Informació del Pla Docent

Presentació

GRAU COMPARTIT de MEDICINA, CURS 2022-2023

PLA DOCENT

Nom de l’assignatura: FISIOPATOLOGIA GENERAL  (ref. 20546)

 Titulació: Grau de Medicina

Curs: 3^er (grau compartit UPF-UAB)

Trimestre: 1^er trimestre al Grau compartit UPF-UAB

Nombre de crèdits ECTS: 4

Activitats: Teoria 13 h, Seminaris 8 h, Pràctiques 6 h

Hores dedicació estudiant: 100

Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès

Coordinació: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

1. Identificació de l'assignatura.

   La Fisiopatologia General és una matèria obligatòria i troncal del tercer curs dels estudis compartits pel grau de Medicina UPF-UAB.

La Fisiopatologia General consta de 4 ECTS (100 hores, de les que sols un 27% són presencials), integrant tant continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

   La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fisiopatologia General fa una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. Aquesta assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat als nivells cel·lular, tissular, de sistema i de tot l'individu. Més tard, l’assignatura de Fisiopatologia Especial i Semiologia aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l’organisme. Aquest plantejament permet un model matricial i complementari d’ensenyament de la Fisiopatologia en el 3^er curs del grau, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d’una banda (Fisiopatologia General, i a la seva expressió topogràfica i de sistema/òrgan ‘diana’ predominant per l’altra (Fisiopatologia Especial i Semiologia).

   Des d'un punt de vista curricular longitudinal, la Fisiopatologia General és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a la Fisiologia General i a la Fisiologia Especial. La Fisiopatologia General també te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara l’Anatomia, la Histologia i l’Anatomia Patològica) i les de caire més bàsic (sobre tot, la Biologia Cel·lular i la Microbiologia). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de la Fisiologia General al grau de Medicina es l’assignatura ja mencionada de Fisiologia Especial i Semiologia (amb la que manté una estreta coordinació), així com les altres assignatures lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Coordinació i professorat

   Serà coordinada pels professors Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

   Com a professorat complementari participaran els membres dels Dept. de Medicina de la UAB i el Dept. MELIS de la UPF (J. Albanell, E. Barreiro, M. Blé, M. Crespo, J.A. Flores, A. Goday, M.P. Gracia, L. Márquez, J. J.R. Masclans, Ll. Molina, J. Monfort, A. Ozaita, S. Pascual-Guàrdia, A. Rodríguez, D.A. Rodríguez, etc.

   I en funcions de Tutoria de pòsters o seminaris de problemes clínics (SBC): E. Balcells, A. Ferrer, J.P. Horcajada, H. Knobel, L. Márquez, J.E. Martínez, J.E. Naves, R. Rocamora, A. Rodríguez-Campello, J. Roquer, L. Sans, L. Sorli, J. Villar i Becari Docent del MELIS

Competències associades

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Complementar els fonaments teòrics de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.) per part dels estudiants.

Resultats de l'aprenentatge

Consequentment els resultats de l'aprenentatge han de ser:

a) Conèixer be els conceptes generals de salut, malaltia, procés nosològic, símptoma, signe i síndrome.

b) Conèixer be els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Entendre les relacions que es desenvolupen entre el professional sanitari, i especialment el metge, i el pacient.

d) Estar familiaritzat amb les causes i mecanismes de disfunció i de malaltia.

e) Estar capacitat per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació fràgil o terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos d'elevada prevalença basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Haver adquirit competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

No te prerequisits, encara que seria desitjable haver aprobat Anatomia i Fisiologia Humana

Continguts

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGIA GENERAL

Àrea Temàtica I: Conceptes generals & Processos i Mecanismes de Base General

Presentació de l’assignatura per part dels responsables

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia. Síndromes d’afectació de l’estat general I: Aprimament i Caquèxia.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional mèdic: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia, semiologia i

    propedèutica. El diagnòstic i el pronòstic. L’acte terapèutic

3. Signe i símptoma. Malaltia i síndrome. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

    Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

4. Constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

5. Aprimament patològic

       5.1. Astènia, anorèxia, pèrdua de pes.

       5.2. Fisiopatologia de la caquèxia.

      - Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

      - Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

             - Eventuals molècules-diana.

Tema 2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndromes d’afectació de l’estat general II: La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

Tema 3. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic) i dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

Tema 4. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi.

2. Susceptibilitat genètica. Oncogèns i gens supressors. Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals. Utilitat dels biomarcadors genètics. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

3. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

4. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

5. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

6. Patobiologia de les metàstasis.

7. Principals síndromes paraneoplàsiques.

Tema 5. Síndromes d’afectació de l’estat general III: Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques. Autoimmunitat.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

IIB.- Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

Tema 6. Insuficiència respiratòria

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tissular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO₂.

1.3. Etiologia i classificacions diverses de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.1. Mecanismes Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Causes. Mecanismes. Inflamació i remodelació tissular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca.

5.1. Insuficiència cardíaca esquerra, dreta i biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA:

============================================================

Tema 8. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia.

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

Tema 9. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia, els ganglis limfàtics i la melsa.

1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia i manifestacions clíniques.

3.2. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

4. Melsa: Hiperesplenisme i Hipoesplenisme.

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor i del metabolisme ossi.

1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia i Fisiopatologia. Classificació. Localitzacions més freqüents.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

     Etiopatogènia, fisiopatologia. Artritis infeccioses, microcristal·lines i immunològiques. Proves complementàries.

4. Fisiopatologia òssia. Classificació de les osteopaties

    Balanç ossi negatiu. Acoblament. Mineralització. Estructura laminar òssia.

5. Síndromes osteoporòtica i osteomalàcica.

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

4. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

1. Concepte i tipus.
2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes.

2.3. Manifestacions.

3. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

=======================================================

Seminari 3. Sessió de Pòsters:

======================================================

Tema 13. Interaccions entre diferents sistemes; Shock & Aturada cardiorespiratòria

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.

  1.1. Mecanismes i tipus principals de xoc (Hipovolèmic. Cardiogènic i Distributiu.        

  1.2. Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

        1.3. Conseqüències tissulars. Lesió per isquèmia-reperfusió.

        1.4. Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

2. Aturada cardio-respiratòria

        2.1. Impacte a òrgans i sistemes

        2.2. Impacte cel.lular i molecular

        2.3. Resucitació. Fisiopatologia

=======================================================

Seminari 4. Sessió d’Exposició oral per Grups (format SPC)

======================================================

AVALUACIÓ ACREDITATIVA:

RECUPERACIÓ JULIOL:

SEMINARIS CLÀSSICS

Aquests seminaris (1 h cada un) tenen un format tradicional, amb 4 grups d’estudiants i sempre amb un professor. 

Seminari 1

Limitació a l’exercici.

1. Limitació a l’exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicacions en la limitació.

Seminari 2

La història clínica i l’exploració física.

1. L’anamnesi: Tècnica. Característiques del bon enquestador. Revisió del símptomes per aparells i sistemes
2. Fases del mètode clínic.
3. Epícrisi.
4. Tipus d’història clínica. Història clínica orientada per problemes.
5. Principis generals de l’exploració física.
6. Inspecció general, pell i fàneres.
7. Exploració d’adenopaties. Cap i coll.
8. Exploració per aparells.
9. Instrumental.
10. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

Seminari 3. PÒSTERS i Sessió de Pòsters

   Els pòsters seran elaborats pels 8 subgrups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. La sessió de presentació (3 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l’assignatura. Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

   Es donaran uns 10’ per penjar els pòsters (sols dos dels membres del grup), seguidament uns 15’ de discussió a peu de pòster (amb sols 3 membres del grup), per on passaran els professores coordinadors fent preguntes. Seguidament 2 estudiants de cada grup presentaran el tema de forma oral a tota la classe en 15’ (temps molt estricte), que vindran seguits de uns 5’ de preguntes i aclariments que respondran 2 estudiants que encara no hagin participat ni a la discussió a peu del pòster ni a l’exposició.

   El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà de incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l’estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

   Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipòxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Els temes exposats als pòsters seran també matèria de preparació pels exàmens.

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a: Esclerodèrmia (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat )

Grup 101b: Pneumònia (tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Grup 102a: Accident vascular cerebral (A. Rodríguez Campello,

                    arodriguezc@psmar.cat)

Grup 102b: Hipertensió arterial sistémica: J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat )

Grup 103a: Pancreatitis aguda (tutor L.Màrquez, lmarquez@psmar.cat )

Grup 103b: Càncer de pulmó (tutor: Víctor Curull, vcurull@psmar.cat )

Grup 104a: ‘Dolor’ de la extremitat absent (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Grup 104b: Síndrome nefròtica (tutor M. Crespo, mcrespo@parcdesalutmar.cat )

No adjudicats enguany:

Traumatisme cranioencefàlic (tutor, Mª Pilar Gracia, mgraciaa@psmar.cat )

Demències (tutor equipo per determinar)

Síndrome parkinsonià (tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Epilèpsia (tutor R. Rocamora,  rrocamora@psmar.cat )

Secció medul·lar (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Lupus eritematós sistèmic. Tutor J. Monfort jmonfort@psmar.cat )

Càncer colorectal (tutor L. Marquez,  lmarquez@psmar.cat )

Càncer de mama (tutor J. Albanell, jalbanell@psmar.cat )

Fibrosi quística. Tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Trastorns del metabolisme de lípids J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat).

Fisiopatologia de l'aigua i electròlits. Trastorns de l'equilibri àcid-base (tutor: Laia Sans). El pacient edematós (tutor L. Sans, lsans@psmar.cat )

Miopaties. Tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Bronquièctasis no-FQ (tutor, E. Barreiro, ebarreiro@imim.es )

SEMINARI 4. Fisiopatologia dels problemes clínics (SPC). EXPOSICIÓ ORAL

   Aquest seminari serà elaborat per cada subgrup al llarg del curs (els 4 grups tradicionals es dividiran en a & b). Cada un dels subgrups disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una única sessió de 3 hores. Exposaran els 8 subgrups (20’ estrictes d’exposició i uns 5’ de discussió-aclariment de conceptes per cadascun).

   Les temàtiques es donen al començament del curs i també varien anualment. Inclouen entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s’obrirà un torn de preguntes per part dels professors i els companys del curs. Els temes exposats a aquests seminaris seran també matèria de preparació pels exàmens.

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

Tutors i grups pels temes que preparen els alumnes per exposar a classe (2020-2021):

Grup 101a: COVID-19, fisiopatologia (tutor: Judith Villar, jvillar@psmar.cat )

Grup 101b: Fibrilació auricular (tutor Lluis Molina, lmolina@psmar.cat)

Grup 102a: Acalasia (tutor, Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Grup 102b: Models animals de caquèxia, utilitat (tutor: Esther Barreiro,

                    ebarreiro@imim.es

Grup 103a: Disfunció suprarenal (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Grup 103b: Basament pleural (tutor Diego A. Rodriguez, darodriguez@psmar.cat) 

Grup 104a: El cos humà a grans altituds (tutor: Antoni Ferrer,

                   aferrermonreal@psmar.cat)

Grup 104b: Artropatia gotosa (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat)

Temes de Reserva aquest curs:

Pneumopatia Intersticial (tutor, Eva Balcells, ebalcells@psmar.cat )

La grip (tutor: Juan Pablo Horcajada, jhorcajada@parcdesalutmar.cat )

La SIDA (tutor: Hernando Knobel, hknobel@psmar.cat)

Distrés i VM (tutor: Joan Ramon Masclans, jrmasclans@psmar.cat )

Disfunció de la regulació hipofisària (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Exercici muscular intens (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

El cos humà en immersió (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular (tutor: Joan Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat)

Obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri. (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Hipòtesis autoimmunes de malalties clàssiques (tutor: Jordi Monfort jmonfort@psmar.cat)

Fisiopatologia de la infecció per Listèria (tutor: ;Mª Lluïsa Sorli, lsorli@parcdesalutmar.cat )

Utilitat dels models animals de càncer de pulmó (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es)

Disfuncions endocrines i creixement (tutor: Albert Goday, agoday@parcdesalutmar.cat)

Esclerosi Múltiple (tutor: José Enrique Martínez, jmartinezr@psmar.cat )

Malaltia inflamatòria intestinal (tutor: Lucía Márquez, lmarquez@psmar.cat  )

Fisiopatologia i classificació de les diarrees (tutor: Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Tromboembolisme pulmonar i càncer (tutor: Diego Rodriguez, darodriguez@psmar.cat) 

PRÀCTIQUES

Són 6 pràctiques d’una hora de durada cada una. EECC vol dir Exploracions Complementàries dels diferents serveis de l’Hospital del Mar (totes són  la mateixa zona)

Metodologia docent

5. Activitats previstes durant el procés docent:

a) Classes magistrals (13 h)

   Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants. Aquests tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats.

b) Seminaris (8 h)

Es realitzaran tres tipus de Seminaris.

- Seminaris de perfil clàssic, sobre temes generals de fisiopatologia o anamnesi-exploració física del pacient, i en grups de 6-7 estudiants amb un professor. Seran 2.

- Seminaris de Problemes Clínics (SPC), amb exposició oral posterior a classe, i en grups d’estudiants supervisats per un professor. Serà 1 sessió de 3 hores,

- Seminari Sessió de Pòsters, aproximadament a meitat del programa de l’assignatura. Serà 1 sessió de 3 hores

c) Sessions de pràctiques (6 h)

   Durant el trimestre es faran sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. Són 6 sessions per estudiant.

Avaluació

6. Avaluació dels aprenentatges

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. Format PRESENCIAL.

Acreditativa: Es farà a final de curs tot i que inclourà nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4,5 punts (45 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format: 22 preguntes, modalitat presencial.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 2,5 punts (25 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format: 5 preguntes, modalitat presencial.

IMPORTANT: La matèria susceptible d’examen inclourà els temes del programa, no sols les classes magistrals sinó també els exposats pels companys als seminaris de pòsters i de SPC.

   Els dos conceptes que venen a continuació sols seran valorats cas d’obtenir al menys 5 punts sobre 10 en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-presentació corresponent al seminari d’aprenentatge per problemes es valorarà fins a 1 punt (full normalitzat d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

e) La participació als 2 seminaris estàndard es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

f) La participació en al menys 4 de les 6 pràctiques es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

   La presència en al menys 3 de les 6 pràctiques del curs 2022-2023 serà imprescindible per poder ser avaluat a l’examen final d’Assaig i de PEM).

   Hi haurà una única avaluació anual (aquesta avaluació inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

   Podran recuperar les parts (a) i (b) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura. Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic com Avaluació Continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen, sempre que es superi un 4 en aquest últim. Format presencial.

 7. Criteris de superació i qualificacions qualitatives

   Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

   La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals de cada grau, sempre que superin el llindar d’Excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

8. Bibliografia recomanada.

8.1. Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), Elsevier Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

8.2. Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

8.3. Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

8.4. Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology

Informació del Pla Docent

Presentació

GRAU COMPARTIT de MEDICINA, CURS 2022-2023

PLA DOCENT

Nom de l’assignatura: FISIOPATOLOGIA GENERAL  (ref. 20546)

 Titulació: Grau de Medicina

Curs: 3^er (grau compartit UPF-UAB)

Trimestre: 1^er trimestre al Grau compartit UPF-UAB

Nombre de crèdits ECTS: 4

Activitats: Teoria 13 h, Seminaris 8 h, Pràctiques 6 h

Hores dedicació estudiant: 100

Llengua o llengües de la docència: Castellà, Català i Anglès

Coordinació: Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

1. Identificació de l'assignatura.

   La Fisiopatologia General és una matèria obligatòria i troncal del tercer curs dels estudis compartits pel grau de Medicina UPF-UAB.

La Fisiopatologia General consta de 4 ECTS (100 hores, de les que sols un 27% són presencials), integrant tant continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

   La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fisiopatologia General fa una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasis en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. Aquesta assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat als nivells cel·lular, tissular, de sistema i de tot l'individu. Més tard, l’assignatura de Fisiopatologia Especial i Semiologia aprofundirà en les diferents síndromes generals i en la seva expressió clínica per a cada un dels sistemes i aparells de l’organisme. Aquest plantejament permet un model matricial i complementari d’ensenyament de la Fisiopatologia en el 3^er curs del grau, basat en una doble aproximació: als factors i mecanismes generals d’una banda (Fisiopatologia General, i a la seva expressió topogràfica i de sistema/òrgan ‘diana’ predominant per l’altra (Fisiopatologia Especial i Semiologia).

   Des d'un punt de vista curricular longitudinal, la Fisiopatologia General és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a la Fisiologia General i a la Fisiologia Especial. La Fisiopatologia General també te com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara l’Anatomia, la Histologia i l’Anatomia Patològica) i les de caire més bàsic (sobre tot, la Biologia Cel·lular i la Microbiologia). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts. La continuació natural de la Fisiologia General al grau de Medicina es l’assignatura ja mencionada de Fisiologia Especial i Semiologia (amb la que manté una estreta coordinació), així com les altres assignatures lligades a la patologia mèdica i quirúrgica.

2. Coordinació i professorat

   Serà coordinada pels professors Joaquim Gea i Joan Pedro-Botet

   Com a professorat complementari participaran els membres dels Dept. de Medicina de la UAB i el Dept. MELIS de la UPF (J. Albanell, E. Barreiro, M. Blé, M. Crespo, J.A. Flores, A. Goday, M.P. Gracia, L. Márquez, J. J.R. Masclans, Ll. Molina, J. Monfort, A. Ozaita, S. Pascual-Guàrdia, A. Rodríguez, D.A. Rodríguez, etc.

   I en funcions de Tutoria de pòsters o seminaris de problemes clínics (SBC): E. Balcells, A. Ferrer, J.P. Horcajada, H. Knobel, L. Márquez, J.E. Martínez, J.E. Naves, R. Rocamora, A. Rodríguez-Campello, J. Roquer, L. Sans, L. Sorli, J. Villar i Becari Docent del MELIS

Competències associades

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Complementar els fonaments teòrics de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.) per part dels estudiants.

Resultats de l'aprenentatge

Consequentment els resultats de l'aprenentatge han de ser:

a) Conèixer be els conceptes generals de salut, malaltia, procés nosològic, símptoma, signe i síndrome.

b) Conèixer be els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Entendre les relacions que es desenvolupen entre el professional sanitari, i especialment el metge, i el pacient.

d) Estar familiaritzat amb les causes i mecanismes de disfunció i de malaltia.

e) Estar capacitat per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació fràgil o terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos d'elevada prevalença basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Haver adquirit competències transversals bàsiques (esperit crític, expressió oral i escrita, treball en equip, etc.).

Objectius de Desenvolupament Sostenible

La present assignatura fa seus fonamentalment els següents ODS:

# Salut i benestar

# Educació de qualitat

# Igualtat de gènere

Prerequisits

No te prerequisits, encara que seria desitjable haver aprobat Anatomia i Fisiologia Humana

Continguts

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGIA GENERAL

Àrea Temàtica I: Conceptes generals & Processos i Mecanismes de Base General

Presentació de l’assignatura per part dels responsables

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia. Síndromes d’afectació de l’estat general I: Aprimament i Caquèxia.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional mèdic: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia, semiologia i

    propedèutica. El diagnòstic i el pronòstic. L’acte terapèutic

3. Signe i símptoma. Malaltia i síndrome. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica.

    Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

4. Constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

5. Aprimament patològic

       5.1. Astènia, anorèxia, pèrdua de pes.

       5.2. Fisiopatologia de la caquèxia.

      - Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

      - Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

             - Eventuals molècules-diana.

Tema 2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndromes d’afectació de l’estat general II: La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

Tema 3. Fisiopatologia del dolor.

1. El dolor com a símptoma.

2. Tipus de dolor:

2.1. Dolor primari (agut) i secundari (crònic) i dolors cutani, profund i visceral.

3. Fisiopatologia de la resposta dolorosa.

3.1. Resposta perifèrica i resposta del S.N.C. Mecanismes.

3.2. Alteracions de la sensibilitat al dolor i propioceptiva. Altres alteracions.

4. Característiques clíniques del dolor: localització, qualitat, intensitat, irradiacions.

5. Nomenclatura bàsica en algiologia.

6. Valoració de la intensitat del dolor.

Tema 4. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi.

2. Susceptibilitat genètica. Oncogèns i gens supressors. Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals. Utilitat dels biomarcadors genètics. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

3. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

4. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

5. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

6. Patobiologia de les metàstasis.

7. Principals síndromes paraneoplàsiques.

Tema 5. Síndromes d’afectació de l’estat general III: Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques. Autoimmunitat.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

IIB.- Principals disfuncions dels aparells i sistemes.

Tema 6. Insuficiència respiratòria

1. Insuficiència respiratòria.

1.1. Hipòxia tissular, hipoxèmia, hipercàpnia i insuficiència respiratòria.

1.2. Hipoventilació alveolar i trastorns de la relació VA/Q. El AaPO₂.

1.3. Etiologia i classificacions diverses de la insuficiència respiratòria.

2. Insuficiència respiratòria aguda. Concepte i fisiopatologia. Mediadors.

2.1. Mecanismes Manifestacions i conseqüències clíniques.

3. Insuficiència respiratòria crònica.

3.1. Causes. Mecanismes. Inflamació i remodelació tissular.

3.3. Conseqüències locals i sistèmiques.

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca.

5.1. Insuficiència cardíaca esquerra, dreta i biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA:

============================================================

Tema 8. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia.

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

Tema 9. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia, els ganglis limfàtics i la melsa.

1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia i manifestacions clíniques.

3.2. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

4. Melsa: Hiperesplenisme i Hipoesplenisme.

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor i del metabolisme ossi.

1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia i Fisiopatologia. Classificació. Localitzacions més freqüents.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

     Etiopatogènia, fisiopatologia. Artritis infeccioses, microcristal·lines i immunològiques. Proves complementàries.

4. Fisiopatologia òssia. Classificació de les osteopaties

    Balanç ossi negatiu. Acoblament. Mineralització. Estructura laminar òssia.

5. Síndromes osteoporòtica i osteomalàcica.

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

4. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

1. Concepte i tipus.
2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes.

2.3. Manifestacions.

3. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

=======================================================

Seminari 3. Sessió de Pòsters:

======================================================

Tema 13. Interaccions entre diferents sistemes; Shock & Aturada cardiorespiratòria

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.

  1.1. Mecanismes i tipus principals de xoc (Hipovolèmic. Cardiogènic i Distributiu.        

  1.2. Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

        1.3. Conseqüències tissulars. Lesió per isquèmia-reperfusió.

        1.4. Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

2. Aturada cardio-respiratòria

        2.1. Impacte a òrgans i sistemes

        2.2. Impacte cel.lular i molecular

        2.3. Resucitació. Fisiopatologia

=======================================================

Seminari 4. Sessió d’Exposició oral per Grups (format SPC)

======================================================

AVALUACIÓ ACREDITATIVA:

RECUPERACIÓ JULIOL:

SEMINARIS CLÀSSICS

Aquests seminaris (1 h cada un) tenen un format tradicional, amb 4 grups d’estudiants i sempre amb un professor. 

Seminari 1

Limitació a l’exercici.

1. Limitació a l’exercici en el subjecte sa i en el malalt.

2. Fisiopatologia de la limitació ventilatòria.

3. Fisiopatologia de la limitació cardiocirculatòria.

4. Fisiopatologia de la limitació perifèrica.

5. Sedentarisme. Immobilització i l'envelliment, implicacions en la limitació.

Seminari 2

La història clínica i l’exploració física.

1. L’anamnesi: Tècnica. Característiques del bon enquestador. Revisió del símptomes per aparells i sistemes
2. Fases del mètode clínic.
3. Epícrisi.
4. Tipus d’història clínica. Història clínica orientada per problemes.
5. Principis generals de l’exploració física.
6. Inspecció general, pell i fàneres.
7. Exploració d’adenopaties. Cap i coll.
8. Exploració per aparells.
9. Instrumental.
10. Metodologia: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

Seminari 3. PÒSTERS i Sessió de Pòsters

   Els pòsters seran elaborats pels 8 subgrups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. La sessió de presentació (3 h) tindrà lloc aproximadament a meitat de l’assignatura. Les temàtiques concretes dels pòsters aniran variant anualment.

   Es donaran uns 10’ per penjar els pòsters (sols dos dels membres del grup), seguidament uns 15’ de discussió a peu de pòster (amb sols 3 membres del grup), per on passaran els professores coordinadors fent preguntes. Seguidament 2 estudiants de cada grup presentaran el tema de forma oral a tota la classe en 15’ (temps molt estricte), que vindran seguits de uns 5’ de preguntes i aclariments que respondran 2 estudiants que encara no hagin participat ni a la discussió a peu del pòster ni a l’exposició.

   El pòster, que serà sobre una entitat nosològica concreta haurà de incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al mateix temps haurà de incloure un exemple de model animal per l’estudi de la fisiopatologia de la entitat. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

   Els temes inclouen els relacionats amb mecanismes lligats al substrat genètic, interaccions genètica-ambient, inflamació, immunitat, carcinogènesi, processos degeneratius, lesions per isquèmia-reperfusió i hipòxia-normòxia, problemes mecànics i situacions fisiològicament extremes.

Els temes exposats als pòsters seran també matèria de preparació pels exàmens.

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a: Esclerodèrmia (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat )

Grup 101b: Pneumònia (tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Grup 102a: Accident vascular cerebral (A. Rodríguez Campello,

                    arodriguezc@psmar.cat)

Grup 102b: Hipertensió arterial sistémica: J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat )

Grup 103a: Pancreatitis aguda (tutor L.Màrquez, lmarquez@psmar.cat )

Grup 103b: Càncer de pulmó (tutor: Víctor Curull, vcurull@psmar.cat )

Grup 104a: ‘Dolor’ de la extremitat absent (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Grup 104b: Síndrome nefròtica (tutor M. Crespo, mcrespo@parcdesalutmar.cat )

No adjudicats enguany:

Traumatisme cranioencefàlic (tutor, Mª Pilar Gracia, mgraciaa@psmar.cat )

Demències (tutor equipo per determinar)

Síndrome parkinsonià (tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Epilèpsia (tutor R. Rocamora,  rrocamora@psmar.cat )

Secció medul·lar (tutor: A. Ozaita, andres.ozaita@upf.edu )

Lupus eritematós sistèmic. Tutor J. Monfort jmonfort@psmar.cat )

Càncer colorectal (tutor L. Marquez,  lmarquez@psmar.cat )

Càncer de mama (tutor J. Albanell, jalbanell@psmar.cat )

Fibrosi quística. Tutor J. Gea, jgea@psmar.cat )

Trastorns del metabolisme de lípids J. Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat).

Fisiopatologia de l'aigua i electròlits. Trastorns de l'equilibri àcid-base (tutor: Laia Sans). El pacient edematós (tutor L. Sans, lsans@psmar.cat )

Miopaties. Tutor A. Rodríguez-Campello, arodriguezc@psmar.cat )

Bronquièctasis no-FQ (tutor, E. Barreiro, ebarreiro@imim.es )

SEMINARI 4. Fisiopatologia dels problemes clínics (SPC). EXPOSICIÓ ORAL

   Aquest seminari serà elaborat per cada subgrup al llarg del curs (els 4 grups tradicionals es dividiran en a & b). Cada un dels subgrups disposarà d’un professor de referència per tutoritzar la preparació. Els alumnes els prepararan i faran una exposició a tota la classe en una única sessió de 3 hores. Exposaran els 8 subgrups (20’ estrictes d’exposició i uns 5’ de discussió-aclariment de conceptes per cadascun).

   Les temàtiques es donen al començament del curs i també varien anualment. Inclouen entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença. La exposició descriurà la entitat, la seva etiopatogènia, expressió sindròmica i especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema. Al final es farà menció de les fonts bibliomètriques consultades i s’obrirà un torn de preguntes per part dels professors i els companys del curs. Els temes exposats a aquests seminaris seran també matèria de preparació pels exàmens.

Assistència obligatòria al Seminari per TOTS els GRUPS.

Tutors i grups pels temes que preparen els alumnes per exposar a classe (2020-2021):

Grup 101a: COVID-19, fisiopatologia (tutor: Judith Villar, jvillar@psmar.cat )

Grup 101b: Fibrilació auricular (tutor Lluis Molina, lmolina@psmar.cat)

Grup 102a: Acalasia (tutor, Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Grup 102b: Models animals de caquèxia, utilitat (tutor: Esther Barreiro,

                    ebarreiro@imim.es

Grup 103a: Disfunció suprarenal (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Grup 103b: Basament pleural (tutor Diego A. Rodriguez, darodriguez@psmar.cat) 

Grup 104a: El cos humà a grans altituds (tutor: Antoni Ferrer,

                   aferrermonreal@psmar.cat)

Grup 104b: Artropatia gotosa (tutor: Jordi Monfort, jmonfort@psmar.cat)

Temes de Reserva aquest curs:

Pneumopatia Intersticial (tutor, Eva Balcells, ebalcells@psmar.cat )

La grip (tutor: Juan Pablo Horcajada, jhorcajada@parcdesalutmar.cat )

La SIDA (tutor: Hernando Knobel, hknobel@psmar.cat)

Distrés i VM (tutor: Joan Ramon Masclans, jrmasclans@psmar.cat )

Disfunció de la regulació hipofisària (tutor: Albert Goday, agoday@psmar.cat)

Exercici muscular intens (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

El cos humà en immersió (tutor: Antoni Ferrer, aferrermonreal@psmar.cat)

Síndrome metabòlica com agregació de factors de risc cardiovascular (tutor: Joan Pedro-Botet, jpedrobotet@psmar.cat)

Obstrucció aguda i obstrucció crònica al flux aeri. (tutor: Joaquim Gea, jgea@psmar.cat)

Hipòtesis autoimmunes de malalties clàssiques (tutor: Jordi Monfort jmonfort@psmar.cat)

Fisiopatologia de la infecció per Listèria (tutor: ;Mª Lluïsa Sorli, lsorli@parcdesalutmar.cat )

Utilitat dels models animals de càncer de pulmó (tutor: Esther Barreiro, ebarreiro@imim.es)

Disfuncions endocrines i creixement (tutor: Albert Goday, agoday@parcdesalutmar.cat)

Esclerosi Múltiple (tutor: José Enrique Martínez, jmartinezr@psmar.cat )

Malaltia inflamatòria intestinal (tutor: Lucía Márquez, lmarquez@psmar.cat  )

Fisiopatologia i classificació de les diarrees (tutor: Juan E. Naves, jnaves@psmar.cat )

Tromboembolisme pulmonar i càncer (tutor: Diego Rodriguez, darodriguez@psmar.cat) 

PRÀCTIQUES

Són 6 pràctiques d’una hora de durada cada una. EECC vol dir Exploracions Complementàries dels diferents serveis de l’Hospital del Mar (totes són  la mateixa zona)

Metodologia docent

5. Activitats previstes durant el procés docent:

a) Classes magistrals (13 h)

   Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants. Aquests tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats.

b) Seminaris (8 h)

Es realitzaran tres tipus de Seminaris.

- Seminaris de perfil clàssic, sobre temes generals de fisiopatologia o anamnesi-exploració física del pacient, i en grups de 6-7 estudiants amb un professor. Seran 2.

- Seminaris de Problemes Clínics (SPC), amb exposició oral posterior a classe, i en grups d’estudiants supervisats per un professor. Serà 1 sessió de 3 hores,

- Seminari Sessió de Pòsters, aproximadament a meitat del programa de l’assignatura. Serà 1 sessió de 3 hores

c) Sessions de pràctiques (6 h)

   Durant el trimestre es faran sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. Són 6 sessions per estudiant.

Avaluació

6. Avaluació dels aprenentatges

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. Format PRESENCIAL.

Acreditativa: Es farà a final de curs tot i que inclourà nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

a) Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 4,5 punts (45 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format: 22 preguntes, modalitat presencial.

b) Assaig amb preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 2,5 punts (25 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50% dels coneixements. Format: 5 preguntes, modalitat presencial.

IMPORTANT: La matèria susceptible d’examen inclourà els temes del programa, no sols les classes magistrals sinó també els exposats pels companys als seminaris de pòsters i de SPC.

   Els dos conceptes que venen a continuació sols seran valorats cas d’obtenir al menys 5 punts sobre 10 en cadascuna de les dues proves anteriors (Assaig i PEM):

c) El treball-presentació corresponent al seminari d’aprenentatge per problemes es valorarà fins a 1 punt (full normalitzat d'avaluació) (10% de la nota).

d) La presentació de treballs de grup en forma de pòsters s'avaluarà també fins a 1 punt (nota promig dels diferents avaluadors) (10% de la nota).

e) La participació als 2 seminaris estàndard es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

f) La participació en al menys 4 de les 6 pràctiques es valorarà fins a 0,5 punts (un 5% de la nota).

   La presència en al menys 3 de les 6 pràctiques del curs 2022-2023 serà imprescindible per poder ser avaluat a l’examen final d’Assaig i de PEM).

   Hi haurà una única avaluació anual (aquesta avaluació inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

   Podran recuperar les parts (a) i (b) aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura. Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic com Avaluació Continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen, sempre que es superi un 4 en aquest últim. Format presencial.

 7. Criteris de superació i qualificacions qualitatives

   Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

   La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals de cada grau, sempre que superin el llindar d’Excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

8. Bibliografia recomanada.

8.1. Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), Elsevier Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

8.2. Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

8.3. Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

8.4. Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology