope i coma.

3.       Convulsions.

4.       Dèficits motors.

5.       Trastorns sensitius:

5.1.    Dolor neuropàtic.

5.2.    Parestèsies.

6.       Vertígens.

7.       Trastorns visuals.

8.       Discinèsies.

9.       Pèrdua de les facultats intel·lectuals.

10.   Trastorns de la parla:

10.1.    Afàsia.

10.2.    Disàrtria.

Seminari 15 (1 hora). Exploració general del sistema nerviós. Marxa. Exploració de la motilitat, del trofisme i del to muscular. Exploració de la sensibilitat. Exploració dels reflexes. Principals alteracions.

Dra. A. Rodríguez, magistral

1.       Aspectes generals

2.       Marxa

2.1.    Tipus

3.       Motilitat

3.1.    Balanç muscular

4.       To muscular

4.1.    Moviments passius

5.       Trofisme

6.       Coordinació

7.       Pràxia

8.       Sensibilitat

8.1.    Tipus

9.       Reflexes monosinàptics miotàctics

9.1.    Bicipital

9.2.    Rotulià

10.   Reflexes polisinàptics nocioceptius

10.1.  Corneal

10.2.  Plantar

10.2.1.    Signe de Babinski

11.   Clonus

Seminari 16 (1 hora). Exploració dels parells cranials.

Dr. S. Ois, magistral

1.       Olfatori

2.       Òptic

3.       MOC,Patètic i MOE.

4.       Trigèmin

4.1.    Reflexes

5.       Facial

6.       Auditiu

6.1.    Transmissió aèria del so.

6.2.    Transmissió òssia del so

6.3.    Branca vestibular

7.       Glosofaringi

8.       Neumogàstric

8.1.    Exploració parasimpàtica

9.       Espinal

10.   Hipogloso

Seminari 17 (1 h). Síndrome vestibular i síndrome cerebel·losa. Fisiopatologia i semiologia.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.    Síndrome vestibular:

1.1.    Etiologia.

1.2.    Manifestacions.

1.3.    Mètodes d’exploració.

2.     Síndrome cerebel·losa:

2.1.    Etiologia.

2.2.    Manifestacions.

2.3.    Mètodes d’exploració.

Seminari 18 (1 h). Síndrome meníngia i síndrome d’hipertensió endocranial. Fisiopatologia i semiologia.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.    Síndrome meninge:

1.1   Etiologia general.

1.2   Símptomes.

1.3   Signes físics.

1.4   Alteracions licuorals.

1.5   Conceptes de meningisme i reacció meníngia.

2.     Síndrome d’hipertensió endocranial:

2.1    Mecanismes fisiopatològics.

2.1.1         Augment del volum cerebral.

2.1.2         Augmento del contingut hemàtic cerebral.

2.1.3         Trastorns en la dinàmica del LCR.

2.1.4         Masses o lesions ocupants d’espai.

2.2   Síndrome clínica. Exploració.

Seminari 19 (1 h). Semiologia de l’aparell genitourinari. Dolor nefro-urològic. Trastorns de la micció. Poliúria, oligúria i anúria. Alteracions de l’aspecte i composició de l’orina. Trastorns de l’aparell genital.

Dra. M. Crespo, magistral

1.       Principals signes i símptomes del ronyó i de les vies urinàries:

1.1.    Dolor nefrourològic. Característiques i valor semiològic.

1.2.    Trastorns de la micció.

1.3.    Alteracions quantitatives de la diüresi:

1.3.1.        Mecanismes i causes de la poliúria.

1.3.2.        Mecanismes i causes de l’oligúria i anúria.

1.4.    Alteracions de l’aspecte i la composició de l’orina. Hematúria. Proteïnúria i sediment urinari.

2.       Signes i símptomes de l’aparell genital.

Seminari 20 (1 hora). Exploració general de l’aparell genitourinari.

Dr. Albert Francés, magistral

1. Condicions i equip necessari
2. Exploració dels ronyons
3. Exploració de la pròstata. Tacte rectal
4. Exploració dels genitals externs masculins. Transil·luminació escrotal
5. Exploració dels genitals externs femenins
6. Tacte vaginal

 Seminari 21 (1 h). Sistema hipotalamohipofisari. Síndromes hipotalàmiques. Síndromes d’hipofunció i d'hiperfunció hipofisària.

Dr. J. Puig de Dou, magistral

1.       Hipotàlam i les seves connexions. Secreció hormonal hipotalàmica.

2.       Causes de lesió hipotalàmica:

2.1     Exemples de malalties pròpiament hipotalàmiques.

2.2     Manifestacions clíniques endocrines: hipofunció e hiperfunció.

2.3     Manifestacions hipotalàmiques no endocrines.

3.       L’adenohipòfisi i les seves connexions. Secreció hormonal adenohipofisària.

4.    Classificació dels trastorns adenohipofisàris:

4.1     Hipofunció adenohipofisària global postpuberal (síndrome de Sheehan).

4.2     Hipofunció adenohipofisària global prepuberal.

4.3     Hipofunció adenohipofisària parcial.

4.4     Hiperfunció adenohipofisària parcial.

5.    Neurohipòfisi. Secreció hormonal neurohipofisària:

5.1     Hipofunció de la secreció d’ADH (diabetis insípida).

5.2     Hiperfunció de la secreció d’ADH (SSIHA).

6.    Exploració general hipotàlam-hipofisària.

Seminari 22 (1 h). Fisiopatologia general de les gònades

Dr. A. Goday, magistral

1.       Concepte d’hipogonadisme primari, secundari, terciari i parcial.

2.       Hipofunció ovàrica. Hipogonadisme femení prepuberal i postpuberal.

2.1   Semiologia. Exploració ovàrica.

3.       Concepte d’hipergonadisme femení.

4.       Hipofunció testicular. Hipogonadisme masculí prepuberal i postpuberal.

4.1   Semiologia. Exploració testicular.

5.       Hipergonadisme masculí.

 Seminari 23 (1 hora). L’oftalmoscopi.

Drs. A. Matheu/V. Poposky, magistral

1. Ensinistrament en el maneig.
2. Fonaments de la tècnica.
3. Interpretació de les imatges.

Relació de Pràctiques

Es faran de 12.10 a 14 hores durant 12 dies a l’aula de pràctica clínica/sala d’hospitalització (en funció de la situació epidemiològica) i durant 3 dies més a l’aula d’habilitats.

Les pràctiques impliquen que cada subgrup de 6-7 estudiants (i.e. 101, 102,103, 104...) farà una pràctica de les següents (aleatori).

Cada pràctica consisteix en assistir-hi a sessions de una mica menys de 2 hores, diàriament, i per tres setmanes consecutives (dilluns a divendres), en horari de 12:10-14:00. Són doncs, 30 hores per estudiant.

Pel professorat suposa sols 30 h en total per cada professor o grups de professors (5 dies de 2 h per tres setmanes).

Professorat: Drs. Balcells, Campodarve, Ferrer, Güerri, Knobel, Monfort, Montero, Nogués i Supervía.

Pràctica 1 i 2

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell respiratori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els principals símptomes i signes en les síndromes respiratòries (especialment: insuficiència respiratòria aguda i crònica, condensació pulmonar i síndromes pleurals).

Pràctica 3 i 4

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori, (especialment: insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, síndrome pericàrdica, síncope i claudicació).

Pràctica 5 i 6

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell digestiu

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell digestiu (especialment: síndrome ictèrica, insuficiència hepàtica, síndrome ascítica, dolor abdominal, hemorràgia digestiva, síndrome diarreica).

Pràctica 7 i 8

Anamnesi i exploració en les síndromes nefrourològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar les manifestacions més importants i la exploració dels síndromes nefrourològiques (especialment: síndrome miccional, insuficiència renal aguda i crònica, dolor renal).

Pràctica 9 i 10

Anamnesi i exploració en les síndromes neurològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i avaluar els símptomes i signes principals en les síndromes neurològiques (especialment: síndromes sensitives, motores i cerebel·loses, síndrome meníngia, síndrome confussional).

Pràctica 11 i 12

Anamnesi i exploració en les síndromes hematològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i valorar els símptomes i signes més importants de les síndromes anèmiques, per trastorns dels leucòcits, de les plaquetes i de les síndromes adenopàtiques.

Pràctica 13, 14 i 15

La historia clínica des de diferents perspectives

Presentació oral i escrita d'una història clínica. Comentari d'ingrés. Informe d'alta. Epícrisi.

Distribució dels Grups de Pràctiques:

 Grup 101

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 102

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 103

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 104

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

 Grup 105

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:  

Grup 106

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 107

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 108

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

 Tutors de Pràctiques

M. Infeccioses (Dr. H. Knobel)

M. Urgències (Dr. A. Supervía)

Pneumologia (Drs. Balcells/Ferrer)

M. Interna (Dr. X. Nogués)

M. Interna (Dra. I. Campodarve)

M. Infeccioses (Dr. RC. Güerri)

M. Infeccioses (Dra. M. Montero)

Reumatologia  (Dr. J. Monfort)

Sessió de Comunicacions Oral amb diapositives

Moderadors de la sessió: Drs. J. Pedro-Botet i J. Gea

Les comunicacions orals seran elaborades pels 8 subgrups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació.

La sessió de presentació (4 h) tindrà lloc aproximadament a la meitat de l’assignatura.

Les temàtiques concretes de la comunicació oral aniran variant anualment.

La comunicació, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà d’incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica (signes i símptomes). Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

Temes curs acadèmic 2022-23:

Malalties cardiovasculars monogèniques. Tutor: Dr. L. Molina

Insuficiència venosa crònica: fisiopatologia, principals manifestacions clíniques i proves complementàries. Tutor: Dr. A. Clará

Ventilació mecànica no invasiva: modalitats i indicacions. Tutor: Dr. A. Ferrer.

Quilomicronèmia monogènica o multigènica: similituds i diferències. Tutor: Dr. J. Pedro-Botet

Insulina: tipus, mesures de conservació, tècnica d'injecció i utilització clínica. Tutor: Dra. E. Climent

Nutrició parenteral: com, quan i qui? Tutor: Dr. G. Llauradó

Exploració de las glàndules paratiroides. Tutor: Dr. J. Puig de Dou

Avaluació de lesió orgànica per hipertensió arterial. Tutor: Dra. A. Oliveras

Metodologia docent

3.- Estructura del programa de sessions de teoria

El programa de sessions de teoria està integrat per un total de 36 temes, agrupats en set grans apartats corresponents als diferents aparells i sistemes. Els temes d’aquests apartats fan referència als grans síndromes i a l’exploració funcional i són:

• Aparell respiratori: 5 temes
• Aparell circulatori: 7 temes
• Aparell digestiu: 6 temes
• Sang i òrgans hematopoètics: 4 temes
• Sistema nerviós: 8 temes
• Aparell genitourinari: 2 temes
• Sistema endocrí: 4 temes

4.- Pràctiques, seminaris i presentació comunicació oral

El contingut, objectius docents i competències específiques a adquirir pels alumnes estan desenvolupats a l’apartat corresponent. S’ha pretès que els aspectes bàsics de l’exploració (Pràctica Clínica) tinguin una fase d’aprenentatge previ a l’estada dels alumnes a les zones d’hospitalització. Aquest aprenentatge es farà al Laboratori d’Habilitats Clíniques durant 3 dies.

A cada pràctica (sala d’hospitalització/aula d’habilitats) l’alumne i el tutor portaran a terme els objectius predeterminats, realitzant l’alumne una anamnesi, exploració física i/o avaluació d’exploracions complementàries.

Un cop a la setmana tot el grup de pràctiques discutirà amb el tutor els resultats de l’activitat realitzada i els problemes o dificultats observades.

Les pràctiques hospitalàries es realitzaran durant 12 dies lectius, i cada sessió serà de 2 hores.

Seminari d’exposició: Els seminaris 1 i 6 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Presentació comunicació oral: Cada grup de pràctiques presentarà un tema en forma de comunicació científica oral que versarà sobre una patologia específica, com si es tractés d'una reunió científica. Els temes es fixaran a l'inici de l'assignatura juntament amb els tutors responsables i versaran fonamentalment sobre els aspectes fisiopatològics de les malalties. La presentació constarà de l'exposició en ppt (no superior a 12 min) amb discussió posterior amb la comissió avaluadora (3 min).

Avaluació

Avaluació de l’assignatura

Quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari es farà una Avaluació Formativa. Aquesta serà voluntària i suposarà una contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació ≥ 7 (fins a un màxim de 1 punt). Consistirà en un assaig de 5 preguntes curtes derivades de la matèria ja donada.

L’Avaluació Acreditativa Final de la assignatura de Fisiopatologia Específica i Semiologia tindrà una doble vessant:

- Teòrica, amb un valor del 65% de la nota global, i estarà constituïda per 70 preguntes amb elecció múltiple (PEM)

Els tres conceptes següents sols seran valorats cas d’obtenir ≥ 5 punts sobre 10 en la prova teòrica (PEM):

- Pràctica, amb un valor del 25% de la nota global, que estarà constituïda per l’assistència (full de signatura, aptitud i actitud, 5% de la nota) i un examen pràctic (20% de la nota).

És obligatori l’assistència documentada ≥ 80% de les pràctiques.

- Presentació comunicació oral. Sessió d’exposició oral d’una comunicació amb diapositives d’un tema, constituirà un 5% de la nota final.

- Seminari d’exposició. Constituirà un 5% de la nota final

Hi haurà una única avaluació anual.

Podran recuperar la part teòrica (PEM) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 10 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 65% de la nova nota). Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic a l’avaluació continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen.

Criteris de superació i qualificacions

Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota total ≥ 5.

La superació del 70% dels objectius implicarà la qualificació de notable i la superació del 90% dels objectius la d’excel·lent. Hi haurà un nombre de matrícules d’honor proporcional al nombre total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals, sempre que superin el llindar d’excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

És compartida amb Fisiopatologia General. Es a dir:

Llibres principals de consulta.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

Patologia General i Especial

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier España. XIX edición, 2020.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de FisiologíaMédica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-HillInteramericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-HillInteramericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), ElsevierScience España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), ElsevierScience España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

Medicina

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

Revistes de lectura.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London)

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest)

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest)

Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

-http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology

Informació del Pla Docent

Presentació

Nom de l’assignatura: FISIOPATOLOGIA ESPECÍFICA I SEMIOLOGIA

Curs acadèmic: 2022-23

Titulació: Grau de Medicina

Curs: 3er

Trimestre: 3er

Nombre de crèdits ECTS: 8

Hores de dedicació del estudiant: 200

Llengua de la docència: castellà/català

 Classes teòriques: 24

Seminaris: 23 (27 hores)

Pràctiques: 15 (30 hores)

Aula d’habilitats / Pràctica Clínica i Planta d’Hospitalització (en funció de la situació epidemiològica)

Coordinació: Joan Pedro-Botet i Joaquim Gea

Competències associades

Competencias generales CG.04, .05, .06, .13, .14, .15, .16, .17, .18, .19, .20, .21, 22, .23, .24, .31, .32 y .33.

Competencias específicas CEM3.01 y CEM3.02

Resultats de l'aprenentatge

Objectius generals

Objectius generals

La Fisiopatologia Específica és una de les primeres assignatures del Currículum de Medicina, on l’alumne rep formació teòrica i a continuació entra en contacte directe amb el malalt i amb la situació real de la malaltia. El seu coneixement és coherent, integrador i està adreçat a aconseguir la unicitat bàsica en la formació mèdica de pregrau, en front de la diversitat desenvolupada a les diferents especialitats mèdiques.

Els coneixements ja adquirits a Fisiopatologia General i la conformació dels grans síndromes són el que ha d’aprendre l’alumne en aquesta assignatura, que es troba situada al període de transició entre els estudis preclínics ja cursats i els clínics més específics dels cursos posteriors.

Objectius i competències específics

a.- Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic.

b.- Conèixer l’art d’interrogar ordenadament amb la finalitat de construir una història clínica adequada.

c.- Recollir correctament els signes i símptomes (semiologia) i interpretar-los en base a la funció alterada (fisiopatologia)

d.- Agrupar els anteriors elements en una síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.

e.- Triar les proves funcionals adequades a cada síndrome i conèixer i interpretar els seus resultats normals i patològics.

f.- Adquirir la suficient capacitat per reconèixer

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

No te requisits especials però seria recomanable haver superat les assignatures d'Anatomia, Fisiologia Humana i Fisiopatologia General

Continguts

Estructura del programa

El programa teòric està integrat per un total de 24 temes i 23 seminaris, agrupats en set grans apartats corresponents als diferents aparells i sistemes. Els temes d’aquests apartats fan referència als grans síndromes i a l’exploració funcional i són:

• Aparell respiratori: 4 temes + 2 seminaris
• Aparell circulatori: 6 temes + 5 seminaris
• Aparell digestiu: 2 temes + 5 seminaris
• Sang i òrgans hematopoètics: 4 temes
• Sistema nerviós: 5 temes + 7 seminaris
• Aparell genitourinari: 1 tema + 2 seminaris
• Sistema endocrí: 2 temes + 2 seminaris

El contingut de les lliçons teòriques dels diferents aparells i sistemes estan completades amb una sèrie de seminaris tal com consta a les línies superiors

Seminari d’exposició: Els seminaris 2 i 10 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Pràctiques, seminaris i presentació comunicació oral

El contingut, objectius docents i competències específiques a adquirir pels alumnes estan desenvolupats a l’apartat corresponent. S’ha pretès que els aspectes bàsics de la semiologia tinguin una fase d’aprenentatge previ a l’estada dels alumnes a les aules de pràctica clínica/ planta d’hospitalització sempre que sigui possible en funció de la situació epidemiològica. Aquest aprenentatge es farà al Laboratori d’Habilitats Clíniques durant 3 dies.

A cada pràctica (sala d’hospitalització/aula pràctica clínica/aula d’habilitats) l’alumne i el tutor portaran a terme els objectius predeterminats, realitzant l’alumne una anamnesi, exploració física i/o avaluació d’exploracions complementàries.

Un cop a la setmana tot el grup de pràctiques discutirà amb el tutor els resultats de l’activitat realitzada i els problemes o dificultats observades.

Les pràctiques a la planta d’hospitalització o a l’aula de pràctica clínica es realitzaran durant 12 dies lectius, i cada sessió serà de 2 hores.

Seminari d’exposició: Els seminaris 2 i 10 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Presentació comunicació oral: Cada grup de pràctiques presentarà un tema en forma de comunicació científica oral que tractarà sobre una patologia específica, com si es tractés d'una reunió científica. Els temes es fixaran a l'inici de l'assignatura juntament amb els tutors responsables i versaran fonamentalment sobre els aspectes fisiopatològics de les malalties. La presentació constarà de l'exposició en ppt (no superior a 12 min) amb discussió posterior amb la comissió avaluadora (3 min).

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGÍA ESPECÍFICA I SEMIOLOGIA

 Classe Introducció a la Fisiopatologia Especifica (1 h)

Drs. Gea / Pedro-Botet

Aparell Respiratori

Classe 1 (1 h). Síndromes pulmonars obstructius. Dr. A. Ferrer

Concepte i tipus: reversibles i irreversibles.

1.    Hipersecreció bronquial – bronquitis crònica:

1.1     Definició.

1.2     Fisiopatologia. Mecanismes i factors implicats.

1.3     Semiologia.

2.    Emfisema pulmonar:

2.1     Concepte.

2.2     Fisiopatologia. Classificació. Mecanismes i factors implicats.

2.3     Semiologia.

3.    Hiperreactivitat bronquial – asma bronquial:

3.1.   Concepte.

3.2.   Fisiopatologia. Mecanismes i factors implicats.

3.3.   Semiologia.

 Classe 2 (1 h). Síndromes pulmonars restrictius. Cavitació pulmonar. Dra. Balcells

1. Síndromes restrictius: tipus: parènquima versus caixa toràcica
2. Principals síndromes restrictius no parenquimatoses

Malformacions toràciques

Malalties neuromusculars

3.    Afectació intersticial - fibrosis pulmonar:

3.1     Mecanismes i causes.

3.2     Manifestacions de la fibrosi pulmonar.

3.3     Exploració física i exploracions complementàries.

4.    Condensació pulmonar:

4.1     Concepte i causes.

4.2     Fisiopatologia.

4.3     Semiologia.

5.    Atelèctasi:

5.1     Concepte i etiopatogènia.

5.2     Fisiopatologia.

5.3     Semiologia.

Classe 3 (1 h). Síndromes pleurals. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Fisiopatologia i classificació de les síndromes pleurals.

2.    Vessament pleural:

2.1.   Transsudat i exsudat.

2.2.   Etiologia i fisiopatologia.

2.3.   Semiologia.

2.4.   Exploració física i exploracions complementàries.

3.    Paquipleuritis i fibrotòrax:

3.1.   Concepte.

3.2.   Exploració física i exploracions complementàries.

4.    Pneumotòrax:

4.1.   Concepte.

4.2.   Etiologia i tipus: traumàtics i espontanis.

4.3.   Semiologia.

Classe 4 (1 h). Fisiopatologia del diafragma i del mediastí. Síndromes mediastínics. Dr. J. Gea

Patologia general del diafragma:

1.1.   Disfunció diafragmàtica.

1.2.   Paràlisi i eventració diafragmàtiques.

1.3.   Hèrnies diafragmàtiques.

1.4.   Sanglot.

2.    Patologia general del mediastí:

2.1.   Causes i fisiopatologia de les malalties del mediastí.

2.2.   Localitzacions i característiques de las lesions mes freqüents.

2.2.1.   Pneumomediastí.

2.2.2.   Mediastinitis aguda.

2.2.3.   Fibrosi mediastínica.

2.2.4.   Lesions ocupants d’espai.

2.3.      Manifestacions clíniques: locals i extratoràciques.

2.3.1. Síndrome mediastínica superior.

2.3.2. Síndrome mediastínica inferior.

Aparell Circulatori

Classes 5 i 6 (1 h cadascuna). Fisiopatologia de les lesions valvulars. Estenosi i insuficiència. Dr. L. Molina

1. Concepte d’estenosi i insuficiència. Fisiopatologia general.
2. Causes i conseqüències de les lesions valvulars.
3. Causes, fisiopatologia i semiologia clínica de les valvulopatíes mitral i tricúspide
4. Causes, fisiopatologia i semiologia clínica de les valvulopatíes aòrtica i pulmonar

Classe 7 (1 h). Fisiopatologia del pericardi. Síndromes pericàrdiques. Dr. M. Gómez

1.    Classificació de les síndromes pericàrdiques.

2.    Síndrome de irritació pericàrdica:

2.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

2.2.   Semiologia.

3.    Síndrome de vessament pericàrdic:

3.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

3.2.   Semiologia.

3.3.   Taponament cardíac.

4.    Síndrome de pericarditis constrictiva:

4.1.   Etiopatogènia i fisiopatologia.

4.2.   Semiologia.

Classe 8 (1 h). Fisiopatologia de la circulació coronària. Síndrome coronària. Dr. M. Gómez

1.    Insuficiència coronaria. Concepte.

1.1.   Mecanismes i causes d’insuficiència coronaria:

1.1.1.   Disminució del flux coronari.

1.1.2.   Augment de las necessitats d’oxigen.

2.    Conseqüències de la insuficiència coronària:

2.1.   Repercussió bioquímica.

2.2.   Repercussió funcional.

2.3.   Repercussió clínica.

2.3.1.   Angina de pit.

2.3.2.   Infart de miocardi.

2.3.3.   Mort sobtada.

Classe 9 (1 h). Fisiopatologia del circuit menor. Dr. D. Rodríguez

1.    Hipertensió pulmonar. Concepte.

1.1.    Fisiopatologia de la hipertensió pulmonar.

1.1.1.   Augment del flux.

1.1.2.   Augment de les resistències.

1.1.3.   Augment de la pressió capil·lar pulmonar.

1.2.    Semiologia de la hipertensió pulmonar.

2.    Edema pulmonar. Concepte.

2.1.    Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

2.2.    Síndrome de l’edema pulmonar.

Classe 10 (1 h). Fisiopatologia del circuit major. Hipertensió arterial. Hipotensió arterial. Dra. M. Ble

1.    Hipertensió arterial:

1.1.    Concepte.

1.2.    Classificació.

1.3.    Mecanismes i causes.

1.4.    Semiologia de la hipertensió arterial.

2.       Hipotensió arterial:

2.1.    Concepte.

2.2.    Fisiopatologia

2.3.    Semiologia.

Aparell Digestiu

Classe 11 (1 h). Trastorns del trànsit intestinal. Diarrea i restrenyiment. Síndrome rectal. Dr. X. Bessa

1.    Síndrome diarreica:

1.1.    Concepte.

1.2.    Mecanismes i causes.

1.3.    Diarrea osmòtica, secretora i motora.

1.4.    Semiologia i característiques diferencials.

2.    Restrenyiment:

2.1.    Concepte.

2.2.    Mecanismes i causes.

2.3.    Classificació.

2.4.    Semiologia.

3.    Síndrome rectal.

Classe 12 (1 h). Síndrome ictèrica. Fisiopatologia. Classificació. Dr. JA. Carrión

1.    Concepte.

2.    Classificació fisiopatològica de les icterícies:

2.1       Augment en la producció de bilirubina.

2.2       Anomalies en el transport plasmàtic i en la captació de bilirubina.

2.3       Alteració de la conjugació de la bilirubina.

2.4       Trastorns de l’ excreció de la bilirubina.

3.    Síndrome clínica y bioquímica:

3.1       Hemolítica.

3.2       Hepatocel·lular.

3.3       Obstructiva. Fisiopatologia de les vies biliars.

Sang i Òrgans Hematopoètics

Classes 13 i 14 (1 h cadascuna). Fisiopatologia de l'eritròcit. Síndrome general anèmica. Síndrome poliglobúlic. Exploració general del sistema hematopoètic. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Anèmia: definició. Pseudoanèmia (dilucional).

2.    Classificació general de les anèmies.

2.1.    Fisiopatològica:

2.1.1.   Disminució de l’eritropoesi.

2.1.2.   Augment de l’eritrocateresis.

2.2.    Etiopatogènica:

2.2.1.   Central o arregenerativa

2.2.2.   Perifèrica o regenerativa

2.3.    Índex eritrocitaris: micro, normo y macrocitica.

3.    Manifestacions clíniques de la síndrome anèmica:

3.1.    Factors determinants.

3.2.    Hipòxia.

3.3.    Mecanismes d’adaptació.

3.4.    Malaltia responsable

4.    Síndrome poliglobúlic:

4.1.    Concepte i fisiopatologia.

4.2.    Classificació:

4.2.1.   Poliglobúlies primàries: policitèmia vera.

4.2.2.   Poliglobúlies secundaries

4.3.    Síndrome clínica i exploració.

5.    Exploració general de la sèrie vermella.

Classe 15 (1 h). Alteracions de la sèrie blanca. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Alteracions quantitatives dels leucòcits:

1.1. Leucocitosi: tipus.

1.2. Neutropènies.

1.3. Reaccions leucemoides.

1.4. Síndrome leucoeritroblastic

2.    Alteracions qualitatives dels leucòcits:

2.1. Granulopatías congènites i adquirides.

2.2. Immunodeficiències congènites i adquirides.

3.    Exploració general de la sèrie blanca.

Classe 16 (1 h). Fisiopatologia de les alteracions de l'hemostàsia. Dr. J. Pedro-Botet

1.    Fisiopatologia de l’hemostàsia:

1.1.    L'endoteli vascular.

1.2.    Hemostàsia primària.

1.3.    Activadors i inhibidors de la coagulació

1.4.    Sistema fibrinolític.

2.    Manifestacions clíniques de les diverses alteracions de l'hemostàsia.

3.    Proves de laboratori per a la detecció de les diverses alteracions de l'hemostàsia:

3.1.    Proves de hemostàsia primària.

3.2.    Proves de hemostàsia secundaria.

3.3.    Proves de fibrinòlisis.

4.    Coagulació intravascular disseminada:

4.1.    Concepte i fisiopatologia.

4.2.    Agents desencadenants.

4.3.    Anticoagulants circulants.

Neurologia

Classe 17 (1 h). Patologia de la funció motora. Síndrome piramidal. Fisiopatologia. Exploració de les paràlisis piramidals. Síndrome de la banya anterior. Alteracions del nervi motor. Trastorns de la transmissió neuromuscular. Dra. A. Rodríguez

1.    Síndrome clínica de pèrdua o disminució de la contracció muscular voluntària.

2.    Lesions de la primera motoneurona:

2.1                           Síndrome piramidal. Semiologia.

2.2                           Terminologia de les paràlisis o parèsies.

2.3                           Exploració de les paràlisis piramidals.

3.    Lesions de la segona motoneurona:

3.1   Síndrome de la banya anterior. Semiologia.

4.    Alteracions del nervi motor. Semiologia.

5.    Trastorns de la transmissió neuromuscular. Fisiopatologia i semiologia.

6.    Pèrdua de força per lesió primària del múscul esquelètic.

Classe 18 (1 h). Síndromes extrapiramidals. Hipocinèsies. Hipercinèsies. Trastorns del to muscular. Dr. A. Ois

1.    Classificació dels trastorns extrapiramidals:

1.1   Hipocinèsies. Síndrome acinètica-hipertònica (síndrome Parkinsonià)

1.2   Hipercinèsies: classificació.

1.2.1         Síndrome hipercinètic-hipotònic (corea).

1.2.2          Balisme-hemibalisme.

1.2.3          Atetosi.

1.2.4          Distonies.

1.2.5          Tics.

1.2.6          Mioclònies.

1.2.7          Tremolors. Tipus.

1.2.8          Asterixi.

1.2.9          Acatisia.

Classes 19 i 20 (1 h cadascuna). Síndromes medul·lars, radiculars i dels nervis perifèrics. Síndromes medul·lars segmentaris. Síndromes cordonals. Síndrome de secció medul·lar aguda completa. Síndrome d’hemissecció medul·lar. Nivells d’alteració medul·lar. Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics: semiologia. Dra. A. Rodríguez

1.    Mecanismes i causes de les síndromes medul·lars.

2.    Classificació.

3.    Semiologia:

3.1.    Síndrome medul·lar central.

3.2.    Síndrome cordonal posterior.

3.3.    Síndrome de compressió medul·lar.

3.4.    Síndrome de d’hemisecció medul·lar.

3.5.    Síndrome de secció medul·lar completa.

4.    Mètodes d’exploració.

5.    Nivells d’alteració medul·lar.

6.    Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics:

6.1.    Mecanismes i causes de les síndromes radiculars i dels nervis perifèrics.

6.2.    Classificació.

6.3.    Semiologia.

6.4.    Mètodes d’exploració.

Classe 21 (1 h). Síndromes topogràfiques cerebrals. Demències. Dr. A. Ois

1. Etiologia general de les síndromes topogràfiques cerebrals.
2. Síndrome frontal. Afàsies. Semiologia.
3. Síndrome parietal. Agnòsies i apràxies. Semiologia.
4. Síndrome temporal. Semiologia.
5. Síndrome occipital. Semiologia.
6. Patologia general del deterior cognitiu: las demències.

Aparell Genitourinari

Classe 22 (1 h). Grans síndromes renals. Síndrome glomerulars, túbul-intersticials i vasculo-renals. Dra. M. Crespo

1.       Classificació fisiopatològica.

2.       Síndromes glomerulars:

2.1.    Síndrome nefrítica:

2.1.1. Mecanismes i causes.

2.1.2. Semiologia.

2.2.    Síndrome nefròtica:

2.2.1. Mecanismes i causes.

2.2.2. Semiologia.

3.       Síndromes túbul-intersticials:

3.1.    Mecanismes i causes.

3.2.    Manifestacions.

4.       Síndromes vasculars:

4.1.    Mecanismes i causes.

4.2.    Manifestacions.

Sistema Endocrí

Classe 23 (1 h). Tiroide. Fisiopatologia del goll simple. Síndrome hipotiroidal. Síndrome hipertiroidal. Paratiroides. Síndromes d'hipofunció i hiperfunció. Dr. J. Puig de Dou

1.       Fisiopatologia del goll simple.

2.       Síndrome hipotiroïdea:

2.1.    Formes fisiopatològiques.

2.2.    Manifestacions.

3.       Síndrome hipertiroïdea:

3.1.    Formes fisiopatològiques.

3.2.    Manifestacions.

4.       Exploració de la glàndula tiroides.

5.       Secreció de PTH. Principals accions endocrino-metabòliques.

6.       Síndrome d’hipofunció paratiroidea:

6.1.    Mecanismes i causes. Classificació fisiopatològica.

6.2.    Síndrome hipocalcèmica. Semiologia clínica i analítica.

7.       Síndrome d’hiperfunció paratiroidea:

7.1.    Mecanismes i causes. Classificació fisiopatològica.

7.2.    Síndrome hipercalcèmica. Semiologia clínica i analítica.

8.       Exploració de la paratiroides.

Classe 24 (1 h). Suprarenals. Hipofunció i hiperfunció corticosuprarenal. Hiperfunció de la medul·la suprarenal. Dr. A. Goday

1.       Classificació de les síndromes suprarenals.

2.       Exploració morfològica.

3.       Hipofunció corticosuprarenal global. Insuficiència suprarenal primària:

3.1.    Mecanismes i causes.

3.2.    Manifestacions.

4.       Insuficiència suprarenal secundària:

4.1.    Mecanismes i causes.

4.2.    Manifestacions.

5.       Hipoaldosteronisme:

5.1.    Mecanismes i causes.

5.2.    Manifestacions.

6.       Hiperfunció de la secreció de glucocorticoids:

6.1.    Mecanismes i causes.

6.2.    Manifestacions.

7.       Hiperaldosteronisme:

7.1.    Mecanismes i causes

7.2.    Manifestacions.

8.       Hiperfunció de la secreció d’andrògens:

8.1.    Mecanismes i causes.

8.2.    Manifestacions.

9.       Hiperfunció de la medul·la suprarenal:

9.1.    Mecanismes i causes.

9.2.    Manifestacions.

10.   Exploració funcional de les suprarenals.

Seminaris

Els seminaris 2 i 10 es faran en una sessió conjunta de 2 hores i amb tota la classe

Cada part assignada del seminari serà presentada per un grup (veure més endavant). Els seminaris restants s’impartiran per el professor en forma magistral.

Seminari 1 (1 hora) Principals signes i símptomes de l’aparell respiratori.

Dr. J. Pedro-Botet, magistral

1.       Principals funcions del aparell respiratori i mecanismes de defensa de les vies respiratòries.

2.       Dispnea:

2.1.    Concepte i tipus.

2.2.    Graduació.

2.3.    Alteracions quantitatives i qualitatives del ritme respiratori.

2.4.    Formes de presentació.

3.       Cianosi:

3.1.    Cianosi central i perifèrica.

3.2.    Principals característiques i causes.

4.       Ronquera:

4.1.    Concepte i tipus.

4.2.    Causes.

5.       Tos:

5.1.    Mecanismes.

5.2.    Característiques i tipus de tos.

5.3.    Complicacions.

6.       Expectoració:

6.1.    El aclariment mucociliar.

6.2.    Broncorrea.

6.3.    Valoració clínica. Anàlisi de l’esput.

7.       Hemoptisi:

7.1.    Etiologia.

7.2.    Valoració clínica.

8.       Dolor toràcic d’origen respiratori.

8.1.    Etiologia.

8.2.    Tipus més freqüents.

9.       Acropàquia:

9.1.    Concepte.

9.2.    Característiques semiològiques.

9.3.    Etiopatogènia.

Seminari 2 (2 hores). Exploració física de l'aparell respiratori.

Tutors: Drs. Gea/Rodríguez/Martínez-Llorens

Grup 101

1.       Sistemàtica. Punts de referència.

2.       Inspecció.

2.1.    Inspecció general.

2.2.    Inspecció del tòrax.

2.3.    Malformacions toràciques.

Grup 102

3.       Palpació del tòrax. Tècnica.

3.1.    Mobilitat.

3.2.    Emfisema subcutani.

3.3.    Frecs pleurals.

3.4.    Vibracions vocals.

Grup 103

4.       Percussió del tòrax. Tècnica.

4.1.    Tipus de sons.

5.       Auscultació del tòrax.

5.1.    Sorolls normals i patològics.

5.2.    Principals característiques.

Grup 104

6.       Principals exploracions complementàries.

6.1.    Anàlisi del esput.

6.2.    Toracocentesis i biòpsia pleural.

6.3.    Broncoscòpia.

6.4.    Exploració radiològica del tòrax.

6.5.    Exploracions isotòpiques.

6.6.    Exploració de la funció respiratòria.

Seminari 3 (1 h). Principals signes i símptomes de l’aparell circulatori.

Dr. J. Pedro-Botet, magistral

1.    Dolor toràcic d’origen cardio-circulatori:

1.1.   Característiques.

1.2.   Causes.

2.    Palpitacions:

2.1.   Definició.

2.2.   Causes.

3.    Dispnea.

4.    Tos.

5.    Edema:

5.1.   Causes.

5.2.   Tipus.

6.    Síncope:

6.1.   Definició.

6.2.   Causes.

7.    Cianosi.

Seminari 4 (1 hores). Exploració física de l'aparell circulatori.

Dr. L. Molina i cols , magistral

1. Inspecció general

1.1.    Examen del pols arterial

1.1.1. Tècnica d’exploració

1.1.2. Freqüència

1.1.3. Ritme

1.1.4. Forma

1.1.5. Registre gràfic

1.1.6. Tipus de pols

1.1.6.1.  Pols radial

1.1.6.1.1.   Característiques

1.1.6.2.  Pols carotidi

2.       Examen de la pressió arterial

3.       Examen del pols venós.

4.       Examen cardíac

4.1.    Inspecció

4.2.    Palpació

4.2.1. Batec de la punta cardíaca

4.3.    Percussió

4.4.    Auscultació

4.4.1. Focus d’auscultació cardíac

5.       Pols venós

5.1.    Ones jugulars

5.2.    Registre gràfic

5.3.    Tipus

6.       Pressió venosa

6.1.    Tècnica de medició

6.2.    Pressió venosa central

Seminari 5 (1 hores). Exploració física de l'aparell circulatori.

Dr. Molina i cols. , magistral

Inspecció general

1.       Sorolls cardíacs i les seves alteracions.

1.1.    Sorolls cardíacs

1.2.    Fisiològics

1.3.    Patològics

2.       Alteracions dels sorolls normals

2.1.    Intensificació

2.2.    Disminució

2.3.    Desdoblaments

Sorolls addicionals

3.       Bufs cardíacs. Mecanismes i tipus:

3.1.    Mecanismes

3.2.    Característiques

3.3.    Tipus

3.3.1. Sistòlics

3.3.1.1.    D’ejecció

3.3.1.2.    De regurgitació

3.3.2. Diastòlics

3.3.2.1.    De regurgitació

3.3.2.2.    D’ompliment ventricular

3.3.3. Continu

Seminaris 6 i 7 (2 hores cada un). L’electrocardiograma (I i II).

Dra. M. Ble, magistral

1. Ensinistrament en el maneig del electrocardiògraf.
2. Criteris de normalitat.
3. Bases per a la interpretació del registre gràfic.

Classes 8 i 9 (1 h cadascuna). Semiologia general de l’aparell digestiu. Dolor abdominal. Hemorràgia digestiva.

Dr. X. Bessa, magistral

1.    Principals signes i símptomes de l’aparell digestiu.

2.    Trastorns de la deglució. Les disfàgies: tipus.

3.    Regurgitació i pirosi.

4.    Nàusees i vòmits. Concepte. Dinàmica del vòmit. Classificació.

4.1.    Vòmits centrals.

4.2.    Vòmits perifèrics.

4.3.    Semiologia del vòmit.

5.    Dolor abdominal: Característiques i tipus.

5.1.    Dolor còlic.

5.2.    Dolor peritoneal.

5.3.    Dolor d’irritació de la mucosa digestiva.

5.4.    Altres tipus de dolor abdominal.

6.    Hemorràgia digestiva:

6.1.    Hematèmesi.

6.2.    Melenes.

6.3.    Causes d’hemorràgia digestiva.

Seminari 10 (2 hores). Exploració física de l'aparell digestiu. Exploració de l'abdomen. Exploració ano-rectal.

Tutor: Dr. X. Bessa, magistral

Grup 105

1. Aspectes generals
2. Examen de la boca

Grup 106

3.       Exploració de l’abdomen

3.1.    Inspecció

3.2.    Palpació

Grup 107

3.3.    Percussió

3.4.    Auscultació

Grup 108

4.       Exploració ano-rectal

4.1.    Inspecció

4.2.    Tacte rectal

Seminari 11 (1 h). Hipertensió portal. Ascites.

Dr. JA. Carrión, magistral

1.    Hipertensió portal. Concepte i fisiopatologia.

1.1   Classificació de la hipertensió portal:

1.1.1     Presinusoidal.

1.1.2     Sinusoïdal.

1.1.3     Mixta.

1.1.4     Postsinusoidal.

1.2   Síndrome clínica.

1.3   Exploració de la hipertensió portal.

2.    Ascites:

2.1   Definició.

2.2   Mecanismes implicats.

2.3   Exploració de la ascites.

Seminari 12 (1 h). Insuficiència hepàtica. Encefalopatia hepàtica.

Dr. JA. Carrión, magistral

1.    Insuficiència hepatocel·lular:

1.1.    Concepte.

1.2.    Etiologia.

1.3.    Fisiopatologia i semiologia.

2.    Encefalopatia hepàtica:

2.1.    Mecanismes i causes.

2.2.    Manifestacions.

3.    Valoració del funcionalisme hepàtic alterat.

Seminari 13 (1 hora). Semiologia i exploració general de l’aparell locomotor.

Dr. J. Monfort, magistral

1. Inspecció
2. Palpació
   1. Signes inflamatoris
   2. Moviments articulars
   3. Anquilosi
3. Auscultació
   1. Cruixits articulars

Seminari 14 (1 h). Semiologia general del sistema nerviós. Principals signes i símptomes.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.       Cefalea. Tipus.

2.       Pèrdua de consciència: síncope i coma.

3.       Convulsions.

4.       Dèficits motors.

5.       Trastorns sensitius:

5.1.    Dolor neuropàtic.

5.2.    Parestèsies.

6.       Vertígens.

7.       Trastorns visuals.

8.       Discinèsies.

9.       Pèrdua de les facultats intel·lectuals.

10.   Trastorns de la parla:

10.1.    Afàsia.

10.2.    Disàrtria.

Seminari 15 (1 hora). Exploració general del sistema nerviós. Marxa. Exploració de la motilitat, del trofisme i del to muscular. Exploració de la sensibilitat. Exploració dels reflexes. Principals alteracions.

Dra. A. Rodríguez, magistral

1.       Aspectes generals

2.       Marxa

2.1.    Tipus

3.       Motilitat

3.1.    Balanç muscular

4.       To muscular

4.1.    Moviments passius

5.       Trofisme

6.       Coordinació

7.       Pràxia

8.       Sensibilitat

8.1.    Tipus

9.       Reflexes monosinàptics miotàctics

9.1.    Bicipital

9.2.    Rotulià

10.   Reflexes polisinàptics nocioceptius

10.1.  Corneal

10.2.  Plantar

10.2.1.    Signe de Babinski

11.   Clonus

Seminari 16 (1 hora). Exploració dels parells cranials.

Dr. S. Ois, magistral

1.       Olfatori

2.       Òptic

3.       MOC,Patètic i MOE.

4.       Trigèmin

4.1.    Reflexes

5.       Facial

6.       Auditiu

6.1.    Transmissió aèria del so.

6.2.    Transmissió òssia del so

6.3.    Branca vestibular

7.       Glosofaringi

8.       Neumogàstric

8.1.    Exploració parasimpàtica

9.       Espinal

10.   Hipogloso

Seminari 17 (1 h). Síndrome vestibular i síndrome cerebel·losa. Fisiopatologia i semiologia.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.    Síndrome vestibular:

1.1.    Etiologia.

1.2.    Manifestacions.

1.3.    Mètodes d’exploració.

2.     Síndrome cerebel·losa:

2.1.    Etiologia.

2.2.    Manifestacions.

2.3.    Mètodes d’exploració.

Seminari 18 (1 h). Síndrome meníngia i síndrome d’hipertensió endocranial. Fisiopatologia i semiologia.

Dr. JE. Martínez, magistral

1.    Síndrome meninge:

1.1   Etiologia general.

1.2   Símptomes.

1.3   Signes físics.

1.4   Alteracions licuorals.

1.5   Conceptes de meningisme i reacció meníngia.

2.     Síndrome d’hipertensió endocranial:

2.1    Mecanismes fisiopatològics.

2.1.1         Augment del volum cerebral.

2.1.2         Augmento del contingut hemàtic cerebral.

2.1.3         Trastorns en la dinàmica del LCR.

2.1.4         Masses o lesions ocupants d’espai.

2.2   Síndrome clínica. Exploració.

Seminari 19 (1 h). Semiologia de l’aparell genitourinari. Dolor nefro-urològic. Trastorns de la micció. Poliúria, oligúria i anúria. Alteracions de l’aspecte i composició de l’orina. Trastorns de l’aparell genital.

Dra. M. Crespo, magistral

1.       Principals signes i símptomes del ronyó i de les vies urinàries:

1.1.    Dolor nefrourològic. Característiques i valor semiològic.

1.2.    Trastorns de la micció.

1.3.    Alteracions quantitatives de la diüresi:

1.3.1.        Mecanismes i causes de la poliúria.

1.3.2.        Mecanismes i causes de l’oligúria i anúria.

1.4.    Alteracions de l’aspecte i la composició de l’orina. Hematúria. Proteïnúria i sediment urinari.

2.       Signes i símptomes de l’aparell genital.

Seminari 20 (1 hora). Exploració general de l’aparell genitourinari.

Dr. Albert Francés, magistral

1. Condicions i equip necessari
2. Exploració dels ronyons
3. Exploració de la pròstata. Tacte rectal
4. Exploració dels genitals externs masculins. Transil·luminació escrotal
5. Exploració dels genitals externs femenins
6. Tacte vaginal

 Seminari 21 (1 h). Sistema hipotalamohipofisari. Síndromes hipotalàmiques. Síndromes d’hipofunció i d'hiperfunció hipofisària.

Dr. J. Puig de Dou, magistral

1.       Hipotàlam i les seves connexions. Secreció hormonal hipotalàmica.

2.       Causes de lesió hipotalàmica:

2.1     Exemples de malalties pròpiament hipotalàmiques.

2.2     Manifestacions clíniques endocrines: hipofunció e hiperfunció.

2.3     Manifestacions hipotalàmiques no endocrines.

3.       L’adenohipòfisi i les seves connexions. Secreció hormonal adenohipofisària.

4.    Classificació dels trastorns adenohipofisàris:

4.1     Hipofunció adenohipofisària global postpuberal (síndrome de Sheehan).

4.2     Hipofunció adenohipofisària global prepuberal.

4.3     Hipofunció adenohipofisària parcial.

4.4     Hiperfunció adenohipofisària parcial.

5.    Neurohipòfisi. Secreció hormonal neurohipofisària:

5.1     Hipofunció de la secreció d’ADH (diabetis insípida).

5.2     Hiperfunció de la secreció d’ADH (SSIHA).

6.    Exploració general hipotàlam-hipofisària.

Seminari 22 (1 h). Fisiopatologia general de les gònades

Dr. A. Goday, magistral

1.       Concepte d’hipogonadisme primari, secundari, terciari i parcial.

2.       Hipofunció ovàrica. Hipogonadisme femení prepuberal i postpuberal.

2.1   Semiologia. Exploració ovàrica.

3.       Concepte d’hipergonadisme femení.

4.       Hipofunció testicular. Hipogonadisme masculí prepuberal i postpuberal.

4.1   Semiologia. Exploració testicular.

5.       Hipergonadisme masculí.

 Seminari 23 (1 hora). L’oftalmoscopi.

Drs. A. Matheu/V. Poposky, magistral

1. Ensinistrament en el maneig.
2. Fonaments de la tècnica.
3. Interpretació de les imatges.

Relació de Pràctiques

Es faran de 12.10 a 14 hores durant 12 dies a l’aula de pràctica clínica/sala d’hospitalització (en funció de la situació epidemiològica) i durant 3 dies més a l’aula d’habilitats.

Les pràctiques impliquen que cada subgrup de 6-7 estudiants (i.e. 101, 102,103, 104...) farà una pràctica de les següents (aleatori).

Cada pràctica consisteix en assistir-hi a sessions de una mica menys de 2 hores, diàriament, i per tres setmanes consecutives (dilluns a divendres), en horari de 12:10-14:00. Són doncs, 30 hores per estudiant.

Pel professorat suposa sols 30 h en total per cada professor o grups de professors (5 dies de 2 h per tres setmanes).

Professorat: Drs. Balcells, Campodarve, Ferrer, Güerri, Knobel, Monfort, Montero, Nogués i Supervía.

Pràctica 1 i 2

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell respiratori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els principals símptomes i signes en les síndromes respiratòries (especialment: insuficiència respiratòria aguda i crònica, condensació pulmonar i síndromes pleurals).

Pràctica 3 i 4

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori

OBJECTIUS.- Conèixer, obtenir i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell cardiocirculatori, (especialment: insuficiència cardíaca, insuficiència coronària, síndrome pericàrdica, síncope i claudicació).

Pràctica 5 i 6

Anamnesi i exploració en les síndromes de l’aparell digestiu

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar els símptomes i signes principals en les síndromes de l’aparell digestiu (especialment: síndrome ictèrica, insuficiència hepàtica, síndrome ascítica, dolor abdominal, hemorràgia digestiva, síndrome diarreica).

Pràctica 7 i 8

Anamnesi i exploració en les síndromes nefrourològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i registrar les manifestacions més importants i la exploració dels síndromes nefrourològiques (especialment: síndrome miccional, insuficiència renal aguda i crònica, dolor renal).

Pràctica 9 i 10

Anamnesi i exploració en les síndromes neurològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i avaluar els símptomes i signes principals en les síndromes neurològiques (especialment: síndromes sensitives, motores i cerebel·loses, síndrome meníngia, síndrome confussional).

Pràctica 11 i 12

Anamnesi i exploració en les síndromes hematològiques

OBJECTIUS.- Conèixer i valorar els símptomes i signes més importants de les síndromes anèmiques, per trastorns dels leucòcits, de les plaquetes i de les síndromes adenopàtiques.

Pràctica 13, 14 i 15

La historia clínica des de diferents perspectives

Presentació oral i escrita d'una història clínica. Comentari d'ingrés. Informe d'alta. Epícrisi.

Distribució dels Grups de Pràctiques:

 Grup 101

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 102

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 103

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 104

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

 Grup 105

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:  

Grup 106

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 107

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

Grup 108

Aula Habilitats (Dr. L. Molina):

Sala Hospitalització/Aula Pràctica Clínica:

 Tutors de Pràctiques

M. Infeccioses (Dr. H. Knobel)

M. Urgències (Dr. A. Supervía)

Pneumologia (Drs. Balcells/Ferrer)

M. Interna (Dr. X. Nogués)

M. Interna (Dra. I. Campodarve)

M. Infeccioses (Dr. RC. Güerri)

M. Infeccioses (Dra. M. Montero)

Reumatologia  (Dr. J. Monfort)

Sessió de Comunicacions Oral amb diapositives

Moderadors de la sessió: Drs. J. Pedro-Botet i J. Gea

Les comunicacions orals seran elaborades pels 8 subgrups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació.

La sessió de presentació (4 h) tindrà lloc aproximadament a la meitat de l’assignatura.

Les temàtiques concretes de la comunicació oral aniran variant anualment.

La comunicació, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà d’incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica (signes i símptomes). Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

Temes curs acadèmic 2022-23:

Malalties cardiovasculars monogèniques. Tutor: Dr. L. Molina

Insuficiència venosa crònica: fisiopatologia, principals manifestacions clíniques i proves complementàries. Tutor: Dr. A. Clará

Ventilació mecànica no invasiva: modalitats i indicacions. Tutor: Dr. A. Ferrer.

Quilomicronèmia monogènica o multigènica: similituds i diferències. Tutor: Dr. J. Pedro-Botet

Insulina: tipus, mesures de conservació, tècnica d'injecció i utilització clínica. Tutor: Dra. E. Climent

Nutrició parenteral: com, quan i qui? Tutor: Dr. G. Llauradó

Exploració de las glàndules paratiroides. Tutor: Dr. J. Puig de Dou

Avaluació de lesió orgànica per hipertensió arterial. Tutor: Dra. A. Oliveras

Metodologia docent

3.- Estructura del programa de sessions de teoria

El programa de sessions de teoria està integrat per un total de 36 temes, agrupats en set grans apartats corresponents als diferents aparells i sistemes. Els temes d’aquests apartats fan referència als grans síndromes i a l’exploració funcional i són:

• Aparell respiratori: 5 temes
• Aparell circulatori: 7 temes
• Aparell digestiu: 6 temes
• Sang i òrgans hematopoètics: 4 temes
• Sistema nerviós: 8 temes
• Aparell genitourinari: 2 temes
• Sistema endocrí: 4 temes

4.- Pràctiques, seminaris i presentació comunicació oral

El contingut, objectius docents i competències específiques a adquirir pels alumnes estan desenvolupats a l’apartat corresponent. S’ha pretès que els aspectes bàsics de l’exploració (Pràctica Clínica) tinguin una fase d’aprenentatge previ a l’estada dels alumnes a les zones d’hospitalització. Aquest aprenentatge es farà al Laboratori d’Habilitats Clíniques durant 3 dies.

A cada pràctica (sala d’hospitalització/aula d’habilitats) l’alumne i el tutor portaran a terme els objectius predeterminats, realitzant l’alumne una anamnesi, exploració física i/o avaluació d’exploracions complementàries.

Un cop a la setmana tot el grup de pràctiques discutirà amb el tutor els resultats de l’activitat realitzada i els problemes o dificultats observades.

Les pràctiques hospitalàries es realitzaran durant 12 dies lectius, i cada sessió serà de 2 hores.

Seminari d’exposició: Els seminaris 1 i 6 els impartiran els grups 101-104 i 105-108 respectivament a la resta d'alumnes (veure apartat seminaris).

Presentació comunicació oral: Cada grup de pràctiques presentarà un tema en forma de comunicació científica oral que versarà sobre una patologia específica, com si es tractés d'una reunió científica. Els temes es fixaran a l'inici de l'assignatura juntament amb els tutors responsables i versaran fonamentalment sobre els aspectes fisiopatològics de les malalties. La presentació constarà de l'exposició en ppt (no superior a 12 min) amb discussió posterior amb la comissió avaluadora (3 min).

Avaluació

Avaluació de l’assignatura

Quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari es farà una Avaluació Formativa. Aquesta serà voluntària i suposarà una contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació ≥ 7 (fins a un màxim de 1 punt). Consistirà en un assaig de 5 preguntes curtes derivades de la matèria ja donada.

L’Avaluació Acreditativa Final de la assignatura de Fisiopatologia Específica i Semiologia tindrà una doble vessant:

- Teòrica, amb un valor del 65% de la nota global, i estarà constituïda per 70 preguntes amb elecció múltiple (PEM)

Els tres conceptes següents sols seran valorats cas d’obtenir ≥ 5 punts sobre 10 en la prova teòrica (PEM):

- Pràctica, amb un valor del 25% de la nota global, que estarà constituïda per l’assistència (full de signatura, aptitud i actitud, 5% de la nota) i un examen pràctic (20% de la nota).

És obligatori l’assistència documentada ≥ 80% de les pràctiques.

- Presentació comunicació oral. Sessió d’exposició oral d’una comunicació amb diapositives d’un tema, constituirà un 5% de la nota final.

- Seminari d’exposició. Constituirà un 5% de la nota final

Hi haurà una única avaluació anual.

Podran recuperar la part teòrica (PEM) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 10 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 65% de la nova nota). Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic a l’avaluació continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen.

Criteris de superació i qualificacions

Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota total ≥ 5.

La superació del 70% dels objectius implicarà la qualificació de notable i la superació del 90% dels objectius la d’excel·lent. Hi haurà un nombre de matrícules d’honor proporcional al nombre total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals, sempre que superin el llindar d’excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

És compartida amb Fisiopatologia General. Es a dir:

Llibres principals de consulta.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

Patologia General i Especial

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier España. XIX edición, 2020.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de FisiologíaMédica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-HillInteramericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-HillInteramericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), ElsevierScience España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), ElsevierScience España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

Medicina

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

Revistes de lectura.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London)

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest)

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest)

Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

-http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology